La Revolució Francesa
Causes:
1-Difusió de les idees dels il·lustrats (llibertat, igualtat, sobirania nacional...) → la burgesia
desitja acabar amb l’absolutisme i els privilegis de nobles i eclesiàstics. La burgesia vol
participar en la política.
2-Successives males collites. Crisis de subsistència→ Fam, la dificultat de pagar impostos
del rei i als nobles, i al descontent als camperols.
3-Excessives despeses de la cort i pocs ingressos. → la bancarrota de les finances del rei.
OSTENTACIÓ DE LA CORT - 90% de la població passava fam i es creaven revoltes del pa,
etc.
El rei volia fer pagar impostos als privilegiats, era l’única sortida per sofragar les despeses.
Els privilegiats l’obliguen a convocar les corts (estats generals) per sol·licitar que ajudessin a
trobar solucions a la crisi financera de França, esperant que aprovessin noves formes
d’impostos.
Els estats generals eren un organisme que podien aprovar una reforma fiscal
Proposaven que els privilegiats també paguessin impostos. Els privilegiats van demanar la
supressió dels drets senyorials i la instauració de la sobirania nacional, mentres nobles i
eclesiàstics defensaven els seus privilegis i s’oposaven a les reformes i als nous impostos.
L’assemblea nacional:
L’assemblea nacional es va consolidar com el nou poder, format a partir del tercer estat. Es
consideraven representants de la nova nació, en la qual desapareixien els privilegis i eren
tots considerats ciutadans.
La gran por va ser un pànic rural a França, amb camperols atacant la noblesa per rumors de
complots contra la revolució. L’assemblea nacional va respondre abolint el feudalisme i
aprovant els drets de l’home, assegurant drets igualitaris i calmar la situació. La revolta de la
pressa de la Bastilla (pressó).
La monarquia constitucional:
L’estat de França, segons la Constitució del 1791 era una monarquia constitucional. Sufragi
censatari, sobirania nacional. El rei no estava d’acord. Era contrarevolucionari. S’escapava
per actuar en la contrarevolució (Guerra Austroprussiana, va ser una guerra en contra de
França). França declararà la guerra a Àustria. Passa a ser la primera república Francesa:
LA CONVENCIÓ.
En aquesta constitució hi havia tres poders que s’organitzaven de diferents maneres:
1. Poder legislatiu: En mans de l’Assemblea legislativa, un cos únicament elegit per
sufragi censatari. (només podien votar els ciutadans amb cert nivell de riquesa)
2. Poder Executiu: Lluís XVI mantenia el poder executiu, però amb limitacions. No podia
dissoldre l’assemblea ni fer lleis. També era cap de les forces armades i responsable en les
relacions exteriors.
3. Poder judicial: Era independent i es confinava tribunals separats de la influència de
l’executiu i el legislatiu. Els jutges eren elegits i exercien de forma independent per garantir
la igualtat davant la llei i la imparcialitat en l’administració de justícia.
La república Jacobina (1792-1794):
La república jacobina es va proclamar a causa de la desconfiança i el descontent popular
amb la monarquia de Lluís XVI i la seva gestió de la Revolució Francesa. Es va proclamar el
10 d'agost de 1792. Es va establir un nou règim república a França després de la caiguda
de la monarquia, es coneix com la primera república Francesa.
Lluís XVI va ser executat el 21 de gener de 1973 per traïció i malversació de fons públics.
També va ser executada Maria Antonieta el 16 d’octubre de 1793 per conspiració amb
Àustria de dilapidar fons públics i d’incitació moral.
Robespierre: Formava part dels Jacobins. Pensava que el dret a la propietat estava limitat.
La societat estava obligada a assegurar la subsistència de tots els seus membres.
Sans-culottes li van donar suport perquè defensava els seus interessos i compartien ideals
revolucionaris.
Els jacobins van implementar unes mesures radicals per consolidar la revolució i fer front a
les crisis internes i externes. El govern jacobí va respondre al problema de la guerra
internacional amb mesures radicals i organitzativa que van transformar França en un estat
militaritzat capaç de resistir i triomfar contra la coalició d’estats europeus que li feien front.
El terror va ser un període de la Revolució Francesa caracteritzat de l’ús sistemàtic de la
repressió i la violència per part del govern jacobí per consolidar la república i eliminar
qualsevol amenaça interna o externa. Va ser liderat per Robespierre i altres membres del
comitè de salvació pública. Va afectar entre 16.000 i 40.000 persones.
El directori:
El Directori va ser una fase de govern a la França revolucionària que va durar des de 1795
fins a 1799. Es va establir després del final del Regnat del Terror i va formar part de la
Primera República Francesa. Va ser un intent de crear un sistema polític més estable i
moderat, però també va estar marcat per moltes dificultats i crítiques. El Cop de Termidor
(27 de juliol de 1794) va posar fi al govern jacobí amb la caiguda i execució de Robespierre.
Això va marcar el final del Regnat del Terror i l’inici d’una etapa més moderada, el Directori.
El cop d'estat de Termidor, ocorregut el 27 de juliol de 1794 (9 de termidor de l'any II del
calendari revolucionari), va ser un esdeveniment crucial de la Revolució Francesa que va
posar fi al govern jacobí liderat per Robespierre i al Regnat del Terror. Aquest cop d'estat va
ser impulsat per sectors descontents dins de la Convenció Nacional, especialment pels
termidorians, una coalició de moderats i antics jacobins que temien la creixent concentració
de poder i la repressió implacable de Robespierre.
Què és un cop d'estat? Un cop d’estat és l’acció de prendre el poder polític d’un país de
manera il·legal o sobtada.
Grups polítics durant la Revolució Francesa:
La Constitució francesa del 1791:
