Llengua catalana 2

215

RECULL

ORTOGRFIC

Llengua catalana 2

217

LA

SLLABA

Una sllaba s un so o un grup de sons duna paraula que diem en un sol cop de veu. La paraula gallina , per exemple, t tres sllabes: gallina . Quan les paraules tenen dues o ms sllabes, sempre nhi ha una que sona ms fort: s la sllaba tnica ( can , sor ra ). La resta de sllabes sanomenen sllabes tones .

L A C C E N T

GRFIC

En les paraules agudes la sllaba tnica s lltima. En les paraules planes la sllaba tnica s la penltima. En les paraules esdrixoles la sllaba tnica s lantepenltima. Duen accent grfic les paraules segents: Les paraules agudes que acaben en alguna daquestes terminacions: - a , -e , -i , - o , -u , -as , -es , -is , -os , -us , -en , -in . Les paraules planes que no acaben en cap de les terminacions anteriors. Totes les paraules esdrixoles. En catal hi ha dos tipus d accent grfic : l accent obert ( ` ) i l accent tancat ( ). Les vocals obertes, quan shan daccentuar, duen accent obert : arr s , f cil , m quina, c rrega Les vocals tancades, quan shan daccentuar, duen accent tancat: mmica, tamb, can, mat , autob s , pr ncep , m sica

Editorial Barcanova

218

Llengua catalana 2

L A C C E N T

DIACRTIC

Per distingir el significat de dues paraules que sescriuen igual, de vegades sutilitza laccent. En aquests casos laccent sanomena accent diacrtic : bbe, ntaneta, dnadona, ses.

LA E

I LA

TNIQUES

Les vocals e i o , quan es troben en sllaba tnica, poden ser obertes o tancades . e oberta : cel , be o oberta : sol , os e tancada : serp , b o tancada : mandrs , s

Les vocals e i o obertes , quan saccentuen, duen accent obert : tel fon , S nia . Les vocals e i o tancades , quan saccentuen, duen accent tancat : mirar , saltir .

Editorial Barcanova

Llengua catalana 2

219

LA O

TONA

Alguns noms, la majoria masculins, acaben en -o tona : ferr o , sur o Per saber si hem descriure una o o una u en una sllaba tona duna paraula, podem buscar una altra paraula de la mateixa famlia que tingui la o o la u en la sllaba tnica : foc f o guera , f o gs p u nxa p u nx , p u nxegut La terminaci en o tona de la primera persona del present de molts verbs sescriu amb - o : cant o , corr o , dorm o El plural duns quants noms masculins acaba amb -os: text os , andalus os , arross os

LA

VOCAL NEUTRA

En alguns llocs de parla catalana, la a i la e , quan es troben en una sllaba tona, sonen igual. s el so de la vocal neutra : p e uet P a uet , per a Per e . Per saber si una paraula sescriu amb a o amb e, en busquem una altra de la mateixa famlia que tingui la a o la e en sllaba tnica: fr e dolic fr e d , s a ler s a l . p a ga p a guem Excepcions: n e ix , per n a ixem tr e u , per tr a ieu Generalment les paraules femenines acaben en - a , per cal recordar que hi ha excepcions , com per exemple: la febr e , la pirmid e , la class e , la mar e , la torr e , la bas e , la noia alegr e , una olor agradabl e Generalment els noms masculins acaben en -e : tigr e . Per hi ha algunes excepcions: map a , di a . El plural de les paraules que acaben en vocal neutra sescriu amb -es . Cal parar atenci als canvis en les consonants! En les terminacions verbals en qu lltima lletra s la vocal neutra, cal escriure una -a: canta, juga Si la vocal neutra s la penltima lletra, cal escriure una -e: canten, jugues
Editorial Barcanova

220

Llengua catalana 2

L A P S T R O F

I LES CONTRACCIONS

Els articles el i la sapostrofen ( l ) quan van davant de paraules que comencen amb vocal o amb h : l Albert, l home, l ungla, l herba . Per, cal tenir en compte que larticle la no sapostrofa mai quan va davant de paraules que comencen amb i , u , hi , hu tones: la imatge , la histria . Larticle el , quan es troba amb les preposicions a , de , per , per a , es contreu, excepte quan sha dapostrofar. a + el al . Si sha dapostrofar, a + l . de + el del . Si sha dapostrofar, de + l . per + el pel . Si sha dapostrofar, per + l . per a + el per al . Si sha dapostrofar, per a + l .

LA R
La lletra r representa dos sons diferents: el so que trobem en paraules com ma r e o vo r a i el so que trobem en paraules com r osa , ca rr et o en r edat . el so de r simple sescriu amb una sola r : pe r a, c r ies el so de r mltiple sescriu amb una sola r excepte quan va entre vocals, que sescriu amb rr : r oba , fol r e , so rr a , ca rr et Quan la r es troba en posici final , gaireb mai no es pronuncia : sopa r , fuste r Hi ha, per, algunes excepcions: co r , ba r

Editorial Barcanova

Llengua catalana 2

221

LA S

SONORA I LA

SORDA:

S-Z-SS-C-

EI so de la s de cami s a s el so de s sonora . El so de la s de s abata s el so de s sorda . El so de la essa sonora sescriu: amb z a principi de mot ( z ona ) o entre consonant i vocal ( quin z e ); amb s entre vocals ( ca s a , ro s a ). El so que trobem de la essa sorda sescriu: amb s a principi de mot ( s ab ), a fi de mot ( ro s ) i entre consonant i vocal ( can s at ); amb ss entre vocals ( ma ss ap ); amb davant a , o , u ( pu a , llen ol , conven ut ) i a fi de mot ( feli ); amb c davant e , i ( c inema , c ent ). En paraules duna mateixa famlia la es converteix en c davant de e , i : abraa abra c es , abra c in.

LA B

I LA

Davant de l i de r escrivim sempre b : sem bl ar , sem br ar Darrere de m gaireb sempre hi escrivim una b : e mb olic . Darrere de n sempre hi escrivim una v : e nv eja . Algunes terminacions del passat sescriuen amb v : -ava , -aves , -ava , -vem , -veu , -aven : cantava , anveu , saltaves . Les formes vaig , vas , va , vam , vau i van sescriuen sempre amb v : Vaig al mercat ; vas a la piscina ; vaig cantar ; vau crrer Les formes havia , havies , havia , havem , haveu , havien del verb haver sescriuen amb v : Ja havien fet les maletes ; hi havia molta gent
Editorial Barcanova

222

Llengua catalana 2

LA G

I LA

Sescriu g davant de e , i : g elat , g inesta . Sescriu j davant de a , o , u : j aqueta , j oc , j uliol .

X-IX-TX-IG
La x que sona com xocolata es pot escriure de dues maneres: sescriu x al comenament de paraula i desprs de consonant: x arop , pun x a ; sescriu ix entre vocals i al final de paraula: pe ix ater , gru ix . El so tx a final de paraula es pot escriure de dues maneres: amb tx quan les paraules de la mateixa famlia duen tx : empa tx ( empa tx ar ); amb ig quan les paraules de la mateixa famlia duen j , g , tj o tg : passe ig ( passe j ar , passe g em ), mi g (mi tj , mi tg es ).

Editorial Barcanova

Llengua catalana 2

223

LA H
El verb haver sescriu sempre amb h . Hi ha formes verbals compostes per una forma del verb haver i per un altre verb acabat en -t : he cantat, han sortit Les formes verbals hi ha i hi havia sescriuen sempre amb h .

P - B , T- D , G - G

A F I N A L D E PA R A U L A

Les lletres p i b a final de paraula sonen igual: ca p , cor b . Les lletres t i d a final de paraula sonen igual: bole t , fre d . Les lletres c i g a final de paraula sonen igual: lla c , llar g .

Editorial Barcanova