NOMINA ROMANA

Capitulum Secundum

Els tria nomina: els ciutadans romans

Només un ciutadà romà podia (civis Romanus) podia tindre els tria nomina, és a dir, els
“tres noms”. Les dones, els esclaus o lliberts i els estrangers, per tant, no podien utilitzar aquest
sistema.

Praenomen Nomen Cognomen

Nom propi o nom de pila.
Hi ha molt pocs, 18 d’ús
freqüent. Se solen escriure
mitjançant una abreviatura.
Caius (C.)
Marcus (M.)
Publius (P.)
Publius (P.)
Correspon amb un altre
cognom i es refereix a la
Correspon amb el nostre
família directa. S’hereta del
primer cognom i és el nom de
pare. Originàriament era una
la gens.
espècie de malnom relacionat
S’hereta del pare.
amb algun ofici, algun tret
característic físic o moral, etc.
Iulius Caesar
Tullius Cicero
Vergilius Maro
Ovidius Naso

Praenomina d’ús freqüent:

Abreviatura Praenomen Abreviatura Praenomen Abreviatura Praenomen Abreviatura Praenomen

A. Aulus K. Kaeso Mam. Mamercus Sex. Sextus

Ap. Appius L. Lucius N. Numerius Sp. Spurius

C. Caius M. Marcus P. Publius T. Titus

Cn. Cnaeus M'. Manius Q. Quintus Ti. Tiberius

D. Decimus Ser. Servius

La gens era la família en un sentit ampli: més bé podriem traduir la paraula com a ‘clan
familiar’. Designa a un grup de persones que tenen un avantpassat comú, al qual fa referència el
nomen de cada gens, i en el cas de les famílies patrícies (és a dir, nobles), es pot remuntar a un dels
primers pobladors de Roma. Per exemple, la gens Iulia, a la que pertany Juli Cèsar, assegurava que
descendia de Iulus, el fill de l’heroi mític Eneas.
Alguns nomina cèlebres podrien ser els següents:
Albanius Claudius Horatius Iustus Octavius Sergius
Antonius Cornelius Hortensius Lucius Ovidius Tullius
Aurelius Fabius Iulius Lucilius Petronius Valerius
Calpurnius Flavius Iunius Marius Sallustius Vergilius

El cognomen era, originàriament, un malnom que s’adjudicava per diverses raons: un tret
físic característic (Escaurus, ‘d’ulls verds’; Crispus, ‘de cabells rulls’); un defecte físic (Caecus,
‘cec’; Cicero, ‘cigró’); una anècdota (Scipio, ‘bastó’); una característica moral (Severus, ‘sever’),
etc. Però, amb el pas del temps, aquests malnoms es transmetien de generació en generació fins a
convertir-se en una espècie de cognom familiar que identificava a una rama concreta de la gens i la
diferenciava de la resta. Es feren, per tant, hereditaris de pares a fills, i ja no responien a les qualitats
o característiques de la persona.
Alguns cognomina freqüents eren:

Cognomen Significat

Agricola Agricultor, llaurador

Agrippa Nascut de peu

Albinus Blanc

Albus Blanc

Barbatus Barbat, que té barba

Bibaculus Bevedor

Caecus Cec

Caesar El d’abundants cabells

Camillus El que ajuda en els sacrificis

Cato Prudent

Catulus Cadell, cadellet

Celer Veloç

Celsus Alt

Cicero Cigró

Cincinnatus El de cabells rulls

 Crassus Gros

Crispus El de cabells rulls

Curio Sacerdot d’una curia

Flavus Ros

Florus Brillant

Lentulus Lent

Lepidus Fascinant, encantador

Licinus El de cabell cargolat

Longus Alt

Macer Prim

Merula Un ocell negre

Metellus Soldat mercenari

Nepos Net

Nerva Fort, vigorós

Pansa El que camina amb grans passos

Paterculus Pare, pare menut

Paullus Menut, xicotet

Pictor Pintor

Priscus Ancià

Proculus Nascut durante l’absència del pare

Pulcher Atractiu

Regulus Rei, reiet

Rufus Pèl-roig

Rutilus Ros / pèl-roig

Saturninus Dedicat a Saturnus

Scaevola Esquerrà

Scipio Bastó

Seneca Vell, ancià

Severus Sever

Els noms de les filles

Ens els temps de la República, quan un ciutadà romà tenia una filla, no podia posar-li els tria
nomina, perquè les dones no es consideraven ciutadanes legalment i no tenien drets jurídics ni
legals. Així doncs, les dones només rebien el nomen de son pare en versió femenina: és a dir, la filla
d’un home amb el nomen Iulius seria Iulia; d’un ciutadà amb el nomen Claudius, Claudia, etc.
Si tenia dos filles, les anomenava Maior i Minor: per exemple, Iulia maior, la filla major, i
Iulia minor, la filla menor de Iulius. Si en tenia tres o més, s’utilitzava un numeral ordinal: Iulia
prima, Iulia Secunda, Iulia Tertia, Iulia Quarta…

A finals de la República i principis de l’època imperial, les dones adquireixen més drets
legals i jurídics, i també canvia el seu nom: a més del nomen també hereten el cognomen del pare en
versió demenina. Per exemple, la dona de l’emperador August va ser Livia Drusilla, filla de Marcus
Livius Drusus.