LECTURA

Nom:________________ Data:___________________ L'nec que s'adormia volant Hi havia una vegada una colla d'necs que s'emocionaven cada vegada que els ms grans els deien que calia migrar. Els encantava volar amb un nec guiant el grup i tota la resta darrere, en dues fileres en forma de V! Veien els paisatges des de ben amunt, aprofitaven corrents d'aire per a volar ms de pressa, s'aturaven a descansar en aiguamolls... Noms hi havia una cosa que els amonava: un dels necs del grup s'adormia volant! I quan s'adormia comenava a baixar i baixar... I aix s molt perills! Un dia va topar amb la branca ms alta d'un pollancre i gaireb s'estavella contra el tronc d'un segon pollancre. Un altre dia va xocar amb uns cables elctrics, que el van deixar amb unes plomes que semblava ms un petit estru que no pas un nec. I no xocava ms sovint perqu aquest nec tenia molta sort: un dia que va estar a punt de xocar amb la torre d'un campanar, va acabar passant per entre les finestretes ms altes. Un altre dia, va evitar el xoc amb un avi perqu, en l'ltim moment, es va despertar en topar amb un globus... Uf! Va anar de poc! Els altres necs patien tant pel seu amic que van decidir despertar-lo cada vegada que s'adorms. Van decidir que sempre hi hauria un nec vigilant-lo, i si comenava a adormir-se, donaria de seguida el senyal d'alarma: un fort

quac. D'aquesta manera, entre tots, el despertarien. La cosa van funcionar: El nostre aneguet que s'adormia volant s'espantava tant cada vegada que el despertaven amb els QUACS! d'alarma que aviat es va acostumar a volar ben despert. De tant d'xit com va tenir, aquest senyal d'alarma es va anar estenent entre els necs de tot arreu... I s per aix que els necs fan quac quan volen: per despertar els necs que s'adormen! Eduard Martorell

Revista El tatano nmero 79

LECTURA
Nom:___________________Data:________________ Els contes de la Cludia A la Cludia li agrada molt que el seu pare li llegeixi llibres de contes. El seu pare no es descuida pas de fer-ho una estoneta cada nit. I s que la Cludia s massa petita per a llegir lletres i paraules, per s'entn molt b amb els dibuixos. No els mira i prou, sin que decideix qu s cada cosa, pensa els noms dels personatges, s'inventa qu diuen i quina veu tenen. Un vespre, el pare de la Cludia li va dir que li llegiria un llibre de contes de quan els avis eren petits. La Cludia hi va estar d'acord, per quan va veure que no hi havia dibuixos va dir al seu pare que aquell llibre no li agradava gens perqu no tenia ninots i aix no hi havia manera de practicar la seva peculiar manera de llegir! Aquella nit, el pare no va llegir cap llibre. No hi va haver conte per a la Cludia. Per com la nena no estava disposada a quedar-se sense lectures nocturnes, va fer un tracte amb el seu pare: cada vegada que ell li'n llegs un del temps dels avis, ella, la Cludia, miraria un dels seus llibres amb dibuixos. Ara la Cludia sap uns contes que ning ms no coneix. I s que ella mateixa se'ls fa a mida entre el que el pare li explica, el que ella escolta i el que en treu de mirar tants dibuixos.

LECTURA
Nom:_________________Data:__________________ Plou A fora, plou i jo m'ho miro. Tot s xop. Xip,xap, xip, xap, fan les gotes mentre cauen. Omplen un bassal davant la porta de casa. Busco el paraigua per passejar. Xip, xap, xip, xap, sense mullar-me. Busco les botes per xipollejar. Xip, xap, xip, xap sense enfangar-me. Sc a fora i passejo i xipollejo. Xip, xap, xip, xap. La pluja rellisca pel paraigua i salta fins a terra. Passa un cotxe rpid i m'esquitxa de dalt a baix. Les botes trepitgen l'aigua del bassal. Xip, xap, xip, xap. Patino i hi caic. Patatxoof, patatxoof. Sc a fora amb paraigua i botes. Per m'he mullat i m'he enfangat.
Montse Salls Revista El tatano nm 41

LECTURA
Nom:_______________Data:____________________

El casament del mico fils Aix era un mico fils, pils i galds, que vivia en un parc i s'hi avorria, tot sol. -Me n'anir, m'escapar i em casar- va dir el mico fils, pils i galds. I aix ho va fer. Tot caminant pel parc va veure la girafa i va quedar enlluernat. Per declarar-m'hi li he de fer un vers, va pensar. I li va dir: -Oh! Tu, girafa, piltrafa, coll de garrafa, que et voldries casar amb mi, jo que sc tan bon fadr? -Fuig d'aqu, mico fils, pils i galds, que el que dius s horrors! Fugint, fugint, va arribar en un prat i hi va veure una vaca que el va deixar enamorat. Per declarar-m'hi li he de fer un vers, va pensar. I li va dir: -Oh! Tu, grossa vaca, que tens el nas de barraca, que al cul hi dus un taca, i tot el dia fas caca, et voldries casar amb mi, jo que sc tan bon fadr? -Calla tu, mico fils, pils i galds, que jo et trobo fastigs. Trist i afligit, el mico va entrar en un circ. Potser aqu m'animar, i xicota trobar, va pensar el mico fils. A mitja funci surt una mona vestida de seda que fent tombarelles fa sensaci. -Oh! Tu, mona bufona, lleugera com l'ona sota la lona. Et

voldries casar amb mi si a tu et semblo bon fadr? -Ja ho crec que s, mico fils, pils i galds. A mi em sembles molt gracis. I, just l'endem, la mona de seda i el mico fils es varen casar.
Teresa Duran Revista El tatano nm 0