Els sistemes de transmissi de moviment permeten passar el moviment entre eixos.

Aquests sistemes sn: les politges unides per corretges o cadenes (per a distncies grans entre eixos) els engranatges (per a eixos situats a poca distncia)

La relaci de transmissi indica el nombre de voltes que fa l'eix de sortida (condut o nmero 2) per cada volta de l'eix d'entrada (motriu o nmero 1). Si la velocitat angular de l'eix d'entrada s w1 i la de l'eix de sortida s w2, aleshores: = w2 / w1 Si l'eix condut gira ms a poc a poc que el motriu, es tracta d'un sistema reductor: w2 w1 w2 / w1 1 1

Si l'eix condut gira ms rpid que el motriu, es tracta d'un sistema multiplicador: w2 w1 w2 / w1 1 1

Si l'eix de sortida gira a la mateixa freqncia angular que el d'entrada, tots dos tenen la mateixa velocitat angular. En aquest cas, per, pot passar que s'inverteixi el sentit de gir. w2 = w1 w2 / w1 = 1 =1

Entre la velocitat angular w d'una roda i la velocitat lineal v dels seus punts hi ha la relaci segent: v=rw on:

v s la velocitat linial (m/s) w s la velocitat angular (rad/s) r s el radi de la roda (m)

Transmissi per corretja

En les politges unides per corretges o cadenes la relaci de transmissi val: = w2 / w1 = d1/d2 on:

w1 s la velocitat angular de l'eix de la politja motriu w2 s la velocitat angular de l'eix de la politja conduda d1 s el dimetre de la politja motriu d2 s el dimetre de la politja conduda Aquest mecanisme es troba en molts electrodomstics de la cuina, en les mquines de cosir de pedals, dins de la impressora, en mquines industrials, etc

Si s'uneixen diverses politges de diferents dimetres sobre un mateix eix, s'obt una politja escalonada o tren de politges, el qual s'utilitza per a canvis de marxes fent diferents combinacions. s el cas de la caixa de canvis del trepant de sobretaula.

Transmissi per cadena Per evitar el lliscament que es produeix entre la politja i la corretja, es pot optar per utilitzar rodes dentades i unir-les mitjanant una cadena. En aquest cas es compleix: = w2 / w1 = z 1/z 2 on:

w s la velocitat angular de l'eix (rad/s) z s el nombre de dents de la roda Aquest mecanisme es troba a la bicicleta, on la cadena uneix el plat amb z 1 dents i el piny amb z 2 dents.

Engranatges Els engranatges sn mecanismes de transmissi de moviment circular mitjanant rodes dentades que encaixen entre si. Aix s possible perqu tenen el mateix pas (distncia entre dues dents venes). La relaci de transmissi val: = w2 / w1 = z 1/z 2 on:

w s la velocitat angular de l'eix (rad/s) z s el nombre de dents de l'engranatge

Els engranatges poden ser rectes, cnics, interiors, vis sens fi i piny-cremallera (en aquest ltim hi ha transformaci de moviment de rectilini a circular o a l'inrevs).

Per representar grficament els engranatges, com que s molt difcil dibuixar-los amb totes les dents, es fa un dibuix simblic en el qual la roda dentada es representa amb una circumferncia.

Un tren d'engranatges s un mecanisme compost de diversos engranatges. Es pot determinar la relaci de transmissi per passos considerant parelles d'engranatges (motriu - condut) fins a arribar a la darrera roda dentada. A l'hora de fer el clcul, cal recordar que dues rodes dentades que giren al voltant del mateix eix tenen la mateixa velocitat angular i per tant = 1.

Per a un tren d'engranatges: = w ltima roda / w primera roda = 12 23 34... = producte nombre de dents rodes motrius / producte nombre dents rodes condudes En un tren d'engranatges, una roda pot ser alhora motriu i conduda, ja que primer rep el moviment i desprs el transmet a un altre engranatge. Per, atenci: si dues rodes estan muntades sobre el mateix eix de rotaci, la roda que rep el moviment noms ser conduda, i la que transmet el moviment noms ser motriu. Finalment, cal tenir en compte que en reduir la velocitat d'una politja o roda dentada, augmenta la fora que pot fer, per exemple, per pujar una crrega, en foradar... Per aix, la majoria de motors elctrics, com el del trepant o el muntacrregues, disposen d'un reductor per permet reduir el nombre de voltes que fa el motor elctric i multiplicar, de manera proporcional, la fora que pot fer la roda conduda.