Poques vegades, a la literatura no contempor)nia, podem trobar obres la gestaci i publicaci de les quals s protagonitzada exclusivament per dones.

El llibre que teniu a les mans s una d'aquestes rares mostres. La Vita Cltristi va ser escrita per Isabel de Villen, abadessa, i donada aLa impremta per la seua successora, Aldonga de Montsoriu, atenent la sol.licitud d'Isabel la Catdlica, i les destinatiries ms immediates n'eren les religioses del seu convent. L'obra s'ocupa abundantment dels personatges femenins de I'Evangeli, i defn obertament la superioritat moral de la dona sobre I'home. Per totes aquestes raons, es tracta d'un llibre important en la histbria literiria del sexe femen. Elionor Manuel de Villena -nom de naixenEa de 1'escriptora- etl filla il.legtima del noble i escrip tor castelli Enrique de Villena, que tanta rclaci va tenir amb les lletres catalanes. Recordem que la seua obra Los doze trabajos de Hrcales fou escrita origin).riament en catal. Se'n desconeix la identitat de la mare. Va niixer en 7430 -tamb se n'ignora el lloc-, i quedh brfena de pare als quatre anys. Segons l'afirmaci dels seus bigrafs, es va criat a Valncia, a la cort de la seua tia i cosina Maria de Castella, esposa d'Alfons el Magninim.
VII

La reina Maria era una dona de dbil salut -diversos cronistes li apliquen el sobrenom de <la doliente>>- i de rgida moralitat; ambdues raons feren que el seu no fos un entorn gaire alegre, per al cap iala fi es tractava d'una cort reial, i s natural que s'hi guardassen els protocols i ceremdnies que li eren propis. La jove Elionor els assimil) totalment, com li corresponia, i li serviren de base molt desprs per reflectir en la seua obra tota la pompa d'una magnfica cort, gu, per celestial, duia al mixim les caractestiques de les terrenals. L'inters religis de Maria de Castella la port a intervenir en el convent de la Trinitat que existia a Valncia a principis del XV i que estava en mans de fares trinitaris. La reina va substituir aquesta comunitat per una femenina de clarisses -monges franciscaneF, i al mateix temps impulsi, ajudada per les famlies ms benestants de Valncia, o engrandiment arquitectnic que fa que, encara avui dia, el convent de la Trinitat siga un dels edificis gtics ms valuosos de la ciutat. Elionor va prendre els hibits en aquesta comunitat als quinze anys, i canvD el nom -com era el costum- pel d'Isabel de Villena. s difcil esbrinar per qu la nostra autora va optar per I'estament religis, per podem suposar que hi influirien el naixement il.legtim i el fet que la seua fortuna no fos gran -almenys per via paterna-, factors que la farien difcil d'esposar. Tamb es podia especular que la jove Elionor ja tingus el gust per les lletres: el conreu d'aquestes era menys dificults per a una religiosa que per a una casada, com b demostra la nmina d'autores a la histria de la literatura escrita per dones. Una altra possibilitat: I'elecci VIII

vindria directament de la reina, a qui interessaria tenir una persona de confianEa dins un convent que era en bona part obra seua. De moment no podem fer ms que suposicions. Sabem que tingu problemes en la seua elecci com a abadessa, el 1463, i aix doni lloc a la llegenda que I'arcingel sant Miquel -al qual I'escrip tora mostra gran afecci en la seua obra- s'havia aparegut al convent demanant el vot per a ella. Va morir el 1490, en una de les ccliques epidmies que assotaven el mn medieval. En la seua vida com a abadessa va entrar en relaci amb molts dels escriptors, religiosos la majoria, que vivien a la ciutat en aquella poca. Ya ser la destinatiria de diverses obres: la traducci de la Imitaci de Crist que fu Miquel PreE; una exposici en llat dels Cntics evanglics, del bisbe Jaume PreE, el Passi en cobles de Bernat Fenollar i Pere MartneE. Aquestes dades, segons Albert Hauf, permeten de suposar que sor Isabel va aglutinar al seu entorn tot un cenaclede lletraferits devots, del qual, pel que sabem,tamb deguerenformar-ne part el malhumorat Jaume Roig i Joan Ros de Corella, traductor de l'obra del Cartoix.l

L'Obra La Vita Christi d'Isabel de Villena no s, en si, original. S'emmarca dins una tradici d'obres medievals que, prenent com a base la na:-:'aci de la vida deJesucrist, abunden en comentaris per induir ala meditaci espiritual, amb l'objectiu de commoure

l'nima cristiana. L'orde francisc) es va destacar en la edacci d'aquest tipus de llibres, sens dubte per la import)ncia que concedeix a I'emotivitat en la recerca de la puresa d'inima. En catal., Francesc Eiximenis -tamb francisci- ja havia escrit una altra Vita Cltristi. La font ms evident, tant d'Eiximenis com de sor Isabel, sn les Meditacions uitae Cltristi del PseudoBonaventura, segons demostra Hauf, el qual afegeix gu, pel que fa als manlleus d'aquesta obra, Els dos autors catalans no solamentno censurenni retallen els elementscasolans i pintorescoscaracterstics del sentiment francisci, ans, ben al contrari, s'hi esplaien i adeliten amb tota I'Inima, afegint detalls nous i espletant altres fonts que fins i tot superen en ingenuitat i tendresa les de I'estmul inicial.2 Hauf afegeix a aquesta font, en el cas de I'abadessa, la molt possible influncia de la Vita Cltristi del cartoix Landulf de Saxnia. Quant a I'obra d'Eiximenis, no s difcil que sor Isabel la conegus, tenint en compte la fama del giron, i el fet que pertanyien al mateix orde i visqueren ambds a Valncia. Si, en el punt de partida de la construcci literiria, el llibre de sor Isabel segueix els seus antecessors -i els parafraseja de quan en quan-, altres elements, fl canvi, distancien I'obra de Ia dels predecessors. L'abadessa, continuant Ia tradici, hi inclou sovint cites en llat de diversos autors, glossant-les a continuaci. Per no ho fa, com seria esperable, amb frmules del tipus <diu sant Bernat...)), X

((reconta sant Agusd...), sin que omet per complet la refernca a I'autor, i aix li permet d'encaixarles dins la narraci, sense tallar-la. Encara ms: s freqent que aquestes cites siguen posades en boca dels diferents personatges que hi apareixen. A continuaci de cada referncia en IIat,1'autora en dna la traducci, que Ia rnajor part de vegades no s literal, sin que constitueix un comentari en profunditat a partir de les paraules llatines. De vegades les cites sn extretes del vell o el nou Testaments, i molt sovint provenen de fonts patrstiques. El ms citat amb gran diferncia, s sant Bernat; a ms, sant Anselm, sant Agust, sant Gregori, santJeroni, sant Hilari, sant Isidor... Tamb hi ha algunes frases d'autors profans: de Sneca, Horaci,Juvenal i Ovidi.3 Tanmateix, aix no garanteix que I'abadessa hagus llegit tots aquests escrip tors: tant I'estudis Jaume Barcera com ms tard Mart de Riquer s'han inclinat per suposar que moltes de les frases, especialment les profanes, eren conegudes per sor Isabel a travs de florilegis, cosa prou correnta entre els escriptors medievals.a Un altre tret que distingeix I'obra de la nostra escriptora de les anteriors s el paper donat a I'al.legoa, s a dir, la introducci dins la narraci de conceptes abstractes personificats. Aix, per exernple, les virtuts sn presentades com a donzelles al servei de Maria, a la qual acompanyen en diversos esdeveniments, com es pot veure dins la nostra antologia al captol LX, que comenEa amb un dileg entre Misericbrdia i el Visrei (sant Miquel) sobre el protocol a seguir en la visita de les inimes a Ia Mare de Du:

XI

E lo Visrei resps dient: <Senyora Misericrdia: I'orde que a mi par se deu tenir en aquesta anada s aquest: que vs e Pietat, vostra germana, porteu lo venerable Adam enmig de vosaltres, e la senyora Fe vaja primera e sia guia de tots>. Aquesta mincia en el protocol representa tamb

el gust de la nostra abadessaper la descripci del cerimonial cortes i el luxe en el vestuari i els joiells; malgrat ser simblics, demostren la mi d'una autora que els coneixia b. Per fi, I'altra caracterstica destacable d'entrada s el fet que el llibre es dedique molt en particular a Maia. L'acci6 s'inicia amb la seua concepci al ventre de santa Anna, i acabar. amb I'assumpci. Joan Fuster ho veu aix:
Nombrosos captols de la seva obra estan dedicats, no tant a la nanaci dels fets de Jess, com a descriure les ressonincies que aquests fets tenien en Maria.5 En efecte, ella s I'autntica protagonista del lli -s a bre. Se'n destaca la Immaculada Concepci

dir, Maria hauria estat concebuda sense pecat original-, idea defesa per I'escola franciscana.Ai mateix, la conscincia plena del paper que tingu des del naixement, la seua reuni de totes les virtuts (literalment, ja que, com hem dit, aquestesli fan de serventes),el paper actiu en la redempci i la que la fa doctora de I'Esglseua immensa saviesa, sia desprsde I'ascensi de Jess.En aquestpunt la nostra abadessa discrepa del dominic Tomis d'Aquino, el qual opinava que Maria va rebre els dons de la saviesa,els miracles i la profecia, per
XII

-oh paradoxa!- no per a usar-los, no per a ensenyar, (Sumna T/teologica, 3, sin per a la contemplaci q.27 a.5\. Feu una ullad a al captol CCLXXII i comprovareu que la Verge villeniana no s avara amb la seua sapincia, sin que dedica el temps a impartir classes de teologia als apstols en substituci del seu fill. Si els trets que hem anat apuntant marquen una certa originalitat dins I'obra de I'abadessa, a continuaci en destacarem dos ms, els que han generat una major quantitat de comentaris en relaci aI nostre text: la Vita C/tristi s considerada una obra femenina i feminista.

I-a feminitat No intentarem definir ara un concepte tan espins. nicament I'utilitzem perqu s el terme amb qu els estudiosos de I'abadessa designen uns trets gu, donats alhora, semblen testimoniar que I'autora fou una dona. En primer lloc, es destacal'aparici de la quotidianitat domstica dins la narcaci. En paraules de Fuster, La visi de les cosesdombstiques,la delicadamincia de I'ordre interior de les cases,els menjars, la roba, les festes a un infant, tot queda situat tamb dins una perspectiva estrictament de dona.6 Sovint s'hi fa referncia als treballs propis de l'entorn de la dona a l'poca: cosir, Ilavar,la preparaci6 del menjar, I'enllestida de la roba de dol...
XIII

Sobretot en relaci a les dones pobres, com s el cas de Maria i la seua famlia. Potser el cas ms evident es dna al captol LXXXII, en la prepanci del viatge a Egipte. Vet ac una mostra de les paraules de santa Anna:
Aquests ous, ma filla, seran per al vostre fill; e veus ac un esclav perqu pugau encendre foc en les montnyes desertes, e recreareu vs e 1o fill vostre a la calor del foc, e coureu-li un ou cada dia com haureu oportunitat de fer foc, perqu pugau passar lo treball del cam.

quan parteix a buscarJess,deixa Ia La cananea, filla sola a. casa -s la primera vegada, segons explicar-, la narradora no s'oblida d'apuntar que tanc). la porta amb clau (captol CXXV). Tamb al captol CCXV, al funeral per la mort de Jess,apareix el detall del costum femen: la roba negra, i el trngol que representa per a les dones familiars de vestir-lo. Magdalena s'excusa -d'una manera gens serena- per no posar el dol a Maria. Per fi, ho fan les altres Maries:
<Senyora germana: aquests senyors tenen per bo que vs vos vistau de dol, e totes nosaltres, per a la sepultura del vostre tan amat fill, seguint 1o costum de les altres dones>. E, dient agd, posaren-li lo vel negre e lo mantell. Una atriburble segons els altra caracterstica, estudiosos a la condici femenina de I'autora, s que traspua I'enorme dosi d'afectivitat i emotivitat

la Vita Cltristi. En paraules de Fuster, XIV

Potser hi ajuda, en part, l'element francisci propi de la formaci d'una monja clarissa, com era sor Isabel. Amb tot, la deu segura del fluix amors que impregna el llibre noms s'explica per la condici femenina de qui l'escriu.7

A I'inici hem assenyalat com les Vitae Cltristi tenien I'objectiu de commoure I'inima del lector. No s original, doncs, el factor de I'afectivitat en la nostra abadessa.Per ning no arriba tan lluny com ella, fins i tot en el terreny lingtstic. Una de les mostres ms evidents del tret esmentat s la predilecci pels diminutius. Com s sabut, aquests modificadors -tan freqents al valencii col.loquial- no serveixen per indicar exclusivament el tamany, sin que poden conferir connotacions d'emotivitat al registre lingstic. A la Vita Cltristi ocorre aix. De diminutius en trobareu connuament arreu de I'obra, per ve-te'n ac una mostra en les paraules de la cananeadirigint-se a Jess,al captol CXXV:
Mes ja sabeu, senyor, que los gossetsmengen. e viuen de les miqaetesque cauen de la taula dels seus senyors, e si jo no mereixc pa entegre com a filla, haja una sola miqaeta com a gosseta.

Per I'afectivitat en I'obra de sor Isabel no es limita a un detall lingstic; s pertot. Veureu com els personatgespositius, i especialment les dones, sn apropats per la narndora al lector, que seguiri els seusafectesi les seuespenes com si hi fos al costat. Mart de Riquer, com Fuster, parla a propsit de la nostra obra d'una <tendresamolt femenina>,i fins i tot d'un (estil de monja, en el bon sentit de I'expressi>.8
XV

Respecte d'aquesta darrera frase de Riquer, I'hem d'agafar amb pinces. Aix de l'<estil de monja> per molts matisos que s'hi vulguen afegir- inevitablement suggereix en el lector d'avui una redacci rincia, estantissa. Evidentment que es tracta de l'obra d'una religiosa per excitat la devoci, perb sor Isabel pren com a motor d'aquesta redacci I'amor. Amor s una paraula freqent al nostre text, especialment referida a les dones i les seues emocions. D'elles es diu sovint que sn <amables per natura)), s a dir, que senten molt I'amor, i aix ents en un sentit profundament humi del terme. El cas ms destacable es manifesta, sens dubte, a la relaci de Magdalena amb Jess. s autntica passi el que sent ella per ell, el seu desig de ser-li a prop i de tocar-lo, la seua desesperaci quan el perd. Malgrat tractar-se del que es qualifica d'amor mstic, Maria Magdalena reuneix tots els smptomes del que la medicina medieval catalogava com anzr bereos, la malaltia d'amor.e EI clmax de la relaci, mstica si voleu, per de smptomes tan humans, se situa en el reencontre desprs de la ressurrecci6, al captol CCXLI. Aquesta seqncia est) construi'da a partir de la frase de Jess noli me tangere (uno .- toq.rerr), la qual s contextualitzada com a inici d'una mena de coqueteig d'ell davant ella, que acabar, en una intensa abngada. I, no ho oblidem, si amb algun personatge s'identifiquen les monges de I'auditori de I'abadessa s precisament amb quella dona que consagr) la seua vida a la memria de I'estimat. Per sens dubte s I'escena de I'enamorament captol CXVII- la ms ben resolta en el pla naffatiu. L'abadessa arrlba a introduir-hi un element que XVI

pertanyia ala tradici de la literatura amorosa profana: la sageta d'amor que traspassa el cor de I'enamorat.
E, venint sa Majestat per preicar e pujant en 1o predicatori, mir) de fit a fit la dita Magdalena ab aquells ulls de clemncia, tirant-li una sageta d'amor dins lo seu cor; la qual, sentint-se aixi nafrada i tirada, estava tota alterada, mudant los seus pensaments.

I ella s'enamorari. Al cap i ala fi, com diu la narradota, ((amor no.S pot pa,gasin ab la mateixa (captol LXXX). moneda>> Altres emocions, especialmentfemenines, es troben al llarg de la Vita Cltristi. Els moments d'intimitat que les dones tenen entre elles, de xerrar sobre els seusproblemes, per exemple. Quan Maria s'acomiada de sa mare cam d'Egipte -captol LXXXI[-, aquesta lamenta, entre les dificultats que trobari, el fet que no es podri aconsolar amb ning de les seues penes, ni tan sols a travs de la redacci de cartes, (que s la major consolaci de les persones cares qui separadesse troben). Un altre element d'emotivitat s la vehemncia en la pena. Hem de tenir en compte que, al contrari que a la societat urbana contemporinia, la manifestzci6 del dol amb signes externs era la norma a I'Edat Mitjana, especialment entre les dones. I, posat que I'abadessano abandona la perspectiva femenina, s natural que les lligrimes apareguen ben a sovint, en cada contrarietat. Naturalment, el summum n's la seqnciade la Passii el dol posterior. Hi corren rius de plors, crits exaltats, i els esvaniments sn constants. El captol CCXXVI
XVII

mostra, a ms, la solidaritat femenina pel que fa al patiment. Les dones humils ixen al carrer a plorar amb Maria la seua aflicci, i les <dones d'estat>, esposes de prohoms i de nobles -que tenien molt restringida I'eixida a I'exterior en temps de la redactora-, aguaitcn a les finestres i surten a la porta per donar-li el condol. El conjunt de les caracterstiques que hem anat veient provenen, per a Fuster, de la condici femenina de I'autora: <Totes aquestes coses haurien existit en el Vita Cltristi pel simple fet de ser sor Isabel una dona>.10 Per, realment s tan senzill? i s tan natural que un in<lividu del sexe femen -tot i pertinyer a una poca llunyana a nosaltres-, en agafar la ploma, revele forEosament caracterstiques atribui'bles al seu sexe? La cultura de sor Isabel -tal com demostren les constants exgesis a la seua obra- li hauria perms de redactar un discurs teolgic molt ms erudit, ms especialitzat. S'hauria notat aleshores en el text el sexe de l'autora? En un passatge diferent, Fuster apunta una altra possibilitat. Aquest conjunt de caracterstiques era una manifestaci espontinia del seu ser dona; en tot cas,si volem veue-hi alguna malcia liter).ria, ho atribuiem al designi d'operar sobre I'expectaci del seu pblic mongvol, femen, propens a l'efervescncia cordial.l l Doncs b, tal com suggereix ac, parcialment, I'estudis, optem per pensar que I'abadessa no s que no pogus escriure d'una altra manera diguemne ms neutra -cas en qu es veuria marcada per la XVIII

visi determinista del seu sexe-, sin que no ho va voler fer aix. Per a nosaltres s que existiria aquella <malcia literiria>> a qu es refereix Fuster: la ingenui'tat en el registre literari no t per qu suposar que I'escriptor s, en si, un ingenu. L'autora,, a I'hora de redactar, pensava en el seu pblic. I precisament el pblic ms immediat n's la comunitat de clarisses, un col.lectiu de dones. Sor Isabel optaria aix conscientmentper un discurs que contingus eiements cilment propers a la vida i la sensibilitt de l'audibncia femenina. Naturalment, el fet de ser ella mateixa una dona li facilitaria enormement el treball. Sembla molt difcil la possibilitat que un autor ba de la seua poca, tot i pensar en la mateixa audincia, pogus confeccionar un discurs que reuns alhora totes les caractestiques comentades. Acceptem, doncs, I'etiqueta de femen per al nostre text; nicament afegirem la certesa que s deliberadamentfemen, actitud que es veuri corroborada per l'altre tet primordial de l'obra: s un llibre feminista.

El feminisme Una qesti prvia: lpot una obra del segle XV considerar-se feminista? S, si n'acceptem com a definici la defensa de la dignitat de la dona. Naturalment, sense anacronismes: els feministes medievals no preconitzen conceptes com el det a disposar del propi cos -el cos femen, el gran enigma de la medicina medieval-, ni el reconeixement poltic, s clar. Una altra s la lnia de la XIX

defensa femenina: s'intenta demostrar el valor moral de la dona, criatura de Du com I'home, no instrument del diable. Les obres literi'ries feministes comencen a, aparixer al segle XIII. Tenen totes un punt en com: sorgeixen com a rbplica a altres escrits en qu, o b es fa burla de la dona, o b s'adverteix seriosament al bar6 sobre la seua perniciosa influbncia. A aquests texts els donem el nom d'antifeministes o misgins, seguint el terme emprat tradicionalment. Haurem d'especificar, per, g el que reflecteixen en realitat no s odi a la dona, sin menyspreu, prevenci o temor. El menyspreu tenia el seu origen en la mateixa configuraci dels valors feudals, diri gits al combat i ala demostraci de forEa, camp en qu la dona -si n'exceptuem algunes Joanes d'Arcno tenia lloc. La prevenci i el temor provenen de I'esfera religiosa, i en concret dels escrits morals dels pares de I'Esglsia, difosos per Ia predicaci. En efecte, la tradici patstica tendeix a identificar el sexe femen amb Eva, i aix fa que la dona siga considerada un perill per al bar6, i un receptacle de tots els pecats capitals -especialment la luxria-. Les obres misgines solen ser una il.lustrac6 d'aquesta visi amb exemples prictics. El debat literari creat com a conseqncia de la dialctica entre els textos a favor i en contra de la dona, ompliri la baixa Edat Mitjana fins al XV. El nucli ms important n'era la literatura francesa, que irradiava a les altres I'inters pel tema. El Chastie-Musartt2 no s ms que una de les moltes petites peces en vers que en parlen. A finals del X[I, Jean de Meun acaba la segona paft del Roman XX

de la Rose,obra que cont una bona recopilaci dels tbpics literaris antifeministes, i que un segle ms tard ocasionari la rplica de la primera dona coneguda que interv en el debat: Christine de Pizan. Bona part de la producci d'aquesta, comeneant per l'Epistre aa Dieu d'Amours, s una lluita contra els motius misbgins i una defensa de la dignitat de la dona. Existeixen unes significatives correspondncies liter)ries entre Christine i sor Isabel, de les quals ens hem ocupat en un altre lloc.l3 A la literatura catalana hi ha constincia del debat des del segle XIII en molt variades obres, entre les quals en destaquen tres que el tracten de manera preferent: el Maldit bendit de Cerve de Girona, Lo somni de Bernat Metge l'Espill de Jaume Roig. Els temes que s'hi empren sn els mateixos que a la resta d'Europa. Els coneixeria sor Villena? ilntervingu ella en el debat pro i antifeminista? Vegemho a travs de mosrres concretes. Un grup de tbpics que no podia faltar als textos misgins pretenia demostrar que la dona era una criatura perversa degut a defectes com egoisme, lascvia, crueltat, falsia o mandra. Els predicadors la reptaven condnuament per aquest pecats, exemplificats en multitud de faules. En I'obra de la nostra escriptora, en canvi, s'al.ludeix sovint a la natura virtuosa de l'sser femen. A part de recordar-nos-en la disposici6 a I'amor, se'ns alligona sobre la seua propensi 6 ala pietat i la misericrdia, a I'esperit de sacrifici i a la defensa de la veritat. Per el defecte de qu ms sovint s'acusava la dona en la literatura era la seua volubilitat i, principalment, la inconst)ncia en I'amor. Una allau de XXI

textos que ultrapassa I'Edat Mitjana i arriba fins avui ho corrobora; Ia imatge de la dona-penella, de la fulla al vent, s'ha repetit fins a l'avorriment: <La d onna d m obile ...> . Doncs b, Isabel de Villena no es deixa impressionar per I'abundincia de testimonis que sostenien la idea, i ho rebat. Per no en forma de tesi, sin a travs de la construcci narrativa. Recordem que est parafrasejant I'evangeli, la mixima autotat aI mn cristil. El que far.,doncs, seri destacar-ne els passatges que mostren la fermesa femenina, i de manera molt especial la fidelitat del col.lectiu de les dones en la Passi, front a la covardia i I'aband dels deixebles barons -sols una excepci: Joan, un personatge que roman proper al mn femen-. Perb sens dubte s la Magdalena qui personifica de manera especial la fermesa del seu sexe, i ai ho declara el mateix Jess diverses vegades, com al captol CXXXIII: lQui us pensau,deixebles, que sia aquesta de qui haveu murmurat? iArandinem uento agitatam, Eo s, una canyavana que lo vent la llanEaall on se vol? No s tal, no; ans vos dic que s tan ferma e constant que nunca m'oblidar. Un altre tpic de la literatura misgina era I'associaci dona-dimoni. Ella s la ms til eina del diable, la <lira de Satan>, i ai se la representa a la iconografia medieval. Al cap i aIa fi, una dona instrument de I'infern havia perdut Adam i tota la humanitat, cosa que se'n recordaven d'assenyalar els predicadors a la menor ocasi. A la Vita Christi, l'episodi de la dona encorbada -captol CXXVIXXII

s'utilitza per trencar aquesta associaci.Jess li diu:

Oh dona! Hages infinit Eog, que sols per sser dona no vull que lo diable, qui t'ha procurat aquesta malaltia, haja tanta potestat en tu de tenir-te aix lligada, car ell seri confs per les dones, e no elles per ell.

Per encaraJaume Roig escrivia al seu Espill que les dones continuaven aliades amb el dimoni malgrat Ia redempci.r4 L'abadessa no ho pot acceptar: Maria s el nou model femen, i s per ella que s'ha iniciat la salvaci de la humanitat. Per aix a I'important captol CCXLil s'encarrega de reafirmar que el sexe femen ja esti lliure de culpa: mostrant lo Senyor claramentque la Eo s: <,Auete>>, maledicci donada a la primera dona, qui fon Eva, era ja, del tot, de les dones apartada. Hem dit que la Mare de Du representala natura de la dona en la seua mixima manifestaci de bondat. De fet, la literatura profeminista no s'oblidava mai de recordar-ho, front a I'argument misgin que I'arquetipus femen era Eva; la pobra mare de la humanitat gaudia d'una pssima reputaci, per la qual cosa aquestes dues dones representaven patrons antittics de la feminitat. Sor Isabel far un pas importandssim: les reconciliari. Els dos personatges es donen condnues mostres de reconeixement i afecte mutu. En aquests termes es dirigeix Eva a Maa, al captol CCV:

XXIII

En 1o temps que io vixqu, hagu en gran record les dolors vostres, qui.m foren revelades; e les plor tant e tant connuament que tota la carn de la mia cara era cremada (...). Io he llanEades les mies filles en dolors e misries: vs, senyora, les haveu tant exalEades e dignificades que per sola amor vostra seran per tot lo mn estimades, que molta ms honor les ser) feta que als hmens.l5

La <<venerable mare Eva)), doncs, no seria per a la monja una perversa, sin una pobra dona que hauria pecat per ignorncia -i, realment, en aquest pers'hi adverteix sonatge benintencionat un vertit

punt de ximpleria-. A la tradici literiria misgina era ben freqent l'esment de famoses vctimes de la falsia femenina: Adam, Sams, David, Salom, hi apareixien sovint. Els profeministes trigaren a contestar aquest argument, per per fi ho feren. A finals del XIV, i influrda pels nous aires literaris italians, s'inicia una moda basada a enumerar les dones glorioses de la histria, profana o sagrada; dones el mbrit de les quals era d'haver arriscat o sacrificat la seua vida per la virtut. A sor Isabel aixb li ve de perles, i ompli la Vita Cbristi de figures femenines virtuoses. A ms d'Eva, la mare de Du i la Magdalena, hi apareixen Judit, Ester, Abigail, la mare dels Macabeus, i, naturalment, altres lligades ms directament als evangelis, com santa Anna, les germanes de Maria, i Anna I'educadora del temple. L'abadessa no es conformar) amb aixb, i assenyalari connuament la predilecci de Jess pel sexe femen. De fet, al relat de la seua vida pblica, noms apareixen miracles en qu les dones hi tinXXIV

guen a veure. Ai

ho explicala narradora al captol

CXII:
E d'aquests miracles, los principals fu sa clemncia en dones e a petici d'aquelles (...), en tant que havien a conixer les gents que lo cdrrec e vergonya que les dites dones portaven per la desobedincia de la primera, era ja tot passat e a elles en molta gldria tornat... Si una dona ens havia condemnat, una altra ens ha salvat, deien els profeministes. I destacaven una altra intervenci d'aquest sexe en la histria de la

redempci: les dones portaren la notcia de la ressurrecci, ja que Jess els va fer el privilegi d'aparixer-sea elles en primer lloc. Aix ho subratlla sor Villena al captol CCXLIII. s significativa la insistncia amb qu el Jess villenii manifesta a les Maries la seuapredilecci per les dones i la significaci6 simblica d'aquella primera aparici. Per exemple:
Anau, amades mies, que io vull, per singular excellncia, que vosaltres, dones, siau denunciadores de la ressurrecci mia, e per vosaltres ho senten los germans meus, Eo s los apstols, e conega tot lo mn que qui pus fervent s en amor, mereix sser primer en les alegries e consolacions e favors, segons en vosaltres veuran per experincia. L'argument no surrecci femenina en la resde la preferncia generalment als textos era rebatut

misgins. Tanmateix, l'Espil/ s que ho posi en qesti; all el personatge de Salom explica els autntics motius de Jess en aparixer primer a les
XXV

Maries: ell, ms que cap hum, coneixia la irresistible propensi femenina al parloteig. Llavors, com que volia difondre ripidament la notcia de la seua ressurrecci, qu millor que donar-la a transmetre a les dones, incapaces de calTarres? Salom aplica la mateixa justificaci a I'episodi de la Samaritana.l6 Si suposem que I'abadessa coneixia els versos de Roig, ens expliquem molt b, a Ia Vita Christi,la insistncia de Jess, els deixebles i la narradora a remarcar les que la clarissa considera autntiques raons del gest div. Aix ocorre tamb al captol CXXIV, on la Samaritana conversa amb Jess, el qual la pren com a representant del seu sexe per revelar-li la prdpia condici divina: Vet-me ac que parle amb tu, comunicant-te qui s, ne a qu s vengut, car tu est ac en personade totes les dones,a les quals io vull donar aquestaglria singular, que a elles soles per espectalamor haja dit e ubertament declarat,parlant a tu en persona qui loqaortecilm,car io, qui parle ab tu, d'elles: Egosam, s lo qui cerques. En destacar la nostra autora de manera preferent aquells temes 9u, dins la tradici profeminista, rebatien opinions contr)ries a la dona, ens reafermem en el convenciment que Isabel de Villena coneixia aquest debat literari, i que, dins les seues possibilitats, volgu manifestar-hi una defensa clara del sexe femen, fins al punt de fer gu, al captol CXCVI, Du en persona condemn],s les opinions misgines:

XXVI

E per go los he donat per capitana e senyora la mia mare, perqu les guard e les defena d'aquells que d'elles mal volran parlar...> <E lo mateix Salamo, inspirat per mi, tement que.is hmens no us fossen desconeixents e no s'apartassen de la devoci vostra, diu-los: Qai fugit matrem ignoniniosus erit et infelix>> <<...e los qui de dones malparlaran cauran en la mia ira, car pensar poden que la mia Mare s dona qui ha mereixcut a totes les filles vostres gran cofona, e.ls s una salvaguarda tan fort, que neg no les pot enujar que a mi no ofena molt>. Ja hem dit com les obres en defensa de la dona

sorgien com a rplica a provocacions antifeministes. Podem pensar que, en el cas de la religiosa, tamb fou aix. La qesti s si sor Isabel volia rebatre un estat d'opini generalitzat o una obra concreta. Joan Fuster va suggerir la possibilitat que la Vita Cltnsti fos -en paft; no oblidem els propbsits devocionals, que hi tenien la preferncia- contestaci6 al'Espill de Roig. Es tracta d'una hiptesi molt raonable a la qual fem costat, ja gu, de les obres medievals antifeministes, aquesta erala que la nostra autora tenia ms a prop, en el temps i l'espai. Jaume Roig era coetani, conciutad) i conegut de I'abadessa.l7 Si ella tingu accs a I'obra del metge valencii -i a aix apunten els indicis textuals que hem presentat-, l'estrany seria que una dona de la seua intel.ligncia no hagus aprofitat la redacci de la Vita Cltristi per rebel.lar-s'hi.

XXVII

NOTES:
1. <L'espiritualitat catalana medieval i la "Devotio moderna">, a Actes del 5 col.loqui internaciona/ de llengaa i literatara catalanes: Andorra, 1979, Publicacions de I'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1980, pgs. 111-2. 2. Ibid., pg. 113. El mateix estudis acaba de publicar un treball fonamental per a les investigacions sobre I'abadessa: Albert Hauf, <<LaVita Christi de Sor Isabel de Villena y la tradicin de las Vitae Clristi medievales>>, a Stadia in bonoremProf. M. de Riqaer, vol. 2, Barcelona, Quadersn Crema, l9B7 . La singularitat d'aquesta narraci fa que Hauf la qualifique de <novel.la rosa teolgica>. 3. Es pot consultar el catileg de cites doctrinals -no completfet per Jaume Barrera a Ramon Miquel i Planas ed., Isabel de Villena Vita C/)rirti, 3 vols., <Biblioteca Catalana>, Barcelona, 1916. Vol. 3, pgs. 385-9r. 4. Barrera, ibid. pg. i86. Riquer, Histria de la literatura catalana, 2 ed., Ariel, Barcelona, 1980. Vol. 3, pg.479. 5. Pg. 189 deJoan Fuster, <<Jaume Roig i sor Isabel de Villena>, Obres completes, I, Eds. 62, Barcelona, l)68, pgs. 17j-212. 6. (El Vita Clristi, obra de dona>, pg.777, apartlt inclds a <El mn literari de sor Isabel de Villena>r, aJoan Fuster, Obrescompleter, I, pgs. 15J-174. 7. <<Jaume R o i g i s o r I s a b e l > ,p g . 1 8 8 . 8. HLC, vol. 3, pg. 48O. 9. Vid., per exemple, e\ Tractatus de amore beroico d'Arnau de Vilanova, editat per Michael Mc Vaugh, vol. III de Arnald i de Villanoua opna medica omnia, Universitat de Barcelona. Barcelona,1985. 10. <<Jaume Roig i sor Isabel>, pg. 188.

XXX

11. (El mn literari>, pg. 777. 12. Paul Meyer ed., <Le Chastie-Masart>>, L Romania, XV, 1886, pgs. 603-10. 13. Rosanna Cantavella, <<Isabel de Villena, la nostra Christine de Pisan>, Encontre n.2, hivern-primavera 1986, pgs. 79-86. 14. <Elles encara,f n[o] obstant l.anpara,/ afranquiment/ he quitament,/ per fer plaer/ ab el peyter/ d.ell no reneguen/ ni li d e n e g u e n / l a s e n y o r i a , / a n s v o l e n s i a / p e r p e t u a l > , v v . 1 0 5 4 1 - 51 , Ramon Miquel i Planas ed., Jaume Roig Spill o libre de consells,2 vols., <Biblioteca Catalana>, ed. Orbis, Barcelona, 7929-50. Yol. I, pg. 157. 15. La presentaci d'una Eva penitent ja I'havia feta en catali Francesc Eiximenis; vegeu la semblanqa del passatge transcrit amb aquest del Libre dels ingels: <Sipies que ella estech vexell de gr.ciaplena, e de gran santedat, a Du fort plaent, dona sobiranament devota, qui tots temps visch en gran penitncia, e en grans plos, ligremes e dolors, per Eo qui era estat, e per los grans mals que vefa muntiplicar en lo mn que de son peccat avien ada rayl. E estech encara dona de molta virtut e fort contemplativa, e plena de gran seny e saber, a la qual foren grans coses revelades dels temps esdevenidors...> (Curt IVittlin ed., Francesc Eiximenis De sant Miqael Arcngel. El qui tractat del Libre dels ngels. Curial, Barcelona, 7981, pg. 58 1.3 i ss.). 16. <Quant Ell sorti/ regugitat (...)/ com prestamentl a Ell plagues/ tost ho sabes/ tota la gent,/ primerament/ a dones clail se volch mostrar/ enans del dia,/ car be sabia/ tost correrien/ hi.u preycarien/ res no temenV publicament;/ com la serrana/ Samaritana/ cuyta preycar,/ dins en Ciquar,/ de sa venguda (...)/ per lo seu criV tots prest ixquereni he lo reberen)), vv. 7862-94, ed. Miquel i Planas, vol. I, pgs. 118-9. 17. Vid. en conjunt I'article ja citat, <<Jaume Roig i sor Isabel>; per a la hiptesi, pgs. 2O7 21.O.Carmelina Snchez-Cutillas escrigu una encantadora catta apcrifa de la nostra monja, en qu aquesta es queixa de l'Espill i es proposa redactar \a Vita Cbristi: <A la reverent sor Francina de Bellpuig, monja professa al convent de la Puritat e cana cosina nostra)), Caire/l, reuistade /iteratura, n.7, febrer 1981, pgs. 5-7. 18. Sor Isabel de Villena, Vita Cbristi (facsmil de I'edici de 1497), Del Cnia al Segura, Valncia, 19S0. Ramon Miquel i Planas ed., Isabel de Villena Vita Cbriiti, 3 vols., <Biblioteca Catalana>, Barcelona. 7916.

XXXI