LES

CIVILITZACION
S URBANES
Mesopotàmia
1.La revolució urbana
ÍNDEX
2.Mesopotàmia
3.Egipte
4.L’economia
5.La Societat
6.La Política
7.La Cultura
8.La Religió
9.L’Art
A les extenses planes d 'al·luvió i als terrenys plans
de les riberes, la necessitat de dur a ter­me grans LA REVOLUCIÓ URBANA
obres públiques per tal de drenar i regar la terra i
protegir els poblats va fer que l'organització social
IV Mil·lenni (fa més de 5000
tendís a consolidar-se i el sistema econòmic a
anys) sorgeixen les Primeres
centralitzar-se. Alhora, els habitants d’Egipte, de
cultures urbanes prop de grans
Sumer i de la conca de l'Indus es veieren obligats a
rius per assegurar la
organitzar algun sistema regular de comerç o de
subsistència:
bescanvi, a fi d'assegurar-se el proveïment de
primeres matèries essencials. La fertilitat de les
terres va donar als seus habitants els mitjans per
satisfer la necessitat d'importacions. Tanmateix, van
haver de sacrificar l'autosuficiència econòmica i
crear una estructura econòmica completament nova.
L'excedent de productes domèstics no solament va
haver de ser suficient per intercanviar-lo per
materials exòtics; també va haver de servir per
mantenir un cos de comerciants i de treballadors
dels transports encarregat d'obtenir-ne, i un cos
d'artesans especialitzats per treballar les precioses
importacions amb un millor aprofitament. Ben aviat 2 20, d
P.
es van fer necessaris els soldats per protegir per la . 1 b,c,
EX
força els combois i la rereguarda dels comerciants,
els escribes per portar el registre de les transaccions
 LA REVOLUCIÓ URBANA

Avenços Sistemes Arada i METAL·LÚR

tècnics irrigació roda GIA

Augment
producció Augment Poblats
Agricultura població més grans
CIUTATS
EXCEDENT

Especialitza DESENVOLUPAM
Agricultura
ció del Comerç Artesania
i ramaderia ENT DE LA
treball
CULTURA

Diferenciaci Líder polític militars sacerdots funcionaris

ó social

ESTAT:
Control i Administrac
Pagar ESCRIPTUR
ió de la
coordinació producció
tributs A
del treball
 02,
MESOPOTÀMIA 2
P. 6, 7
EX.
 Àsia
 Pròxim Orient
 Tigris i Èufrates
 IV mil·lenni

3500 aC 1800 aC 600 aC

2350 aC 1300 aC
BABILÒNI
SUMERI ARCADI C ASIRI PERSA
 05,
EGIPTE
P. 2
. 2,3,4
EX

 Àfrica
 Nil
 III mil·lenni

2686 aC 2050 aC 1550 aC 684 aC

3050 aC
IMPERI IMPERI IMPERI DECADÈN
ÈPOCA ARCAICA
ANTIC MIG NOU CIA
 ECONOMIA

MESOPOTÀMIA EGIPTE
 ECONOMIA

MESOPOTÀMIA EGIPTE

DBCFBFB Productes agrícoles: Blat,

• Agricultura Ordi, lli, cotó
• Construc
ció de
dics,
canals i
recs.
• Ramaderia
• Artesania:
ceràmica,
teixit,
metal·lúrgia
• comerç
 08,
P. 2 , 5
EX.421,
P. 2 4a SOCIETAT
ex.

MESOPOTÀMIA EGIPTE

F
a
R
ei r
Diferenciació i a
Sacerdo jerarquia social Funcionar
ó
ts, is: visir,
Les ciutats eren gobernador,
nobles construïdes entorn el cap militar

Alts palau i el temple Escribes,

funcionaris i soldats,
Caps militars comerciants
Pagesos, ramaders, Artesans i
comerciants pagesos

esclaus Esclaus
 POLÍTICA

MESOPOTÀMIA EGIPTE

El poder està en mans Estat: Faraó té poder absolut

dels privilegiats - Administra la producció (polític, militar i religiós)
- Coordina el treball El poble treballa
- Cobra tributs gratuïtament per a ell

Principals Faraons:
. Menes
Principalds Reis: . Kheops
. Gudea de Lagash . Kefren
. Sargon . Mentuhotep
. Hammurabi . Ramsés II
. Assurbanipal . Akhenaton
. Darius . Cleopàtra
 CULTURA

MESOPOTÀMIA EGIPTE

Escriptura cuneïforme Escriptura jeroglífica

sobre tauleta de fang sobre papir

• Lleis. Organització social

• Literatura: explicar el món
• Matemàtiques: administrar
• Astronomia: controlar
cicles agrícoles
 2,
EX.
11,

RELIGIÓ
P. 2 4
EX.
. 2 2 2,
P B , D
6

MESOPOTÀMIA EGIPTE

Déus relacionats amb la natura Creença en després de la mort

Importància del procés de momificació

Politeista
Déus per explicar el
món
 ART

MESOPOTÀMIA EGIPTE
Palau, zigurat
ARQUITECTU
De Maó cuit Temples, palaus.
RA
Piràmides, mastabes, hipogeus
Monumentali
De pedra
tat
Reflex dels
valors
culturals

ESCULTURA
Rigidesa,
frontalitat
Pedra,
alabastre o
marbre
Sentit religiós
PINTURA
Rigidesa,
lateralitat,