HISTÒRIA CAM

L'època contemporània: Revolució Francesa, Imperialisme,

Feixismes i Segona Guerra Mundial, conflictes actuals.
1. LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789-1799).
 LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789-1799)
-Els no privilegiats, per canviar el sistema de l´Antic
Règim, havien de fer-ho a la força, és a dir, amb
revolucions, perquè el privilegiats no ho volien canviar.
-La Revolució Francesa
inicia un cicle revolucionari
a Europa que suposarà:
● La fi de l'Antic Règim
● L'assentament del
liberalisme
● El predomini social i
polític de la burgesia
com a nova classe
hegemònica. Però, per
què es va produir?
[Link] DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA

a) Descontentament del
Tercer Estat
b) Males anyades, males
collites i pujada del preu del
pa, que provoca una forta
onada de fam popular.
c) Dispendis en la Cort i
fallida d'Hisenda: Els
ministres del rei, que era
Lluís XVI, proposen com a
solució el cobrament
d'impostos als privilegiats.
d) Idees [Link]
-El nobles es neguen a pagar
impostos i demanen la
convocatòria dels Estats
Generals.
- El rei els convoca (maig 1789):
·Propostes dels privilegiats:
relatives a impostos i finances
·Propostes del Tercer Estat:
reformes socials (supressió del
règim senyorial) i vot per cap i
no per estament.
Quaderns de Greuges

El quaderns de greuges eren el documents preparatoris dels

Estats Generals, en el quals es registraven les queixes i les
peticions de membres dels tres estaments.
-El rei i els privilegiats no accepten les
propostes del Tercer Estat.
-Reacció: el membres del Tercer Estat
es constitueixen en Assemblea
Nacional (autèntics representants de la
nació).
-Jurament del Joc de Pilota: Juren no
dissoldre´s fins a la redacció i aprovació
d'una Constitució.
- Juny 1789:El rei es veu obligat a
acceptar la situació i l´Assemblea
Nacional esdevé Assemblea Nacional
Constituent: INICI DE LA REVOLUCIÓ
FRANCESA.
-14 de juliol de 1789: presa de la Bastilla
14 de juliol de 1789, presa de la Bastilla.
3. ETAPES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA

3.1) Fase moderada (girondins),1789-

1792.
➢ Abolició dels privilegis i drets
senyorials (per alliberar-se d'algunes
d'aquestes obligacions, el camperols
havien de pagar)

➢ Aprovació de la Declaració de Drets

de l'Home i del Ciutadà.

➢ 1791:Constitució:
● divisió de poders
● sufragi censatari
● monarquia constitucional: el Rei manté
el poder executiu (és qui governa, pero
ja no té el poder absolut).
➢ satisfacció dels interessos dels burgesos
acomodats.
➢ Sectors descontents:

● Classes populars (sans-culottes): no

podien votar.
● Nobles: havien perdut el seus
privilegis i marxen a Àustria, on s
´estava preparant una intervenció
armada per restaurar l'absolutisme a
França.
-L´any 1791, el rei Lluís XVI i Maria Antonieta
també intenten fugir a Àustria per liderar les
tropes reials , però quan arriben a Varennes, una
població froterera, són reconeguts, detinguts i
obligats a tornar a París.
-El poble i el polítics els consideren uns traïdors:
INICI DE LA RADICALITZACIÓ.
Distinció dels grups socials segons la forma de vestir.
[Link] radical (jacobins), 1792-1794.
➢ Abril 1792: l'Assemblea declara la guerra a Àustria.
➢ El Rei es mostra contrari a la defensa contra les
tropes austríaques :assalt del Palau de les Tulleries
i detenció del monarca i la seva família: FI DE LA
MONARQUIA
➢ Convocatòria d´eleccions per sufragi universal
masculí i creació de la Convenció Nacional:

● Abolició de la monarquia
● ·Proclamació de la República
-La Convenció discuteix què s'havia de fer amb el rei: el
jacobins són partidaris de jutjar-lo i executar-lo, mentre
que el girondins són contraris a la seva execució. Hi ha
una votació i finalment guanyen el jacobins.
-1793: el rei Lluís XVI i la reina Maria Antonieta són
guillotinats.
[Link]
➢ A Europa es forma una coalició
contrarevolucionaria (Àustria,
Prússia, Gran Bretanya i
Holanda)
➢ Desordres i conflictivitat :
● pagesos :no volen ser
reclutats per combatre a la
guerra i es [Link].
● sans-culottes: reclamen
reformes encaminades a
assolir la igualtat social (eren
les principals víctimes de la
crisi econòmica, agreujada per
la guerra, i passaven gana)
➢ El 1793 el jacobins més radicals
(Robespierre) assalten la Convenció i
fan executar el principals diputats
girondins.
➢ Aproven una nova Constitució on
s'estableixen:

● la sobirania popular
● el sufragi universal masculí
● La supressió dels drets senyorials
sense necessitat de pagament
➢ Reformes socials:
● Llei de Màxims: preu màxim dels articles
de primera necessitat
● Ensenyament obligatori gratuït
● Assistència social per als més
desfavorits
● Redistribució de la propietat agrària
 ➢ El govern revolucionari, amb
l'excusa de fer front a la guerra i
aplicar les noves reformes socials,
crea el COMITÉ DE SALUT
PÚBLICA liderat per Robespierre.

➢ Època de Terror: Llei de

sospitosos.

El 1794 França havia tingut èxits a la

guerra contra la coalició
antirevolucionària i havia millorat la
situació econòmica, però el militars s
´adonen que allò que estava passant se
semblava a una dictadura i fan un cop
d'Estat. Robespierre és guillotinat.
c) El Directori (1794) i el cop d'Estat de
Napoleó Bonaparte (1799).

➢ Després d'un govern moderat dirigit per

cinc militars, la gent para atenció en un
militar brillant: guanya totes les batalles,
té idees noves…el seu nom és Napoleó
Bonaparte

➢ La gent el veu com un heroi i compta amb

el suport de la burgesia i de l'exèrcit per
governar tot sol: veien en ell la possibilitat
de garantir les conquestes de la revolució
liberal i d´evitar, alhora, els «excessos
democràtics» de les classes populars
(fase jacobina de la Revolució Francesa).
[Link]ÜÈNCIES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA
CONSEQÜÈNCIES POLÍTIQUES: EL FI DE L’ANTIC RÈGIM
Abans de la Revolució, França era una monarquia absoluta: el rei tenia tot el poder i la societat estava
dividida en estaments (noblesa, clergat i Tercer Estat, que incloïa la burgesia, els camperols i els
treballadors).
Després de la Revolució, el sistema va canviar radicalment:

● Es va abolir la monarquia absoluta i es va instaurar, primer, una monarquia constitucional i, després,

una república.
● Es va proclamar la sobirania nacional: el poder ja no el tenia el rei "per dret diví", sinó que havia de
venir del poble.
● Es van redactar constitucions basades en la separació de poders (executiu, legislatiu i judicial).

Què significa això avui? El model de democràcia representativa que tenim avui neix en gran part d’aquests
principis.
CONSEQÜÈNCIES SOCIALS: FI DELS PRIVILEGIS
A l’Antic Règim, la noblesa i el clergat tenien privilegis: no pagaven impostos, tenien càrrecs
exclusius i controlaven terres.
Amb la Revolució, això es va acabar:

● Es va abolir el sistema estamental: totes les persones es van declarar iguals davant la llei.
● La burgesia va guanyar poder, mentre que la noblesa i el clergat el van perdre.
● Es va establir la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà (1789), que defensava la
llibertat, la igualtat i la propietat.

Què significa això avui? Els drets humans i la idea d’igualtat davant la llei tenen les seves arrels
en aquest moment històric.
CONSEQÜÈNCIES ECONÒMIQUES: CANVI EN LA PROPIETAT DE LA TERRA
La crisi econòmica va ser una de les causes de la Revolució, i després d’ella van passar diverses
coses:
Principals canvis:

● Les terres de l’Església i de la noblesa van ser expropiades i venudes a la burgesia i als
camperols més rics.
● Es van eliminar les barreres feudals que impedien als camperols ser propietaris lliures.
● Es van impulsar les bases del capitalisme modern: la propietat privada i la llibertat de mercat
es van consolidar.

Què significa això avui? La societat va passar de ser feudal a capitalista, un sistema que encara
predomina.
CONSEQÜÈNCIES FILOSÒFIQUES: L’EXPANSIÓ DE LES IDEES
IL·LUSTRADES
La Revolució Francesa va ser un moment clau per posar en pràctica les idees de la
Il·lustració, que defensava la raó, la llibertat i la ciència sobre la tradició i la religió.
Impacte de les idees revolucionàries:

● Es va promoure l’educació pública i laica.

● Es va intentar construir una societat basada en la raó i no en la religió.
● Es van difondre idees com la llibertat d’expressió, de premsa i de pensament.

Què significa això avui? Els valors democràtics i laics que tenim actualment tenen
l’origen en aquest període.