TEMA 3: REVOLUCIONS LIBERALS I MOVIMENTS

NACIONALISTE (1789-1871)
ÍNDEX
1.-La ideologia liberal i la ideologia nacionalista.
2.-La revolució francesa (1789-1799).
3.-L’època napoleònica (1799-1815).
4.-La restauració i les revolucions liberals (1815-1848).
5.-Els moviments nacionalistes (1815-1871).

1.-LA IDEOLOGIA LIBERAL I LA IDEOLOGIA NACIONALISTA.

El liberalisme és una ideologia, és a dir, una manera de pensar o entendre el món (la política, l’economia,
la societat, la cultura, etc) que va sorgir de la Il·lustració, per tant, de finals del segle XVIII i XIX. El
liberalisme bàsicament defensa els drets naturals, és a dir, la igualtat (tothom és igual davant la llei), la
recerca de la felicitat (millora de les condicions de vida) i la llibertat (fer es que vols sempre que no
incompleixis la llei. El liberalisme considera aquests com els drets naturals bàsics, i igualment pensa que si
ha d’existir un estat és per garantir aquests drets. Segons el liberalisme l’estat ha de seguir un principis
bàsics els quals són aquests:
-Sobirania Nacional: Segons el liberalisme, el que decideix qui governa un estat és una nació (és a dir,
durant aquest període es refereix a només a les persones solvents.
-Dret de sufragi: Lligat amb la sobirania nacional, el liberalisme diu que la sobirania s’exerceix mitjançant
el vot, és a dir, que les persones solvents i només homes podien votar els seus representants.
-Sistema representatiu: En les eleccions s’escueix uns representant de la nació, i aquests representants en el
parlament decideixen per nosaltres.
-Existència de partits polítics: Es crearen els partits polítics, que eren agrupacions de persones amb un
pensament semblant l’hora de governar, que la nació tenia lliure dret de votar-los.
-Separació de poders: Segons el liberalisme els tres poders de l’estat no poden recaure en la mateixa
persona o institució sinó que han d’estar separats i s’han de controlar entre ells. L’executiu (aplica lleis i
dirigeixen la administració “govern”), el Judicial (resol el conflictes entre persones i l’estat “Jutges”) i
Legislatiu (és fan les lleis i les aproven en el parlament).
-Existència d’una constitució: ha d’haver una llei fonamental a on estan reconeguts tots els drets i deures
dels ciutadans, així com el funcionament de l’estat.
-Tribunals de justícia independents: També han d’existir jutges independents, que han d’accedir per
oposició i no per nomenament.
-Dret a la propietat: Des de el punt de vista econòmic existeix el dret a la propietat privada, és a dir, a ningú
li poden llevar es que és seu.

L’altra ideologia que donà pas el món contemporani és el nacionalisme. Si el liberalisme defensa
l’existència d’uns drets fonamentals de la persona, el nacionalisme defensa també l’existència de drets dels
pobles a nacions, normalment el dret a formar un estat. El nacionalisme es va manifestar al segle XIX en
diferents moviments nacionals.

2.-LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789-1799)

Antecedents de la Revolució Francesa.
Molts historiadors consideren la Revolució Francesa com un dels esdeveniments més importants del segle
XVIII i la cruïlla del món contemporani; va ser la primera revolució del mon occidental i la més important.
Hi ha un seguit d'aspectes anteriors a la revolució que caldria tenir presents. Per exemple la personalitat
d'alguns dels protagonistes, Lluís XVI i la seva dona Maria Antonieta, casats molt joves el 1770. El futur rei
era tímid, indecís, influenciable, dubtós, gras, i no estava preparat per regnar el poble francès , i en canvi la
seva esposa era tot el contrari el seu marit; decidida, alegre i oberta a altres persones . Vivien a Versalles,
residència de la cort francesa des del 1682, un palau on la noblesa i els reis vivien envoltats de luxe, en
contrast amb la situació de França aleshores, la situació a França durant la revolució va ser crítica, degut a
que la majoria de la gent era pobra, mentrestant la noblesa i el clero estaven immersos en el luxe. La parella
reial va tenir problemes des del principi, en especial a l'hora de procrear un hereu el tro de França: els 7 anys
d’haver-se casat els reis encara no havien tingut cap fill, per culpa del rei, que patia de fimosis, fins que
l’operaren, cosa que va generar mala fama sobretot a la reina ja que el poble no sabia que el que no podia
engendrar un fill fins que l’operessin era el rei. Un altre aspecte important va ser la crisi financera de l'Estat
francès provocat per la participació en la guerra dels Estats Units, a on el rei Lluís destina 2000000000 de
lliures, la qual cosa provocar un gran dèficit a França; però aquestes dificultats financeres (de moltes
despeses i pocs ingressos) no afectaven a la vida a la cort, que continuava igual, especialment la reina que
Maria Antonieta, ja que estava immersa en el luxe, i no es preocupava per l’estat del poble, ella només
gastava, aleshores els francesos l’anomenaren Madame Dèficit. Aleshores, doncs, milions de francesos
patien gana, vivien en una situació miserable, fet que a l'Antic Règim no era nou. La diferència era que ara
el corrent de la Il·lustració va obrir les crítiques, especialment de personatges com el de Robespierre, un dels
primers impulsors de la revolució, que amb nombrosos fulletons posaven de manifest el contrast entre la
situació de la major part de la població i la vida luxosa de la cort. Per fer front a aquesta situació, el rei va
prendre una sèrie de reformes, però totes fracassaren. Especialment dur va ser l'hivern de l'any 1788, on el
preu del blat (pa) va pujar molt, provocant protestes. Aleshores el rei va nomenar ministre d'Hisenda a
Jacques Nécker, que va proposar que els nobles i el clero havien de pagar imposts. Però la noblesa de la cort
va pressionar al rei dient que aquesta mesura només la podien aprovar la reunió dels Estats generals, sabent
que si això es donava la votació sempre seria favorable als privilegiats ja que només havia tres estaments,
dels quals dos eren privilegiats i per no haver de pagar imposts es posaren d’acord. Sigui com sigui, Lluís
XVI va convocar Estats Generals per al mes de maig de 1789.

L'esclat de la revolució i la primera etapa, la Monarquia Parlamentària (maig 1789 - agost 1792).
Quan es va inaugurar la reunió dels Estats Generals, el maig de 1789, va ser el moment que va aprofitar el
tercer estat per començar la revolució. Varen demanar que la votació fos en conjunt i no separat per
estaments, però el rei s'hi negà. Aleshores els membres del tercer estat varen decidir crear la Assemblea
nacional. Això va impactar al rei, que molt influenciat va decidir enviar soldats per intimidar als membres
del tercer estat. La reacció del poble de París va ser immediata: a atacar l’exèrcit i assaltar a la Bastilla. La
revolució havia esclatat. Sentint-se forts, els membres de l'Assemblea Nacional varen prendre les primeres
revolucionàries per acabar amb l'Antic Règim. Les podem concretar en. en la Declaració de Drets de l'Home
i del Ciutadà i totes les lleis que acabaven amb l'Antic Règim. Ha quedat clar que sense la participació i
mobilització del poble la revolució no s'hagués donat. Aquí va tenir molta importància la premsa
revolucionaria. Aquesta premsa, i en concret Marat i l'Amic del Poble, varen ser els que incitaren el mes
d'octubre la marxa de dones a Verasalles. Va tenir com a conseqüència el trasllat de la família reial a París.
Després, fins mitjans del 1791 la revolució va anar avançant en les reformes sense massa fets destacats.
França s'havia convertit en una monarquia parlamentària. Els reis, però, no n'estaven gens d'acord. Per això
el 21 juny de 1791 intenta fugir de París, però es trobat a Varen. Com a conseqüència, des d'aquell moment
els reis varen ser vists com a traïdors. El 1791 també va ser l'any en què es va començar a fer servir la
guillotina per executar als enemics de la revolució ja que es considerava que eren traïdors.
Un altre fet que va radicalitzar la revolució va ser la guerra conta Àustria, que França va declarar perquè es
sentia amenaçada . Aleshores es va despertar a tot França un fort sentiment nacionalista, ja que els partidaris
de la revolució consideraven que consideraven que perdrien i tornarien a l’Antic Règim. Però aquesta guerra
no va tenir un bon començament per França, que tot i comptar amb un exèrcit nombrós al principi no estava
gens ben preparat. Per això els austríacs i els prussians l'estiu de 1792 estaven a prop de París, i el mariscal
Brünswick va amenaçar als parisencs dient que si li feien res a la família reial les seves tropes arrasarien
París. Aquesta amenaça va tenir el resultat oposat perquè els més radicals (com per exemple Marat i Danton)
exhortaren als parisencs a reaccionar. Per això el 10 d'agost de 1792 els francesos assaltaren tulleries , que
va tenir com a conseqüència el desbanc de la monarquia i la proclamació de la república.

La Convenció o República (agost 1792 - juliol 1794).

Els inicis de la república continuaven amb el perill de la derrota a la guerra contra Àustria i Prússia. Aquí el
paper de Dalton va ser crucial, ja que encara de perdre la guerra, enviava a la gent a lluitar. En aquest
context, i davant la possibilitat de què la revolució perdés i tots els contrarevolucionaris sortissin de les
presons i preguessin represàlies, els sans-culottes els més radicals assassinaren a totes les persones en contra
de la revolució Una de les primeres decisions que va prendre la Convenció va ser l’execució de Lluís XVI,
que es duria a terme el gener de 1793. Aquest va ser un dels primers enfrontaments al parlament entre els
girondins, amb el domini final dels jacobins, representants de les classes populars i els més radicals. Aquesta
execució, així com la de molts antirevolucionaris, va posar molta gent en contra de la revolució, sobretot a
les províncies. Un exemple d'aquest rebuig a l'extremisme i violència va ser el cas de Charlotte Cordeil, que
va matar a Marat. A l'octubre de 1793 es va produir l’ejecutament a la guillotina de Maria Antonieta. La
situació a França, amb revoltes contrarevolucionàries a l'interior del país i amb la guerra va dur al govern
dels jacobins a prendre mesures excepcionals, com la de suspendre la constitució, i la d'aplicar el Terror, que
mataven a tots aquells que s’imposaven a la revolució, convertint Fança en una dictadura. Aquesta època de
govern radical jacobí va dur a trencar amb qualsevol vestigi que recordàs al passat, per això es va decretar la
descristanització, que intentava eliminar la església, perquè els revolucionaris els donaven tota la culpa.
Igualment es va es va aprovar un nou calendari. Aquesta deriva tan radical de la revolució a París no feia
sinó augmentar el rebuig de moltes províncies de França, i les revoltes contrarevolucionàries es succeïren.
Especialment importants varen ser les de Lió i Vendée, reprimides de la manera més brutal: executen
brutalment en massa a molta gent. A la primavera de 1794, però, la situació havia millorat. Al camp de
batalla els exèrcits nacionals obtenien les primeres victòries, l'escassetat d'aliments es deixava enrere i les
revoltes estaven sufocades. Aleshores una part dels jacobins, els Dantonistes, demanaren la fi del Terror.
Però Robespierre no hi estava d'acord perquè el que pretenia era mantenir el terror amb l'objectiu de guanyar
més territori europeu. Aquest enfrontament entre jacobins va acabar amb matar a Dalton i els dantonistes.
Després es va instal·lar una paranoia col·lectiva perquè Robespierre intensificà les execucions en un breu
període conegut amb el nom de Gran Terror. Tothom tenia por de ser delatat de traïdor a la revolució, inclús
persones en principi properes a Robespierre. Quan aquest va acudir a l'Assemblea dient que tenia una llista
amb nous acusats de traïció. Avançant-se als esdeveniments, un grup de diputats va emetre una ordre de
detenció contra Robespierre, que va ser empresonat. A la nit es va intentar suicidar però finalment va ser
ejecutat a la guillotina. Va ser el final del terror.

El Directori (1795 - 1799).

Si la revolució havia començat com una lluita del poble (burgesos, pagesos i classes populars urbanes)
contra els privilegis de la noblesa i el clergat, ara s’havia convertit en un enfrontament entre els burgesos
(propietaris, gent més acomodada) contra les classes populars(treballadors, més humils).El període del terror
no havia agradat gens als dantonistes, trobaven que la revolució havia anat massa enfora. Per això
prengueren el poder per tornar als principis liberals de la primera etapa de la revolució. Què feren? Crearen
un govern format per cinc membres, anomenat Directori, aprovaren una nova constitució (la de 1795) per
limitar els drets de les persones. Els burgesos es trobaven ara al mig de dues grans oposicions: l’aristocràcia
que volia tornar a l’Antic Règim, i les classes populars (sans culottes) que volien les mesures de l’època del
terror. Què varen fer per aturar-les? Fer servir l’exèrcit, que així esdevingué la peça clau del sistema, ja que
a més també lluitava contra les potències absolutistes. Per això, Napoleó Bonapartte, el general més famós
de l’exèrcit francès, va donar un cop d’Estat el 1799 i va donar per acabada la revolució en concentrar tot el
poder en les seves mans, inaugurant una mena de dictadura.

3.-L’ÈPOCA NAPOLEÒNICA (1799-1815)

Després de donar un cop d’estat, Napoleó va inaugurar una nova etapa a França i Europa. Aquesta etapa té
dos períodes:
-El consolat: (1799-1804), Imitant el sistema polític de l’antiga Roma republicana, Napoleó compartia el
poder amb dos cònsols més (tot i que el 1802 es va fer anomenar cònsol vitalici).
-L’Imperi: (1804-1815) En base al seu poder personal i a les victòries militars, Napoleó es va fer coronar
emperador, engegant una nova dinastia a França.
El període napoleònic destaca per l’intent de consolidar algunes reformes revolucionàries, deixant enrere
l’Antic Règim i impulsant altres reformes, i per la política exterior expansiva.
Napoleó va impartir unes reformes a tots els països que va conquerir, anomenades reformes napoleòniques:
-Va aplicar un liberalisme econòmic en favor de les classes propietàries, és a dir, de la burgesia.
-Va crear el banc de França i va admetre paper moneda (billets) per afavorir el comerç.
-Va permetre el retorn dels exiliats a França.
-Va signar un concordat amb l’església catòlica per atreure els creients el seu govern.
-Va crear codis civils, un penal i un de comerç per donar seguretat jurídica.
-Va modificar l’organització territorial de l’Estat Francès, creant departaments (províncies), molt dependents
de l’Estat central.
-Va reformar la Hisenda per millorar la recaptació d’imposts.
-Va impulsar l’educació pública amb la creació d’escoles i Liceus.

En la política exterior, Napoleó va portar a terme una política expansiva, és a dir, de conquestes amb
l’objectiu doble de:
-Primer assegurar la França liberal i revolucionària, i segon d’estendre les reformes als països absolutistes
per acabar amb l’Antic Règim a Europa.
-El 1811-1812 l’Imperi i la influència francesa assolí la màxima extensió.

Però va ser precisament aquesta expansió la que provocà la seva caiguda, ja que va provocar el rebuig de
molts territoris ocupats (Espanya). Va ser derrotat a Rússia i abdicà. S’exilià a l’illa d’Elba, però tornà a
recuperar el poder breument (els Cent Dies). Va ser definitivament derrotat a Waterloo per Gran Bretanya i
Prússia el 1815. Morí finalment exiliat a l’illa atlàntica de Santa Helena el 1821.

4.-LA RESTAURACIÓ I LES REVOLUCIONS LIBERALS (1815-1848)

Les potències que derrotaren Napoleó a Waterloo el 1815 (Àustria, Regne Unit, Prússia i Rússia) es
reuniren en l’anomenat Congrés de Viena, on decidiren dues coses:
·Modificar el mapa d’Europa en funció dels seus interessos, i reduir França a les fronteres que tenia el 1792.

·Tornar a posar, és a dir, restaurar, l’absolutisme i l’Antic Règim allà on Napoleó l’havia llevat; això
implicà la tornada al tron dels reis absolutistes deposats per Napoleó; a més, es va signar l’acord de la Santa
Aliança (La Santa Aliança fou un acord internacional de tres països Àustria, Prússia i Rússia, els quals es
varen comprometre a ajudar-se en cas de revolucions liberals)

Però a les societats europees no tothom estava d’acord amb la tornada a l’Antic Règim. Per això es varen
donar les revolucions liberals contra els governs absolutistes. Es varen donar tres gran ondades:
-Les de 1820: La major part de revolucions del 1820, foren encapçalades per militars. També en aquestes
revolucions influí molt el moviment cultural denominat Romanticisme. Aquestes revolucions varen ser molt
importants a Espanya, Portugal, Itàlia i Grècia: però aquestes revolucions no tingueren gran èxit, excepte
Grècia. A Espanya la revolució va acabar amb la intervenció de la Santa Aliança, amb l’anomenat exèrcit
“Cent Mil Fills de Lluís”. Per altre banda a Grècia, el 1822 es va independitzar de el imperi Turc.
-Les de 1830: Aquestes revolucions s’iniciaren a França, quan Lluí Felip d’Orleans va pujar el tro, i es va
basar amb una monarquia parlamentària, basada en el liberalisme. També durant el 1830 Bèlgica,
s’independitza d’Holanda. A Polònia, els russos varen esclafar l’intent revolucionari. Per altre banda, tot i
que a Itàlia les revolucions fracassaren, es despertar un gran sentiment nacionalista. Parlant de la
Confederació Germànica, les revoltes liberals varen tenir unes conseqüències econòmiques, i es formar la
Unió Duanera o Zollverein (no pagar imposts en tots els territoris de la Confederació Germànica.

-Les de 1848: Les revolucions liberals de 1848 varen ser liberals, però també hi va haver components
socials (obrers) i uns forts moviment nacionalistes. Aquestes revolucions són conegudes com “la primavera
del poble” (despertar del poble). El 1848 la petita burgesia i els obrers, a més de la garantia de tots els drets i
les llibertats individuals, també reclamaren l’extensió del sufragi universal i la instauració d’una sobirania
popular real. Les úniques revolucions que tingueren èxit foren les de França i Piemont. Hi va haver una
extensió de ideals democràtics i del nacionalisme. La principal conseqüència d’aquestes revolucions fou el
sorgiment de les classes socials treballadora (obrera); una altre conseqüència fou que la burgesia es va fer
amb el poder desprès de les revolucions del 1848.

5.-ELS MOVIMENTS NACIONALISTES (1815-1871)

L’altra ideologia que el segle XIX va lluitar contra l’absolutisme va ser el nacionalisme. El nacionalisme
va sorgir fruit de la resistència a l’ocupació napoleònica, i en el marc dels romanticisme cultural.

VOCABULARI TEMA 3
1.-Nació: conjunt d’individus amb una història, llengua i cultura comuna amb la voluntat de diferenciar-se
d'altres comunitats. Al segle XIX el nacionalisme volia equiparar Estat i Nació.
2.-Constitució: Llei suprema d’un Estat on hi figuren els drets i deures dels ciutadans, i el funcionament de
l'Estat. El liberalisme del segle XIX considerava que tots els Estats han de tenir una constitució.
3.-Sufragi universal: sistema electoral on poden votar tots els ciutadans; els liberals demòcrates de mitjans
del segle XIX el demanaven en comptes dels sufragi censatari.
4.-Democràcia: sistema polític on son reconeguts els drets humans, hi ha pluralitat de partits polítics i es
respecti el sufragi universal. Es va començar a exigir des de mitjans del segle XIX.
5.-Estat: conjunt de lleis i institucions que administren un territori i una població determinada. El
nacionalisme del segle XIX volea que tota nació tingues un Estat.
6.-Sobirania nacional: concepte polític liberal que atorga a la nació el dret a decidir en política. Va
ser defensada pels liberals des del segle XIX.
7.-Divisió de poders: concepte polític liberal sorgit el segle XIX que defensa que els tres poders de l'Estat
(executiu, legislatiu i judicial) no recaiguin sobre la mateixa persona o institució i es vigilin entre ells.
8.-Sufragi censatari: sistema electoral del segle XIX que només podien votar els majors contribuents, és a
dir, el més ric.
9.-Nacionalisme: ideologia política sorgida al segle XIX que defensa els drets de les nacions, normalment a
formar un Estat propi.
10.-Santa Aliança: acord militar de les potències absolutistes europees de la primera meitat del segle XIX,
que acordaren ajudar-se en el cas d'una revolució liberal.
11.-Congrés de Viena: reunió internacional celebrada el 1815 a Àustria, on les potències que havien derrotat
a Napoleó decidiren la restauració de l'absolutisme a Europa.
12.-Waterloo: batalla que es va lliurar a Bèlgica el 1815 on Napoleó va ser definitivament derrotat.
13.-Primavera dels Pobles: onada revolucionària liberal i nacionalista el 1848 on es va posar fi
definitivament l'Antic Règim a Europa Occidental.
14.-Lluís XVI: rei de França durant la Revolució Francesa, que va ser condemnat per traïció i executat en
1793.
15.-Napoleó: General francès que posà fi a la Revolució Francesa el 1799 i va governar França amb un
imperi fins el 1815.
16.-Robespierre: polític jacobí o radical francès que aplica el terror durant la Revolució Francesa fins que va
ser executat el 1794.
17.-Metternich: canceller o primer ministre austríac que convocà el congrés de Viena, i que va ser el
principal polític absolutista a la primera meitat del segle XIX.