Educaci 2.0 Jordi Adell Universitat Jaume I Crec fermament que vivim una revoluci.

Hi ha signes per tot arreu... fins i tot en algunes escoles. I, com en tota revoluci, hi ha un perode d'agitaci i caos en qu les velles estructures trontollen i cauen i encara no es veu clarament qu o qui vindr a substituir-les. Evidentment aquesta situaci genera incertesa i por en moltes persones, que veuen com valors i prctiques "de tota la vida" sn ara qestionades i desafiades: ("Com s possible que es parli de la desaparici del llibre?" "Ordinadors porttils per a els nens de Primria i ESO?", "Utilitzar la Viquipdia en classe? Si est plena d'errors!", "S'ha de prohibir els mbils a classe") i, per tant, resistncies ... algunes numantines. En les segents pgines es resumeixen algunes idees sobre la revoluci digital, s a dir, la transformaci radical de la manera com produm, codifiquem, emmagatzemem, reprodum, comuniquem, etc. informaci i de com aquests canvis signifiquen oportunitats sense precedents per a l'educaci, oportunitats que l'escola no pot desaprofitar. Les tecnologies de la informaci i la comunicaci sn el sistema nervis de la nostra societat. L'escriptura, la impremta, els mitjans electrnics com la rdio, la televisi o el cinema, la Internet ... sn els mitjans que han configurat el mn tal com el coneixem. Els mitjans donen forma als espais en els que creem i recreem la nostra cultura, s a dir, el conjunt de significats compartits que constitueixen la nostra manera de veure el mn i actuar-hi. No s exagerat afirmar que una revoluci tecnolgica en la informaci i les comunicacions tindr conseqncies tamb revolucionries en tots els mbits de la nostra societat. Per abans de parlar de l'educaci i l'escola s necessari entendre qu est passant fora d'ella. 1. La web 2.0: L'etiqueta 2.0 s'ha popularitzat tant que el seu significat comena a ser ambigu, gaireb una moda i, per tant, objecte de crtiques: es denomina "dospuntocerismo" a la tendncia a etiquetar amb el "2.0" qualsevol "rentat de cara", sense canvis substancials, en sistemes, productes o serveis. Per la veritat s que ha calat en la imaginaci popular. Bona prova d'ells sn els 97 milions de "hits" que apareixen a Google si busquem "web 2.0". Sens dubte, s un dels termes que ms tinta (o electrons) han fet crrer en els ltims cinc anys. I els electrons, corren molt rpid. En general, el "2.0" s'utilitza per designar un altre llanament en la qual els usuaris, anteriorment passius, prenen un paper central. Aix, simplificant molt, el Periodisme 2.0 s aquell en el qual els lectors participen activament en la creaci dels continguts o la Biblioteca 2.0 s aquella en la qual no noms es consulten obres, sin que ofereix mitjans digitals per a la creaci d'artefactes culturals a els usuaris. L'etiqueta "2.0" sol anar lligada a serveis que promouen la participaci i la producci de valor per part dels usuaris / consumidors.

El terme "web 2.0" va ser utilitzat per primera vegada per una dissenyadora, Dacy Dinucci, el 1999 en un article titulat "Fragmented Future" per referir-se als canvis esttics i de disseny que comenaven a apreciar-se a la web ja que comenava a accedir a ella amb diferents tipus de dispositius, no noms ordinadors. El concepte tal com el coneixem ara, per, el va encunyar Tim O'Reilly, el president de O'Reilly Media, el 2004 com a ttol d'una conferncia que estava organitzant. En analitzar una srie d'empreses que s'havien enfonsat durant la punxada de la bombolla "puntcom" l'any 2001 i altres que havien sobreviscut i sortit enfortides de la crisi, O'Reilly va proposar la idea que una altra generaci, o versi, de la web estava prenent cos en aquestes empreses, una nova versi que va definir de la manera segent: "Web 2.0 s la xarxa com a plataforma, estenent-se a tots els dispositius connectats: les aplicacions web 2.0 sn aquelles que utilitzen el millor dels avantatges intrnseques d'aquesta plataforma: distribuint programari com a servei constantment actualitzat que s millor com ms gent l'utilitza, consumint i remesclant dades de mltiples fonts, incloent-hi usuaris individuals, mentre proporcionen les seves prpies dades i serveis de manera que permeten a altres remescles, creant efectes de xarxa a travs d'una "arquitectura de participaci" i que va ms enll de la metfora de la pgina de la web 1.0 per a proporcionar experincies enriquides a l'usuari. (Tim O'Reilly, 2005) Un parell de grfics ens ajudaran a comprendre qu s la web 2.0 i algunes de les idees clau que hi ha desprs d'ella.

Figura 1: La web 1.0 (basada en una il lustraci de Frdric Cozic accessible en <http://blog.aysoon.com/Le-Web20-illustre-en-une-seule-image>.

A la web 1.0, al voltant de l'any 2000, un webmaster o administrador, en nom d'una empresa o instituci, afegia documents al servidor web que administrava. Normalment eren textos i imatges esttiques. L'amplada de banda no permetia moltes alegries. Els internautes accedien a aquesta informaci de la mateixa manera que als mitjans de masses tradicionals: com a lectors de diaris o espectadors. El web 1.0 s'assentava sobre la metfora de la pgina d'una publicaci impresa ... no en va es diuen encara "pgines web". La web 2.0 proposa a una arquitectura i una visi dels interessos i necessitats dels usuaris fora diferent:

Figura 2: La web 2.0 (basada en una il lustraci de Frdric Cozic accessible en <Http://blog.aysoon.com/Le-Web20-illustre-en-une-seule-image>. En primer lloc, l'augment en l'ample de banda ha perms ampliar notablement el tipus de mitjans que s possible distribuir per Internet via web. A ms de textos (amb enllaos) i imatges, ara tenim udio, vdeo, mapes interactius, streams o fluxos d'informaci de diversos formats en temps real (com televisi o msica), serveis interactius de comunicaci (com xats, etc.), Eines per crear en lnia continguts de tota mena, i un llarg etctera de diferents formes de crear, organitzar i difondre la informaci. Qualsevol persona, per exemple, pot tenir el seu propi canal de televisi parell distribuir el mn sencer en temps real les seves prpies produccions audiovisuals o simplement les imatges de la cmera del seu porttil i el so registrat pel micrfon incorporat.

En segon lloc, hi ha hagut una explosi en la quantitat d'informaci disponible en lnia que ha exigit utilitzar bases de dades i potents servidors per gestionar-la adequadament. En tercer lloc, aquesta informaci ja no s aportada nicament per l'administrador / a del lloc web. Molts serveis en realitat sn bases de dades que emmagatzemen i organitzen la informaci que aporten els propis usuaris: les fotografies de Flickr, els vdeos de YouTube, els blocs de Blogger o WordPress, etc. sn situades en aquests serveis pels usuaris. Els serveis, en si mateixos, sn com enormes prestatgeries buides, si se'ns permet aquesta metfora, en qu els usuaris creen, emmagatzemen i distribueixen els seus artefactes digitals. En quart lloc, els usuaris que accedeixen a aquesta informaci disposen de sistemes per comunicar i interactuar entre si en relaci als objectes que comparteixen o als que accedeixen. Cada foto de Flickr, cada vdeo de YouTube, per posar dos exemples, t associat un frum per fer comentaris o discutir aquest artefacte. s ms, els usuaris poden crear perfils (donant-se d'alta com a usuaris en el servei) per generar una identitat estable al llarg del temps que permeti unificar tota la seva activitat i, per exemple, associar els seus artefactes amb els seus comentaris, etc. Alguns llocs permeten que els usuaris s'organitzin en grups per afinitats i gustos o creuen "canals", colleccions de favorits o espais de comunicaci dedicats per compartir els seus gustos amb els altres. A ms es poden subscriure als canals o colleccions de favorits d'altres usuaris o grups per estar informats de noves addicions. Un servei com Delicious, per exemple, facilitant el seu emmagatzematge en lnia, permet compartir els enllaos favorits dels usuaris, l'etiquetatge (folcsonomies) i l'accs des de qualsevol ordinador connectat a la xarxa. En buscar per etiquetes podem accedir als enllaos que altres persones han considerat interessants i que han descrit amb aquesta etiqueta. 1.1. La web com a plataforma Potser l'aspecte ms revolucionari de la web 2.0 sigui el fet que davant de la informtica "d'escriptori", en qu els documents i aplicacions dels usuaris resideixen als seus ordinadors, la web s'ha convertit en la "plataforma informtica" tipus . s a dir, tant el programari d'aplicaci com els documents resideixen "en el nvol", s a dir, a la xarxa. La principal implicaci s que l'usuari noms necessita un ordinador no massa potent per amb un bon accs a la xarxa, per poder treballar. El programari resideix a Internet i s'accedeix a travs d'un simple navegador web. Implica tamb la fi de les versions del programari, del concepte de les aplicacions com a productes i l'inici del programari com a servei. La web es constitueix d'aquesta manera com el sistema operatiu dels ordinadors, mers dispositius d'accs a eines i documents a travs d'Internet. Les suites ofimtiques (tipus Office), potser les aplicacions que la gent associa ms directament a la paraula "programari", sn l'exemple perfecte per explicar aquests canvis. Abans, per elaborar un document de text era necessari un ordinador amb un sistema operatiu i una aplicaci d'edici de textos. Si, a ms, el document era elaborat entre diverses persones era necessari enviar-lo per correu electrnic cpies actualitzades a totes desprs de cada canvi o modificaci. Desprs de diverses rondes, la gesti dels canvis i les versions del document era un veritable embolic. La soluci ideal s que el document sigui nic, accessible en xarxa i amb un sistema de gesti de la concurrncia (per evitar l'edici simultnia). Aplicacions com Google Docs permeten

crear i gestionar documents de text, presentacions, calendaris i fulls de clcul que resideixen en els seus propis servidors a la xarxa... amb aplicacions que tamb resideixen a la xarxa. Noms cal un navegador web i un compte, gratuta, a Google. Una altra implicaci del fet que la web s'ha convertit en la plataforma informtica s que tot el nostre programari i documents estan disponibles en qualsevol moment i en qualsevol lloc i des d'una gran varietat de dispositius. L'accs a Internet des de qualsevol lloc ha propiciat l'aparici de nous tipus d'aplicacions: les recerques d'informaci geolocalitzades, per exemple, que noms ens mostren informaci dels serveis, negocis o llocs d'inters al voltant de la nostra posici actual, o les aplicacions de realitat augmentada que ens permeten superposar sobre una imatge de la cmera de vdeo del nostre telfon informaci de tot tipus sobre els que veiem que procedeix d'una recerca a Internet. Les aplicacions educatives d'aquest tipus d'aplicacions est encara per explorar. 1.2. El web de lectura i escriptura. Un aspecte essencial de la web 2.0 i que la diferncia de la web 1.0 s la facilitat amb qu els usuaris ara poden convertir-se en creadors de continguts. Els mitjans de masses tradicionals es caracteritzen per tenir un disseny asimtric en la comunicaci i una divisi clara de rols. Un diari o una emissora de televisi, per exemple, tenen una seu central en la qual treballen periodistes i altres professionals que elaboren els missatges que es distribuiran als lectors o televidents. Aquest centre est sotms a control legal (regulaci de l'espai radioelctric), econmic (una inversi quantiosa, un conjunt d'accionistes que esperen i exigeixen beneficis) i / o ideolgic / poltic. Al seu voltant, els receptors dels missatges (els lectors o televidents) no tenen cap possibilitat d'utilitzar el mitj per difondre els seus propis missatges a la resta de receptors: el medi s asimtric i un receptor no pot convertir-se en emissor. Ara pensem un moment a la blogosfera, el sistema format per tots els weblogs o blocs d'Internet i les seves interconnexions. Obrir un bloc a Internet i posar a l'abast de qualsevol usuari els nostres textos i imatges, idees i conceptes, crtiques i opinions, s qesti de minuts. Noms cal seguir les instruccions dels llocs que els ofereixen gratutament. D'aqu que hi hagi milions de blocs que funcionen, alladament, com petits mitjans de masses, dirigits a un segment de pblic determinat, o col lectivament, mitjanant les seves connexions, com un univers de discurs . Els blocaires a Internet sn alhora lectors i autors, consumidors d'informaci i creadors de continguts. Els rols tradicionals dels media s'han difuminat. Alguns blocs tenen ms audincia i influncia que alguns mitjans de masses. Tanmateix, com que hi ha milions, molts penes sn seguits per una minoria interessada. I si els blocs converteixen qualsevol en autor i editorial, tingui ms o menys talent i fortuna, serveis com Flickr o YouTube, ja esmentats anteriorment com paradigmtics de la web 2.0, ens permeten difondre fotografies i vdeos. O Livestream ens ofereix un canal de televisi a qualsevol de nosaltres, suposant que necessitssim res. Tot gratutament, a canvi de publicitat, oa un preu redut. s cert que la proliferaci de canals de comunicaci, el fet que qualsevol pugui veure la seva obra difosa per la Internet capgira el sistema tradicional de publicaci i difusi de

la informaci. Ara el control de qualitat est (o hauria d'estar) en el receptor, no en l'emissor com, suposadament, estava abans. Per la credibilitat de les fonts segueix sent un actiu i l'amateurisme (sense to pejoratiu, literalment: "per amor") produeix obres d'una qualitat comparable sin superior a les creades per professionals. Al capdavall, quan un editor comercial edita un llibre s perqu creu que ser negoci, no per la seva qualitat intrnseca. De vegades les dues coses van de la m. En altres casos, estan absolutament renyides. 1.3. La inteligncia colectiva aflora a travs d'arquitectures de participaci. Els llocs ms citats com a exemple de la web 2.0 utilitzen arquitectures de participaci per aprofitar la intelligncia col lectiva (i, de vegades, generar beneficis als seus propietaris). El concepte de intel ligncia col lectiva s polmic (la intelligncia s un atribut individual o col.lectiu?) I s'aplica a camps tan diferents (o potser no tant) com els bacteris, els animals, els ssers humans i les xarxes informtiques. S'entn per intel ligncia col lectiva una forma d'intel ligncia que sorgeix de la col.laboraci i el concurs de molts individus. La cooperaci i la coordinaci de l'acci de grans nombres de persones ha perms crear una enciclopdia lliure com la Viquipdia, establir l'ndex de rellevncia d'un document en funci del nombre d'enllaos que rep a la web (Google), recomanar a un client altres productes que han estat comprats prviament per altres clients interessats en el mateix que est sospesant comprar el primer (llibres o msica en el cas d'Amazon) o crear i organitzar grans bases de dades de fotografies, enllaos a llocs favorits, msica lliure de drets, vdeos o qualsevol tipus d'informaci digitalitzada. Tot ells ha provocat un increment espectacular de la informaci en lnia. Si el web 1.0 era patrimoni d'universitats i centres de recerca primer, i desprs d'empreses, l'arribada dels usuaris a la creaci de continguts ha generat i est generant quantitats ingents d'informaci. Noms per fer-se una idea, l'any 2007 es va calcular el que ocuparia la Viquipdia (versi en angls) si la imprimirem, sense imatges ni illustracions. Ocuparia ms de 1.250 volums. O en un servei com Flickr els usuaris afegeixen cada dia ms de 5 milions de fotografies noves a la seva base de dades. Facebook t ms de 200 milions d'usuaris que comparteixen fotografies, textos, vdeos, etc. No cal seguir. 1.4. La web 2.0 s tamb una actitud Per ms enll d'aspectes tecnolgics hi ha una altra manera d'explicar la web 2.0: com un canvi radical en l'actitud i el comportament dels usuaris respecte als serveis en xarxa. De consumidors passius d'informaci, d'espectadors, lectors o radiooients dels mitjans de masses tradicionals, s'han convertit en participants, creadors actius de continguts de diversos tipus, que comparteixen i difonen en lnia la informaci que generen. Un exemple servir per explicar aquest canvi. Flickr, ja ho hem citat com a exemple d'aplicaci 2.0, s un servei web que permet emmagatzemar i gestionar fotografies digitals. Amb la popularitzaci de les cmeres digitals de fotografia, els usuaris van acabar emmagatzemant en els seus ordinadors centenars o milers de fotografies. Flickr permet emmagatzemar en lnia i, ats que es troben a la xarxa, compartir fcilment amb un grup d'amics o coneguts. Per tamb permet mostrar-les a qualsevol persona amb accs a Internet. A tots ens agrada ensenyar les nostres fotografies, per emmagatzemar en el disc dur del nostre ordinador fa difcil compartir-les: cal enviar per correu electrnic a cada amic o conegut, tenen una mida que imposa enviar unes poques en

cada missatge de correu electrnic, si un grup realitza fotos d'un esdeveniment, compartir entre tots es fa tedis, etc. La soluci: ubicar les fotos a la xarxa, organitzades per temes o esdeveniments, convenientment etiquetades perqu siguin fcilment "trobar-les" i en una unitat o "grup" al qual tinguin accs tots els interessats. Noms cal enviar la seva adrea o etiquetes per a que qualsevol persona pugui trobar-les. Es pot limitar l'accs a convidats o permetre l'accs obert a qualsevol persona. Les llicncies Creative Commons permeten expressar de manera simple i efectiva els drets que ens reservem i aquells als que renunciem com a autors, permetent determinats usos de les nostres creacions. D'altra banda, moltes de les nostres fotografies no tenen cap inconvenient en si mateixes perqu puguin ser utilitzades per altres persones. La major part dels fotgrafs no sn professionals, noms "hobbistas" que no obtenen un altre benefici de les seves fotos que la satisfacci d'una bona imatge o el record d'un moment feli. La immensa majoria de les fotografies, doncs, no tenen valor comercial. Sota certes condicions, per exemple, citant l'autor/a, sense nim de lucre i compartint de la mateixa manera el producte resultant, moltes persones no tenen inconvenient que les seves fotografies siguin utilitzades per tercers. Al mateix temps que ens beneficiem dels serveis de gesti i emmagatzematge en xarxa podem permetre que altres persones utilitzin les nostres fotos en, per exemple, presentacions o activitats didctiques. Flickr ofereix als seus usuaris una arquitectura de participaci en qu els continguts sn aportats pels usuaris i que els permet assenyalar les teves fotos preferides establint un classificaci entre els milions de fotos d'un tema determinat pel seu inters. A Flickr tamb s possible, encara que no obligatori, compartir les fotos, comentar, opinar sobre les fotografies dels altres, etc. Flickr cont milions de fotografies amb llicncies Creative Commons. Per defecte tota fotografia pujada a Flickr s'emmagatzema etiquetada amb la llegenda "Tots els drets reservats" i s l'usuari, si aix ho desitja, qui renuncia a alguns dels seus drets seleccionant la llicncia ms adequada per compartir la seva fotografia amb la resta del mn. Molts dels usuaris de Flickr no tenen inconvenient a permetre l's de les seves fotografies sota certes condicions. Aix s la "actitud 2.0": beneficiar-se de les eines i serveis de la xarxa, moltes gratuts, mentre es contribueix a generar una massa d'informaci de mltiples formats, organitzada mitjanant etiquetes o "tags", que pot ser reutilitzada per altres persones. L'autor d'un bloc comparteix les seves idees, que puja vdeos propis a YouTube, les seves presentacions a Slideshare, msica de la seva creaci a Jamendo, etc. pot, si aix ho desitja, permetre el seu s per altres persones en els seus propis projectes. I tota aquesta enorme quantitat d'informaci, serveis i l'actitud de permetre l's de la prpia obra sota certes condicions s d'un inters extraordinari en educaci.  2. La Internet en educaci: metfores bsiques Les segents metfores descriuen usos bsics de la xarxa per part de docents i alumnes (Adell, 2005). Els pressupostos dels docents, de vegades implcits, sobre l'aprenentatge i l'ensenyament expliquen la major part de les seves prctiques i l's de recursos i eines. s a dir, la visi dels docents sobre com es produeix l'aprenentatge en els alumnes i com s'ha d'organitzar el procs educatiu per tal d'afavorir aquest aprenentatge sn la base sobre la qual analitzar el sentit de les seves prctiques amb i sense tecnologia. El normal s que la Internet, que no ha format part de la seva formaci inicial, ni de la seva

experincia com a estudiants, es "introduu" en el conjunt de prctiques educatives i teories implcites desenvolupades al llarg del temps. Les seves potencialitats sn interpretades sempre a la llum del que es considera "bona ensenyament". No s estrany, doncs, trobar usos de les noves tecnologies que imiten tecnologies anteriors: pissarres digitals utilitzades com pissarres tradicionals, Tablets PC usats com quaderns d'exercicis o porttils que sn mers suports del "nou" llibre de text digital, llibre que, per el moment, s'assembla sospitosament al llibre tradicional en paper, passat a un format electrnic difcil d'usar. 2.1. La Internet com a biblioteca La primera metfora, "la Internet com a biblioteca" ens remet a l'enorme quantitat de recursos que posa la xarxa al nostre abast: obres de referncies com diccionaris o enciclopdies, museus d'art, revistes i altres publicacions peridiques, arxius i bases de dades de els temes ms diversos ... Podem utilitzar la xarxa per accedir a enormes quantitats de materials interessants que, d'una altra manera estarien fora del nostre abast. Una lli d'angls a travs d'una visita virtual al British Museum no es pot fer cada dia. Accedir a facsmils de documents histrics, a l'hemeroteca d'un diari, a fotos de la NASA, a les darreres estadstiques oficials, a una biblioteca virtual d'obres clssiques o un creixent nombre de publicacions cientfiques no s poca cosa. Noms per aquest s, el ms evident, es justifica dotar d'accs a Internet a les nostres escoles. Alguns docents fan servir la xarxa com un "llibre de text en lnia, s a dir, una pgina o lloc web en el qual estigui" tot el que els nostres alumnes han de saber d'un tema determinat ". Potser est orientaci didctica sigui la ms defraudada per la xarxa. Els llibres de text sn un excel lent negoci. No es pot esperar que les editorials els "pengin" gratutament a Internet. Potser algun dia algun grup de docents emprengui una empresa d'aquest tipus, per segurament no siguin els ms didcticament innovadors de la professi. En canvi, si busquem materials reals, encara que siguin complexos, que puguin utilitzar els nostres alumnes en els seus projectes de treball, no sortirem gaireb mai defraudats. s evident que no est tot a la xarxa. Per hi ha moltes coses interessants i s molt rendible dedicar algun temps a cercar materials per als nostres alumnes. Simplificant molt, des d'una perspectiva objectivista de l'aprenentatge, la xarxa no difereix molt del llibre de text, noms afegiria confusi, una cacofonia de veus que "confondria" als alumnes. Una font de coneixement escolar per catica i contradictria que difcilment pot, considerada globalment, substituir el llibre. En tot cas seria un mitj de distribuci d'una versi electrnica enriquida del llibre de text, l'objecte en el qual es concreten les prescripcions legals del currculum oficial. Des d'una perspectiva constructivista, aportar visions diferents sobre un mateix tema s essencial. La xarxa, per tant, s un recurs formidable per enriquir la perspectiva dels nostres alumnes i el procs d'analitzar, valorar, integrar informaci diversa s l'essncia del procs de construcci de coneixements. Els mtodes de projectes que utilitzen la xarxa com a font d'informaci diversa i d'accs a recursos seleccionats pel seu valor educatiu serien els que ms es beneficiarien de l'accs a la xarxa i del seu s com a biblioteca de recursos.

2.2. Internet com impremta La segona metfora, la Internet com impremta, ens serveix per descriure totes aquelles activitats en les que utilitzem la xarxa com a element motivador i sistema de gesti i difusi de les produccions digitals dels nostres estudiants. Textos, imatges, presentacions, peces musicals, col.leccions d'enllaos o de dades, hipertextos, vdeos ... sigui quin sigui el producte o artefacte digital que dissenyin i produeixin pot ser difs i compartit travs d'Internet amb altres persones (companys, pares i mares, la comunitat, altres alumnes de llocs remots, qualsevol interessat, etc.). Per hi ha ms. En els objectius de les rees instrumentals, l's de nous mitjans com els ordinadors i la xarxa i la producci de significats sn objectius d'alt nivell. "Publicar" el elaborat dota d'un nou significat al propi procs de producci: ja no s un "joc escolar" que quedar al calaix del docent, fins a l'hora de la seva destrucci, ara tenim una audincia, gran o petita, real o virtual. Publicant mostrem al mn el resultat del nostre treball, obrim les portes del centre educatiu a la societat, i, en el procs, dotem de sentit i autenticitat a les activitats dels estudiants. Les produccions dels estudiants sn el resultat del procs mitjanant el qual es produeix l'aprenentatge. A les habilitats necessries per produir el missatge en el format adequat cal afegir les relacionades amb l's de la Internet ms enll de navegar sense rumb o mantenir la comunicaci amb els amics i amigues. En la millor tradici de la xarxa, els usuaris no sn simples "consumidors" d'informaci, sin tamb productors de missatges que comparteixen el que saben amb els altres. En una societat de mitjans de masses en mans d'uns pocs grups econmics, de saturaci de missatges unidireccionals, de teleporqueria i publicitat ubiqua, la Internet constitueix un dels pocs canals a l'abast dels ciutadans del carrer per expressar-se al marge del discurs dominant , si aix es desitja. L'xit recent de blocs o wikis, eines que faciliten la publicaci personal i la comunicaci entre particulars, i del programari social (sistemes de gesti de continguts que faciliten la creaci de comunitats virtuals) s un indicador que molta gent vol una Internet oberta i al servei dels interessos de les persones, no noms un nou espai per al comer electrnic o la comunicaci unidireccional. 2.3. La Internet com a canal de comunicaci La tercera metfora, "la Internet com a canal de comunicaci" aglutina les activitats realitzades sota experincies d'aprenentatge en qu participen persones (docents i alumnes) de diversos centres i fins i tot de diversos pasos i que utilitzen la Internet per comunicar-se entre si i per intercanviar informaci. Implica una forma diferent de treball col.laboratiu en el qual la perspectiva de construcci collectiva del coneixement adopta la forma ms explcita. Els projectes d'aprenentatge, en qu estudiants investiguen i busquen resposta a una srie de qestions del currculum utilitzant mitjans, tecnologies i fonts d'informaci diverses, tenen la seva versi tecnolgica i cooperativa en metodologies com els cercles d'aprenentatge de Riel, els projectes telecolaborativos d' Harris o els projectes iEARN. L'escola no s una illa i la Internet serveix per connectar la nostra aula amb altres del mn, que poden aportar una enorme riquesa de perspectives i visions sobre els temes ms candents. Alguns projectes de treball utilitzen la Internet no noms com a font d'informaci o com

a espai per a la publicaci dels resultats, sin tamb com a canal de comunicaci i cooperaci amb altres persones i grups que treballen en el mateix projecte coordinadament. La temtica d'aquests projectes sol ser universal: el canvi climtic, la pobresa al mn o la qualitat de l'aigua. 2.4. Internet com a storytelling (explicar histries) L'ltima metfora, ms recent, est basada en la disponibilitat d'eines que ens faciliten treballar amb la informaci en mltiples formats (text, udio, vdeo, etc.), Combinar-la de manera innovadora i de comunicar de manera global, que ens permeten elaborar relats multimdia collaborativament i participar un discurs collectiu. Cada entrada en un bloc, cada fotografia publicada a la xarxa, cada vdeo pujat a YouTube, cada mapa de Google amb capes elaborades pels alumnes, cada cronologia multimdia formen part d'aquest discurs. Les habilitats per buscar, analitzar, seleccionar, contrastar, elaborar i difondre informaci en mltiples formats, canals i registres, amb diversos destinataris sn la base d'aquesta nova alfabetitzaci informacional que es reclama des del currculum basat en competncies. 3. L'educaci 2.0 Ms enll de metfores generals sobre els possibles usos educatius d'Internet, l ' "actitud 2.0" en educaci significa trencar l'allament tradicional, les escoles com a illes, per convertir-les en nodes de xarxes diverses: xarxes locals i internacionals, xarxes d'aprenentatge per als alumnes i de desenvolupament professional per als docents. L'accs a una enorme quantitat d'informaci, recursos, eines i persones afavoreix no noms l'aprenentatge formal sin especialment l'aprenentatge informal i autodirigit i constitueix un espai per a l'aprenentatge al llarg del cicle vital i el desenvolupament professional. La capacitat per seguir aprenent al llarg de tota la vida i per si mateix s, possiblement, la competncia ms valuosa que pot ensenyar l'educaci formal. L'educaci 2.0 no s noms l's de les noves eines per aprendre els continguts. s una crisi de credibilitat de les velles estructures escolars, d'una manera d'educar que es percep socialment com cada vegada ms allunyada de les necessitats reals d'un mn que est canviant radicalment. Aquest escenari, amb escolars que porten els seus porttils a les motxilles, ens fora a repensar molts temes: la pervivncia dels llibres de text, fins i tot digitals (Adell i Bernab, 2006), l'avaluaci, l'organitzaci del treball a les aules, els continguts del currculum, l'organitzaci de l'espai i el temps i, no en ltim lloc, la gran assignatura pendent d'aquest pas: la formaci inicial del professorat, recentment reformada i retornada al segle XIX. s tan sols concebible que els futurs professors de Secundria no tinguin ni un sol minut de la seva formaci inicial dedicat a l's educatiu de les noves tecnologies? No s estrany que en un mn ple d'informaci, accessible a l'instant i en qualsevol lloc, les fonts autoritativa tradicionals de coneixement entrin en una crisi de credibilitat. Ha passat altres vegades al llarg de la histria (Adell, 1997). Totes les investigacions sobre les fonts d'informaci ms utilitzades pels estudiants apunten als cercadors generalistes, com Google, i la Viquipdia com a fonts principals de consulta a l'hora de realitzar treballs i deures. Tampoc no s sorprenent que un currculum basat en l'acumulaci de

fets, escassament relacionats amb la vida fora de les aules i un sistema d'avaluaci basat en la reproducci fidel d'aquests coneixements entrin en crisi. Potser la idea ms revolucionria, amb major potencial per transformar mtodes, models i continguts de l'escola sigui la proposta del govern dans: permetre, a partir del 2011, que els estudiants realitzen els exmens connectats a Internet. Pensem les implicacions per a lensenyament i laprenentatge. Referncies: Adell, J. (1997). Tendencias en educacin en la sociedad de las tecnologas de la informacin. EDUTEC, Revista Electrica de Tecnologa Educativa, 7. Accesible en http://www.uib.es/depart/gte/revelec7.html Adell, J. (2005). Internet en educacin. Comunicacin y Pedagoga, (200), 25-28. Accesible en http://www.comunicacionypedagogia.com/publi/infcyp/muestra/pdf/adell.pdf Adell, J. y Bernab, I. (2006). Los libros de texto de la escuela en red. Perspectiva CEP, n 11, octubre de 2006, pgs. 21-33. Accesible en http://elbonia.cent.uji.es/jordi/wpcontent/uploads/docs/Perspectiva_CEP_El%20futuro%20de%20los%20libros.pdf O'Reilly, T. (2005). Qu es Web 2.0. Patrones del diseo y modelos del negocio para la siguiente generacin del software. Boletn de la Sociedad de la Informacin, Fundacin Telefnica. Accesible en http://sociedadinformacion.fundacion.telefonica.com/urldirect/pdf-generator?tipoContenido=articulo&idContenido=2009100116300061