Examen tipus A Nom i cognoms: Marina Cabús i Roura

Llengües 1 DNI: 77923268-G

Grup: Aa

BLOC A

1. Respon només a l’opció A o a l’opció B d’aquesta primera pregunta:

A. Fes un resum del conte que vas presentar a tota la classe en format visual a
imatge i semblança del programa de TV3 Una mà de contes. Justifica els motius
que van portar-te a escollir en la teva unitat didàctica unes determinades
estratègies de dinamització del conte a classe. Són competencials?

El meu conte escollit va ser la Rínxols d’Or, l’autor del qual és Charles Perrault.
Una nena molt bonica anomenada “Rínxols d’Or” estava passejant pel bosc
mentre collia floretes quan de sobte, va trobar-se amb una caseta que pertanyia
a una família d’ossos: el pare, la mare i el fill os. La Rínxols d’Or, que era una
nena molt curiosa, va decidir entrar-hi i donar-hi un bon cop d’ull. El primer que
va trobar va ser una taula amb tres cadires però la del pare os li anava molt gran
i la de la mare ossa tampoc no li anava bé, així que va asseure’s a la cadira del
nen. Malauradament, va trencar la cadireta de l’osset i va continuar passejant
per la casa. A la cuina hi va trobar 3 plats però, després de tastar-los tots tres,
va decidir menjar-se el més petit, ja que aquest no era ni fred ni calent.
En acabat de menjar, els seus ulls van començar a tancar-se a poc a poc, ja que
li va venir la son. Per aquest motiu, va pujar al pis de dalt i va quedar-se adormida
al llit més tou i més petit dels tres.
Mentre dormia, la família va arribar. Els ossos es van espantar molt perquè van
trobar tota la casa desordenada. A més a més, el petit osset va veure que la seva
cadira era trencada, el seu plat havia sigut menjat i el seu llit estava sent ocupat
per una nena desconeguda.
La Rínxols d’Or quan va veure a la família, va sortir corrents de casa, ja que es
va esparvarar molt.
Els ossos, mentre ella corria, cridaven ben fort perquè li volien donar els mitjons
que s’havia deixat, però ella va seguir corrent.
FI

Primer de tot, és important recalcar que la nostra unitat didàctica s’adreça a cicle
inicial i que el nostre objectiu principal és millorar l’expressió oral i escrita i la
comprensió lectora dels alumnes. És per això, que totes les activitats que vam
preparar treballen una o més competències basant-se, com he comentat
anteriorment, en els tres punts bàsics del llenguatge.
Examen tipus A Nom i cognoms: Marina Cabús i Roura
Llengües 1 DNI: 77923268-G
Grup: Aa

En la primera activitat, la qual s’ha de realitzar abans de la lectura del conte, els
alumnes poden intervenir activament i per tant, és una activitat molt dinàmica i
activa. Amb aquesta, volem captar l’interès dels alumnes i fer-los partícips de la
lectura.

A la segona activitat es treballa sobretot la comprensió lectora, ja que volem

assegurar-nos que el conte s’ha entès. Així doncs, hauran de relacionar els
personatges amb escenes, elements o espais. És una activitat competencial, ja
que hi ha verbs i accions com “resoldre, relacionar, reconèixer, interpretar…” que
formen part d’un aprenentatge significatiu i competencial.

La següent activitat treballa sobretot la comunicació oral. Volem que aprenguin,

practiquin i treballin les 4 habilitats lingüístiques (escoltar, parlar, llegir i escriure),
i en aquesta, es treballa la comunicació oral (parlar), ja que els alumnes han
d’anar explicant la història a partir de diverses imatges d’escenes del conte.

L’última activitat ens serveix per treballar les emocions i l’empatia, ja que
aquestes sempre influeixen en l’aprenentatge i per tant, s’han de saber tractar.

Així doncs, es formularan preguntes per tal que els alumnes reflexionin sobre les
seves mateixes emocions i també les possibles emocions que poden haver sentit
els personatges dels contes. Són preguntes obertes, per tant, conviden a la
reflexió i a la participació activa dels alumnes.

Les activitats són competencials, ja que aquestes treballen la llengua adquirint

coneixements i habilitats per tal de portar-los a la pràctica.

Les activitats competencials parteixen d’una situació que té sentit pel nen (s’hi
pot trobar o s’hi troba). Per tant, les nostres activitats treballen totes les quatre
habilitats lingüístiques, parteixen d’una situació coneguda o que s’hi poden
trobar, com ara les emocions i, a més a més, són activitats que generen interès
i que tenen preguntes les quals són de forma gradual per guiar a l’alumne.
Examen tipus A Nom i cognoms: Marina Cabús i Roura
Llengües 1 DNI: 77923268-G
Grup: Aa

Amb aquestes activitats també els proposem un problema que poden resoldre
(saber comunicar).

Per últim, són activitats que treballen la funció metalingüística, ja que l’objectiu
d’una classe de llengua ha de ser que els alumnes sàpiguen fer servir el
llenguatge i la nostra llengua. Per tant, han d’entendre que aquesta serveix per
comunicar-se, resoldre problemes i reflexionar sobre ella.

2. Què és i com podem potenciar la consciència fonològica? Explica-ho i

dissenya una activitat destinada a nens i nenes de 5 anys.

La consciència fonològica és un terme que s’utilitza quan es fa referència a tots

els nivells de consciència de l’estructura fonològica de la paraula. És la capacitat
que ens permet identificar i manipular els sons individuals de paraules (fonemes,
els quals són la unitat més petita que forma part d’una llengua i que poden produir
diferències en el significat i es representen en forma de lletres).
Per tant, també hem de saber què és la consciència fonètica, la qual s’usa per
destacar activitats d’aprenentatge que se centren específicament en els fonemes
individuals de les paraules.
Aquesta habilitat es comença a adquirir entre els 2 i 3 anys, tal com han trobat
estudis relativament vigents o recents (Lonigan, Burgess, Anthony i Barker,1998)
i es desenvolupa als 6-7 anys.
Com és evident, aquest terme és molt important, ja que és imprescindible i
necessari per entendre com es representen les paraules per escrit, tal com Ehri
(1980) i Wilce (1985), van decretar en les seves respectives investigacions.
També és evident, i segons Enriqueta Garriga Ferrol, que té un fort impacte en
l’evolució de la lectura, ja que es crea l’habilitat i capacitat de l’alumne per
interpretar, en l’àmbit fonèmic, les paraules en un text. Això significa que la
consciència fonològica durant els primers anys d’ensenyament, és un èxit
gairebé assegurat en l’aprenentatge de la lectoescriptura, ja que si l’infant és
capaç d’entendre que les paraules es divideixen en fonemes per crear i formar
paraules, tindran la capacitat de relacionar lletra-so a l’hora de llegir i també per
crear noves paraules.
Examen tipus A Nom i cognoms: Marina Cabús i Roura
Llengües 1 DNI: 77923268-G
Grup: Aa

DISSENY D’UNA ACTIVITAT

TREBALLEM AMB RIMES

Objectius:
 Treballar la consciència fonològica a través de rimes
 Facilitar l’anàlisi de l’estructura sonora.

Material: Un text o lectura.

Aquesta activitat treballa la consciència fonològica a través de les rimes i vol

aconseguir facilitar l’anàlisi de l’estructura sonora.
Saber distingir entre diferents sons i ser capaços de percebre quins sonen
similar, són els dos primers passos per al desenvolupament de la consciència
fonològica.

Desenvolupament: Els alumnes hauran de llegir el text i després encerclar o

marcar les paraules que ells creuen que tenen rima (per exemple: sabata i
patata). La mestra els preguntarà el motiu pel qual creuen que rimen i, a més a
més, hauran de pensar i escriure altres paraules que també tenen rima.
Els alumnes estaran distribuïts en grups heterogenis, per tal que es puguin
ajudar els uns amb els altres.
Per fer rimes, és necessària la consciència fonològica, ja que s’han de fixar molt
més com sonen les paraules.

AVALUACIÓ: Activitat no avaluable.

ELS COMPTADORS DE SÍL·LABES

Objectiu: Potenciar la consciència sil·làbica.

Material:
 3 daus grans (només utilitzarem els 3 primers números).
 Fulls amb paraules escrites que tinguin entre una i tres síl·labes.
Examen tipus A Nom i cognoms: Marina Cabús i Roura
Llengües 1 DNI: 77923268-G
Grup: Aa

Amb aquesta activitat volem potenciar i millorar la consciència sil·làbica, ja que

és un dels punts essencials per al desenvolupament de la consciència
fonològica.
A més a més, és una activitat dinàmica, amb la que els alumnes sortiran de la
rutina.
Simplement necessitem 3 daus grans, tot i que només usarem els tres primers
números, i diferents fulls o cartolines amb paraules escrites, les quals tinguin
entre una i tres síl·labes.
Desenvolupament: Davant de la mestra hi haurà els daus.
Els alumnes estaran col·locats davant de la mestra, la qual haurà d’ocultar els
fulls amb les paraules escrites.

La mestra haurà de treure els fulls amb les paraules i els alumnes hauran de
comptar ràpidament les síl·labes que conté aquella paraula i s’hauran de
col·locar darrere del dau o cub que tingui el número que correspon al nombre de
síl·labes d’aquella paraula.

Com és evident, aquesta activitat s’haurà de realitzar al pati o en un espai obert.

A més a més, s’hauran de fer diversos grups si la classe és molt nombrosa.

Prèviament a classe, s’hauran treballat i explicat les síl·labes en diversos

exercicis. La mestra, a més a més, pot ajudar picant de peus a terra (és a dir,
per cada síl·laba, la mestra picarà el seu peu contra el terra, així ajudarà als
alumnes a comptar).
Els grups, per tal que funcioni per tots i cada un dels alumnes i tractar la diversitat
a l’aula (atenció a la diversitat), seran heterogenis, així els alumnes podran
ajudar-se els uns amb els altres.
Les activitats fora d’un espai utilitzat per fer classe, com per exemple els patis,
sempre han de ser benvingudes, ja que capten l’atenció de l’alumnat. Sortir de
la zona de confort, ajuda a la motivació dels alumnes a realitzar aquella activitat,
ja que és un espai diferent de l’habitual.
Examen tipus A Nom i cognoms: Marina Cabús i Roura
Llengües 1 DNI: 77923268-G
Grup: Aa

A més a més, el que he plantejat és un joc didàctic. La ludificació és un molt bon

mètode a l’hora d’ensenyar, ja que els jocs sempre agraden als alumnes i no hi
ha millor opció que aprendre divertint-se.

AVALUACIÓ: Activitat no avaluable

Aquesta activitat no comptarà nota, ja que simplement volem que practiquin
aquest concepte. Tot i això, la mestra pot apuntar les persones que responen
més ràpidament al nombre de síl·labes de les paraules, i tenir-ho en compte a
l’hora de l’avaluació final del curs.

BLOC B
4. Escriu un text en què exposis els arguments que justifiquin la utilització de
diferents tipus de dictats i de jocs d’aula (centrats en la llengua oral) dins d’un
marc d’un ensenyament competencial.

És evident que el dictat és un exercici conegut i adient sobretot per treballar

l’ortografia però és molt important que també el convertim en competent.
Els dictats ajuden a desenvolupar una habilitat i competència essencial com
l’expressió escrita. És per aquest motiu, que una de les finalitats que tenen els
dictats és la millora de l’ortografia, ja que l’alumne pren consciència de les faltes
i dels errors que realitza un cop corregeix el seu escrit.
Però no hem de limitar l’objectiu d’aquests en només l’ortografia, ja que també
ens permeten millorar moltes altres competències que passen més
desapercebudes però hi participen.
Els dictats serveixen per afegir paraules noves al vocabulari de l’alumnat. És
d’una gran rellevància que un cop s’hagi acabat de fer el dictat i corregir els
errors, es comentin totes les paraules que desconeixien, així, ampliem el seu
vocabulari.
A més a més, també es millora l’atenció, ja que s’ha de centrar en les paraules i
frases que està dictant el mestre, és a dir, ha d’estar pendent de què escriu i
alhora, de què diu el mestre.
Examen tipus A Nom i cognoms: Marina Cabús i Roura
Llengües 1 DNI: 77923268-G
Grup: Aa

És molt important dedicar-li temps a aquest tipus d’exercicis: fer la revisió

d’errades correctament i al seu temps, comentar el vocabulari nou, comentar els
errors més típics…, ja que si no, es convertirà en un exercici sense importància
pels alumnes i que no aportarà cap mena d’enriquiment.

D’altra banda, és imprescindible que variem la forma de fer-los, ja que la

innovació sempre aporta motivació. Els alumnes no han de tenir la sensació que
repeteixen una vegada i una altra la mateixa activitat, ja que d’aquesta manera
es perd l’interès i per tant, no hi ha aprenentatge.

Així doncs, Daniel Cassany ens explica que existeixen molts tipus de dictats més
creatius, innovadors i motivadors, els quals canvien la manera de fer però
s’obtenen els mateixos o fins i tot, més beneficis.

Primer de tot, hi ha molts autors com McDowell (1984) o Ridge (1991) que són
partidaris de fer dictats per parelles. Aquests no només treballen l’ortografia, la
gramàtica i la comprensió oral, sinó que també la memòria i la lectura en veu
alta. És una molt bona opció perquè els alumnes fan el que els mestres solen fer
en els dictats tradicionals: dicten, marquen el ritme… Per tant, els alumnes són
els protagonistes en tots els àmbits.

Pel que fa a autors com Byrne (1979), consideren també una bona opció els
dictats dels secretaris, que consisteixen a apuntar tot el que poden mentre
escolten el text només una vegada. Després, en grups, han d’intentar reconstruir
el text. Com és evident, és un tipus de dictat que motiva molt als alumnes, ja que
surt de la rutina diària dels dictats tradicionals i com he comentat anteriorment,
la innovació porta motivació.

Hi ha moltes més tipologies de dictats però vull comentar i explicar, per últim, el
dictat en grup, el qual va ser inventat per Daniel Cassany i consisteix a crear un
dictat entre tots a partir d’un tema inicial. Com es pot veure, no només es treballa
l’ortografia, gramàtica i totes les competències que se solen treballar, sinó també
l’expressió escrita i la creativitat.
Examen tipus A Nom i cognoms: Marina Cabús i Roura
Llengües 1 DNI: 77923268-G
Grup: Aa

Així doncs, els dictats han de tenir un lloc dins les classes de llengua, ja que
ensenyen als alumnes de forma pràctica les normes d’ortografia, que com he
estat recalcant, és un dels objectius principals d’aquest tipus d’exercici. Però a
més a més, ens donen una infinitat de beneficis com la millora de la concentració,
la millora de l’expressió escrita, de la cal·ligrafia i de la memòria, entre d’altres.

Pel que fa als jocs, aquests són una molt bona manera de divertir-se mentre
aprens. És evident que els alumnes mostren una clara diferència quan les
activitats formen part d’un joc on hi ha competitivitat o un objectiu clar per
aconseguir una recompensa i quan els fas fer una activitat de classe on pertany
a la rutina diària o habitual d’una classe.

Els jocs són motivadors perquè tenen premis, taules de classificació… i a tots
els alumnes els sol agradar aquesta “bona” competitivitat. A més a més, té
aquest factor novetat que ajuda a augmentar l’interès dels alumnes.

Existeixen un munt de jocs, i de fet, molts dels jocs tradicionals que coneixem,
com per exemple el “Monopoly”, treballen diverses competències. En el cas
d’aquest joc, es treballa la negociació, és un joc de rols, on gràcies a la llengua,
pots comunicar-te i arribar a un acord.

Així doncs, l’ús de diferents tipus de dictats i de jocs per a l’ensenyament de les
llengües, són dos grans recursos ideals i adients que serveixen perquè els
alumnes adquireixin un aprenentatge significatiu, competent i que alhora, es
diverteixin.
Examen tipus A Nom i cognoms: Marina Cabús i Roura
Llengües 1 DNI: 77923268-G
Grup: Aa

6. Explica si —globalment— la unitat didàctica de la següent pàgina, de segon de

Primària, segueix un enfocament gramatical, comunicatiu o competencial.
Justifica la resposta. A continuació, fes el disseny d’un projecte, un projecte
d’aprenentatge-servei o d’un projecte ludificat sobre la mateixa temàtica (cuina,
restauració...) que sigui clarament competencial (no cal que hi incloguis
l’avaluació, però sí els objectius i l’explicació de com serien les activitats).
Examen tipus A Nom i cognoms: Marina Cabús i Roura
Llengües 1 DNI: 77923268-G
Grup: Aa

Aquesta activitat adreçada a segon de primària no té un clar enfocament, ja que

conté elements propis i característics de l’enfocament competencial, però també
alguns de l’enfocament comunicatiu. Així i tot, és més competencial que moltes
altres activitats.

Primer de tot, una activitat que segueix un enfocament competencial és aquella

que treballa la llengua adquirint coneixements per tal que aquests els pugui
portar a la pràctica.

Aquesta unitat didàctica proposa una situació a un context real o quotidià, és a

dir, és un context socialment rellevant per l’alumnat (on s’hi pot trobar), ja que en
aquest cas, ens trobem en un restaurant. Així doncs, conté una de les
característiques més importants de l’enfocament competencial.

A més a més, ens permet reflexionar, és a dir, formula preguntes obertes, amb
les que l’alumne ha de rumiar la resposta i contestar segons la seva opinió
personal. Per tant, permet resolucions diferents.
Examen tipus A Nom i cognoms: Marina Cabús i Roura
Llengües 1 DNI: 77923268-G
Grup: Aa

Aquesta unitat també fomenta l’autonomia, ja que l’alumnat, a través d’una

informació (en aquest cas, un menú d’un restaurant), ha de resoldre una sèrie
de preguntes. El menú és la seva guia.

Alguna de les respostes de les preguntes que es formulen, no estan escrites

explícitament en el menú. Això significa que els alumnes han de pensar i buscar
més enllà de la informació que tenen. Per tant, ens trobem situats en un
aprenentatge significatiu, ja que ha de relacionar coneixements que ja tenia per
tal de resoldre el que se li demana.

En definitiva, aquesta unitat didàctica conté diverses característiques pròpies de

l’enfocament competencial, ja que moltes de les preguntes són obertes, et
conviden a la reflexió, autoreflexió… i adquireixes un aprenentatge significatiu i
que podràs usar a la vida quotidiana.

D’altra banda, també conté un tret de l’enfocament comunicatiu, ja que gràcies a

la llengua, pots llegir i entendre tota la informació que està escrita en el menú. I
l’enfocament comunicatiu considera la llengua com una eina de comunicació.
Sense ella, no podríem entendre què diu el menú.

Tot i això, com he comentat anteriorment, és una unitat didàctica competencial,ja

que conté la majoria de característiques d’aquest.

DISSENY D’UN PROJECTE( Aprenentatge-servei)

Primerament, és important saber en què consisteix l’aprenentatge-servei, ja que

és un tipus d’experiència educativa on els alumnes aprenen mitjançant la
participació en projectes per tal de beneficiar i millorar una entitat o col·laborar
amb la comunitat. Per tant, és un tipus d’aprenentatge que té una doble finalitat
i tant l’alumnat com la comunitat, surten guanyant.

FEM DE CAMBRERS I DE CUINERS A UN CASAL D’AVIS

Objectius:
Examen tipus A Nom i cognoms: Marina Cabús i Roura
Llengües 1 DNI: 77923268-G
Grup: Aa

 Potenciar les habilitats socials i comunicatives

 Desenvolupar actituds i aptituds necessàries per al tractament amb les
persones.
 Evolucionar les seves capacitats més afavorides i potenciar-les al màxim.

Competències que es treballen:

 Competència 3. Interactuar oralment d’acord amb la situació

comunicativa utilitzant estratègies con- versacionals.
 Competència 7. Aplicar estratègies de cerca i gestió de la informació per
adquirir coneixement propi.
 Competència 8. Planificar l’escrit d’acord amb la situació comunicativa i
el destinatari.
 Competència 9. Produir textos de tipologies diverses amb un lèxic i
estructura que s’adeqüin al tipus de text, a les intencions i al destinatari.
 Competència 10. Revisar el text per millorar-lo i tenir cura de la seva
presentació formal en funció de la situació comunicativa.

Dimensions que es treballen:

 Comunicació oral
 Comprensió lectora
 Expressió escrita

La meva proposta de projecte d’aprenentatge-servei consisteix a ajudar a un

casal d’avis. Amb aquest, els alumnes no només podran desenvolupar les
habilitats més afavorides, sinó també adquirir noves capacitats útils per a la vida
quotidiana. Així doncs, amb aquest projecte interdisciplinari aconseguirem
adquirir un aprenentatge significatiu.

Amb aquesta activitat volem potenciar les habilitats socials i comunicatives, les
quals són usades diàriament; també volem que desenvolupin i evolucionin
aptituds i actituds necessàries per a la convivència i que n’adquireixin d’altres.
Examen tipus A Nom i cognoms: Marina Cabús i Roura
Llengües 1 DNI: 77923268-G
Grup: Aa

És un projecte significatiu, ja que es treballaran moltes competències que s’han

de posar en pràctica durant el dia a dia.

Primerament, és imprescindible que la mestra treballi amb els alumnes el

concepte d’ajudar o fer un servei a la comunitat. Els alumnes han d’empatitzar i
entendre el motiu pel qual en realitzarem un.

A partir d’aquí, la mestra els explicarà en què consistirà el seu i amb quina entitat
col·laborarem.

La mestra els farà buscar informació sobre què són els casals d’avis i sobre
l’entitat amb la qual col·laborarem.

Els alumnes hauran de proposar accions que podrien fer al casal, com per
exemple, ajudar en el repartiment del menjar (el dinar) o ajudar a la cuina.

Després, els alumnes hauran de redactar un text argumentatiu (hauran treballat

aquesta tipologia textual a classe anteriorment), en el qual exposaran què els
agradaria fer en el casal dels avis i el perquè haurien de fer ells aquesta activitat.

Això significa que hauran de donar motius per tal que siguin ells els escollits per
realitzar aquella determinada pràctica. Per tant, es treballarà la dimensió
d’expressió escrita, ja que hauran de ser capaços de comunicar els seus
arguments per escrit i també de saber utilitzar el vocabulari i l’estructura textual
adequada. Aquesta activitat és significativa, ja que haver d’escriure textos o
cartes en els quals realcis les teves habilitats i capacitats per assolir un
determinat objectiu, com aconseguir una feina, és clarament fàcil de trobar a la
vida quotidiana.

Per tal de comunicar a l’entitat que volem ajudar, tots els alumnes gravaran
conjuntament un vídeo en el qual explicaran informació de l’escola i del seu curs
i exposaran els motius pels quals volen fer aquest servei.

Prèviament al vídeo, els alumnes hauran redactat, amb l’ajuda de la mestra, el

text que dirien oralment en el vídeo i s’hauran repartit les parts del “discurs”. És
així com els alumnes es posaran en contacte amb el casal i negociaran el servei.
Examen tipus A Nom i cognoms: Marina Cabús i Roura
Llengües 1 DNI: 77923268-G
Grup: Aa

D’una banda, el dia del servei hi haurà alumnes que ajudaran a la cuina, sigui
preparant pastissos o coques. Això significa que els alumnes hauran de seguir
les instruccions dels cuiners i també de les receptes. Una acció molt habitual en
la vida diària.

D’altra banda, hi haurà altres que ajudaran a repartir el dinar. Ells hauran de
tractar i parlar amb respecte, és a dir, ser educats. Com és evident, el tractament
cap a les persones és una competència d’una gran rellevància, ja que és una
habilitat social necessària per a conviure en societat.

Així doncs, la meva proposta d’aprenentatge servei és interdisciplinari, ja que es

treballen coneixements de més d’una àrea. A més a més, també és competencial
perquè conté, com he anat comentant, les característiques pròpies d’aquest
enfocament.
Examen tipus A Nom i cognoms: Marina Cabús i Roura
Llengües 1 DNI: 77923268-G
Grup: Aa
Examen tipus A Nom i cognoms: Marina Cabús i Roura
Llengües 1 DNI: 77923268-G
Grup: Aa