APUNTS HISTORIA

Primera Revolució Industrial: el liberalisme econòmic d’Adam

Smith

La revolució industrial, va ser una època en què les màquines van

començar a substituir el treball manual, especialment a Anglaterra.
Per edificar una fàbrica, comprar maquinària o construir una xarxa de
ferrocarril eren necessàries grans inversions de capital. Això va
provocar canvis enormes en l’economia, la societat i la forma de
treballar. Es es va fonamentar i consolidar el capitalisme.

El liberalisme econòmic d’adam Smith es basava en l’interès

individual, la no-intervenció del l’estat en l’economia, ell estava a
favor de la propietat privada, deia que la riquesa provenia de
qualsevol tipus de treball. Va crear la ma invisible que es una manera
de dir que el mercat s’autoregula i que la gent actuant pel seu propi
interès de manera indirecta beneficia i regula el mercat.

La Revolució americana: característiques del nou Estat

La revolució americana es va forma quan els colons (les 13 colònies

britàniques) van decidir enfrontar-se a gran Bretanya. Ja que els
impostos i les taxes eren elevades i el control de gran Bretanya cap a
ells. El 4 de juliol de 1776, van declarar la declaració d’independència
dels estats units d’Amèrica, que va impulsar a la revolta americana: el
dret de totes les persones a la lliberta i a la cerca de la felicitat, i
respectar els drets del poble. Després d’una guerra llarga, amb l’ajuda
de França, gran Bretanya va reconèixer la independència del territori
americà.

El nou estat, va adoptar el nom dels estats units d’Amèrica i George

Washington, un general de l’exèrcit insurgent, va ser proclamat
primer president. El 1787, van redactar la constitució:

 Assegurava la separació de poders.

 Establia una república a amb amplis poders per al president i un
Parlament bicameral (Congrés i Senat).
 L’estat s’organitzava d’una forma federal on el poder està
dividit entre un govern central o federal (el Govern dels Estats
Units) i els governs dels estats (com Califòrnia, Texas, etc.).
Autogovern.
 La constitució es complementava amb una Declaració de drets:
llibertat de religió, de premsa, d’expressió, de reunió, i pot ser
jutjat per un jurat. Hi havia de haver procés judicial.
Revolució Francesa: etapes amb els canvis polítics i
econòmics que es posen en pràctica en cadascuna d’elles.

La monarquia constitucional (1790-1792)

Davant la pressió pagesa, l’assemblea va procedir a eliminar el

feudalisme, els estaments i els privilegiats. Després es va aprovar els
drets de l’home i del ciutadà, que atorgaven als francesos la condició
de ciutadans lliures i iguals davant la llei.

*Es volia mantenir el rei al poder, però amb poder limitat per una
Constitució. Això és el que es coneix com monarquia constitucional.

Diverses reformes per posar fi a l’antic Règim:

 Es va abolir el feudalisme, acabant amb els privilegis dels

nobles i les obligacions dels pagesos.
 Es va establir la llibertat d’empresa, eliminant els gremis
(associacions que controlaven oficis).
 Es va crear una justícia unificada, gratuïta i amb jutges triats
per elecció.
 Es van suprimir les duanes interiors, facilitant el comerç dins de
França.

Després de debats molt llargs, l'any 1791, es va aprovar la

Constitució, que representava un pacte entre la nació i el rei i definia
una monarquia constitucional basada en la divisió de poders:
l'executiu en mans del rei, el legislatiu per a l'Assemblea, i el judicial,
gratuït i amb jutges electius. S'establia la sobirania nacional i el
sufragi censatari i indirecte, que limitava la participació als ciutadans
amb una renda determinada.

Els antics privilegiats es van oposar a les reformes. Molts van fugir a
Àustria per refugiar-se i obtenir el suport de l'emperador (cunyat de
Lluís XVI) amb la finalitat d'organitzar una intervenció militar contra la
revolució. El mateix Lluís XVI pretenia unir-s’hi quan, amb la seva
família, va fugir de París cap a la frontera austríaca (juny del 1791). La
família reial va ser detinguda a Varennes i retor- nada a la capital, la
qual cosa va deteriorar la relació del rei amb l'Assemblea Nacional,
malgrat la posterior acceptació formal de la constitució per part del
monarca.

Aquest sistema no va durar gaire: ja que les tensions entre el rei, els
nobles, i els revolucionaris van augmentar. El poble es va radicalitzar i
va començar a exigir la fi de la monarquia. El 1792, després de noves
crisis i tensions, es va abolir definitivament la monarquia i es va
proclamar la Primera República.
Caiguda de la Monarquia (1789-1792)

Tot comença en la revolució francesa quan el poble es va reivindica

contra el sistema el control d'una monarquia absoluta dirigida per
Lluís XVI, el rei tenia tot el poder. El tercer estat amb una economia
en decadència, amb una greu crisi agrícola, fam i alts impostos. Les
idees il·lustrades sobre la llibertat, la igualtat i la democràcia
començaven a guanyar força entre la burgesia i altres sectors
populars, augmentant el descontentament contra l’ordre establert.

Arrel d’això França va redactar la constitució on s’establia una

monarquia constitucional que es basava en:

 Diviso de poder: l’executiu en mans del rei, el legislatiu per

l’assemblea, i el judicial amb jutges electius.
 Sobirania nacional (el poder màxim d’un país recau en el poble).
 Dret a vot per elegir els representants de l'Assemblea.

A la nova Assemblea Legislativa, es van organitzar en clubs patriòtics.

Va ser en aquests clubs que van començar a forjar-se la divisió entre
aquells que pensaven que no calia anar mes enllà de la Constitució
del 1791 i els anomenats “jacobins”, que aspiraven a continuar la
revolució per atendre les demandes populars i frenar la reacció
nobiliària.

L’Assemblea va adoptar mesures contra els enemics de la revolució i

va declarar la guerra a Àustria. Les tropes franceses van ser
derrotades pels exèrcits austríac i prussià, que van proclamar la seva
voluntat de restaurar la monarquia absoluta i van amenaçar París.

Sorgeix el moviment sans-culottes i les societats patriòtiques prenen

força. Assalten al Palau de les Tulleries el 10 d'agost de 1792. Es treu
del càrrec al rei Lluís XVI i es prepara la proclamació de la República.
Es van convocar noves eleccions amb sufragi universal masculí.

Canvis polítics i econòmics:

Fi de la monarquia absoluta. Es proclama la Primera República el 1792

amb sufragi universal masculí. Es comencen a eliminar drets feudals
(com les rendes pagades pels camperols als senyors). A nivell
econòmic, els pagesos volien accedir a la propietat de la terra, mentre
que les ciutats patien per l'acaparament de productes i l'augment de
preus, el que va provocar demandes per més justícia econòmica.
La república

El 20 de setembre de 1792, la Convenció Nacional, una nova

assemblea constituent, va ser elegida i es va reunir per primera
vegada. Aquest mateix dia, les forces franceses van derrotar l’aliança
absolutista en la batalla de Valmy. l'assemblea va abolir la monarquia
i va proclamar la República.

Dins de la Convenció Nacional es van formar dos grups principals:

 Girondins: Representaven les tendències moderades, dirigides

per Brissot, i defensaven que la Revolució havia acabat amb la
proclamació de la República. Volien aturar les reformes més
radicals i garantir els drets individuals.
 Jacobins de la "Muntanya": estaven vinculats amb els sans-
culottes. Eren radicals, liderats per figures com Robespierre,
Danton i Marat, i volien mesures més extremes per consolidar la
Revolució i aturar qualsevol contrarevolució. Volien avançar cap
a la igualtat social.
 Al centre, la “Plana”, s’hi situava una majoria de diputats que
tenien una ideologia molt menys definida i estava en mig
d’aquests dos.

Canvis polítics i econòmics:

 La monarquia desapareix i comença un sistema republicà on tot

el poder és del poble.
 Intenten fer reformes econòmiques, però hi ha molta
inestabilitat i pobresa.
 Es van adoptar mesures per controlar els preus i intentar
alleujar la crisi econòmica.

La república girondina (1792-1793)

Els Girondins van dirigir la primera etapa de la república. La seva

prioritat era controlar el rei, però no necessàriament executar-lo, ja
que temien les conseqüències d'un enfrontament obert amb les
potències europees que donaven suport a la monarquia. Com tenien
pressió del jacobins per matar al rei i a Maria Antonieta, Lluís XVI va
ser guillotinat al gener del 1793 i, poc després, la seva esposa Maria
Antonieta. Aquestes execucions van intensificar la tensió i van
impulsar la formació d'una aliança europea antirevolucionària
(Àustria, Prússia, Gran Bretanya, Espanya i Holanda) contra França.
També la situació va empitjorar amb una rebel·lió pagesa i altres
revoltes, així com demandes de reformes socials per part de les
classes populars a París.
No poden solucionar la crisi econòmica ni els problemes socials. Són
criticats per no prendre decisions ràpides contra els enemics de la
Revolució.

Aquestes tensions internes i externes van portar a un augment del

poder dels jacobins i van acabar amb la caiguda dels girondins l'any
1793, iniciant una nova etapa revolucionària amb el Regnat del Terror.

La República Jacobina (1793-1794)

Els jacobins, liderats per Robespierre, prenen el control amb ajuda

dels sans-culottes. Acusaven al govern girondí de no prendre les
decisions que el poble demanava. Els líders jacobins van assaltar la
convenció, i van detenir els principals diputats girondins i els van
executar. A partir d’aquell moment el poder va caure a les seves
mans.

Canvis polítics i econòmics:

Van elaborar una nova Constitució (1793) que garanteix el sufragi

universal i altres drets democràtics, eliminen els drets feudals i
defensen el dret a l’existència per sobre de qualsevol altre. En
aquesta constitució es declara la sobirania popular i es fan eleccions
més democràtiques.

També van impulsar reformes socials, com la redistribució de terres i

control de preus per ajudar la classe treballadora, també
l’ensenyament obligatori i gratuït.

El Comitè de Salvació Pública: El Terror (1793-1794)

Robespierre i el Comitè de Salvació Pública imposen una dictadura

per controlar la situació interna i externa (guerra amb països
estrangers). Inici de l’etapa del Terror, on qualsevol sospitós de ser
enemic de la Revolució és perseguit i executat (incloent el rei i Maria
Antonieta).

Canvis polítics i econòmics:

Van suspendre les garanties constitucionals (els drets, proteccions...) i

van iniciar una etapa coneguda com el terror. Va concentrar tot el
poder i va imposar mesures on qualsevol sospitós de ser enemic de la
Revolució és perseguit i executat. Va millorar la situació econòmica,
encara que els mes radicals reclamaven aprofundir en mesures
igualitàries a favor del poble. Amplis sectors de la burgesia volien
posar fi a les reformes jacobines. A conseqüència robespierre va
imposar una violència extrema per eliminar als adversaris. En aquesta
situació tots els enemic es van unir contra ells i van acusar als
jacobins d’una dictadura i va causar un cop d’estat on van detenir a
robespierre, que també va ser guillotinat juntament amb els seus
seguidors.

La República Conservadora (1794-1799)

Amb la caiguda dels jacobins, el poder passa a mans més moderades

(burgesos). on van imposar l’etapa del “terror blanc”. Es crea un nou
sistema de govern: el Directori, format per cinc membres. Van crear
una nova constitució (1795).

Canvis polítics i econòmics:

La constitució va restablir el sufragi censari, va crear un nou poder

executiu de 5 membres: els directori. Però el directori no va
aconseguir estabilitzar la situació. Els porbelemes econòmics
continuaven, els sans-culottes excigien el retorn dels jacobins.

 Van prohibir els clubs jacobins i els van detenir, condemnar i

executar.
 Fi de les polítiques radicals i persecució dels jacobins. Es limita
la participació popular i es dona més pes a la burgesia.
 Es retornen privilegis econòmics als sectors més rics, afavorint
la burgesia.

Les classes acomodades van veure a napoleó Bonaparte un general

victoriós on semblava donar triomfs, que creien que podia garantir la
revolució liberal i evitar els excessos igualitaris del sector popular.
Napoleó va protagonitzar el 9 de novembre de 1799, un cop d’estat i
concentrar tot el poder en les seves mans.

Napoleó Bonaparte: despres del cop d’estat de Brumari (1799), va

establir un nous govern, el consolat, on ell era el primer consol. La
nova Constitució li donava molt de poder: podia fer lleis, controlar la
política exterior i triar els jutges i càrrecs importants. El 1802 el van
fer cònsol vitalici (per sempre) i el 1804 es va proclamar emperador.

 Va eliminar la separació de poders (ell manava en tot) i va

limitar llibertats individuals.
 Va mantenir algunes idees de la Revolució Francesa com
l’abolició del feudalisme (treball obligatori per a senyors), la
igualtat davant la llei i la llibertat econòmica.
 Va signar un acord amb el Papa (Concordat de 1801) per fer les
paus amb l’Església, però no va tornar el catolicisme com a
religió oficial.

Napoleó va consolidar un Estat centralitzat amb un nou codi civil, un

sistema educatiu nacional i va afavorir la burgesia i els petits
propietaris rurals. Va crear una nova noblesa basada en la riquesa
personal i els serveis a l'Estat, sense privilegis legals, i va garantir
l'ascens de noves elits socials, com banquers, industrials i oficials de
l'exèrcit. Així, va consolidar les conquestes revolucionàries tot
establint un ordre més autoritari.

Què va deixar Napoleó a Europa?

 va expandir les idees de la revolució francesa.

 Va derrotar les monarquies absolutes i va donar constitucions al
territoris conquerits.
 Va establir alguns dels seus germans com a nous reis.
 Va actuar com a invasor i va provocar moltes víctimes.
 Va redibuixar el mapa d’Europa, creant nous estats i fusionant
altres.
 Crear un sentiment nacionalista als pobles conquerits.

El retorn al vell ordre (1815-1848)

La derrota de napoleó va suposar l’inici del període de restauració en

que les monarquies europees van intentar restablir l’absolutisme i
impedir el sorgiment de nous moviments revolucionaris.

Les potències europees (com Àustria, Rússia i Prússia) es van reunir

en el congres de Viena. L’objectiu era el rebuig les principis de la
revolució francesa i la defensa del legitimisme (mantenir el poder
tradicional de les monarquies i evitar els canvis polítics que havia
portat la Revolució Francesa i Napoleó).

El congres de Viena va procedir a:

 La remodelació de les fronteres d’Europa.

 Celebrar congressos periòdics per resoldre possibles alteracions
territorials.
 Creació de la santa aliança (ajuda política i militar) entre
Prússia, Rússia i Àustria.

El mapa europeu del Congrés de Viena (1815)

 Van donar territoris als guanyadors de les guerres

napoleòniques (com Rússia, Prússia i Àustria).
 Àustria va guanyar territoris al nord d’Itàlia
 Prússia va rebre terres a l’oest d’Alemanya.
 Rússia es va quedar amb Polònia.

El romanticisme

Mentre que el retorn al vell ordre feia referència a l'intent de les

monarquies absolutes de restaurar el sistema polític anterior a la
Revolució Francesa (basat en l'absolutisme), el romanticisme va sorgir
com una reacció cultural i política a aquest retorn.

Els romàntics buscaven la coherència entre estat i nació. Buscaven la

creativitat i la originalitat. La llibertat, la natura, l’art i el passat son
els protagonistes. Volien rebel·lar-se contra la modernitat, es
vinculaven amb moviments nacionalistes. Expressar emocions...

Els ideals liberals i nacionalistes

Ideals liberals: Enfront dels principis de l’absolutisme, els il·lustrats i

altres pensadors van difondre un conjunt de noves idees.

 Ciutadans lliures i iguals.

 L’estat a de garantir els drets i la llibertat.
 Llibertat econòmica, política, religió, pensament...
 Sobirania nacional (el poble es l’origen del poder).
 Escollen als seus representants per mitja del sufragi.

Ideals nacionals

 Crear estats que agrupessin pobles amb la mateixa identitat

nacional (religió, cultura, llengua, tradicions, passat...)
 Cada nació es governada per la seva pròpia gent, rebutjant els
governs imposats des de fora.

* Una nació és un grup de persones que comparteixen elements

comuns com la religió, llengua, tradicions i història, i volen viure en
comú. En canvi, un Estat és una organització política que governa un
territori concret amb diferents institucions.

Els canvis territorials produïts entre 1820 i 1830

1820-1823: trienni liberal (Implantar un govern constitucional amb

llibertats i drets). (liberal)

1810-1825: independència de les colònies hispanoamericanes (Les

colònies d'Amèrica Llatina van iniciar processos d'independència
contra Espanya). (nacional)

1822-1829: independència Grècia (Grècia es va rebel·lar contra

l’Imperi Otomà, que dominava el territori des de feia segles).
(nacional)

1829: batalla Naverino, va ser una gran victòria naval per les forces
aliades (Regne Unit, França i Rússia) contra l'Imperi Otomà i Egipci.
1829: tractat d’adrianòpolis, El Tractat d'Adrianòpolis va posar fi a la
guerra entre l'Imperi Otomà i l'Imperi Rus.

1830: revolució liberal a França (va viure una nova revolució que va
posar fi al regnat absolutista de Carles X). (liberal)

1830-1839: independència Bèlgica (Bèlgica, que formava part del

Regne dels Països Baixos, es va revoltar contra el domini neerlandès
per motius culturals i religiosos). (nacional)

Llista d’Estats que neixen en desaparèixer l’Imperi otomà

L’imperi otomà es va desintegrar després de la primera guerra

mundial, i el procés va finalitzar amb la seva desaparició el 1922.
Durant aquest període de desaparició de l’imperi otomà, es van
formar diversos estats nous a partir de les antigues províncies
otomanes. Alguns del estats que van néixer després de la desaparició
de l’imperi otomà:

- Turquia , Grècia, Iugoslàvia, Iraq, síria, Líbia, Palestina, Líban,

Jordània, Aràbia saudita.