Welcome to Scribd, the world's digital library. Read, publish, and share books and documents. See more
Download
Standard view
Full view
of .
Look up keyword
Like this
4Activity
0 of .
Results for:
No results containing your search query
P. 1
Jaulas vacías

Jaulas vacías

Ratings: (0)|Views: 357 |Likes:
Published by Espartaka, la rata
Ressenya bibliogràfica.
Ressenya bibliogràfica.

More info:

Published by: Espartaka, la rata on Nov 02, 2009
Copyright:Attribution Non-commercial

Availability:

Read on Scribd mobile: iPhone, iPad and Android.
download as PDF, TXT or read online from Scribd
See more
See less

07/17/2013

pdf

text

original

 
 
FITXA BIBLIOGRÀFICA
 Títol original: anglés.
Empty Cages
Traducció: castellà
  Jaulas Vacías.
Autor/a
 
Regan, Tom.
Traductor/a
Boillat de Corgemont Sartorio, Marc
Editorial
Fundació AltarribaBarcelona.
Edició
2006. 226 pàgines. Col·lecció
Cuadernos paradialogar sobre animales
.
Aquest document és una ressenya del llibre citat, queorganitza els temes tractats per a una consulta ràpida.
 
Introducció. Marc de treball.
 L’anàlisi de la condició animal presentada a la 4ª part d’aquest llibre, fonamentalment, es limita a descriure el que passa als EUA
(Informació de tot el món:www.tomregan-animalrights.com) ...
 Hi ha altre límit a aquest treball que hem de subratllar. Els éssers humans exploten tantesespècies animals diferents, de tantes maneres distintes, que no resulta possible ocupar-se decada tipus d’abús.
Pròleg, p. 19-20.
ALIMENTACIÓ.
 
Pels emplaçats existeixen moltes coses a aclarir abans d’estar preparats arenunciar a la carn
(...)
 L’autèntica sorpresa no consisteix en el menjar vell i conegut al querenunciem, sinó en el nou i meravellós que anem descobrint. Una cosa que tots nosaltres tenimque aprendre a soles, ja que ningú en ho ensenya. En canvi, una cosa que podem aprendre delsdemés és com es tracta als animals criats per a convertir-se en carn
. P. 96.
El que veiem és la seua vida observada des de l’exterior. El que no veiem, i que ens podemnomés imaginar, és la seua vida des de l’interior, des dels subjectes que la viuen. La major part d’aquests animals, milers de milions d’animals, pateix cada instant de la seua existència. Estan físicament malalts, minats per malalties cròniques i debilitants. Estan psicològicament anorreats, oprimits per l’efecte acumulatiu de la desorientació i la depressió
(...)
 Malgrat tot,curiosament, la plenitud del seu ser es conserva, en l’esperança de ser alliberada, com ensensenyen els santuaris per als animals de producció.
P. 97.[Als EUA]
10.000 milions d’animals matats cada any, més de 27 milions al dia, més d’1 miliócada hora. Un milió cada hora només als EUA
...
El mite de la vella granja McDonalds és difícil d’eliminar. Fora el que fos la raó, i malgrat elcompromís dels ARA, que des de fa anys tracten d’educar l’opinió pública, moltes personescontinuen creient que els animals de producció viuen en condicions bucòliques. La veritat ésmolt diferent 
(...)
Els criaders intensius són la regla, no l’excepció
...
 Les raons de l’expansió de la producció industrial no són difícils d’explicar. Els guanys, juntament amb les ajudes estatals, constitueixen la força motora d’aquesta indústria. Al cap i ala fi, la cria és un negoci
 
 , l’objectiu del qual és maximitzar el lucre econòmic reduint al mínimles inversions
...
 La producció industrial exigeix que els animals siguen criats tancats. Açò és fonamental. Lacria a cobert permet un nombre relativament petit d’empleats, criar centenars, a vegadescentenars de milers d’animals (com en el cas de les gallines ponedores i dels pollastres), el queno seria possible si els animals estigueren lliures
.
Els productors han de fer, a més, tot allò possible per col·locar els animals en el mercat en elmenor temps possible. Açò significa, entre altres, la necessitat de limitar la mobilitat delsanimals, alterar la seua gana de manera que mengen més del que farien en condicions naturals,i estimular el seu creixement afegint els productes hormonals adequats al pinso. Per a utilitzar les paraules de l’”Stall Street Journal”, és essencial “produir vedella [o pollastres, porcs, etc.]del major pes possible en el menor temps possible. Els criadors que no segueixen aquesta reglano són competitius en el mercat de la producció industrial. I molts fan fallida. Incapaços decompetir amb les companyies més grans, impotents front a les economies a gran escala i lesmassives ajudes del Govern de les que gaudeixen les multinacionals, les antigues granges sónuna espècie en extinció
(...)
 La industrialització ha substituït els mètodes tradicionals
.
(...) Com que se’ls considera una mercaderia, els animals de producció no tenen dret a un tracterespectuós. Ja que no posseeixen aquest dret, el dolor i les privacions a les que estan sotmesosno precisen justificacions. I ja que el seu dolor i privacions no han de ser justificats, dolor i privacions se’ls acumulen damunt en una proporció que va molt més enllà de la nostraimaginació.
P. 100-102.
 
Els ARA haurien de ser perdonats per la seua ingènua esperança que el reconeixement creixent de les capacitats cognitives dels animals de granja, puga accelerar l’arribada del dia que lesgàbies queden buides. Tristament, la indústria dels animals de granja veu les coses de maneradiferent. Comentar les dades segons les quals els porcs aconseguien, en algunes provesd’intel·ligència, els mateixos resultats que els primats no-humans, el responsable de l’estudi, el Dr. Mike Mendel, digué als periodistes que “[una] millor comprensió de la intel·ligència animal podria ajudar els criadors a afrontar problemes tals com l’agressió entre els porcs, causa demorts i incidents responsables de la pèrdua de 20 milions de lliures esterlines anuals, només a laGran Bretanya”.En altres paraules, en lloc d’extreure d’aquestes noves proves sobre la intel·ligència dels porcsun motiu per a reconsiderar l’ètica de la manera que son tractats, ells esperen utilitzar aquestsnous coneixements per a explotar-los de manera encara més eficient.
P. 113-114.
 La postura dels ARA és, al mateix temps, senzilla i clara. Hauríem de deixar de menjar elscossos dels animals (allò que es denomina “carn”) així com Hauríem de deixar de menjar  productes de derivació animal, com llet, formatge i ous. La indústria de les granges no pot existir sense la violació concomitant dels drets dels animals criats, inclosa la violació del seudret a la vida. Encara més fonamentalment, la indústria grangera viola el dret dels animals aser tractats amb respecte. No tenim justificació per a violar la integritat física dels animals,limitar la seua llibertat o llevar-los la vida, per a que els humans obtinguen benefici, encara que Açò no siga veritat. Encara que infreqüent en aquesta fase històrica, i encara que puga, enocasions, causar inconvenients, no és difícil alimentar-se de manera respectuosa amb elsanimals
...(...)
 D’entre les moltes coses memorables que digué Gandhi
 
 , una em sembla apropiada per aterminar aquest capítol: “la grandesa d’una nació i el seu progrés moral es poden jutjar per lamanera en la que tracta els seus animals”. Sent haver d’admetre que els EUA, el País que mésestime sobre tots, no és de cap manera avançat, quan es valora en base a aquest senzill criteri.
P. 114-115.
 
DOWNERS (extenuats, deprimits). (1) Indústria.
Exemple del tracte “humà” que els animalsreben als escorxadors. Aquests animals estan tan malalts o greument ferits que no podenaguantar-se drets i caminar. Segons l’activitat dels escorxadors, els downer poden jeure alterra durant un o més dies sense rebre aigua ni menjar ni, encara menys, atenció veterinària.Vius o morts, al final són arrossegats a l’escorxador per mitjà de cadenes o transportats amb uncarretó elevador. Un sondeig de l’agència demoscòpica Zogby America ha mostrat que el 79%dels adults entrevistats és contrari a la matança dels downer. La indústria làctia no és de la mateixa opinió, i exerceix una forta pressió en contra d'una llei presentada al congrés el 2001, l’objectiu de la qual era prohibir la venta dels downer. Per quina raó la indústria dels lactis s’oposà a una modificació legislativa tan nímia? Perquè “lamajor part dels downer són vaques lleteres que arriben a l’escorxador en tornar-seimproductives”.
P. 108-109.
 
(2) Afirmació desconnectada.
 La indústria càrnia també s’oposà fermament a la nova llei sobreels downer. Per què desaprofitar un animal? Segons l’American Meat Institute: “Un aspectecomú a tots els credos religiosos és el respecte pels animals, evitar-los patiments i agrair l’aliment que ens proporcionen
(...)
 Aquells que treballen en la indústria càrnia es preocupen pel benestar del ramat i reconeixen cada vegada més els beneficis d’un tracte humà i del’atordiment abans del sacrifici”.
P. 109.
 
ESCORXADORS “HUMANITARIS”
. (1) Indústria.
Tot el món hauria de visitar un escorxador,al menys una vegada en la vida
(...)
 Molts dels treballadors diuen que els animals saben perquèestan allí 
 
 , i que molts d’ells lluiten desesperadament per a que no els empenten desesperadament 

Activity (4)

You've already reviewed this. Edit your review.
1 hundred reads
1 thousand reads
Ramon Creus liked this

You're Reading a Free Preview

Download
/*********** DO NOT ALTER ANYTHING BELOW THIS LINE ! ************/ var s_code=s.t();if(s_code)document.write(s_code)//-->