La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil.

Materials i Recursos

INDEX
PGINES 1.. INTRODUCCI. 2. METODOLOGIA 2.1 Els sons 2.2 Els contes 2.3 La grafia 2.4 La lectura 2.5 Criteris per a introduir les primeres lletres 3. INTRODUCCI DE LA LETRA CURSIVA 3.1 Grafomotricitat prvia 3.2 Criteris per a introduir les lletres 3.3 Us de les pautes 3.4 Lectura de les minscules MATERIALS I RECURSOS CONTES MOVIMENTS BSICS MAJSCULA MOVIMENTS BSICS MINSCULA ABECEDARI AULA GRAFOMOTRICITAT LLETRES DE PAL FITXES DE CONTES GRAFOMOTRICITAT PRVIA MINSCULES QUADERN DE LLETRES 8 59 65 71 96 102 126 137 2 2 2 2 3 3 3 4 4 5 6 6

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

1. INTRODUCCI.
Aquest treball que teniu a les mans lhem realitzat lequip dinfantil de la escola Comtessa de Llucena, nascut de la necessitat de posar en com els coneixements i les experincies que hem tingut cadasc dels components de lequip sobre la lectoescriptura per a acordar fer el treball amb lalumnat amb una mateixa metodologia i elaborar entre tots els materials necessaris per a dur-la a terme. En aquest treball trobareu com iniciem laprenentatge de la lectoescriptura en el nostre alumnat de forma que els sigue significativa i motivadora quan entra en el primer curs del segon cicle deducaci infantil, aix com introdum la lletra minscula o cursiva.

2. METODOLOGIA.
2.1 ELS SONS
El mtode que usem per a laprenentatge de la lectoescriptura est basat en el so de les lletres, en les seues onomatopeies. En laula donem situacions daprenentatge en que lalumnat puga associar el so de la lletra amb la seua grafia. El fet que partim del so de la lletra i no del seu nom es perqu nosaltres creiem que daquesta manera facilitem la tasca de llegir i descriure de forma espontnea. Per a facilitar aquest aprenentatge s fonamental que els mestres fem de models pronunciant els sons de les lletres de la manera ms pura possible, sobretot en les consonants evitant en un principi afegir-li sons voclics i a ms da per a que els xiquets i xiquetes associen millor el so amb la la lletra tenim una srie de dibuixos que representen el so: la a es lindi, la b la ovella, la c la gallinaa les quals sels troba sentit quan es lligen els contes que utilitzem per a introduir cada lletra.

2.2 ELS CONTES

A ms de les onomatopeies el mtode que nosaltres utilitzem tamb es recolza en una srie de contes. Cada conte t un personatge o un objecte que realitza el so de la lletra i que a mes ens ajuda a realitzar la seua grafia o per lo menys ens ajuda a recordar-la i associar-la a alguna cosa. Daquesta manera les lletres van prenent significat per al nostre alumnat i a ms hem intentat introduir en cadascun dells una srie de valors (educaci ambiental, educaci cvica, hbits dhigiene i salut...) Aix junt a que els contes solen agradar a lalumnat dinfantil, fa que tinguen ganes i 2

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

motivaci de conixer noves lletres i apendre-les a fer. Una vegada ja hagem narrat el conte s lhora de penjar,en un lloc visible de la classe per a tot lalumnat el full amb la grafia i el dibuix del personantge del conte o de lobjecte que fa eixe so. Una de les maneres dintroduir les lletres, sons i grafia s la segent: En el conte de la a el indi es diu Carablanca i sha de fer una casa que, com tots els tipis dels indis, te la forma de la A i caldr que pose dos pals i haur de caar animals amb el crit del guerrer aaaaaaaaaaa! per completar la casa; tamb en la dansa final cantem amb la a per acabar el conte)

2.3 LA GRAFIA
Pel que fa al tractament de la grafia aprenem a fer les lletres a partir de moviments bsics (tant en majscules com en minscules). En majscules els moviments i les lletres corresponents son els que us indique en les pagines segents. La grafomotricitat, realitzaci correcta de la grafia, ajudar els xiquets a escriure mes clarament i mes rpid, aix com li facilitar laprenentatge de les grafies en minscules pel que cal donar-li certa importncia al fet de que realitzen les lletres de la manera correcta.

2.4 LA LECTURA
Una vegada hem treballat lassociaci grafia-so els xiquets i xiquetes ja poden comenar a llegir, primer ho faran duna en una sense trobar sentit a les paraules donat que no les perceben com a tals; serem nosaltres els que devem reprendre els sons de manera mes rpida i fer-los parixer una unitat amb sentit, i donar-li significat si els xiquets no saben el que vol dir la paraula. Poc a poc el xiquet guanyar velocitat i anir percebent per ell mateix les paraules i el seu significat. Llegint les paraules comprendr les oracions i comprenent les oracions els texts, mes llargs o mes curts.

2.5. CRITERIS PER A INTRODUIR LES PRIMERES LLETRES.

Encara que el mtode siga motivador , els criteris que nosaltres hem triat per a introduir les lletres s el segent: 1. Les inicials dels xiquets i xiquetes de la classe. Primer triarem aquelles que la seua 3

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

grafia siga mes fcil. 2. Aquelles que ens son esencials per a poder escriure (vocals, m, p, s...) 3. Aquelles que la seua grafia siga ms difcil de fer i susen menys (x, y, z...)

3. INTRODUCCI DE LA LLETRA
CURSIVA.
Per a iniciar als alumnes en aquesta tipologia de lletra, a ms d'utilitzar recursos que desprs explicarem, considerem necessari que: Coneguen les lletres en lletra de pal. Que associen la grafia amb el so. Que comencen a enllaar els sons consonntics amb els voclics. Que tinguen una bona prensi del llapis i destresa en el seu maneig. El moment en que cal comenar a dur a terme aquest aprenentatge dependr dels alumnes, ja que partint de la base que cada grup es diferent i que cadasc t un ritme d'aprenentatge, s el tutor qui decideix quan es el moment adequat per a comenar a introduir als seus alumnes en aquesta tipologia desprs de valorar les seues capacitats. Els materials i recursos que utilitzem per a dur a terme aquest aprenentatge son: Activitats de grafomotricitat prvia. Els contes de les lletres. Lmines amb els dibuixos dels contes i lletres en cursiva

3.1 Grafomotricitat prvia

Abans de comenar amb l'aprenentatge de la lletra cursiva, nosaltres considerem necessari que els xiquets i les xiquetes hagen fet prctiques de grafomotricitat per a agafar destresa en els traos, que quan es vegen en la situaci d'escriure tinguen xit en la seua execuci i que els traos ja els siguen familiars. Per a realitzar aquesta grafomotricitat ho podem fer de diferents maneres per a que resulte atractiu per a l'alumnat: Lligar-la a un altre element motivador com una can, conte... Nosaltres en aquest cas ho hem lligat a la can un barquito de cscara de nuez. D'aquesta manera 4

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

comencem amb el moviment de la ondulaci xicoteta de la mar, per a poc a poc anar fent les onades ms grans fins arribar al moviment de la lluna. Ondulaci xicoteta de la mar :

Onades grans de la mar:

Moviment de la lluna:

Introduir-la en els projectes de treball com a marc decoratiu de les fitxes. En els racons de treball fent grafo-polseres i punts de llibres.

3.2 Criteris per a introduir les lletres.

El criteri que hem triat l'ordre en que donarem les lletres al nostre alumnat s el de la facilitat per a la realitzaci del tra. D'aquesta manera l'ordre en que introdum les lletres son: Forma de 1:

i, u, t, j, y, s, c, a, d, q, g, o n, m, p, h, k
5

Forma de lluna: Forma de pont: Forma de lla:

e, l, b, v, f.

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

Forma de quadrat:

r, z x

Combinaci de 2 moviments :

Quan comencem en aquest treball contem als xiquets i xiquetes que les lletres xicotetes son molt amigues i que totes van agafadetes de la m per a que quan escriguen que les enllacen.

3.3s de les pautes.

Una de les dificultats que presenta aquest tipus de lletra per a l'alumnat es que la majoria de les lletres sobrexen per dalt o per baix, cosa que es nova per a ells, ja que en la tipologia de pal no ocurreix. I cal que ho aprenguen per a que a l'hora de llegir all que ells han escrit no confonguen les lletres. Comencem escrivint les minscules amb una pauta simple (dos ralles) i en el moment que ens apareix una lletra que sobrex, be per baix, be per dalt, introdum la ratlla superior/inferior de manera que els xiquets comprenguen com usar la pauta Montesori (quatre ratlles): escrivim entre les dos ratlles centrals i arribem fins la superior/inferior en cas de que la lletra tinga les cames molt llargues (sobrex per baix) o els braos molt llargs (sobrex per dalt) Posteriorment podem passar altra vegada a les dos ratlles o seguir amb la pauta Montesori com ens siga mes cmode per a la feina diria.

3.4 Lectura de les minscules

Per a que els xiquets es familiaritzen amb les minscules comencem introduint-les junt a les majscules per a que es produsca una assimilaci entre ambdues. Progressivament anem posant tamb en minscula els noms i cognoms dels xiquets en els diferents llocs de la classe, en els lletres que tenim exposades a la classe, en alguns rtols (dies de la setmana, agenda...) i tamb en algunes fitxes (dites, poemes, canons...). En aquestes ltimes es pot incls posar la minscula puntejada per a que la repassen i ajude a recolzar la grafomotricitat tot i que encara no hagem donat els moviments o no ho facen del tot correcte. L'assimilaci entre les lletres majscules i minscules sol ser prou rapida i natural ja que 6

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

els xiquets es troben molt motivats per a llegir i escriure com els grans i el treball previ fa que es siga mes fcil de relacionar amb el so. S'envien a casa i es lligen a classe llibres amb les dos tipologies molt abans de comenar amb l'escriptura ja que com hem dit d'identificaci es mes senzilla que la producci i es realitza amb menys esfor. Quan els xiquets ja tenen prou destresa s'eliminen per complet les majscules deixant noms la informaci en minscules. En aquest moment es podem presentar alguns dubtes en algunes lletres (per norma general les que s'usen menys habitualment) que solen desaparixer en solucionar-los un parell de vegades. Desprs nomes cal agafar velocitat en la lectura, sense descuidar mai la comprensi.

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

A
LINDI CARABLANCA En una muntanya ben alta, per all per la meitat hi havia un poblat indi

All vivia lindi Carablanca amb els seus pares. Per ja shavia fet gran i el tipi, que aix sanomenen les cases dels indis, shavia quedat petit. La seua mare li va dir que ja era prou major per a fer-se el seu propi tipi. Carablanca no sabia com havia de fer-se la casa, aix que va anar a preguntar al Gran Cap. - Gran Cap, ma mare ha dit que ja soc gran i he de fer la meua casa. Per jo no se com es fan els tipis. Pots explicar-me-ho. - Per a fer la casa haurs de tallar un arbre ben gran i fer amb el tronc dos pals forts que aguantaran la casa. Quan ho hages fet vine i et dir que mes caldr. - Per com tallar un arbre tan gran. - Necessitars el crit del guerrer que et donar forces per a fer la feina. - I com es el crit del guerrer? - Haurs de buscar-lo dins teu. Amb aquest pensament va eixir carablanca de dins de la casa del Gran Cap. Despistat anava pensant quant va topar amb un arbre gran, gran, gran, graaaaaaaan... y cataplam es va pegar una cabotada. - AAAAAAAAAAAAAAAA!- va fer Carablanca I les fulles de larbre van trontollar. - Aquest es el crit del guerrer! Lhe trobat! I aquest arbre me lha mostrat, aix que aquest arbre ser el que far la meua casa. Va anar a casa a agafar la seua destral. Abans de talar larbre li va donar gracies per que ell li proporcionaria una casa i li va assegurar que en plantaria dos de nous ah on ell estava per que pogueren crixer i fer-se tan grans, grans, grans, graaaaans com ell. 9

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

Fet a va comenar a talar-lo - AAAAAAAAAA- i va pegar un colp fort que va tallar un poc larbre (ajudem-li per a que tinga mes fora) - AAAAAAAAAAAA!- un altre colp mes fort va mellar mes larbre (un altre) - AAAAAAAAAAAA!- (un altre colp) - AAAAAAAAAAAA!- (un altre colp) - AAAAAAAAAAAA!- (un altre colp) - AAAAAAAAAAAA!- (un altre colp) - AAAAAAAAAAAA!- (un altre colp) - Ja casi est, noms un mes, AAAAAAAAAAAA!- un ltim colp va tombar larbre. - Ara falta partir-lo per la meitat. Anem all. (li ajudem tamb, vinga) - AAAAAAAAAAAA!- (un altre colp) - AAAAAAAAAAAA!- (un altre colp) - AAAAAAAAAAAA!- (un altre colp) - AAAAAAAAAAAA!- (un altre colp) - AAAAAAAAAAAA!- (un altre colp) - Ja casi est, nomes un mes, AAAAAAAAAAAA!- un ltim colp va partir larbre per la meitat. Carablanca va plantar altres dos abrets all on havia tallat larbre gran i els va regar be perqu es feren grans i forts. Desprs va anar a vore al Gran Cap i li va dir que ja tenia els dos pals grans. El cap li va ajudar a collocar-los. Els dos tombats un contra laltre com la gran muntanya blanca.

- Ara ves i replega les branques de larbre i colloca- les pels voltants. Carablanca aix ho va fer. - I ara que? - Ara queda la part mes difcil. - Que cal fer? - Cal posar pells danimal a sobre i per aix haurs de caar-los - Quins animals? 10

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

- La pell dos es la que millor abriga la tenda per tamb la pots posar de ren. - De ren estar be.- va dir un poc asustat Carablanca - No tingues por Carablanca i recorda el crit del guerrer - Dacord. On puc trobar rens o ossos? - En el gran prat - Doncs all vaig! Carablanca va agafar el seu arc i va anar al gran prat. Anant, anant anava quan va trobar un ren amb unes banyes graaaaans, uns ulls graaaaans, una boca graaaaaaan i unes orelles petitetes. Carablanca es va espantar molt, va agafar larc i quan va anar a disparar la fletxa se li va caure perqu li tremolaven les mans. Que podia fer Carablanca per disparar be la fletxa? (que xiquets, que penseu que pot fer? El crit del guerrer) - aaa!- va fer Carablanca tot baixet (ajudem-li tots a fer el crit per a que es pase la por de Carablanca) - AAAAAAAAAAAAAAAA! (mes fort) - AAAAAAAAAAAAAAAA! Carablanca va disparar larc i la fletxa va alcanar el ren que es va morir. Carablanca va donar grcies a la natura per la pell i la carn del ren posant un tarret de mel a sobre una pedra perqu menjaren els altes ossos, i sel va emportar al seu poblat. Li va llevar la pell i la va posar sobre els pals per nomes tapava fins la meitat.

- I ara que?- va dir Carablanca - Haurs de tornar per caar altre animal Carablanca va tornar al gran prat. Anant, anant anava quan es va trobar un os gran, gran, gran, graaaaan; amb uns ulls grans, grans, grans, graaaans; amb una boca gran, gran, graaaaaan; amb uns queixals grans, grans, grans, graaaans; i un nas xicotet. Si abans havia tingut por ara estava aterrat i no sabia que fer. (que penseu que pot fer? El crit del guerrer) Per estava massa espantat per a poder cridar. (ajudem-li; feu el crit del guerrer -AAAAAAAAAAAAAA!) No se sap don es va sentir un crit de guerrer dels mes forts que Carablanca havia 11

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

sentit mai. Va perdre un poc la por i va tensar larc mentre cridava: - AAAAAAAAAAAAAA! Per encara tenia un poc de por i la fletxa va caure a terra. (ajudem- lo,crideu ben fort) - AAAAAAAAAAAA! Carablanca va tornar a disparar larc i aquesta vegada si li va encertar al os i el va matar. Carablanca va donar gracies a la natura per la pell i la carn de los amb altre tarret de mel i sel va emportar al seu poblat. Li va llevar la pell i la va posar sobre els pals cosint-la a la del ren per la meitat i deixant una porta per poder entrar. Que content estava Carablanca amb la seua casa nova. Amb tota la carn dels dos animals va fer un gran dinar i va convidar a tota la tribu. Tots van menjar i desprs van dansar el ball de la felicitat per a que Carablanca fora feli en la seua nova casa: (la can es canta aix) - A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A A... (i es balla aix)

12

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

B - V
CONTE DE LA B I LA V Hi havia una vegada una ovella que vivia en una granja a les afores del poble de la vall. Un dia va rebre la carta de la seua cosina la cabra que vivia a les muntanyes. En la carta la convidava a passar lhivern all amb ella. Feia molt de temps que la ovella no havia vist a la seua cosina aix que va decidir danar a visitar-la. Es va despedir dels seus amics de la granja: BBBBBBBBBBe! Men vaig! Ens vorem a la primavera- va dir amb les seues galtes grosses

I va emprendre el cam. Caminant anava quan va trobar un pardalet que shavia perdut. BBBBBBBe! Pardalet, que fas pel BBBBBosc? Mhe perdut dels meus pares i no se on han anat, BBBBBBBe! Esta arribant lhivern i comena a fer fred sen hauran anat a lfrica a on fa mes calor Jo no se el cam. I soc xicotet per a volar tant. Que far ara? Me morir de fred a lhivern- El pardalet va comenar a plorar. BBBBBBe! No plores pardalet jo et donar un poc de la meua llana per a que estigues calentet. Busca un forat a un arbre, omplil de menjar i quedat all calentet tot lhivern. A la primavera tornaran els teus pares. I es va tallar dos floquets de llana per al pardalet

Moltes gracies ovella! BBBBBBBBe! De res, ens vorem a la primavera 13

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

Va continuar el cam i va vore una rateta xicoteta que plorava. BBBBBBe! Que te passa rateta? Que ha entrat una fura al meu cau i com no ha pogut menjar-me a mi ni als meus xiquets, s'ha menjat tot el que tenem guardat per a l'hivern i ara ens morirem de fam. BBBBBBBBe! No plores jo et donar un poc de la meua llet per a que te la begues i faces formatge per a l'hivern i aix no us morireu de fam. I de les mamelles de l'ovella la rateta va traure prou llet per a fer formatge per a passar l'hivern.

Moltes gracies ovella! BBBBBBBBe! De res, ens vorem a la primavera Caminant, caminant per fi va arribar a casa de la seua cosina la cabra: BBBBBBBBBBBBBBBBe! que contenta estic de vore't!- va dir l'ovella amb les galtes ben grosses. VVVVVVVVVVVVVVVVe! jo tamBBBBBBBBBBBBe!- va dir la cabra amb les galtes primes i sorollant les banyes del cap Van passar uns Nadals d'all mes divertits. I a l'hivern van estar juntes dins la casa de la cabra, ja que for a la muntanya feia molt de fred i hi havia molta neu. En tornar la primavera i desferse la neu la opvella li va dir a la cabra que ja era hora de tornar a la grnaja. Es van despedir i es van primetre que es vorien promte. La ovella va emprendre el cami pero li resultava dificil ja que li havia crescut molt la llana durant l'hivern. Caminant caminant va caure i va rodolar montanya avall fins caure dins d'uns eesbarzers. Es va punxar tota pero el mes greu era que no podia eixir d'alli peruqe la llana estava tota enredada i no la deixava moure.

AUXILI!!!!!!!!! AUXILI!!!!!!!!!!!!!!!

Com que estava en mig de l'esbarzeral per alli no pasava ningu i l'ovella va comenar a preocupar-se molt. 14

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

AUXULI!!!!!!!!! AUXILI!!!!!!!!!!
Que

fas ahi ovella? Hola pardalet! Quan m'alegre de vore't! Ajuda'm per favor! Clar que si! Pero que puc fer jo? Ves i busca ajuda. Ves a vore la meua cosina la cabra de la muntanya o al granger i que vinguen a ajudar-me Guarda les forces que de seguida estarem aci El pardalet va anar volant superrapid fins el cim de la muntanya a buscar a la cabreta. On vas tan rapid li van preguntar unes ratetes que prenien el sol damunt d'una pedra. A buscar a juda per a la ovella que s'ha caigut dins d'uns esbarzers. nosaltres tambe anirem a ajudar-la Aneu cap alli que esta ella Les ratetes arribaren on estaba la ovella i xicotetes com eren es colaren per entre els esbarzers i comenaren a rosar-li la llana que s'havia enredat. Moltes gracies- va dir l'ovella Moltes de res- van dir les ratetes- tu tamb ens vas ajudar quen ho vam necesitar. Van arribar la cabra i el pardalet i l'vella ja quasi havia eixit dels ebarzers. Estas bbbbbe?- va preguntas la cabra Si gracies als meus amics Dons ao es mereix una celebraci BBBBBBBBBBBBe- van dir tots

15

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

CQK
EL CONTE DE LA GALLINA CATALINA, EL GALL QUIQUET I L'NEC KILIAN. Fa molt de temps, quan les granotes encara portaven corbata i encara no hi havien telfons en una granja vivia una gallina que li dien Catalina, un gall que li deien Quiquet, a mes a mes daltres animals (els xiquets poden aportar idees danimals que visquen a la granja). Al gall quiquet li encantava el sol rodo rodo i els seus rejos que sempre li donven calor

Tots els matins quan el sol eixia el gall quiquet salava i cantava ven fort QQQQQQQQQQQQQQQQQUI!

I despertava a tots els animals de la granja QQQQQQQQQQQQQQQQQUI!

Tornava a acantar per als que no volien despertar-se QQQQQQQQQQQQQQQQQUI!

Encara hi havia qui n o salava del llit i quiquet va repetir QQQQQQQQQQQQQQQQQUI! QQQQQQQQQQQQQQQQQUI! QQQQQQQQQQQQQQQQQUI!

Una de les que li costava era la gallina Catalina. A la gallina catalina no li agradava el sol, li agradava la lluna, sobretot quan es un arc ja que somiava a pujar damunt i engronsar-se en ella.

16

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

La gallina Catalina no sabia volar per tot i aix intentava arribar a la lluna. Es passava quasi tota la nit provant-lo per aix de mati no es podia alar i anava mig adormida una bona estona. Dia si dia tamb la gallina Catalina tota decidida comptava fins a 3 i comenava a crrer per a alar el vol, per no podia ja que les gallines volen molt baixet. Aix que pensa que pensars se li va ocrrer que com la lluna estava molt prop amb un bot arribaria. A la de 1, 2 i 3 la gallina Catalina botava i del seu bec s'escapava CCCCCC (fem el so de la lletra). al primer intent no ho va aconseguir aix que va tornar a contar : a la de 1, a la de 2 i a la de 3... CCCCCCC i tampoc ho va aconseguir. Aix que la gallina va pensar que tindria que agafar ms carrerilla, estava segura que ho anava a aconseguir. A la de 1, a la de 2 i a de 3...CCCCCCCC per el que va aconseguir es acabar esgotada. Es va seure baix d'un arbre que hi havia a la granja per a descansar i en veure el teulat del corral cap all se'n va enfilar. La gallina va pensar que com teulat estava alt i amb un dels seus superbots segur que arribaria a la lluna, aix que... a la de 1, a la de 2 i a la de 3... CCCCCC PUM!!! La gallina es va pegar un bon bac en terra. All l'esperava el gall Quiquet rient-se QQQQQQQQ i entre QQQQ i QQQQQ el gal Quiquet li va preguntar: Qu estas fent? He pujat al teulat del galliner per a pegar un bot i arribar a la lluna per... no he arribat. A mi m'agrada ms el sol que s molt redonet (O) i t un raig. ( ) Com

m'agrada tant i jo li cante tots els matins ja que no puc anar a visitar-lo per qu em cremaria. La gallina se'n va anar trista, capbaixa i dolorida pensant que no podria anar mai a la lluna i que es tindria que conformar-se en vore-la al cel. Aleshores va passar pel costat del llac i va vore que all estava la lluna i que estava molt ms prop que en el cel. Sense pensar-sho molt de temps la gallina va comptar: a la de 1, a la de 2 i a la de 3 17

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

CHOFFFFF Gallina Catalina al aigua per en banyar-se i intentar traure el cap fora de l'aigua es va donar conter que no sabia nadar i que cada vegada s'afonava ms i mes fins que noms va quedar la poteta fora de l'aigua, per sort que per all prop estava l'nec Kilian, que s bon nadador i la va rescatar pillant-li la poteta amb el seu bec.

i l'nec Kilian quan van eixir els dos de l'aigua li va preguntar: Qu feies dins del llac?? Volia anar a la lluna i com la he vist tant a prop dins del llac doncs... m'he llanat a per ella. Va contestar la gallina. Aix que has vist es el reflex de la lluna en l'aigua. Si vols anar a la lluna t'has de convertir en una astronauta i per a ser-ho tens que anar a l'escola i estudiar molt. Li va dir l'nec Kilian que era molt sabut. D'aquesta manera va ser com la gallina Catalina va anar a l'escola per a comenar el seu cam per a convertir-se en astronauta. Conte contat ja s'ha acabat i per la ximeneia s'ha esfumat.

18

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

D
EL MOSQUIT ESQUIFIT Era una vegada un mosquit tan, tan esquifit que no era mes que un palet.

El pobre mosquit pasava fam perque li sabia mal picar els animals que eren els seus amics. Un dia quan estava en un estany es va trobar amb una mosca. Las mosca li va contar que ella venia d'una granja on hi havia animals molt grans i on vivien uns quants mosquits amb una panxa grossa de tant que picaven. Pero a mi no m'agrada fer mal als animals va dir el mosquit esquifit. Eixos aniumals no els fan mal les picades de mosquit perque tenen la pell molt grossa El mosquit es va fer molt content i li va donar les gracies a la mosca i volant, volant va fer cap a la granja. Dddddddddddddddd, ddddddddddddddddd, ddddddddddddddd... Anava volant el mosquit. Per, com que estava molt debil perque no menjava, casi no podia volar. Ddddddddddddddd, ddddddddddddddd, ddddddddddddddd Li van ajudar unes veuetes. Ddddddddddddddd, ddddddddddddddd, ddddddddddddddd... Al final va arribar a la granja i va trobar una vaca Ui! Quin mosquit mes esquifit, que no menges des de fa temps? El mosquit li va explicar la seua historia i la vaca li va dir Pots picar-me a mi si vols. Sempre que no ho faces molt fort. Tinc la pell grossa i quasi no m'entere Moltes gracies!- va dir el mosquit i- ddddddddddddddd, ddddddddddddddd, 19

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

ddddddddddddddd...- es va posar a menjar Poc a poc la panxa va anar fent-se-li grosa i ara ja no pareixia un palet, be si, un palet amb una panxa molt grossa.

gracies!- va dir el mosquit De res! Pots quedar-te a viure a la granja i anar picant a tots els animals grans que tenim la pell grossa, a nosaltres quasi no ens molesta. Moltes gracies!- va tornar a dir el mosquit Volant per la granja

Moltissimes

Ddddddddddddddd, ddddddddddddddd, ddddddddddddddd

Es va trobar amb (els xiquets aniran dient aniomals de la granja amb la nostra ajuda i decidint si son grans o no i si el mosquit podra picar-los o no)

Dddddddd, ddddddddddddddd, ddddddddddddddd, aixi a tu no et picare Dddddddd, ddddddddddddddd, ddddddddddddddd, aixi vindre a picar-te quan tinga fam, moltes gracies

Tambe es va trobar amb un flaire de mosquit que vivien en un bassot. De seguida es van fer amics i van viure junts I aixi el mosquit que ja no estava esquifit va viure feli a la granja.

20

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

E
LA BRUIXETA ESTER Fa molt de temps en un poble no molt lluny d'ac vivia una xiqueta que li dien Ester. Aquesta xiqueta era una miqueta especial, tenia poders mgics. Podia fer que ixquera la lluna i el sol a l'hora, que es replegaren totes les joguines de la seua habitaci en un tris tras, que plogueren caramels... Ester era una xicoteta bruixa, encara i tot que tenia poders de vegades no massa ben creguda i no feia all que li dien els pares, els avis, la mestra... Un bon dia estava super emocionada, tenia una joguina nova i no volia deixar de jugar per res del mn fins que la seua via (que tamb era bruixa com ella) la va cridar per a anar a rentar-se. Per Ester estava juga que jugars i no va fer cas d'all que li deia la iaia pensant que desprs tindria temps de fer-ho. que va continuar juga que jugars i com la iaia un poc desmemoriada se li va oblidar de dir-li-ho un altra vegada que se n'anara a rentar-se aleshores va arribar l'hora s'habia dutxat. Que li va passar?? Doncs aleshores, al dia segent, quan va arribar l'hora del bany el pl d'Ester estave fet tot una maranya, tot el cabell d'Ester era un embolic aix que l'avia va agafar una pinta gran i comen a esclarir-li els cabells. EEEEEEEEE Que m'estires!!!! cridava Ester. L'via que estava sordeta li deia: -??? d'anar-se'n a dormir i Ester no

Els tenia tant embolicats que cada vegada que li passava la pinta una pua es trencava. EEEEEEEEE Que m'estires!!!! cridava Ester. L'via que estava sordeta li deia: 21

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

-??? EEEEEEEEE Que m'estires!!!! cridava Ester. L'via que estava sordeta li deia: -??? Aix fins que la iaia va acabar de aclarir-li els cabells i quan va mirar la pinta... Sabeu quantes pues li van quedar?

Li van quedar 3: una dalt una al mig i un altra baix i si et descuides el cabell d'Ester tamb es va quedar a la meitat. Es va mirar a l'espill i Ester comen a bramar dient que ara tenia molt poc de pl i que estava lletja. La seua via que s molt sabuda li va dir: Ester. Aix t'ha passat perqu has tardat molt en endrear-te i cal fer-ho tots els dies. Ester va continuar plorant i queixant-se fins que la seua via va compendre que Ester ja havia aprs la lli i aleshores com tamb la seua via era una miqueta bruixa li va fer un encoanteri per a que li creixquera un altra vegada el seu cabell suau i brillant. Conte contat ja sha acabat i qui no salce el cul el tindr socarrat.

22

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

F
L'EXTINTOR DE LA TENDA DE JOGUINES. Hi havia una vegada un extintor (com els que tenim al passads) que el van posar en una tenda de joguines on venien cotxes, nines, cuinetes, puzzles, jocs, disfresses... i tot all que us podeu imaginar. Quan la botiga es tancava per la nit i ja no hi quedava dins ning, sabeu el que feien les joguines?? Es posaven a jugar. Un dia jugaven a saltar a la corda, un altre dia jugaven a amagar-se, un altre al pilla pilla i sempre, tots el dies li dien a l'extintor: - Perqu no baixes a jugar amb nosaltres? I lextintor sempre els contestava: Es molt important que jo sempre estiga al meu lloc per si de cas hi haguera un incendi, que em puguen trobar de seguida. Les altres joguines sempre dien que l'extintor era un aborrit i que mai volia jugar amb elles. Un dia les joguines van comenar a jugar amb la cuineta amb foc (se'ls fa reflexionar sobre jugar amb foc). Les nines i els ninos se ho estaven passant d'all ms b quant el foc va comenar a fer-se ms i ms gran i les nines comencen a bufar per a apagr el foc com si fora un pasts d'aniversari. De repent l'extintor va baixar del seu lloc com una fletxa i juntant les dos ratlletes va disparar FFFFFFFFFFFF i va apagar el foc que tenia la nina. Va tornar a juntar les dos ratlletes i va disparar fent FFFF i va apagar el foc del cotxe que hi havia prop, va fer FFFFF i va apagar el foc de la cuineta i aix va ser com l'extintor va salvar del foc a les seues amigues les joguines. Al dia segent tota la gent es va preguntar que hi havia passat a la tenda, perqu estava tot amb una pols blanca i va ser quan van adonar-se que l'extintor estava buit i se'l van emportar de la tenda de joguines per a omplir-lo. Totes les joguines es van quedar molt tristres, pensant que per haver-se portat malament i haver fet foc j ano tornarien a vore al seu amic l'extintor. Per la sorpresa va vindre quan el seu amic 23

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

l'extintor va tornar a la tenda ple i van fer una festa per a celebrar-ho i des d'aquell moment les joguienes quan es fa de nit ixen del seu lloc i juguen a jocs que tot puguen fer i d'aquesta manera l'extintor i tots van ser ms felios i ja no el cridaven aburrit.

24

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

GiJ
L'AIGUA S PER A JUGAR? En una ciutat no massa lluny d'ac hi vivia un nen que li deien Jaume. A Jaume li agradava molt jugar amb el fang , amb els cotxes, amb les nines, amb la pilota... (els xiquets i xiquetes de la classe diuen noms de joguines) per amb all que li agradava ms jugar era amb l'aigua. Tant era aix que quan arribava a casa desprs de la escola, si triava jugar amb els cotxes jugava a que els rentava, aix que obria l'aixeta i es sentia JJJJJJJJ (fem el so de la lletra), si triava jugar amb les construcions sempre montava vaixells i submarins i a que no sabeu que feia?? Doncs obria l'aixeta JJJJJJ omplia el lavabo i jugava amb ells. Per aix no es tot, quan es dutxava... mare quan es dutxa!!!!! JJJJJJJJJJJJJ Dos hores en la dutxa es tirava cada dia!!! Sa mare sempre li deia: -Jaume ix de la dutxa, vas a gastar tota l'aigua i se'ns quedarem sense!! Jaume no li feia cas, es pensava que sa mare estava de broma i tots el dies gastava un fum d'aigua. Un bon dia Jaume va fer el mateix que tots el dies: va arribar a casa, va berenar i es va posar a jugar amb els cotxes i l'aigua i per ultim se'n va anar a dutxar-se. Jaume es va rentar (repasem les parts del cos) i es va ensabonar els cabells. Ja estava llest per a acabar de rentar-se i va obrir el telfon de la dutxa... No eixia res. Va tornar a tancar i va tornar a obrir per si de cas s'havia equivocat... per all no eixia res de res. No s'ho podia creure. S'havia quedat amb tot el cap ple de sab: que faria ara?? Aleshores va pensar: a lo millor a l'aixeta de lavabo si que hi ha aigua, aix que la va obrir, per no eixia res de res. No caia ni gota ni xorrit. Jaume com va poder es va acabar de rentar i se'n va anar a buscar a a son pare a la cuina i li va contar el que li havia passat., que l'aixeta ja no feia JJJJJJJJJJJJJ. Son pare li va dir: 25

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

-no pot ser. Ac a a la pica si que hi ha aigua, mira : JJJJJJJJJJJJJ i va eixir un xorro gran d'aigua, per quan l'obria Jaume... no feia JJJJJJJJJJJJJ, no eixia res, ni gota ni xorrit. Aquella nit Jaume no va poder traure gens d'aigua de l'aixeta i se'n va a nar molt trist a dormir pensant que mai ms podria jugar amb l'aigua. Al dia segent quan Jaume es va alar del llit se'n va anar corrents a obrir l'aixeta i va comenar a eixir aigua JJJJJ, per quan portava un rato jugant amb l'aigua en lloc de rentar-se la cara, es va acabar l'aigua de l'aixeta aix li va passar durant tot el dia, quan es posava a jugar amb l'aigua aquesta es parava. Ni gota ni xorrit!! Jaume estava molt enfadat i trist i aquella nit va sopar de seguida i se'n va anar a dormir molt promte. Quan ja estava tot molt obscur una llum va apareixer en la seua habitaci: Jaume es va fregar els ulls i va mirar a la seua lampareta de la tauleta de nit per aquesta estava apagada, no sabia d'on venia. Aquella lum poc a poc es va fer ms forta fins que va vore a un sser xicotet que tenia unes ales fines a cada costat. El seu ccabell era blau i parexia que li brotava un ullal d'aigua d'aquest. Aquest sser se li va arrimar molt poc a poc i li va contar que era la fada que cuidava que totes les persones del mn tinguen aigua per a beure i rentar-se i que estava molt enfadada amb ell per malgastar tanta aigua i com que no feia cas a sa mare... ara cada vegada que obriria la'ixeta i jugara amb l'aigua aquesta es pararia fins que aprengus a usarla. I amb un colp de vareta

G
escrivim la lletra a la pissarra i els xiquets imiten el moviment que fa la fada ). D'aquesta manera va ser com Jaume va apendre a no malgastar-la i fer un bon s. I ja sabeu, si obriu l'aixeta i en lloc de fer JJJJ no fa res i no ix aigua... es que la fada de l'aigua est molt prop. 26

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

G
Recordeu al mag de laigua? Doncs va passar un altre dia en qu el sol es va despertar i la lluna sen va anar a dormir i al mag li van entrar ganes danar a vore mon. Es va preparar quatre coses en una maleta: jerseis, pantalons, camisetes, calotets, calcetins, banyadors, abrics, un llit, no un llit no que no cap... (els xiquets poden aportar idees del que posem o no posem en una maleta per anar de viatge) Amb la seua vareta va conjugar un nvol i es va pujar damunt com si fora una estora voladora. Va deixar el seu poble enrere... i el poble del costat... i laltre... i una ciutat... i un altra.. i mes ciutats i pobles... i saludava tota la gent, animals i plantes que hi veia al passar. (A cada xiquet de la classe, familiars, mascotes...) Va passar tamb per molts boscos i va saludar... Qui viu al bosc? (aprofitem per nomenar els animals i plantes del bosc) Va trobar un riu que arribava a la mar i tamb va saludar a.. (aprofitem per nomenar els animals i plantes que viuen a laigua) I mentre tant per laire tamb anava trobant ocells de totes classes: canaris, caderneres, periquitos, lloros... oronetes, teuladins, guiles, mussols... (aprofitem per nomenar eles aus que coneixen) I saludant, saludant va passar un nec despistat i va tombar al mag del nvol. PLOF!!! En arribar a terra va rodolar i rodolar i rodolar... i quan va acabar de rodolar es va adonar que la seua vareta shavia doblegat de tal manera que pareixia una polsera ja que se li havia quedat forma de lluna amb una ratlleta a la punta

Uy, uy, uy! Quin desastre! Va probar de fer-la funcionar perofeia un so un poc extrany com quan a una aixeta se li ha acabat laigua. GGGGGGGGGGGGGG I ara com tornar a cridar a un nvol per a que me torne a casa? 27

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

Haure de buscar un lloc on banyar la vareta per vore si puc arreglar-la. Mag va mirar al seu voltant per a vore on estava i el que va veure no li va agradar gens ni miqueta. Es trobava en una selva per que no pareixia una selva. Tots el arbres estaven mustios i lherba estava seca. No es sentien quasi aus que cantaren ni cap altre soroll que indicara que all prop hi haguera alg. Oh oh! No hi ha ning que puga ajudar-me- va cridar el mag. De sobte va aparixer un guepard que estava molt enfadat GGGGGGGGG! QUI ERES TU! Soc el mag de laigua i he tingut un accident mentre volava per anar de vacances. Se mha trencat la vareta i no puc anar-men si no larregle amb un poc daigua. GGGGGGGGG malament ho veig. No has vist com estan les plantes dac, seques seques i els animals tamb estem passant sed no hi ha aigua. Si tu eres el mag de laigua podries fer que ploguera? Si conseguisc arreglar la vareta veure que hi puc fer GGGGG Gracies. Men vaig a busar una sombra. Si no puc beure al menys procurar no patir calor. El guepard sen va anar i el mag va comenar buscar aigua. Es va trobar amb un tigre que tampoc estava gens content. GGGGGGGGG! QUI ERES TU? Soc el mag de laigua i he tingut un accident mentre volava per anar de vacances. Se mha trencat la vareta i no puc anar-men si no larregle amb un poc daigua. GGGGGGGGG malament ho veig. Jo fa dies que busque aigua i nomes he trobat alguna goteta en les herbes a la matinada. Si tu eres el mag de laigua podries fer que ploguera? Si aconseguisc arreglar la vareta veure que hi puc fer GGGGG Gracies, ens fa molta falta laigua El mag va continuar el cam i es va trobar una gasela, un gorilla, una eruga... (preguntar als xiquets si coneixen animals amb g). Tots els animals li van dir el mateix, que no hi havia aigua. Va seguir caminant i es va trobar un gripau i una granota que parlaven tot lamentantse: GGGGGGGGGrrrooooac! No hi ha ni goteta daigua per a remullar-se. GGGGGGGGGrrrooooac! No, no, gens ni miqueta. GGGGGGGGGrrrooooac! Si no plou prompte haurem danar a un altre lloc on viure igual que han fet ja alguns animals. GGGGGGGGGrrrooooac! Si, si, aix haurem de fer. Per a mi magrada molt aquesta selva. Voldria que ploguera prompte, si no a es far un desert. I no hi haur quasi plantes ni animals GGGGGGGGGuaaaa GGGGGGGGGuaaaa GGGGGGGGGuaaaa GGGGGGGGGuaaaa ! El gripau i la granota es van espantar perqu no shavien donat compte de que el mag 28

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

estava all i de cop i volta estava plorant com una sirena de policia. GGGGGGGGGuaaaa GGGGGGGGGuaaaa GGGGGGGGGuaaaa GGGGGGGGGuaaaa ! El gripau i la granota van comenar a plorar tamb. GGGGGGGGGuaaaa GGGGGGGGGuaaaa GGGGGGGGGuaaaa GGGGGGGGGuaaaa ! GGGGGGGGGuaaaa GGGGGGGGGuaaaa GGGGGGGGGuaaaa GGGGGGGGGuaaaa ! Amb tant de soroll van vindre per alli els altres animals. Com van vore al mag, al gripau i a la granota tan tristos tambe van comear a plorar. GGGGGGGGGuaaaa GGGGGGGGGuaaaa GGGGGGGGGuaaaa GGGGGGGGGuaaaa ! GGGGGGGGGuaaaa GGGGGGGGGuaaaa GGGGGGGGGuaaaa GGGGGGGGGuaaaa ! GGGGGGGGGuaaaa GGGGGGGGGuaaaa GGGGGGGGGuaaaa GGGGGGGGGuaaaa ! GGGGGGGGGuaaaa GGGGGGGGGuaaaa GGGGGGGGGuaaaa GGGGGGGGGuaaaa ! GGGGGGGGGuaaaa GGGGGGGGGuaaaa GGGGGGGGGuaaaa GGGGGGGGGuaaaa ! I entre les llgrimes de tots es va comenar a formar un xicotet bassalet daigua. Pero estaven tant tristos plorant i plorant que no shavien donat ni compte. Per sort leruga que venia mes esplaiet va arriabr i abans de posar-se a plorar tamb es va adonar del basalet. Ei, xics i xiques! Doneu-vos compte del que teniu davant. Es un bassalet daigua! Per a mi! va dir el tigre. No, per a mi!- va dir el gorilla Daix res, es per a mi que lhe vist abans!- va dir el guepard SILENCI!- va dir leruga cridant com ning shaguera pensat dun animal tan xicotet- penseu una miqueta, que no ser millor que siga per al mag per a que arregle la vareta i puga fer ploure. Si, clar, si arregle la vareta far que ploga i tindreu mes aigua i no haureu de discutir per ella perqu hi haur per a tots. Si, si, vinga, arregla-la- van dir tots els animals a una. El mag va posar la vareta dins el bassalet i la vareta va tornar a ser la dabans. Com veig que en aquesta selva fa molta falta laigua anem a fer que ploga bona cosa. I va dir les paraules mgiques de la pluja. De seguida el cel es va tornar gris i va comenar a ploure. GGGGG Gracies van cridar tots alhora. Va ploure durant dies qure van pasar fent festa perqu estaven molt contents de tornar a tenir aigua. Fins i tot les plantes que no parlen pareixia que cantaven, reien i gaudien tant o mes que els animals. El mag va passar eixe temps de festa de casa en casa de tots els animals que hi havia en la selva. Aquests el convidaven de bona gana ja que estaven molt agrats i contents de tornar a tenir aigua. El mag es va trobar amb unes vacances que no havia pensat en les que va gaudir molt perqu havia fet molts amics. I en acabar va cridar un nvol i va tornar a casa i conte contat ja sha acabat i si no talces tindras el cul mullat. 29

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

H
EL NANET MUDET DE BLANCANEUS Coneixeu el conte de la Blancaneus? Coneixeu als nanets? Vos recordeu que hi havia un que no parlava, que era mudet? Doncs un dia , ja fa temps els nanets com tots el dies se'n van anar a treballar a la mina. Van comenar a picar i picar per a traure diamants, or, argent... quan de sobte se'n van adonar que havien fet un forat molt gran. Tots estaven molt contents amb el forat que havien fet i amb totes aquelles pedres precioces que hi havien tret quan de sobte, d'aquell forat, hi va eixir un monstre. Un monstre gran, pelut i amb una boca plena de dents. Tots el nanets es van asustar i van comenar a crrer i a cridar. El monstre va crrer darrere d'ells i se'ls va menjar a tots. Tots excepte un, el nanet mudet que es va amagar i com estava calladet quan el monstre se'n va anar va poder escapar per l'escaleta (dibuixem la escaleta a la pissarra amb la forma de la lletra) i se'n va anar a buscar a la blancaneus i al prncep a demanar-los ajuda. El prncep va trobar de seguida al monstre i li va fer un forat a la panxa per a traure als nanets. Sabeu el que van fer amb el monstre?? Doncs el van tancar dins del forat i mai ms el van tornar a vore.

30

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

I
EL CAVALL BOTAR Hi havia una vegada en una gran praderia un ramat de cavalls salvatges que vivien felios vora un riu. Un dia va nixer en aquella manada un poltre molt bonic negre com la nit. Tots estaven molt contents del naixement per quan el poltre es va ficar en peu i va voler caminar les rialles que van sonar no van ser de felicitat sin de burla ja que el pobre cavallet no sabia caminar amb el pas elegant dels cavalls sin nomes feia que botar. - I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I- feien els cavalls La seua mare es va sentir una miqueta malament de que es rigueren del seu fillet per ell era feli i li donava igual les tonteries que li digueren els dems. Van passar els dies, i un de tants,apareguen vora el riu uns vaquers que volien atrapar els cavalls. Els rodejaren amb uns pals lligats amb cordes i els tancaren sense que pogueren escapar-se. - I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I- feien els cavalls - I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I- feien tos enfadats Amb tant de crit el cavallet botari es va posar nervis ja que no li agradava que cridaren. Es va posar a botar mes i mes mentre tamb ell cridava: I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I IQuan mes botava mes alt aplegava i a la fi botava igual de alt que els pals que els tenien tancats. en un de tants bots va botar damunt d'un pal i el va enfonsar a terra.

31

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I- feien els cavalls- bota damunt d'un altre pal I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I si que ho far El cavallet botari els va fer cas i va botar a sobre d'altre pal que tamb va acabar enfonsat en terra.

I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I- va tornar a repetir

I va enfonsar pal rere pal fins que tots els cavalls es van poder escapar.

I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I, perdona per haver-nos rigut de tu No passa res, m'agradaria que frem amics Clar que si- van contestar tots els cavalls

I van viure felios i van menjar pastissos. No, pastissos no que els cavalls mengen herba

32

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

L
ANEM DEXCURSI EN AVI. Hi havia una vegada un grup de xiquets i xiquetes, duna ciutat anomenada Barcelona, que van decidir anar dexcursi i fer la volta al mn..Podien fer aquesta excursi amb vaixell o amb avi i van decidir anar en avi ja que mai, mai, havien pujat en un avi i els feia molta illusi viure aquesta nova experincia. Es van comprar els bitllets davi i un bon dia de bon de mat van anar a laeroport unes hores abans de lhora deixida de lavi i quan van obrir les portes per embarcar, tots van pujar, es van buscar el seu seient, es van seure i ja estaven tots preparats per emprendre el vol. Tots els xiquets estaven molt molt illusionats i no es perdien cap detall de dintre de lavi...... - El Pol li va dir a la seua companya Bruna que mirs per la finestra i podria vore una de les ales de lavi. - La Bruna li va contestar que ho havia vist i que si pensava en la forma que tenia lavi, mirant lala i la part de davant daquest,,,,,era com la lletra L Al cap de poca estona lavi va agafar molta velocitat i vam notar com la part de davant de lavi es va empinar ....lavi estava despegant!!!!!! Quina emoci tenien tots els xiquets i les xiquetes. Tots podien escoltar el soroll de lavi era com LLLLLLLLLLLLLL, una vegada va arribar fins dalt de tot ja es va estabilitzar i era com si anrem en un cotxe molt gran.... Quan vam arribar al nostre primer pas de dest, el pilot de lavi ens ho va fer saber i lavi va comenar a aterrisar, ara la part de davant de lavio anava cap a baix, al moment vam sentir un colp molt fort i lavio ja era a terra. 33

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

Vam estar un dies en aquell pas i desprs vam tornar a laeroport i una altra vegada a agafar un altre avi, aquesta vegada com ja sabien la sensaci que tindrien al pujar a lavi ja no estaven tots i totes tan nerviosos i nervioses. I aix va ser fins que van rodar per molts pasos i van fer lexcursi de la volta al mon, per en 15 dies i agafant 8 avions diferents. Va ser una experincia molt enriquidora per a tots els xiquets i les xiquetes, van poder vore moltes coses i van tindre la sort de poder volar amb avi i conixer la sensaci de volar en un avi, un aparell que t forma de la lletra L i fa un soroll com aquest LLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLLL.

34

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

M
Hi havia una vegada dos muntanyes, o era dos vegades una muntanya, no era una vegada dos montanyes aixi:
LA VACA VIATGERA.

Beeeen altes amb dos pics ben picuts, si si si On estava? Ah si en les dos montanyes. I que hi havia en les dos montanyes? Uy doncs moltes coses. Que hi ha en les montanyes? (els xiquets van aportant idees) Doncs a mes a mes de tot aixo en aquestes montanyes hi havia una vaca. Una vaca ben grosa amb dos banyes tan picudes com les dos montanyes I perque penseu que estava tan grosa? Per que era una vaca molt fartona. Es pasava el dia en el prat que hi havia abans de les montanyes menjant herva. Mmmmmmmm quina herva mes bona... Mmmmmmmmm esta encara esta mes tendra... Mmmmmmmmmm esta te floretes i esta mes dolceta... La vaqueta es deia mamen i vivia contenta i feli a la vall de les dos montanyes. Per va pasar que va arribar l'hivern. Perqu l'hivern arriba aix com aix el dia menys pensat. I a mes a mes era un hivern ben gelat, tan gelat que ho va cobrir tot de gel i neu. Tot tot tot, fins i tot l'herva. I la pobra mamen ja no podia menjar-ne perque estava tot covert de neu i gel i no es veia gens d'herva. Oyoyoy quin problema! Qu far? - pensava la vaqueta anir a explorar I tota resolta va comenar a pujar per la montanya cap a amunt: - mmmmmmmm com costa de pujar I per la montanya cap a avall: - mmmmmmmmm uy uy uy que vaig massa rapid al baixar I altra montanya cap amunt: - mmmmmmmm ara si que costa de pujar si I altra montanya cap avall: - mmmmmmmmm uy uy uy que ara si que me caic Fins que va trobar una granjeta. En la granjeta hi vivien uns xiquets: (xiquets de la classe o coneguts que comencen per la lletra m) 35

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

Els xiquets al vore la vaqueta li van dir: Uy que fas tu per aci? No eres de la nostra granja veritat? No, vis mes enll de les montanyes en el prat, per com s'ha covert tot de neu no tinc herva per a menjar i me n'he anat d'exploradora a buscar-ne. Nosaltres ten podem donar una poqueta. En tenim guardada per a l'hivern per a que menjen els nostres animals. Nomes una poqueta! Es que jo soc un poquet fartoneta i en una poqueta no se si tindre prou. Ja ja ja ja! Ten donarem mes si tu ens dones llet Llet? Si, clar. Les vaques doneu llet Ah si? Si. I que feu amb la llet? (intentem que els xiquets ens donen resposta i completem amb el que no saben) ens la bebem, fem formatges, nata, mantega... Ahhh! No ho sabia jo que amb la meua llet es pugueren fer tantes coses. Us dono tota la que tinga si em doneu herva. Genial doncs vine amb nosaltres. Els xiquets van ordenyar la vaca i li van donar un bon feix d'herva. Mmm que bona! Amb la fam que tenia! Si ens dones mes llet nosaltres et donarem herva sempre que vulgues. Sisisisisisisisi gracies. La vaqueta mamen va tornar a sa casa montanya amunt, montanya avall montanya amunt, montanya avall. I dia si dia tamb tornava a fer el mateix cam, montanya amunt, montanya avall, montanya amunt montanya avall i de tornada (repetim els moviments en cada xiquet a fi de que es quede ben fixada la forma de la lletra) per un dia a la que anava a tornar a sa casa va comenar a nevar ben fort i els xiquets li van dir: No pots anar-te'n caient tanta neu quedat aqu. Val, si em deixeu un lloguet. Els xiquets li prepararen un lloc a l'estable i la vaca seu passa d'all mes be amb totes les demes vaques i d'altres animals de la granja (recordar els animals de la granja) Passaren uns dies que la vaca no sen pogu anar perqu estava tot nevat amb bona cosa de neu i la vaqueta estava molt feli d'estar en companyia. Quan per fi la neu es va derretir la vaqueta estava trista. Que et passa? Li preguntaren els xiquets Que me n'he d'anar a casa i alli estic soleta i no meu pase tan be Pots quedar-te si vols ningu et fa tornar si t'agrada quedarte a viure en la granja Sisisissisisisisisissi contesta la vaca mamen tota feli mmmmmm'encanta la granja I aix va ser com la vaca que vivia a les dos montanyes es qued a viure en la granja de la vall menjant molta herba i donant molta llet i aquest conte ja esta fet. 36

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

N
LA AMBULNCIA A era un poble situat en el mig de les muntanyes, era un poble xicotet on podiem trobar un forn, una tenda de menjar, una carnisseria, una ferreteria.....i poca cosa ms. Per aix moltes vegades els vens havien danar al poble segent a comprar coses que no tenien en el seu poble. Estava propet per havien de travessar unes quantes muntanyes, el cam que feien era el segent: pujaven una muntanya molt alta, baixaven la muntanya tan alta, tornaven a pujar una muntanya igual dalta que la dabans (fem que els xiquets i xiquetes facen els gestos de pujar i baixar la muntanya amb el dit o amb la m) i ja havien arribat al poble ve que era una mica mes gran i ja podem trobar de tot. Quan algun ve, fos un xiquet, un pare, una mare o uns avis, es posaven malalts, amb lambulncia els portaven a laltre poble i de vegades calia que anara molt rpid i imagineu-vos lambulncia amb les seues sirenes en funcionament i amb el soroll daquestes; NI NO NI NO NI NO........havia de pujar una muntanya, baixar-la i tornar a pujar una altra.......a vore a vore, com ho feia, pujava la muntanya, baixava la muntanya i tornava a pujar la muntanya.....i ja arribava a lambulatori del poble ve per poder solucionar les malalties de la gent del poble. I conte contat ja s'ha acabat i si us agradat anem a eixir per la xemeneia al terrat......jijiji..

37

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

NY.
LA XIQUETA QUE NO PARAVA DE PLORAR En una escola, no molt lluny de Llucena, hi havia una escola molt molt gran. Julia, durant els seus primers anys, veia cada dia com des de la seua finestra anaven tots els xiquets i xiquetes a lescola. Ella sempre li preguntava a la mare quan aniria ella a lescola. Doncs el dia va arribar, un setembre plujs, Julia va eixir per la porta de sa casa per tal darribar a lescola acompanyat dels seus pares. Somriures, xiquets grans, somriures fins que va arribar a la seua classe. All soles sescoltaven els plors de xiquets i xiquetes NYYYYYYYYYYYYYYYYYYYYYY NYYYYYYYYYYYYYYYYYYYY Ella va anar cap a les cames de son pare i ell, la va agafar de la m per entrar. Julia estava atemorida, per de sobte va veure com una dona alta i amb una veu molt suau va dir el seu nom! Julia, vine! Els teus companys testan esperant. Ja vors que b ens ho pasarem a lescola. I Julia, amb la primera llagrimeta als ulls va acomiadar-se de son pare i sa mare amb un trist gest de la m. NYYYYYYYYYYYYYYYYYYYY NYYYYYYYYYYYYYYYYYYYYY Julia quan va entrar a la classe, es va quedar bocabadada. I es que soles escoltava plors i plors, encara que els xiquets estaven jugant. NYYYYYYYYYYYYYYYYYYYY NYYYYYYYYYYYYYYYY

Daltres anaven darrere de la bata de la mestra com si duna famlia dnecs se tractara. Poc a poc els plors van donar pas a un silenci ja que la mestra va posar una 38

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

can que els va agradar dall ms i eixe silencia es va convertir en somriures. Aix que cada dia que un xiquet o xiqueta venia fent carasses perqu tenia ganas de: NYYYYYYYYYYYYYYYYYYYY La mestra els posava eixa can que tant els agradava per a qu eixos NYYYY es convertiren en tendres somriures.

39

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

O
UN XIQUET AMB CARA REDONETA REDONETA. Hi havia una vegada un xiquet que te la cara redoneta , els ulls els t tamb redonets, les orelles, la boca i el nas tampoc podien ser d'un altra manera que redons. Un dia se'n va anar a la fira i desprs de pujar a la noria, als cavallets, al trenet de la bruixa, scar que era com es deia el nostre amic, va vore que a una parada de la fira venien globus. Uns globus molt bonics, Oscar mai havia vist uns globus com aquells de color blau, verd, groc, taronja, rosa, roig, morat... Com li feia molta illusi i Oscar sempre es portava molt b, la seua mam li va comprar un. Ell es va possar molt content i quan se'n van anar a casa amb el cotxe Oscar estave molt calladet pensat en all que faria amb el globus quan arribara a casa. Noms eixir del cotxe Oscar se'n va anar a la seua habitaci a buscar un retolador i desprs li va contar a la seua mam que li agradaria que el seu globus tinguera ulls, boca, nas i orelles redonetes com les seues. Aix que amb l'ajuda de sa mare Oscar va dibuixar els ulls i quan ho feia deia: OHHHHHHHH quins ulls ms bonics!!! OHHHHHHHH quin nas ms xicotet!! OHHHHHHHH quina boqueta ms redoneta! 40

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

Qun va acabar de dibuixar-li la cara, Oscar se'n va anar corrents a jugar al pati de la seua casa, amb tanta mala sort que de repent buf el vent i el globus se li va escapar i se li'n va anar al cel. OOOOOOOOHHHH li deia Oscar a sa mare quan va entrar dins de casa i li va contar el que li havia passat. Estava molt, per que molt trist i sa mare per a consolar-lo li cantava: OOOO OOOOO OOOOOO OOOOOO!!

Sa mare desprs tamb li va explicar que no passava res, que s'ho havia passat molt b jugant amb el globus i que ara podria jugar amb unes altres joguines que tamb son molt divertides.

41

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

P
UN PAL QUE NO SABIA PER A QU SERVIA. LI AJUDEM? Hi havia una vegada una tenda d'esports on venien les coses que ens fan falta per a jugar a futbol, a tenis (els xiquets i xiquetes diuen noms d'esports i objectes que poden haver-hi).Un dia, de sobte va arribar a la tenda un pal de golf (dibuixem la lletra P a la pissarra), un pal de golf que no sabia per a qu valia i com era molt curis va decidir esbrinar-ho per ell mateix. Aix que li va demanar a la pilota de futbol que s'arrimara i quan estava prop li va pegar, per com la pilota de futbol es gran... no es va moure del lloc. Aleshores se ho va dir a la de basquet, per si ere qesti de fora. El pal va agafar carrerilla i PUM, la pilota de bsquet no es va moure del lloc. Aleshores va pensar que a lo millor en una pilota ms menuda si que podra moure-la i se ho diu a una pilota xicoteta, de color groc . Li ho va dir a la pilota de tenis i en pegar-li com ere ms menuda si que es va moure. El pal es va possar content sabia que servia per a golpejar una pilota, per quan la pilota de tenis li va dir que a ella la golpejava una raqueta, el pal de golf es va tornar a possar trist. Es va passar aix els dies fins que de sobte al dia segent va arribar a la tenda un altra pilota xicoteta, de color blanc i la van possar al seu costat. Aquesta pilota tampoc sabia per a qu valia, Per sabeu el millor de tot?? El pal de golf i la pilota van descobrir junts per a que valien, un d'aquells dies en que estaven aborrits va entrar a la tenda un xiquet. Desprs de mirar i mirar per tots els racons , Pep, que era com li deien al nostre amic es va arrimar on estava el pal de golf i la pilota i tot decidit sense pensar-se-ho massa els va comprar. Al principi el pal i la pilota tenien un poc de por ja que no sabien el que anaven a fer amb ells, no coneixien de res a Pep per quan els va traure de la bossa i van vore que es trobaven a un jard se'n van alegrar molt i encara van estar ms 42

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

contents quan van descobrir per a qu serveixen . Aix que, cada vegada que el pal pegava ala pilota es podia escoltar PPPPPPP (fem el so de la lletra).

Conte contat ja sha acabat i la pilota se nha anat per un forat.

43

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

R
LA MOTO DE RAMN

Hi havia una vegada, en un poble no molt lluny d'ac, a lo millor el coneixeu,, hi vivia un xic que li deien Ramon. A Ramon li agradaven molt les motos, en volia una des que era un xiquet, de fet en la seua habitaci tenia una collecci de mtos de joguet. En tenia una roja, un altra groga, un altra blava (repasem els colors i els atributs), una ms gran, un altra ms menuda... Quan Ramon ja era gran va fer el seu somni realitat: es va comprar una moto. Ell estava molt content, no s'ho podia creure i sempre estava damunt de la moto a totes hores. Ell estava molt content, per el seu venat no ho estava tant. Cada vegada que arrancava la moto es sentia per els carrers del poble: RRRRRRRR (fort). Pel mat quan se n'anava a treballar, i arrancava la moto tot el povle es despertava al escoltar: RRRRRRR. Quan tornava de treballar al mig dia i la gent estava veient la televisi de moment s'escoltava: RRRRRR (fort) Quan tornava per la nit i tots estaven ja dormint, tamb s'escoltava: RRRRRRR i despertava amig poble. Que vos sembla que despertara als vens? (parlem sobre la contaminaci acstica) Fins que un dia els vens li van dir all que els passava i li van demanar que Ramon portara la seua moto al taller. Ramn es va quedar un poc disgustat, per`qu no sabia que aquell soroll tan bonic que era per a d'ell poguera sermolest per a les altres persones. Aix que va portar la seua moto al taller i quan va anar a recollir-la es va trobar amb la sorpresa que la seua moto 44

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

feia ara RRRRR (fuixet), que era tant bonic com abans i que a ms ja no molestaria als vens. Aix va ser com la moto de Ramon ara feia rrrrrr (fluixet) en lloc de RRRRR (fort) i la gent del poble va deixar de gastar tapons per a les orelles, d'escoltar la tele a tot volum i de despertar-se per culpa del soroll. Ara tothom si que estava conent amb la moto de Ramn i RamN encara est ms content amb ella ja que no molesta als seu benvolgut venat.

45

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

S
LA SERPETA GOLUDETA. Fa molt de temps, quan les granotes encara portaven corbata, la nostra amiga la serpeta Susi vivia en un bosc no massa lluny d'ac. Susi tenia molts amics i amigues, li encantava jugar amb tots ells, anar al llac a nadar, pujar-se pels arbres, rosegar-se per terra... es divertia fent tot all que li agrade fer a una serp, per Susi en un aspecte molt important de la vida era un poc especial: no li agradave menjar ratolins, ni conillets, ni pardalets, res de res. A ella all que li agradaven eren els pastissos, de xocolata, de nata, de vainilla, de crema... (els xiquets participen dient nom de dolos), en quan s'amagava el sol i eixia la lluna, quan ja es trobava al seu cau susi somniava amb els dolos tan bons que vos agraden a tots. Un dia Susi va comenar a trobar-se un poc malament, li feia un soroll la panxa i no sabia perqu fins que pensant pensant es va recordar que feia dies que no menjava res i es moria de ganes de menjar-se un pasts, un pasts molt, molt molt gran, aix que tota decidida se'n va anar a visitar als seus amics per acomiadar-se d'ells. Susi se'n anava a la ciutat, ja que al bosc no hi ha pastisseries. Aix que va mampendre el cam SSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS (fem el so de la esa i dibuixem el cam amb el dit). En arribar a la ciutat all que primer va fer la serpeta va ser buscar una pastisseria, la ms gran de la ciutat i sabeu que?? doncs que la va trobar de seguida. Aix que quan va vore que la porta s'obria, de seguida la serpeta va entrar, va vore un pot buit i se va amagar dins. Des d'aquest lloc ella veia com la gent se emportava a les seues cases pastissos, magdalenes, donuts, biscuits... tot coses bonssimes i per supost dolcetes, ben dolcetes. Que faria ella per a aconseguir un deixos dolos?, Susi no tenia ni 46

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

braos, ni mans ni per supost diners per a comprar eixos dolos que tant desitjava. Aix que pensa que pensars, pensa que pensars va decidir lo segent: Quan alg s'arrimaria al seu pot ella eixiria d'ell i faria : SSSSSSSSSS (fort) en lloc de S s s S s (fluixet), d'aquesta manera la gent s'asutaria de vore-la i li caurien els dolos a terra i ella se'ls menjaria. Susi estava preparada, un home es disposava a eixir per la porta amb una safata plena de pastes quan de repent va escoltar: SSSSS (fort) i quan va mirar per on venia aquell so i va vore a la serpeta goludeta va fer: AAAAAHHH i del susto que li va donar la safata de pastes se'n va anar a terra i Susi se'n va menjar no un ni dos pastissos... no no, se'ls va menjar tots i es va tornar a amagar-se al seu pot abans que alg ms la vesquera. Quan va passar una estona un xiquet va entrar a la pastisseria i es va comprar un bon croissant amb xocolata per a berenar, per quan estava a punt d'eixir per la porta... SSSSSSS(fort), el xiquet es va asustar i se li va caure a terra aquell meravells croissant que portave a la m i Susi rpidament va eixir i se'l va menjar. Al dia segent, que ja era diumenge, la pastisseria quan va obrir es va possar de gom a gom, no cabia ni una nima ms i el soroll de la gent va despertar a Susi. Quina fam tinc!!, va pensar Susi. Davant d'ella van comenar a desfilar paquets i ms paquets plens de pastissos, no sabia per quin d'ells decidir-se, aix que sense pensar-se-ho massa va fer: SSSSSSSS (fort) i un home molt simptic que la va vore li va dir: -A tu t'agrada menjar pastissos??? I susi li va contestar: Clar que s, Es all que ms m'agrada. Aleshores l'home li va dir que si se n'anava amb ell no li faltarien mai pastissos per a desdijunar, dinar, berenar i sopar. I aix va ser com la serpeta goludeta va trobar un altre cau a la ciutat prop d'una pastisseria i prop del seu amo, els dos van ser molt felios i van menjar molts, per que molts pastissos. Con te contat ja s'ha acabat i a la panxa un pasts m'he trobat. 47

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

LA GALLINA CATALINA VA A L'ESCOLA. Vos recordeu de la gallina Catalina??? Aquella gallina que volia anar-se'n a la lluna i que per a anar-hi calia que anara a l'escola per a ser astronauta??? Doncs ara us vaig a contar una cosa que li va pasar a la gallina Catalina. La nit abans d'anar a l'escola la gallina Catalina estava tant nerviosa que no podia dormir. Volta cap ac, volta cap all, s'al a beure aigua, a passejar-se a vore si li entrava la son, fins i tot va despertar tres vegades al gall Quiquet per a preguntar-li si faltava molt per a que es fera de dia i aix poder anar a l'escola. El primer dia d'escola la gallina Catalina es va alar molt contenta, ella volia saber que era all d'anar a apendre coses a la escola. Volia apendre a llegir, a escriure, a contar i sobretot volia apendre moltes coses de la lluna. Perqu de vegades la lluna es gran i de vegades xicoteta?? Que tinc que fer per arribar-hi??? Aix que amb aquest pensament al cap la gallina Catalina se n'an a l'escola. Quan va arribar es va quedar sorpressa dels animalets que all hi havia i que ella coneixia i va comenar a parlar amb tothom i a enriure's fins que va entrar la mestra per la porta. Tots es van seure al seu lloc i van guardar silenci, per com la gallina Catalina no estava massa acostumada a estar calladeta el seu bec cada dos segons s'obria i d'ell eixia CCCCCCCCC. No deixava escoltar als companys ni parlar a la mestra. La mestra li deia: -Catalina callat! I catalina feia als 2 segons CCCCCC, fins que la mestra li va possar el dit davant de la boca i va fer . Aix cada vegada que la gallina Catalina obria el bec fins que 48

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

la gallina Catalina va comenar a saber fer silenci i era ella qui feia cada vegada que algun company obria la boca o el bec i no la deixava escoltar. Des d'aquell moment la gallina Catalina va comenar a pensar que li agradaria ser ms mestra que

astronauta.

49

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

T
TIC- TAC-TIC-TAC Hi havia una vegada un rellotge xicotet, tant xicotet que encara no tenia manetes. Sabeu que els rellotges tenen dos manetes: una llarga i laltra xicoteta.

Les dos manetes es mouen i fan un soroll aix: TTTTTTTTTTTT! Per aquest rellotget no li havien crescut. I com no tenia manetes no sabia lhora que era. Per la seua mam si que tenia manetes i se sabia les hores. Quan es feia de mat la seua mama es mirava la maneta llarga i altra ms curteta (fem la forma) i li deia: - TTTTTTTTTTTTTT! es hora dalar-se - TTTTTTTTTTTTTT! es hora de desdejunar - TTTTTTTTTTTTTT! es hora danar a escola I a lescola estava mestra rellotge que tamb tenia una maneta llarga i una maneta curteta (fem la forma) que feien TTTTTTTTTTTT. I la mestra deia: - TTTTTTTTTTTTTT! Es hora de les rutines - TTTTTTTTTTTTTT! Es hora del projecte de treball 50

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

- TTTTTTTTTTTTTT! Es hora del pati (repasem tots els moments del dia) El rellotget estava sempre molt atent al que li deia la mestra perque, com vosaltres tamb volia apendre a contar, a llegir... i sobretot a saber les hores, ja que per a un rellotge s molt important. Tots els dies sesforava molt i preguntava a la mestra: - Quina hora es? La mestra es mirava la maneta llarga i la maneta curta (fer la forma) i contestava: - TTTTTTTTTTTTTT! Es hora de... (que els xiquets recorden els moments de lescola) I quan tornava a casa tamb preguntava a sa mare: - Quina hora es? I sa mare es mirava la maneta llarga i la maneta curta (fer la forma) i contestava: - TTTTTTTTTTTTTT! Es hora de... (que els xiquets recorden els moments de casa) I aix va ser com el rellotget va aprendre les hores i un bon dia es va despertar amb dos manetes precioses, una de llarga i una de xicoteta. El rellotget es va posar supercontent dhaver-se fet tan fadr i anava per tot arreu fent el seu sorollet favorit: - TTTTTTTTTTTTTT! Mira que manetes... Els ensenyava pagat i content a tots. - I quin hora es?- preguntaven els rellotgets menuts I aix va ser com el rellotget xicotet que no tenia manetes i no sabia les hores es va fer fadr i sabut i va ajudar als altres a aprendre com ell. I qui com ell es vulga fer llest i fadr Que daquesta historia no oblide un br.

51

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

U
UUUUUUHHH QUINA POR!! Fa anys, molts molts anys, hi havia una famlia amb dos xiquets, rsula i Asier. Jugant un dia sels va aparixer un fantasma UUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUU! rsula i Asier no van tindre temps ni de replegar les joguines ja que atemorits van correr fins on estaven els seus pares. Ja junt a ells, els van contar que els va aparixer un fantasma en lhabitaci mentre estaven jugant. Els pares no ho van creure i els van explicar que els fantasmes no existeixen. Al dia seguent, desprs de lescola, van anar al parc a jugar amb la resta de xiquets i xiquetes i de sobte, va tornar a aparixer: UUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUU Per favor, no se naneu xiquets i xiquetes! Estic ac perqu vull jugar i no tinc amics per fer-ho, per la reacci dels xiquets va ser la mateixa, correr fins on estaven els seus pares. Dia darrere dia, el fantasma apareixia i feia UUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUU el ms baixet possible per no atemorir als xiquets per mai havia aconseguit jugar amb ells. Un dia, va deixar una nota a lescola on posava Necessite tindre amics per a jugar. No vull atemorir a cap xiquet. Signat. El fantasma bo Quan van vore a la classe la nota, la mestra els va parlar sobre el que all ficava i els xiquets li van contar a la mestra el que els havia passat els ltims dies. Aleshores la mestra els va dir que aquest fantasma soles volia jugar, que era una fantasma bo i que com a tots els fantasmes quan apareixia ho feia deient: 52

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

UUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUU Per perqu volia jugar i no donar temor, per sobretot el que no volia era sentir-se a soles. Els xiquets desprs que la mestra ho explicara , ho van entendre i van pensar que tots els xiquets necessiten amics. Aix que eixa mateixa vesprada quan el fantasma sels va aparixer al parc amb el seu UUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUU Els va dir: Xiquets i xiquetes voleuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu jugar amb mi? I tots van respondre que si. Aleshores des deixe dia quan el fantasma apareixia amb el seu

UUUUUUUUUUUUUUU, els xiquets i xiquetes el conviden a jugar amb ells i sho passen dall ms b.!

53

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

W
Hi havia una vegada en un poble poblas on tothom tenia nas, una escola de gosos policia. Perqu: sabieu que els gosos de vegades tamb van a l'escola?. Els que volien treballar en un ofici van a aprendre com es fa: alguns volien ser policies, altres gosos de busqueda de gent en les montanyes nevades, d'altres que ajuden a persones que no es veuen perque estan cegues... han hagut fins i tot gosos astronautes... pero be tornem al que anavem. Aquesta s la historia d'un gos que va vindre de mooooolt, moooolt luny... d'un altre pais, perque volia ser policia. El primer dia a la seua nmova escola el gosset que es deia Walter va voler fer-se amic dels altres gossos que anaven a ser els seus companys. Com que el gosset venia d'un altre pas parlava diferent dels altres gossos i en comptes de fer guau-guau noms feia que wwwwwwwwwwwww. Els altres gossos se'l quedaven mirant i hi havia que s'enreia d'ell per aquell lladruc tant estrany que feia i li feien burles. D'altres intentaven compendre'l tot i que els resultava complicat pero acabaren fent-se molt amics perque resulta que Walter era un goset molt divertit. Ell els contava com podia el que feia a la seu pais i els deia: - WWWWWWWWWWWWW (fem mimica per vore si els xiquets ens entenen fent accions impoles com menjar alguna cosa, pasejar, cantar, olorar, fer pipi com un gos...) - WWWWWWWWWWWWW els contava (podem fer que cada xiquet intente contar una cosa en l'idioma de Walter perque reforce el so) Per celkebrar l'inici del curs tots se'n van anar de soparet, Walter tamb clar est. Mentre estven sopant van entrar al restaurant uns atracadors. Quasi to5ts els gosos es van espantar molt es van quedar molt quiets amb el cos apegat a terra, les orelles baixes i la cua entre les cames. Pero Walter es va amagar darrere una porta i va comear a lladrar cantant com fi fora una sirena de policia: - WWWWWWWWWWWWW - Ai mare! que ve la policia! - Com s'hauran enterat tan rapid? Walter va fer un senyal als seus companys i tots junts es van ficar a perseguir als lladres lladrant ben fort, pero el que mes fort lladrava i mes es sentia era Walter qeu continuava fent com una sirena de cotxe policia. - WWWWWWWWWWWWW Tots els gosos van botar damunt dels lladres i els van tirar a terra posant-se damunt perque no s'escaparen mentre un parell havien anat a buscar el seu mestre policia per a que tancara els lladres a la preso. Mentre arribaven els policies amb les manelles els gosos van tindre els lladres ben quiets i qui es movia mos al cul. En arribar els policies 54

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

van felicitar els gosos que havien detes els atracadors i els van donar un premi per tan bon treball. No cal dir que tots els gosos des d'aquell dia es van escoltar Walter amb mes atencio i que es van fer tots amics, ja que la llengua mai ha de ser un obstacle per fer amics. Tots van estudiar junts amb moltes algries i van ser molt bons policies i a mi mai m'han mosegat perque mal no m'he portat.

55

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

X
LES ESPASES Un conte us explicar, tan b com jo sabr; si l'escolteu el sentireu, qui no el sentir no el sabr. Hi havia una vegada un castell molt gran on vivien tota una famlia de cavallers, dels que van vestits amb armadura de cap a peus, amb el casc, el cos cobert, les articulacions protegides, unes enormes sabates de ferro...... La familia estava composta per el pare, la mare, dos xics i dos xiques, s a dir, que el cavaller i la seua dona tenien 4 fills.... Des de ben xicotets, quan complien 12 anys, el seu pare els ensenyava a lluitar i a defensar-se amb lespasa que era un dels complements que portaven a banda de larmadura. Era una espasa gran, llarga i que pesava una mica, no tothom podia aprendre a utilitzar-la amb facilitat. Un bon dia pel mati, el pare cavaller va anar a buscar a un dels seus fills, al ms gran de tots, per ensenyar-li una mica a com sutilitzava lespasa. Van anar a la part de fora del castell, on hi havia una zona molt amplia, amb gespa al terra i feia molt de sol. El pare cavaller va comenar per ensenyar-li amb quina m havia dagafar la espasa,,,,,,sabeu amb quina? Amb la mateixa m que agafem el llapis.....quina m es????,,,,,i, aix si, amb molta fora per a que no li caigus a terra. Desprs li va ensenyar alguns dels moviments que es podien fer amb ella i per acabar, el seu pare li va dir que anaven a fer un joc de lluita per vore si saclaria a manejar lespasa. El fill va agafar ell a soles una espasa i el pare va traure la seua i van comenar a xocar-les,,,,,i sabeu quin soroll es sentia??? X, X, X, X, X, X.....cada vegada que les espases es tocaven es sentia aquest soroll i tamb si ens fixem b amb les dos espases quan es junten, es fa la forma duna lletra, sabeu de quina???? I aix va ser com els fills dels cavallers que vivien en aquell castell van aprendre a utilitzar les espases per si algun dia, quan siguen majors, els toca eixir del castell a lluitar amb alguna gent dolenta. I conte contat, conte acabat, aquest conte s'ha acabat i com no s mentida s veritat.

56

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

Z
ROSETA , LABELLETA. ZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZ!! Sescoltava pel prat! ZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZ!! Sescolta junt a les flors grogues, roges i des de les flors taronges. Aquell dia el sol brillava molt i les abelles estaven molt felices ja que podrien plenar deixe lquid delicis, com s el nctar, al seu rusc. Roseta, labelleta ms jove de la colmena, anava i tornava molt rpida del prat al rusc, perqu volia dur molt de menjar a la seua mare. Totes les abelles, abans deixir del rusc, sacsejaven les seues ales per llevar-se el polen que es quedava pegat per Roseta, labelleta no ho feia, i entrava i eixia del rusc, sense cap tipus de cura. Labella reina era qui cuidava de que tot en el rusc funcionara b i de que les seues filles, les abelletes, estigueren b. A Roseta sempre li deia: ZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZ ZZZZ!! Roseta desprs uqe agafes el menjar cal que sacseges les teues ales perqu el polen senganxa en elles i al final no podrs moure-les!! Roseta li va contestar: No passa res mare! Aix vaig ms rpida i sc labella que ms treballa. Aix era, Roseta era labella obrera que ms viatges havia fet eixe mat. Quan estava acabant lltim....va escoltar un soroll estrany. ZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZ Z Per aquest no era com el de la seua mare, no no!! Sonava molt ms fort! Rpidament es va amagar sota unes flors de color roig i va vore que era una vespa!! Sabia que si li clavava lAGUIJN, li faria molt de mal, pel que va pensar que quan estiguera la vespa entretinguda en les flors, fugiria corrent....Pero que va passar que quan va anar a moure les ales, sen va adonar que estaven enganxades pel polen i que no podia moures. ZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZ ZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZZ Escoltava Roseta cada vegada ms prop, per de sobte van aparixer deu abelles de la colmena i van envoltar a la vespa. I li vidan dir: 57

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

ZZZZZZZZZZZ Ves-ten dac, aquesta s la nostra casa! ZZZZZZZZZZZZZZZZZZZ I la vespa al veure a tantes abelles va decidir no discutir i anar-sen. Roseta feli, va sacudir molt fort les seus ales i va regresar a la colmena amb les seues germanes. Quan va arribar a la colmena, Roseta, labelleta pensava que la seua mare anava a castigar-la per no haver-li fet cas, per no va ser aix. Labella Reina li va dir que quan els pares i les mares te donen consells has de creure-los sino passan les coses que li van passar a Roseta.

58

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

59

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

60

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

61

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

62

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

63

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

64

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

65

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

66

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

67

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

68

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

69

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

70

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

71

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

72

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

73

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

74

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

75

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

76

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

77

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

78

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

79

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

80

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

81

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

82

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

83

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

84

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

85

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

86

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

87

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

88

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

89

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

90

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

91

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

92

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

93

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

94

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

95

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

96

NOM:_____________________COGNOM:___________________________ DATA:______________________

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

97

NOM:_____________________COGNOM:___________________________ DATA:______________________

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

98

NOM:_____________________COGNOM:___________________________ DATA:______________________

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

99

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

NOM:_____________________COGNOM:___________________________ DATA:______________________

100

NOM:_____________________COGNOM:___________________________ DATA:______________________

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

101

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

102

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

103

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

104

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

105

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

106

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

107

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

108

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

109

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

110

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

111

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

112

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

113

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

114

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

115

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

116

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

117

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

118

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

119

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

120

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

121

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

122

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

123

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

124

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

125

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

126

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

UN BARQUITO DE CSCARA DE NUEZ, ADORNADO CON VELAS DE PAPEL, SE HIZO HOY A LA MAR PARA LEJOS LLEVAR GOTITAS DORADAS DE MIEL.

Un barquito de cscara de nuez, adornado con velas de papel, se hizo hoy a la mar para lejos llevar gotitas doradas de miel.
127

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

128

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

UN MOSQUITO SIN MIEDO VA EN L MUY SEGURO DE SER BUEN TIMONEL. Y SUBIENDO Y BAJANDO LAS OLAS EL BARQUITO YA SE FUE.

Un mosquito sin miedo va en l muy seguro de ser buen timonel. Y subiendo y bajando las olas el barquito ya se fue.
129

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

130

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

NAVEGAR SIN TEMOR EN EL MAR ES LO MEJOR, NO HAY RAZN DE PONERSE A TEMBLAR. Y SI VIENE NEGRA TEMPESTAD RER Y REMAR Y CANTAR. NAVEGAR SIN TEMOR EN EL MAR ES LO MEJOR. Y SI EL CIELO EST MUY AZUL, EL BARQUITO VA CONTENTO POR LOS MARES LEJANOS DEL SUR.
131

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

132

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

133

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

134

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

135

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

NOM:

136

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

S ESCRIU AMB

137

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

S ESCRIU AMB

138

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

S ESCRIU AMB

139

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

S ESCRIU AMB

qu

140

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

S ESCRIU AMB

141

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

S ESCRIU AMB

142

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

S ESCRIU AMB

143

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

S ESCRIU AMB

144

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

S ESCRIU AMB

145

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

S ESCRIU AMB

146

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

S ESCRIU AMB

147

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

S ESCRIU AMB

148

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

S ESCRIU AMB

149

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

S ESCRIU AMB

150

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

S ESCRIU AMB

151

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

S ESCRIU AMB

152

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

S ESCRIU AMB

153

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

S ESCRIU AMB

154

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

S ESCRIU AMB

155

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

S ESCRIU AMB

156

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

S ESCRIU AMB

157

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

S ESCRIU AMB

158

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

S ESCRIU AMB

159

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

S ESCRIU AMB

160

La metodologia de la lectoescriptura en educaci infantil. Materials i Recursos

S ESCRIU AMB

ny

161