Jornadas de Educacin Matemtica de la Comunidad Valenciana

Estadstica i probabilitat en Educaci Infantil

Marisa Soriano i Onofre Monz

RESUM La nostra primera intenci amb aquest treball ha estat comprovar i investigar laplicaci de continguts destadstica i probabilitat a lEducaci infantil. Les revisions teriques diuen, tal i com mostrem, que la recollida, organitzaci, presentaci i interpretaci de dades, aix com la presa de decisions i prediccions a partir de la dita informaci, sn totes elles destreses que tenen cada vegada ms importncia en una societat que es basa en la tecnologia i la comunicaci. Nosaltres hem volgut aplicar aquestes idees a les nostres classes per tal de collaborar perqu els infants puguen adquirir aquestes destreses primerenques, aix com altres parts de la matemtica. La realitzaci dactivitats de classe (grupals i individuals) i tallers interclasse ha estat el suport del nostre treball. Aquest treball permet, a ms, abordar qestions com ara laddici, les relacions lgiques, els quantificadors, els ordinals

Introducci Revisades algunes de les actuals propostes de materials curriculars per a la matemtica en Educaci infantil, sobre, de nou, el debat sobre qu cal i qu es pot fer, de matemtica, a lEducaci infantil. En concret, es pot fer estadstica i probabilitat en infantil i, el que s ms important, cal fer-ne. Posats a la tasca de dilucidar qu fer, comencem pel principi. Alg se nha ocupat ja, del tema? Els textos ms significatius sobre el desenvolupament de la cognici probabilstica sn els clssics de Piaget i Inheler (1951) i Fischbein (1975). El primer es centra en les observacions obtingudes sota la perspectiva del model de desenvolupament conceptual de Piaget, tracta de la probabilitat en sentit clssic (laplaci), puix seria el resultat de la instrucci sobre el tema i intenta definir el nivell de desenvolupament en qu es troba linfant. Proporciona, aix doncs, raons per a lendarreriment de lacci del professorat, ja que els autors consideren que la comprensi de latzar pressuposa lapreciaci del carcter irreversible duna barreja i, per tant, de la possessi dun esquema combinatori.

519

Soriano, M. i Monz, O. Estadstica i Probabilitat en Educaci Infantil

Aquestes teories interpreten que les xiquetes i els xiquets, abans dels 7 anys, no comprenen el carcter irreversible de la barreja aleatria i aix els impedeix una apreciaci de latzar. Pel contrari, per a Fischbein, la intuci primria de latzar, s a dir, la distinci entre fenomen aleatori i determinista sense instrucci prvia, es present a la conducta diria de cada infant, fins i tot abans dels 7 anys. Les intucions primries sn adquisicions cognitives que es deriven directament de lexperincia, sense necessitat de cap instrucci sistemtica. Les intucions espacials elementals, com ara el clcul de distncies i localitzaci dobjectes, o lapreciaci que, en llanar un dau, totes les cares tenen la mateixa probabilitat de sortir serien exemples daquestes intucions primries. Pel contrari, les intucions secundries consisteixen en adquisicions que tenen totes les caracterstiques de les intucions, per que sn formades per leducaci cientfica, principalment a lescola. Com a exemple pot servir la idea que un mbil conserva el seu estat de moviment o de reps mentre no intervinga cap fora exterior. El treball de Fischbein, a banda de ser molt important per explicar con sentn latzar, s determinant a lhora de decidir si cal o no introduir al currculum dinfantil temes destadstica i probabilitat. Aix com les intucions primries que es generen en altres camps de la matemtica, com ara la geometria, solen ser positives, trobem gent amb una bona intuci espaial, dorientaci, destimaci de mesures i quantitats. Les intucions primries que es generen sobre conceptes datzar ens duen normalment a errors com descriuen Kahneman, Slovic, i Tversky, (1982) i lexistncia daquests pot no ser superada per la instrucci en les lleis teriques de la probabilitat i, fins i tot, poden dificultar ladquisici dels conceptes formals. Aix suposa una ra fonamental per a la incorporaci del pensament probabilstic a la matemtica bsica. Com es pot percebre, el punt de vista de Fischbein entra en collisi amb el de Piaget, ja que aquest sost que, per sota de letapa de les operacions formals (no shi arriba fins desprs de ben entrada ladolescncia), els infants no poden comprendre la probabilitat i, per tant, no poden fer judicis probabilstics. Per la mateixa poca que Fischbein podem trobar els treballs de Glaymann i Varga (1975), als quals shi proposa un procs densenyament en tres etapes: lexperimentaci, el raonament elemental i la mesura de la probabilitat. Al seu torn, Engel, Varga i Walser (1976) tamb recomanen que les aplicacions teriques no haurien de situar-se noms desprs de la manipulaci concreta sobre el tema proposat, desprs que les xiquetes i els xiquets hagen comprs el problema mitjanant el joc. Actualment, per exemple, els Estndards del NCTM (1991) estableixen que la recollida, lorganitzaci, la presentaci i la interpretaci de dades, aix com la presa de decisions i prediccions a partir de la dita informaci, sn totes elles destreses que tenen cada vegada ms importncia en una societat que es basa en la tecnologia i la comunicaci. Aquests processos sn apropiats especialment per als ms petits, perqu poden fer-se servir en la resoluci de problemes i sn, amb freqncia, interessants per si mateixos, car representen laplicaci significativa de

520

Jornadas de Educacin Matemtica de la Comunidad Valenciana

la matemtica en qestions prctiques, i ofereixen profitoses oportunitats per a la investigaci matemtica. Lestudi de lestadstica i la probabilitat fa palesa la importncia que t plantejar preguntes, fer conjectures i cercar relacions durant la formulaci i resoluci de problemes del mn real. Lensenyament de lestadstica ha destar impregnat dun esperit dinvestigaci i exploraci. Sovint es poden respondre les preguntes que fan els infants sobre el mn fsic mitjanant la informaci provinent dels processos de recollida i anlisi de dades. Desprs de generar les preguntes, han de decidir quina informaci cal i com pot obtenir-se, presentar-se i interpretar-se per respondre aquestes preguntes. Quan els infants intenten traure conclusions, lanlisi i lavaluaci que han de fer porta, amb freqncia, a noves conjectures i a investigacions molt profitoses. Aquest procs complet amplia la visi que tenen els xiquets i les xiquetes de les matemtiques i de la seua utilitat. Lestadstica i la probabilitat constitueixen connexions importants amb altres rees de coneixement, com ara les cincies socials i naturals. Tamb poden reforar les destreses comunicatives quan es raona sobre les activitats i les conclusions. Dins de la matemtica, aquests temes comporten habitualment ls de nombres, mesures, estimaci i resoluci de problemes. Lestadstica no sols s llegir i interpretar representacions grfiques, consisteix a descriure i interpretar el mn que ens envolta tot fent servis els nombres, i constitueix una eina per resoldre problemes. Els xiquets i les xiquetes han de reconixer que existeixen molts tipus de dades que apareixen de formes diferents i que poden recollir-se, organitzar-se, presentar-se i entendres de maneres molt diverses. Per concloure aquesta declaraci dintencions, podem recordar all que diu Freudenthal (1983) la finalitat fonamental de lensenyament duna noci matemtica als nivells densenyament obligatori no s ladquisici de conceptes per part de lalumnat (aprenentatge duna teoria matemtica), sin la constituci dobjectes mentals (intucions) basats en una fenomenologia variada, etapa que ha de ser prvia a ladquisici de conceptes. No es tracta de conixer a fons les teories respectives, cosa reservada a especialistes, sin deducar la intuci per tal que no apareguen coses capricioses o miraculoses. Tal vegada, molts dels inconvenients del comportament global de grans sectors de la poblaci provinga del fet que la gran majoria dels ciutadans no ha estat mai educada en probabilitat i estadstica Santal (1977) Plantejament del projecte Aquest projecte va nixer quan el curs 98-99 el Departament de Cincies de lEscola Gavina es plantej, com a un dels seues objectius la revisi dels currcula de matemtiques de primria i infantil, per tal de veure quins neren els aspectes menys treballats. Desprs danalitzar els PCs als diferents cicles i posteriorment a les etapes, hom arrib a la conclusi que un dels temes en qu calia incidir era el de lestadstica i la probabilitat. Al Departament, li result fcil trobar activitats i propostes daquesta part de la matemtica per als diferents cicles de Primria, mitjanant una simple recerca

521

Soriano, M. i Monz, O. Estadstica i Probabilitat en Educaci Infantil

bibliogrfica. Aquesta tasca no fou tan simple, en adrear la nostra atenci als cursos dEducaci infantil puix sembla haver un buit dinformacions i experincies publicades en aquest camp i aquesta franja dedat. Les mestres dInfantil es plantejaren en aqueix moment lestudi ms en profunditat de lestadstica i la seua incorporaci al PC daquesta etapa. Comenaren per introduir una srie dactivitats senzilles i adequades als infants de cada edat. Tamb pensaren que introduir un taller destadstica i probabilitat, dins del projecte 1 de tallers interclasse de 4 i 5 anys, era una bona opci . A Infantil sn 5 tallers, que funcionen amb grups de 9 o 10 infants de les dues edats. Cada taller consta de dues sessions duna hora i els dirigeixen totes dues mestres amb pares i mares que hi collaboren. Enguany li demanaren a Onofre Monz, professor dEducaci Secundria, membre de la SEMCV, i pare dun xiquet de 5 anys, que prepars un taller destadstica i probabilitat. Pensaren que aquesta manera dintroduir-les era la ms adequada, puix dos adults sencarregaven del taller i anava dirigit a un grup redut dalumnes. Seqenciaci dactivitats Basant-nos en levoluci madurativa dels infants del 2n cicle dE.I., hem graduat les activitats de manera que la dificultat augmente progressivament. Presentem lexemplificaci de les activitats agrupades i graduades de menys a ms difcultat. 1.- La famlia: qui t germans i qui no en t A aquest primer grup pertanyen activitats que permeten una recollida de dades sobre coses observables, que tenen a veure amb objectes ds com per als infants o amb elements o situacions de la seua vida quotidiana. Noms pot haver-hi dues variables per a facilitar la recollida de dades i la posterior classificaci i recompte. En tractar el tema de la famlia a la classe de 3 anys, en parlaren de qui viu amb els xiquets, qui t germans i qui no en t. Quan ja hem parlat unes quantes vegades sobre el tema ens seiem en una rotllana, la mestra i els alumnes, i preguntem quin grup pensen que s ms nombrs. Perqu els resulte ms fcil tenir una visi ms clara de la quantitat de xiquets de cada grup, els hem indicat que es podien alar els xiquets que tenen germans i desprs els que no en tenen, de germans. Els hem proposat comptar-los i tot seguit els hem demanat que sagrupen en dues fileres, sempre tenint en compte qui t germans i qui no en t. Colloquem les dues fileres una davant de laltra i intentem que es situen per parelles, de manera que puguen establir correspondncies a . Daquesta manera hem pogut observar quina filera s ms llarga i per tant en quina columna hi ha ms elements. En aquest primer estadi de la introducci de lestadstica a laula de 3 anys i durant els processos de classificaci, recompte i representaci del grfic, sn els xiquets i
1

Els tallers interclasse sn una activitats que es realitza des de fa molts anys a lEscola Gavina. Comencen a Infantil (4 i 5 anys) i tenen continutat fins al 3r cicle de primria.

522

Jornadas de Educacin Matemtica de la Comunidad Valenciana

les xiquetes qui conceptualitzen, amb el seu propi cos, el que vol dir ser un element que pertany a una columna. Ampliaci Podem realitzar una altra activitat daquest tipus si aprofitem un dia de pluja i plantegem si tots els alumnes porten el mateix calat. Probablement tindrem alumnes que porten botes daigua i uns altres que porten daltres tipus de calcer. 2.- La tardor: fruits secs, castanyes i nous A aquest segon grup pertanyen activitats on la recollida de dades es fa sobre coses observables i reals amb objectes de la vida quotidiana. Comencem fent servir dues variables (desprs podem ampliar lexercici a tres). La quantitat delements que utilitzem ha de ser igual al nombre dinfants de laula. Cal que en aquest tipus dactivitats fem el grfic amb volum, i utilitzem els objectes com a elements de les columnes. Sn activitats adequades per a les classes de 4 i 5 anys. En tractar el tema de la tardor, en parlarem dels fruits secs. Un dia podem portar a la classe castanyes i nous. Desprs els preguntem quin creuen que ha estat el fruit ms triat i anotem les seues estimacions; els proposem amb les castanyes i les nous al davant- que pensen alguna manera de comprovar les estimacions que havien fet. Els infants agruparan els fruits i intentaran comptar-los. Nosaltres els podem suggerir que enganxen tots els fruits que han elegit, un al costat de laltre, en un grfic que hem preparat sobre paper continu i que enganxen totes les castanyes en una columna i totes les nous en una altra. Daquesta manera podem comprovar quina columna t ms elements i quina en t menys, quin grup t molts fruits secs i quin grup en t pocs, i aix saber si les seues estimacions eren correctes. En observar que no hi ha la mateixa quantitat delements en una i altra columna, es pregunta si caldria afegir-ne o no i quants en necessitarem per igualar aquelles quantitats. Ampliaci Podrem fer una experincia semblant replegant del pat en la tardor fulles verdes, grogues o marrons. Tamb poden portar a laula caramels de maduixa, taronja i llima i que escullen aquell que ms els agrade. 3.- Coneixement de si mateix: sllabes dels noms dels xiquets Aquest tipus dactivitats suposa un pas endavant respecte a les anteriors. Sn exercicis adequats per als alumnes de 4 i 5 anys. Fem una recollida de dades sobre coses observables, coses treballades a laula prviament, per ja no utilitzem objectes reals per construir el grfic, sin dibuixos que representen els elements de les columnes. Podem fer servir ms de dues variables, per la quantitat delements ha de ser igual al nombre dalumnes. Abans de construir el grfic fem que els infants

523

Soriano, M. i Monz, O. Estadstica i Probabilitat en Educaci Infantil

presenten hiptesis sobre quin ser el resultat quan farem la recollida de dades i que justifiquen les seues previsions. Una vegada construit el grfic, quan linterpretem, comprovarem si les hiptesis que havien plantejat els infants eren certes o no. Quan els xiquets de la classe ja saben quantes sllabes t el seu nom, els preguntem de quin grup pensen que hi ha ms xiquets i xiquetes i com ho podem comprovar. Els infants comencen aix a preveure mecanismes tils per a la comprovaci daquelles hiptesis emeses prviament. Un daquests mecanismes possibles consisteix a agrupar-se segons el nombre de sllabes dels seus noms. Desprs mirem quin grup s el ms nombrs. Per poder saber quants elements ms t un grup que un altre, es colloquen els xiquets en fileres, un alumne al costat dun altre i ubiquem una filera davant de laltra per fer correspondre els elements a . Quan ja hem fet aquest recompte, els proposem la transcripci grfica daquest exercici en un mural collectiu i comprovem si les hiptesis que han plantejat sn correctes. Heus ac el procs bsic de construcci del mural: cada alumne fa el seu retrat i escriu el seu nom en un cartr; el ratrat i el cartr senganxen a la columna corresponent al nombre de sllabes (una, dues, tres o quatre). Quan el mural ja est acabat, plantegem una srie de qestions per a la reflexi: a) Quins grups tenen molts o pocs elements. b) Quina columna t ms elements i quina en t menys. c) Quin s el primer grup ms nombrs, i el segon, i el tercer i el quart. d) Quants elements t ms el primer grup que el segon. e) Quants elements necessita, posem per cas, la columna de quatre sllabes per tenir els mateixos que la de tres sllabes. Ampliaci Podrem fer una altra activitat on es presenta un tema semblant al de lexercici nmero 1 per a les classes de 4 i 5 anys: qui t germans i qui no en t, per augmentem la dificultat en formar els grups segons tinguen 2, 1 o cap germ, puix aix hi hem introdut un tercer grup. Tamb, en tractar el tema dels animals de granja i especficament la vaca, els podem demanar quin dels tres o quatre derivats de la llet s el que ms mengen a casa o el que ms els agrada. 4.- Els animals salvatges Continua la mateixa estructura que a lactivitat anterior, per fem un pas endavant en labstracci dels elements que pertanyen a les columnes i passem de la representaci grfica a labstracci daquests elements, simbolitzats mitjanant creus, gomets Tamb es poden fer servir ms de dues o tres variants. En aquest nivell i depenent del tipus dactivitat o del tema que tractem, podem construir un grfic collectiu o individual. En el tema dels animals salvatges hem anat classificant-los atenent al nombre de potes que tenen: animals sense potes, de dues potes o de quatre potes.

524

Jornadas de Educacin Matemtica de la Comunidad Valenciana

Cada infant fa un dibuix de lanimal que li agradaria ser. Desprs els preguntem, de tots els animals que han dibuixat, de quin pensen que nhi ha ms: animals dpodes, de dues potes o de quatre potes? Apuntem les hiptesis que llancen. Desprs els mostrem un grfic individual on els xiquets hauran denregistrar els animals que la mestra anir dictant. s imporant que quan aquest dictat es far, els dibuixos dels xiquets i xiquetes siguen al seu davant. La mestra va dient: Helena ha fet un lle. Quantes potes en t? On el posarem? Poseu una creu en aqueixa columna. Quan acabarem el dictat i quedaran enregistrats tots els animals del grfic, comprovarem si eren certes o no les hiptesis que havien plantejat els infants. Per acabar lactivitat, plantegem les mateixes qestions que a lactivitat anterior (sllabes del nom). Ampliaci En treballar el tema dels vehicles, es pot plantejar als infants amb quin vehicle arriben a lescola: autobs, cotxe particular, metro Igualment, en treballar lestiu o la primavera, hom pot dur tres o quatre fruites i demanar als infants que dibuixen aquelles que ms els agraden. 5.- Taller interclasse destadstica i probabilitat Taller destadstica. Quin s el gelat que ms ens agrada? Quin s el gelat que ms ens agrada? El de maduixa, el de xocolata o el de vainilla?. Aquest taller s una activitat que combina el tipus dexercicis 3 i 4: en un primer pas, representem els elements del grfic amb dibuixos i desprs els simbolitzem mitjanant una creu. A la fase inicial de lactivitat els oferim una fitxa on hi ha un gelat dibuixat; els infants el pinten de roig, marr o groc, segons preferesquen un sabor o un altre. Els preguntem quin pensen que ha estat el sabor ms triat i, quan ens expliquen les seues estimacions, els proporcioem una manera de comprovar-ho mitjanant una taula de recollida de dades de tres columnes on poden trobar els gelats dibuixats a les cel.les. El grup de xiquets del taller va senyalant els sabors que han triat els companys posant-hi color: roig, marr o groc. Quan acaba la recollida de dades observem el resultat del grfic: quina columna t ms elements, quina en t menys Aquesta manera de construir el grfic s costosa, puix els infants han de pintar cada gelat de la columna. Els proposem una altra possibilitat ms rpida de recollir les dades i fer el recompte: un grfic de tres columnes que t un gelat dibuixat al comenament de cadascuna daquestes i que representa cadascun dels tres sabors. Ara, per, els infants noms hauran de consignar una creu per a cada tria. Aquest nou mtode aporta un nou avanament, rudimentari encara, al terreny de la simbolitzaci. Acabat el segon grfic, el comparem amb el primer, per comprovar que el resultat s el mateix.

525

Soriano, M. i Monz, O. Estadstica i Probabilitat en Educaci Infantil

Taller de probabilitat: a) Ruletes de colors. Els infants reben una fitxa que cont dues ruletes dibuixades. La primera cont dos successos equiparables: el succs ix el color roig i el succs ix el color blau. La segona de les ruletes presenta els mateixos successos, per en aquesta ocasi de forma no equiprobable. La diferncia de probabilitats entre successos 2 que es representa a la segona ruleta es distingeix de forma molt evident . Ens interessa que els infants ens diguen que pot eixir el roig o el blau, i que no pot eixir el groc o el verd per que aquestos dos successos sn impossibles. Els expliquem que farem girar la ruleta deu vegades i que ells enregistraran els resultats de cada tirada en una taula de freqncies. Repetiirem el mateix exercici a la segona ruleta. Quan ja tenim les taules de freqncies plenes, comparem els resultats de les dues ruletes i els preguntem per qu pensen que ha eixit aquest resultat i si s possible que hagus eixit un resultat completament diferent. Els infants ms grans reconeixen amb certa facilitat la distribuci de freqncies que hi apareix, i coincideixen significativament amb les hiptesis que previament havien formulat. b) Curses de cavalls: Presentem un tauler de joc on hi ha una graella de celles columnars. Cada columna est representada per un cavall amb un nmero del l1 al 6. Cada alumne aposta per un dels cavalls, i planteja oralment la hiptesi de quin cavall t ms probabilitats de guanyar la carrera. De forma collectiva llancem un dau que indicar quin cavall avana una casella. Guanya el cavall que abans arriba a la meta. Mostrem un joc de successos equiprobables, on la pretensi est precissament en la igualtat de possibilitats. Conclusions - Fins a lltim curs de leducaci infantil, les dades han de ser observables i per tant la recollida s directa. - s important que els temes que elegim siguen prxims a linfant i desperten el seu inters. - La quantitat delements ha de ser igual al nombre dinfants que tenim a la classe. - Cal destacar el paper dels grfics com una forma rpida dexpressar i interpretar informaci. - Sempre que demanem que els infants interpreten un grfic, ho hem de fer tenint en compte dos aspectes:
2

Per facilitar la comprensi de les relacions de probabilitat entre dos successos, val a dir que poden sser representades en forma de tarta de fraccions. En el nostre cas, a la primera ruleta cada color ocupa la meitat de lespai, mentres que, a la segona, un dels colors ocupa noms una vuitena part i laltre, la resta de lespai.

526

Jornadas de Educacin Matemtica de la Comunidad Valenciana

a) La quantitat: nhi ha ms, nhi ha menys b) La lgica: qu expressa, per qu ens ha eixit aquest resultat i no un altre Cal que comencem a treballar algunes activitats de probabilitat molt senzilles a lltim curs de lEducaci infantil, puix, abans, els infants no sn conscients dall que s possible, dall que s segur i dall que s impossible. De moment, lexperincia de repetir una activitat un nombre determinat de vegades i que nanoten els resultats ha de ser suficient. s important que, quan comencem a treballar la probabilitat, deixem (facilitem, de fet) que els infants experimenten duna manera totalment lliure.

Valoraci A lEducaci infantil s important aconseguir que els xiquets i les xiquetes organitzen el coneixement que tenen del mn que els envolta. Al principi reconeixen les coses duna manera allada. Poc desprs comencen a percebre les semblances i diferncies entre elles i la possibilitat dagrupar-les segons les seues caracterstiques. Aix arriben a reconixer els grans grups en qu sorganitzen les coses. A ms a ms, els infants han de comprendre els aspectes de la vida quotidiana que fan referncia a la quantitat. Cal cercar activitats i estratgies que permeten els infants comparar i decidir on hi ha ms elements i on nhi ha menys, ordenar-los i classificar-los, veure quants nhi ha de ms i quants nhi hi ha de menys Lestadstica ens ofereix locasi daplicar molts continguts matemtics; es proposen situacions en qu es va de la recollida, ordenaci i classificaci dels elements, al registre dinformaci, tot passant pel recompte i la representaci grfica, per arribar a la interpretaci. Tots aquests processos faciliten que siga linfant qui pense, qui establesca relacions, comparances, hiptesis i les expresse. Mitjanant lestadstica treballem: - Les relacions lgiques (quan classifiquem elements organitzem la realitat, els ordenem segons les seues diferncies i semblances). - Els quantificadors (ms, menys, igual, molts, pocs). - Els ordinals: ordenem els grups atenent la quantitat delements que apareixen a les columnes del grfic (primer, segon, tercer). - Laddici: fem el recompte dels elements pertanyents a dos grups diferents i decidim quants en falten perqu tots dos grups tinguen la mateixa quantitat. - Les habilitats comunicatives: els xiquets exterioritzen les qestions, els dubtes, les descobertes, les hiptesis. - El coneixement del mn que els envolta: el descriuen, linterpreten, estableixen hiptesis bsiques sobre el seu funcionament.

527

Soriano, M. i Monz, O. Estadstica i Probabilitat en Educaci Infantil

Bibliografia Daz, J., Batanero, C. I Caizares, M J. (1987) Azar y probabilidad. N 27 de Matemticas: Cultura y Aprendizaje. Editorial Snteis, S.A. Madrid Engel, A., Varga, T. i Walser, W. (1976) Hasard ou Stratgie? Jeux de combinatorie, de probabilits et de statistiques. O.C.D.L. Paris. Fischbein, E. (1975) The intuitive sources of probability thinking in children. D. Reidel. Dordrecht. Freudenthal, H. (1973) Mathematics as an educational task. D. Reidel. Dordrecht. Freudenthal, H. (1983) Didactical phenomenology of mathematical structures. D. Reidel. Dordrecht. Glaymann, M. I Varga, T. (1975) Las probabilidades en la escuela. Editorial teide, S.A. Barcelona. Kahneman, D., Slovic, P., i Tversky, A (ed.) (1982) Judgment under uncertainty: heuristics and biases. Cambridge University Press. N.C.T.M. (1991) Estndares curriculares y de evaluacin para la educacin matemtica. S.A.E.M. Thales. Sevilla. Piaget, J. I Inhelder, B. (1951) La gense de lide de hasard chez linfant. Press Universitaries de France. Paris, 1974 (2 ed.) Santal, L.A. (1977) La educacin matemtica hoy. Teide. Barcelona. Torra, M. (1995) Matemtiques a la carta. UAB. Institut de Cincies de lEducaci. Barcelona. Alsina, C., Burgus, C., Fortuny, J.M. i Gimnez, J. I Torra, M. (1995). Ensenyar matemtiques. GRA. Barcelona.

528