Treball de Recerca

Vull saber com va crear Du el mn. Vull conixer els seus pensaments. La resta sn tonteries. Albert Einstein

Suele decirse que no puede lograrse algo a cambio de nada. Pero el Universo puede ser el colmo del almuerzo gratis. Alan Guth

Si estem sols en lUnivers, Segur que seria una terrible prdua despai. Carl Sagan

Agraments
El llarg cam que he hagut de recrrer per a realitzar aquest treball de recerca no lhe fet pas sol. Han hagut moltes persones que mhan ajudat i que ara recordar. Primerament vull donar les grcies a la meva tutora, Meritxell Mallorqu, que em va ajudar a decidir el tema del treball i ha anat seguint el meu progrs. A continuaci vull agrair lesfor que va fer el gran divulgador cientfic, Javier Armentia per recomanar-me cientfics i a tots els investigadors amb els qui he pogut contactar: lvaro de Rjula, Carme Gallart, Susana Iglesias-Groth, Rafael Barrena Delgado, Alberto Casas, Jorge Sanchez Almeida, Miguel Santander Garca i Alberto Lobo. Als enginyers informtics de lIEEC: Llus Gesa Bot i Josep Gurdia Oliveras. Vaig poder participar en el 5 Campus de Recerca de la UdG i aix que agraeixo als organitzadors del Campus, Pep Anton Vieta i Josep Duran loportunitat dassistir -hi. En aquest campus, realitzat durant les dues primeres setmanes de juliol, vaig poder gaudir de lassessorament de la doctora Marta Peracaula, que em va ajudar a fonamentar totalment el meu treball de recerca. Tamb agraeixo la gran ajuda dAlina Hirschmann, que em va tractar com un rei, ensenyant-me les installacions de lInstitut de Cincies de lEspai i organitzant -me unes entrevistes amb tres investigadors del centre. Moltssimes grcies tamb a aquests investigadors: Albert Izard, Arnau Pujol i Jacobo Asorey. No moblido dels professors de lInstitut Illa de Rodes que van contestar amablement les entrevistes enviades on-line. Daquests he de destacar a llex Blasi i en Daniel Gens, que es van preocupar pel meu treball aportant-me molta informaci i contactant amb experts sobre diversos temes. A en Xavier Serra i Besal, que em va corregir la part de la histria de la filosofia. Grcies als alumnes dESO de lInstitut per haver respost les enquestes per aquest treball durant el mes de maig. Per acabar, agraeixo a la Societat Astronmica de Figueres i a lAgrupaci Astronmica de Sabadell, per haver respost les meves entrevistes. Lltima persona a la que vull agrair, i que s la que ms mha ajudat en el treball s la meva germana, Anabel Moreno, que mha animat dia rere dia a realitzar el treball , al igual que els meus pares. Moltes grcies a tots, aquest treball va per vosaltres.

NDEX
1. Introducci............................................................................................................1 2. Cosmogonies de lAntiguitat.................................................................................3 2.1 Els sumeris......................................................................................................3 2.2 Els babilonis....................................................................................................4 2.3 Els egipcis........................................................................................................5 2.4 Lndia..............................................................................................................6 2.5 La cultura Xinesa.............................................................................................9 2.6 La civilitzaci Maia..........................................................................................9 3. Grcia. Linici de la Filosofia................................................................................10 3.1 Tales de Milet................................................................................................11 3.2 Anaximandre.................................................................................................11 3.3 Anaxmenes...................................................................................................12 3.4 Herclit dEfes..............................................................................................12 3.5 Els pitagrics.................................................................................................12 3.6 Parmnides dElea.........................................................................................13 3.7 Empdocles...................................................................................................13 3.8 Anaxgores....................................................................................................13 3.9 Demcrit.......................................................................................................14 3.10 Sofistes........................................................................................................14 3.11 Scrates.......................................................................................................14 3.12 Plat............................................................................................................14 3.13 Eudox de Cnidos..........................................................................................15 3.14 Aristtil........................................................................................................15 3.15 Aristarc de Samos.......................................................................................16 3.16 Hiparc de Nicea...........................................................................................16 3.17 Claudi Ptolemeu. La primera cosmologia consolidada...............................16 4. LEdat Mitjana.....................................................................................................17 4.1 La Patrstica...................................................................................................18 4.1.1 Sant Agust......................................................................................18 4.1.2 Dions Areopagita...........................................................................18 4.1.3 Isidor de Sevilla...............................................................................18 4.1.4 Beda el Venerable..........................................................................18 4.2 La ciencia Islmica.........................................................................................19 4.3 LEscolstica..................................................................................................20 5. El Renaixement i la Revoluci Cientfica.............................................................20 5.1 LHeliocentrisme de Nicolau Coprnic..........................................................20 5.2 Galileo Galilei................................................................................................21 5.3 Johannes Kepler............................................................................................21 5.3.1 Les tres lleis de Kepler....................................................................22 5.4 Ren Descartes.............................................................................................22 5.5 Sir Isaac Newton...........................................................................................23 5.5.1 Un Univers infinit i esttic..............................................................23 5.6 De Newton a Einstein....................................................................................24 5.6.1 El problema tres cossos..................................................................24

5.6.2 La llei de Bode................................................................................25 5.6.3 La paradoxa dOlbers I el Perqu la nit s negra?.......................26 6. DEinstein als nostres dies...................................................................................26 6.1 Albert Einstein...............................................................................................26 6.1.1 La Teoria de la Relativitat...............................................................27 6.2 Mecnica Quntica.......................................................................................29 6.2.1 La llum s una ona o una partcula?...............................................30 6.2.2 El principi de superposici..............................................................31 6.2.3 Lexperiment de la doble escletxa amb electrons..........................31 6.3 LUnivers en expansi...................................................................................32 6.3.1 I va fer: Bang!.................................................................................33 6.4 La Teoria del Big Bang...................................................................................34 6.4.1 La Inflaci Csmica.........................................................................35 6.4.2 Els primers moments del Big Bang.................................................36 6.5 La matria fosca............................................................................................38 6.6 Lenergia fosca..............................................................................................39 6.7 El Bos de Higgs............................................................................................40 7. Teories alternatives a la Fsica actual.................................................................42 7.1 La Gravetat Modificada (Modified Gravity)..................................................42 7.2 Gravetat Quntica de Bucles.........................................................................43 7.3 Extra dimensions...........................................................................................43 7.4 Teoria de Cordes...........................................................................................44 8. Qu hi havia abans del Big Bang?.......................................................................46 8.1 Michio Kaku..................................................................................................46 8.2 Andrei Linde..................................................................................................47 8.3 Param Singh..................................................................................................48 8.4 Lee Smolin.....................................................................................................48 8.5 Neil Turok......................................................................................................49 8.6 Roger Penrose...............................................................................................49 8.7 Com comprovem les teories?.......................................................................50 8.8 Per finalitzar... .............................................................................................51 9. Com acabar lUnivers?......................................................................................52 9.1 Big Crunch.....................................................................................................53 9.2 Mort Trmica (Big Freeze) o Big Rip.............................................................53 9.3 Big Bounce....................................................................................................54 10. Com sinvestiga lorigen de lUnivers actualment?.............................................54 10.1 Satllits.......................................................................................................54 10.1.1 WMAP..........................................................................................54 10.1.2 Planck...........................................................................................55 10.1.3 Euclid............................................................................................55 10.2 LHC (Large Hadron Collider).......................................................................55 11. Conclusions..........................................................................................................57 12. Bibliografia..........................................................................................................60 13. Webgrafia............................................................................................................61

Annex A..................................................................................................................................65 Annex B..................................................................................................................................69 Annex C..................................................................................................................................73 Annex D..................................................................................................................................74

1. Introducci
Sovint, quan s de nit i mirem el cel quedem meravellats per la infinitat destrelles que podem veure. LUnivers fascina a tothom. Aquest gran espectacle celeste fa que els humans quedem empetitits davant de la seva majestuositat, els humans no som tan grans, s ms, no som res de res, comparats amb lUnivers. Durant la vida diria pensem en moltes coses, per quan arriba el moment que es fa de nit, si observem el cel, les preguntes que ens fem sn una mica diferents. Ens comencem a preguntar pels nostres inicis, per la funci dels homes en aquest illot rocs anomenat Terra, per linici de tot el que podem veure, per la vida desprs de la mort... Com si el firmament tingus poders per fer-nos reflexionar. Una cosa semblant va ser la que em va passar a mi i que em va fer decantar per a abordar el tema de lOrigen de lUnivers com a focus del meu Treball de Recerca. Aquesta s una de les preguntes ms importants que existeixen i podeu fer la prova. Podeu realitzar una cadena de preguntes, s a dir, fer una pregunta i preguntar sobre un element de la pregunta anterior i aix successivament, fins que arribareu a una qesti fonamental, com s: Quin va ser lOrigen de lUnivers?. Perqu aquesta no s pas una pregunta nova. Es tracta duna de les primeres preg untes que lhome es va plantejar des de que s curis, una pregunta bsica que ha anat seguint a la humanitat des del seu inici, ja que la histria de lastronomia s quasi tan antiga com la de lsser hum. Sempre hem cregut que la soluci a les nostres preguntes estava all a dalt, i no estvem errats, lobservaci del cel ens va permetre millorar la navegaci (saber la latitud i clcul de distncies), la ramaderia i lagricultura (per a saber quan plantar i recollir cultius), per calcular el temps (primers calendaris) i per afers diversos com saber el millor dia per emprendre una acci militar o per realitzar rituals. Per el ms important que vam trobar en el cel van ser les primeres cosmogonies i les solucions a les preguntes existencials, que va servir per calmar la nostra set de coneixement. Les cosmogonies eren narracions mtiques (utilitzant ssers sobrenaturals) que servien per donar resposta a lorigen de lUnivers i a la prpia humanitat. Grcies als antroplegs moderns shan pogut recopilar innumerables relats, que fan veure que aquests intents dexplicar don venim sempre han estat presents en lsser hum. Totes les societats, tan si sn petites o grans, perdudes en un illot o allades enmig dun desert inhspit, tenen la seva histria del mn. En aquest treball shan recopilat les explicacions ms antigues i la seva posterior evoluci fins a les que ens regeixen actualment. Daquesta manera es recull tot el cam que la humanitat ha recorregut fins lactualitat i ens prepara per a les teories futures, amb lobjectiu de que

qualsevol persona que hagi llegit aquest treball, pugi entendre-les i (perqu no) formular una teoria coherent i consistent. Per tal daconseguir aquest ambicis objectiu, he hagut de llegir -me molts llibres sobre el tema en qesti i he contactat amb quinze professionals que mhan donat la seva opini respecte a lorganitzaci del treball. Vaig participar al 5 Campus Jove de Recerca (UdG), en el qual em van assignar una investigadora relacionada amb el meu tema dinvestigaci. Durant dues setmanes em va ajudar a crear un gui encara ms ajustat i em va proporcionar molta informaci. Per encara ampliar ms la qualitat de la informaci vaig anar a la Universitat Autnoma de Barcelona, on all vaig poder tenir una reuni amb tres investigadors del centre, que em van dir quines eren les teories ms noves que existien i que havia de tractar. Aix he aconseguit un treball totalment actualitzat. La pregunta Quin s lOrigen? pot tenir diverses solucions. Aix que per saber quina s la que predomina en la societat he realitzat un petit estudi a travs denquestes dirigides a diversos sectors de la poblaci: alumnes dESO, adults no especialitzats, associacions dastronomia i investigadors especialitzats en el tema. Amb tota la informaci que vaig aconseguir en tots els llocs esmentats he construt aquest treball, que magradaria que gaudiu. El treball comena amb les cosmogonies de les civilitzacions ms antigues. Perqu, com diuen alguns savis, cal conixer el passat per entendre el present i poder predir el futur. Espero que us agradi.

2. Cosmogonies de lAntiguitat. 2.1. Els sumeris

La civilitzaci sumria va ser la primera i ms antiga (3500 a.C), va estar situada en la regi de lOrient Mitj, formant part del sud de lantiga Mesopotmia, entre les planes dels rius Tigris i ufrates. Els mites que utilitzaven els sumeris per donar resposta a les seves preguntes estaven protagonitzats per dus. Aquests apareixen en els relats, mtics o llegendaris, que estaven dedicats a uns temes en concret, ben definits i que responien a preguntes precises com: el naixement dels seus dus, lorigen de plantes, utensilis o tcniques... El relat ms fams, complet i detallat, es troba en el Poema de la Creaci. En aquest sexplica com, al principi dels temps, noms existia una extensi aquosa, presentada com la uni de Tiamat (deesa femenina que es relaciona amb laigua salada que formar el mar) i de Aps (du mascul, que representa lAigua dola, que formar la capa subterrnia). Daque sta barreja en sorgiran les divinitats primitives, i ms tard, (parella a parella) els grans dus. De la uni de dos daquests s don naixer Marduk, considerat el du ms perfecte i incomparable. Aps i Tiamat es penedeixen del desordre provocat pels seus descendents i decideixen aniquilar-los. Al assabentar-se daix, Ea (pare de Marduk), savana i mata a Aps. Tiamat, molt enfadada, va enviar monstres liderats per Kingu, amo de la Tableta del Dest. Tots aquest monstres van ser derrotats per Marduk i grcies a aix es va convertir en el governant suprem dels altres dus. Marduk va lluitar contra el Mar (Tiamat) i desprs dhaver guanyat la batalla, va procedir a crear el mn. Va obrir per la meitat el seu enorme cadver, amb la part superior va crear lHemisferi de A dalt (el Cel), on va installar els diferents astres, i amb la part inferior va fer lHemisferi de A baix, construint tota la geografia, comenant per Mesopotmia. A Kingu, li va arrencar la Tableta del Dest i barrejant la seva sang amb terra, va crear la humanitat. En un altre mite, ens presenten a Marduk com a creador del Mn (igual que en el mite dabans), per algunes coses sn diferents. Aquesta segona versi ens parla dun origen, on noms hi havia lAigua, un mar sense fons ni riberes. A lhora de crear la plataforma terrestre , ho justifiquen de la segent manera: En la superfcie de lAigua, Marduk va construir una balsa, Desprs va formar la pols i la va amuntegar a sobre. Altres relats, aparentment anteriors, ens presenten la creaci de lunivers de la m dels tres dus suprems:
3

Quan An1, Enlil2 i Ea3, els Grans dus, Van planificar el cel i la terra... O b, sexplica com el cap de la dinastia divina, An, va crear el Cel i el gran savi, Ea, va crear la resta: Quan An va engendrar el cel I Ea va fundar la terra... Encara trobem un altre relat, ms antic, que es presenta la creaci duna manera diferent. Ho fa en forma de cadena. Explica que An noms va crear el primer element, el cel, que a la vegada va crear el segon, la terra, i aix successivament. Diu aix: Quan An va haver creat el cel, Quan el cel va haver creat la terra, Quan la terra va haver creat els rius, Quan els rius van haver creat els rierols... Aquestes variacions estan totes acceptades com a part del sistema religis mesopotmic, que es considera com una doctrina precisa i inequvoca.

2.2. Els Babilonis

Els babilonis van heretar la concepci de lUnivers dels sumeris. Cap a lany 3000 a.C. creien que lUnivers va sorgir dun element nic, laigua, i el concebien com a una espcie dostra plena daquest element, amb la Terra al centre, surant. La Terra, plana i amb forma de disc, tenia una muntanya central i una serralada que la vorejava. Tot aix estava envoltat per una srie de cpules, a dalt, trobem dos cpules de Cel i la cpula del les estrelles, on tamb es situava el Sol i la Lluna. A sota de la Terra, trobem la de Aps (aigua dola) i la de la mort. Tant a dalt com a baix es trobaven les aiges primordials, que a vegades es filtraven i produen la pluja i els rius. Els agricultors babilonis, davant la necessitat de preveure les estacions de lany, van estudiar els moviments del Sol i de la Lluna i, daquesta manera, van poder crear el seu calendari (el primer de la histria). Van dividir els dies en mesos, van designar com a principi de cada mes el dia segent de la lluna nova, aix van predir que la durada del mes lunar era una mica ms de 29 dies i mig (29 dies, 12 hores, 44 minuts i 2 segons). Aquests mesos es van agrupar en grups de dotze mesos lunars (formant un any) que en total sumen, aproximadament, 354 dies. Aleshores,
1 2

El pare dels dus. Exemple de du ocis, nominalment s el cap del pante malgrat que no exerceix. Du que exerceix el poder executiu a lassemblea divina, de carcter despietat i imprevisible. 3 Tamb denominat Enki, germ de Enlil I fill de An. La seva missi era la de crear els homes.

per ajustar lany lunar a lany solar, el rei afegia de tant en tant un any de 13 mesos. Fins al segle VI a.C. aquests afegitons no van ser regulars, per a partir del segle V a.C. els van aplicar regularment, concretament, 7 afegitons cada 19 anys. Per fer aquests clculs es van basar en el cicle de Met, que havia observat que 235 mesos lunars, s a dir, 19 anys i 7 mesos, corresponien a 19 anys solars. Els babilonis tamb van ser els primers en estudiar els eclipsis, en dividir el dia en 24 hores i en descriure les constellacions. 2.3.

Els egipcis

Egipte va ser una gran civilitzaci que va sorgir de la uni dels territoris situats en les riberes mitjanes i baixes del riu Nil, aquesta unificaci va comenar prop del 3150 a.C. i es van desenvolupar durant els 3000 anys segents, fins larribada dels romans. La cosmogonia de la cultura egpcia era variable i depenia de lrea dEgipte on es centrs, ja que a cada localitat es donava importncia a un du diferent. Per aquest motiu, exposarem els punts en com que tenien totes. La cultura egpcia ens presenta el principi com un lloc on no hi havia res, excepte Nun4, que era considerat el Caos i es presentava com un oce turbulent de sexe mascul infinit. Cap soroll, cap llum, noms silenci, tenebres i buit. Abans de que lUnivers exists noms hi havia aix, que era anomenat: aiges csmiques. Quan el cel no havia nascut, quan els homes no havien nascut, quan els dus no havien sigut illuminats i incls la mort no havia nascut.5 Dins daquest oce sallotjava un gran poder i partcules a lespera de la creaci. Un dia, dins daquest oce es va produir una mutaci de la qual va aparixer el du Horus considerat el Demirg6. Horus va comenar a crear el seu propi cos tangible, s a dir, es va crear a ell mateix. s per aix que en els textos egipcis com el Llibre dels morts apareix: Ha vingut a la Vida per s mateix, sense pare ni mare. Del centre de loce va aparixer un gran tur, en el qual es va posar Horus7. A continuaci va volar cap a tots els costats alhora, creant lordre a lUnivers. Per aquest univers no era del tot segur, existien forces que amenaaven en tot moment pertorbar el mn organitzat. Es creia que

4 5

Nun (Nuu). Oce celestial abstracte i catic que va crear els deus egipcis. Fragment extrets dels Textos de les pirmides, gravats en les pirmides que recullen les teories de la creaci procedents de la tradici oral. 6 Du creador del mn. 7 Recordem que aquest du era considerat un falc, per tant, podia volar.

cada nit el Sol es submergia en el Nun i, al alba, tornava a renixer victoris desprs dhaver guanyat a la serp Apep8. Per aquest motiu, els egipcis pensaven que qualsevol nit el caos podia apoderar-se del mn, si alguna vegada el Sol perdia la lluita contra Apep. Daquesta manera, sexplica perqu la cultura egpcia estava plena de rituals, ja que resaven per intentar preservar lequilibri. A partir daquest punt la histria es torna una mica confusa, es separa en petits cultes locals que entenen la creaci de diferents maneres. Les ms rellevants sn la de la regi dHeliopolis, on el du suprem era Atum-Ra que regnava conjuntament amb vuit dus ms formant la Enada9; la de Menfis considerava ms important al deu Ptah; en a Tebes el du Amn era la gran divinitat i, per ltim a Hermopolis, on el du Tot i la Ogdada10 eren els ms destacats. Cal dir que els egipcis van intentar cercar un calendari ms exacte, basant-se en lany solar astronmic. Van dividir lany en 12 mesos de 30 dies (360 dies en tota l) i per completar lany afegien 5 dies que no pertanyien a cap mes. Tamb, van dividir lany en tres estacions de quatre mesos: la primera, anomenada Akhet (inundaci); la segona, Peret que significava sortida de les terres de laigua i la tercera Shem (falta daigua). Inundaci. Akhet. Finals destiu i tardor. poca de llaurar. Peret. Hivern i principis de primavera. Recollecci. Shem Finals primavera i principi destiu.

Les tres estacions per a la cultura egpcia

Com que lany solar t 365 dies i un quart, lany solar i lany egipci sanaven desfasant de tal manera que al cap de 1456 anys tornaven a coincidir. Per, aix no influenciava en la curta vida duna persona, ja que aquest desfasament era inapreciable.

2.4. Lndia
DEgipte viatgem ara una mica ms a lorient i arribem a lndia. En aquest territori es va desenvolupar el que coneixem com la cultura de la vall de lIndus, la qual va tenir el seu esplendor cap a lany 3300 a.C. Al cap dun temps, durant el 1500 aC, la civilitzaci ndia va
8

Apep era una gran serp que encarnava el mal espiritual i els poders de lobscuritat. Cada nit lluitava contra el Sol, que solia estar en la forma de Horus o Ra. Es representada com una serp amb molts plecs i a cadasc daquests tenia un ganivet clavat. 9 Grup de nou detats, de la qual una era la principal i la resta eren els seus assistents. La ms important era la enada helipolitana que comprenia al deu principal Atum-Ra i els seus assistents: Shu i Tefnut, els seus fills Geb i Nut, i els seus nts Osiris, Isis, Set i Neftis. 10 Grup de vuit deus i deeses. Es tractava de quatre deus i les seves dones, tots subordinats al deu Tot.

rebre la invasi dels aris vdics i amb ells varen aparixer els Vedas11 i la religi vdica, basada en aquests llibres. Per explicar la cosmogonia daquesta cultura, aquesta vegada, procedir diferent. En primer lloc us convido a llegir unes estrofes de lHimne de la Creaci del Rig Veda i, a continuaci, far un anlisi.
No hi havia inexistncia ni existncia, llavors. No existia l'atmosfera ni el cel que est ms enll. Qu estava ocult? On? Protegit per qui? Hi havia aigua all insondablement profunda? No hi havia mort ni immortalitat llavors. Cap signe distingia la nit del dia. Un solament respirava sense al pel seu propi poder. Ms enll d'aix gens existia. En el principi la foscor amagava la foscor. Tot era aigua indiferenciada. Embolicat en el buit, esdevenint, aquest un va sorgir pel poder de la calor. El desig va descendir sobre aix en el principi, sent la primera llavor del pensament. Els savis, buscant amb intelligncia en el cor, van trobar el nexe entre existncia i inexistncia. La seva corda es va estendre a travs. Hi havia un a baix? Hi havia un a dalt? Hi havia procreadors, hi havia potncies. Energia a baix, impuls a dalt. Qui sap realment? Qui pot proclamar aqu d'on procedeix, d'on s aquesta creaci? Els dus van venir desprs. Qui sap, llavors, d'on va sorgir? Aquesta creaci d'on va sorgir? Potser va ser produda o potser no. El que la vigila des del cel ms alt, ell noms ho sap. O potser no ho sap. 25 20 15 10 5

-Himne nmero 129 del Rig Veda-

11

Sn els quatre textos ms antics de la literatura ndia, cadasc daquests cont Mantras (oracions) i Brhmana (explicaci de com fer ceremonies).

Daquest fragment podem saber que en el principi creien que res existia i que tot existia a la vegada (Vers 1). Tenien dubtes sobre aquest moment, es pregunten si en aquells instants hi havia alguna cosa oculta o no. Durant les estrofes segents (la segona i la tercera) es planteja la oposici del no res i alguna cosa, i poc a poc, es va veient que aquesta cosa que sorgeix s un sser primordial que estava en un estat latent (respirava sense al pel seu propi poder), i grcies al poder de la calor passa a un estat ms actiu. A continuaci, les estrofes 4 i 5, estan escrites en un to misteris i obscur, ja que daquell instant es coneix molt poc. Noms els savis (coneguts com Kavi) que tenen un gran poder espiritual, poden explicar com va ocrrer. Seguidament, daquell sser que era neutre apareix lenergia femenina i limpuls mascul, que desembocar en la creaci dels dus. s tamb important com, en lltima estrofa, es considera la possibilitat de que lUnivers hagi existit per sempre. No ho sabem, no ho podem preguntar als dus, perqu van aparixer desprs, noms s possible que ho spiga el ser suprem que tot ho vigila. Fins aqu s el que hem pogut extreure de lHimne de la Creaci, per la cosa no acaba aqu perqu amb aix encara no shavia format lUnivers tal i com s ara. s per aix que acabar dexplicar aquest pas amb un petit resum del pensament que es t sobre lorigen. El du que es va formar, quan hem dit que lenergia i limpuls van formar els dus, va ser Brahma. Juntament a aquest es va crear el que sanomena Ou Primigeni, utilitzat per moltes religions com lorigen de tot. Brahma va dividir lou i va formar el Cel i la Terra. Aix estava dins dun espai tancat, contingut pels anells de Sheshu, que era una cobra negra. En el fons, havia un mar de llet en el qual nedava una gran tortuga, sobre la que es recolzaven quatre elefants, cadascun mirant cap a un punt cardinal. A la vegada, aquests animals sostenien a les seves esquenes la Terra, formada per un disc simtric on hi havia una gran muntanya central, anomenada Meru. A la part alta daquesta muntanya havia un gran foc que al girar al voltant de la muntanya formava el dia i la nit.

Aqu podem observar com la cobra negra (Sheshu), envolta lunivers. A dins hi ha un mar de llet en el qual neda una tortuga que porta quatre elefants que, a la vegada, sostenen la Terra. Tamb es reflecteix la gran muntanya (Meru).

2.5. La cultura xinesa

Seguint en el continent asitic, trobem un gran pas amb una gran histria. Aquest s el cas de Xina, que en el tema de lorigen de lUnivers t una cosmogonia bastant definida que es repeteix en diferents llibres sagrats12. Aquesta explica que lUnivers es va formar per una divinitat primordial anomenada Pangu (Pan-ku). La histria ens relata que Pangu va nixer del Yin i el Yang13, dintre dun Ou Primordial i que va estar divuit mil anys creixent fins que, es va sentir sufocat i va trencar lou. Aix va produir que la llum i les parts lleugeres de lou ascendissin per formar els cels i les parts ms pesades van enfonsar-se formant la terra. En aquest moment, Pangu es va posar dempeus, just enmig de les dues parts per impedir que es tornessin a unir. Pangu, aguantant amb les mans el cel i amb els peus la Terra, va anar creixent (3 metres al dia) i al cap de divuit mil anys ms, el cel i la Terra estaven tan allunyats que es van poder solidificar i quedar estables. Ms tard, Pangu va morir i el seu al es va transformar en el vent i els nvols, la seva veu en trons, el seu ull esquerre en el sol, el dret en la lluna i el pl en les estrelles. El seu cos i els seus membres van formar 5 muntanyes, la seva sang laigua, les venes en camins, els msculs en camps i la seva suor, en pluja.

2.6. La civilitzaci Maia

A continuaci, ens detindrem en aquesta civilitzaci que tant hem sentit a parlar durant lany 2012. Doncs, primer de tot, cal dir que tots el llibres maies van ser c remats amb larribada dels espanyols, concretament a causa de lanomenat Auto de Fe de Man, on el sacerdot Diego Landa va organitzar la matana dels cacics maies i la posterior crema del material religis. Per sort un llibre es va poder conservar grcies a uns sacerdots, aquest s el Popol Vuh, en el qual trobem les llegendes de la creaci. Bsicament, la cosmogonia maia ha arribat a nosaltres a travs daquest llibre i per algunes cermiques policromades. La idea dels maies era que en el principi existia un estat dimmobilitat i calma, tal i com podem apreciar en les primeres paraules del Popol Vuh: Aquesta s la relaci de com tot estava en suspensi, en calma, en silenci; tot immbil, callat i buida lextensi del cel. No havia cap home, ni cap animal, ocell, peix, cranc, arbre, pedra, cova, herba, ni bosc: Noms existia el mar i el cel. Ens explica que noms existia el mar (en calma) i el cel, no hi havia res que es mogus, noms aigua en reps, mar afable i tranquil. A continuaci ens introdueixen els dus:

12 13

Xu Zheng (Histria de Pangu), Ge Hong (Descriu a Pangu) i Ouyang Xun (Parla de Pangu). Sn les dues forces fonamentals oposades i complementries, que es troben en totes les coses. El Yin representa la feminitat, el fred, la humitat i blandura. El Yang representa la masculinitat, lactivitat, la calor, la sequedat, duresa...

Noms el Creador, el Formador, Tepeu i Gucumatz14, els progenitors, estaven en laigua rodejats de claredat, estaven ocults sota plomes verdes i blaves, s per aix que sels anomena Gucumatz. Daquesta manera apareixen els dus creadors Tepeu i Gucumatz, que acte seguit es van posar a conversar i van pensar en com transmetre la seva herncia, aix que van decidir que crearien uns ssers que serien capaos dadorar-los. Primerament, van crear el Cor del Cel que va ser anomenat Hurac15, Du que ajudar a formar lunivers. Acte seguit, els tres, es van posar a treballar en la construcci de la Terra, amb el naixement de la matria don van sorgir de laigua grans muntanyes, turons, planes, rius i boscos. A continuaci van crear els primers animals: ocells, gats, serps i escurons. Per els creadors, com buscaven uns ssers que els lloessin, van preguntar Digueu els vostres noms. Per com els animals no parlaven, els dus es van enfadar i van buscar altres formes de vida. Per crear els humans van provar de fer-los de fang, per no podien caminar, ja que senfonsaven. Desprs van intentar-ho amb la fusta, per era massa dura i no tenien nima, aix que aquests dos tipus dhumans van ser eliminats amb un diluvi. Lltim intent va ser amb una massa de blat de moro groc i blanc, barrejat amb la sang de la serp. Daquesta manera es van crear quatre homes i les dones van ser creades a partir del seu home corresponent. Cada parella parlava en un idioma diferent, i per aquesta ra es van separar, formant aix, les quatre tribus maies que van existir. Un fet interessant s que els creadors van preguntar a aquests humans com es sentien. Els humans, molt correctes, van contestar que estaven molt agrats, ja que podien conixer tot. Aix no va agradar als Creadors i van velar els seus ulls aix com es vela un mirall qua n s bufat, daquesta manera els humans van perdre la saviesa i la cincia.

3. Grcia. Linici de la filosofia.

Fins ara, les cultures anteriors, havien tingut una cosmologia mitolgica, s a dir, explicaven lorigen de lUnivers mitjanant histries on participaven ssers sobrenaturals. Per ara, a Grcia, apareix una nova, la cosmologia astronmica. Aquesta s la que es basa en la realitzaci dobservacions i un tractament daquesta informaci duna manera racional , s a dir que es deixen de banda els mites16 i sintenta buscar el logos17. Aquest pas significa el naixement de la filosofia. Va aparixer a finals del segle VII a. C., en les colnies fundades pels jnics18 en la costa oest de lsia Menor, el que avui s Turquia.

14 15

Du. Ms conegut amb el nom de Kukulkn. Va ser el creador de tot juntament amb Tepew (Tepeu). Du del vent, la tempesta i el foc. Va ser un dels dus que va participar en la creaci. 16 Narracions que tenen com a protagonistes els dus i els herois. 17 Explicaci racional, basada en proves i raons. 18 Eren un poble de lantiga Grcia, que desprs de les invasions driques van emigrar als territoris de lsia Menor.

10

El primers filsofs els trobem a Milet, aquests sn Tales, Anaximandre i Anaxmenes.

3.1. Tales de Milet (630 545 aC)

Va iniciar la indagaci racional sobre lUnivers i va fundar lescola jnica de filosofia. Es va convertir en un savi de lpoca per predir un eclipsi de Sol lany 585 aC, per inventar un mtode per calcular laltura duna pirmide a partir de lombra que projectava , per calcular la distncia a la qual es trobaven els vaixells de la costa i per enunciar el teorema que porta el seu nom. Tales va plantejar que lelement que formava tot lunivers era laigua, ja que la terra descansa sobre aigua i perqu aquesta s necessria per a la vida. La seva visi del mn era que aquest era un disc pla que surava en un mar infinit, per damunt hi havia tamb aigua (aix sexplica la pluja) i el Sol, la Lluna i els estels eren vapor incandescent que navegaven al voltant de la Terra.

3.2. Anaximandre (611 546 aC)

Anaximandre va ser alumne de Tales i sel coneix per mesurar els solsticis i els equinoccis, per determinar la distncia i la mida de les estrelles i per dissenyar el primer mapa terrestre. Per la seva banda, va afirmar que el principi (lessncia de tot) s una substncia indeterminada i infinita anomenada peiron. Daquesta matria sorgeixen totes les altres coses, tot surt de lpeiron i tornar a ser-ho (formant una espcie de cicle). Aix, en la cosmogonia dAnaximandre, podem observar com, en el principi, noms existia lpeiron (indefinit). En aquesta substncia es va produir un remol, que va provocar que els elements es comencessin a diferenciar. Primer va aparixer la calor i el fred (flama i aire humit), en el centre, per condensaci, es crea la terra. A continuaci la flama esclata en cercles que formen les estrelles. Anaximandre va imaginar que la Terra era un cilindre, que el seu dimetre era tres vegades ms gran que laltura, immers en laire. Tamb creia que el cel era una esfera , en la qual el Sol i les estrelles noms eren forats en daquesta esfera, que permetien veure el foc del darrere. Aix tot est format per terra, aigua, aire i foc.

Aspecte del primer mapa del Mn, dissenyat per Anaximandre.

11

3.3. Anaxmenes (585 524 aC)

Va ser deixeble dAnaximandre i va afirmar que lorigen de totes les coses (arch) era laire. Deia que aquesta substncia es transformava en les dems coses a travs de la rarefacci (disminuci de la densitat dun cos gass) que formava foc i per la condensaci, que formava vent, nvols, aigua, terra i pedres.

3.4. Herclit dEfes (535 484 aC)

Va proposar com a substncia primordial el foc, element etern que est en constant transformaci i s per aix que el mn no deixa de patir canvis. Herclit va plasmar aquest pensament de canvi en diversos aforismes que conservem, com el fams Panta Rei (Tot canvia) o la seva cita que diu Un home no es pot banyar dos cops en el mateix riu, ja que tot est en canvi continu (Ni el riu ni lhome seran els mateixos el segon cop). Tamb va dir que aquests canvis no eren catics, sin que obeeixen a una llei (logos) que noms els savis coneixen. ................................... Si seguim la histria, en aquest moment els territoris de lsia Menor van ser envats per els perses i els filsofs van haver de traslladar-se a Itlia i Siclia. En el Sud dItlia es van desenvolupar avenos amb Pitgores i un grup de seguidors, que en conjunt els anomenem pitagrics. ...................................

3.5. Els pitagrics

Aquests creien que el cosmos es basava en una estructura matemtica. Van afirmar que lunivers estava fet de nombres en harmonia. Pensaven, per primera vegada en la histria, que la Terra i els cossos celestes eren esfrics i es movien en trajectries circulars, ja que lesfera i el cercle eren perfectes.

En lunivers simaginaven que en el centre hi havia una bola de foc al voltant de la qual giraven la Terra, la Lluna, el Sol, els cinc planetes coneguts i el cel dels estels fixos. Llavors, eren 9 elements, els que giraven. Per per als pitagrics el nmero 10 tenia propietats mgiques, aix que es van imaginar un planeta invisible l Antiterra.

12

Cal dir que aquest grup va arribar a formar una secta quasi religiosa. Va arribar a tant que Pitgores, es mantenia ocult darrere duna cortina de manera que noms sescoltava la seva veu. Dins del grup es van crear prohibicions com la danar calat, portar vestits de cot i menjar carn, peix, faves i vi.
Els poders mgics de Pitgores A Pitgores se li van atribuir miracles i poders mgics. Aquests varien segons la biografia, es deia que podia aguantar llargs perodes de temps sense menjar ni beure i que podia estar en diversos llocs a la vegada, com testifiquen les histories que afirmen que va ser vist a la mateixa hora en dues ciutats diferents allunyades. Altres histries parlen de la cuixa dor que tenia i la relacionen amb el seu pare mitolgic, Apolo. Tamb era endev: es diu que va profetitzar terratrmols, va advertir larribada dun cadver en un vaixell i va ser capa de predir les captures duns pescadors. Es diu que la seva paraula era curativa, no falten les histries que diuen que va sanar cossos i nimes utilitzant la poesia i la msica. Llegendes ms exagerades el presenten curant la pesta. Al voltant de la figura de Pitgores existeix un cmul dincerteses. Molts filsofs creuen que mai va existir i s un personatge inventat pels pitagrics, per tal de fomentar la seva mena de religi.

3.6. Parmnides dElea (515 440 aC)

Va fer que la qesti de lorigen de lunivers prengus una direcci totalment diferent. Parmnides creia que a partir duna realitat era impossible que sorgs la pluralitat. Si suposem que en el principi noms existia laigua, Parmnides deia que aquesta no es podia transformar en un altre element. All que no existia en lorigen, no es pot originar. Daquesta manera Parmnides va fer abandonar del monisme19 als filsofs posteriors i fer que entressin al pluralisme20.

3.7. Empdocles (493 433 aC)

Pensava que lunivers procedia de la combinaci i separaci de quatre elements: foc, aire, aigua i terra. Les forces que feien possible barrejar o disgregar aquests elements eren la datracci i la de repulsi, que va anomenar amor i odi.

3.8. Anaxgores (500 428 aC)

Va afirmar que tot lUnivers estava format per infinites classes de llavors (partcules). Cadascuna daquestes contenia, en diverses proporcions, totes les altres. Aix sexplicava com al menjar pa, el nostre cos podia crear carn. El pa estava format per moltes llavors de pa, que com cadascuna contenia, entre altres, llavors de carn, dintre del cos es pot crear carn i aix engreixarnos.
19 20

Teoria segons la qual tot es redueix a un nic principi. Per exemple, dir que tot ve de laigua o laire. Teoria que admet ms dun principi.

13

Daquesta manera creia que en lorigen totes aquestes partcules es trobaven mesclades en una massa compacta i massissa, per com sexplica que dall es forms cada sser? Anaxgores va recorre a pensar que un enteniment (intelligncia ordenadora) va crear els ssers.

3.9. Demcrit (460 370 aC)

Demcrit, juntament amb el seu mestre Leucip, van crear latomisme. Pensaven que la matria de lUnivers estava formada per toms separats pel buit. El concepte del buit era important perqu si no els toms no es podrien moure, creien que en aquest medi es podien desplaar eternament. Per explicar lorganitzaci van prescindir dun du i van atribuir-ho a latzar. ................................... A partir del segle V a.C, es va produir en el mn grec un canvi important en els interessos intellectuals. Els temes relacionats amb la filosofia de la naturalesa i amb lorigen de lunivers van passar a un segon pla, i els pensadors es van inclinar per lestudi de le s qestions relacionades amb lsser hum, leducaci, la moral i la poltica. Aquest canvi sovint sanomena gir antropolgic. ...................................

3.10. Sofistes
Els sofistes van ser el conjunt de pensadors grecs que van sorgir a la segona meitat del segle V aC. Van ser els primers professionals de lensenyament i transmetien coneixements humanstics, entre els quals destacava la retrica, poltica i moral. Daquests sofistes hi va haver un que no era com els altres, aquest va ser Scrates .

3.11. Scrates (470 399 aC)

Va ser un sofista diferent perqu no cobrava per ensenyar i perqu creia que es podia arribar a la veritat mitjanant un procs inductiu. El seu mtode es basava en la ironia, daquesta manera es demostrava que no es sabia res del tema i a continuaci, el segent pas, la maiutica, en la qual sarriba a la veritat mitjanant el dileg. Scrates no va escriure res i va ser condemnat injustament per corrompre la joventut.

3.12. Plat (427 347 aC)

Va ser el deixeble de Scrates i va ser el fundador de lAcadmia. Es va centrar en el camp de la poltica, concretament en la justcia. Plat i el seu deixeble Aristtil, van rebutjar la teoria mecanicista de Leucip o Demcrit perqu pensaven que daquesta manera el coneixement de la nat uralesa seria impossible, alhora tamb creien que lordre del cosmos no podia haver vingut del desordre. Aix que, van creure en lexistncia duna intelligncia ordenadora (Demirg) que va construir lunivers a imatge del
14

mn ideal. Aquest Demirg no va crear la matria, sin que noms la va ordenar, ja que aquesta ja existia. Una de les teories ms importants de Plat s la de les Idees, que consistia en lafirmaci de que existeixen entitats immaterials, absolutes, immutables i universals que no depenien del mn fsic. En sn exemples: la justcia, la bondat, les proporcions, la idea dhome... A partir daquestes idees es creen totes les coses del mn fsic (la realitat). Aix Plat creia que existia un mn de les idees i un mn fsic. Plat va afirmar que la forma dels astres havia de ser esfrica, els seus moviments havien de ser circulars, el cosmos era esfric i finit, la Terra era en el centre i els planetes tenen velocitats constants.

3.13. Eudox de Cnidos (390 337 aC)

Va ser filsof, astrnom, matemtic i metge grec, deixeble de Plat. Va ser el primer a plantejar un model planetari basat en les matemtiques. Afirmava que la Terra era el centre de lUnivers i que la resta de cossos celestes formaven part desferes concntriques, s a dir, que al voltant de la Terra existeixen esferes que cadascuna contenia un planeta. Per com alguns astres tenen moviments complexos, va haver de recrrer a imaginar que hi havia esferes buides les quals afegien el seu moviment a les esferes anteriors. Els nics cossos que no necessitaven esferes addicionals eren les estrelles, ja que amb una nica esfera ja era suficient. Eudox va estudiar que el Sol necessitaria tres esferes, la Lluna tres ms i quatre per cada planeta conegut (Saturn, Jpiter, Mart, Venus i Mercuri), aix en total hi havia 27 esferes (comptant la de les estrelles), amb el mateix centre que era la Terra.

3.14. Aristtil (384 322 aC)

Va ser filsof, lgic i cientfic de lAntiga Grcia, deixeble de Plat i mestre dAlexandre el Magne. Va fundar la seva escola, anomenada Liceu. A diferncia de Plat, Aristtil era ms realista i pensava que no calia duplicar la realitat. Les idees de les coses ja estaven en aquest mn, com a formes o con ceptes. Daquesta manera el cos s la forma de lnima, i est substancialment unida amb aquest. Aristtil pensava que el cosmos estava dividit en dues regions, la regi supralunar (el cel) i la sublunar (la Terra). La primera regi s perfecte i est formada per esferes dter amb moviment circular etern. Aquesta visi de lUnivers era molt semblant a la dEudox, que tamb creia en el sistema desferes, per en aquest cas Aristtil va predir que hi havia 55 esferes i que aquestes eren mogudes per un motor immbil (Du). En el mn sublunar hi predominen els canvis i est format per esferes dels quatre elements que es consideraven fonamentals, les esferes del foc i laire estaven situades a dalt, i les de la terra i laigua a baix. Daquesta manera sexplica perqu quan llencem una pedra cau, ja que aquesta

15

est buscant la seva esfera. El que passa amb laire o el foc s tot el contrari, ja que aquests pugen per trobar les seves respectives esferes, buscant el seu lloc natural. ................................... Alexandre el Magne va conquerir lImperi Persa i va fundar Alexandria, all es va crear una mena duniversitat que s anomenada Museu dAlexandria on van destacar tres astrnoms: Aristarc de Samos, Hiparc i Ptolemeu. ...................................

3.15. Aristarc de Samos (310 230 aC)

Va ser un gran astrnom grec i va ser el primer a proposar el model heliocntric del Sistema Solar, collocant el Sol en el centre de lunivers conegut. Per per mala sort i perqu els complicats clculs dels geocentristes semblaven millors, ning el va creure i aquest model va quedar arraconat durant mil vuit-cents anys.

3.16. Hiparc de Nicea (190 120 aC)

Va fer diverses aportacions, entre les quals destaquem, el primer catleg destrelles (amb 1080 estels fixos), la determinaci de la durada de lany solar de manera exacta, la divisi del dia en 24 hores digual duraci (abans la duraci dels dies variava amb les estacions), el descobriment duna estrella i la invenci dinstruments com el teodolit. Aquest ltim er a un instrument per indicar posicions i magnituds, de forma que es podia saber si les estrelles morien o naixien, si es movien o si augmentaven la brillantor.

3.17. Claudi Ptolemeu (90 168 d.C) La primera cosmologia consolidada.

Va ser un astrnom, qumic, gegraf i matemtic. Va estudiar les diferents concepcions de lunivers dHiparc, Plat i Aristtil i, basant-se en aquestes, va crear la seva. La seva intenci no va ser la de descriure la realitat, sin trobar un sistema que pogus fer possible el clcul. Daquesta manera, en el seu llibre Almagest va exposar que la Terra es mantenia immbil en el centre de lUnivers i el Sol, la Lluna i els altres planetes giraven al seu voltant. Fins aqu s molt simple, per si nosaltres observem el firmament podrem detectar que alguns planetes tenen moviments retrgrads, s a dir, que durant un temps van cap a una direcci i, de sobte, tornen enrere. Per solucionar aquest problema, Ptolemeu va introduir lepicicl e, s a dir, que el planeta gira al voltant de la Terra i a la vegada gira en un petit cercle. s aquest petit cercle el que sanomena epicicle. Per entendre-ho millor, he fet una illustraci.

16

Aqu podem veure que Jpiter gira en un epicicle i aquest, a la vegada, gira al voltant de la Terra. Daquesta manera, hi ha zones on canvia la direcci del planeta, respecte la visi de la Terra (ex: fletxa vermella).

4. LEdat Mitjana
Desprs de la caiguda de lImperi Rom doccident lany 476 dC, els coneixements grecs dastronomia es van transmetre cap a lest i van ser recollits pels siris, indis i rabs. Els astrnoms rabs van recopilar catlegs destrelles al llarg del segle IX i X, a ms de desenvolupar taules del moviment planetari. Ms tard, totes aquestes obres, serien reintrodudes a Europa grcies a lEscola de Traductors de Toledo que va realitzar la traducci dels textos de lrab al llat. Els treballs dinvestigaci i traducci daquesta escola van permetre que les cincies renaixessin a Europa, basant-se en les obres de lAntiga Grcia. Durant tota lEdat Mitjana va predominar la teoria geocentrista de Ptolemeu. A partir del segle XV van sorgir dubtes entorn daquesta teoria amb Nicolau de Cusa i Leonardo da Vinci que van qestionar els conceptes de la posici central de la Terra. A partir daqu les noves teories sinscriuen dins el Renaixement. Amb aquest resum es diria quasi b tot el que va ocrrer en lmbit de lAstronomia durant mil anys que dura aquest perode histric. Sha de tenir clar que durant lEdat Mitjana els coneixements relacionats amb lastronomia no van patir un retrocs, sin que hi va haver un estancament a lEuropa cristiana entre els segles V i XV. Tot i aix, cal destacar que en la cultura rab van haver-hi progressos significatius. Com ja hem dit, durant lEdat Mitjana als territoris cristians els intellectuals es caracteritzaven per una religiositat profunda. A partir daquesta idea dins el cristianisme distingim dos perodes: la Patrstica (fins al segle VIII) i lEscolstica (del segle VIII fins al Renaixement). La primera destaca pel predomini del pensament dels anomenats Pares de la Esglsia (escriptors eclesistics), entre els quals el ms fams va ser Sant Agust que va tenir una tendncia al Platonisme i va dedicar la seva vida a buscar la veritat. LEscolstica va ser el mtode segent, aquest estava format per les grans escoles filosfiques dEuropa, encara amb pensaments cristians, per que tenien una influncia aristotlica. Aqu va destacar Sant Toms dAquino que va destacar al proposar cinc vies que demostraven que Du existia.

17

4.1. La Patrstica
4.1.1. Sant Agust (354 430) Va nixer a Tagaste, va ser professor de gramtica i retrica a Cartago, Roma i Mil i el seu objectiu era trobar la veritat. Per fer-ho va buscar-la en lestudi, desprs en la secta dels maniqueus, ms tard en lescepticisme, en el Neoplatonisme i finalment es va fer cristi. Va escriure Confessions, obra autobiogrfica que parla de la seva visi del mn i del seu concepte de Du, i Civitate Dei, on compara la ciutat de Du i el mn dels homes, realant la primera. Sant Agust no creia en la cincia, pensava que no es podia treure cap profit de la investigaci de la Naturalesa. Daquesta manera, explica lorigen de les coses dient que Du les va crear del no res, seguint unes idees eternes. Deia que totes les coses sn bones perqu han estat creades per Du, daquesta manera el mal no s una substncia sin un defecte. Va exposar dos tipus de mals, el mal que lhome sofreix involuntriament i el mal coms voluntriament. 4.1.2. Dions Areopagita Va identificar un motor (impulsors) per a cadascuna de les nou esferes, que creia que havia (la de la Lluna, Mercuri, Venus, Sol, Mart, Jpiter, Saturn, estels fixos i Primum mobile21), aix, pensava que eren mogudes per ngels, arcngels, trons, virtuts...

4.1.3. Isidor de Sevilla Creia que lUnivers tenia uns quants milers danys i que era limitat. Pensava que la Terra tenia forma de roda i que estava envoltada per oceans i ms enll de lesfera dels estels, es trobava la mansi dels benaurats (afortunats).

4.1.4. Beda el Venerable (673 735) Va ser un monge benedict que va viure al nord dAnglaterra i que escrivia sobre temes fsics, astronmics i fisiolgics. Creia que en lorigen, Du va crear els quatre elements, la llum i lhome per a formar un mn que tenia forma dou. Daquesta manera la Terra estava situada al centre, com el rovell al centre de mn; al voltant de la Terra es trobava laigua, com la clara envolta el rovell. Creia que per fora de la Terra es trobava laire, com la membrana de lou, i creia tamb que, envoltant-ho tot hi havia el foc, que tancava el mn com la closca de lou. La Terra estava dividida en cinc zones de climes diferents i noms lhemisferi nord admetia la vida. Al voltant de la Terra creia en set cels: el de laire, lter, lOlimp, lespai igni, el firmament dels cossos celestes, el cel dels ngels i el de la Santssima Trinitat.

21

Primer mbil, s a dir, Du.

18

................................... Fins aqu arriba letapa coneguda com a patrstica de la que hem ressaltat les lnies generals del pensament dels intellectuals ms destacats. Tot seguit, en els territoris cristians, va seguir letapa coneguda com escolstica. Abans, per, volem explicar els avenos que es van produir en la cincia arbiga, que va comenar als finals de la patrstica i va perdurar durant lescolstica. Ja que, com vam dir ms enrere, els territoris rabs van ser els dels pocs que van progressar en la cincia durant lEdat Mitjana. ...................................

4.2. La cincia islmica

En la introducci a lapartat de lEdat Mitjana vam dir que els clssics grecs, desprs de la Caiguda de lImperi Rom dOccident, es van traslladar als territoris rabs, fet que va fer que es conservessin. Desprs van tornar a ser recuperats quan es va fundar lEscola de Traductors de Toledo (durant els segles XII i XIII). La cincia rab va fer avenos en el mn de la fsica, lptica, lalqumia, la medicina i lastronomia. Ja sigui per precisar lorientaci de la Meca, com per saber el mes del ramad, les hores doraci o per tenir informaci astrolgica (ex: si guanyarien una guerra) la cultura rab va trobar la resposta al cel. Amb aquests objectius van estudiar els moviments celestes i van fabricar instruments com lastrolabi o el quadrant. Amb la informaci que obtenien fabricav en taules astronmiques (en les que es trobaven les posicions i els moviments dels cossos celestes) i catlegs destrelles. La histria de la cincia rab va comenar a partir del 750, quan els califes es traslladen a Bagdad i van convertir-la en la capital de la cincia on van construir una escola de traductors i un observatori. Aqu es van traduir a lrab els clssics grecs. Daquesta manera, tots els avenos grecs van ser assimilats pels rabs, que van comenar a fer comentaris sobre les obres, per exemple, de lobra dAristtil. En aquesta ciutat, es van construir tamb les primeres taules astronmiques i es va inventar llgebra i els algoritmes. Lastrnom ms important va ser Al-Battani (858 929) que va nixer a Mesopotmia. En el camp de les matemtiques va descobrir les relacions trigonomtriques, que encara avui sutilitzen. En astronomia va calcular amb precisi la duraci de lany solar, va descriure la inclinaci de la Terra i va observar eclipses. Desprs de la invasi dels rabs de la pennsula Ibrica, durant el segle XI, lactivitat cientfica es va traslladar a Crdova i Toledo, on es va continuar amb les observacions. Amb el temps nous astrnoms van crear noves taules astronmiques cada vegada ms precises.

19

Per acabar, citarem a Averrois (Ibn Ruixd), que va nixer a Crdova al 1126. Va ser molt important per fer comentaris de les obres dAristtil i Plat. Va estudiar, a travs de la filosofia, lAlcor i va negar la immortalitat de lnima i va afirmar leternitat del mn, fets que van fer que fos perseguit.

4.3. Lescolstica (VII Renaixement)

Durant aquest perode, lexplicaci de lorigen de lUnivers i de la forma daquest es va mantenir intacte ja que el pensament continuava sent cristi. En comptades ocasions es va intentar donar alguna explicaci que es desviava una mica, com la que va fer Thierry de Chartres. Va exposar que lUnivers estava format per quatre esferes, una de terra, una daigua, una daire i lltima de foc, que tenien nima prpia. Dins lordre dels dominics va destacar Sant Toms dAquino (1225 1274), que creia en dos camins per arribar a la veritat: el de la fe i el de la ra. Aix va ser un gran pas, ja que va obrir les portes al raonament. Ms tard, amb Guillem dOckham i el seu principi de la navalla, afirmava que la teoria ms simple t ms possibilitats de ser correcta. Va fer abandonar les teories aristotliques per endinsar-se en les de la inrcia, que creien que Du va impulsar els cossos celestes i com que en lespai no hi ha resistncies, el moviment perdura. En resum, durant aquesta poca, encara es creia en la cosmologia ptolemaica, ja que s la que ms sassembla a lestructura de lUnivers relatada a la Bblia. Les niques variacions que hi havia era si tot ho mou Du o les criatures angliques que Ell ha creat.

5. El Renaixement i Revoluci cientfica.

5.1. LHeliocentrisme de Nicolau Coprnic (1473 1543)
Va ser un home polifactic: matemtic, astrnom, jurista, fsic, clergue catlic, governador, administrador, lder militar, diplomtic i economista. Aix no era un fet singular. Recordem que estem al Renaixement, poca contempornia a Leonardo da Vinci o Miquel ngel, grans humanistes que es caracteritzen pels seus amplis coneixements. Per a Coprnic, lastronomia era una de les activitats que desenvolupava en parallel a les tasques de la canongia. Durant aquella poca el sistema ptolemaic passava per dificultats i les idees dAristarc de Samos tornaven a ressorgir. Per aquestes i altres raons, Coprnic va publicar dos petites edicions de la teoria que tenia en ment, per tal de veure com seria rebuda. Va rebre crtiques, per aix va endarrerir la publicaci de loriginal, i ho va fer poc abans de la seva mort. El seu model es basava en lheliocentrisme, s a dir, que el Sol ocupa el centre i al seu voltant orbiten: Mercuri, Venus, Terra, Mart, Jpiter i Saturn.
20
Harmonia Macrocosmica, Andreas Cellarius (1708)

Afirmava que la Terra girava sobre si mateixa una vegada al dia, i que una vegada a lany donava una volta completa al voltant del Sol. Tamb deia que la Terra, tenia leix de gir inclinat . Daquesta manera sexplicaven amb facilitat la retrogradaci dels planetes i les estacions. Encara que fos diferent a la cosmologia anterior, mantenia principis daquesta, com la idea de les esferes dintre de les quals es trobaven els planetes i les estrelles, considerava les rbites circulars i va seguir creient en lexistncia depicicles. En un primer moment aquesta teoria no va ser acceptada perqu li mancaven fets prctics que ho corroboressin. Daix sencarregar Galileo ms endavant, per en poc temps la teoria va comenar a ser acceptada per alguns filsofs com: Bernardino Telesio, Giordano Bruno i Tommasso Campanella, que van donar suport a la teoria. Per la cosa no va ser fcil, Giordano Bruno, per exemple, creia en el model copernic i, a ms, creia que lUnivers era infinit, que hi havia infinits mons i que no havia un centre concret. Aquesta teoria s molt semblant a la que predomina a lactualitat, per per a Bruno va suposar el cstig brutal de morir en la foguera per part de la Santa Inquisici.

5.2. Galileo Galilei (1564 1642)

Va nixer a Pisa i va ser astrnom, filsof, matemtic i fsic. Entre les seves aportacions trobem la millora del telescopi, la primera llei del moviment, observacions astronmiques (com el descobriment de les llunes de Jpiter, les taques del Sol, el clcul de lalada dels crters de la lluna...) que van recolzar el model copernic. Desprs de publicar Sidereus Nuncius, llibre amb totes les proves que recolzaven el nou model, va ser cridat a Roma i va ser obligat a abjurar de les seves doctrines, Galileo, vell, quasi cec i atemorit va haver de retractar-se si no volia acabar com Giordano Bruno.
Eppur si muove (I tanmateix, es mou) Va ser la polmica frase que es diu que Galileo Galilei va murmurar desprs dabjurar de la visi heliocntrica del mn davant del tribunal de la Santa Inquisici. Tot i que estudis recents han demostrat que va ser una invenci de lescriptor Giuseppe Baretti, aquesta frase sadequa perfectament amb lactitud de Galileo enfront lEsglsia.

5.3. Johannes Kepler (1571 1630)

Va nixer a Weil der Stadt (Alemanya) i va ser clau en la revoluci cientfica per les seves aportacions a tres mbits diferents: Astronomia (va crear tres lleis que predeien els moviments dels planetes al voltant del Sol), en Matemtiques (per desenvolupar un sistema infinitesimal) i en ptica (per formular la Llei fonamental de la Fotometria). Kepler va fer descobriments molt importants, que tot seguit explicarem, per cal dir tamb, que les dades que va utilitzar per extreure les conclusions eren dun company: Tycho Brahe. Aquest va nixer al 1546, va ser un astrnom dans que s considerat el millor observador del cel. Va realitzar unes mesures de
21

posici dels planetes i mesures del moviment de Mart, que (quan va morir Tycho Brahe) van ser utilitzades per Kepler i van ser essencials per a les tres lleis de lastrnom alemany.

5.3.1. Les tres lleis de Kepler s el descobriment pel qual es recorda a lautor, sn tres lleis que descriuen el moviment dels planetes al voltant del Sol. 1a llei. Tots els planetes es desplacen al voltant del Sol descrivint rbites ellptiques i no circulars (com es pensava).

2a llei. Diu que el vector que uneix el planeta amb el Sol escombra rees iguals en temps iguals. Aquesta llei explica perqu els planetes es desplacen ms rpidament quan passen a prop del Sol que quan estan lluny.

3a llei. s una frmula matemtica que diu que el quadrat del perode (T) del planeta, s a dir, el temps que triga a fer una volta al Sol, s proporcional al cub de la distncia mitjana de la rbita del planeta (d). Llavors tenim:

On T s el perode, els anys que el planeta triga a fer la volta al Sol; d s la distncia mitjana, recordem que sn rbites ellptiques, aix hem de mesurar el punt ms allunyat (afeli) i el punt ms a prop del Sol (periheli) i fer la mitjana. Per ltim, la K s una constant donada pel cos que crea el camp gravitatori. Amb aquesta llei podem calcular la distncia dun planeta al Sol si es coneix el seu perode.

5.4. Ren Descartes (1596 1650)

Va nixer a La Haye (Frana) i va ser filsof, matemtic i fsic. Va tenir molta importncia en la geometria analtica (coordenades cartesianes) i en la filosofia moderna. La seva cosmologia es va basar en dos principis: la inexistncia del buit (lunivers s ple de matria en forma de partcules en moviment) i la conservaci del moviment (Du va donar el primer moviment i aquest sha anat intercanviant, sense destruir-se ni crear-se de nou). Seguint aquests principis, creia que els planetes giraven al voltant del Sol perqu estaven dintre dun remol.
22

5.5. Sir Isaac Newton (1642 1727)

Va nixer a Woolsthorpe (Anglaterra), va estudiar a Cambridge i va ser fsic, filsof, teleg, inventor, alquimista i matemtic. Va realitzar molts estudis i treballs, per els que ms importncia han tingut sn els de la llei de la gravitaci universal, les lleis de la mecnica clssica que porten el seu nom 3 lleis de Newton, els avenos en l`mbit de la llum i de la ptica, el desenvolupament del clcul matemtic i la invenci del telescopi reflector. Newton era una persona tmida, retreta i rara, cosa que va fer que es fes alguns enemics com: Hooke i Leibniz. La seva obra ms important s Philosophiae Naturalis Principia Mathematica coneguda com Principia. Aqu sexposa la teoria gravitatria i les lleis de la dinmica. La teoria de Newton va nixer quan lautor es va preguntar quina era la fora que impulsava els planetes a girar al voltant del Sol. Newton va estar estudiant com podia un planeta orbitar, desprs dalguns clculs va extreure que hi havia dhaver una fora centrpeta que actus sobre el cos i que lempenys cap al centre de lellipse (s a dir, el Sol). Poc temps desprs Newton va poder deduir que aquesta fora s directament proporcional a les masses (planeta i Sol) i inversament proporcional al quadrat de la distncia que els separa. Daquesta manera tenim la llei de la gravitaci universal:

On F s la fora de gravetat, M i m les masses dels cossos, d la distncia que els separa i G la constant de gravitaci (6,67 10 -11 N m2/kg2). Amb aquesta frmula sexpliquen les rbites dels planetes, perqu hi ha marees i perqu els objectes cauen, com la mtica poma que li va caure a Newton, cosa que li va fer pensar en una fora que tenen els cossos amb massa: la Gravetat. Com hem exposat ms a dalt, en el mateix llibre Principia tamb es van publicar les tres lleis del moviment. Aquestes tres lleis sn molt conegudes per, per si de cas, farem un resum. La primera llei ens diu que si sobre un cos no actua cap fora o si aquestes es compensen, lobjecte es mantindr en reps o en velocitat constant. La segona llei s la que exposa que quan una fora actua sobre un objecte, aquest es posa en moviment i accelera o desaccelera la seva trajectria. Daquesta manera tenim que la fora s igual a la massa per lacceleraci (F = m a). Lltima llei s la dacci i reacci, tal com indica el seu nom, al aplicar una fora a un objecte, aquest produir una fora igual en direcci contrria. 5.5.1. Un univers infinit i esttic Newton va deduir que, per aplicaci de la llei de la gravitaci, les estrelles tamb devien atraures les unes a les altres, i si fos aix, haurien de dirigir-se totes cap a un mateix punt
23

central. Com que aix no s el que sobserva, va postular que lunivers estava format per un nombre infinit destrelles, distribudes per un espai tamb infinit. Daquesta manera no hi hauria cap punt central i les forces gravitatries estarien en equilibri. Tamb creia que la Terra girava al voltant del Sol i que aquest era una estrella com una altra qualsevol . Lunivers va ser creat per Du i des del principi est en un estat dequilibri immbil, s a dir no ha canviat ni canviar.

5.6. De Newton a Einstein

Durant aquest perode es va comprovar, en mltiples casos, la teoria de la gravitaci de Newton i es van descobrir diferents cossos celestes. En primer lloc Edmund Halley, va descobrir que els cometes que van aparixer els anys 1456, 1531, 1607 i 1682 eren el mateix cometa que havia quedat atrapat pel Sol per recorria una rbita molt ms allargada que els planetes. William Herschel (1738 1822), amb el seu telescopi de construcci casolana, va observar un objecte que en un principi pensava que era un cometa. Finalment va descobrir que era un nou planeta: Ur. Els astrnoms van calcular lrbita dUr i van apreciar que hi havia errors, que el planeta no seguia ben b lrbita predita. Aix, un gran nombre de crtics van pensar que la teoria de la gravitaci tenia errors o que no es complia a distncies tan grans. No va ser fins a John Adams (1819 1892) i Leverrier (1811 1877), que van pensar en la idea de que exists un planeta ms extern que pertorbs lrbita dUr. Daquesta manera van descobrir a Nept. Ms tard van detectar anomalies en lrbita de Nept i lany 1930 P. Lowell va descobrir el planeta que les causava: Plut.

5.6.1. El problema dels tres cossos

Newton podia predir el comportament dels sistemes binaris, s a dir, podia saber les posicions i les velocitats de dos cossos, en qualsevol moment. Aix shavia aplicat als sistemes com la Lluna i la Terra o el Sol i la Terra. Per el sistema es complicava molt si afegim un tercer cos. Aquest ha estat un problema que els grans matemtics de la histria han volgut trobar soluci. s a dir, com podem determinar la posici i la velocitat dun sistema on hi hagin tres (o ms) cossos a la vegada. Aquesta situaci passa en el nostre sistema, ja que tenim ms de dos cossos que interaccionen entre ells. Leonhard Euler (1707 1783), gran matemtic, va interessar-se per aquest problema. Va desenvolupar un mtode, conegut com el mtode de variaci dels parmetres, que permetia demostrar que els planetes sotmesos a pertorbacions mltiples descriuen arcs dellipses contnuament variables. Karl Friedrick Gauss (1777 1855) fou un dels matemtics ms grans de tots els temps. Per donar resposta al problema dels tres cossos, va idear el mtode dels mnims quadrats, que
24

servia per calcular la corba que millor sadapta a uns punts. Aix va servir per calcular lrbita del planeta nan Ceres i la de lasteroide Palles. La soluci al problema va venir de mans de dos cientfics: Joseph-Louis Lagrange (1736 1813)i Pierre-Simon Laplace (1749 1827). Litali Lagrange, que va dirigir la comissi per installar el sistema mtric i va ser senador de Napole, va donar la soluci al gran problema. Va realitzar dotze equacions diferencials (ara conegudes com Equacions de Lagrange) que explicaven el moviment de cadascun dels cossos. El francs Laplace, va explicar la formaci del sistema solar a partir duna nebulosa que es va anant refredant progressivament i per causa de les forces gravitatries es van formar els planetes. Tamb sel coneix en lmbit de la cosmologia per no haver necessitat la figura de Du en la seva cosmologia, ja que els errors es compensaven, a diferncia de Newton que va haver de creure en un Du, que com un rellotger que anava vigilant i arreglant lUnivers.

5.6.2. La llei de Bode

Mencionarem rpidament (per no allargar-nos) aquesta llei de lalemany Johann Elert Bode (1747 1826). Ens diu que es pot predir la distncia dels planetes al Sol en el nostre sistema solar. La frmula s:

Funciona a excepci de Mercuri que directament s: En aquesta frmula sha dintercanviar n pels nmeros ms grans o iguals a 2. Aix si els canviem per tots els valors enters entre n=2 i n=10 obtenim: 07, 1, 15, 28, 52, 10, 196, 388 i 772. Ara, en una taula compararem les distncies calculades amb les distncies reals, en UA22:

22

Unitats astronmiques (UA). s una unitat de distncia que equival a la distncia entre la Terra i el Sol. Un UA equival a 150 000 000 km.

25

Com podem veure, les distncies de Bode encaixen bastant b amb les reals excepte en el cas de Nept i Plut. Podem observar com, si canviem la posici de Plut amb la de Nept, trobarem que els valor de Plut (39,49 UA) saproxima bastant a lestimat (38,8). Daquesta manera, aix voldria dir que Nept no s del nostre sistema solar? Potser estava en una rbita exterior i en collidir amb un cometa va apropar-se al Sol. Aquests van ser alguns dels dubtes que va originar aquesta llei i que encara no shan solucionat del tot.

5.6.3. La paradoxa dOlbers i el Per qu la nit s negra?

Heinrich Wilhelm Matthaus Olbers (1758 1840), va ser un gran observador, qualitat que li va fer descobrir dos asteroides (Palles i Vesta). Per a lactualitat el coneixem per un fet diferent, va proposar una paradoxa que va fer pensar a totes les generacions dastrnoms posteriors. La paradoxa s aquesta: Si lunivers s infinit i cont un nmero infinit destrelles uniformement distribudes, mirem on mirem en el cel, hem de trobar la llum duna estrella. A ms, lUnivers s vell, la llum de les estrelles ha tingut temps per arribar fins al nostre planeta. Daquesta manera la nit hauria de ser tan brillant com el dia. Per com tots sabem, aix no s veritat, la nit s negra. Aix que us proposo que rumieu aquesta paradoxa, que a simple vista, hauria de ser correcta. Si hi ha infinites estrelles, per qu, a la nit noms ens arriba la llum de unes poques estrelles? Olbers va intentar solucionar el seu propi enigma dient que alguna cosa en lespai bloqueja la major part de la llum estellar que hauria darribar a la Terra. Per aquesta no s la soluci, ja que sha comprovat que la matria que (presumptament) bloquejaria la llum shauria descalfar amb el temps i acabaria brillant com les estrelles. Doncs, quina soluci proposeu vosaltres? La soluci correcta ser explicada ms endavant!

6. DEinstein als nostres dies.

6.1. Albert Einstein (1879 1955)
Va nixer a Ulm (Alemanya) i va demostrar dificultats per expressar-se, ja que no va comenar a parlar fins als 3 anys, cosa que feia pensar que tenia un retard. Es va traslladar amb la seva famlia a Munic i desprs a Mil. Va obtenir el ttol de batxillerat superior i va matricular-se al departament de fsica i matemtiques. En paraules del professor dEinstein La teoria de la
26

relativitat dEinstein em va deixar esbalat, perqu abans, durant els seus estudis era un drpol i era veritat, Einstein creia que leducaci estrangulava la curiositat de la recerca. La feina a lOficina de Patents de Berna va fer que tingus un bon sou i que pogus dedicar ms temps a la recerca cientfica. Daquesta manera va comenar a publicar articles sobre la relativitat i sobre lefecte fotoelctric (que li van fer guanyar el Premi Nobel). Ms tard va ser professor de Fsica Terica a Zuric, per all el va sorprendre el rgim Nazi i com ell era jueu va haver de marxar a Nova Jersey. Va ser defensor del pacifisme, intentant buscar la pau mundial a travs de laven cientfic. Per, en aquell mateix lloc va morir , intentant crear una llei unificadora de la fsica. 6.1.1. La Teoria de la Relativitat Intentarem fer un resum el ms entenedor possible sobre aquesta teoria, perqu, per la seva importncia en el mn, sha de saber alguna cosa. Doncs, comencem! La teoria de la relativitat inclou dos teories: la de la relativitat especial i la de la relativitat general. Teoria de la Relativitat especial A partir dels resultats daltres investigadors, Einstein, va arribar a la conclusi que el temps i lespai eren dues cares duna mateixa realitat, anomenada espai-temps. Ms tard va aprofundir una mica ms en aquesta idea i va aconseguir una equivalncia entre la massa i energia, formulada en lequaci ms famosa de la histria:

On E s energia, m massa i c la velocitat de la llum (3108 m/s). Aquesta frmula significa que la matria i lenergia sn formes distintes de la mateixa cosa. La matria es pot transformar en energia, i lenergia en matria.
Una forma de veure que la massa i lenergia sn el mateix, s pensar que si escalfem un objecte (augmentem la seva energia), hauria de pesar ms. (Al llegir aix segur que molts esteu pensant en una idea brillant: Dutxar-se amb aigua freda abans de pesar-se. La idea s molt bona, per el pes noms disminuir unes bilionsimes de kilo).

Amb aquesta frmula, Einstein va descobrir un lmit que regeix lunivers, aques t s el de la velocitat de la llum. Res pot superar la velocitat de la llum. Aix es pot comprovar amb la frmula anterior. Si un objecte saproxims a la velocitat de la llum la seva massa saniria incrementant de manera que arribaria a ser infinita i, per consegent, es necessitaria una energia infinita per arribar a aquesta velocitat, i aix, s impossible.

27

Ara pensem en una frmula simple de dinmica com s: v=x/t. En aquesta podem pensar que la velocitat s la velocitat de la llum, per com aquesta s fixa (sempre s igual) els valors despai i temps shauran dadaptar perqu la igualaci sigui certa. Daquesta manera la velocitat de la llum t conseqncies directes amb lespai i el temps, algunes sorprenents, com que quant ms rpidament ens movem, el temps transcorre ms lent i lespai sescura. Per Einstein, utilitzant aquestes idees, va anar ms enll encara. En una ciutat imaginria dos germans bessons sestan acomiadant, un dells ha sigut contractat en una feina de repartidor interestellar i s lhora danar-sen. Aix que el germ puja al coet i es dirigeix a un sistema situat a 10 anys llum a una velocitat prxima a la de la llum (a un 99% daquesta). Desprs de repartir el necessari en aquell sistema, torna a la Terra, daquesta manera ha recorregut, en total, 20 anys llum. Quan arriba a la seva ciutat, el primer que fa s anar a buscar el seu germ i en veures es sorprenen molt. El germ que shavia quedat a la Terra portava un bast i una barba que denotaven que shavia fet vell i el germ que acabava darribar estava molt semblant a com va marxar. Qu ha passat? Com s que un ha envellit i laltre no?. Doncs la soluci s que per al germ de la Terra han passat 20 anys, per per al viatger, el temps que ha passat s molt ms inferior, ja que viatjant a una velocitat propera a la de la llum lespai sescura i el temps passa ms lent. Daquesta manera per a ell noms hauran passat alguns mesos. Aquesta era lanomenada paradoxa dels bessons, que representava grficament els conceptes que Einstein acabava de descobrir. Per acabar, Einstein va observar que la teoria de la relativitat era contradictria a la teoria de Newton. Ja que segons Newton la gravetat actuava instantniament a qualsevol distncia, aix significa que lefecte gravitatori viatja a una velocitat infinita. Aix es contraposa a la idea de que res podia superar la velocitat de la llum. Daquesta manera Einstein va estar estudiant una teoria de la gravetat que fos coherent amb la relativitat especial i aix va ser com va crear la Teoria de la Relativitat General. Teoria de la Relativitat General Lany 1915 Einstein va proposar una teoria revolucionaria on donava un nou concepte a la gravetat. Deia que no era un fora sin que era un teixit espaitemps, com una xarxa. Aquesta no era plana sin que estava deformada per la distribuci de massa i energia que contenen els cossos. Per entendre millor aix, ens imaginem una pea de roba estirada, per exemple, quan volem doblegar els llenols desprs de rentar-los, quan dos persones agafen de les puntes i el tensen. s igual a la xarxa de la que abans parlvem. Si ara posem un pilota de tenis a sobre, la tela del costat de la pilota senfonsar una mica. Doncs aquesta curvatura s la gravetat, i quan ms gran sigui lobjecte, major la seva curvatura i tindr ms gravetat.
28

Einstein encara va fer una suposici ms, va pensar que la gravetat hauria dafectar al temps.

Daquesta manera va descobrir que el temps transcorre de manera diferent per a observadors en camps gravitatoris diferents. Per que sentengui, podem dir que quan estem al costat dun cos amb molta massa (ex: Pirmide de Gizeh, Egipte), el nostre temps es fa ms lent. Aix est comprovat, ja que en els satllits, que estan allunyats de la Terra (un cos molt massiu) el temps passa ms rpid, s per aix que han de disposar dun sistema que corregeixi lhora. Amb aquestes teories Einstein havia desentranyat els secrets del temps, per encara va descobrir altres coses curioses de lUnivers. Uns objectes amb una massa tan enorme concentrada en una regi tan petita de lespai que corba tant la xarxa esp aitemps que cap objecte, inclosa la llum, pot escapar. Aquests sn els forats negres. Tenen un camp gravitatori tant fort que el temps satura a dins. Per a que veieu com s un forat negre posarem un exemple. Si volem convertir la Terra en un forat negre, haurem de comprimir-la fins a la mida duna canica (bala). I encara que sembli impossible, els forats negres existeixen, per exemple el que tenim en el centre de la nostra galxia.

6.2. Mecnica Quntica

Qui no queda fortament impressionat per la teoria quntica s perqu no lha entesa Niels Bohr

A principis del segle XX, grcies als estudis realitzats sobre all ms petit (ltom i les partcules elementals que el componen) va nixer la mecnica quntica. Es diu que el pare daquesta va ser Max Planck, que va exposar la teoria dels quanta, en la qual deia que els cossos emeten o absorbeixen energia en forma de paquets (quntums) denergia. A partir de lestudi dels toms es va veure que, en realitat, ltom no s com ens limaginem, no t un nucli tan gran com totes les representacions que veiem. Per posar un exemple de com s direm que si el nucli de ltom t la mida duna pilota de ping-pong i estigus al centre dun
29

camp de futbol, els electrons serien ms petits que la punta duna agulla i donarien voltes per lultima de les graderies. Tot lespai que hi ha enmig s buit. Daquesta manera sabem que la matria est buida en un 99,99999... %. Si agafssim a tota la humanitat i a cada persona els hi traiem lespai buit dels seus toms, tota la humanitat tindria la mida dun terr de sucre. 6.2.1. La llum s una ona o una partcula? Durant el segle XIX, els cientfics tenien acceptat que la llum era una ona (com el so). Per confirmar-ho van fer lexperiment de la doble escletxa o tamb anomenat experiment de Young (1801). Aquest consisteix a engegar un focus de llum (com una llanterna) i apuntar-ho cap a una paret que t dues escletxes, darrera daquest mur hi ha una pantalla o una placa fotogrfica. El resultat daquesta prctica s un patr dinterferncies a la pantalla del final, cosa que va determinar que la llum estava formada per ones. Un patr dinterferncies s el dibuix que veiem quan dos feixos dones es creuen. Aquest t zones amb molta llum i altres amb molt poca, aix es produeix perqu en les zones de ms llum sha produt un xoc de dues ones que van cap amunt (interferncia constructiva) aix que la llum de les dues es suma, en canvi, les zones fosques, sn el resultat del xoc duna ona que va per a baix amb una q ue va per a dalt (perqu es cancellen entre si).

Amb aix va quedar clar que la llum era una ona, per en lany 1887 Hertz va descobrir lefecte fotoelctric (que s el que ara fa funcionar alguns sensors). Va descobrir que en sotmetre a lacci de la llum determinades superfcies metlliques, aquestes desprenien electrons. Aix volia dir clarament que la llum estava formada per partcules, ja que xoquen amb el metall i arrenquen electrons. Aix que davant la disjuntiva de si la llum era una ona o una partcula, Einstein va proposar que estava formada per ones i partcules a la vegada. Aix sanomena dualitat ona-partcula i s un dels principis de la mecnica quntica, per en queden ms i alguns que sorprenen molt.

30

6.2.2. El principi de superposici s aquell que diu que una partcula pot tenir molts valors per a una mateixa qualitat. Vol dir que una partcula pot estar en molts llocs a la vegada, que les coses poden ser blanques i negres alhora o que una partcula pot agafar dos camins al mateix temps. Quan les partcules estan en diferents llocs a la vegada sha detectat el que sanomena entrellaament s a dir que el que li passa a una li ocorr e a linstant a laltra, independentment de la distncia que es trobin. Per entendre que un objecte tingui diverses qualitats a la vegada, posarem un exemple. Ens imaginem que tenim un cubilet amb un dau, quan lagitem i el posem al revs a sobre duna taula, abans de daixecar el cubilet, la fsica quntica diu que aquell dau est marcant totes les cares possibles alhora. s a dir que el dau est marcant un 1,2,3,4,5 i 6 a la vegada. s en el moment de aixecar el cubilet, quan nosaltres observem el dau, que aquest es defineix per una de les seves cares. En la quntica s molt important la idea de lobservaci, s estrany, per totes aquestes coses noms passen quan no estem observant. El gat de Schrdinger Aquest principi va ser aplicat de forma ms drstica per Schrdinger amb el conegut Gat de Schrdinger. Diu que ens imaginem que fiquem un gat en una capsa tancada en la qual hi ha un dispositiu dispensador de ver. Nosaltres el que farem ser disparar una partcula (electr) per un tub que desprs es ramificar en dos, si va pel cam de lesquerra el dispositiu de ver sencn i el gat mor, per si va pel de la dreta el dispositiu no sencendr i el gat el tindrem viu. Com estem en el mn de la quntica quan disparem lelectr, aquest agafar els dos camins a la vegada i el dispositiu sencendr i estar apagat alhora. I com a resultat tindrem el gat viu i mort a la vegada. Noms ser quan obrim la capsa que veurem si est viu o mort. Arribats en aquest punt podem pensar que tot aix ha sigut inventat pels fsics. Per no s aix, tenim un experiment per confirmar-ho.

6.2.3. Lexperiment de la doble escletxa amb electrons Lexperiment s el mateix dabans, per aquest cop a la paret amb dues escletxes llanarem electrons, imaginem-nos que ho fem amb una espcie de metralladora delectrons. Si imaginem els electrons com si fossin bales, pensarem que a la pantalla del final es dibuixarien dos franges, per increblement el que passa s que es dibuixa un patr dinterferncia. Tal i com es mostra en el dibuix:

31

Per aix no tenia sentit, com podia ser que trossets de matria (electrons) formessin un patr dinterferncia? Els cientfics van pensar que els electrons xocaven entre ells i era el que produa aix, per van repetir la prctica llenant-los un a un i van veure com formaven el mateix patr dinterferncia. Lnica soluci possible era que cada electr passava per les dues escletxes a la vegada i desprs xocava contra la paret. Aix impressiona per la millor part va ser quan van fer justament el mateix experiment amb una cmera que tenia la intenci de gravar com els electrons es dividien per passar per les dues escletxes. Quin va ser el resultat? Doncs que al haver un observador, la mecnica quntica no actua i cada electr noms va passar per una escletxa i a la pantalla es van formar dues franges. ................................... Fins aqu la petita introducci a la mecnica quntica que volia fer, hem de pensar que la quntica pot explicar tot el que succeeix a escales molt petites i per a les escales grans tenim la teoria de la Relativitat (que ha sigut explicada en lapartat anterior). El problema que existeix s que aquestes teories no sn del tot compatibles entre elles, si aconseguim que ho siguin, haurem obtingut la Teoria del Tot, teoria que descrigui tot el que passa a lUnivers. ...................................

6.3. LUnivers en expansi

Einstein sempre va tenir la idea de que lUnivers era esttic. Va ser ms tard, quan Sitter i Friedman van comprovar que el model que Einstein havia produt havia destar en expansi per a que fos correcte. Daquesta manera, Einstein ho va comprendre i va disculpar-se.

32

Lenriquiment produt pel desenvolupament econmic dels Estats Units va fer que es construs a Califrnia els telescopis ms grans coneguts fins aleshores, tamb van contractar els millors astrnoms del moment. Aix s com entren en la histria Harlow Shapley i Edwin Hubble. Shapley (1885 - 1972) va contribuir a treure el sistema solar del centre de la galxia, s a dir, ara el Sol no s el centre de la Via Lctia. Hubble (1889 1953) va fer unes observacions que van canviar radicalment la visi de lUnivers. Va calcular les distncies entre la Terra i les galxies que es podien observar. Sorprenentment, quan va descompondre la freqncia de llum que arribava de les galxies, va observar que es desplaaven cap al color vermell. Tamb va observar que quan ms lluny estava, ms gran era el desplaament. Hubble va interpretar aix com una conseqncia del fenomen conegut com efecte Doppler.
Lefecte Doppler Quan estem parats a la vorera i escoltem la sirena duna ambulncia, lescoltem ms agut a mesura que el vehicle saproxima i ms greu a mesura que sallunya. Aquest fenomen va ser investigat per Christian Andreas Doppler, matemtic i fsic, que va postular al 1842 que quan un objecte que emet una ona (llum o so) es mou respecte un receptor, aquest percep una modificaci de les caracterstiques de lona.

Hubble va calcular la velocitat de divuit galxies, grcies a la frmula que va establir:

On V s la velocitat dallunyament, D s la distncia i H s la constant de Hubble. Hubble va deduir que totes les galxies sallunyen les unes de les altres i que com ms lluny estiguin ms rpidament ho fan. Sembla estrany que tot sallunyi de tot, sempre pensem que ha dhaver un punt central, per aix no s aix. Ho podem demostrar si agafem un globus desinflat al qual pintem puntets (que seran les galxies) i desprs linflem. Amb aquesta senzilla prctica, veurem com cada puntet sallunya dels altres a la vegada i que quan ms lluny estiguin ms rpidament ho fan. Aix podem afirmar que lUnivers t una gran similitud amb un globus inflant-se. 6.3.1. I va fer: bang! Georges Lamatre (1894 1966) va resoldre el trencaclosques. Fins ara hem anat desenvolupant un conjunt de fets i ara s quan es forma la cosmogonia que encara ens regeix. Lamatre, capell catlic, va publicar al 1931 la idea a partir de la qual lUnivers es va iniciar a partir duna

33

singularitat inicial23, una gran concentraci de matria que en explotar va produir lexpansi que ara veiem. Per arribar a aquesta conclusi va pensar que si Hubble havia demostrat que les galxies sallunyen les unes de les altres, significava que en el passat estaven ms juntes, aix va pensar en un punt on tota la matria estava concentrada a partir del qual la matria es va expandir. Aquest fenomen va ser anomenat Big Bang per Fred Hoyle, cientfic que va utilitzar aquesta expressi durant una critica a la nova teoria en un programa de rdio de la BBC. Aquest nom va agradar a la gent i es va comenar a utilitzar. El Big Bang explicava les dades que sobservaven, per no es sostenia gaire, ja que pensar que tot el que veiem es va formar a partir duna cosa minscula, era molt difcil. La teoria es va comenar a reforar quan va arribar George Gamow (1904 1968) que va predir que els primers elements que es van formar van ser lhidrogen i lheli. Aquests, en el principi, formaven el 99 per cent del que existia, proporcions semblants a les que podem observar avui en dia a lespai.
Fet curis! Gamow i el seu soci Alpher, abans de publicar el seu article sobre els primers elements que es van crear en lUnivers, com ja es sabia que tindria una gran repercussi, Gamow (conegut com a gran bromista), desprs dadonar-se que el cognom dAlpher i el seu sonaven semblant a les lletres gregues alfa i gamma, es va inventar que el cientfic Hans Bethe havia contribut. Larticle va ser publicat el dia dels innocents de 1948 i anava firmat per tres autors: Alpher, Bethe i Gamow.

Per encara hi havia gent que no hi creia en el Big Bang, com el creador del nom, Fred Hoyle, que va dir la seva teoria, coneguda com Estat Estacionari, que diu que lUnivers ha existit sempre i encara que sexpandeix ha tingut sempre el mateix aspecte. Durant anys les dues teories van estar buscant proves que les confirmessin i, ms tard, aquesta batalla va ser guanyada per la teoria del Big Bang, grcies a Arno Penzias i Robert Wilson, dos fsics que a lany 1964 treballaven en una antena de telecomunicacions. Al muntar-la es van adonar que a qualsevol lloc que enfoquessin lantena, no aconseguien eludir un brunzit greu i persistent. Van pensar que lantena estaria malament muntada, que potser era la temperatura, potser era la brutcia (pols, excrements de coloms...), per desprs de fer tot el possible i descartar totes les sospites, Penzias va trucar a un fsic que va obtenir la resposta. El que escoltaven era una radiaci, concretament la llum i la calor que va desprendre el Big Bang en els seus inicis. El que passava era que la llum, amb el pas del temps shavia convertit en una ona ms feble (microones). Aquesta radiaci tenia entre 2 i 4 K i s coneguda com la radiaci de fons.
23

s el punt on es va originar el Big Bang, aqu la matria est tan comprimida que t una densitat infinita i les equacions matemtiques no serveixen.

34

6.4. La Teoria del Big Bang

En resum, aquesta teoria, el que diu s molt senzill: LUnivers es va formar fa 13.700.000.000 danys en una gran explosi inicial a partir duna singularitat primignia. Pocs segons desprs dhaver-se produt lexplosi, lunivers primitiu era diminut i dens, i es trobava a una temperatura extraordinriament elevada. Lunivers va comenar un procs dexpansi que va produir un refredament, que a la vegada va permetre que lenergia sagrups formant la matria (toms dhidrogen i heli), ja que sn els elements ms simples i petits. LUnivers es seguia expandint a la vegada que les estructures que ara coneixem es van anar formant. Es van formar planetes que giraven al voltant dalgunes estrelles, que a la vegada formaven grans galxies. Ms tard, en un daquests planetes es va crear un tipus de vida intelligent. Algunes daquestes criatures es van fer cosmlegs i van arribar a la conclusi de que lUnivers es va originar amb una gran explosi. No s bonic aix?

Avui dia, la major part de la comunitat cientfica accepta com a correcta la teoria del Big Bang, que concorda amb la relativitat i permet explicar els fenmens que succeeixen en el cosmos. 6.4.1. La inflaci csmica A partir de la dcada dels setanta el Big Bang es va convertir en la teoria predominant i com no, va haver de superar alguns problemes, en concret tres: El problema de lhoritz: Com s possible que regions de lUnivers que no han estat mai en contacte es posin dacord a tenir les mateixes condicions? El problema de la planor: Si lUnivers tingus una mica ms de massa, latracci gravitatria faria que saturs lexpansi i lUnivers es contragus. Si en canvi tingus menys massa, lUnivers sexpandiria per a tota leternitat. Pel que podem observar creiem que lUnivers est en uns termes intermedis, per requereix una explicaci. El tercer problema s que, amb els avenos de la quntica es sap que amb unes temperatures tant altes com les de linici shaurien dhaver format unes estructures anomenades monopols (que no ara no sobserven). Alan Guth va solucionar els tres problemes a la vegada proposant que va ser lantigravetat la que va causar lexplosi que va donar lloc a lUnivers. A linici existia una energia antigravitatria que va produir la inflaci csmica, s a dir, uns instants en els quals lUnivers es va expandir a una velocitat molt accelerada. Sha descobert que aquesta energia antigravitatoria va poder estar produda per un fals buit. Sha comprovat que existeixen diversos tipus de buits, com lelectrodbil, que est format per electrons i neutrins sense massa que viatgen a la velocitat de la llum. Aquests buits es descomponen en molt poc temps produint una gran fora antigravitatria, calor i una expansi enorme.

35

Amb aquesta nova teoria sexpliquen els problemes que hem comentat abans. El primer problema es soluciona perqu durant la inflaci tot lUnivers va estar en contacte, el segon es soluciona pensant que lUnivers t una densitat crtica24 i el tercer, pensant que durant aquesta etapa els monopols es van destruir. El model inflacionari va ser acceptat i ara s una part ms de la Teoria del Big Bang.

6.4.2. Els primers moments del Big Bang Tractarem els primers instants de lUnivers com si fos una pellcula, on anirem parant en alguns dels fotogrames que el conformen per explicar el que passa. Poseu-vos cmodes perqu la pellcula comena en 3, 2, 1... Just abans de comenar, quan el temps s zero, la temperatura s infinita. Primerament, va tenir lloc lanomenada poca de Planck (0,0000000000000000000000000000000000000000001 segons)25, en aquest instant les quatre forces conegudes (gravitatria, electromagntica, nuclear forta i nuclear dbil) van ser una sola. A continuaci tindrem lpoca GUT (acrnim de Grand Unified Theories) que dura fins a un 1 precedit de 35 zeros, i que comena amb la separaci entre la gravetat i les altres forces i acaba amb la separaci de la fora nuclear forta de lelectrodbil. Lpoca segent s la inflaci, que ha sigut relatada en lapartat anterior. A partir daqu, per relatar una cronologia del Big Bang que no sigui molt difcil i densa, ho farem en forma de fotogrames, explicant les condicions de lUnivers i els processos que es produeixen. Primer fotograma En aquest moment la temperatura de lUnivers s de 100 000 000 000 graus Kelvin , t ms o menys un any llum de grandria (11 200 000 000 000 km) i al nostre cronmetre marca que ha passat 0,01 segons des de linici. LUnivers que veiem s una sopa indiferenciada de radiaci i partcules, en la qual cada una xoca molt rpidament amb les altres. Les partcules que podem observar sn: electrons i les seves antipartcules, els positrons; i les partcules sense massa com els fotons, els neutrins i els antineutrins. Cada vegada lUnivers sest expandint i refredant ms, per tot i aix, la densitat en aquest moment s enorme (3.800.000.000 kg/L). En aquest moment el nmero de partcules nuclears que existeixen s molt petit, ms o menys un prot o un neutr per cada 1 000 milions de fotons, electrons o neutrins. En aquest mateix fotograma es produeixen les primeres reaccions de lUnivers, que sn aquestes: Un antineutr ms un prot produeixen un positr ms un neutr. (i a la inversa).

24 25

Densitat necessria per a que lUnivers sigui completament pla. Ho hem posat aix per a que es vegi amb ms claredat la minscul instant que significa aquesta etapa.

36

 Un neutr ms un neutr donen un electr ms un prot (i a la inversa). En aquest moment podem dir que hi ha quasi tants neutrins com antineutrins, i tants positrons com electrons. Segon fotograma La temperatura de lUnivers s de 30 000 000 000 graus Kelvin i en el nostre c ronmetre marca 0,12 segons. LUnivers encara est dominat per electrons, positrons, neutrins, antineutrins i fotons. El ritme dexpansi ha disminut i les partcules nuclears ha passat a ser el 38 per cent neutrons i el 62 per cent protons. La densitat s de 30 000 000 kg/L. Tercer fotograma La temperatura de lUnivers s de 10 000 000 000 de graus Kelvin i el nostre cronmetre marca 1,10 segons. Ara, amb aquesta temperatura, els neutrins i els antineutrins es converteixen en unes partcules lliures, aix que deixaran dinteraccionar amb les altres partcules i la seva funci ser la de proporcionar el camp gravitatori de lUnivers. La densitat de lUnivers s de 3 80 000 kg/L. En aquest moment s quan els electrons i els positrons comencen a aniquilar-se entre ells, ja que la temperatura dara s noms el doble que la temperatura llindar daquestes partcules. El descens de la temperatura ha fet que el balan prot-neutr sigui de 24 per cent neutrons i 76 per cent protons. La quantitat de neutrons va minvant perqu, amb menys temperatura, s ms fcil passar de neutr a prot que no al revs (que requereix ms energia). Quart fotograma La temperatura de lUnivers s de 3 000 000 000 graus Kelvin i el nostre cronmetre marca que han passat 13,83 segons. Ara, al estar sota del llindar de temperatura dels electrons i els positrons, els dos saniquilen violentament alliberant gran quantitat denergia que fa escalfar lUnivers. En aquest fotograma es produeix un fet important: comena la nucleosntesis, s a dir, es formen els primers nuclis estables, com lHeli (He4). Per aquests no es formen instantniament, tot comena quan un prot i un neutr xoquen i formen hidrogen pesat (deuteri). Ms tard aquest deuteri pot xocar amb un prot o ho pot fer amb un neutr, en el primer cas es formar He3 (dos protons + un neutr) i en el segon cas formar H3 (triti, format per un prot i dos neutrons). Finalment, el He3 pot xocar amb un neutr, i el triti amb un prot; en ambds cassos es formar un nucli dheli (He4, dos protons i dos neutrons). Els neutrons encara es converteixen en protons, i ara tenim un 17 per cent de neutrons i un 83 de protons. Cinqu fotograma La temperatura s de 1 000 000 000 de graus Kelvin (noms 70 vegades ms calent que el centre del Sol), el nostre cronmetre indica que han transcorregut tres minuts i dos segons. La
37

majoria dels electrons i els positrons shan destrut i els principals components de lUnivers sn els fotons, els neutrins i el antineutrins. Ms o menys cada 100 segons el deu per cent de neutrons es desintegren per donar protons. Daquesta manera ara tenim: 14 per cent de neutrons i 86 de protons. Sis fotograma Poc temps desprs del fotograma cinqu, ara estem a tres minuts i quaranta-sis segons, ocorre un esdeveniment important: la temperatura disminueix fins al punt en qu els nuclis de deuteri poden mantenir-se units. Fins ara, els nuclis de deuteri no eren estables i es descomponien rapidssim a no ser que formaren heli. A partir daquest moment, es poden produir nu clis ms pesats mitjanant successions de reaccions. Aquesta etapa entra dins de la nucleosntesis, i durant aquest fotograma es formen elements ms pesats com: els istops del Liti i els istops del Berilli. El balan neutr-prot est en 13 per cent de neutrons i 87 de protons. Set fotograma La temperatura de lUnivers s de 300 000 000 graus Kelvins i el nostre cronmetre marca 34 minuts i 40 segons. Els electrons i els positrons shan aniquilat completament, excepte un petit excs delectrons que hi havia al principi, que shan mantingut. Durant aquesta etapa els processos nuclears shan detingut , les partcules nuclears (neutr i prot), estan totes lligades a nuclis, formant, bsicament: hidrogen i heli. ................................................ LUnivers seguir expandint-se i refredant-se, per durant 700 000 anys no ocorrer res interessant. Passat aquests anys la temperatura ser suficientment baixa per a formar toms estables, s a dir, els electrons es posaran a orbitar els nuclis. Grcies a aix es crea la matria que, desprs de 500 000 000 anys desprs del Big Bang, formar les primeres estrelles, que aconsegueixen illuminar un Univers, fins aleshores, fosc. Aquestes estrelles van ser les fbriques que a partir de lheli i lhidrgen van produir tots els altres elements de la taula peridica. Ms tard, la gravetat sencarregar de formar les galxies i tot el que ara podem veure, inclosos nosaltres.

6.5. La matria fosca

Els astrnoms van observar que per a que els clculs de lUnivers funcionessin b, lunivers havia de tenir ms massa de la que t. Per exemple es van veure algunes galxies que orbitaven molt rpid, cosa que noms seria possible si tinguessin ms massa de la que veiem. Desprs daquestes i altres evidncies es va considerar que hauria dexistir una matria que augments la massa dels cossos celestes. Aquesta va ser anomenada matria fosca.
38

La dificultat estava en determinar si en realitat existeix aquesta matria, ja que no emet ni absorbeix llum, s a dir, per a nosaltres s invisible. Per, per sort vam descobrir que aquesta matria desviava la llum, per exemple, en la galxia comentada abans, la matria fosca produa una desviaci aparent. Daquesta matria sabem poques coses, no sabem quines partcules la for men, per sabem que pot travessar la matria convencional. Milers de milions de partcules de matria fosca travessen la Terra en tot moment, sense collidir amb la matria ordinria. Per tal de descobrir aquesta nova matria, a Minesota, en un laboratori situat a 800 metres sota terra, sest portant a terme (en aquests moments) investigacions per caar partcules de matria fosca. Unes pastilles de germani han estat congelades a 272 graus sota zero, aquestes sn introdudes en una mquina que detecta les variacions de temperatura. El que sespera s que quan la matria fosca travessi la placa, una partcula topi amb un prot i la temperatura augmenti.26 Potser us pregunteu, que fan aquests cientfics buscant una partcula sota terra, si aquestes partcules provenen de lespai? Doncs la resposta s que estan sota terra per filtrar moltes de les partcules que provenen de lespai, a aquesta profunditat, la matria fosca s de les poques que hi arriba. El passat 4 de juliol de 2012, la revista Nature va anunciar la possible observaci de filaments de lesquelet de la matria fosca que tendia un pont entre dos cmuls galctics. Cada dia sinvestiga ms sobre aquesta nova matria que ens ajudar a saber com van ser els primers moments del Big Bang. Les investigacions actuals diuen que la matria normal ocupa el 4 per cent de lUnivers i la matria fosca (que acabem dexplicar) ocupa un 22 per cent. Llavors, que s laltre 74 per cent que sobra? Aquesta matria s un dels descobriments ms fascinants dels ltims anys, s lanomenada energia fosca.

6.6. Lenergia fosca

Durant els anys noranta la comunitat cientfica sabia que lUnivers estava en expansi i que aquesta va comenar amb la inflaci. Es pensava que lUnivers, a causa de la seva massa, saniria expandint cada vegada ms lentament. s lgic pensar aix, quan nosaltres llencem un objecte, poc a poc, va minvant la seva velocitat fins a aturar-se.

26

Encara que hem dit que la matria fosca no toca la matria normal, en molts pocs cassos arriba a topar amb un nucli atmic. Concretament amb una probabilitat d1 entre un mili.

39

Doncs els estudis realitzats al 1998 van demostrar que lUnivers sestava acceleran t, s a dir, cada vegada sexpandia ms rpidament, cosa que va ser un dels descobriments recents ms importants. Van estudiar aquesta expansi i van pensar que noms podia estar provocada per una fora gravitacional repulsiva que produs una acceleraci de lexpansi de lUnivers. Aquesta fora va ser anomenada: Energia fosca. Aquesta energia no expandeix les galxies (no les fa ms gran), el que fa s que crea espai entre aquestes i fa que sallunyin. Aquesta energia s uniforme, poc densa, s antigravitatria i es va crear en els primers instants del Big Bang. s important estudiar aquesta energia ja que en ella est la resposta de com acabar el nostre Univers, segurament es seguir expandint tornant-se ms fred i obscur cada vegada, per hi cap la possibilitat de que lenergia es torni atractiva i el final seria diferent. Tamb s important estudiar-la perqu amb ella ens apropem a la teoria del tot, equaci que pugi explicar totes les coses de lUnivers, aquesta seria la culminaci de 2000 anys dinvestigaci cientfica sobre la naturalesa. Unes de les idees ms interessants s que si en un futur podem controlar aquesta energia un munt de somnis es podrien fer realitat. Al ser antigravitatria, podrem tenir cotxes que flotessin per sobre de la carretera, camps de fora, per exemple, ja no tindrem finestres de vidre sin que tindrem un camp de fora que mantingus allunyat el fred. Un altre somni s el de poder anar a unes velocitats ms altes en lespai, que ens permetessin poder arribar als sistemes ms propers i, fins i tot, podrem arribar a controlar els forats de cuc!

6.7. El bos de Higgs

Un dels apartats que no podia faltar de cap manera en aquest treball s aquest, que s el descobriment ms important de les ltimes dcades. Com tots haureu escoltat, el dia 4 de juliol de 2012, els cientfics que treballaven en laccelerador de partcules del CERN, es van reunir en un auditori per a donar a conixer que havien descobert el Bos de Higgs. La noticia va exaltar a tota la comunitat cientfica congregada i entre els aplaudiments, a primera fila, un emocionat anci de 83 anys, plorava. El seu nom, Peter Higgs. Aquesta noticia va ser difosa per tots els diaris i per totes les cadenes de televisi, un gran aven per la cincia shavia produt. Per de veritat la societat hem ents qu s aquest bos? La veritat s que ho dubto molt, ja que s un terme rodejat de conceptes i paraules complicades, s per aix que lexplicarem de manera planera per a que cap persona que llegeixi aquest treball es vagi al llit sense saber-ho.

40

Tot comena desprs de saber que algunes partcules, com els fotons, no tenen massa. Aix fa preguntar-se, per qu la majoria de les partcules tenen massa i existeixen algunes que no en tenen? En 1964, el britnic Peter Higgs i altres fsics van plantejar lexistncia dun camp que proporcionaria massa a les partcules, al que van anomenar Camp de Higgs. A cada partcula que composava el camp la van anomenar Bos de Higgs. El camp ens el podem imaginar com una xarxa, amb el qual les partcules interaccionen ms o menys. Aix, un fot no interacciona amb la xarxa (ens podem imaginar que passa pels forats daquesta) i en canvi un prot interacciona amb aquesta (toca la xarxa, alenteix la seva velocitat i conver teix lenergia en massa). Podem posar molts exemples per a explicar millor com funciona aquesta xarxa. Per exemple, tenim un carrer on hi ha periodistes, una persona normal passaria per aquest carrer sense parar-se, podem dir que aquesta persona s com un fot, no interacciona amb la xarxa i la seva velocitat s la mxima (velocitat de la llum). Per al cap duns minuts, pel mateix carrer passa George Clooney i els periodistes sagrupen al seu voltant, fent preguntes, demanant autgrafs... En aquest cas la partcula (Clooney) ha interaccionat amb el camp (massa de periodistes) i ha fet que alents la seva velocitat i que lenergia que portava es converts en la massa. I llavors, un bos de Higgs en lexemple anterior seria un dels fotgrafs o periodistes, qu e formaven el Camp de Higgs (conjunt de periodistes). Espero que amb aquest exemple hagi quedat ms clar, sin existeixen daltres. Per si sha ents, ja es sap com funciona la partcula que ha sigut anomenada com la partcula de Deu. En resum, si us pregunten que s aquesta partcula, s la partcula que dona massa a totes les altres. I com ho fa? Doncs forma un camp (Camp de Higgs) que est per tot arreu, i que si les partcules interactuen amb ell adquireixen massa, mentre que les que no ho fan, no tenen massa. Quan es va crear? Per saber quan es va crear aquest camp, ens hem de remuntar 13 700 milions danys enrere fins el Big Bang. Justament desprs duna bilionsima desprs de lexplosi (0, 000 000 000 000 1 s), es va condensar en lespai els Bosons de Higgs formant el Camp de Higgs. Com es va comprovar la seva existncia? Com ja sabem, la partcula es va descobrir en el Gran Collisionador dHadrons, laccelerador de partcules situat en lOrganitzaci Europea per a la Investigaci Nuclear (CERN), situat a Ginebra. En aquest accelerador es recrea el que va ocrrer durant el Big Bang, fan xocar milers de milions de partcules i uns detectors de partcules (ATLES i CMS) segueixen el rastre del bos.

41

En lexperiment que va resultar positiu es va collidir dos protons i es va produir un bos de Higgs, un quark t i un antiquark t. El resultat que van veure els investigadors va ser justament aquest:

Hem marcat amb color vermell la prova de lexistncia del Bos de Higgs que van obtenir els investigadors lexperiment laccelerador. ATLAS de de

7. Teories alternatives a la Fsica Actual.

Ara obrirem un nou apartat on explicarem noves teories que solapen alguns aspectes de les teories actuals, per que encara no sn acceptades per falta de proves.

7.1. La Gravetat Modificada (Modified Gravity)

Actualment, per explicar el comportament de lUnivers fem s de la matria i lenergia fo sca, que encara que no coneixem i que ens arreglen les equacions. s per aix que un grup de cientfics creuen que la matria fosca no existeix sin que no hem aplicat b la teoria de la gravetat o que aquesta no funciona a la perfecci. Daquesta manera, investiguen com modificar alguns aspectes de la teoria de la gravetat de Newton per a que pugui explicar el que nosaltres veiem en lUnivers sense recrrer a lexistncia de la matria fosca. El tipus de Gravetat Modificada ms conegut s el MOND (Modified Newtonian Dynamics), que modifica la llei de Newton per a que cre un camp gravitatori ms fort en les zones de les galxies que tenen menys acceleraci (com en les vores duna galxia). Aix es podria arreglar el problema que va induir a pensar en lexistncia de la matria fosca. Aquesta teoria es va comprovar amb 47 galxies amb una precisi major que amb el model de la matria fosca. Aix que en aquest mbit de la fsica tenim guerra (MOND vs Materia/Energia Fosca).
42

7.2. Gravetat Quntica de bucles

La gravetat quntica tracta de fusionar en una sola dos de les teories fsiques ms importants, la relativitat general i la mecnica quntica, que aparentment sn incompatibles. Aquesta teoria t pocs cientfics que la recolzin per est obtenint grans resultats i encara est en creixement. Amb aquesta teoria seliminen les singularitats que produeix la Relativitat (en linterior dels forats negres o en el Big Bang). Proposa que a escales molt petites, lespai-temps est format per una xarxa amb un nombre finit de llaos entrelligats que formen una espcie despuma. Amb aquesta teoria, com resol els problemes que es creen actualment en els forats negres, ja ens ha perms veure qu hi havia abans del Big Bang, encara que no podem estar segurs de les prediccions perqu la teoria s possible que sigui falsa. El que hem pogut veure s que abans del Big Bang hi havia una Big Bounce, s a dir que abans hi havia un univers que es va contraure fins a collapsar-se i aix va produir que lUnivers rebots produint el nostre Big Bang. La teoria del Big Bounce prediu que el nostre univers li passar el mateix que a lavantpassat del nostre, es contraur fins a collapsar-se i formar un altre, i aix eternament.

7.3. Extra dimensions

Lisa Randall s una fsica terica de lInstitut Tecnolgic de Massachusetts i de la Universitat de Harvard. Juntament amb Raman Sundrum, ha ideat un model que proposa que lUnivers t ms dimensions que les conegudes fins ara, aquest model est molt lligat amb la Teoria de Cordes. Nosaltres vivim en un univers de 3 dimensions espacials i 1 dimensi temporal, en total tenim 4 dimensions. La idea del model de Randall i Sundrum diu que el nostre Univers no s ms que la vora dun espai de 5 dimensions (o ms). Nosaltres vivim en una llesca de tres dimensions que flota en un ambient de dimensions majors. Aquesta llesca de pa en la que vivim s anomenada pels cientfics brana, diminutiu de la paraula membrana. Les partcules estan condemnades a viure en la brana, ja que no poden sortir daquesta. Lnica interacci que pot sortir duna brana i arribar a una gravetat. Aix gravitons serien que les poden de la gravetat) brana i entrar altra que s la els

(partcules que transmissores sn els nics sortir duna en una altra.

43

Aix que existeixen branes (que tenen 3 dimensions espacials i 1 temporal), que cadascuna s un Univers i que estan separades entre elles per una distncia. Lnica cosa que pot connectar les branes s la gravetat. Per qu han dexistir ms dimensions? La Teoria de Cordes (com veurem desprs) noms t sentit si existeixen ms dimensions i en el cas de la Teoria de la Relativitat, les dimensions extra sn acceptades. Si de veritat existissin, la Teoria de Cordes seria vlida i la Teoria de la Relativitat seguiria funcionant i, a ms, aquestes noves dimensions ens permetrien explicar millor lUnivers.

Per qu no podem veure les altres dimensions? Oskar Klein en 1920, va resoldre aquesta pregunta dient que les dimensions podien ser de dos tipus: grans i fcils de veure o petites i retorades (que estan al voltant nostre per que no podem veure). Va exposar un exemple: Imaginem que veiem un cable des de lluny, aquest ens semblar que tingui noms una dimensi, per si ens posem en la perspectiva duna formiga qu e passa pel cable, al ser tan petites tenen accs a totes les dimensions del cable (poden anar endavant, cap a lesquerra i la dreta). Aquest seria un exemple a gran escala de com podria ser una dimensi petita, les dimensions extres que es creuen que existeixen podrien molt i molt petites.

Com podem saber si existeixen ms dimensions? Per a saber si existeixen hem de recrrer a laccelerador de partcules. Si en un xoc de partcules obtenim menys energia de la que hi havia al principi vol dir que sha anat a una altra dimensi. La massa que faltaria serien els gravitons que han marxat de la nostra brana. Aquesta ser la manera com descobrirem noves dimensions en el futur.

7.4. Teoria de Cordes

44

Al igual que en el cas de la gravetat quntica, aquesta teoria tamb s un intent per unificar les teories que son els pilars de la fsica actual: la mecnica quntica i la relativitat. La Teoria de Cordes (que ha derivat en la Teoria de Supercordes) es basa en un concepte molt simple, diu que els components indivisibles, bsics i fonamentals que formen tot lUnivers son cordes. Tots sabem que la matria est formada per toms, que estan formats per electrons, protons i neutrons, i aquest dos ltims estan formats per quarks. Fins aqu arriba la teoria convencional. Doncs, la Teoria de Cordes diu que dintre dels quarks existeixen uns filaments denergia ballarins, que semblen una corda vibrant i que aix ho forma tot. A ms, segons com balli(vibri) aquesta cordeta denergia, forma una partcula o una altra.

Tot lUnivers est format per petits filaments denergia vibrant en freqncies diferents. Brian Greene

Podem dir que aquesta teoria s unificadora perqu tracta la matria i les forces com si estiguessin formades per cordes, aix no hi ha distincions entre aquestes. Quan estudiem aquesta teoria ens adonem que no funciona amb 3 dimensions, sin que necessita 10 dimensions espacials i una temporal. s aqu on lliguem la idea de les dimensions extra de lapartat anterior, ja que es necessiten per a que la teoria funcioni. Molts cientfics creuen que aquestes dimensions addicionals tenen relaci amb els 20 nombres. Idea dels 20 nombres Quan mirem la natura podem observar que hi ha 20 nombres que descriuen tot el nostre univers (ex: massa de les partcules, gravetat, electromagnetisme...) que hem pogut mesurar amb molta precisi. Si aquests valors tinguessin alguna petita alteraci, el nostre univers no existiria. La Teoria de Cordes pensa que aquests 20 nmeros sn el reflex de la manera en la que les cordes poden vibrar dintre de les dimensions addicionals. s a dir que les cordes poden vibrar de vint formes diferents que coincideixen amb aquests nmeros. El major xit seria que estudiant les vibracions de les cordes podem extreure aquests nmeros i que coincideixin amb els que nosaltres sabem. Amb aix podrem saber perqu lUnivers s com el veiem i podrem experimentar amb les noves dimensions.

Si sabem que no podem ni experimentar ni veure les cordes i la cincia engloba tot all experimentable Hem de pensar que aquesta teoria no s cincia sin filosofia?

Si ampliem un tom fins la mida del Sistema Solar, una corda tindria la mesura dun arbre. 45

En el mn cientfic la teoria de la Gravetat Quntica i la Teoria de Cordes sn dos grans rivals. Encara que els partidaris de la Teoria de Cordes guanyen als de la Gravetat Quntica en un factor de 10 a 1.

En el Captol 2 de la segona temporada de Big Bang Theory. Es mostra la rivalitat entre la Gravetat Quntica i la Teoria de Cordes. Ho podeu veure a: http://youtu.be/x_rBNEJ6gyk

8. Qu hi havia abans del Big Bang?

Els humans... Una classe de simi que sha adonat que viu en un planeta, que est donant voltes al voltant duna estrella en una galxia i que aquesta s noms una ms en un mar de galxi es en un univers quasi infinit. No conformes amb saber aix, la nostra cincia vol arribar ms lluny i vol explorar els lmits. Actualment es creu que tot va ser originat a partir del Big Bang. Per aquesta no s una soluci perfecta, perqu, (com hem vist) el Big Bang no dona una resposta completa, sempre queden preguntes com Qu hi havia abans?. Fins fa deu anys aquesta pregunta era un tema que noms es parlava a porta tancada, als despatxos dalguns cientfics radicals. I quan es volia dir una soluci es deia que: Si va ser en el Big Bang quan es va crear el temps i la matria, vol dir que abans no existia, aix que s una clara contradicci preguntar qu hi havia abans, ja que al dir abans implica temps i sabem que no existia. Aix s el que haguessin dit els cientfics fa deu anys i encara hi ha qui ho segueix dient. Per, recentment, els cientfics han patit un canvi de mentalitat, la gran majoria pensen que va haver alguna cosa abans del Big Bang i, per tant, que la teoria tant elaborada i que sembla tan perfecta (Big Bang) s falsa o no s completament certa. Aix que encara que si durant totes les pgines daquest treball hem anat exposant la veracitat del Big Bang, en aquest apartat ens carregarem tot aix i exposarem les teories de les quals parlen els cientfics actualment, les teories que acaben de sortir del forn i que podreu veure en la premsa cientfica del present.

8.1. Michio Kaku

Si alguna vegada heu posat algun canal televisiu de divulgaci cientfica, segurament us haur sortit aquest home, que tant us pot parlar daliens o de classes destrelles . s el doctor Michio Kaku, que a part dinvestigador treballa com a divulgador cientfic. Kaku ha orientat la seva investigaci en la determinaci de la naturalesa d el No-res. La teoria del Big Bang afirma que tot va aparixer del no-res, aix que creu que estudiant aix sabrem la veritat.
46

La importncia resideix en com definim no-res. Perqu aparentment, la lgica ens diu que si no hi ha res de res, no pot sortir res i menys un univers tan immens com el nostre. Un dels llocs on sestudia aquest no-res s a Ohio, on sha construt lEstaci Plum Brook de la NASA, on es recreen les condicions de lespai, tenen una gran nau de la qual extreuen tot laire i creen un buit perfecte. Aqu es sol experimentar amb les naus i diversos equipatges de la NASA abans de que siguin enviades a lespai.
Fet curis! En aquesta estaci de buit, es van rodar diverses escenes de la pellcula The Avengers (Los Vengadores) durant el mes dAgost de 2011.

Doncs sha pogut veure que al crear un buit quasi perfecte amb aquesta mquina, all a dins seguia havent-hi alguna cosa, ja que la llum pot travessar-ho i el temps passa. Aix va induir a classificar el que coneixem com a no-res en dos tipus: No-res absolut: No hi ha espai, ni temps. Absncia de tot el que imaginem. Buit: s noms labsncia de matria. Daquesta manera la teoria de Kaku s que en el principi dels temps hi havia un no-res que no era absolut, sin que era un buit en el qual noms havia energia. I com sabem que lenergia es pot convertir en matria, aix que una daquestes transformacions va originar el Big Bang. Aix, per Michio Kaku, abans hi havia un estat preexistent denergia, daquesta manera es desmantella la idea de que el temps va aparixer amb el Big Bang perqu hi va haver un abans.

8.2. Andrei Linde

El professor de la Universitat de Standford, Andrei Linde, creu que el Big Bang s un concepte erroni, per que la inflaci s vertadera. En part, potser, perqu va ser un dels creadors de la teoria inflacionria. Teoria que diu que hi va haver un gran creixement accelerat de lUnivers, una expansi exponencial que explica perqu lUnivers s tan gran, perqu es tan uniforme i perqu estem en expansi. Andr Linde va eliminar de la seva teoria el Big Bang i noms es va quedar amb la inflaci. Per a poder imaginar-nos la seva teoria haurem de recrrer a un formatge Gruyer (el que t forats). Linde diu que aquest formatge s un megavers, perqu cada bombolla que cont el formatge s un Univers. La part carnosa del formatge seria el buit que separa els diferents universos. Creu que tot el formatge est en expansi i que al fer-se ms gran fa que en les parts

47

carnoses es cre bombolles (Universos). Segons la investigaci de grup dinvestigaci de Linde, han calculat que en total hi hauria universos, una xifra enorme i absurda.

Aquesta teoria forma part de la corrent principal dels Multiversos.

8.3. Param Singh

Ha dedicat la seva investigaci a saber com all infinitament gran neix dall infinitament petit. Si observem lUnivers a gran escala, les matemtiques dEinstein poden des criure quasi tots els fenmens per per a descriure els components ms petits utilitzem la mecnica quntica. Per a descriure lOrigen de lUnivers hem dutilitzar les dues teories a la vegada, per tenim un problema, perqu aquestes no concorden. Aix que hem de trobar una que pugi unir-les (Teoria del Tot). Param Singh treballa amb la gravetat quntica i la seva investigaci ha descobert que la fora gravitatria (que s atractiva) es torna repulsiva quan lunivers s molt petit. Amb aix seviten els problemes dels infinits en el Big Bang. Daquesta teoria sextreu el Big Bounce (explicat anteriorment), que diu que un Univers va tenir la desgrcia de collapsar i va rebotar fins convertir-se en lUnivers que tenim avui. Amb la teoria de Singh es pot explicar el Big Bounce fcilment, ja que quan lUnivers es comprimeix en un punt ben petit, la gravetat es torna repulsiva i produeix el rebot. Singh defensa la seva teoria dient que la natura t preferncia per els fenmens cclics (com les estacions, el cicle de laigua, el dia i la nit...), aix que no seria res estrany que lUnivers tingui un cicle dexpansi i rebot.

8.4. Lee Smolin

El despatx de Smolin es troba al costat del de Param per no comparteix les seves idees. Lee Smolin creu que lUnivers en el qual vivim va nixer a linterior dun forat negre27 dun univers avantpassat. Smolin, per a crear la seva teoria, sha basat ms en Darwin que en la histria de la fsica. Diu que en un forat negre la matria es contrau molt i dintre daquest, aquesta matria explota en forma de Big Bang en un espai parallel, on crear un nou univers. La selecci natural de Smolin
27

s una estrella que collapsa i on tot es torna infinit i el temps satura.

48

diu que per a que un univers prosperi aquest sha de reproduir i per a que aix ocorri ha de tenir forats negres, que engendraran una nova prognie duniversos. Aix creu que abans del Big Bang existia un univers molt similar al nostre en el qual havia un nvol de gas i pols, que es va collapsar formant una gran estrella molt massiva. Lestrella va explotar formant un forat negre, i va ser dintre daquest en el qual es va crear el nostre Univers.

8.5. Neil Turok

s el director de lInstitut Perimeter de Toronto, un dels instituts ms importants del mn en fsica terica. El professor Turok i els seus companys han creat un model que descriu una versi complexa de lexistncia, que requereix 10 dimensions espacials i una temporal. Plantegen, com la idea que vam veure de les extra dimensions, que el nostre univers est confinat en una brana (abreviatura de membrana) i diuen que no existeix noms una brana, existeixen ms, que estan separades al llarg duna dimensi espacial que no s una de les nostres dimensions. Per a explicar lOrigen, creuen que dues daquestes branes poden collidir i quan ho fan fo rmen un Big Bang, s a dir, un univers. El procs queda relatat en aquesta imatge:

8.6. Roger Penrose

Durant molts anys Sir Roger Penrose va dedicar gran part del seu temps a descartar la idea dun successor anterior al Big Bang com alguna cosa totalment impossible. Si lhaguessin preguntat,

49

fa uns mesos, qu hi havia abans de lUnivers, ell hauria contestat que preguntar qu hi va haver abans era impossible perqu el temps es va crear amb el Big Bang. Per aquest prestigiat cientfic, recentment ha canviat la seva idea sobre lOrigen i el Final de lUnivers. Actualment ha publicat una curiosa i original teoria. Parteix de que el final de lUnivers ser un Big Rip28, s a dir que sanir expandint ms i ms fins que els toms es desintegrin quedant, noms, fotons. Diu que com els fotons no tenen massa, no poden contenir temps, de manera que es perd la noci de com de gran s lUnivers. Daquesta manera aquest super expandit univers s lequivalent al Big Bang dun altre Univers. Dit amb altres paraules, diu que lexpansi del nostre univers significa que tota la massa acabar convertint-se en energia. En aquest estat les idees de temps i mida desapareixen. Aix, lunivers que podia ser quasi infinitament gran, podria ser al mateix temps, el punt de partida infinitament petit del segent univers.

Aix amb aquesta visi, la histria de lUnivers tamb s cclica, s a dir que la mort dun univers s alhora la creaci dun nou. Aix per a aquesta teoria abans del Big Bang hi havia un univers del qual noms va quedar la seva energia.

8.7. Com comprovem les teories?

Per a trobar la resposta a la pregunta sobre qu hi havia abans de lUnivers, els cientfics busquen saber qu va passar en el Big Bang (si va existir), linconvenient s que arribem 13.700 milions danys de retrs. No obstant, en un tranquil rac de Louisiana, estan buscant restes del Big Bang. Els cientfics busquen ones gravitacionals, s a dir, ondulacions en lespai -temps que es transmeten a la velocitat de la llum i han estat provocades per un objecte amb massa. Per exemple el moviment dun planeta, que produeix moviments en lespai-temps en forma dones.
28

Concepte que es veur en lapartat posterior.

50

Si ho voleu imaginar, podem fer s de la comparaci amb uns llenols tensats. Si deixem caure un cos, aquest produir ones que es transmetran pel llenol. O ms fcil encara s veure les ones quan llancem una pedra a laigua. Doncs es creu que el Big Bang tamb va produir ones gravitacionals. Per intentar trobar aquestes ones sha construt el LIGO (Observatori dInterferometria Lser dOnes Gravitacionals). En aquest, cientfics com Joe Giami rastregen les ones gravitacionals per mitj de raigs lser i miralls. El laboratori est compost per un raig lser que es divideix en dos i desprs de dos tnels de 4 km es reflecteix en un mirall i tornen al punt de partida.

El LIGO pretn mesurar les ones gravitacionals que corben el teixit espai-temps, quan tornen els dos raigs al punt de partida haurien destar sincronitzats lun amb laltre, si no ho estan podria ser que una ona gravitacional hagi topat amb el lser. El LIGO, pot mesurar una variaci en larribada dels dos raigs amb una precisi de fins a 10-18m, aix equival a una millsima part del dimetre dun prot.

8.8. Per finalitzar...

Potser podria ser que Neil Turok tingus ra i el miracle va estar provocat per la collisi de branes en una altra dimensi. O potser Smolin t la resposta i el nostre Big Bang va ser simplement el revers dun forat negre situat en un espai parallel. Potser seria preferible, com diu el professor Kaku, redefinir el no-res i dir que s labsncia de matria i imaginar bombolles de matria formant-se en un buit altament energtic. Potser Param estigui en el cert i no existeixi cap Big Bang sin un gran rebot succeint-se una i una altra vegada.
51

O haurem de substituir el model de formatge dAndr Linde i redefinir el Big Bang senzillament com lenergia inflacionria dun megavers que cont universos.

Tamb podria ser el vertader el model de Penrose i la mateixa mort dun univers convertit en energia s el naixement dun altre. Totes aquestes idees estan molt allunyades del model estndard de cosmologia. El qual sost que tot va sorgir del no-res. Moltes de les noves teories serien desaprovades si no hagus sigut que els qui les estan proposant sn els mateixos que han contribut en el model del Big Bang. De moment no es sap quina delles s la vertadera, per de ben segur que en poc temps nous avenos en la cincia cancellaran algunes teories i a la vegada, reforaran daltres. Aix doncs acomiadem aquest apartat amb una bonica cita dAndrei Linde, que dona per pensar... Si no ets suficientment valent per a formular preguntes estranyes, si no ets sufi cientment valent per a creure en les teves prpies respostes, encara que siguin increbles, b... vius la teva vida per no est completament plena. Si, en canvi, tens el valor de respondre a preguntes no necessariament de la forma que laltra gent espera que ho facis, a vegades acabes simplement dient una estupidesa i a vegades acabes dient alguna cosa, potser, intelligent. -Andrei Linde-

9. Com acabar lUnivers?

"El Sol s'enfosquir, la Lluna no donar la seva llum, i les estrelles cauran del cel " Mateu 24:29. Una de les preguntes que ha acompanyat el tema daquest treball de recerca, tot i que en menor importncia, s la de Quin ser el final de lUnivers? Qu li passar? Com ja varem dir, lUnivers est expandint-se i cada vegada ms rpid, el que podem pensar s que no parar de fer-ho. Aquesta seria una teoria vlida, per tamb hem de considerar la fora que regna a lUnivers, la que fa caure pomes al cap de la gent, la gravetat. Sabem que les galxies satreuen mtuament, aix que la gravetat podria invertir el procs dexpansi, s a dir que fes que lUnivers es concentri cada vegada ms. Daquesta manera el final seria totalment diferent al del pensament anterior.

52

Aquesta pregunta ha desvelat moltes nits a cientfics per a trobar una resposta. Si es resol, podrem saber el futur de lUnivers en el qual estem viatjant, tot i que, si lsser hum segueix autodestruint-se, el ms segur s que tingui un final molt abans que el final de lUnivers. Les teories que donen soluci a aquesta pregunta sn diverses i, una altra vegada, ens retrobem amb Einstein. Aquesta vegada, per, amb les seves frmules. Es veu que els diferents finals de lUnivers queden plasmats en les diverses solucions a les frmules. En les frmules hem dintroduir la densitat de lUnivers, cosa que encara no sabem amb exactitud. LUnivers es collapsar si la seva densitat s major que la densitat crtica29 i continuar expandint-se si la densitat s menor. Aix per a saber quin ser el final hem de mesurar amb exactitud la d ensitat de lUnivers i comprovar si es major o menor que la crtica. Per aquesta mesura no s gens fcil, ja que no coneixem tota la matria que forma lUnivers (matria fosca).

La densitat de lUnivers tamb determina la forma de lUnivers. Si la densitat s ms gran que la densitat crtica, lUnivers s tancat i tindr forma desfera. Si la densitat s menor que la crtica, lUnivers tindr forma de cadira de muntar (hiperblic). Si la densitat s igual a la crtica tindrem un Univers completament pla.

9.1. Big Crunch

Si la densitat s major que la crtica, lUnivers sexpandir cada vegada a menor velocitat i acabar per detenir-se i iniciar un perode de contracci. Al principi, la contracci ser lenta, per desprs saccelerar. Les galxies saproximaran fins que es fondran en un gran conglomerat destrelles, que assoliran temperatures molt desagradables, i els sser vius que hagin aconseguit sobreviure acabaran els seus dies cuinats com llagostes en aigua bullint. Les galxies que van xocant formaran una immensa bola de foc, que en algunes zones es comprimir tant que formar forats negres que, a continuaci, engoliran ms matria i crearan forats negres ms grans encara, fins que no quedi res.

9.2. Mort trmica (Big freeze) o Big Rip

Si la densitat de lUnivers s menor a la crtica o igual, lUnivers es seguir expandint per sempre. Quan hagi transcorregut un mili danys, totes les estrelles hauran esgotat el seu

29

s la densitat que prediu les frmules de Einstein per a que lUnivers sigui totalment pla.

53

combustible nuclear fent que lUnivers es torni totalment fosc, glid i que noms hi hagi les restes de les estrelles (nanes blanques, estrelles de neutrons i forats negres). Aquest estat es prolongar durant 1031 anys fins que els toms de les restes de matria es descomposin formant fotons. Fins i tot els forats negres no duraran eternament, es sap que poc a poc van perdent massa fins que sevaporen. Aix que tota la matria shaur desintegrat deixant un rastre de neutrins i radiaci.

9.3. Big Bounce

s una variant de la teoria del Big Crunch. Aquesta teoria diu el Big Bang s un perode dexpansi al qual el seguir un perode de contracci. Diu que en el futur lUnivers es contraur, fent-se cada vegada ms petit fins que sigui un punt ben petit, llavors explotar i sexpandir una altra vegada en forma de Big Bang. A continuaci es contraur una altra vegada collapsant-se i fins que comenci a expandir-se. Mostra un Univers cclic, aix ens diu que abans de lOrigen hi havia un Univers que va collapsar per formar el nostre Big Bang i ens diu que les partcules que ens formen arribaran a formar part dun futur univers. En apartats anteriors vam veure com la Teoria Quntica de Bucles prediu que lUnivers s un Big Bounce (Univers oscillant).

10. Com sinvestiga lOrigen de lUnivers actualment?

10.1. Satllits
Una de les formes destudiar el Big Bang s mitjanant lobservaci del cosmos amb satllits, aquests tenen avantatges sobre els telescopis situats a la Terra, ja que els satllits no tenen problemes amb els vents, ni amb latmosfera, ni amb els nvols i, a ms, poden funcionar les 24 hores, ja que en lespai no hi ha dia ni nit. Els satllits ms importants que estudien el Bi g Bang son els segents: 10.1.1. WMAP Sigles de Wilkinson Microwave Anisotropy Probe. s una sonda de la NASA que va ser llanada el 30 de juny del 2001 des de Cap Canaveral (Florida). La seva funci s la de mesurar les diferncies de les temperatures de la radiaci de fons de microones (leco del Big Bang), amb lobjectiu de comprovar les teories sobre lorigen i levoluci de lUnivers. El WMAP est obtenint mesures de molts parmetres cosmolgics (origen, contingut, edat i geometria de lUnivers) amb una gran precisi, les grans aportacions daquest satllit sn: Ledat de lUnivers s de 13.700 milions danys.

54

 LUnivers est compost per un 4% de matria ordinria, 23% de matria fosca i un 73 denergia fosca. La constant de Hubble s de 71 km/s/Mpc. Confirma amb un error del 0,5 % que lUnivers s pla. Confirma que el model inflacionari funciona. Ha creat el mapa ms complet i precs de la radiaci de fons de microones.
El WMAP est en el Llibre Guinness dels rcords per aconseguir la ms exacta mesura de ledat de lUnivers.

10.1.2. Planck s un satllit de lAgencia Espacial Europea que va ser enlairat el 14 de maig de 2009 des de la Guaiana Francesa. Aquest satllit, al igual que el WMAP, estudia el fons csmic de microones, per amb una millor resoluci, amb major sensibilitat i amb ms bandes de freqncies. Poder estudiar la radiaci de fons s una finestra oberta al passat, al ser la primera llum que va poder escapar del Big Bang, podem veure que va passar quan lUnivers noms tenia 300.000 anys. Alguns dels seus objectius sn: la realitzaci dun catleg de cmuls de galxies, observar les lents gravitacionals, saber ms sobre els nuclis de galxies i estudiar la Via Lctia i el nostre Sistema Solar. Tamb pretenen trobar unes estructures (modus b) que podrien explicar qu hi va haver abans del Big Bang. La missi del Planck, va acabar a finals de 2012 i els dos anys segents (2013 i 2014), serviran per processar totes les dades que ha anat enviant el satllit, i s desprs daix quan sexposaran els resultats finals. Fins ara sabem que el Planck ha descobert el Fons Csmic dInfraroig, que sn les zones on es produeixen la formaci destrelles en altres galxies. En aquestes zones hi ha pols que formaran estrelles i nosaltres la veiem en forma dinfraroig degut a lexpansi de lUnivers que lha fet desplaar al vermell. 10.1.3. Euclid s un satllit que la ESA (Agncia Espacial Europea) est construint i que t previst ser enlairat en 2019. Lobjectiu principal de lEuclid s entendre lorigen de lexpansi accelerada de lUnivers, mitjanant lobservaci dels cmuls de galxies i el seu desplaament al vermell. LEuclid tamb pretn descobrir de qu est formada la matria i lenergia fosca, cartografiant dos mil milions de galxies. En el projecte treballen uns mil cientfics de cent instituts diferents dinvestigaci, entre ells, lInstitut dAstrofsica de Canries i lInstitut de Cincies de lEspai que desenvoluparan dos instruments del telescopi, la cmera i lespectrgraf dinfrarojos.
55

La missi va ser aprovada al juny del 2012, aix que a hores dara encara sest decidint com ser la forma del satllit.

10.2. LHC (Large Hadron Collider)

El Gran Collisionador dHadrons s un accelerador de partcules que est compost per un tnel de 27 km de circumferncia i est ubicat en lOrganitzaci Europea per a la Investigaci Nuclear (CERN) a Ginebra. Dintre del collisionador sacceleren dos feixos de protons en sentits oposats fins arribar a un 99,99% de la velocitat de la llum i sels fa xocar produint altssimes energies que permeten simular els primers instants del Big Bang. Es va crear per solucionar un seguit de preguntes sobre lUnivers i algunes ja han sigut resoltes, com la troballa del Bos de Higgs. Per queden altres preguntes com la composici de la matria fosca, lexistncia de dimensions extra i lexistncia de partcules com: strangelets, els micro forats negres, el monopols magntics o les partcules supersimtriques.
El LHC produeix 37 Terabytes dinformaci al dia (37 000 Gb) i de 10 a 15 Petabytes a lany (15.000.000 Gb). Aquestes dades sn enviades a institucions dEuropa, sia i Nord-americ, on sn analitzades.

El cost de la construcci de laccelerador va pujar fins als 4 000 000 000 deuros.

En 2008, a l ndia, una noia de 16 anys es va sucidar desprs de quedar traumatitzada amb el fals rumor que es va difondre de que el LHC produiria la fi del mn.

56

11. Conclusions
Al comenar a investigar sobre el tema del treball de recerca, partia gaireb des de zero. La veritat s que al principi vaig estar durant un temps bastant perdut, no tenia ni idea de com poder tractar el treball, quins temes incloure ni don extreure informaci. Va ser desprs de llegir diversos llibres, com Brevssima historia del tiempo de Stephen Hawking, que em va fer descobrir els misteris i les curiositats de la teoria de la Relativitat dEinstein i em vaig dir a mi mateix, que all shavia dincloure en el treball. Ms tard grcies a lajuda dels diferents investigadors que em van aconsellar, vaig poder tenir una ide a ms definida, fins al gui actual. En el treball hem pogut veure com ha anat progressant una mateixa pregunta al llarg del temps. Les primeres cosmogonies tenen en com que totes atribuei xen lorigen a dus mitolgics que, a partir dels seus poders, van crear tot el que es pot veure a lUnivers. Hi predominava una imaginaci desbordant sempre basada en lantropocentrisme, els dus van crear tot el mn especialment pels humans. Tamb es realitzava una clara distinci entre el Cel i la Terra. A dalt, tot semblava perfecte, els astres tenen moviments majestuosos i tot s etern, en canvi, a la Terra els ssers vius moren i es veuen sotmesos a les forces naturals (inundacions, tempestes, terratrmols...). El gran canvi es produeix quan arribem a Grcia. Aqu, es van formular la mateixa pregunta per, en aquest cas, van buscar una soluci raonada, en comptes de mtica. s un gran pas que es va donar a lsia Menor (Turquia) i que constitueix el naixement de la filosofia. Per tal de buscar lorigen de lUnivers, es van concentrar a trobar lelement que va formar tot el que podem veure. Daquesta manera van aparixer les primeres solucions: Tales proposa laigua; Anaximandre, lpeiron; Anaxmenes, laire; els pitagrics, les matemtiques; Herclit, el foc; Empdocles, els quatre elements; Anaxgores, les llavors; i Demcrit, els toms. Aviat arribem a Ptolemeu amb el model geocntric i poc desprs aterrem a lEdat Mitjana, on van prevaler les idees catliques.
57

La cosa va canviar amb el Renaixement i la Revoluci Cientfica. Aquest perode va ser encetat per Coprnic amb lHeliocentrisme i durant els quatre-cents anys segents es van donar lloc els descobriments ms grans que shan fet, grcies a Galileu, Kepler, Newton i Einstein. Aquests descobriments contribuen a anar recolzant i fonamentant una gran teoria: el Big Bang. Teoria ms important en lactualitat pel gran nmero de proves que la confirmen. Tot i aix, sabem que no s perfecta, s aquesta la ra per la qual actualment sestan investigant noves teories que podrien enderrocar-la, en busca de la teoria del tot, amb la que tants cientfics han somiat. Aquesta seria una mena de resum simplificat del que hem pogut llegir. A continuaci, en els annexos, podrem veure diferents temes que vaig tractar en els centres dinvestigaci que vaig poder visitar durant lestiu. El primer annex relata la visita que vaig fer a la Universitat Autnoma de Barcelona, a lInstitut de Cincies de lEspai i les interessants entrevistes que vaig poder realitzar a tres investigadors del centre. Els dos annexos segents corresponen a curiositats meves, que estic segur que vosaltres tamb les compartiu. Les vaig poder resoldre durant la meva estada al 5 Campus Jove de Recerca a la Universitat de Girona. La primera s la de Com es mesuren les distncies a les estrelles?, sovint escoltem que parlen duna estrella situada a una distncia, per com saben la distncia? Aix vol dir que la NASA t un metro gegant? Ho descobrirem en lAnnex B. La segona curiositat, s la idea de lInfinit. s una de les preguntes que ms em faig. Com pot ser lUnivers infinit? Ho sento, per no mho puc imaginar. En aquest apartat es ressol la Paradoxa dOlbers i crec que us agradar, ja que t un resultat sorprenent. Aix ho podrem veure a lAnnex C. En lAnnex D, es presenta lestat de la qesti actual, quina s la situaci de lastronomia i la cosmologia a Espanya i quin s el nivell dels coneixements astronmics a les aules dels centres de secundaria. Tot aix a partir de les enquestes realitzades a quatre mbits diferents de la societat. Podreu descobrir que lastronomia i la cosmologia a Espanya (segons lopini dels investigadors ms valorats), t poc suport de lestat espanyol i ms encara en aquests temps de crisis econmica. Per el que ms sorprn s que tots coincideixin en dir que el nivell dels cientfics espanyols s molt alt i que mai havien hagut tants cientfics treballant conjuntament ni tants telescopis funcionant alhora. A aix shi suma qualitat i lesfor dels investigadors que fa que Espanya pugui contribuir de manera activa en la investigaci internacional i en missions espacials, com per exemple la missi Mars Science Laboratory, ms coneguda com a Curiosity.
58

Tot aix i molt ms ho trobareu en els annexos. I ara, per acabar, a nivell de conclusions personals he de dir que durant la realitzaci daquest treball mhe trobat en moltes ocasions informaci dun nivell ms avanat al meu, que requeria molts esforos comprendre-la. s per aix que he hagut de buscar-ho en diferents fonts, daquesta manera, vaig poder entendre-la i explicar-la amb un vocabulari ms simple. Si ms no, aix va servir per a que aprengus molt ms les teories que tracto, i ara, desprs dacabar el treball, puc dir que comprenc molt ms molts aspectes de la fsica que abans de fer el treball, pensava que mai entendria. I la veritat s que, tot i que en ocasions, ha costat fer aquest treball, puc dir que he gaudit fentho. Han hagut moments durant la seva realitzaci que mho he passat molt b, com quan vaig estar al Campus. La veritat s que va ser una gran experincia que mai oblidar. En aquest campus vaig poder assistir a conferncies i activitats per tal delaborar un millor Treball de Recerca. All, durant dos setmanes, vaig poder conixer a moltes persones que compartien aficions com la meva i que molt segurament em trobar a la Universitat. En definitiva, mha agradat fer aquest Treball de Recerca, i al fer-lo mhe sorprs a mi mateix. Mai hagus pensat que hauria pogut escriure tantes pgines sobre un tema. Per a mi ha sigut com escriure un llibre, del qual estic orgulls. Per acabar magradaria dir que no penso deixar el treball guardat en un calaix, ja que no tindria cap utilitat, intentar fer la mxima difusi possible penjant-ho a Internet, per tal de que ms gent pugui fer servir la informaci. Ja que la cincia noms t utilitat si es comunica, encara que en aquest cas hagi sigut una recopilaci dinformaci.

59

12. Bibliografia
AA.VV. Histria de la Filosofia, 2n Batxillerat. Editorial Mc Graw Hill. Madrid: 2009. AA.VV. LEvoluci de lunivers. Publicacions URV. Tarragona: 2009. AA.VV. Universo cuntico. Prensa cientfica. Barcelona: 2011. Baker, Joanne. 50 cosas que hay que saber sobre el universo. Editorial Ariel. Barcelona: 2011. Bartusiak, Marcia. Enigmas del universo. Editorial Espasa-Calpe. Madrid: 1989. Riera i Tubols, Santiago.Origen i evoluci de lUnivers. Breu historia de la cosmologa. Collecci Llibres a labast. Edicions 62. Barcelona: 2010. Bottero, Jean. Mesopotamia: la escritura, la razn y los dioses. Editorial Catedra. Madrid: 2004. Brodick, M i Morton, A.A. Diccionario bsico de la Arqueologa Egipcia. Ediciones Obelisco. Madrid: 2001. Burnham, Robert. Atles de lUnivers. Editorial RBA/Molino. Barcelona: 2009. Feliu, Llus i Millet, Adelina (trad.) El Poema de Gilgamesh (segons els manuscrits en llengua accdia dels millenis II i I aC). Collecci Clssics de lOrient, nmero 5. Publicacions de lAbadia de Montserrat. Barcelona: 2007. Ferris, Timothy. La aventura del Universo. Editorial Crtica. Barcelona: 1999. Greene, Brian. El Universo elegante: supercuerdas, dimensiones ocultas y la bsqueda de una teora final. Editorial Crtica. Barcelona: 2006. Hawking, Stephen. Brevsima historia del tiempo. Editorial Crtica. Barcelona: 2005.

60

Kaku, Michio. El Universo de Einstein: cmo la visin de Albert Einstein transform nuestra comprensin del espacio y el tiempo. Editorial Antoni Bosh. Barcelona: 2005. Kunnas, Mauri. Vine a conixer lunivers. Editorial Editse. Sabadell: 2010. Marco Simn, Francisco. Illud tempus, mito y cosmogona en el mundo antiguo. Universidad de Zaragoza. Secretariado de Prensas Universitarias. Zaragoza: 1988. Parravicini, Luca. Los misterios del universo. Editorial De Vecchi. Barcelona: 2005. Rees, Martin. Antes del principio: el cosmos y otros universos. Tusquets Editores. Barcelona: 1999. Reeve, Hubert. ltimas noticias del cosmos: hacia el primer segundo. Alianza Editorial. Madrid: 1996. Reeves, Hubert. Pacincia dins latzur, levoluci del cosmos. Editorial Empries. Barcelona: 2003. Reeves, Hubert. Una Petita historia per entendre lUnivers. Editorial Comanegra. Barcelona: 2011. Riaza, Eduardo. La Historia del comienzo: George Lematre, padre del big bang. Editorial Encuentro. Madrid: 2010. Rioja, Ana i Ordez, Javier. Teoras del universo I: de los pitagricos a Galileo. Editorial Sintesis. Madrid: 1999. Sanrom, Manuel. El Big Bang. Editorial UOC. Barcelona: 2007. Serinanell, Manel. Pinzellades sobre la histria i orgens de lastronomia fins al nostre millenari. Editorial Ausa. Barcelona: 1989. Vilenkin, Alex. Muchos mundos en uno, la bsqueda de otros universos. Editorial Alba. Barcelona: 2009. Weinberg, Steven. Los tres primeros minutos del universo. Alianza Editorial. Madrid: 1999.

13. Webgrafia
Astroerrante. Notcies dActualitat.
http://www.astroerrante.com/superior-contenidos/superior-articulos/principal-articulo-astrofisica/897el-satelite-euclid.html 61

Astronomia.com. Enciclopdia
http://www.astromia.com/historia/astrobabilonia.htm http://www.astromia.com/historia/astromedia.htm http://www.astromia.com/universo/materiauniverso.htm http://www.astromia.com/universo/radiacioncosmica.htm http://www.astromia.com/universo/formauniverso.htm

Biblioteca Cervantes Virtual

http://bib.cervantesvirtual.com/historia/TH/cosmogonia_china.shtml

Biblioteca Digital ILCE (Instituto Latinoamericano de Comunicacin Eductiva)

http://bibliotecadigital.ilce.edu.mx/sites/ciencia/volumen3/ciencia3/155/htm/sec_6.htm

Biografias y vidas.
http://www.biografiasyvidas.com/biografia/t/tales.htm http://www.biografiasyvidas.com/biografia/p/pitagoras.htm http://www.biografiasyvidas.com/biografia/a/albatenius.htm http://www.biografiasyvidas.com/monografia/newton/obra.htm http://www.biografiasyvidas.com/biografia/e/einstein.htm

Blog: Cuentos Cunticos.

http://cuentos-cuanticos.com/2012/04/26/jerarquias-dimensiones-y-radiones-cuarta-entrega/

Blog: La Bella Teora.

http://labellateoria.blogspot.com.es/2008/04/gravedad-cuntica-continuando-la.html

Blog: Pasado y Contemporaneidad.

http://pasadoycontemporaneidad.blogspot.com/2011/03/cosmogonia-egipcia.html#comment-form

Blog: Universo cuntico

http://universocuantico.wordpress.com/2010/03/16/la-historia-del-universo/

Blog: Urbanres.
62

http://urbanres.blogspot.com.es/2008/09/big-bang-definicion-y-caracteristicas.html

Compact Moon Solenoid, experiment at CERNs LHC

http://cms.web.cern.ch/node/1187 http://press.web.cern.ch/press/background/B01-Higgs_fr.html

Egipto.com
http://www.egipto.com/cgibin/forum2004/showthread.php?t=8491

Enciclopdia.cat
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0094455&BATE=cosmogonia http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0216407&BATE=univers http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0010054&BATE=Big%2520Bang http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0237101&BATE=teoria%2520de%2520la%2520relati vitat

ESA. Agncia Espacial Europea.

http://sci.esa.int/science-e/www/area/index.cfm?fareaid=102 http://www.esa.int/SPECIALS/Planck/index.html http://www.esa.int/esaSC/120398_index_0_m.html http://www.esa.int/esaCP/SEMI0D05VQF_index_0.html http://www.rssd.esa.int/index.php?project=Planck

Historia-religiones.com
http://www.historia-religiones.com.ar/el-mito-de-la-creacion-del-universo-en-el-asia-central-11

Honremosaosiris. Web contingut teric sobre historia dEgipte

http://www.honremosaosiris.com.ar/cosmogonia-44.html

Instituto de Astronoma de la Universidad de Mxico

http://www.astroscu.unam.mx/~tony/espanol/los-primeros-tres-minutos.pdf

Kemet wiki Enciclopdia sobre Histria dEgipte

http://es.kemet.wikia.com/wiki/Cosmogonia_Egipcia 63

Observatorio.info, Imatge diaria de lUnivers.

http://observatorio.info/2002/02/el-fondo-cosmico-infrarrojo/

Pginasobrefilosofia.com.
http://www.paginasobrefilosofia.com/html/Bachi2/Presocraticos/Apuntes%20Presocraticos/Milesios/an aximan.html

Refugioantiaereo, portal de notcies dactualitat.

http://refugioantiaereo.com/2006/08/emc2-la-teoria-de-einstein-explicada

Suite 101. Portal de difusi darticles acadmics.

http://suite101.net/article/la-revolucion-cientifica-en-el-campo-de-la-astronomia-a20239

The University of Edinburgh, School of Physics and Astronomy

http://www.ph.ed.ac.uk/news/dark-matter-mission-joins-european-space-agencys-cosmic-vision-11-1011

Tv3.cat. Entrevista a Snia Fernndez-Vidal, titulada Fantasia i fsica quntica

http://www.tv3.cat/videos/3807190

Wikipdia, Enciclopdia lliure d Internet.

http://es.wikipedia.org/wiki/Origen_del_Universo http://es.wikipedia.org/wiki/Universo http://es.wikipedia.org/wiki/Cosmogonia http://es.wikipedia.org/wiki/Relatividad

Youtube.com. Video Relativitat Especial Part 1.

http://www.youtube.com/watch?v=F7XPAPRE_Sw&feature=related

64

ANNEX A Una visita a lICE

El passat 5 de Setembre, desprs de concertar una cita per telfon, vaig poder visitar lICE (Institut de Cincies de lEspai), situat a la Universitat Autnoma de Barcelona. LAlina Hirschmann, divulgadora cientfica del centre, amb molta amabilitat va ensenyar-me les installacions i el nou edifici en el qual sinstallaran properament . En aquest, per primera vegada, es reuniran en un mateix espai a tots els grups dinvestigaci que fins ara estan repartits per diferents llocs de la Universitat. Mexplica que aquest centre pertany a lorganitzaci IEEC (Institut dEstudis Espacials de Catalunya) que reuneix quatres unitats diferents que estan situades dos a la UAB, una a la UB i una ms a la UPC. Lorganitzaci pretn impulsar el desenvolupament i la promoci de la investigaci astronmica i espacial, i tamb divulgar la cincia a la societat. A lICE, actualment, sestudien diversos camps dinvestigaci: cosmologia, estructura i evoluci de galxies, fsica estellar, astrofsica nuclear, astrofsica daltes energies, sistemes planetaris i fsica fonamental. El centre participa en algunes missions espacials i analitza informaci dobservatoris situats en diferents llocs del mn que permet estudiar lenergia fosca, lacceleraci de lUnivers, la radiaci de fons i observar les grans estructures de lUnivers.

65

A lICE, vaig tenir loportunitat dentrevistar a tres investigadors, que amb molta amabilitat van ajudar-me en els aspectes del treball i els hi vaig poder preguntar un seguit de qestions. Tot i que corresponen a tres entrevistes, la informaci lhe redactada en forma de text.

Albert Izard (Sabadell) Des de petit grcies al seu telescopi es va aficionar a lastronomia. Durant el batxillerat va cursar la modalitat cientfica i va fer el Treball de Recerca sobre la radiaci de fons. s aquesta la causa de que curss Fsica a la Universitat Autnoma de Barcelona, amb lespecialitzaci en Astronomia i Cosmologia. Va continuar amb els seus estudis fent el mster de Fsica daltes energies, astrofsica i cosmologia. Actualment est en el seu primer any de doctorat i la seva investigaci es basa en cercar la manera de poder predir, a partir dobservacions de cmuls de galxies, quanta informaci sobre parmetres cosmolgics es pot extreure. Aix ho fa a partir de la creaci dun programa que utilitza una tcnica matemtica, en el qual introduint el tros de cel observat i el temps que ha durat lobservaci, extreu com a resultat els errors produts al fer lobservaci, daquesta manera es poden fer unes prediccions ms precises. Aquesta investigaci podria tenir una utilitat directa en el satllit Euclid, que es posar en rbita al 2020 i tindr lobjectiu de saber-ne ms sobre la matria i lenergia fosca.

Arnau Pujol (Barcelona) De jove li agradaven les matemtiques i la fsica, i una de les seves curiositats era la dentendre el mn. Va cursar el batxillerat cientfic i va
66

centrar el seu Treball de Recerca en el Big Bang. A la Universitat Autnoma de Barcelona es va graduar en Fsica i va realitzar el treball de fi de grau sobre quntica. Posteriorment va cursar el mster de la UAB de Fsica de daltes energies, astrofsica i cosmologia. En el present est realitzant el seu primer any de doctorat, en aquest est investigant la forma de saber la distribuci i la quantitat de la matria fosca, a partir de lobservaci de la distribuci de les galxies. Per a fer-ho, utilitza simulacions en les quals representa les galxies i la matria fosca que hi ha al voltant daquestes. Amb aix sobt una proporci entre la matria normal i la matria fosca, grcies a aquest nmero, que a gran escala es constant, ens permet calcular la quantitat daquesta matria fosca. En aquest cas, aquesta investigaci tamb podria ser til per al satllit Euclid. Jacobo Asorey (Zaragoza) Fill dun fsic teric, cosa que va fer que sinteresss pels temes cientfics, especialment els relacionats amb lespai. s per aix que va cursar el batxillerat cientfic per a desprs estudiar Fsica a Zaragoza. En lltim any de la carrera va fer un intercanvi a Anglaterra per a aprofundir en la cosmologia i des dall va contactar amb la UAB i va venir a realitzar el mster de Fsica dAltes Energies. Actualment est en el seu tercer any de doctorat. Investiga en una manera per a estimar els parmetres cosmolgics a partir cartogrfics de galxies. Amb les imatges de cmeres i telescopis situats en diversos pasos, com el recentment installat a Xile, Jacobo Asorey estudia la distribuci de les galxies i amb simulacions extreu mapes daquestes. A continuaci aquests resultats sn comparats amb les posicions que les lleis fsiques marquen on haurien destar les galxies. Aix aquesta investigaci serveix com a manera de calibratge dels objectes astronmics. Mexplica que moltes coses que veiem en lespai no sn realment aix, quan veiem una galxia la solem veure aixafada (ovalada), per aquesta no s la seva veritable forma. Per explicar-ho posarem un exemple amb una galxia de 4 estrelles que formen un cercle, ja que totes satreuen cap al centre amb la mateixa fora. de mapes

67

Nosaltres podrem pensar que lhaurem de veure aix (des de la Terra), per hem de considerar un moviment que afecta a les galxies: lexpansi de lUnivers. Si tota la galxia sexpandeix cap a dalt, lestrella 1 t una fora datracci contrria a lexpansi, en canvi la fora datracci de lestrella 3 t el mateix sentit que lexpansi aix que les forces es sumaran.

En la imatge de lesquerra podem veure com la fora de lexpansi afecta a cada estrella per igual, per com aquestes ja tenen unes forces datracci cap al centre, la forma que acabem veient s la de la imatge de la dreta, s a dir, la mateixa galxia ovalada. Si ara nosaltres podem modificar els nostres telescopis per a qu evitin aquest error, obtindrem imatges reals de lUnivers.

68

ANNEX B Determinaci de les mides de lUnivers.

Moltes vegades, quan es parla dastronomia es diu que una estrella o galxia est a una distncia determinada, per com sha pogut arribar a saber a quants anys llum estan? bviament no shan enviat persones ni mquines per saber la distncia, en comptes daix shan inventat uns mtodes indirectes per calcular aquestes distncies sense haver-nos de moure de la Terra. Primer de tot, cal aclarir les formes amb que es mesura lunivers. Com aquest s extremadament gran, no podem utilitzar les unitats com el metre o el Kilmetre. Aix hem inventat lAny Llum, que s la distncia que recorre un raig de llum en un any, uns 9.460.728.000.000 km i el Kiloprsec que equival a 3.262 anys llum (3,08571016 Km). El primer mtode per calcular distncies s la Parallaxi estellar, que sutilitza per a objectes propers (com estrelles prximes). Abans dexplicar el concepte de parallaxi, magradaria que pogussiu realitzar una petita prova amb aquest concepte, noms hem destirar el nostre bra per davant de nosaltres i aixecar el polze, ara el mirem noms amb un ull i desprs amb laltre. Fent aix veurem com si el nostre dit es mogus, per en realitat s degut a la distncia que hi ha entre els dos ulls, ja que formen un angle diferent amb respecte el fons. Tamb podem comprovar que quant ms allunyat posem el dit menys es mou. Amb aquest simple concepte treballarem a continuaci, aix, la parallaxis s la desviaci de la posici aparent dun objecte, depenent del punt de vista escollit. Aquest sistema s molt til per calcular distncies, tant en la vida diria, com en lespai. Parlarem de laplicaci en lespai. En aquest cas els dos ulls seran imatges fetes des de la Terra en dos moments diferents, quan estigui en punts oposats de lorbita terrestre. Aix, com sabem la distncia que la Terra dista del Sol (1 U.A.)30, noms hem de calcular langle que forma, des de la Terra, la estrella. Aix, utilitzant la
30

1 U.A = 150.000.000 km. s la distncia mitjana de la Terra al Sol.

69

trigonometria podem calcular la distncia a la qual est lestrella, ja que es pot construir un angle recte.

La parallaxis s un bon mtode per noms serveix per estrelles fins a 100 anys llum, aix que vam haver dinventar una altra forma de mesurar distncies llunyanes.

Clcul de distncies mitjanant Cefeides Les cefeides sn estrelles variables, s a dir que canvien de lluminositat cclicament, en temps compresos entre 1 i 50 dies. Sn estrelles que van canviant de brillantor, que un dia les podem veure molt brillants i un temps desprs veure-les quasi apagades. Aquestes variacions es produeixen perqu lestrella pateix unes transformacions internes que provoquen que lestrella es faci ms gran o que es faci ms petita. Al contrari de com podem pensar, quan lestrella es contrau es quan brilla ms i quan es dilata (es fa ms gran) s quan la brillantor disminueix. La sort s que aquestes variacions es produeixen amb la regularitat dun rellotge.

En aquesta fotografia veiem com a lesquerra tenim lestrella dilatada, que fa molta menys llum que la fotografia de lesquerra que s la mateixa estrella per durant el perode de compressi.

Per mesurar la distncia a la que es troba lestrella es calcula cada quant temps es comprimeix i s dilata (perode de pulsaci) i la lluminositat que t en cada moment. Amb aquest mtode, per a saber la distncia a una galxia, noms haurem de buscar una cefeida per saber-ho! Prctica sobre cefeides
70

Amb aquest treball de recerca, al principi pensava que no podria realitzar cap prctica relacionada, per durant la participaci al Campus Jove de Recerca (2-13 de juliol de 2012) a la Universitat de Girona, em van donar una gran idea! Aquesta era la de calcular la distncia a la que es troba el Petit Nvol de Magallanes31, mitjanant lestudi de les cefeides que aquesta galxia contenia. La prctica es troba detallada a la web dAstronomia Eu Hou. Us deixo aqu lenlla, ja que s una prctica que recomano. http://bit.ly/Q0Sj6o El primer pas s baixar-se les fotografies de la web. Es tracta de 20 fotografies fetes per un observatori durant un perode de 2 mesos a la galxia que volem estudiar. A continuaci processarem aquestes fotografies amb lajuda dun programa anomenat SalsaJ. Amb aquest obrirem les 20 fotografies i veurem les mateixes cefeides en diferents dies. Ara escollirem una de les cefeides que podem veure i mitjanant una eina del programa marcarem en cada fotografia la cefeida que volem estudiar. Aquest programa el que fa s calcular la intensitat amb la que brilla lestrella. Amb aquestes dades i amb el temps que triga en fer una volta completa al procs (contracci i dilataci), obtenim la distncia, que ser calculada en un full de dexcel.

El problema daquest sistema de mesurament de distncies s que les cefeides no es poden veure a partir de 98 milions danys llum. Qu passa, doncs, si volem mesurar la distancia a la que es troba una galxia que, amb els millors telescopis, noms podem veure-la com una petita taca? El que caldr s un nou sistema: Les Supernoves de tipus 1a. Explicat de la manera ms simple, una supernova s la catica mort duna estrella, que produeix una colossal explosi, dispersant la seva matria per lespai. Explicat duna manera ms precisa, hem de dir que una estrella es forma per laglutinaci de gasos (com lheli), produda per la gravetat. Quan sha creat lestrella, la gravetat intenta
31

s una galaxia nana (30 bilions destrelles) que orbita al voltant de la Via Lctia.

71

compactar-la ininterrompudament, cosa que fa que a linterior de lestrella comenci a produirse el procs de fusi, que genera una fora oposada a la gravetat. Aix fa que la fora que genera el nucli de lestrella i la gravetat entrin en equilibri, mantenint estable lestrella durant milions danys. Lestrella es dedica a fusionar toms per a formar-ne daltres, daquesta manera obt energia que irradia (llum) i que compensa la gravetat. Arribar un moment en qu lestrella es quedi sense combustible i que no pugui fer front a la gravetat, aix que lestrella es comprimeix increblement, cosa que genera una pressi inimaginable en el nucli que acaba en una terrible explosi, alliberant mil milions de vegades ms energia que la que allibera el Sol en tota la seva vida. Per la cosa no acaba aqu, desprs daquesta supernova, el rastre que queda de lestrella s una nana blanca. I aquesta, si est a prop duna estrella, comena a robar matria de la seva companya. Quan la nana blanca ha absorbit el mxim de matria que pot, es produeix una nova supernova. Aquesta explosi pot ser observada tot i que la galxia estigui en els lmits de lUnivers. Per calcular distncies, primerament hem de calcular la distncia a una supernova propera (utilitzant el mtode de cefeides) i sabent que si a aquesta distncia la supernova t una intensitat x, ara, mesurant la intensitat de qualsevol supernova, encara que estigui molt lluny, sabrem la distncia. Aquest mtode arriba fins als 1000 000 000 anys llum, per encara podem utilitzar un encara ms potent: El desplaament al vermell Amb el desplaament al vermell hem pogut determinar la distncia dels cmuls ms antics de lUnivers, aquells que es van formar poc desprs del Big Bang. El mxim que hem pogut arribar a mesurar s 13 000 milions danys, s a dir podem arribar a veure com era lunivers quan tenia noms 700 milions danys.

72

ANNEX C LUnivers s infinit?

Sovint, quan s de nit, no puc evitar dirigir la meva mirada cap al cel, la gran immensitat de lespai commociona a qualsevol. Crec que tots ens hem preguntat alguna vegada: s infinit lUnivers?. Moltes vegades ens han ensenyat que si que ho s, que no t lmits, que sempre hi haur estrelles. El problema ve quan ens intentem imaginar aquest infinit, jo ho he intentat moltes vegades, per, la meva ment sempre demana alguna paret al fons. La veritat s que ens costa molt dimaginar una cosa que no acabi mai, potser ser perqu estem acostumats a que tot acabi. Daquesta manera retornem a la Paradoxa dOlbers, que plantejava: Per qu la nit s fosca?. Per si no ho recordeu, deia que si lUnivers fossi infinit, all on mirssim veurem una estrella brillant. Aquesta paradoxa la podem resoldre si pensem que lUnivers s finit. I aix si que ho podem imaginar. LUnivers va nixer fa un determinat temps i sha anat expandint, fins el que coneixem ara mateix. Aix ens fa pensar que lUnivers no pot ser infinit. Ens el podem imaginar com un globus que sinfla, lexpansi s introduir ms aire en aquest. Tot i que sinfli molt, no arribar a ser infinit. I bsicament la soluci a la paradoxa dOlbers s que la llum de les estrelles llunyanes encara no ens ha arribat perqu no ha tingut temps, aix, noms podem observar les estrelles que es troben dintre del radi de lhoritz, que aquest s la distncia que ha pogut viatjar la llum en el temps de vida de lUnivers. Aquesta paradoxa va sorgir perqu els astrnoms del segle XIX pensaven que lUnivers era esttic (no havia tingut inici) i que era infinit. Per el fet de que venim dun Big Bang, la fa anullar, o no... Sabem que amb lexplosi del Big Bang es va crear una llum enorme, per on est?, aquesta llum hauria destar darrera de totes les galxies. Aquesta podria ser una variaci de la paradoxa, per es va resoldre ms rpidament, la llum que va ser expulsada amb el Big Bang, a causa de lexpansi la seves longitud dona sha anat allargant fins que shan convertit en microones, i s el que ara forma el Fons Csmic de Microones. Aix que ara podem dir que Olbers no estava equivocat, va raonar que lUnivers hauria de ser tan brillant com el dia, i en realitat ho es. El que hem de pensar s que som nosaltres els que el

73

veiem negre, si hagussim tingut els ull sensibles a les microones, aix mai hagus sigut una paradoxa.

ANNEX D Entrevistes
Per tal de veure quin s el pensament que t la societat sobre aquest tema, he realitzat diversos tipus dentrevistes, dirigides a diferents sectors. Lobjectiu daix s poder veure quin s el progrs en la mentalitat sobre quin s lOrigen de lUnivers, distribut per diferents eda ts i per diferents graus despecialitzaci en el tema. Aix les enquestes sestructuren en: Enquestes a alumnes de lESO (de 12 a 17 anys). Enquestes (on-line) a adults no especialitzats en el tema (Professors de lInstitut). Entrevista a la Societat Astronmica de Figueres i a lAgrupaci Astronmica de Sabadell. Enquestes a professionals especialitzats (diversos centres dinvestigaci).

Enquestes a alumnes de lESO

Primera Pregunta. Com creus que es va originar lUnivers?

74

Segona Pregunta. Saps qu s el Big Bang?

Tercera Pregunta. Quina edat creus que t lUnivers?

Quarta Pregunta. Quants planetes hi ha al Sistema Solar? (sense comptar Plut).

Cinquena Pregunta. Com es diu la Galxia on es troba la Terra?

75

Interpretaci de les dades A partir daquestes enquestes, realitzades a 71 estudiants de lInstitut Illa de Rodes durant el mes de maig del 2012, podem constatar que amb el pas dels anys, s a dir, al passar de 12 a 17 anys, es produeix un canvi de mentalitat. En la classe de primer dESO, els que creuen en el Big Bang sn el 50% i tots els altres sn partidaris dalguna religi. Per a mesura que es fan grans, la cosa canvia, a tercer dESO el Big Bang s situa al 77% i a quart al 72%. Sobre si saben qu s el Big Bang, a primer dESO tenen una lleugera idea (un 54% creu que va ser una explosi, sense dir si va crear lUnivers), a tercer dESO noms un 4% sap explicar el Big Bang (i un 72 % sap que va ser una explosi) i els de quart dESO, un 7 % sap la teoria (i un 65% diu que s una explosi). La interpretaci que puc donar a aquests resultats s que els joves que venen de lescola i que cursen primer, tenen una clara influncia de les creences dels seus pares. Per a mesura que es fan grans, les seves idees canvien cap a la vessant cientfica, potser influenciats per la societat i per la televisi, ja que no arriben a saber amb perfecci el que s la teoria. Sobre la pregunta de ledat de lUnivers, el 27% dels alumnes de primer lha encertat, el 31% de tercer i el 24 % de quart. La pregunta de la qual podem extreure ms informaci s la segent. Es tracta duna pregunta senzilla, que tothom hauria de saber: Quants planetes hi ha al Sistema Solar?. La resposta s 8. El 77% dels alumnes de primer ho saben, el 63% de tercer i el 38 % de quart. Aquests resultats diuen molt de quina s la formaci dastronomia bsica que reben els joves estudiants al institut. Podem veure que els qui ms ho saben sn els ms petits degut a que ho van fer a primria i encara senrecorden. En canvi, amb el pas dels anys, com no es torna a tractar cap daquests temes, la informaci es va perdent fins que sarriba a quart i molts pocs ho saben. Per sort en el cas del nom de la nostra galxia, la cosa ha anat millor, tot i que el resultats ms baixos tamb sn de la classe de quart dESO.
76

Les dades obtingudes no es poden generalitzar, ja que noms representen un percentatge petit dels coneixements que tenen els joves sobre lUnivers avui dia.

Enquesta (on-line) a professors de lInstitut.

Es tracta dun altre sector de la societat, s a dir, adults formats i especialitzats per en altres temes que no sn lastronomia. Van respondre una enquesta annima, de caire ms filosfic, que encara es pot visitar a lenlla: http://bit.ly/OeZAC3 La primera pregunta era la mateixa que la del joves de lESO.

1. Com creus que es va originar lUnivers?

Amb aquesta primera pregunta podem veure que la majoria dels professors de lInstitut creuen que lUnivers es va originar amb el Big Bang, amb un 85%. Per a les segents preguntes, com eren obertes, escollirem noms algunes respostes.

2. Creu que donar resposta a la pregunta sobre lorigen de lunivers afectaria en la societat? Creu que saber don venim canviar el futur? Yo creo que no afectar a nuestra vida cotidiana; ni va a acabar con la crisis, ni con los recortes, mi salario rcano har desaparecer a Cristiano Ronaldo. Y nuestro futuro seguir estando ms oscuro que un agujero negro (del Universo, claro). Seria una descoberta excepcional, que ens situaria en el nostre lloc exacte, i la dimensi adequada. segurament respectarem ms all que cal preservar.
77

Donar resposta a l'origen de l'univers seria per l'immensa majoria de la societat una "curiositat" i un tema resolt que seria ben rebut, per pel mn cientfic seria un gran pas. El futur no crec que es modifiqui per saber d'on venim, per la simple ra que no depn del nostre origen sin de com enfoquem el present. Saber d'on venim ens donaria un enfocament diferent per saber on anem. S, crec que afectaria. Penso que per un redut nombre d'ssers humans s que afectaria saber la resposta proposada i segur que pensarien el futur d'una altra manera, per gran part de la humanitat continuaria sense fer-se'n ress. 3. Creu que arribarem a saber, amb certesa, la resposta a qu o qui ha creat lUnivers? Creu que la nostra ment podria arribar-ho a conixer? Nunca sabremos cul es el origen del universo, pues explotar el mundo antes (concretamente el 21 de diciembre de 2012). Y no creo que nuestra mente pueda vislumbrar los orgenes del mundo. A lo mejor la de Punset s, pero no s, tengo mis dudas. Amb la certesa que ens permet la limitaci de la nostra ment. s a dir, podem arribar a estar convenuts sense que all que creiem hagi de ser cap veritat absoluta. No. Principalment perqu encara que la cincia demostri moltssimes coses, no deixa de ser una creaci humana, una interpretaci de la realitat. Per el mapa no s el territori. Per tant, encara que provem que una hiptesi es compleix sempre, no t perqu ser la nostra explicaci la veritat, la realitat. Posem per cas, un llapis, quan el deixo anar sempre cau, i jo puc arribar a la conclusi que els llapissos sempre cauen. Aix sempre es verifica per no explico que s la fora de la gravetat la que ho provoca d'aquesta forma.. (s un exemple tonto, per crec que val..) . No crec que la cincia pugui explicar mai amb valor absolut aquesta qesti, probablement perqu la capacitat humana sigui massa limitada, malgrat que els humans creiem el contrari. Malgrat el present indiqui el contrari, l'sser hum evoluciona i s possible que podem arribar a conixer la resposta i estar preparats per assumir-la. 4. Aquesta s una qesti en la qual la cincia i les religions han tingut ms conflictes. Des del principi dels temps, la humanitat ha cregut en Du per explicar all que no entenia. Amb el pas del temps, els humans hem evolucionat una cincia que ha anat descobrint que lunivers no s tan sobrenatural o misteris com sembla. I ara s quan ms llibertat de decisi tenim, podem escollir en qu creure. Creus que aquesta llibertat s bona? Creus que al final acabar guanyant alguna de les dues?
78

Crec que la llibertat de pensar i opinar s bona. Crec que no acabar guanyant cap de les dues, sempre hi haur gent que pensi en Du i gent que pensi en la versi cientfica. Tampoc crec que hagi de guanyar una teoria, cadasc que pensi i cregui la versi que ms li agradi sempre i quan mai la seva opini sigui ofensiva. La cincia i la religi sn dues formes humanes d'entendre el mn... i de dominar a la resta dels nostres congneres. Desitjo que aquesta dialctica entre les dues maneres d'apropiar-se del mn es mantinguin, doncs quan una d'elles preval i anulla l'altra, la humanitat s'empobreix. Cap llibertat de coneixement pot ser dolenta a no ser que es vulgui controlar amb la por. Tal i com s'ha produt al llarg de la histria, les explicacions cientfiques trauran el lloc de les teolgiques. La f en Du hauria de usar-se per donar pau interior i fora a l'sser hum en el seu dia a dia, no per inventar respostes a fenmens naturals. La llibertat s una ficci. No som lliures de creure el que volem. Des que som petits, ens inculquen una srie de valors, normes i "veritats". Per altra banda, en el nostre cervell hi ha una zona anomenada "religiosa" (que en experincies mstiques o religioses, produeix sinapsis ms rpides) Aix significa que tots els humans compartim aquesta necessitat religiosa i sempre quedaran qestions per resoldre. Per tant, jo voto per una coexistncia entre el mn espiritual i el mn cientfic. De fet existeixen molts fsics creients. Justament s la cincia que ms creients compta entre les seves files. La llibertat emprada correctament sempre s positiva. Finalment la cincia s'imposar. A lo millor es tardar molt, per triomfar. La llibertat sempre s fonamental per aprendre i avanar. No crec que "guanyi" ni la cincia ni la religi, per penso que cal que de la cincia es pugui prendre tot el que ens demostra i que la religi ho admeti. Cal que les religions eliminin el factor "por" de la seva filosofia i siguin capaces d'interpretar el mn aliant-se a les explicacions de la cincia. Crec que no creure en Du ens fa ms lliures ja que, si no, totes les nostres actuacions estan determinades pels principis que regeixen cadascuna de les religions (m'he de portar b perqu, d'una altra manera, Du es pot enfadar i destruir tot el que ha creat). 5. Per finalitzar, magradaria preguntar si creu que estem sols. Creu que en aquest bast i infinit univers som els nics que hem tingut la sort de poder viure? En resum, creu en la vida en altres planetes? No crec en la vida en altres planetes. Al ser cientfica, crec i estic segura en la posici que tenim dins l'Univers i les condicions necessries per a que hi hagi vida. s clar, "vida" tal i com
79

l'entenem nosaltres. No crec en extraterrestres ni en altres formes de vida. Sc bastant de la teoria " si no ho veig no ho crec". La primera cuestin es: Hay vida inteligente en este planeta? (Silencio y vaco). La segunda es: Si hubiera vida inteligente en otros planetas, se les ocurrira venir aqu? Si yo fuera extraterrestre sera lo ltimo que hara, adems me sera imposible atravesar el denso manto de basura espacial que nos envuelve. En definitiva: seguro que hay vida inteligente en algn sitio, puesto que la palabra existe, la realidad existe y me es difcil apreciarla en este planeta, por lo tanto har referencia a una realidad extraterrestre, como Plutn o Andrmeda. Tot i que les probabilitats que existeixi un altre mn sn molt petites, tenint en compte que prcticament s un miracle que existeixi vida en el nostre planeta (posici i grandria de la lluna, posici respecte el sol, posici respecte la galxia, etc..) l'univers s molt gran, pel que podria sser. Per qu no? Tanmateix de moment cap dels exoplanetes estudiats pronostiquen que hi hagi vida (no han trobat oxigen, o estan massa lluny del sol, o b no tenen un satlit com el nostre que mant l'eix a 5, etc..). Per aix no vol dir que algun dia en trobem algun que tingui vida o b, que encara que no el trobem, aquest existeixi. Crec que no estem sols. Hi ha vida en altres planetes, s qesti de temps i diners (inversions per poder comunicar-nos, indagar en l'espai...). B. De moment sabem que no noms existeix el nostre univers i sabem tamb que hi ha possibilitats, ms que probables, de planetes amb condicions de tenir "vida". A partir d'aqu tot s possible, a ms, tot canvia constantment. les galxies i tota la matria estan en moviment. El concepte vida s prou ampli com per qu en un lloc o altra de l'univers n'hi hagi exemples.

Entrevista a la Societat Astronmica de Figueres

La Societat Astronmica de Figueres va ser fundada el 1992, a partir de la iniciativa dun grup daficionats a lastronomia. Aquesta entrevista va estar realitzada a Pere Horts, President de la Societat Astronmica i professor de filosofia a la Universitat de Girona. 1. Amb quin propsit es va crear l'associaci? LAssociaci es va crear amb el propsit de difondre el coneixement de l'Astronomia i les cincies afins. 2. Quantes persones la formen?
80

Doncs, actualment som una quarantena daficionats. 3. Quin s el perfil de la majoria dels membres? Majoritriament sn homes que freguen o superen els quaranta anys, de professions variades. 4. Quines creu que sn les motivacions que empenyen als membres a formar-ne part? Compartir l'inters per l'Astronomia i aprendre a observar els objectes de l'Univers.

5. Quines tasques organitzeu per tal de difondre coneixements astronmics? Les habituals d'una Associaci astronmica: Conferncies, xerrades, sessions de divulgaci a escoles, sessions d'observaci publiques. 6. Esteu al dia de les novetats relacionades amb el mn de lastronomia? S, s clar. 7. Creieu que donar resposta a la pregunta sobre lorigen de lUnivers afectaria en la societat? Segons com s'entengui ja est contestada. Falta explicar qu va passar abans del 10-43 seg. I afectaria poc, segurament. Tindria ms transcendncia el descobrir vida extraterrestre. 8. Com veieu lestat de la cosmologia i lastronomia actualment? Creieu que es dna suficient importncia a Catalunya? Sn cincies capdavanteres i ho seguirant essent al llarg d'aquest segle. Catalunya t universitat (UB) on s'ensenya astrofsica, el Centre d'Estudis Espacials i una molt bona xarxa de divulgaci (al Montsec, a Les Planes de Son,...) i un bon nombre de Societats Astronmiques, d'entre les que destaca la de Sabadell, la ms importat del l'estat amb ms de mil membres. 9. Com creieu que sacabar lUnivers? Deixar dexpandir-se, continuar fent-ho o hi haur un altre Big Bang? Ning ho sap amb certesa absoluta. En l'estat present de la qesti, sembla que estem en expansi accelerada i que el dest inevitable ser la mort trmica. Per ja en parlarem.

Entrevista a la Agrupaci Astronmica de Sabadell

LAgrupaci Astronmica de Sabadell va ser fundada al 1960 per quatre joves de la ciutat de Sabadell, amb la finalitat de practicar lastronomia amateur i divulgar aquesta cincia. 1. Amb quin propsit es va crear l'associaci?
81

Som una agrupaci astronmica d'aficionats. A la nostra entitat fem 3 coses bsiques: divulgaci (passen moltes escoles, conferencies, anem a escoles, etc.), formaci (cursos, tallers, tallers infantils, etc) i recerca (tenim grups que fan recerca en diferents temes: asteroides, cometes, sol, supernoves, estrelles variables, estrelles dobles etc). Aquesta recerca l'enviem a organismes internacionals perqu aprofitin les nostres observacions, aix collaborem amb astrnoms professionals. 2. Quantes persones la formen? Actualment som 900 socis. 3. Quin s el perfil de la majoria dels membres? Tenim de tot: gent gran, nois joves, etc. L'important s que a tots ens agrada molt l'astronomia i la cincia. 4. Quines creu que sn les motivacions que empenyen als membres a formar-ne part? A tots ens apassiona l'Univers. 5. Quines tasques organitzeu per tal de difondre coneixements astronmics? Fem de tot: sessions escolars, conferencies, cursos, tallers, tallers infantils, casals infantils, sessions pel pblic, sessions privades per grups, etc. Et passo l'enlla on podrs veure una mica totes les nostres activitats: http://bit.ly/QWd45X 6. Esteu al dia de les novetats relacionades amb el mn de lastronomia? Evidentment, a la nostra web anem posant totes les notcies interessants del mn astronmic. 7. Creieu que donar resposta a la pregunta sobre lorigen de lUnivers afectaria en la societat? Encara estem fora lluny de saber el propi origen de l'Univers. No s si afectaria. 8. Com veieu lestat de la cosmologia i lastronomia actualment? Creieu que es dna suficient importncia a Catalunya? Estem en la millor poca de la historia en quan a coneixements. Est ple de telescopis, cientfics, satllits, etc. com mai abans havia passat. Es un moment molt dol per l'astronomia. A Catalunya tenim varis centres importants de recerca. Evidentment no estem al nivell d'Estats Units, per en pocs anys s'ha avanat molt. Esperem que ara no es retalli tot plegat. 9. Com creieu que sacabar lUnivers? Deixar dexpandir-se, continuar fent-ho o hi haur un altre Big Bang?
82

Actualment sembla que l'Univers s'expandir per sempre ms. Est en una expansi accelerada. Es un gran misteri perqu ningu sap perqu aix s aix. Es tracta de la famosa energia fosca que no sabem qu s.

Enquestes a professionals especialitzats

Per a realitzar aquesta part del treball vaig enviar entrevistes a cientfics destacats de lInstitut Astrofsic de Canries i a lIEEC de Barcelona.

Carme Gallart
Astrofsica. Treballa en lInstitut Astrofsic de Canries i estudia la formaci i levoluci de les galxies ms prximes a la Via Lctia. Cmo ve el estado de la cosmologa y astronoma actualmente? Cree que se da importancia en el estado Espaol? Son ciencias en las que se est investigando intensamente, en las que se estn realizando descubrimientos muy interesantes. Creo que si se les da bastante importancia en Espaa, quizs gracias a los observatorios de Canarias y Calar Alto. Creo que la astrofsica en Espaa tiene un buen nivel. Cmo cree que se origin el universo? Las pruebas cientficas creo que estn mas de acuerdo con el origen del Universo en el Big Bang, es decir, en una singularidad inicial. Cree que el estudio de la cuestin origen del universo ayuda en el campo de la ciencia? Y en la sociedad? Esta es una pregunta bsica. El Universo es lo que contiene todo lo dems, as que estudiar su origen es como la ciencia bsica ms bsica. Asimismo, a nivel social, la pregunta del origen del Universo tiene relacin con el cuestionamiento de 'de dnde venimos y adnde vamos...' Cmo cree que acabar el universo? Parar de expandirse, continuar expandindose o habr otro Big Bang?

83

Las observaciones actuales apuntan ms bien a que el Universo continuar expandindose y enfrindose. Cree en la vida en otros planetas? Las condiciones para la vida son muy especficas y difciles de conseguir. Aun as, son tantas las estrellas en el Universo, que me parecera extrao que la tierra sea el nico planeta en albergar vida.

Susana Iglesias Groth

Va estudiar Cincies Fsiques a la Universitat de Granada i concretament lespecialitat dAstrofsica en la Universitat de la Laguna (Tenerife). Es va doctorar en Fsica molecular en aquesta ltima universitat. Al juliol daquest any (2012) ha rebut el premi Cartagonova dAstronomia, que reconeix el mrit de les dones a lastronomia espanyola. Cmo ve el estado de la cosmologa y astronoma actualmente? Cree que se da importancia en el estado Espaol? La Astrofsica es una rama de la ciencia donde Espaa destaca ampliamente. El Estado apoya las investigaciones e infraestructuras que necesitan los cientficos que trabajan en este campo, pero los recortes de los ltimos aos estn perjudicando seriamente el desarrollo y la competitividad de las investigaciones. Cmo cree que se origin el universo? El Universo probablemente se inicia en lo que llamamos un Big Bang, un evento de muy alta energa donde el espacio crece aceleradamente y diversas formas de energa que todava no conocemos bien se transforman en las partculas de materia y radiacin que conocemos y en algunas otras que todava no somos capaces de comprender bien. Cree que el estudio de la cuestin origen del universo ayuda en el campo de la ciencia? Y en la sociedad? El origen del Universo es el fenmeno de mayor energa que podemos concebir, las leyes de la naturaleza en esas circunstancias pueden cambiar con respecto a las que conocemos ahora. Es fundamental comprender lo que ocurri porque con ello podremos comprender mejor las posibilidades que tenemos de generar y utilizar nuevas formas de energa.

84

Cmo cree que acabar el Universo? Parar de expandirse, continuar la expansin para siempre o habr otro Big Bang? Por lo que sabemos ahora, lo ms probable es que el Universo contine en una expansin indefinida y por tanto en un progresivo enfriamiento. Qu forma cree que tiene el universo? La "forma" del Universo es desconocida. Sabemos que la geometra a gran escala es del tipo eucldeo. Cree que existe una teora ltima del universo, es decir una teora que consiga explicar todo? Es posible que exista una teora final, todava no la hemos encontrado. Estamos seguros de que es una buena estrategia tratar de encontrarla. En el pasado, las unificaciones de fuerzas elementales han permitido avances muy importantes para la ciencia. Desvariando un poco Cree en la vida en otros planetas? Es muy probable que haya otros planetas con las condiciones fsicas del nuestro. No sabemos si habrn desarrollado vida, pero estamos seguros de que lo averiguaremos y no dentro de mucho tiempo. Y, otros nosotros en un universo paralelo? Esto es una especulacin terica de la que no tenemos la menor evidencia emprica. Se puede usted imaginar el infinito? S, la ausencia de lmites.

Rafael Barrena Delgado

Va nixer a Santa Cruz de Tenerife al 1972. Va estudiar Cincies Fsiques al 1997 i va fer el doctorat entre Tenerife i Itlia i el va presentar en 2004. La seva tesis doctoral es basava en la detecci i la caracteritzaci de lestat dinmic dels cmuls de galxies. Va treballar com post -doc a lobservatori astronmic del Roque de los Muchachos, a La Palma i desprs va tornar a Tenerife. Ara s investigador post doctoral de lInstitut dAstrofsica de Canries, on t un contracte temporal fins a desembre del 2015. Cmo ve el estado de la cosmologa y astronoma actualmente? Cree que se da importancia en el estado Espaol?
85

La comunidad astrofsica espaola se caracteriza por estar dedicada principalmente al estudio de las poblaciones estelares. Esto es, estudio y evolucin estelar de todo tipo: estrellas enanas (marrones, blancas...), estrellas gigantes (rojas, azules), poblaciones estelares en cmulos, galaxias, formacin estelar, etc. Sin embargo, la cosmologa no ha sido un tema principalmente destacado en la astrofsica espaola. Ha habido grupos que han tratado el tema en relacin al CMB, pero en general no ha habido mucha contribucin espaola a la cosmologa. Desde el plano econmico-poltico, aunque la cosmologa siempre ha sido importante en otros pases (Alemania, EEUU, Italia, ...), debido a que es una rama de la ciencia que intenta responder una pregunta clave (Cual es el origen de todo lo que vemos?), en Espaa nunca ha sido una rama muy apoyada, en concordancia con la investigacin en general (biologa, geologa, qumica, ...). Siempre hemos estado en crisis en investigacin. Cree que el estudio de la cuestin origen del universo ayuda en el campo de la ciencia? Y en la sociedad? Por supuesto que lo ayuda. La investigacin base es fundamental en nuestra vida cotidiana. Te pongo un ejemplo: los primeros satlites astronmicos que se enviaron al espacio llevaban cmaras mucho peores de las que tu llevas ahora en tu mvil. La tecnologa para la captacin eficiente (imagen digital) de la luz se ha desarrollado desde siempre en el campo de la astronoma, y con el tiempo, toda esta tecnologa se "ingenieriz" y comercializo para poderla adaptar a un mercado de consumidores. Es decir, un instrumento que inicialmente fue diseado para la captacin de una supernova en los orgenes del universo ahora puede usarse para hacer una comunicacin va Skype con tu amigo que est al otro lado del mundo. Y no te cuento del desarrollo y lo que los ingenieros y cientficos son capaces de hacer ahora (y antes no), tan solo por el hecho de plantearse retos astronmicos y tecnolgicos. Cree que existe una teora ltima del universo, es decir una teora que consiga explicar todo? Una cosa es verdad, el universo no sabe de leyes, ecuaciones, teoras... Funciona as, porque funciona as. Somos nosotros los humanos los que para poder describir el universo recurrimos a estas herramientas. Estas herramientas son parciales, que explican ciertos aspectos, pero no son validas para otros, pero el universo, por lo general es muy muy continuo, por lo que si llegamos a una "teora de la unificacin", esta se basar en esta misma continuidad de lo que vemos. Desvariando un poco Cree en la vida en otros planetas? Si Y, otros nosotros en un universo paralelo?
86

No. Se puede usted imaginar el infinito? El infinito, es un concepto, no un nmero, y por tanto puedes pensar en l como piensas en la "felicidad", pero no se puede contabilizar numricamente.

Alberto Casas
Va nixer a Zaragoza al 1958 i es va llicenciar en Fsica a la Universitat de Zaragoza. Va treballar al CERN. Actualment s professor dinvestigaci del CSIC, a lInstitut de Fsica Terica (Madrid), que actualment dirigeix. Les seves rees dinvestigaci sn la fsica de partcules i la cosmologia. Actualment ha publicat llibres de divulgaci cientfica: El LHC y la frontera de la fsica y El lado oscuro del Universo. Cmo ve el estado de la cosmologa y astronoma actualmente? Cree que se da importancia en el estado Espaol? Est en un estado de gran excitacin, debido a hallazgos sorprendentes en los ltimos aos, como la existencia de la energa oscura y la obtencin de pruebas abrumadoras que confirman la existencia de la materia oscura. Adems existen muchos proyectos de observacin presentes y futuros que van a desvelar aspectos importantes de la estructura del universo. Cree que el estudio de la cuestin origen del universo ayuda en el campo de la ciencia? Y en la sociedad? Naturalmente, conocer el origen del universo es una pieza de conocimiento excepcional. Pienso que es una de las hazaas intelectuales ms notables (en cualquier campo del conocimiento) de los ltimos 100 aos (aunque an se desconozcan aspectos esenciales). Respecto a su utilidad social, la ciencia bsica es el tronco del rbol, cuyos frutos son las aplicaciones. Si se corta el tronco, dejarn de obtenerse frutos nuevos. Es importante que la sociedad comprenda que la ciencia funciona as, por lo que la ciencia bsica es merecedora de su apoyo.

87

Cmo cree que acabar el universo? Parar de expandirse, continuar expandindose o habr otro Big Bang? Todo indica que seguir expandindose, y a la vez enfrindose, eternamente. Qu forma cree que tiene el universo? Lo que sabemos es que es muy plano, pero podra ser cerrado con un radio de curvatura muy grande. Cree que existe una teora ltima del universo, es decir una teora que consiga explicar todo? Pienso que s, en el sentido de que todo lo que observamos es consecuencia de alguna lgica subyacente. Lo que es ms discutible es si los humanos llegarn algn da a esa explicacin final, o incluso si nuestro cerebro est capacitado para entenderla. Esto forma parte de la especulacin. Desvariando un poco Cree en la vida en otros planetas? Parece lo lgico por pura estadstica. Seguramente la vida inteligente es un fenmeno mucho ms raro. Y, otros nosotros en un universo paralelo? Las modernas teoras de partculas casi conducen a pensar en la existencia de otros universos paralelos. Pero naturalmente, no hay nada demostrado; y tambin podra ser ste el nico. Se puede usted imaginar el infinito? Bueno, creo que hay conceptos ms difciles de visualizar (por ejemplo, la existencia de dimensiones extras). Uno puede imaginarse una recta infinita: solo hay que hacer la extrapolacin indefinida de un segmento muy largo. De la misma forma podemos imaginar un espacio tridimensional infinito.

Jorge Snchez Almeida

Treballa com a investigador en lInstitut Astrofsic de Canries. Cmo ve el estado de la cosmologa y astronoma actualmente? Cree que se da importancia en el estado Espaol?
88

Tanto la astronoma como la cosmologa estn en un momento fantstico. Nunca hubo tantos telescopios funcionando, ni tantos astrnomos utilizndolos. En particular la cosmologa es por primera vez en la historia una ciencia observacional. Hoy es posible comprobar y descartar teoras. Hoy podremos ver el nacimiento del universo directamente. Importancia en Espaa? Como todo lo relacionado con la ciencia. Muy poca. La ciencia y los cientficos 'visten bien' en un pas que pretende ser desarrollado, pero la sociedad no sabe para qu sirven. No se da cuenta de que todo el desarrollo tecnolgico del que disfrutamos se origina en el trabajo de cientficos. Cmo se cree que se origin el universo? Autocreacin o estado estacionario? El estado estacionario consiste en que continuamente se crea materia entre las galaxias para compensar la expansin. Su origen se debe a una mala estimacin de la edad del universo, que pareca ser ms joven que muchas estrellas. El mejorar la medida de la edad del universo desapareci el problema y con l la necesidad de invocar un 'estado estacionario' para el universo. Si al 'Big Bang' le llamas 'auto creacin', entonces es la teora en boga. Hace unos 13 mil millones de aos todo lo que vemos estaba junto y comenz a separarse. Como empez todo no se sabe. Las condiciones fsicas al principio son tan extremas que no tenemos teoras para describirlas. Cree que el estudio de la cuestin origen del universo ayuda en el campo de la ciencia? Y en la sociedad? Creo que s. El averiguar quines somos y de dnde venimos est en la base de casi todas las ciencias. Tambin en el de las religiones. No debe ser casualidad. Desde hace unos aos podemos realmente ver el nacimiento del universo, y esto es algo que a todos interesa. Cmo se cree que acabar el universo? Parar de expandirse, continuar expandindose o habr otro Big Bang? En este momento se cree que el universo se expande aceleradamente. (Por el descubrimiento de esta aceleracin dieron el ltimo Nobel de fsica a unos astrnomos.) De continuar esta tendencia, el universo continuar expandindose para siempre. Cree que existe una teora ltima del universo, es decir una teora que consiga explicar todo? No lo s, ni me quita el sueo. Los cientficos han vivido siempre con teoras sobre como es la 'realidad', a sabiendas de que son aproximadas. Yo puedo vivir perfectamente con estos modelos aproximados de la realidad. Desvariando un poco
89

Se cree en la vida en otros planetas? Es muy probable. Simplemente el universo es muy grande y las condiciones fsicas de la tierra no necesariamente son tan especiales. Se puede usted imaginar el infinito? S. Es algo suficientemente grande. En otras palabras, me puedo hacer una idea aproximada de infinito, y no me importa mucho si la realidad es en algn aspecto infinita, o simplemente muy grande.

Miguel Santander Garca

Va estudiar fsica, amb lorientaci dastrofsica i desprs va fer la tesis doctoral en lInstitut dAstrofsica de Canries.

Cmo ve el estado de la cosmologa y astronoma actualmente? Cree que se da importancia en el estado Espaol? En las ltimas dos dcadas conseguimos un nivel de astronoma muy bueno en Espaa, cuyo culmen ha sido el GTC (Gran Telescopio de Canarias), actualmente el telescopio ms grande del mundo. Lamentablemente, parece que ahora, especialmente con los ltimos recortes en Ciencia, vamos cuesta abajo y nos exponemos a perder una generacin entera de astrnomos. Y el GTC tiene tan poco presupuesto que podra tener que cerrar el ao que viene (o ser "vendido a precio de saldo" a una institucin extranjera").

Cmo cree que se origin el universo? Actualmente la teora ms aceptada es la del Big Bang (Gran Explosin), ya que explica cosas fundamentales como la existencia de la radiacin de fondo de microondas que el modelo de estado estacionario es incapaz de explicar (por eso, bsicamente, se acab abandonando dicha teora). Cree que el estudio de la cuestin origen del universo ayuda en el campo de la ciencia? Y en la sociedad? Sin duda. Aparte de la cuestin filosfica de fondo, que responde a preguntas que todos nos hemos hecho alguna vez: quines somos, de dnde venimos, a dnde vamos, etc., la fsica y el
90

entendimiento de la realidad que nos rodea ha avanzado bastante al estudiarse en detalle asuntos como la nucleosntesis primordial, es decir, de dnde salen los elementos qumicos que observamos en la naturaleza y en qu proporcin y cmo se formaron tras el Big Bang. Esto tiene ramificaciones importantes, por ejemplo, en el campo de la fsica de partculas y todas sus aplicaciones. Cmo cree que acabar el universo? Parar de expandirse, continuar expandindose o habr otro Big Bang? No se sabe con certeza. Hasta no hace mucho (finales del s.XX) se crea que dependa de la densidad de materia del Universo: por encima de vierto valor lmite, el Universo parara de expandirse en cierto momento y se contraera en un Big Crunch. En 1998 se descubri que haba un nuevo factor en juego, la energa oscura, que "hincha" el espacio-tiempo, acelerando la expansin cada vez ms. En otras palabras, parece que el Universo se expandir indefinidamente y cada vez ms rpido, pero no lo podemos asegurar porque no tenemos ni idea de en qu consiste la energa oscura o cmo se comporta, o de si pasado maana le va a dar por dejar de contribuir a la expansin...

Qu forma cree que tiene el universo? Podra ser un tejido curvado, es simtricamente esfrico, es una rosquilla, esfera hueca, tubo en espiral... Hasta donde yo s, las ltimas medidas de la curvatura sugieren una geometra plana, sin curvatura alguna. Aunque tampoco lo podemos asegurar, an hay errores en las medidas que las haran compatibles con cierta curvatura. A gran escala (por encima de los sper cmulos de galaxias) parece que tiene cierta simetra esfrica, pero no es una esfera con un centro determinado, si no que desde cualquier sitio se observa esa simetra. En otras palabras, no hay un "centro del Universo", si no que todos los puntos del Universo estuvieron en el centro en el momento del Big Bang.

Cree que existe una teora ltima del universo, es decir una teora que consiga explicar todo? Ni idea! Llevamos un tiempo intentando conseguir una teora que explique las cuatro fuerzas fundamentales, pero la gravedad se nos escapa y no hay manera de reconciliarla con el mundo de lo pequeo descrito por la mecnica cuntica. Aunque se han hecho progresos, es un campo extremadamente complicado. Desvariando un poco Cree en la vida en otros planetas?

91

No a nivel de "fe", desde luego. Creo y aqu remarco que es mi opinin personal, tengo colegas que opinan lo contrario que el Universo es tan grande y hay tantas estrellas y tantos planetas situados a la distancia adecuada de su estrella, etc. etc. que posiblemente la vida no sea algo tan raro como en un solo planeta en todo el Universo. Por supuesto, la vida inteligente es otro cantar: de un microorganismo a un ser autoconsciente median miles de millones de aos, y la misma vastsima escala que hace la vida tan probable (en mi opinin) prcticamente garantiza que, en la prctica, que dos inteligencias se encuentren sea un fenmeno extremadamente improbable. Piensa que nuestra especie tiene unos meros 200.000 aos, y ha mandado ondas de radio al espacio desde hace slo 70. De ornos alguien ah fuera, tendra que estar escuchando justo ahora (de todos los 13.700 millones de aos de edad del Universo), y slo podra hacerlo de estar literalmente aqu al lado, a menos de 70 aos-luz, que es la irrisoria distancia que la luz ha viajado en ese tiempo...

Y, otros nosotros en un universo paralelo? No lo creo. Los Universos paralelos tienen problemas fundamentales, como el coste prohibitivo de energa necesario para crear un Universo alternativo en el que todo sea igual pero donde saque cara en lugar de cruz la prxima vez que lance una moneda al aire. Aunque sin duda son un filn para la ciencia-ficcin...

Se puede usted imaginar el infinito? No. Igual que no puedo imaginar una cuarta dimensin espacial. Aunque sobre el papel las matemticas nos permitan trabajar con ambos sin problemas.

92