IES La Mola

ALIA2 - Valenci

Curs 2014/2015

ELS DUS ROMANS

Els romans sentien un profund respecte pels seus dus nacionals, smbols de
les forces de la naturalesa que ms influen en la seva vida. Aquestes divinitats
tutelars de la llar i dels camps eren principalment Ianus, Saturnus, Consus,
Flora, Pomona, Faunus, Silvanus, Pales i Terminus.
Les conquestes militars i els contactes culturals i econmics amb altres pobles,
especialment amb els grecs, van fer sorgir, amb mpetu creixent, els cultes dels
grans dus de la mitologia grega: Jpiter, Juno, Minerva; Venus; Mercuri; Vulc,
Vesta, Nept, Plut; Apollo, Diana; Ceres, Bacus, etc.
Al principi temien individualitzar aquestes forces
invisibles; no posseen, per tant, imatges dels
seus dus i els representaven per mitj de
smbols; una llana, per exemple, representava a
Mart. Del contacte amb altres civilitzacions
(etruscs, grecs, etc.) van sorgir les
representacions humanes dels dus. Van erigir
temples, van afegir noves divinitats i van
transformar o van fondre amb aquestes les antigues. Per aix, en poca
histrica, els dus romans coincideixen, en els seus trets, essencialment, amb
els dus de la Mitologia grega.
No obstant, van persistir b diferenciades algunes
divinitats, genis tutelars de la llar i dels camps.
Ianus, Jano s el du de la porta de la casa
(ianua), amb doble cara (com les portes), du
bifront; el seu temple noms es tancava en temps
de pau. Saturnus era el du de les llavors i de la
terra frtil; la llegenda contava que, expulsat del

IES La Mola

ALIA2 - Valenci

Curs 2014/2015

cel pel seu fill Jpiter, havia estat rei en el Laci, donant origen a l'Edat d'Or,
reviscuda cada any durant les festes Saturnals. Consus era el protector de les
collites i se li honrava en les festes Consualia.
Flora i Pomona protegien, respectivament, les
flors i els fruits; Faunus, els boscos i prats;
Silvanus, les selves; Pales, els ramats; Terminus,
les fronteres i camins. La religi tenia un paper
molt important en la vida dels romans. Els dus
principals eren Jpiter, Juno i Minerva, als quals
es coneixia com a trada capitolina.
Els romans tenien un petit altar a casa seva on retien culte a tres grups de
divinitats: els lars, dus protectors de la llar; els penats, dus que
asseguraven l'abastament de la llar; i els manes o esperits dels avantpassats.
Els emperadors eren considerats com a dus i se'ls retia culte.
Els romans eren molt tolerants. Permetien als pobles que conquerien mantenir
la seva religi, i sovint, van adoptar els dus dels pobles conquerits. Els romans
van adoptar tots els dus grecs, canviant-los el nom i van incorporar un gran
nombre de dus orientals, com ara Osiris, Cbele i Mitra.
En el segle I aC. va nixer una nova religi, el cristianisme, que va ser loficial
de l'Imperi a partir del 380 dC.

IES La Mola

ALIA2 - Valenci

Curs 2014/2015

PROJECTE

1. Elaborar una presentaci amb prezzi o power point, en qu expliques el

dus i deesses romanes segents:

1. Jpiter

6. Diana

11. Mercuri

2. Juno

7. Venus

12.Vesta

3. Saturn

8. Mart

13.Bacus

4. Minerva

9. Nept

14.Isis

5. Febus

10.Vulc

15.Cupido

La presentaci ha de tenir 17 diapositives:

1 presentaci: ttol i nom complet, curs

15 cada du o deessa en tindr una

1 bibliografia: pgines usades

Li pots afegir msica

Cada diapositiva ha de tenir els elements segents:

El nom en la cultura llatina (en gran):

IES La Mola

ALIA2 - Valenci

Curs 2014/2015

Una fotografia del du/deessa (escultura, pintura)

El nom corresponent en la cultura grega.

De qu era divinitat?

Com se li solia representar?

Nom llat:
Nom grec:
Du/deessa de:

foto

Se solia representar amb.

2. Per a treballar un poc ms els noms del Dus, has de buscar quin s
lorigen dels dies de la setmana. Desprs ompli la graella segent:
Dies de la setmana
DILLUNS
DIMARTS
DIMECRES
DIJOUS
DIVENDRES
DISSABTE
DIUMENGE

De quina paraula procedeix?

Qu significa?

2. a) Llig aquesta can que se sol cantar a les escoles per a ensenyar els
xiquets els dies de la setmana:
El dilluns compre llu.
El dimarts compre naps.
El dimecres compre nespres.
El dijous compre ous.
El divendres, faves tendres.
El dissabte tot m'ho gaste.
El diumenge tot m'ho menge.
I a Cullera canten aquesta altra versi:
El dilluns volem fer festa.
El dimarts pa descansar.
4

IES La Mola

ALIA2 - Valenci

Curs 2014/2015

El dimecres nar al cine.

El dijous pa festejar.
El divendres traure els comptes.
El dissabte pa cobrar.
I el diumenge, com es festa, no mos deixen treballar.
b) Recordes alguna can de quan eres xiquet per a ensenyar els dies de
la setmana. Pregunta als teus pares.