TEMA 4

(IV)

Canvis polítics, ideològics i socials:

l’època de les revolucions.
El moviment obrer al segle XIX
 El moviment obrer
al segle XIX
1. El debat sobre el nivell de vida a Gran Bretanya durant
la Revolució Industrial

2. Els primers passos del moviment obrer britànic. Del

luddisme al cartisme

3. Els grans corrents ideològics del moviment obrer

• socialisme
• anarquisme

4. La primera Internacional (1864-1871)

5. El sindicalisme i el moviment obrer després de la

I internacional
1. El debat sobre el nivell de vida a Gran
Bretanya durant la Revolució Industrial
• Conseqüències socials de la Revolució Industrial
Aparició d’una nova categoria social: el proletariat
industrial

Ara bé, ¿la Revolució Industrial va comportar una

millora en el nivell de vida de la població britànica?

Debat sobre el nivell de vida a Gran

Bretanya durant la Revolució Industrial
• F. Engels, el 1845, va publicar La situació de la
classe obrera a Anglaterra. Cridava l’atenció sobre
l’empitjorament de les condicions de vida dels
treballadors en general a partir de la Revolució
Industrial

Abans de la Revolució Industrial ...

“(...) els treballadors tenien una

existència còmoda i tranquil·la (...).
El seu nivell de vida era millor que el
dels actuals obrers de les fàbriques.
No tenien necessitat de treballar
massa hores. Ells mateixos fixaven
la duració de la jornada laboral. Eren A mesura que avançava la
en la seva majoria persones fortes i Revolució Industrial ...
de bona constitució física (...). Els
nens creixien a l’aire lliure al camp, i
tot i que ajudaven als seus pares “(...) a tot arreu trobem
quan tenien una edat suficient això misèria temporal o
només passava de tant en tant; les continuada, malalties que
jornades de vuit o dotze hores li provenen del treball,
eren desconegudes.” desmoralització (...)
Fins a quin punt són certes aquestes reflexions
d’Engels? Què va passar realment ?

Visió optimista Visió pessimista

PIB / hab. IDH

 % adults
alçada  mortalitat anys
  esperança que
$ de mitjana infantil per d'esco- 1780=100
  1780=100 de vida saben  
1990 (cm.) mil larització  
llegir

1780 1.787 100 168,0 34,7 173 49,5 1,5 0,277 100
1800 1.936 108 168,9 35,9 145 52,5 1,8 0,302 109
1820 2.099 117 170,7 39,2 154 54,5 2,0 0,337 122
1830 2.209 124 170,7 40,8 149 57,5 2,3 0,361 130
1850 2.846 159 165,3 39,5 156 61,5 2,7 0,407 147
Evolució dels salaris reals
• En conjunt, sembla cert que es van donar millores, però...

• haurien pogut ser molt més importants i substancials (N. F. R.

Crafts).

• Desigualtats en el repartiment de la riquesa van augmentar amb

la industrialització ...

A mans del A mans del

coeficient de
  dates  5% 40 %
Gini
més ric més pobre
1688 27,6 15,4 0,468
Anglaterra i 1759 31,2 15,8 0,487
Gal·les
  1801-03 29,8 13,4 0,519
  1867 45,1 14,8 0,551
1867 46,8 15,2 0,538
Regne Unit
  1880 49,4 17 0,520
  1913 43,8 17,2 0,502
 El moviment obrer
al segle XIX
1. El debat sobre el nivell de vida a Gran Bretanya durant
la Revolució Industrial

2. Els primers passos del moviment obrer britànic. Del

luddisme al cartisme

3. Els grans corrents ideològics del moviment obrer

• socialisme
• anarquisme

4. La primera Internacional (1864-1871)

5. El sindicalisme i el moviment obrer després de la I

internacional
2. Els primers passos del moviment obrer
britànic. Del luddisme al cartisme

• Els primers 25 anys del segle XIX no van ser

fàcils per als obrers anglesos:

1. la conjuntura econòmica internacional no era gens

favorable

• preus elevats dels productes de primera necessitat (corn

laws)

• baixada dels sous i atur

• elevada fiscalitat per fer front al cost de la guerra

2. Els primers passos del moviment obrer britànic es van
donar en la clandestinitat

• El 1799 els fabricants de filats de Londres exposen:

“que una peligrosa asociación existe desde hace algún tiempo entre
los obreros de las hilaturas con el objeto de imponer un aumento de
salarios, evitar que sean empleados obreros que se nieguen a unirse
a su asociación; que frecuentes conspiraciones de este orden han
sido realizadas por obreros y que los patronos han sido obligados a
someterse a ellas, y una petición de aumento de salarios ha sido
hecha recientemente, que al no ser concedida ha decidido a los
hombres a negarse a trabajar.” (A.L. Morton & G. Tate Historia del
movimiento obrero inglés, p.48)

• 1799 i 1800: s’aproven les Combination Acts

• No és un fet privatiu de la Gran Bretanya. A França trobem

la llei le Chapelier (Isaac René Guy le Chapelier 1754-1794), aprovada
per l’Assemblea Nacional el 1791, per la qual a la vegada que es
derrogaven els gremis, es prohibien els sindicats
• Encara que sembla cert que les Combination Acts no van ser
aplicades amb molt de rigor ...
• van actuar com espasa de Dàmocles sobre la classe obrera
britànica i van permetre accions de repressió molt contundents
de les protestes obreres

Matança de Peterloo (1819). Brutal

repressió d’un míting de Manchester
per reclamar sufragi universal,
l’abolició de les corn laws, que va
provocar 11 morts i més de 400 ferits
El luddisme

• Una de les primeres formes de revolta articulada

contra el sistema de fàbrica
• Pren el nom d’un imaginari “Capità Ludd” YORK

• Era una forma de protesta:

MANCHESTER
– dels artesans i petits tallers independents contra l’aparició
de les fàbriques i la nova maquinària que amenaçava la
seva supervivència
– dels obrers de les fàbriques que veien com la introducció de
maquinària més moderna els deixa sense feina
• Va tenir el seu moment més àlgid entre 1811 i 1817
LEICESTER

• Va ser durament reprimit

La florida del sindicalisme britànic
durant els anys de 1820
• el 1824 van ser derogades les Combination
Acts

• Creació de sindicats de classe moderns

– 1829 Grand Union of Spinners
– 1834 Grand National Consolidated Trades Union
 El Cartisme
• Un pas important en el moviment obrer britànic es va donar a la
dècada de 1830 amb l’aparició del Cartisme

• El moviment obrer posa en el centre de les seves reivindicacions

una transformació en profunditat del sistema polític britànic.

• Els precedents eren llunyans:

 1792: London Corresponding Society. Thomas Hardy. Punt de partida del

moviment radical

 1832: fracàs de la Reform Bill

• 1836: es constitueix la • 1839: es presenten aquestes
Working Men’s Association reivindicacions al Parlament i són
rebutjades
• El 1838: publiquen un • 1840: es constitueix la National
manifest titulat People’s Charter Association of Great
Charter, que contenia les sis Britain
reivindicacions del
moviment:
– Sufragi Universal per a tots
els homes majors de 21 anys
– Eliminació de l’exigència de
disposar de propietats per a
ser escollit parlamentari
– Votació secreta
– Igual dimensió dels districtes
electorals
– Sou per als parlamentaris
– Parlaments anuals
• 1841: l’organització tenia:
– 282 filials
– uns 50.000 afiliats
• El 1842 havien recollit:
3.315.752 signatures per
recolzar una “segona
petició”
• Va ser rebutjada pel
Parlament
The Northern Star va comentar sobre el rebuig: "Three and
half millions have quietly, orderly, soberly, peaceably but firmly
asked of their rulers to do justice; and their rulers have turned
a deaf ear to that protest. Three and a half millions of people
have asked permission to detail their wrongs, and enforce their
claims for RIGHT, and the 'House' has resolved they should not
be heard! Three and a half millions of the slave-class have
holden out the olive branch of peace to the enfranchised and
privileged classes and sought for a firm and compact union, on
the principle of EQUALITY BEFORE THE LAW; and the
enfranchised and privileged have refused to enter into a treaty!
The same class is to be a slave class still. The mark and brand of
inferiority is not to be removed. The assumption of inferiority
is still to be maintained. The people are not to be free."
Rioters at Wilson's factory, Salford - the man on the far
right is carrying away the boiler plug in his hand
• Un tercer intent es va
donar el 1848. Tampoc
va prosperar

• El moviment havia
fracassat, però: meeting de Kennington Park. 10.4.1848

– Cal anotar alguns èxits

parcials: llei de les 10 Entre els principals dirigents del
hores (1842) moviment cal destacar:

– Va aconseguir J. B. O’Brien
conscienciar i mobilitzar
a un gran nombre Lovett
d’obrers.
Feargus O’Connor

R. Owen
 El moviment obrer
al segle XIX
1. El debat sobre el nivell de vida a Gran Bretanya durant la Revolució
Industrial

2. Els primers passos del moviment obrer britànic. Del luddisme al

cartisme

3. Els grans corrents ideològics del moviment obrer

• socialisme
• anarquisme

4. La primera Internacional (1864-1871)

5. El sindicalisme i el moviment obrer després de la I internacional

 El socialisme
• Neix a principis del segle XIX
– Constatació de les deficiències que tenia l’ordre
social emergit amb la industrialització

– Insuficiència del pensament il·lustrat per fer front

als problemes socials derivats de la
industrialització

El socialisme propugnarà no només la

igualtat política sinó també l’econòmica
Claude Henri de Rouvroy,
conde de Saint Simon
París, 1760 - 1825
De família aristocràtica va renunciar als seus
títols a partir de la seva adhesió al
principis de la Revolució Francesa
Havia lluïtat en la Independència dels EUA
De profundes conviccions pacifistes, el seu
pensament constitueix una reacció
davant la violència imperant de l’època
de la revolució i el militarisme de l’època
napoleònica
Idealitza la ciència i als científics. Pensa que la
ciència i la tecnologia estan predestinada
a salvar la humanitat
Té també una gran confiança en la indústria
com a creadora de riquesa
Qüestiona la propietat privada en la mesura
que no estigui repartida en funció dels
esforços i mèrits de cadascú
El científics haurien d’ocupar el lloc que en la
societat ocupen els clergues
Robert Owen 1771-1858
Originari de Gal·les i fill de menestrals
Propietari d’una fàbrica de teixits de Manchester,
“New Lanark” on aplicà tot un seguit de mesures
socials: augments salarials, reducció de les hores
de treball, vivendes dignes, sanitat i educació per
als obrers
El 1823 publica Una nova visió de la societat. Proposa
reformes de la societat industrial
El 1825 va fundar una colònia a Indiana amb el nom
de New Harmony, el fracàs de la qual li va
significar la pèrdua de la seva fortuna
Va intervenir el 1833 en la creació de la National
Consolidation Trade Union. Fou un dels dirigents
del moviment cartista
L’home és bo per naturalesa i són les circunstàncies
que l’envolten el que no el deixen desenvolupar
aquesta bondat
Proposa un nou sistema econòmic i social basat en el
cooperativisme
Es tractava de transformar la societat, gradualment
mitjançant la raó, el convenciment i l’educació
• Resumint:
substitució de la propietat privada per formes de
propietat col.lectiva

democracia plena - sobirania popular plena

intervenció de l‘Estat en la regulacció de les

relacions laborals

pacifistes, partidaris de predicar amb l'exemple;

rebuig de la via revolucionària

per aquesta raó, Engels els anomenarà utòpics

Socialisme científic
• Van ser K. Marx i F. Engels
els que van establir-ne
els principis teòrics
– Parteixen d’una suposada anàlisi científica de la realitat
social
– Hi té un paper central l’estudi de la història
– El motor de la història és la economia.
• Per tant,
– l’evolució cap a una societat comunista no es donarà de
manera espontània
– cal una revolució proletària
– el proletariat haurà de prendre el poder
– s’instaura la dictadura del proletariat com a pas previ a la
instauració una societat comunista.
Anarquisme
• No té un cos doctrinari com el comunisme

• Propostes diferents i poc conectades entre elles

• Aspectes més rellaevants:

– són apolitics

– rebutgen l'organització de partits polítics; rebutgen la

jerarquia

– no accepten que la revolució proletària hagi d'estar

dirigida per cap partit polític

– la seva forma organitzativa preferida: el sindicat.

• Conceben el sindicat com:
– organització autònoma
– no jerarquitzada
– participació directa dels afiliats (assamblearis)
– federalistes
• Entre els pensadors anarquistes destaquen:
P. J. Proudhon (1809-1864)

Fill de família camperola de Besançon arruïnada, es posà a

treballar de tipògraf
Estudià amb una beca a la universitat on entrà en contacte
amb els fourieristes
1840: Què és la propietat ?
1846: Sistema de las contradiccions econòmiques o filosofia de
la misèria – Contestat per Marx i Engels. Les idees de fraternitat, lliure federació, solidaritat , etc.,
difícilment podien conduir a la transformació de la societat
Accepta la idea de “contracte social” sinal·lagmàtic, entès com la lliure federació dels individus i
associacions que acorden intercanviar esforços respectant sempre la llibertat i independència de
cadascú.
El federalisme és l‘únic sistema social que pot resoldre el dilema autoritat-llibertat inherent a tota societat
humana
Pensava que Europa s’acabaria unint en una federació, no d’estats, sinó de comunitats ètniques i
geogràfiques.
M. Bakunin
(1814-1876)
Fill d’una família aristocràtica russa. Va entrar
a l’exercit i va desertar-ne
Va ser perseguit, empresonat i condemnat a
mort en diverses ocasions, fets que el van
obligar a viatjar constantment d’un costat
a un altre
Proposa una societat lliure sense govern ni
autoritat
S’organitza mitjançant el principi de la lliure
federació de productors i consumidors
constituïnt comunitats que es
coordinarien entre elles en
confederacions.
De la seva extensa obra potser cal destacar el
Catecisme revolucionari.
P. Kropotkin
(1842-1921)
Fill d’una família aristocràtica russa, com
Bakunin, va ser destinat a l’exercit
Destinat a Sibèria va contribuir a l’exploració
d’aquells territoris i es va començar a
interessar per la geografia
Va abandonar l’exèrcit i el seu activisme
revolucionari el va obligar a exilar-se
Es destacable la seva aportació al debat
darwinista. Enfront del corrent del
darwinisme social ell proposa la seva
teoria de l’”ajuda mútua” (1902)
Explorà la utilitat de la cooperació com a
mecanisme de supervivència entre els
animals, amb l’objectiu de neutralitzar
l’avenç del darwinisme social. Negava, per
tant, la idea de la teoria de la dura
competència entre els individus per la
supervivència.
 El moviment obrer
al segle XIX
1. El debat sobre el nivell de vida a Gran Bretanya durant
la Revolució Industrial

2. Els primers passos del moviment obrer britànic. Del

luddisme al cartisme

3. Els grans corrents ideològics del moviment obrer

• socialisme
• anarquisme

4. La Primera Internacional (1864-1871)

5. El sindicalisme i el moviment obrer després de la

I internacional
La creació de la Associació
Internacional de Treballadors
• Factors que portaren a la formació d’una organització obrera
internacional:
– La difusió de la industrialització i el creixement del nombre d’obrers.
– La presa de consciència per part d’aquests obrers.
– La difusió creixent de les idees dels pensadors socialistes i anarquistes.

• El naixement de la Primera Internacional:

– 1864 Exposició Universal de Londres
– Trobada de dirigents obrers
– Es decideix crear la Internacional
– Marx és encarregat de redactar els estatuts
i el manifest fundacional. Estableix els dos
principis bàsics de l’organització
• l’emancipació de la classe obrera havia de ser obra dels mateixos
treballadors
• la conquesta del poder polític era el primer objectiu de la classe obrera
per aconseguir el seu alliberament.
• 1866 Congrés de Ginebra. Es prenen acords
que orientaren la lluita obrera dels anys
posteriors
– jornada de 8 hores
– supressió treball infantil

– millora condicions de vida i treball de les dones

– lluita contra el exèrcits permanents

– oposició als impostos que afecten la classe obrera

• Cap de ben poc la I Internacional va acabar
fracassant
• Les raons del fracàs van ser principalment
dues:
1. divisions internes: enfrontament Marx-Bakunin.
 Bakunin rebutjava que la lluita dels obrera s’hagués
d’orientar cap a la conquesta del poder polític;
 Expulsió de Bakunin (1872, Congrés de l'Haia);

2. fracàs de la Comuna de París (1871)

La Comuna de París
• Insurrecció revolucionària a París el 1871 en el context de la guerra
franco-prussiana
– Derrota estrepitosa de França a Sedan (2 de setembre de 1871)
– Caiguda del règim imperial ( Napoleó III ) - Proclamació de la III República
(Thiers)
– París es assetjat per les tropes de Prússia i Thiers proposa la capitulació
– La milícia popular no ho accepta i es prepara per continuar la resistència
– Thiers ha de fugir i es proclama la Comuna de París
– Els tallers foren abandonats pels seus patrons i se’n fan càrrec les associacions
obreres
Es considera el primer govern obrer de la història
– Thiers amb le vist-i-plau i la col.laboració de Bismarck va sotmetre París
– La repressió va ser absolutament contundent i brutal:
• 20.000 morts i afusellats
• 38.000 presoners
• 10.000 exil·lats

• Cop molt dur pel moviment obrer internacional considerat instigador de la

Comuna.
 El moviment obrer
al segle XIX
1. El debat sobre el nivell de vida a Gran Bretanya durant
la Revolució Industrial

2. Els primers passos del moviment obrer britànic. Del

luddisme al cartisme

3. Els grans corrents ideològics del moviment obrer

• socialisme
• anarquisme

4. La primera Internacional (1864-1871)

5. El sindicalisme i el moviment obrer després de la

I internacional
Diverses quëstions a destacar:
1. Creació dels primers partits polítics obrers

2. Divisió del sindicalisme

3. Intents de reconstitució de la AIT

4. Doctrina social de l’Església

5. Democratització de la vida política

6. Protecció social i altres millores

1. Creació dels primers partits polítics
obrers d’inspiració socialista
Alemanya 1876
Precedents: 1863 Allgemeiner Deutscher Arbitterverein de Ferdinand
Lassalle; 1869 August Bebel i Wilhelm LIebknecht creen el
Socialdemokratische Arbeiterpartei que s’ajunta el 1876 amb el primer.
Declarat il·legal per Bismarck el 1878 va ser legalitzat de nou el 1890. El
1912 era la principal força del Parlament alemeny.
Espanya 1879
Fundat per Pablo Iglesias (Ferrol 1850 – Madrid 1925) que també va fundar
la UGT el 1888. La afilació suposava automàticament la sindicació i
viceversa. El 1910 va aconseguir el seu primer diputat (que va ser el propi
Iglesias) i el 1921 es va escindir el Partit Comunista per la negativa de
participar en la III Internacional impulsada pels bolxevics russos.
Bèlgica 1885
Aústria 1889
França 1905
Section française de l'internationale ouvrière (SFIO) De fet el partit no es va
crear com a Partit Socialista Francès fins el 1969
Anglaterra 1906
• Dues qüestions importants relacionades amb l’aparició d’aquests partits
polítics socialistes:
1. El retard en l’aparició d’un partit defensor dels interessos obrers a Gran Bretanya
s’explica per la fortalesa i la tradició del moviment sindicalista. A Gran Bretanya
van ser els sindicats (Trade Union) els creadors del partit (1900-1906), a
diferència dels altres països (Espanya, per exemple) on eren els recent creats
partits obrers els que impulsaven la creació de sindicats de filiació socialista. A
França s’havia creat el 1895 la CGT. No és fins al 1905 que es crea la SFIS (que
molt més tard, 1969 donarà lloc al partit socialista francès). Un any després la
CGT manifesta la seva voluntat d’independència respecte del socialisme polític.
La figura més destacada serà Jean Jaurès.
2. Va ser en el si d’aquests partits i molt especialment en el si del SPD alemany on
neix i agafa força el corrent socialista “revisionista” o també “evolucionista” o
“gradualista”.
• No s’estaven complint algunes de les prediccions de Marx: els rics cada vegada havien
de ser més rics i els pobres més pobres
• En aquest context la lluita de classes difícilment havia de conduir a un enfrontament
revolucionari, de manera que
• El pas del capitalisme cap al socialisme s’havia de produir gradualment
• En definitiva es rebutja la via revolucionària a la vegada que pren força la de la
negociació.
• El grup revisoinista estarà encapçalat per Eduard Bernstein i Karl Kautsky. Aquests
plantejaments seran molt similars als defensats en el cas francès per Jean Jaurès.
• D’aquesta manera quedaven posades les bases ideològiques per a una nova
fragmentació del moviment que no s’havia de consumar de fet fins a l’època de la
Primera Guerra Mundial com a conseqüència de les circunstàncies polítiques que la
guerra va generar i del triomf de la Revolució Russa.
2. Divisió del sindicalisme
• Sindicalisme vinculat a patits polítics obrers
• Sindicalisme apolític influenciat pel pensament anarquista
– S’oposen a la creació de sindicats (òrgans burocràtics no aptes per fer
triomfar la revolució)
– Proposa la creació de petits grups d’acció per combatre la societat
burgesa amb accions violentes
– Formulen els principis de la propaganda pel fet. Dóna lloc a una
onada d’atemptats - magnicidis
1889 Emperadriu d’Àustria (Isabel)
1884 President de la República Francesa
1897 Cánovas del Castillo
1900 Rei d’Itàlia
1901 President dels Estats Units
– Vaga general revolucionària
 3. Intents de reconstitució de la AIT
• 1889: Segona Internacional
– primer hi participaren organitzacions polítiques i sindicals de totes les
ideologies (inclosos els anarquistes)
– Congrés de Zuric 1893: exclusió dels anarquistes
– posteriorment, exclusió dels sindicats. Van quedar partits obrers
socialistes.
– caràcter socialista d'inspiració marxista.

• Divisions internes al si de la internacional

– partidaris de la revolució per l'alliberament de la classe obrera:
comunistes

Internacional Comunista (1917)

– partidaris de la negociació amb la burgesia per aconseguir reformes

Tercera internacional (1923)

 1888-90: els ‘màrtirs de
Chicago’ i el 1 de Maig
• l880: es crea a Chicago la Federation of Organized Trade and Labour Union.
• l886: el President Andrew Johnson promulga la jornada de 8 horas, però no
entrà en vigor per la resistència patronal (eren encara habituals jornades de 12 ó
14 horas).
• La federació convoca una Vaga General el 1 de Mayo de l886.
• 1 de mayo: Chicago es paraliza. Empreses como Mc Cormick contracten exèrcits
privats per a reprimir les assemblees de vaguistes.
• 3 de maig: les forces de l’"ordre" carreguen contra els manifestants reunits
davant la planta de Mc Cormick, provocant diversos morts i ferits. La policia
envolta una altra assemblea a Haymarket i esclata una bomba –llençada per un
provocador contratat que després va ser rápidamente alliberat—, i la policia
dispara provocant centenars de ferits.
• El govern i els tribunals organitzen una cacera de bruixes y acusen sense proves
a quatre obrers anarquistes per l’atemptat de Haymarket.
• 11/11/1887: Spies, Parsons, Engel i Fischer van ser penjats.
• 1890: la Segona Internacional obrera, fundada el 1889, convoca la jornada del
Primer de Maig com a protesta mundial per la jornada de 8 hores i en record
dels mártirs de Chicago.
• Als EUA la jornada de 8 hores va haver d’esperar fins al 1935, quan va ser
finalment aprovada per Franklin D. Roosevelt.
4. Doctrina social de l’Església

• Lleó XIII: De Rerum Novarum (1891)

• Defensa un plantejament que se situa en una

posició intermitja entre el pensament liberal i
el socialista
 Publicada el Va ser recor-
1891, dada per Pius
representa una XI (1857-1939)
presa de en el seu 40
posició de aniversari, el
l’Església 1931 amb
davant de l’enciclica
Lleó XIII l’anomenada Quadragesimo
1810–1903 “qüestió social” Anno

• Critica el deteriorament de les condicions de vida de les

classes populars que estava comportat la industrialització
“... veiem clarament que cal donar prompte i oportú auxili als
homes de la classe més humil, tota vegada que sense merèixer-
ho, la major part d’ells es troba en una situació dissortada i
malastruga. ... s’han trobat els obrers lliurats, sols i
indefensos, per la condició dels temps a la inhumanitat de llurs
patrons ... uns quants homes opulents i riquíssims han posat
damunt la multitud innombrable de proletaris un jou que té
molta semblança amb el de l’esclavitud.”
• Es posiciona en contra dels postulats socialistes
“Els socialistes després d’excitar en els pobres l’odi vers els rics,
pretenen que és precís acabar amb la propietat privada i substituir-
la per la col·lectiva, en què els bens de cadascú siguin comuns a tots,
tenint cura de llur conservació i distribució ... l’Estat. Aquest proce-
diment perjudicaria els mateixos obrers ... car arrabassant-los la
llibertat de fer amb llur salari l’ús que més els hi plagui, els lleven
l’esperança, i àdhuc el poder d’augmentar llurs bens propis i treure’n
altres utilitats.”
• Proposa una via alternativa: l’organització corporativa de la
societat
Cal que “siguin harmonitzats convenientment els drets i deures dels
patrons amb els drets i deures dels obrers. En el supòsit que l’una o
l’altra classe (de patrons i d’obrers) es cregués que havia estat
perjudicat en alguna cosa, el que seria més de desitjar és que en la
mateixa corporació hi hagués barons prudents i íntegres, a l’albir
dels quals correspongués, per virtut de les lleis socials, endegar la
qüestió.” Cal rescatar els gremis atès que “molts anys van perdurar
entre els nostres avantpassats els beneficis que resultaven dels
gremis d’artesans.”
• La lluita de classes ha de donar pas a la col·laboració entre les
classes
5. Democratització de
la vida política
• El 1848 França va ser el primer
país en instituir el sufragi per a
tots els homes adults sense
distinció de riquesa. L’any
següent es va establir a Prússia i
Dinamarca, i el 1879 a Suïssa.
• Als altres països va haver
d’esperar al segle XX, i en molts
fins després de la I Guerra
Mundial
• El sufragi només va ser
“universal” quan les dones
conqueriren el dret a vot
(1907-71).
•

• i als EUA també la població

negra (1965).
• La lentitud del cas britànic

POBLACIÓ MÉS GRAN DE VINT ANYS AMB DRET A VOT A

LA GRAN BRETANYA, 1831-1931

100
90
80
70
60
% 50
40
30
20
10
0
1831 1841 1851 1861 1871 1881 1891 1901 1911 1921 1931
 6. Protecció social i altres millores
• una legislació que regulés les relacions laborals;
• la paulatina reducció del treball infantil i la regulació
del treball femení;
• l'establiment d'assegurances d'accident, malaltia,
vellesa i atur;

• reduccions substancials de les jornades laborals;

• un increment dels salaris.

 La protecció social: una conquesta

...que tardà en arribar