ENCARA EL TRAM

Noia del tram, tens l'esguard en el llibre,

i el full s'irisa
en veure's cobejat.
I el cobrador s'intriga si giraràs el full:
sols per veure't els ulls!

Que les cames se't veuen

i la mitja és ben fina;
i tot el tram ets tu.
Però els ulls no se't veuen.

I la teva mà és clara
que fa rosa el teu cos de tafetà vermell,
i el teu mocadoret ha tornat de bugada.
Però els ulls no els sabem!

I si jo ara baixés? -Mai no et sabria els ulls...

Té, ara, ja he baixat!

Anàlisis del poema

 Mètrica: No segueix una esquema fix ni presenta cap mena de rima.

 Tema: El poema tracta l’encís que pateix la gent que va en un tramvia al
veure que hi ha una noia molt guapa a l’interior. S’elogien les qualitats
físiques de la dona i fa èmfasi en el fet de veure-li els ulls. Es descriu la
roba que porta la noia, en concret, un mocador recent netejat a la
bugaderia. L’autor presenta un debat ja que vol veure-li els ulls, però, ha
de baixar en la següent parada i sembla ser que acaba no veient-li els
ulls.
 Característiques avantguardistes:
o El poema té lloc al tramvia, mitjà de transport adorat pels
avantguardistes.
o No té cap mena d’esquema fix en quant a mètrica, cosa
característica del avantguardisme, el qual trenca amb els
esquemes i la forma.