Paya Frank

Paya Frank

Curso de Introduccin al Cataln

NDEX
1.- ELS CO TITUE TS IMMEDIATS DE LORACI.ORACIO S I DEPE DE TS I I CLOSES..................................................................................................................................................5 2.- LES FU CIO S GRAMATICALS. ...................................................................................................5 3.- TIPUS DE PREDICATS I ESTRUCTURA DE LORACI............................................................6 4.- VERBS I TRA SITIUS I TRA SITIUS. EL COMPLEME T DIRECTE (CD)........................6 5.- EL COMPLEME T I DIRECTE. ....................................................................................................6 6.- EL COMPLEME T PREPOSICIO AL REGIT (CPR). ................................................................7 7.-EL SUBJECTE.......................................................................................................................................7 ELISI DEL SUBJECTE ...............................................................................................................................7 SUBJECTE I VOCATIU ................................................................................................................................7 SUBJECTES INDEFINITS POSTVERBALS ......................................................................................................8 8.- ELS COMPLEME TS ADJU TS .....................................................................................................8 9.- EL COMPLEME T PREDICATU. ...................................................................................................8 10.- ELS DATIUS O SELECCIO ATS PEL VERB. ..........................................................................9 El complement directe i la preposici.................................................................................................9 Els complements circumstancials temporals ......................................................................................9 1.-ORACIO S AMB SER I ESTAR ......................................................................................................12 ORACIONS ATRIBUTIVES.........................................................................................................................12 El verb esdevenir ..............................................................................................................................12 Verbs pseudoatributius .....................................................................................................................12 ORACIONS LOCATIVES ............................................................................................................................12 2.-PREDICATS SE SE SUBJECTE .....................................................................................................13 ORACIONS AMB VERB METEORLOGIC ...................................................................................................13 EL VERB HAVER-HI .................................................................................................................................13 EL VERB SEMBLAR..................................................................................................................................13 3.- LA IMPERSO ALITZACI SI TCTICA ..................................................................................13 4.- ORACIO S PASSIVES ....................................................................................................................14 1.- ELS CO STITUE TS DEL SI TAGMA OMI AL ..................................................................17 2.- TIPUS DE OMS ...............................................................................................................................18 3.-MODIFICADORS PRE OMI ALS.................................................................................................18 4.- ELS COMPLEME TS DEL S .......................................................................................................19 5.- ELS SI TAGMES OMI ALS AMB OMS DEVERBALS O PREDICATIUS.......................20

Paya Frank

Curso de Introduccin al Cataln

6.-ELS ADJECTIUS DI S EL SI TAGMA OMI AL. ...................................................................20 ADJECTIUS QUALIFICATIUS I RELACIONALS ............................................................................................20 ADJECTIUS PRENOMINALS I POSTNOMINALS ...........................................................................................21 7.- ELS PRO OMS..................................................................................................................................21 FUNCIONS ...............................................................................................................................................21 8.- SI TAGMES OMI ALS AMB UCLI BUIT .............................................................................23 Abs de noms deverbals....................................................................................................................24 Lo neutre...........................................................................................................................................24 1.- LA MODALITAT ORACIO AL .....................................................................................................26 TIPUS DORACIONS SEGONS LA MODALITAT ...........................................................................................26 2.- LES ORACIO S I TERROGATIVES ...........................................................................................26 INTERROGATIVES TOTALS I INTERROGATIVES PARCIALS ........................................................................26 LORDRE A LES ORACIONS INTERROGATIVES ..........................................................................................27 3.- LES ORACIO S IMPERATIVES....................................................................................................28 4.- LES ORACIO S EXCLAMATIVES ...............................................................................................28 1.- LESTRUCTURA I FORMATIVA DE LORACI: TEMA I REMA. ......................................30 2.- CA VIS DORDRE PER REMATITZACI..................................................................................30 3.- CA VIS DORDRE PER TEMATITZACI: LA DISLOCACI................................................30 1.- OCI DORACI COMPOSTA.....................................................................................................33 COORDINACI I SUBORDINACI..............................................................................................................33 JUXTAPOSICI ........................................................................................................................................34 2.- LES ORACIO S COORDI ADES..................................................................................................34 COORDINADES COPULATIVES .................................................................................................................34 COORDINADES DISJUNTIVES ...................................................................................................................34 COORDINADES ADVERSATIVES ...............................................................................................................35 COORDINACI I JUXTAPOSICI ...............................................................................................................35 Alternatives a la coordinaci copulativa ..........................................................................................35 Infinitus amb article..........................................................................................................................35 1.- ORACIO S RELATIVES ESPECIFICATIVES ............................................................................37 2.- ORACIO S RELATIVES EXPLICATIVES. .................................................................................38 1.- ORGE S DU A LITERATURA. LPOCA MEDIEVAL. .......................................................41 2.- A CAVALL DE DUES EDATS: ELS SEGLE DOR. .....................................................................42

Paya Frank

Curso de Introduccin al Cataln

LORACI PREDICATIVA

Continguts

Estudi de la llengua 1. Els constituents immediats de loraci. Oracions independents i incloses. 2. Les funcions gramaticals. 3. Tipus de predicats i estructura de loraci. 4. Verbs intransitius i transitius. El complement directe (CD). 5. El complement indirecte (CI) 6. El complement preposicional regit (CR) 7. El subjecte. 8. Els complements adjunts. 9. El complement predicatiu. 10. Els datius no seleccionats pel verb.

Norma i s El complement directe i la preposici. Els complements circunstancials temporals.

Paya Frank

Curso de Introduccin al Cataln

1.- Els contituents immediats de loraci.Oracions independents i incloses

Loraci est formada per un sintagma nominal i un sintagma verbal. Perqu hi hagi una oraci independent hi ha dhaver un verb en forma personal, flexionat amb morfemes de temps, persona i nombre: En

Joan {baixa / baixava / baixar / *baixar / *baixant / *baixat} de lautobs.

Les oracions subordinades, estn incloses dins una altra oraci, loraci principal: LEsteve va decidir [llenar les cartes].

2.- Les funcions gramaticals.

La funci gramatical s la relaci que un constituent t amb el predicat. De vegades el subjecte de loraci pot no ser explcit, sin sobreents o elidit: Ho han dit: tornaran dem.

Paya Frank

Curso de Introduccin al Cataln

La concordana: El subjecte concorda en persona i nombre amb el verb:

Els nois (3 plural) canten (3 plural).

La pronominalitzaci: s la substituci del constituent per un pronom La tinc. feble: Tinc la clau

3.- Tipus de predicats i estructura de loraci.

Hi ha verbs intransitius lavi vola, i verbs transitius LAlbert

ha pintat molts quadres.

4.- Verbs intransitius i transitius. El complement directe (CD).

Els verbs intransitius no regeixen cap complement obligatriament dins el sintagma verbal. Lnic argument que tenen s el subjecte: La Maria plorava [amargament]. Els verbs transitius regeixen, a ms del subjecte que pot ser elidit, un SN que s el complement directe.

5.- El complement indirecte.

Un complemetn indirecte, indica normalment destinaci i va sempre precedit de la preposici a. Donaran la copa als vencedors.

Paya Frank

Curso de Introduccin al Cataln

6.- El complement preposicional regit (CPR).

Alguns verbs regeixen un complement introdut per una de les preposicions tones a, de, en o amb.

Elles parlen de lalcalde. Menrecordo daquell dia. Crec en tu.

7.-El subjecte.
A diferncia dels complements, el subjecte, s necessari, per tant, totes les oracions en tenen.

La Mireia va parlar a la reuni.

El subjecte concorda obligatriament amb el verb en persona i nombre.

*El noi canten.

Elisi del subjecte

En els verbs meteorolgics, no s possible interpretar cap subjecte: Plou; Neva; Llampega. Aquests verbs sanomenen impersonals, que tenen de dur subjecte. per la impossibilitat

Subjecte i vocatiu
El vocatiu es refereix al destinatari del missatge, per tal de cridar latenci, establir-hi contacte, intentar reforar la seva solidaritat, etc... Carme, escolta!; Calla bleda!; Senyora, qu vol?

Paya Frank

Curso de Introduccin al Cataln

El vocatiu es diferencia del subjecte per la seva posici separada de loraci i labsncia obligatria de determinant: *En Ferran,

escolta; *La nena, vine!; Al costat den Ferran escolta; La nena va venir.

Subjectes indefinits postverbals

Alguns verbs intransitius tenen un subjecte que pot ser sintagma nominal sense article definit i anar posposat al verb de manera natural: Cauen moltes fulles; Arriben noticies cada dia. Aquests subjectes es poden substituir pel pronom partitiu en: En cauen; Narriben. Per aquests es diferencien ja que no hi ha cap pronom feble capa de substituir el subjecte definit.

8.- Els complements adjunts

Tots aquells constituends que tenen una funci sintctica en loraci, per que no sn regits pel verb i, hi apareixen opcionalment, sn els complements adjunts o circumstancials. Els complements circumstancials de temps sn adients al temps del verb: Dem anirem a Vilanova/*Dem vam anar a Vilanova. Poden aparixer en distins punts de loraci. Els complements circumstancials de manera han de tenir un significat compatible amb el de la predicaci: La Maria escribia una carta

acuradament/*furiosament.
Altres complements sn lintrumental (Ha tallat larbre amb una serra elctrica) i el comitatiu (Anirem al cinema amb lAnna).

9.- El complement predicatu.

Aquests complements adjectius o participis- sanomenen complements predicatius. La Maria arriba cansada. (Participi, compl. Pred.) 8

Paya Frank

Curso de Introduccin al Cataln

Em serviren la carn crua. (Adjectiu, compl. Pred.)

10.- Els datius no seleccionats pel verb.

Els datius benafactius sn adjunts que apareixen normalment en oracions amb verb transitiu: Carles, fes un te per a la tieta, si us plau! Els datius tics apareixen noms en forma de pronom feble, i denoten una participaci emotiva en lesdeveniment per part de lindividu que designen: El nen no em menja gens; Se li ha mort el gos.

NORMA I S

El complement directe i la preposici

En catal el SN complememnt directe no porta preposici, encara que designi una persona: He vist la Merc. La norma tolera la preposici a si el complement directe s un pronom relatiu-Lhome a qui / que he saludat-, interrogatiu- A qui has saludat?-, el pronom tothom- He saludat [a] tothom-, el quantificador tots Ens han despertat a tots-, o el pronom fort,- Mha saludat a mi; tamb la preposici davant un CD de persona que apareix en posici marginal de loraci i duplicat per un pronom feble: El silenci sempre ens perd, als

tmids.

Els complements circumstancials temporals

Paya Frank

Curso de Introduccin al Cataln

Sintagmes nominals de temps Els SN que contenen noms com els dies de la setmana, i noms denotatius de perodes de temps, com ara dia, setmana, mes, es construeixen sense preposici Arribarn dijous; El dia que va nixer

lEstevet no feia ni calor ni fred.

Els noms dels dies de la setmana van sensearticle si es refereixen a la data dins la setmana immediatament anterior o posterior:

Van venir dijous o vindrn dijous.

Sintagmes preposicionals de temps La preposici que introdueix complements circumstancials de temps generalment, s a: A la tarda no hi serem. Tamb hi ha daltres preposicions com ara: fins, fins a, fins al, durant, al llarg de, etc...

10

Paya Frank

Curso de Introduccin al Cataln

ORACIONS ATRIBUTIVES, IMPERSONALS I PASSIVES.

Continguts
Estudi de la Llengua

1. 2. 3. 4.

Oracions amb ser i estar Predicats sense subjecte La impersonalitzaci sintctica Oracions passives

11

Paya Frank

Curso de Introduccin al Cataln

1.-Oracions amb ser i estar

Les oracions que contenen, entre altres, els verbs ser i estar solen ser:

Oracions atributives
El predicat de les oracions atributives, sanomena normalment atribut o predicat nominal. A les oracions atributives, el verb no t contingut semntic, sin una utilitat gramtical. El predicat duna oraci atributiva amb el verb ser, pot ser un SA, un SP, o un SN: Aquesta casa s vella; La imatge s dor masss;

Aquesta noia s una cunyada de la Pilar.

El verb esdevenir
El verb esdevenir solament es fa servir en registres molt formals. Es construiex com ser i estar, i latribut se substitueix per ho:

Aquella histria va esdevenir un malson per a tothom, per de bon comenament ning no sospitava que ho esdevindria.

Verbs pseudoatributius
Els verbs tornar[se], quedar-se, parar, fer-se sn molt similars a estar, porten un aparent complement de carcter nominal ( un sintagma adjectiu, participi o sintagma preposicional), un fals atribut.

Oracions locatives
Les oracions amb estar[se] i un SP locatiu sn predicatives, no atributives. En Llus est a Valncia. El SP es pot substituir pel pronom feble hi: Shi est molt content, el nen, a casa de lvia.

12

Paya Frank

Curso de Introduccin al Cataln

2.-Predicats sense subjecte

Oracions amb verb meteorlogic
Els verbs que designen fenmens meteorolgics, com ploure, nevar, llampegar, pedregar, no poden dur subjecte en llenges com el catal i sn impersonals.

El verb haver-hi
Es considera impersonal i el que hi ha a la seva dreta s el CD. El verb i el pronom estan associats. Largumentde les oracions amb haver-hi s un complement directe. Solament es pot substituir pel pronom feble partitiu en.

El verb semblar
Ls s molt similar al ser i estar. En Joan sembla intel.ligent / feli / de la broma. El predicat o artibut, pot ser substitut pel pronom ho. Pot constituir-se tamb sense subjecte i amb una oraci que actu com a complement directe: Sembla que plour Ho sembla.

3.- La impersonalitzaci sintctica

Aquesta impersonalitzaci es produeix amb el verb en tercera persona del plural, en segona persona del singular i amb el pronom se i el verb en tercera persona del singular.

13

Paya Frank

Curso de Introduccin al Cataln

s quan no interessa el subjecte, es pot expressar de diverses maneres: 1.- Hom treballa molt en aquest pas. (Marca dimpersonalitat poc usual, registre formal; gramaticalment funciona de subjecte.)

2.-Utilitzaci del pronom SE.

Es treballa molt en aquest pas. ( Marca dimpersonalitat)

Altres maneres de treballar la impersonalitat: t un subjecte gramatical, valor 3p.pl: Diuen que vindr el rei. ( Ells impersonal) subjecte 2p.pl: Si condueixes begut pots tenir un accident. ( Tu gramatical) Jo no dic que siguis tu que tinguis un accident, s a dir, que t valor impersonal encara que es refereixi a tu.

4.- Oracions Passives

No s possible construir en forma passiva qualsevol verb transitiu, noms admenten la passiva els verbs dacci, La ciutat va ser

ocupada per les tropes invasores; * La Teresa va ser estimada pels seus nevots.
s poc usual, per existeix. En aquestes frases no importen els subjectes si no les accions. Passiva amb el ver ser: - La nena s vista pel seu pare.

c. agent
-

La nena fou vista. Els nens foren trobats.

14

Paya Frank

Curso de Introduccin al Cataln

PASSIVA REFLEXA:

Es venen cases = cases son venudes. Es ven molt i b impersonal Es venen els terrenys daqu al costat ( subjecte de passiva reflexa)= Els terrenys daqu al costat sn venuts.

15

Paya Frank

Curso de Introduccin al Cataln

EL SINTAGMA NOMINAL

Continguts
Estudi de la Llengua 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. Els constituends del SN Tipus de noms Modificadors prenominals Els complements del SN Els SN amb noms deverbals o predicatius Els adjectius dins el SN Els pronoms SN amb el nucli buit

Norma i s: Abs de noms deverbals. Lo neutre.

16

Paya Frank

Curso de Introduccin al Cataln

1.- Els constituents del sintagma nominal

El sintagma nominal (SN), consta dun nucli, modificadors prenuclears, i dels complements.

ESTRUCTURA DEL SINTAGMA NOMINAL

Sintagma nominal

Especificador

Grup nominal

Nucli

Complements

17

Paya Frank

Curso de Introduccin al Cataln

2.- Tipus de noms

Els noms poden ser concrets (arbre, farina, copa, moto) o abstractes (tristesa, idea, convicci). Els noms comuns denominen classes dobjectes, com careta, despertador, esperana; i els noms propis designen individus nics; com Maria, Picasso, Everest, Londres, Tarragona. Els noms propis sn, definits per naturalesa i no admeten determinants: *el Londres, *la Tarragona. Alguns topnims catalans shan format amb un article, el qual en forma part indestriable: El Perell, les Preses. s molt important la distinci entre noms comptables, gos, plat, llibre, detenci, caiguda i noms no comptables o noms de massa, com farina, tabac, oli, xocolata, sorra. Els noms comptables, a diferncia dels de massa, no poden aparixer en singular sense determinant:He comprat

*llibre/farina.
Els noms collectius sn, noms comptables que designen grups o collectivitats: multitud, gentada, agrupaci, equip. Algunes vegades s possible fer una concordana pel sentit en plural:Aquella gentada cridaven

molt.
Un grup especial de noms s el format pels noms deverbals: rebuig, destrucci, manteniment, vinguda, ensenyament, espionatge. En sintagmes nominals que tenen un nom deverbal com a nucli presenten unes caracterstiques especfiques.

3.-Modificadors prenominals
En general, la utilitzaci dels SN requereix algun element en la posici prenuclear, llevat del cas dels noms de massa i dels noms comptables en plural en posici de complement directe (Tinc son; Importen cotxes

dAlemanya).

18

Paya Frank

Curso de Introduccin al Cataln

Un sintagma nominal pot anar amb determinant o article definit: La moto t una cilindrada de 500 cm3; La casa nova den Jaume s a Matadepera. Porten article definit els noms comuns que designen objectes nics: la lluna, la catedral de Girons, la Conselleria dEnsenyament. Els demostratius tamb formen SN definits: Aquesta casa s molt gran; Aquell noi est malalt; i assenyalen un objecte en lentorn immediat de lacte de parla. Els quantificadors indiquen aproximada i es poden anteposar tant a noms comptables com a noms de massa: molts diners, fora problemes, poca fora, no gaire farina. Si acompanyen un nom comptable, aquesta ha danar en plural. El quantificador tot s especial, perqu santopsa a un SN ja complet: tots els amics, tot un home, tota la casa. Els numerals sn adjectius que santeposen al nom i expressen nombre o quantitat exacta, si sn numerals cardinals: tres cadires, dues mil pessetes. O nmero dordre relatiu dins una srie, si sn numerals ordinals: un tercer pis, la millssima vegada, he estat segon. Els adjectius determinatius santeposen al nom i tenen un cert valor quantificador: Alguns amics de la Laia; diverses categories; certs

problemes.
Els possessius coexisteixen amb larticle i poden anar anteposats o posposats al nom: la meva germana; un teu amic; alguns parents

seus; els nostres records.

4.- Els complements del SN

Els complements del nom poden ser sintagmes adjectius, sintagmes preposicionals o oracions relatives adjectives: la casa nova, la casa den Joan; la casa que en Joan sha comprat. Els complements del nom ajuden a identificar lentitat a qu es referiex el nom, afegeixen informaci que restringeix el nombre possible dindividus denotats.

19

Paya Frank

Curso de Introduccin al Cataln

5.- Els sintagmes nominals amb noms deverbals o predicatius.

Els noms deverbals es deriven de verbs mitjanant algun procs morfolgic: detenci, arrivada, ajut, envelliment, caiguda, menyspreu, odi. Les propietats dels sintagmes nominals amb un nom deverbal sn fora diferents de les que em vist fins ara, ja que aquests noms conserven el valor de predicat de verbs dels quals procedeixen

6.-Els adjectius dins el sintagma nominal.

Adjectius qualificatius i relacionals
Els adjectius qualificatius designen propietats dels objectes o entitats denotats pels noms: la noia feli; la noia s feli. Shan de posar darrere del nom i no davant, noms exepcionalment van davant.

Grau Que + adjectiu Prenominals

ADJECTIUS Qualificatius Relacionals S No S No S No

20

Paya Frank

Curso de Introduccin al Cataln

Adjectius prenominals i postnominals

Els adjectius qualificatius, i la collocaci prenominal depn del registe (sn ms abundosos en el literri), del dialecte i de factors semntics o dinterpretaci de ladjectiu. Amb alguns adjectius el SN adquireix el SN adquireix valors diferents segons que els adjectius es colloquin davant o darrere el nom, com en el cas de vell, nou, gran, pobre: un vell amic / un amic vell; un gran

cotxe / un cotxe gran.

7.- Els pronoms

Els pronoms sn morfemes gramaticals. Formen una classe tancada no sen poden formar de nous-. Els pronoms no tenen una referncia fixa, sin que shan dinterpretar dacord amb el context i la situaci en qu apareixen. El funcionament dels pronoms forts i dels febles s fora diferent.

Funcions
Els pronoms forts fan referncia a persones i, o b fan la funci de subjecte o b van precedits de preposici: Ella s inocent;

Vosaltes no sabeu la notcia; No anir dexcurci amb vosaltres; De tu, ja no sen recorda ning; A nosaltres no ens agrada anar dexcursi.

21

Paya Frank Singular

Curso de Introduccin al Cataln F. Plena me te lo la li se ho hi ne nos vos los les los se F. Ellidida F. Reduda m m t t l l l s n s s n ns ls ls s

Persona F. Reforada 1 em 2 et 3 el es en

Plural

1 2 3

ens us els els es

Em

CD CI

Miram, estimar-me, mestima. Em dna un llibre CD Jo em pentino Jo em rento les mans

Reflexiu CI El i La Li CI CD Es Reflexiu CI Ella es renta les mans. Ell es pentina CD

El mira, la mira, lestima,

Ho

Substituir (CD)

aix, all, tota una oraci

Mham donat all

(Mho

han donat).
Substituir (Atribut no definit)

s maca (Ho s)

22

Paya Frank

Curso de Introduccin al Cataln

Hi

Substituir ( S. Prep. de-) Surto amb el Pep (Hi surto) Substituir (CC Manera) La nena arriba b (Hi arriba) Substituir (C. Predicatiu) La nena arriba cansada (Hi arriba) Substituir Li en combinacions binnies (excepte en valenci) Substitueix (-sentit partitiu- S. Prep. De) Ve de linstitut ( en ve) Substitueix (CD indefinit) Menja carn (en menja). nic pronom feble que pot substituir un pronom feble indefinit

En

Cauen fulles (en cauen)

Substitueix (Atribut) El / La

Soci del Bara, ja fa temps que ns.

Substitueis CD El mira, La mira, lestima, etc. Tamb substitueix atribut definit s el metge,

Ls.

Substitueix CD, CI, Recproc CD (Ens escribim), Recproc CI (Ens escribim cartes) , Reflexiu CD i Reflexiu CI. Nos Vos Substitueix CD, CI, Reflexiu CD (Us renteu abans de venir), Reflexiu CI ( Us renteu les mans), Recproc CD (Us estimeu), Recproc CI. Serveix tant per mascul com per femen (Vinc per donar-los els llapis als nois / a les noies) Los Es Reflexiu CD, Reflexiu CI, Recproc CD i Recproc CI.

8.- Sintagmes nominals amb nucli buit

En el cas de dos sintagmes nominals consecutius amb un nucli idntic, s convenient elidir el nucli del segon SN: el [llibre] de la Rita i el

[#] de la Snia; La [casa] vella i la [#] nova.

23

Paya Frank

Curso de Introduccin al Cataln

NORMA I S

Abs de noms deverbals

Actualment s molt freqent ls abusiu. Evitem-ho.

Lo neutre
El catal central estndard no t un article lo neutre. Per no es pot fer servir larticle mascul de forma sistemtica. En general, es pot fer servir amb els adjectius qualificatius, sobretot graduats: El millor de tot s el seu somriure. Els demostratius aix, all poden fer la mateixa funci: No em tornis a

dir tot all que em dius sempre

El recurs dincloure algn nom abstracte o apropiat en el context acostuma a donar bons resultats: *Lo nou en la moda s el color verd

La nova tendncia en la moda porta el color verd; El color verd est de moda.
Les construccions amb adjectius que quantifiquen es poden resoldre amb Quant gasta! girs de les oracions exclamatives: *Lo que gasta

24

Paya Frank

Curso de Introduccin al Cataln

LA MODALITAT ORACIONAL

Continguts

Estudi de la llengua 1. 2. 3. 4. La modalitat oracional Les oracions interrogatives Les oracions imperatives Les oracions exclamatives

25

Paya Frank

Curso de Introduccin al Cataln

1.- La modalitat oracional

Diferenciem la transmissi duna informaci de la formulaci duna pregunta o duna ordre. Les marques de modalitat sn les caracterstiques com ara lentonaci, el mode del verb, lordre dels constituents, etc., que permeten a loient de reconixer la modalitat.

Tipus doracions segons la modalitat

La modalitat que suposa una mera tansmissi dinformaci s la modalitat asseverativa o declarativa. Un subtipus doracions asseverativess el de les oracions negatives. Amb les oracions interrogatives, el parlant demana una informaci al seu interlocutor: Quin dia tornareu? Les oracions imperatives serveixen per donar una ordre a linterlocutor: Torneu aviat! En les oracions exclamatives quantificaci: Quina olor tan bona que fas! expressen un grau de

2.- Les oracions interrogatives

Interrogatives totals i interrogatives parcials
Les oracions interrogatives normalment sn lexpressi duna demanda dinformaci que fa el parlant. Les oracions interrogatives totals demanen una resposta del tipus s o no. I les interrogatives parcials demanen una resposta que correspongui al constituent interrogat: Quin dia

torna en Daniel?

26

Paya Frank

Curso de Introduccin al Cataln

Lordre a les oracions interrogatives

En les oracions interrogatives parcials, el constituent interrogat, s un pronom interrogatiu o un sintagma encapalat per un adjectiu interrogatiu. Quan ha vist aquesta pellcula, la Maria? Les oracions interrogatives totals presenten menys distorcions aparents en lordre. El nou govern ha aportat solucions als greus

als problemes del pas.

Sovint les oracions interrogatives totals van encapalades per un element que ton que no t cap funci gramatical: Que vindrs?

Vindrs?
La interrogaci retrica s la utilitzaci duna oraci interrogativa, no per demanar informaci, sin per establir complicitat amb Que potser haurem de continuar suportant les seves linterlocutor:

impertinncies gaire temps?

Les interrogatives eco expressen extranyesa i de fet no sn autntiques. Sovint es fan servir preguntes per doanr una ordre de manera indirecta o ms cortesa: Podries tancar la porta?

La Maria

vol

una poma

qu

Qu

vol

La Maria ?

27

Paya Frank

Curso de Introduccin al Cataln

3.- Les oracions imperatives

Serveixen per donar una ordre: Calla! El nominal que tot sovint encapala les oracions imperatives no s el subjecte, sin una vocatiu i serveix per adrear-se a linterlocurtor Vicen, aquest quadre est tort.

4.- Les oracions exclamatives

Oracions com Quina calor que fa! Sn de tipus exclamatiu. Igual com en les oracions interrogatives, finalment apareix el subjecte: Que feli que s la nostra filla! / *Que feli que la nostra filla s!

28

Paya Frank

Curso de Introduccin al Cataln

LORDRE DELS CONSTITUENTS A LORACI.

Continguts
Norma i s 1. Lestructura informativa de loraci: tema i rema. 2. Canvis dordre per rematitzaci. 3. Canvis dordre per tematitzaci: la dislocaci

29

Paya Frank

Curso de Introduccin al Cataln

1.- Lestructura informativa de loraci: tema i rema.

Una de les funcions bsiques de la llengua s la transmissi dinformaci. s la funci primordial de les oracions asseveratives o declaratives. En una conversa o en un text es parteix normalment dun context previ i, per tant, duns coneixements compartitis. La informaci que el parlant suposa coneguda del seu interlocutor s la informaci vella o tema, i la informaci desconeguda que li transmet per primer cop s la informaci nova o rema.

2.- Canvis dordre per rematitzaci

Els constitents que es desplacen cap al final de loraci s converteixen en rema.

3.- Canvis dordre per tematitzaci: la dislocaci

Els constituents desplaats a linici de loraci esdevenen temtics.

30

Paya Frank

Curso de Introduccin al Cataln

ORACIONS COORDINADES I SUBORDINADES SUBSTANTIVES

Conjuncions de subordinaci. Sempre enllacen elements que fan la mateixa funci sintctica. Si la conjunci simplement enllaa, i no expressa cap altre relaci entre els elements units, la conjunci s copulativa. Si, a part denllaar expressa alguna altra relaci, la conjunci pot sser disjuntiva, causal, etc. Conjuncions de subordinaci. Enllacen elements que no fan la mateixa funci sintctica, sin que un dells s complement de laltre. Entre els complements, les anomenats cirumstancialssn especialment difcils de classificar, puig que les circumstncies poden ser infinites.

31

Paya Frank

Curso de Introduccin al Cataln

Continguts
Estudi de la llengua 1. Noci doraci composta. 2. Les oracions coordinades.

Norma i s Alternatives a la coordinaci copulativa Infinitius amb article

32

Paya Frank

Curso de Introduccin al Cataln

1.-Noci doraci composta

Les oracions sn compostes si contenen ms duna predicaci i ms dun verb. En una oraci composta hi ha dhaver, com a mnim, un verb en forma personal el de loraci principal- i tants verbs com oracions.

Coordinaci i subordinaci
La coordinaci s un mecanisme de connexi de constituents, ja siguin oracions o sintagmes. La noci de subordinaci equival en gran mesura a la de complementaci. Una oraci subordinada ser inclosa dins una altra, anomenada principal o matriu. En la producci lingstica real, la llargria duna oraci est limitada per la capacitat de comprensi i de memria dels participants en la conversa o dels lectors del text. COORDINACI Oraci Nexe Oraci Oraci

SUBORDINACI Oraci Oraci

33

Paya Frank

Curso de Introduccin al Cataln

Juxtaposici
Les relacions semntiques que es donen entre oracions es poden donar tamb entre oracions independents. En alguns casos la juxtaposici s un recurs per evitar una successi carregosa doracions encapalades per la conjunci i: Plou. Fa

fred. Els carrers sn deserts. LEva camina de pressa cap a casa.

2.- Les oracions coordinades

La relaci entre les dues oracions coordinades no s la dinclusi, sin que es tracta de dos constituents del mateix nivell.

Coordinades copulatives
La coordinaci copulativa comporta laddici o suma de la informaci que proporcionen les dues oracions unides, ja sigui amb la conjunci positiva i o amb la negativa ni: En Josep llegia un conte i la Mnica

feia un trencaclosques; Avui no ha plogut ni plour dem.

La conjunci que (s molt rara) s ds rondallstic:camina que caminars. I la conjunci e sha quedat arcaica, ja no susa.

Coordinades disjuntives
Les oracions coordinades disjuntives presenten una alternativa entre dos esdeveniments i es conecten mitjanant la conjunci o o la locuci o b.

34

Paya Frank

Curso de Introduccin al Cataln

Coordinades adversatives
Les oracions coordinades adversatives expressen una contraposici entre dos esdeveniments que aparentment sn contradictoris. Estava molt cansat, per va venir a la reuni. La conjunci adversativa encapala la segona oraci. Si la primera oraci s negativa, la segona pren un mats dexclusi ms fort i va introduda per sin que o ans.

Coordinaci i juxtaposici
Les oracions juxtaposades, sovint sn anomenades, coordinades distributives. En elles un constituent marca la correlaci per no tenen cap conjunci.

NORMA I S

Alternatives a la coordinaci copulativa

Els textos que escribim han de ser simples, clars, coherents i al mxim dexplcits.

Infinitus amb article

El catal noms admet larticle davant linfinitiu si aquesta forma verbal est lexicalitzada com un nom de la llengua i no t, valor doraci subordinada substantiva (El menjar era molt dolent, El poder del tir no tenia lmits) o b quant funciona com un substantiu amb un cert valor modal (El caminar del nen recorda al dun nec). No s acceptable larticle davant doracions substantives: *El marxar tant dhora ens va permetre

agafar el tren

Marxar tant dhora ens va permetre agafar el tren.

35

Paya Frank

Curso de Introduccin al Cataln

LES ORACIONS RELATIVES

FUNCIONS DELS PRONOMS RELATIUS subjecte

QUE
CD SN temps

QU QUI EL QUAL

CI CP CR

CC

El nen que va nixer ahir. Les cadires que has comprat. Lany que va morir lavi. Els sol.lcitants a qui/als quals enviarem cartes Els parents de qui/dels quals ning no es recorda Els amics amb qui/amb els quals vaig a sopar Uns diners sense els quals no es pot viure

DIFERENTS TIPUS DE QUE * Que pronom relatiu ton. Sol tenir un antecedent. Sempre representa a alg. -Subjecte : el noi que mestima - CD : el noi que jo estimo. -CCT : ens casarem el dia que ens convingui. 36

Paya Frank

Curso de Introduccin al Cataln

* Qu coses.

pronom relatiu tnic. Va precedit de preposici i es refereix a -la ploma amb qu escric -la casa en que visc

* Que

conjunci coordinant. s propia de la rondallstica. -camina que caminars -plora que plorars.

* Que conjunci subodinant. s la que ms surt. No fa de res. s un nexe que possibilita la subordinaci. -Diu que vindrs * Que totals. il.latiu. Exclusiu del catal. Introdueix interrogatives normalment -Que sha acabat la sopa el nen? /Sha acabt la sopa el nen? * Que adverbi ponderatiu exclamatiu. -Oh que cansat estic! -Que bonic! pronom interrogatiu = quina cosa. Nhi ha de dues maneres: -Interrogativa directa: Qu fas aquest cap de setmana? -Interrogativa indirecta: Mha demanat qu volia.

* Qu

1.- Oracions relatives especificatives

Els excursionistes que van tenir fred es van posar malalts

excursionistes excursionistes que van tenir fred

37

Paya Frank

Curso de Introduccin al Cataln

2.- Oracions relatives explicatives.

Els excursionistes, que van tenir fred, es van posar malalts.

Excursionistes

que van tenir fred

38

Paya Frank

Curso de Introduccin al Cataln

LES ORACIONS ADVERBIALS

ORACIONS ADVERBIALS
PRPIES O CIRCUMSTANCIALS: -Temporals -Locatives -Modals IMPROPIES: -Causalitat: Causals Finals Concessives Condicionals -Correlatives: Comparatives Consecutives

39

Paya Frank

Curso de Introduccin al Cataln

40

Paya Frank

Curso de Introduccin al Cataln

DELS INICIS ALS NOSTRES DIES 1.- Orgens duna literatura. Lpoca medieval.
Cal buscar els orgens del catal en lanomenat llat vulgar, parlat pel poble en els territoris que havien estat ocupats per lImperi Rom. Els textos catalans ms antics que conservem sn el Llibre Jutge i les Homiles dOrgany. La poesia dels trobadors procedia dOccitnia. Els trobadors catalans escrivien en occit , llengua aleshores de restigi. El tema bsic era lamor corts; la cortesia era un conjunt de virtuts i qualitats que havia de tenir el cavaller enamorat duna dama. Ramon Llull s considerat el creador del catal literari. Fou un autntic savi i are de la combiantria occidental. Posa tot el seu saber al servei duna nica causa: la difusi de la veritat del cristianisme. Blanquerna o Llibre de les meravelles, considerades novel.les, fixaren un model de prosa catalana culta que va ser vigent durant molts anys; el Llibre dAmic e Amat s un exemple de prosa petica i el Llibre de les Bsties, de prctica de lapleg. Quant la poesia damor catal depenia del mn dels trobadors i sescribia en occit, i Ramon Llull iniciava una enfervorida redacci de llibres, aparegu la primera de les anomenades quantre grans crniques. La crnica s un gnere narratiu, a mig cam entre lapopeia o pica, i la novel.la destudi i lestudi histric. Les quatre grans crniques relaten uns 170 anys regnats de lacorona dArag i tenen un gran valor literari. La Crnica de Ramn Muntaner s un autntic llibre de memries i autobiografia. Durant tota lpoca medieval, es conrea un tipus de prosa anomenada moral i religiosa.

41

Paya Frank

Curso de Introduccin al Cataln

2.- A cavall de dues edats: els segle dor.

El perode entre 1390 i 1490, entra en crisi la mentalitat feudal i simposa una concepci de ka vida diferent. A les acaballes del segle XIV i durant els dos segles segents sintrodueix el Renaixement. Anomenem Humanisme les manifestacions escites en el renaixement; Francesco Petrarca ns el primer gran model. En lmbit catal destaca Bernat dEsclot. La novel.la cavalleresca va significar la modernitzaci de la narrativa medieval, introduint-hi una visi realista i satrica, i abandonant el contingut fantstic i meravells propi del llibre de cavalleries. Es posa fi a ala dependncia de la poesia catalana respecte duna altra lengua i dunes formes potiques que no corresponien a la realitat social del moment.

42

Este libro fue distribuido por cortesa de:

Para obtener tu propio acceso a lecturas y libros electrnicos ilimitados GRATIS hoy mismo, visita: http://espanol.Free-eBooks.net

Comparte este libro con todos y cada uno de tus amigos de forma automtica, mediante la seleccin de cualquiera de las opciones de abajo:

Para mostrar tu agradecimiento al autor y ayudar a otros para tener agradables experiencias de lectura y encontrar informacin valiosa, estaremos muy agradecidos si "publicas un comentario para este libro aqu" .

INFORMACIN DE LOS DERECHOS DEL AUTOR

Free-eBooks.net respeta la propiedad intelectual de otros. Cuando los propietarios de los derechos de un libro envan su trabajo a Free-eBooks.net, nos estn dando permiso para distribuir dicho material. A menos que se indique lo contrario en este libro, este permiso no se transmite a los dems. Por lo tanto, la redistribucin de este libro sn el permiso del propietario de los derechos, puede constituir una infraccin a las leyes de propiedad intelectual. Si usted cree que su trabajo se ha utilizado de una manera que constituya una violacin a los derechos de autor, por favor, siga nuestras Recomendaciones y Procedimiento de Reclamos de Violacin a Derechos de Autor como se ve en nuestras Condiciones de Servicio aqu:

http://espanol.free-ebooks.net/tos.html