TEMA : LA REVOLUCIÓ

FRANCESA

V.B
Història
4t d’ESO
1. La Revolució Francesa (1789-1815).
 1. La Revolució Francesa (1789-1815).
2.1.- Causes.
2.2.- La revolució del 1789.
2.3.- La monarquia constitucional (1789-92).
2.4.- La revolució del 1792 i la república democràtica (1792-
94). 2.5.- La república burgesa o Directori (1794-99).
2.6.- El període napoleònics (1789-1815).
2.7.- Conseqüències.
 1.1. Causes.
La mala situació econòmica dels camperols i classes populars urbanes empitjora encara més
per una sèrie de males collites que provoquen una pujada del preu del pa, fam i morts
Les diferències entre privilegiats i no privilegiats
La burgesia continua enriquint-se i es queixa cada vegada més de les desigualtats entre
privilegiats i no privilegiats i de no poder tindre importància política i social (Il·lustració)

“Havien rebut (els burgesos), en general, una educació que els era més necessària
que als gentilhomes, els quals, per naixement i per riquesa, obtenien els primers
llocs de l’Estat sense mèrit i sense talent, mentre que altres estaven destinats
a romandre en les ocupacions subalternes de l’exèrcit (...).
Així, a París i a les grans ciutats, la burgesia era superior en riqueses, en talent
i en mèrit personal. Tenien a les ciutats de províncies la mateix superioritat sobre
la noblesa rural, i sentien aquesta superioritat, encara que en totes parts era
humiliada.”

Marquès de Bouillé (1739-1800): Memòries sobre la Revolució Francesa.

 2.1. Causes.
L’exemple de la independència americana que demostrava
que el triomf de les idees il·lustrades i liberals era possible
La crisi financera de la monarquia (excessives despeses i ajudes a la independència dels
Estats Units), que obliga al rei a intentar fer una reforma fiscal per a recaptar més → intenta
que els nobles paguen impostos, però aquests es neguen i el rei es veu obligat a convocar
Estats Generals (corts estamentals), l’única institució que podia aprovar nous impostos
 2.2. La revolució del 1789.
Als Estats Generals del 1789 hi ha tres estaments (noblesa,
clero i Tercer Estat), però sols té un vot cada estament

Com que el Tercer Estat sempre seria minoria respecte als

privilegiats, reclama que es vote per persona i no per estament

Els privilegiats no ho accepten i els diputats del Tercer Estat se’n van i es proclamen
Assemblea Nacional (representants de la nació), començant la Revolució
 2.2. La revolució del 1789.
L’Assemblea Nacional jura no desfer-se fins aprovar una Constitució, la gent de París ix al
carrer i pren les armes de la Bastilla per a defensar l’Assemblea (14 de juliol del 1789)
La revolució s’escampa per tota França: al camp els camperols cremen castells, assassinen
nobles i es declaren propietaris dels camps que treballaven (la Grande Peur)
Atemorit per la situació, el rei Lluís XVI reconeix l’Assemblea Nacional Constituent
i França passa a ser una monarquia constitucional o parlamentària
 2.3. La monarquia constitucional (1789-92).
L’Assemblea Nacional aboleix l’Antic Règim i el feudalisme (monarquia
constitucional) i promulga la Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà
(llibertats individuals, igualtat legal i impostos proporcionals i universals)
Art. 1.- L’Assemblea Nacional suprimeix sencerament el
règim feudal i decreta que els drets i deures, tant feudals
com censals, els que els refereixen a la mà morta real o
personal i a la servitud personal i aquells que les represen-
ten, són abolits sense indemnització, i la resta declarats
redimibles, i que el preu i la forma de redempció seran
fixats per l’Assemblea Nacional.
Art. 4.- Totes les justícies senyorials són suprimides sense
indemnització.
Art. 5.- Els delmes de qualsevol tipus i els censos a què
donaren lloc baix qualsevol denominació amb què siguen
coneguts i percebuts (...) seran abolits.
Art. 7.- La venalitat dels oficis de la judicatura i de la
municipalitat queden suprimits des d’aquest instant. La
justícia serà gratuïta.
Art. 11.- Tots els ciutadans, sense distinció de
naixement, poden ser admesos a totes les dignitats i
treballs eclesiàs- tics, civils o militars.
Art. 12.- En el futur no seran enviats a la Cort de Roma, a
la vicedelegació d’Avinyó, ni a la nunciatura de
Llucerna, cap diner per annates o per qualsevol altra
causa que siga.

Decret d’abolició del règim feudal (4 d’agost del 1789).

 Els drets dels homes i els drets de les dones

Olympe des Gouges

 2.3. La monarquia constitucional (1789-92).
L’any 1791 s’aprova la Constitució: monarquia constitucional, divisió de poders, propietat
privada, sobirania nacional, igualtat legal, llibertat econòmica, dret de veto del rei (podia
oposar-se a que s’aprovara una llei) i sufragi censatari (sols voten els rics) i indirecte (la
burgesia tracta de frenar la revolució i aliar-se amb el rei i la noblesa)
La nova Assemblea Legislativa aprovarà també l’abolició dels gremis i de
la tortura, la creació d’un exèrcit nacional, la desamortització dels béns de
l’església (passen a ser de l’Estat que els vendrà als camperols i burgesos)
i la separació de l’església i l’estat (base de l’estat laic)

TÍTOL III, art.1.- La sobirania és una, indivisible, inaliena-

ble i imprescriptible. Pertany a la Nació. Cap sector del
poble, cap ciutadà, pot atribuir-se el seu exercici.
CAPÍTOL II, SECCIÓ 1ª, art. 3.- A França cap autoritat és
superior a la de la llei. El Rei sols regna per ella, i sols en el
seu nom pot exigir obediència.

Fragment de la Constitució francesa del 1791.

2.4. La revolució del 1792 i la república democràtica (1792-95).
En juny del 1791 el rei Lluís XVI i la seua família són detinguts quan intentaven fugir
a Àustria per a formar un exèrcit, amb l’ajuda de la resta de monarques europeus, que
acabara amb la Revolució i tornara a l’absolutisme (fugida de Varennes)
En abril del 1792 els austríacs ataquen França per ajudar al rei i, com
a conseqüència, el poble es revolta, pren el palau reial (Tulleries),
empresona al rei i la seua família i proclama la república
El govern caurà en mans dels girondins (burgesos moderats), que
convoquen eleccions per sufragi universal masculí per a triar una
Convenció Nacional que elabore una constitució republicana
 2.4. La revolució del 1792 i la república democràtica (1792-95).
El rei (i la reina) són jutjats, condemnats i decapitats en la guillotina davant
la pressió dels jacobins (revolucionaris radicals dirigits per Robespierre)
Amb l’execució del rei, totes les monarquies europees formen una coalició
absolutista que ataca França i, a més, hi ha revoltes contrarevolucionàries
dins del país en favor del rei i la tornada a l’absolutisme

“Sol·licitem la mort del rei per gravar profunda-

ment als cors el menyspreu per la reialesa i om-
plir d’estupor a tots els partidaris del rei... No
hem de dictar cap sentència a favor o en contra
d’un home, sinó prendre una mesura de salut
pública... Dins d’una República, un rei destronat
sols val per a dues coses: una, torbar la tranqui-
litat de l’Estat i quebrantar la llibertat; altra, la
de servir de mitjà per afirmar a la vegada l’una
i l’altra...”

Intervenció de Robespierre en la Convenció.

Padre de Família.
Decapitació Lluís
XVI
2.4. La revolució del 1792 i la república democràtica (1792-95).
En juny del 1793 els jacobins es fan amb el poder i elaboren una Constitució basada en la
democràcia social: sobirania popular, sufragi universal masculí directe, dret a la igualtat,...
El poder executiu queda en mans de Robespierre i un Comitè de Salvació Pública que
organitza un nou exèrcit que atura als absolutistes i impulsa la política del Terror (suspensió
de llibertats i empresonaments i execucions de tots aquells que s’oposen al govern)
“S’ordena arrestar a aquells que per la seua conducta o les
seues relacions o els seus propòsits o els seus escrits s’hagen
mostrat partidaris de la tirania o del federalisme, i enemics de
la llibertat (...) i també als familiars dels emigrats, els funcio-
naris públics suspesos o destituïts per la Convenció Nacional
o els seus comissaris, i aquells a qui se’ls haja denegat el
certificat de civisme”

Llei de Sospitosos del 17 de setembre del 1793.

2.4. La revolució del 1792 i la república democràtica (1792-95).
S’aproven lleis socials favorables al poble: control de preus i salaris, distribució de béns dels
contrarevolucionaris entre els pobres, educació obligatòria, venda de béns del clero,...
La burgesia veu perillar les seues riqueses i prepara, amb l’exèrcit, un colp d’Estat que tira
al govern jacobí, executa als seus líders i torna a una república moderada burgesa (a 1791)
LLEI DE MÀXIMUM
“Art. 1.- Els productes (...) de primera necessitat i dels quals
s’ha cregut necessari fixar un preu són: la carn fresca, la
mantega, el peix salat, el pa, la cervesa, els ciris, el sucre,
l’oli, el vi, la sal, el ferro.
Art. 4.- Qualsevol persona que en compre o en venga (...) a un
preu més alt del que està fixat haurà de pagar una multa del
doble del valor fixar i serà inscrit a la llista de persones sospi-
toses i tractat com a tal (contrarevolucionari).”
Govern revolucionari dels jacobins (1793)
 2.5. La república burgesa o Directori (1795-99).
El nou govern burgés anul·la les lleis jacobines, elabora una nova Constitució (1795) amb
sufragi censatari i poder executiu en mans d’un Directori o govern de cinc membres
Aquest govern es manté gràcies a l’exèrcit, que lluita contra els
absolutistes (exterior) i acaba amb les revoltes radicals dels més pobres

“Hem de ser governats pels millors: els millors són els més ins-
truïts, els més interessats en el manteniment de les lleis; ara
bé, amb moltes excepcions, no trobareu homes d’aquest tipus
més que entre aquells que, tenint una propietat, estan apegats
al país en què es troben, a les lleis que la protegeixen, a la
tranquil·litat que la conserva, i que deuen a eixa propietat i al
benestar que proporciona l’educació que els ha fet aptes per
discutir amb sagacitat i justícia els avantatges i els inconve-
nients de les lleis que determinen el destí de la seua pàtria.
L’home sense propietats, pel contrari, necessita un constant
esforç de virtut per interessar-se per un ordre que no li conser-
va res i per oposar-se als moviments que li ofereixen algunes
esperances.
(...) Un país governat pels propietaris està dins de l’ordre so-
cial; un país en què governen els no propietaris està en un es-
tat salvatge” Vídeo resum
Discurs del diputat Boissy d’Anglas en la discussió del Rev. Francesa
projec- te de constitució (París, 1795).
 2.6. El període napoleònic (1799-1815).
A finals del 1799, el general Napoleó Bonaparte, amb el suport de la burgesia
moderada, pega un colp d’estat per a instaurar un govern personalista i autoritari:
la Constitució del 1800 no inclou una declaració de drets ni considera la divisió
de poders (però és burgesa i liberal moderada)
Consolat (1799-1804): un grup de cònsols (entre
ells sempre Napoléo) s’ocupa del govern
Dues etapes
Imperi (1804-15): Napoleó es fa coronar emperador i governa ell sols
 2.6. El període napoleònic (1799-1815).
Es viu un període d’estabilitat política i bonança econòmica: liberalisme econòmic, impuls
de la indústria i el comerç, creació del Banc de França, acords amb l’església (concordat),
centralització, modern sistema d’ensenyament, nous codis civil, penal i de comerç,...
En la guerra contra la resta d’Europa, avança i conquereix quasi tota Europa,
estenent l’imperi i les idees liberals moderades des d’Espanya fins a Rússia
Però finalment, l’exèrcit napoleònic serà vençut a Rússia i Espanya (1814) i a
la batalla de Waterloo (1815) per Rússia, Prússia i Gran Bretanya → 26 anys
després, la Revolució és derrotada i torna l’absolutisme a França
 2.7. Conseqüències.
Acaba amb l’Antic Règim i instaura un règim liberal
Canvia la mentalitat i la forma d’actuar: reclamació popular de llibertat i igualtat legal
Transforma els súbdits en ciutadans, amb els mateixos drets i deures (igualtat legal)
Triomfen les idees de sobirania nacional i sistema representatiu (sufragi)
Trenca amb la societat estamental
i instaura una societat de classes
És la fi de la monarquia absoluta i el laboratori dels
règims polítics actuals: monarquia constitucional,
república burgesa, república democràtica i social,...
És el germen de la ideologia contemporània: liberalisme,
democràcia, republicanisme i socialisme
És el model de revolució política per a totes
les revolucions posteriors

Vídeo
conseqüèn-
cies R.F.
Exercicis punt 2. La Revolució Francesa (1789-1815).
1.- A partir de la lectura del text, respon:
a) Classificació.
b) Tema.
c) Amb què vol acabar? Per què?
d) Quines causes van portar a l’inici de la Revolució Francesa?
e) Què va passar en juliol del 1789?
Exercicis punt 2. La Revolució Francesa (1789-1815).
2.- A partir del text següent, respon:
a) Classificació.
b) Tema.
c) Resumeix al màxim possible, amb les teues paraules, les idees de cada article.
d) Explica la monarquia constitucional.
Exercicis punt 2. La Revolució Francesa (1789-1815).
3.- A partir del text, respon:
a) Classificació.
b) Tema.
c) Quin tipus d’igualtat defensa Robespierre? Amb quin argument? Com vol aplicar-la?
d) Quina classe social estaria a favor d’aquestes mesures? Per què? Quin estarien en contra?
Per què?
e) Per què es va produir la revolució del 1792? Qui la va protagonitzar? Quin sistema polític
proclamaren? Què van fer amb el rei anterior?
f) Què van fer els jacobins quan governaven la república democràtica?
g) Com va acabar el govern jacobí? Què va fer el Directori posterior?
Exercicis punt 2. La Revolució Francesa (1789-1815).
4.- A partir del mapa, respon:
a) Tipus.
b) Tema.
c) Com va arribar Napoleó al poder? En quines dues etapes es divideix el seu govern
personal? Per què es caracteritza?
d) Quins territoris va arribar a controlar la França napoleònica? Quins eren els seus enèmics?
e) On va començar la decadència de l’imperi napoleònic? On i quan es va produir la derrota
definitiva?

5.- Elabora un eix cronològic amb les etapes de la Revolució Francesa