PLAERDEMAVIDA - 47

Revista de cultura i opini de Bonreps i Mirambell

PRIMAVERA-ESTIU-2014
Opini
Histria Local
Testimonis
Notcies dac i dall
Club de lectura
Notcies Macarella
Recomanacions
www.macarella.org
A
s
s
o
c
i
a
c
i

C
u
l
t
u
r
a
l
M
a
c
a
r
e
l
l
a
Hem fet el Plaerdemavida-47: Llus M. Antol G.,
Llus Antol S., Rosella Antol, Trini Martnez, Ximo Martorell, Raquel Muoz,
Paco Roger, Alexandre Ros, Santi Ros i Roser Santolria.
Illustracions: Josep Vicent Ros (portada i contraportada).
Disseny i muntatge: Rosella Antol i Tamara Folguer.
Coordinaci: Rosella Antol.
Correcci lingstica: Alexandre Ros.
Impressi: Grfques Bolea de Meliana.
Edita: Associaci Cultural Macarella.
Dipsit Legal: V-2407-2004
Collabora
Del mal que pas no puc guarir,
si no em mirau
ab los ulls tals, que puga dir
que ja no us plau
que io per vs haja de morir.
Joan Ros de Corella
Faran lleis per nugar-nos ben fort
no perdrem, per, la llibertat.
Llibertat per millorar les coses
tindre una millor educaci.
Llibertat per canviar nostres hbits
volem millorar el nostre entorn.
Llibertat, ja hi ha prou de misria
no ens conformem amb latur i
labs.
Llibertat per frenar el poder
mentiders, ens ofenen, ens roben.
Llibertat per lluitar tots plegats
contra el crim del poder fnancer.
Llibertat per pensar un futur
fraternal, intelligent i just.
Llibertat per votar a persones
honestes, justes, per les institu-
cions.
Llibertat, treballem per la pau
que sacaben les guerres al mn.
Llibertat, estar ben informats
ens tancaren rdio i televisi.
Llibertat, respirem amb gran fora:
Alegres, vius, lliures, sense por.
LAIXETA LA RATETA DIGITAL
MITJANS DE COMUNICACI

En estos temps que corren en qu sembla que tot est perdut i que no
hi ha futur per a la gent jove, vos mostrem que lentusiasme i les idees no des-
cansen en temps de crisi o fns i tot de les pitjors poques naixen les millors
iniciatives. Els tres projectes que presentem en aquesta ocasi han sorgit de
persones que no es resignen i que aposten pel nostre patrimoni cultural, hum
i natural per posar en valor espais que han estat massa temps menyspreats o
ignorats. Vos recomanem la visita als seus espais web per amerar-vos de la
illusi i lenergia positiva que ens proposen.
HORTA VIVA. Projecte de dinamitzaci i turisme rural.
www.hortaviva.net
Aquest s un projecte creat a partir de ladmiraci per un territori, lHorta de Valncia, que tracta
de posar en valor les seues qualitats mediambientals, culturals, socials i gastronmiques. LHorta de
Valncia s una de les 6 hortes periurbanes que resten a Europa, amb ms de 1.000 anys desfor, dedi-
cada al cultiu agrcola de saboroses hortalisses. s per aix que Horta Viva ha nascut com una iniciativa
per conixer la riquesa que ens ofereix aquest patrimoni. Aix ens proposen diverses activitats com la
realitzaci de tallers gastronmics, visites guiades per lhorta i tallers en escoles i instituts. Si voleu fer un
turisme experiencial per el nostre entorn ms prxim no dubteu en contactar amb ells.
PLATAFORMA VALNCIA VIBRANT. Projecte de dinamitzaci de la ciutat.
www.valenciavibrant.es
Sempre sha dit dels valencians que som una gent molt emprenedora,
que de qualsevol idea podem traure suc. Us presentem la plataforma Valncia
Vibrant, una iniciativa que ens proposen un economista urb, dos periodistes i
dos professionals creatius i que pretn refexionar entorn la emprenedoria duna
ciutat que, lluny de la imatge de les grans construccions que han construt els
poltics de torn, compta amb un potencial de creativitat i innovaci molt gran
repartit per tots els seus racons. Valncia Vibrant vol ser una plataforma de con-
nexi de professionals i creatius que treballen a la ciutat. Si et pica la curiositat
o et sents una persona emprenedora: no ho dubtes i assisteix a la presentaci
daquesta plataforma, que tindr lloc el proper 13 de juny a lEspai Cultural Ram-
bleta. Una jornada de debat que servir per posar en contacte diferents profes-
sionals, creatius i msics, cuiners, etc... Trobarem ms informaci sobre aquest
acte en el seu espai web o les xarxes socials.
ARQ&VOLTA, PATRIMONI I SOCIETAT. www.arquivoltaps.com
Arquivolta s un terme que designa, tant en valenci com en castell, els arcs concntrics en for-
ma de motllures que trobem a les portes desglsies, ermites i monestirs fets durant el romnic i el gtic.
Aquestos arcs ens ajuden a entendre tamb una manera de fer i dexplicar el patrimoni cultural dun mo-
ment donat en la histria. Des de fa uns mesos, trobem lempresa Arq&Volta Patrimoni i Societat, una
proposta molt interessant per conixer el patrimoni histric i natural de linterior valenci, ms en concret
de la Muela de Cortes de Palls i els seus voltants. Aix, estos joves emprenedors ens proposen activitats
que van des de safaris fotogrfcs per immortalitzar mufons fns a tallers educatius per entendre com per-
duren en el temps les empremtes dels dinosaures i les pintures rupestres que podem trobar en la zona.
15 2
FUTBOL EN VIU I EN DIRECTE
@ la rateta digital
Alguns dels records dinfantesa de molta gent de la
meua generaci, supose, estan associats al barranc del
Carraixet, en particular al camp de futbol on tantes corre-
gudes van fer darrere duna pilota daquelles de cuir, que
solien regalar-se per les comunions, i que coneixem amb
aquella expressi un bal de reglament. Els records donen
per molt: el camp no hi s al llit del riu-sec, fns i tot els
vestidors han desaparegut, la petita histria daquell club
demana que alg lescriga i amb les restes munte una ex-
posici, per exemple.
Han passat els anys i a la riba esquerra del barranc hi
ha ara un camp de futbol, que els diumenges torna a aple-
gar a vens i coneguts al voltant del joc del bal. Entre crits
dal envers els jugadors sescolten els seus xuts, es ba-
rreja encara la pols del terreny de joc amb els equipatges
dels futbolistes, simposa el xiulit de lrbitre per posar un
poc dordre. Com de lluny el xut inaugural de la mxima
autoritat local daleshores i les paraules del sr Roig, Paco,
convidat especial per locasi!
Desprs dun temps dinactivitat, la represa de la
competici per un equip de gent que defensa els colors
locals, groc i blau, ha portat novament a lafci al camp. Especialment sentides sn les competi-
cions infantils que mobilitzen pares i mares per animar a les futures promeses, com aix ho testimonia
laparcament, ple de gom a gom de vehicles cada vegada que hi ha partit, o els nombrosos forasters
que a leixida de la papereria Diana un dissabte al mat ens pregunten, desorientats ells, sobre lexacta
situaci geogrfca del camp.
Posats en matria, arribe on volia arribar: les campanyes peridiques per publicitar els xocs
esportius de lequip bonrepost. El primer cartell que em va cridar latenci portava retolada en castell
la pregunta Papa per qu som del Bonre? i haig de confessar que la pregunta em va fer pensar molt
durant els moments que mel trobava. Sobre el paper sobservava una image dun home al volant dun
cotxe i un xiquet al seu costat, deduint lhome era el pare i el xiquet qui feia la pregunta, donant-li a tot
plegat una mena de tint cinematogrfc. Ignore si la pregunta li lha feta algun xiquet al seu pare de cam
a un partit o un entrenament, per no ho descarte. Ignore tamb lorigen de linterrogant infantil, per
el trobe carregat de sentit, tot venint dun menut que cerca les raons profundes duna militncia espor-
tiva: havent tants equips a la comarca, per qu el Bonre? Per qu no lAlmssera o el Foios? Igual ac
les quotes sn ms econmiques, o igual ac conec a qui siga. A hores dara per mi a s un enigma,
per no em lleva el son, la veritat. Tamb em va sobtar a del topnim Bonre: la gent ms jove ja se
sap, acurta les paraules. Certament que em sap greu perqu de Miram no en queda ni rastre, i de la i
ni est ni se lespera. Llstima.
El Bonre va per la meitat de la taula de classifcaci del grup quart de la segona regional i, su-
pose, alguna cosa t a veure la motivaci que transmet la cartelleria. No fa moltes setmanes, davant el
derbi imminent, la consigna era molt clara El 50 per cent del Derbi es juga a la grada; fa uns dies junt
al rostre den Mourinho podem llegir linspirat text No es fcil jugar a un camp de crelles, tot suposant
feia referncia a lestat del terreny de joc local, i als mrits dels futbolistes per guanyar-hi partits. Fora
campions!
www.elcaudeloroneta.blog.cat
Rosella Antol
3
Diuen alguns estudiosos que la qualitat de les pellcules de ro-
mans es mesura atenent a la llargria de les faldes que vesteixen els ac-
tors i les actrius. Segons ells, les faldes curtes equivalen a flms de baixa
qualitat... Aquest argument s, com a mnim, discutible. Fi de la cita.
Les pellcules ambientades en ledat antiga (egipcis, jueus,
grecs, perses, cartaginesos, romans, brbars) ens han alegrat la vista
i lexistncia al llarg de tot el segle XX i fns a lactualitat. Els actors
musculosos i les actrius exuberants possibilitaven i possibiliten que
els espectadors sobliden de les penries econmiques, semocionen i
coneguen un poc ms de la mitologia grecoromana, de la Bblia i de la
Histria Antiga.
Rafael de Espaa distingeix entre les superproduccions cine-
matogrfques sobre el mn antic i els peplum. Els peplum sn pellcules
bsicament italianes (quasi sempre en coproducci amb algun altre pas
europeu) i de pressupost moderat. Peplum s una paraula francesa que
prov del mot grec peplos, vestit femen de lpoca clssica. El boom
del cinema de romans (peplum o no) esdev, sobretot, en els anys 50 i
principis dels anys 60 del segle XX...
Ulisses (Ulisse, any 1954) s una excellent adaptaci cine-
matogrfca de lOdissea dHomer. Aquest flm est protagonitzat per un elenc extraordinari dactors i
actrius: Kirk Douglas, Silvana Mangano, Anthony Quinn, Rossana Podest... Tracta del tema de la lluita
constant entre lenginy hum (Ulisses) i larbitrarietat dels dus.
Hrcules (Le fatiche di Ercole, any 1958) i Hrcules encadenat (Ercole e la regina di Lidia, any
1959) sn dues grans pellcules de temtica mitolgica que marquen lesclat defnitiu del peplum. Les
dues estan protagonitzades pel musculs i guapssim actor nord-americ Steve Reeves (no debades
havia aconseguit successivament els ttols de Mr Amrica, Mr Mn i Mr Univers) i per la potentssima i
guapssima actriu italiana Sylva Koscina.
Darrerament, ha reviscolat el cinema de romans grcies a flms com sn, per exemple, els
segents: Troia, 300, Alexandre el Gran, Astrix i Oblix missi Clepatra, La Passi de Crist, Gladiator,
gora... Sense anar ms lluny, ara mateix tenim en cartell tres pellcules que tamb podem assimilar
a aquest gnere: No, 300 lorigen dun imperi i Pompeia. A ms, el director Oliver Stone est rodant
actualment a Almeria la seua nova pellcula anomenada Exodus.
Bibliografa recomanada:
ALONSO, Jorge & MASTACHE, Enrique A. & ALONSO, Juan J. El antiguo Egipto en el
cine. La antigua Grecia en el cine. La antigua Roma en el cine.
DE ESPAA, Rafael. La pantalla pica. Los hroes de la antigedad vistos por el cine.
MOIX, Terenci. No digas que fue un sueo. (Novella histrica sobre lapassionat amor
que sorgeix entre Clepatra i Marc Antoni en el segle I abans de Crist; Elizabeth Taylor i
Richard Burton encarnen magnfcament a aquesta parella en la pellcula Clepatra de
lany 1963).
LLoren dArbia
FALDES MTIQUES
EL PLANETA DELS SIMIS NOTCIES DAC I DALL
Seguim, seguirem: mitja vida amb Obrint Pas!
Fer un article sobre el grup Obrint Pas sem fa difcil perqu en es-
tos dies que la banda ha fet els seus ltims concerts sn moltssims
els articles que se li han dedicat, no obstant aix magradaria escriure
unes lnies molt personals sobre la meua experincia vital escoltant
les seues canons, en cassettes, Cds o, millor encara, en directe.
Quan pense en Obrint Pas no puc oblidar la meua adolescncia,
quan rem un centenar els joves que anvem a escoltar-los en direc-
te, rem tan joves que havem de buscar-nos la vida per anar als con-
certs i sobretot per tornar, perqu no tenem vehicle propi ni edat per
conduir-lo. Aix vam tornar dAlboraia caminant desprs dun concert
que feren a un local que es deia lAndana, on, crec, compartiren es-
cenari amb Munlogs, i aix espervem el primer trenet, que parava en
Pont de Fusta, fent-se cerveses al riu, desprs dun concert al Kasal
Popular del carrer Flora, on crec que em vaig comprar, per dos-cen-
tes o tres-centes pessetes, la mtica maqueta Recuperant el somni.
Tampoc recorde com vam tornar dun concert amb els Gramoxone
Ska Band, per s que tirrem de coneguts dels nostres pares per
tornar de Ku Manises, en aquell Tirant de Rock de 1995 on, per poc, no pogurem entrar perqu els
segurates no deixaven entrar menors de 16 anys. I quina vivncia viure un concert histric a la sala
Espiral plenssima, on Obrint Pas era la banda telonera dels superfamosos i combatius Negu Gorriak.
Quins temps aquells de compartir cerveses al Carme entre el Vito Lumbagui, el Forn, la Selva o
el Caf fet Exprs! I pensar que rem quatre gats, per ens volem menjar el mn i girar del revs una
Valncia que no ens agradava gens amb les nostres botes de muntanya i les camises de quadres.
A poc a poc Obrint Pas va comenar a tindre xit amb els nous discos, als que cada vegada hi
havia menys punk i ms ska, reagge i fns i tot msica electrnica, sense abandonar la msica darrel
valenciana i el so caracterstic de la dolaina. I jo vaig acabar linstitut i vaig comenar qumiques men-
tre estudiava dolaina. Poc desprs vaig comenar a fer classes a lescola de la Brama i aproftava
partitures senzilles del grup com No tingues por o Quatre vents per motivar les alumnes.
s curis que, jo que no he desconnectat mai de lambient de concerts en valenci, no podria
ubicar en el temps quan Obrint Pas va esdevenir grup de masses, per aix va ser. El grup omplia sa-
les, places i pavellons esportius i feia gires per mig mn. Aleshores, una nit que els estava escoltant a
Sueca, vaig pensar en com dimportant havia segut aquest grup per a la dignifcaci i la normalitzaci
de la nostra llengua: els japonesos i els txecs cantaven en catal als concerts com jo ho faig en angls
o castell quan escolte grups que magraden, i els meus alumnes es declaraven fans dObrint Pas i de
Nach en la mateixa conversaci, sense prejudicis ni calfaments de cap intils.
Ara, mesos ms tard dhaver-los acompanyat a lescenari del seu ltim concert a lHorta Nord, a
Vinalesa, i sense haver assistit al seu concert de comiat al Principal de Valncia, pense que la tria del
nom del grup fou un gran encert: amb tenacitat, creativitat i sense renncies, ni a llengua ni a les lletres
combatives, han obert cam a moltssims grups destils diversos i qualitat excellent, ens deixen un sac
ple de poemes i melodies precioses, i ens han fet ballar i cantar com si estigurem possets pel dimoni.
Est clar que encara queda molt de cam per normalitzar plenament la msica en valenci, sobretot en
diferents estils, per el seu llegat s impagable, i la collita de grups i de festivals cada vegada s ms
variada i amb ms projecci fora del Pas Valenci.
14
4
CLUB DE LECTURA
NOTCIES DAC I DALL
ACCIDENT DEL METRO: VOLEM JUSTCIA I VERITAT!
JA NO TESPERE
Quins tan segurs consells vas encercant
cor malastruc (...)
A. March

A la matinada, quan brolle el dia,
sacabar el deler de tu,
branca vella, branca seca, pedra viva.
Ja no plorar ms...
Marrancar els ulls,
soterrar la meua nima tradora
i omplir de buits el sentiment.
Et negar tres vegades,
quan brolle el dia,
perqu...
Ja NO tinc cor,
ja NO tinc pena,
ja NO vull sentir res...
Branca vella, branca seca, pedra viva.
RAC POTIC
Fa unes setmanes vam saber que es reobriria la causa per esclarir qu va ocrrer i perqu no
es va poder evitar laccident del metro del 3 de juliol de 2006. LAssociaci de Vctimes des que es
va constituir mesos desprs de laccident, ha eixit al carrer insistentment el dia 3 de cada mes durant
7 anys. Aquestes concentracions a la plaa de la Mare de Du, i ja en van 90, noms demanen dues
coses: que es conega la veritat i que es fera un judici imparcial que responguera a les vctimes i a la
ciutadania sobre les carncies en seguretat que tenia la unitat que descarril, sobre la responsabilitat
dels caps de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana i dels poltics en eixes mancances. Desprs de
denncies publicades a alguns mitjans de comunicaci, ara sobri una nova instrucci judicial. Moltes
proves han estat destrudes, per la fscalia ha trobat nous motius que han fet decidir a la judicatura
reobrir la investigaci.
Alguns vens i venes de Bonreps i Mirambell hem assistit a les concentracions i hem de dir que
lAssociaci de Vctimes 3 de juliol ha estat un model de lluita i de constncia. Aix hem de comportar-
nos tots i totes: no quedar-nos en les lamentacions i eixir al carrer per defensar els drets que ens co-
rresponen com a ciutadans, amb constncia i valentia.
13
SOMNIANT DIWALI
Lluitar pel que sent i pel que estime,
amb el vent a favor, contracorrent.
Lluitar s!
No ser esclava dels segons, acaronar les hores.
Lluitar per lalegria de viure i
sentir-me viva
perqu sc flla del crepuscle
Renaixer i tornar a creure.
()
Lluitar, s!
Aixa
EL TEATRE A BONREPS
El teatre, paraula provinent del
llat theatrum, assemblea, reuni, res-
sorg a Bonreps precisament a par-
tir duna reuni en la qual, un grup
dentusiastes que en algun moment
anterior de la seua vida havien tingut
algun tipus de relaci amb eixe mn,
uns per tradici de famlia, altres per-
qu de joves havien fet les seues pro-
vatures en lart de Talia (ja se sap que
el cuc de lescena quan te pica no hi
manera deradicar-lo) i no pogueren re-
sistir la temptaci, i altres simplement
perqu tenien clar que podia ser una
manera de divertir-se i divertir, decid-
rem embarcar-nos en aquesta aventura
tan enriquidora. I a hores dara, amb la
perspectiva dels vora catorze anys que han transcorregut des que comenrem, podem estar molt
satisfets dhaver aconseguit gran part dels objectius que ens plantejrem en aquell moment: gaudir,
lluitar per mantindre un rac de cultura en un mn que intenta denigrar-la i fer arribar la nostra llengua
als potencials espectadors .
Per sent tot aix un gran mrit, encara ho s ms la solidesa amb que, desprs de tant de
temps, i aix no sempre s fcil, lestructura del grup, s a dir, els que comenrem amb inusitada
illusi aquest projecte i els que safegiren desprs, es mant amb la mateixa fora i illusi que ales-
hores. I segurament el secret sia lesperit profundament democrtic que hem mantingut sempre. No
hi ha lders, no hi ha jerarquies, tots som caps i tots som treballadors, qualsevol bona idea s ben-
vinguda i cadasc aporta les seues habilitats amb un nic objectiu fnal: que lespectacle ens deixe
satisfets a nosaltres i al pblic, que s, en defnitiva, amb la seua presncia i els seus aplaudiments
qui ens recolza i ens fa anar endavant. Grcies a tots i a totes les que, des que comenrem, han
sigut fdels a la nostra trajectria.
NOTCIES DE MACARELLA
NOTCIES DE MACARELLA
OPINI
12
LAssociaci Macarella segueix el pla dactivitats i en aquesta pgina en fem un resum amb una
valoraci que quasi sempre s positiva. I s que considerem, de veritat, que les nostres activitats sn
interessants i pensem, tamb, que tenen prou xit entre la poblaci , els que no sacosten a vore cine, a
comentar llibres, a vore exposicions , a les excursions, als tallers... ells sho perden.
La Setmana de la Dona. El 6 de mar MJosep Amig va fer una xerrada sobre les lleis de la 2
Repblica favorables a les dones . Va estar molt b , ella com a advocada , especialista en dret matrimo-
nial, va mostrar-nos com eren de progressistes les lleis republicanes i com desprs, amb la dictadura de
Franco, les dones patrem un retrocs enorme en el reconeixement dels nostres drets. Tamb coment
com, ara, amb un partit conservador al govern dEspanya, tenim el perill de perdre el nivell digualtat i de
llibertat que shavia assolit. La pellcula documental Les mestres de la Repblica va agradar molt a totes
les assistents. Moltes dones i alguns homes assistiren a aquesta sessi de xerrada i pellcula, que ja s
tradicional en la setmana de les dones.
La Setmana Cultural. Comen el dia del lli-
bre, diada de sant Jordi, amb la lectura pblica a la
Biblioteca municipal de textos escrits al segle XV, per-
qu dedicvem la setmana a Joan Ros de Corella, un
dels escriptors valencians del Segle dOr. LAcadmia
Valenciana de la Llengua dedica el 2014 al poeta es-
mentat i nosaltres seguim aquesta proposta. El dia 24
dabril projectrem laudiovisual Joan Ros de Corella
i el seu temps, el dia 26 dabril anrem al Monestir de
sant Miquel dels Reis, on pogurem visitar lexposici
amb el mateix ttol que laudiovisual referit i, a ms a
ms, tingurem una visita guiada al monestir que molts
no coneixien. Aquesta activitat va ser molt exitosa: rem
38 persones de Bonreps i Mirambell. Amb el mural,
que ens recorda com era de brillant en cultura i literatura
la Valncia del segle XV, acab la Setmana Cultural 2014
que valorem molt positivament.
La Pasqua al Barranc. Tot seguit, enguany el 28 dabril, ja
estvem fent catxerulos a la plaa de la Llar i anant a volar-los i
a berenar al barranc de Carraixet. Molta gent an al barranc. Re-
cordem que el barranc s lnic espai natural que tenim i sempre
ha estat el lloc desplai per a infants, joves i majors. Nosaltres el
reivindiquem com a espai natural protegit des de fa ms de 20
anys. Volem passejar-lo, estudiar-lo, gaudir-lo i que siga el nostre
parc natural, viu, net, verd, nostre. Els habitants de Bonreps i Mi-
rambell no podem consentir la situaci daband que el barranc
pateix. Enguany ens hem trobat amb tanta brutcia, noms baixar
lescala, que hem fet una carta de protesta a lajuntament.
5
Sembla ser que a mesura que el Neoltic va expandint-se, van
assentant-se nous grups fora del nucli darribada (assentant-se o,
senzillament, transitant pel nou territori qui sap si pasturant, qui
sap si intercanviant, qui sap...) i aquest art esquemtic va reduint
les dimensions. Certament sn unes expressions lleugerament
diferents respecte a lart alacant, per aquestes ziga-zagues i
meandres compostos per lnies paralleles hi sn a tot el territori
de lart rupestre del vessant mediterrani de la Pennsula Ibrica,
des dArag a Mrcia i, per les similituds amb els motius docu-
mentats en alguna cermica impresa, podrem aventurar una da-
taci per als ltims compassos del Neoltic antic.
Aix seria ben senzill: a cada horitz cultural li correspondria
un horitz artstic. Per complicant tota aquesta histria, tenim
les expressions llevantines. LArt Rupestre Llevant arrossega al
nom el pensament decimonnic espanyol, per avui ja s un fet que aquest tipus dexpressions superen
mpliament la defnici geogrfca que pretn la denominaci. Resumint molt, podrem dir que lArt Lle-
vant sn les expressions rupestres prehistriques prpies de la faana mediterrnia de la Pennsula Ib-
rica caracteritzades per les fgures de caire naturalista, amb protagonisme de la fgura humana, larquer
principalment, per tamb la fgura femenina i els animals, especialment els herbvors com els crvols, les
cabres salvatges i els bous. Aquestes fgures interactuen moltes vegades a travs descenes de temtica
ben variada i una execuci acurada que ablaneixen les nimes ms dures. Com a paradigma: les Coves
de lAranya en Bicorp, jaciment excepcional per la quantitat i qualitat dels motius de tipus llevantins que
arrecera.
LArt Rupestre Llevant, principal protagonista dels estudis dart rupestre del vessant medite-
rrani peninsular, ha estat atorgat tradicionalment a les societats caa-recollectores, per els arguments
que sustentaven aquesta adscripci cultural no tenien en compte dos factors. El primer s que no es
pot establir una relaci directa entre el que hi ha representat als jaciments i el mode de vida, la base
econmica, dels autors. s a dir, encara que les escenes de caa tingueren un pes destacat dins el lle-
vant, com sembla ser el cas, no implicaria necessriament que els autors foren caadors. Per que ens
entenguem permeteu-me latreviment i farem una analogia actual. Per ms tapissos que hi haja penjats
de les parets dels salons de les nostres iaies on es mostren gils genets armats amb escopeta i gossos
enfurismats perseguint crvols porucs, no podem inferir automticament que la societat que produeix
aquestes expressions artstiques tinga la base econmica en la caa. s ms, sabem que no ho sn;
sabem que sn expressions realitzades per societats industrialitzades, per que expressen per aquesta
via, daquesta manera, els seus valors socials.
El segon factor a tenir en compte es fonamenta en el principi arqueolgic pres de la Geologia-
que diu que el que est ms baix s ms antic. Fins a la data, les superposicions mostren que lArt Lle-
vant est sempre per damunt, sempre ms recent que aquell art del Neoltic antic de ziga-zagues. Sn
ben poques les superposicions que coneixem, i de nou, les Coves de la Aranya sn excepcionals en
aquest sentit, doncs sen documenta una des les escasses mostres de contacte entre els dos horitzons
estilstics. Sn encara ms les dades que aporta el jaciment valenci a lestudi de les societats passa-
des, doncs sota la seua visera es van refugiar generacions i generacions dhomes i dones que, qui sap
si de cam a casa, van passar per aquells barrancs profunds, per aquelles terres aspres. A les Coves de
lAranya trobem un document nic al mn per entendre levoluci de les societats del Neoltic, per seguir
estudiant-les, per respondre tantes preguntes com encara susciten, per conixer-les millor i seguir amb
la transmissi als nostres flls i als nostres nts.
LUNESCO considera que aquestes expressions tenen un valor cultural tan alt que sn Patrimoni
de tota la Humanitat. La pervivncia de lart rupestre prehistric uns millennis ms dependr del com
els valencians actuem, de la importncia que li atorguem i els recursos que hi destinem. Cal tenir molt
present la fragilitat del document, per est a les nostres mans seguir aprenent dell, seguir gaudint dels
seus traos, dels paisatges que dominen i tot aix transmetre-ho amb estima a la segent generaci.
Trini Martnez i Rubio
Arquivolta. Patrimoni i societat
Ximo Martorell Briz
Universitat dAlacant
Fragment de lescena de recollecci de
mel. Coves de lAranya. Bicorp
11 6
OPINI HISTRIA LOCAL
Les cases antigues de Bonreps i Mirambell
(2n captol)
Casa del carrer major n 23
La casa del nmero 23 del carrer Major se conserva molt pareguda a com era en el moment
de la seua construcci. Est habitada per la famlia Rodrigo Ferriol: lesposa, viuda de Joan Ro-
drigo, Mercedes Ferriol, i la seua flla Mercedes Rodrigo . Tamb hi tenen el seu despatx els flls,
Joan i Jos Mara. Han estat molt amables en explicar-nos tot el saben de lorigen de la casa, de
la qual ells sn propietaris, i en deixar-nos fer totes les fotografes. Els ho agram molt.
s una casa construda durant el segle XIX. Consultat un padr dhabitants de 1880 trobem
que al carrer Iglesia 26 viu la famlia de Victorino Laguarda Bayarri i de Dolores Traver Ferrer i els
seus 5 flls: Dolores Laguarda Traver, Jos, Rafael, Virtudes i Manuel. Aix ens diu que la casa ja
estava habitada abans de 1892, que s la data que trobem en la faana. 1892 seria lany en qu
remodelaren o reconstruren la casa , modernitzant-la i traient-la a la lnia del carrer que marcava
lesglsia. Potser la feren nova per al casament de Manuel Laguarda Traver amb Teodora Peris
Guanter. Manuel Laguarda Traver, de sobrenom el Senyoret , la seua esposa i els seus flls eren
els propietaris als quals ens referim en aquest reportatge . A la planta baixa vivien les germanes
de Manuel Laguarda , Virtudes i Dolores, que eren fadrines. Al primer pis vivien el Senyoret i la
seua esposa, Teodora, i hi nasqueren els seus flls i flles, 6 en total. Explicarem alguna cosa dels
seus flls: Pep va seguir el negoci del pare, lexportaci de taronges i daltres fruites i verdures,
installat a Anglaterra, va casar-shi amb una dona anglesa; Manolo va ser metge; Conxeta va ser
mestra durant molts anys a Bonreps i Mirambell; les altres flles eren Ascensi, Teodora i Rosario,
la major. s una casa gran, amb una distribuci regular, com totes les cases grans de lHorta .
La faana

Quan mirem de front la faana , ens impressiona la
simetria i magnitud de les seues portes i fnestres. T porta
gran dentrada, emmarcada per dalt amb llinda de pedra
formant arc, als dos costats, pedres treballades en forma
de columna i en la base sengles pilons guarda-rodes de
pedra treballada amb ornaments de molt bon gust. Aquests
pilons protegien la fusta noble dels possibles colps pro-
duts per lentrada del carro. A ambds costats de la porta,
dues fnestres amb reixa indiquen la situaci de dues habi-
tacions , dormitoris, de la planta baixa. A lesquerra veiem
la porta de lescala que puja al primer pis. Al segent nivell
veiem enmig un gran balc amb porta gran que es plega
i dos balcons ms xicotets, un a cada banda els tres en
la mateixa lnia de les inferiors que indiquen la simetria de
la vivenda del primer pis , al qual saccedeix o b per la
porta descala que ve del carrer o b per una escala interior
que comunica la planta baixa amb el primer pis. El segent
nivell t tres fnestres amb balcons ms menuts, alineats
amb els inferiors, sn les tres fnestres de landana. Cal
destacar la bellesa dels ferros dels balcons, pocs nhi ha al
poble que siguen tan bonics.
GRAFFITERS EN LA PREHISTRIA

LArt Rupestre, com a camp destudi per a aproximar-se a les socie-
tats humanes, noms necessita de lelement rupestre per a ser considerat
com a tal i entrar a formar part de les dries dun grapat de bojos, aix de
senzill. Noms necessita del suport rocs on shaja expressat lsser hum
per poder ser considerat com a Art Rupestre. En aquest cas, tan se val si vol
ser art o no; als qui lestudiem no ens importa que no acomplesca aquesta
premissa indispensable per a lobjecte dart que s que hi haja en la creaci
la voluntat de qu siga Art. s ms, el valor esttic que li atorguem a poste-
riori ve determinat per la crrega cultural des de la que llegim les expressions
rupestres, per aix als inicis de la disciplina, ara fa quasi un segle i mig, es va
titllar dart quelcom que no ho era, estrictament.
Igual dimportant s per a conixer lsser hum en un determinat
temps i espai, lestudi dels gravadors de vaixells i ballestes medievals que
plaguen els murs dels castells o les fgures humanes amb xilaba o aix ho semblaria- armats qui sap si
amb trabucs que, dibuixades amb carb vegetal, anem trobant ac i all en terres de morisc o les creus
supersticioses dels pastors solitaris a les coves que els van servir de cleda. Tots tres exemples, ben co-
muns a les serres del Pas Valenci, compten amb un extraordinari refor que ens ajuda a conixer les
dures circumstncies daquelles vides: lescriptura amb tot aquell document que ens haja pogut arribar
fns avui en dia.
Per per la seua raresa, per la seua antiguitat, pel seu valor documental nic i irreemplaable, ens
criden poderosament latenci les expressions artstiques anteriors, aquelles que datem en lapcrifa pre-
histria. Al subconscient, pot ser, lestranyesa que aquells gestos, carregats de vegades de delicadesa,
altres de fora, dexpressivitat, de vegades tan naturalistes i de vegades amb la senzillesa de lesquema,
foren realitzats per ssers humans com nosaltres. Ms estranyesa, ms curiositat sentim, com ms anti-
gues ens diuen que sn.
Les expressions paleoltiques en terres valencianes tenen la seua mxima expressi en la collecci
de plaquetes gravades de la Cova de Parpall de Gandia. Per a poc a poc, cal sumar un nombre cada
cop major de coves profundes, obscures, que amaguen darrere un plec rugs de la roca un tra lleuger,
subtil, molt a sovint gravat, que van fer sota qui sap quin context les persones que habitaven aquells en-
contorns en el temps del fred. LArt Rupestre Paleoltic creua els Pirineus i sestn molt lluny de la costa
cantbrica.
Sn les plaquetes, menudes i planes, les que continuen essent el suport preferit dels darrers caa-
recollectors. s a Dos Aguas, al vell mig de Valncia, on tenim millor documentat aquest gust pels traos
linears, geomtrics, dels mesoltics. Per plaquetes daquests grups i daquestes edats les hi ha en altres
punts de la geografa peninsular.
I s en aquest moment, cap al 5500-6000 aC, que interrompen en el territori uns grups de nouvin-
guts. Parlen diferent, vesteixen diferent, fan una altra olor pot ser, per sobretot porten amb ells lestrany
costum de grafftejar les parets. Preparen la pasta roja en uns vasos menuts, globulars, que decoren
impressionant les vores duna clossa molt especial, la Cardium edule i desprs pinten les parets amb
estranys smbols que no volen dir res. Alguna cosa semblant devien pensar els darrers caa-recollectors
en veure els neoltics establir-se a les muntanyes alacantines i comenar a ocupar les seues terres en un
avan imparable.
El Neoltic, un canvi tecnolgic que no shavia superat fns fa 50 anys, duu amb ell noves espcies
animals i vegetals que estaran a la base econmica del creixement demogrfc i lassimilaci cultural del
substrat indgena mesoltic. El Neoltic, amb les seues formes dexpressi simblica a travs de la pintura,
majoritriament roja. Avui en dia podem dir que els primers neoltics que van arribar tenien preferncia
per les lnies sinuoses o zigzaguejants agrupades en feixos, amb recorreguts parallels. Aix, i les fgures
humanes, esquemtiques, grans, encaramades a llocs difcils, aix que els qui saben, diuen que s un art
macro-esquemtic.
El que ens conten les parets sobre les llenges perdudes
Plaqueta gravada de la Cova
de la Cocina, Dos Aguas.
Arxiu Museu Prehistria de
Valncia
7 10
HISTRIA LOCAL HISTRIA LOCAL
La planta baixa
Si entrem per la porta principal, ens trobem amb
lentrada que t als dos costats les portes dues habitacions;
seguim i veiem que lentrada comunica amb un gran men-
jador, amb xemeneia, que conclou amb una porta de vidres
que deixa passar la llum del gran pati descobert, al qual
aboquen tamb altres dependncies com la cuina i el re-
bost.
El menjador comunica amb el pati i ms al fons t
la part coberta dedicada a lespai de la llaurana, quadres,
corts de porcs o vaques, lloc per al carro, per a les ferra-
mentes necessries per al treball agrcola i una pica amb
bomba per a pujar laigua del pou. Aquest espai t eixida al
carrer de darrere per una gran porta situada en lnea recta
amb la del carrer Major.
- Vost era el major de la colla de collidors de morera i portava el carro, aix diuen els
bessons. Qu recorda daquella poca tan llunyana?
Lamo del carro i del burret, el tio Salvoret, em deia que
li cuidrem molt lanimalet perqu era la seua vida, sense el
burro i el carro no podia traginar les verdures que venia. Li
pagaven al tio Salvoret 6 pessetes per carretada. A mi em pa-
gaven 4 pessetes. El tio Salvoret tenia dos flles que moriren
i dos flls . Lun dels flls, Joan, treballava en un banc i laltre,
Salvador, en el comer de fruites i verdures.
- Hem vist els canyissos on vivien els cucs de seda i
es conserven molt b.

El senyor Laguarda , El Senyoret, ens deia que si les
canyes es cullen en la vella de gener no es podreixen en tota la
vida. Tamb ens deia que quan deixrem la fulla de morera als
canyissos procurrem posar-la davall dels cucs per evitar que
els animalets caigueren a terra per lentremig de les canyes.
Tamb he de dir que la millor morera que collem era la del tio
Mateu, la del camp que tenia junt a la barraca del Moro. Aque-
lla morera era enorme, no te lacabaves mai.
- Pot contar alguna ancdota divertida daquella etapa?

El Senyoret tenia un camp dalbercocs a la partida de Les Penyetes de Foios i anvem els
xiquets a collir els albercocs. Ens deia Vull que canteu sense parar, perqu no volia que menjrem
albercocs. Un dia un xiquet de la colla deix caure una panera dalbercocs; com estava cantant ,
es veu que es distragu. Des daquell dia ens deix menjar algun albercoc que altre.
El fll del Senyoret, Manolo, vingu una vegada amb uns fotgrafs anglesos a fer fotos
mentre segvem arrs a Catarroja. Un de lequip de reporters ens digu que ens pagaria - nosaltres
cobrvem 6 duros, o 30 pessetes de jornal- i ens enseny un billet de 1000 pessetes i, amb sen-
yes, ens digu que era un bitllet per a cadasc. All era molt ! Jo em vaig comprar uns pantalons,
que vaig estrenar en la festa de sant Vicent, els millors que nhe tingut en la vida.
Taulells hidrulics de la primera
Cermica del scul de la planta baixa
Portes i bigues de la planta baixa
El senyor Emilio Albert era collidor
Marca de lempresa exportadora del
senyor Laguarda
13 de juny: Sopar al Pont Sec. Passejada nocturna, sopar a la fresca i concert
23 de juny: Foguera de sant Joan 26 i 27 de setembre: Festa de la cultura
popular al carrer llauradors i 3r Sopar Estells
3 doctubre: Trobada del club de lectura Societat limitada de Ferran Torrent
9 doctubre: Homenatge Rei En Jaume
La planta primera

Lescala aboca a la primera planta, que s on habita
la famlia Rodrigo Ferriol. La primera estana s el menjador
familiar que tamb fa de distribudor dels altres espais. En-
front es troba la sala amb una balconada que dna al carrer
Major i als dos costats de la sala dues habitacions correspo-
nents a la sala i lalcova, una a cada costat, amb fnestres i
balcons que donen tamb al carrer Major. A la part oposada
tenim la cuina, el bany i el passads per anar al primer pis del
cobert de darrere. Des del menjador ixen unes escales per a
pujar a landana de la casa.
Aquesta primera planta t de notable laltura del sos-
tre i cal destacar la bellesa de les bigues de fusta, aix com el
paviment de taulell hidrulic de boniques fgures.
Objectes domstics
Properes activitats de Macarella
9 8
HISTRIA LOCAL HISTRIA LOCAL
Landana
A landana hem pogut encara contemplar els canyissos on vivien els cucs de seda que te-
nien a casa, una meravella. Tenim sort de poder observar-los grcies a que els actuals propietaris
els han conservat.
La producci de seda, tan impor-
tant a Valncia des de ledat mitjana, te-
nia un testimoni slid en landana de casa
el Senyoret. Sobre aquests canyissos els
cucs de seda devoraven fulles de morera
i, quan volien amagar-se per fer la meta-
morfosi, produen els capolls de seda tan
preuats en el comer valenci.
Tamb a landana hem pogut vore
sogues despart penjades del sostre per
penjar-hi el tabac o els melons de tot lany.
En una columna de landana hi ha
impresa la marca de lempresa exportado-
ra del senyor Laguarda.

La part de darrere
La part de darrere consisteix en una gran portalada per on entrava
el carro o, ms recentment, tractors, i tamb s la zona de treball agr-
cola i de cria danimals. En aquest espai es preparava la llavor de crella,
es despellorfava la dasca, sencaixaven les hortalisses i fruites per a la
venda, etc.
Sobre aquest espai hi ha una pallissa i sobre ella el terrat, amb
una vista grandiosa de lhorta del nord del poble i que sallarga fns als
pobles de Foios, Meliana, Vinalesa i, ms enll, fns a les muntanyes de
la serra Calderona.
Hi fa bo aturar-se un poc a pensar: com s de bonica la nostra
horta, com s de productiva, com sn de treballadors els llauradors va-
lencians, com haurem de defensar aquesta horta que ens ve de dos mil
anys enrere i que pot donar-nos de menjar sa i bo a nosaltres i a les ge-
neracions que vindran!
Pepe i Braulio expliquen els seus treballs
Entre lany 1944 i lany 1950, amb 9 o 10 anys , fiem treball dhorta: tirvem a terra, propet
de qui plantava, crelles i cols que el plantador collocava al clot que havia fet amb el palustre i que
desprs tapava. Ajudvem les dones, que venien a comprar destraperlo, a pujar els sacs plens de
crelles o cebes o el que fra al tramvia i aix xicotets treballs, que ens donaven algun diner. La mare
deia que les sabatetes de la comuni, que la prengurem el 18 de maig de 1944, ja havien eixit de
les nostres costelletes.
Morera per als cucs de seda

Primer anvem a Valncia, on ara estan les facultats de Blasco Ibez i Jaume Roig hi havia
horta i moreres. Quan sacabava la fulla en aquella zona , venem a lentrada de Foios a collir-ne.
Anvem nosaltres i Jos Mara Bellver, Ramon Lluch i algunes dones, que eren, no ho sabem del
cert, dAlbuixech. Les dones pujaven als arbres com nosaltres i portaven pantalons. Per a nosal-
tres, xiquets, vore una dona amb pantalons ens estranyava i ens divertia alhora. Emilio Albert, que
era ms major -potser tenia 15 anys- portava carro i burreta que eren del tio Salvoret, el Sorno.
Pujvem a les moreres i les deixvem pelades. La gent de Foios eixia a escridassar-nos i una
vegada un sergent de la policia , un gris, vingu i ens reclam. Emilio portava el perms o salcon-
duit i no ens digueren res. Collem les fulles, les collocvem dins de sacs o cabassos i ho carre-
gvem al carro. No podem esclafar-la perqu la fulla havia darribar a landana dels cucs tendra
i tova. Un dia pujrem en silenci, tirrem la morera
als canyissos, i baixrem; quan tornrem a pujar, en
silenci, sentrem un rebombori enorme, era el soroll
que feien els cucs menjant-se les fulles de morera.
Recordem que en una ocasi portrem molts feixos
de boges; era perqu els cucs anaven a fer el capoll
de seda i necessitaven boges per enganxar-los.

Ens pagaven, no recordem quant, clar que no
com als treballadors del camp, per tenem una aju-
deta , alguna pesseteta, que bona era.

Aquella producci de seda, creiem que no
dur molt. El senyor Laguarda, El Senyoret, i la
senyora Dorotea eren aleshores molt majors. Com-
praven o feien taronges , albercocs, cebes... i els
enviaven en caixes a Anglaterra on estava el seu fll
Pep, qui, segurament, portava el negoci. Recordem
com eren les caixes dalbercocs, molt estretes i llar-
gues, potser anaven amb avi. Recordem que no-
saltres rem a lescola amb el mestre don Jaime i
venia un fll de Pep, el Toni, i el mestre li deia que ens
ensenyara els nmeros en angls.
Canyissos per als cucs de seda i sogues despart
Bomba daigua del pati
Conversa amb Pepe i Braulio Esteve Marco
a propsit de la collita de fulles de morera que feien, quan eren xiquets, per
alimentar els cucs de seda del senyor Laguarda
9 8
HISTRIA LOCAL HISTRIA LOCAL
Landana
A landana hem pogut encara contemplar els canyissos on vivien els cucs de seda que te-
nien a casa, una meravella. Tenim sort de poder observar-los grcies a que els actuals propietaris
els han conservat.
La producci de seda, tan impor-
tant a Valncia des de ledat mitjana, te-
nia un testimoni slid en landana de casa
el Senyoret. Sobre aquests canyissos els
cucs de seda devoraven fulles de morera
i, quan volien amagar-se per fer la meta-
morfosi, produen els capolls de seda tan
preuats en el comer valenci.
Tamb a landana hem pogut vore
sogues despart penjades del sostre per
penjar-hi el tabac o els melons de tot lany.
En una columna de landana hi ha
impresa la marca de lempresa exportado-
ra del senyor Laguarda.

La part de darrere
La part de darrere consisteix en una gran portalada per on entrava
el carro o, ms recentment, tractors, i tamb s la zona de treball agr-
cola i de cria danimals. En aquest espai es preparava la llavor de crella,
es despellorfava la dasca, sencaixaven les hortalisses i fruites per a la
venda, etc.
Sobre aquest espai hi ha una pallissa i sobre ella el terrat, amb
una vista grandiosa de lhorta del nord del poble i que sallarga fns als
pobles de Foios, Meliana, Vinalesa i, ms enll, fns a les muntanyes de
la serra Calderona.
Hi fa bo aturar-se un poc a pensar: com s de bonica la nostra
horta, com s de productiva, com sn de treballadors els llauradors va-
lencians, com haurem de defensar aquesta horta que ens ve de dos mil
anys enrere i que pot donar-nos de menjar sa i bo a nosaltres i a les ge-
neracions que vindran!
Pepe i Braulio expliquen els seus treballs
Entre lany 1944 i lany 1950, amb 9 o 10 anys , fiem treball dhorta: tirvem a terra, propet
de qui plantava, crelles i cols que el plantador collocava al clot que havia fet amb el palustre i que
desprs tapava. Ajudvem les dones, que venien a comprar destraperlo, a pujar els sacs plens de
crelles o cebes o el que fra al tramvia i aix xicotets treballs, que ens donaven algun diner. La mare
deia que les sabatetes de la comuni, que la prengurem el 18 de maig de 1944, ja havien eixit de
les nostres costelletes.
Morera per als cucs de seda

Primer anvem a Valncia, on ara estan les facultats de Blasco Ibez i Jaume Roig hi havia
horta i moreres. Quan sacabava la fulla en aquella zona , venem a lentrada de Foios a collir-ne.
Anvem nosaltres i Jos Mara Bellver, Ramon Lluch i algunes dones, que eren, no ho sabem del
cert, dAlbuixech. Les dones pujaven als arbres com nosaltres i portaven pantalons. Per a nosal-
tres, xiquets, vore una dona amb pantalons ens estranyava i ens divertia alhora. Emilio Albert, que
era ms major -potser tenia 15 anys- portava carro i burreta que eren del tio Salvoret, el Sorno.
Pujvem a les moreres i les deixvem pelades. La gent de Foios eixia a escridassar-nos i una
vegada un sergent de la policia , un gris, vingu i ens reclam. Emilio portava el perms o salcon-
duit i no ens digueren res. Collem les fulles, les collocvem dins de sacs o cabassos i ho carre-
gvem al carro. No podem esclafar-la perqu la fulla havia darribar a landana dels cucs tendra
i tova. Un dia pujrem en silenci, tirrem la morera
als canyissos, i baixrem; quan tornrem a pujar, en
silenci, sentrem un rebombori enorme, era el soroll
que feien els cucs menjant-se les fulles de morera.
Recordem que en una ocasi portrem molts feixos
de boges; era perqu els cucs anaven a fer el capoll
de seda i necessitaven boges per enganxar-los.

Ens pagaven, no recordem quant, clar que no
com als treballadors del camp, per tenem una aju-
deta , alguna pesseteta, que bona era.

Aquella producci de seda, creiem que no
dur molt. El senyor Laguarda, El Senyoret, i la
senyora Dorotea eren aleshores molt majors. Com-
praven o feien taronges , albercocs, cebes... i els
enviaven en caixes a Anglaterra on estava el seu fll
Pep, qui, segurament, portava el negoci. Recordem
com eren les caixes dalbercocs, molt estretes i llar-
gues, potser anaven amb avi. Recordem que no-
saltres rem a lescola amb el mestre don Jaime i
venia un fll de Pep, el Toni, i el mestre li deia que ens
ensenyara els nmeros en angls.
Canyissos per als cucs de seda i sogues despart
Bomba daigua del pati
Conversa amb Pepe i Braulio Esteve Marco
a propsit de la collita de fulles de morera que feien, quan eren xiquets, per
alimentar els cucs de seda del senyor Laguarda
7 10
HISTRIA LOCAL HISTRIA LOCAL
La planta baixa
Si entrem per la porta principal, ens trobem amb
lentrada que t als dos costats les portes dues habitacions;
seguim i veiem que lentrada comunica amb un gran men-
jador, amb xemeneia, que conclou amb una porta de vidres
que deixa passar la llum del gran pati descobert, al qual
aboquen tamb altres dependncies com la cuina i el re-
bost.
El menjador comunica amb el pati i ms al fons t
la part coberta dedicada a lespai de la llaurana, quadres,
corts de porcs o vaques, lloc per al carro, per a les ferra-
mentes necessries per al treball agrcola i una pica amb
bomba per a pujar laigua del pou. Aquest espai t eixida al
carrer de darrere per una gran porta situada en lnea recta
amb la del carrer Major.
- Vost era el major de la colla de collidors de morera i portava el carro, aix diuen els
bessons. Qu recorda daquella poca tan llunyana?
Lamo del carro i del burret, el tio Salvoret, em deia que
li cuidrem molt lanimalet perqu era la seua vida, sense el
burro i el carro no podia traginar les verdures que venia. Li
pagaven al tio Salvoret 6 pessetes per carretada. A mi em pa-
gaven 4 pessetes. El tio Salvoret tenia dos flles que moriren
i dos flls . Lun dels flls, Joan, treballava en un banc i laltre,
Salvador, en el comer de fruites i verdures.
- Hem vist els canyissos on vivien els cucs de seda i
es conserven molt b.

El senyor Laguarda , El Senyoret, ens deia que si les
canyes es cullen en la vella de gener no es podreixen en tota la
vida. Tamb ens deia que quan deixrem la fulla de morera als
canyissos procurrem posar-la davall dels cucs per evitar que
els animalets caigueren a terra per lentremig de les canyes.
Tamb he de dir que la millor morera que collem era la del tio
Mateu, la del camp que tenia junt a la barraca del Moro. Aque-
lla morera era enorme, no te lacabaves mai.
- Pot contar alguna ancdota divertida daquella etapa?

El Senyoret tenia un camp dalbercocs a la partida de Les Penyetes de Foios i anvem els
xiquets a collir els albercocs. Ens deia Vull que canteu sense parar, perqu no volia que menjrem
albercocs. Un dia un xiquet de la colla deix caure una panera dalbercocs; com estava cantant ,
es veu que es distragu. Des daquell dia ens deix menjar algun albercoc que altre.
El fll del Senyoret, Manolo, vingu una vegada amb uns fotgrafs anglesos a fer fotos
mentre segvem arrs a Catarroja. Un de lequip de reporters ens digu que ens pagaria - nosaltres
cobrvem 6 duros, o 30 pessetes de jornal- i ens enseny un billet de 1000 pessetes i, amb sen-
yes, ens digu que era un bitllet per a cadasc. All era molt ! Jo em vaig comprar uns pantalons,
que vaig estrenar en la festa de sant Vicent, els millors que nhe tingut en la vida.
Taulells hidrulics de la primera
Cermica del scul de la planta baixa
Portes i bigues de la planta baixa
El senyor Emilio Albert era collidor
Marca de lempresa exportadora del
senyor Laguarda
13 de juny: Sopar al Pont Sec. Passejada nocturna, sopar a la fresca i concert
23 de juny: Foguera de sant Joan 26 i 27 de setembre: Festa de la cultura
popular al carrer llauradors i 3r Sopar Estells
3 doctubre: Trobada del club de lectura Societat limitada de Ferran Torrent
9 doctubre: Homenatge Rei En Jaume
La planta primera

Lescala aboca a la primera planta, que s on habita
la famlia Rodrigo Ferriol. La primera estana s el menjador
familiar que tamb fa de distribudor dels altres espais. En-
front es troba la sala amb una balconada que dna al carrer
Major i als dos costats de la sala dues habitacions correspo-
nents a la sala i lalcova, una a cada costat, amb fnestres i
balcons que donen tamb al carrer Major. A la part oposada
tenim la cuina, el bany i el passads per anar al primer pis del
cobert de darrere. Des del menjador ixen unes escales per a
pujar a landana de la casa.
Aquesta primera planta t de notable laltura del sos-
tre i cal destacar la bellesa de les bigues de fusta, aix com el
paviment de taulell hidrulic de boniques fgures.
Objectes domstics
Properes activitats de Macarella
11 6
OPINI HISTRIA LOCAL
Les cases antigues de Bonreps i Mirambell
(2n captol)
Casa del carrer major n 23
La casa del nmero 23 del carrer Major se conserva molt pareguda a com era en el moment
de la seua construcci. Est habitada per la famlia Rodrigo Ferriol: lesposa, viuda de Joan Ro-
drigo, Mercedes Ferriol, i la seua flla Mercedes Rodrigo . Tamb hi tenen el seu despatx els flls,
Joan i Jos Mara. Han estat molt amables en explicar-nos tot el saben de lorigen de la casa, de
la qual ells sn propietaris, i en deixar-nos fer totes les fotografes. Els ho agram molt.
s una casa construda durant el segle XIX. Consultat un padr dhabitants de 1880 trobem
que al carrer Iglesia 26 viu la famlia de Victorino Laguarda Bayarri i de Dolores Traver Ferrer i els
seus 5 flls: Dolores Laguarda Traver, Jos, Rafael, Virtudes i Manuel. Aix ens diu que la casa ja
estava habitada abans de 1892, que s la data que trobem en la faana. 1892 seria lany en qu
remodelaren o reconstruren la casa , modernitzant-la i traient-la a la lnia del carrer que marcava
lesglsia. Potser la feren nova per al casament de Manuel Laguarda Traver amb Teodora Peris
Guanter. Manuel Laguarda Traver, de sobrenom el Senyoret , la seua esposa i els seus flls eren
els propietaris als quals ens referim en aquest reportatge . A la planta baixa vivien les germanes
de Manuel Laguarda , Virtudes i Dolores, que eren fadrines. Al primer pis vivien el Senyoret i la
seua esposa, Teodora, i hi nasqueren els seus flls i flles, 6 en total. Explicarem alguna cosa dels
seus flls: Pep va seguir el negoci del pare, lexportaci de taronges i daltres fruites i verdures,
installat a Anglaterra, va casar-shi amb una dona anglesa; Manolo va ser metge; Conxeta va ser
mestra durant molts anys a Bonreps i Mirambell; les altres flles eren Ascensi, Teodora i Rosario,
la major. s una casa gran, amb una distribuci regular, com totes les cases grans de lHorta .
La faana

Quan mirem de front la faana , ens impressiona la
simetria i magnitud de les seues portes i fnestres. T porta
gran dentrada, emmarcada per dalt amb llinda de pedra
formant arc, als dos costats, pedres treballades en forma
de columna i en la base sengles pilons guarda-rodes de
pedra treballada amb ornaments de molt bon gust. Aquests
pilons protegien la fusta noble dels possibles colps pro-
duts per lentrada del carro. A ambds costats de la porta,
dues fnestres amb reixa indiquen la situaci de dues habi-
tacions , dormitoris, de la planta baixa. A lesquerra veiem
la porta de lescala que puja al primer pis. Al segent nivell
veiem enmig un gran balc amb porta gran que es plega
i dos balcons ms xicotets, un a cada banda els tres en
la mateixa lnia de les inferiors que indiquen la simetria de
la vivenda del primer pis , al qual saccedeix o b per la
porta descala que ve del carrer o b per una escala interior
que comunica la planta baixa amb el primer pis. El segent
nivell t tres fnestres amb balcons ms menuts, alineats
amb els inferiors, sn les tres fnestres de landana. Cal
destacar la bellesa dels ferros dels balcons, pocs nhi ha al
poble que siguen tan bonics.
GRAFFITERS EN LA PREHISTRIA

LArt Rupestre, com a camp destudi per a aproximar-se a les socie-
tats humanes, noms necessita de lelement rupestre per a ser considerat
com a tal i entrar a formar part de les dries dun grapat de bojos, aix de
senzill. Noms necessita del suport rocs on shaja expressat lsser hum
per poder ser considerat com a Art Rupestre. En aquest cas, tan se val si vol
ser art o no; als qui lestudiem no ens importa que no acomplesca aquesta
premissa indispensable per a lobjecte dart que s que hi haja en la creaci
la voluntat de qu siga Art. s ms, el valor esttic que li atorguem a poste-
riori ve determinat per la crrega cultural des de la que llegim les expressions
rupestres, per aix als inicis de la disciplina, ara fa quasi un segle i mig, es va
titllar dart quelcom que no ho era, estrictament.
Igual dimportant s per a conixer lsser hum en un determinat
temps i espai, lestudi dels gravadors de vaixells i ballestes medievals que
plaguen els murs dels castells o les fgures humanes amb xilaba o aix ho semblaria- armats qui sap si
amb trabucs que, dibuixades amb carb vegetal, anem trobant ac i all en terres de morisc o les creus
supersticioses dels pastors solitaris a les coves que els van servir de cleda. Tots tres exemples, ben co-
muns a les serres del Pas Valenci, compten amb un extraordinari refor que ens ajuda a conixer les
dures circumstncies daquelles vides: lescriptura amb tot aquell document que ens haja pogut arribar
fns avui en dia.
Per per la seua raresa, per la seua antiguitat, pel seu valor documental nic i irreemplaable, ens
criden poderosament latenci les expressions artstiques anteriors, aquelles que datem en lapcrifa pre-
histria. Al subconscient, pot ser, lestranyesa que aquells gestos, carregats de vegades de delicadesa,
altres de fora, dexpressivitat, de vegades tan naturalistes i de vegades amb la senzillesa de lesquema,
foren realitzats per ssers humans com nosaltres. Ms estranyesa, ms curiositat sentim, com ms anti-
gues ens diuen que sn.
Les expressions paleoltiques en terres valencianes tenen la seua mxima expressi en la collecci
de plaquetes gravades de la Cova de Parpall de Gandia. Per a poc a poc, cal sumar un nombre cada
cop major de coves profundes, obscures, que amaguen darrere un plec rugs de la roca un tra lleuger,
subtil, molt a sovint gravat, que van fer sota qui sap quin context les persones que habitaven aquells en-
contorns en el temps del fred. LArt Rupestre Paleoltic creua els Pirineus i sestn molt lluny de la costa
cantbrica.
Sn les plaquetes, menudes i planes, les que continuen essent el suport preferit dels darrers caa-
recollectors. s a Dos Aguas, al vell mig de Valncia, on tenim millor documentat aquest gust pels traos
linears, geomtrics, dels mesoltics. Per plaquetes daquests grups i daquestes edats les hi ha en altres
punts de la geografa peninsular.
I s en aquest moment, cap al 5500-6000 aC, que interrompen en el territori uns grups de nouvin-
guts. Parlen diferent, vesteixen diferent, fan una altra olor pot ser, per sobretot porten amb ells lestrany
costum de grafftejar les parets. Preparen la pasta roja en uns vasos menuts, globulars, que decoren
impressionant les vores duna clossa molt especial, la Cardium edule i desprs pinten les parets amb
estranys smbols que no volen dir res. Alguna cosa semblant devien pensar els darrers caa-recollectors
en veure els neoltics establir-se a les muntanyes alacantines i comenar a ocupar les seues terres en un
avan imparable.
El Neoltic, un canvi tecnolgic que no shavia superat fns fa 50 anys, duu amb ell noves espcies
animals i vegetals que estaran a la base econmica del creixement demogrfc i lassimilaci cultural del
substrat indgena mesoltic. El Neoltic, amb les seues formes dexpressi simblica a travs de la pintura,
majoritriament roja. Avui en dia podem dir que els primers neoltics que van arribar tenien preferncia
per les lnies sinuoses o zigzaguejants agrupades en feixos, amb recorreguts parallels. Aix, i les fgures
humanes, esquemtiques, grans, encaramades a llocs difcils, aix que els qui saben, diuen que s un art
macro-esquemtic.
El que ens conten les parets sobre les llenges perdudes
Plaqueta gravada de la Cova
de la Cocina, Dos Aguas.
Arxiu Museu Prehistria de
Valncia
NOTCIES DE MACARELLA
NOTCIES DE MACARELLA
OPINI
12
LAssociaci Macarella segueix el pla dactivitats i en aquesta pgina en fem un resum amb una
valoraci que quasi sempre s positiva. I s que considerem, de veritat, que les nostres activitats sn
interessants i pensem, tamb, que tenen prou xit entre la poblaci , els que no sacosten a vore cine, a
comentar llibres, a vore exposicions , a les excursions, als tallers... ells sho perden.
La Setmana de la Dona. El 6 de mar MJosep Amig va fer una xerrada sobre les lleis de la 2
Repblica favorables a les dones . Va estar molt b , ella com a advocada , especialista en dret matrimo-
nial, va mostrar-nos com eren de progressistes les lleis republicanes i com desprs, amb la dictadura de
Franco, les dones patrem un retrocs enorme en el reconeixement dels nostres drets. Tamb coment
com, ara, amb un partit conservador al govern dEspanya, tenim el perill de perdre el nivell digualtat i de
llibertat que shavia assolit. La pellcula documental Les mestres de la Repblica va agradar molt a totes
les assistents. Moltes dones i alguns homes assistiren a aquesta sessi de xerrada i pellcula, que ja s
tradicional en la setmana de les dones.
La Setmana Cultural. Comen el dia del lli-
bre, diada de sant Jordi, amb la lectura pblica a la
Biblioteca municipal de textos escrits al segle XV, per-
qu dedicvem la setmana a Joan Ros de Corella, un
dels escriptors valencians del Segle dOr. LAcadmia
Valenciana de la Llengua dedica el 2014 al poeta es-
mentat i nosaltres seguim aquesta proposta. El dia 24
dabril projectrem laudiovisual Joan Ros de Corella
i el seu temps, el dia 26 dabril anrem al Monestir de
sant Miquel dels Reis, on pogurem visitar lexposici
amb el mateix ttol que laudiovisual referit i, a ms a
ms, tingurem una visita guiada al monestir que molts
no coneixien. Aquesta activitat va ser molt exitosa: rem
38 persones de Bonreps i Mirambell. Amb el mural,
que ens recorda com era de brillant en cultura i literatura
la Valncia del segle XV, acab la Setmana Cultural 2014
que valorem molt positivament.
La Pasqua al Barranc. Tot seguit, enguany el 28 dabril, ja
estvem fent catxerulos a la plaa de la Llar i anant a volar-los i
a berenar al barranc de Carraixet. Molta gent an al barranc. Re-
cordem que el barranc s lnic espai natural que tenim i sempre
ha estat el lloc desplai per a infants, joves i majors. Nosaltres el
reivindiquem com a espai natural protegit des de fa ms de 20
anys. Volem passejar-lo, estudiar-lo, gaudir-lo i que siga el nostre
parc natural, viu, net, verd, nostre. Els habitants de Bonreps i Mi-
rambell no podem consentir la situaci daband que el barranc
pateix. Enguany ens hem trobat amb tanta brutcia, noms baixar
lescala, que hem fet una carta de protesta a lajuntament.
5
Sembla ser que a mesura que el Neoltic va expandint-se, van
assentant-se nous grups fora del nucli darribada (assentant-se o,
senzillament, transitant pel nou territori qui sap si pasturant, qui
sap si intercanviant, qui sap...) i aquest art esquemtic va reduint
les dimensions. Certament sn unes expressions lleugerament
diferents respecte a lart alacant, per aquestes ziga-zagues i
meandres compostos per lnies paralleles hi sn a tot el territori
de lart rupestre del vessant mediterrani de la Pennsula Ibrica,
des dArag a Mrcia i, per les similituds amb els motius docu-
mentats en alguna cermica impresa, podrem aventurar una da-
taci per als ltims compassos del Neoltic antic.
Aix seria ben senzill: a cada horitz cultural li correspondria
un horitz artstic. Per complicant tota aquesta histria, tenim
les expressions llevantines. LArt Rupestre Llevant arrossega al
nom el pensament decimonnic espanyol, per avui ja s un fet que aquest tipus dexpressions superen
mpliament la defnici geogrfca que pretn la denominaci. Resumint molt, podrem dir que lArt Lle-
vant sn les expressions rupestres prehistriques prpies de la faana mediterrnia de la Pennsula Ib-
rica caracteritzades per les fgures de caire naturalista, amb protagonisme de la fgura humana, larquer
principalment, per tamb la fgura femenina i els animals, especialment els herbvors com els crvols, les
cabres salvatges i els bous. Aquestes fgures interactuen moltes vegades a travs descenes de temtica
ben variada i una execuci acurada que ablaneixen les nimes ms dures. Com a paradigma: les Coves
de lAranya en Bicorp, jaciment excepcional per la quantitat i qualitat dels motius de tipus llevantins que
arrecera.
LArt Rupestre Llevant, principal protagonista dels estudis dart rupestre del vessant medite-
rrani peninsular, ha estat atorgat tradicionalment a les societats caa-recollectores, per els arguments
que sustentaven aquesta adscripci cultural no tenien en compte dos factors. El primer s que no es
pot establir una relaci directa entre el que hi ha representat als jaciments i el mode de vida, la base
econmica, dels autors. s a dir, encara que les escenes de caa tingueren un pes destacat dins el lle-
vant, com sembla ser el cas, no implicaria necessriament que els autors foren caadors. Per que ens
entenguem permeteu-me latreviment i farem una analogia actual. Per ms tapissos que hi haja penjats
de les parets dels salons de les nostres iaies on es mostren gils genets armats amb escopeta i gossos
enfurismats perseguint crvols porucs, no podem inferir automticament que la societat que produeix
aquestes expressions artstiques tinga la base econmica en la caa. s ms, sabem que no ho sn;
sabem que sn expressions realitzades per societats industrialitzades, per que expressen per aquesta
via, daquesta manera, els seus valors socials.
El segon factor a tenir en compte es fonamenta en el principi arqueolgic pres de la Geologia-
que diu que el que est ms baix s ms antic. Fins a la data, les superposicions mostren que lArt Lle-
vant est sempre per damunt, sempre ms recent que aquell art del Neoltic antic de ziga-zagues. Sn
ben poques les superposicions que coneixem, i de nou, les Coves de la Aranya sn excepcionals en
aquest sentit, doncs sen documenta una des les escasses mostres de contacte entre els dos horitzons
estilstics. Sn encara ms les dades que aporta el jaciment valenci a lestudi de les societats passa-
des, doncs sota la seua visera es van refugiar generacions i generacions dhomes i dones que, qui sap
si de cam a casa, van passar per aquells barrancs profunds, per aquelles terres aspres. A les Coves de
lAranya trobem un document nic al mn per entendre levoluci de les societats del Neoltic, per seguir
estudiant-les, per respondre tantes preguntes com encara susciten, per conixer-les millor i seguir amb
la transmissi als nostres flls i als nostres nts.
LUNESCO considera que aquestes expressions tenen un valor cultural tan alt que sn Patrimoni
de tota la Humanitat. La pervivncia de lart rupestre prehistric uns millennis ms dependr del com
els valencians actuem, de la importncia que li atorguem i els recursos que hi destinem. Cal tenir molt
present la fragilitat del document, per est a les nostres mans seguir aprenent dell, seguir gaudint dels
seus traos, dels paisatges que dominen i tot aix transmetre-ho amb estima a la segent generaci.
Trini Martnez i Rubio
Arquivolta. Patrimoni i societat
Ximo Martorell Briz
Universitat dAlacant
Fragment de lescena de recollecci de
mel. Coves de lAranya. Bicorp
4
CLUB DE LECTURA
NOTCIES DAC I DALL
ACCIDENT DEL METRO: VOLEM JUSTCIA I VERITAT!
JA NO TESPERE
Quins tan segurs consells vas encercant
cor malastruc (...)
A. March

A la matinada, quan brolle el dia,
sacabar el deler de tu,
branca vella, branca seca, pedra viva.
Ja no plorar ms...
Marrancar els ulls,
soterrar la meua nima tradora
i omplir de buits el sentiment.
Et negar tres vegades,
quan brolle el dia,
perqu...
Ja NO tinc cor,
ja NO tinc pena,
ja NO vull sentir res...
Branca vella, branca seca, pedra viva.
RAC POTIC
Fa unes setmanes vam saber que es reobriria la causa per esclarir qu va ocrrer i perqu no
es va poder evitar laccident del metro del 3 de juliol de 2006. LAssociaci de Vctimes des que es
va constituir mesos desprs de laccident, ha eixit al carrer insistentment el dia 3 de cada mes durant
7 anys. Aquestes concentracions a la plaa de la Mare de Du, i ja en van 90, noms demanen dues
coses: que es conega la veritat i que es fera un judici imparcial que responguera a les vctimes i a la
ciutadania sobre les carncies en seguretat que tenia la unitat que descarril, sobre la responsabilitat
dels caps de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana i dels poltics en eixes mancances. Desprs de
denncies publicades a alguns mitjans de comunicaci, ara sobri una nova instrucci judicial. Moltes
proves han estat destrudes, per la fscalia ha trobat nous motius que han fet decidir a la judicatura
reobrir la investigaci.
Alguns vens i venes de Bonreps i Mirambell hem assistit a les concentracions i hem de dir que
lAssociaci de Vctimes 3 de juliol ha estat un model de lluita i de constncia. Aix hem de comportar-
nos tots i totes: no quedar-nos en les lamentacions i eixir al carrer per defensar els drets que ens co-
rresponen com a ciutadans, amb constncia i valentia.
13
SOMNIANT DIWALI
Lluitar pel que sent i pel que estime,
amb el vent a favor, contracorrent.
Lluitar s!
No ser esclava dels segons, acaronar les hores.
Lluitar per lalegria de viure i
sentir-me viva
perqu sc flla del crepuscle
Renaixer i tornar a creure.
()
Lluitar, s!
Aixa
EL TEATRE A BONREPS
El teatre, paraula provinent del
llat theatrum, assemblea, reuni, res-
sorg a Bonreps precisament a par-
tir duna reuni en la qual, un grup
dentusiastes que en algun moment
anterior de la seua vida havien tingut
algun tipus de relaci amb eixe mn,
uns per tradici de famlia, altres per-
qu de joves havien fet les seues pro-
vatures en lart de Talia (ja se sap que
el cuc de lescena quan te pica no hi
manera deradicar-lo) i no pogueren re-
sistir la temptaci, i altres simplement
perqu tenien clar que podia ser una
manera de divertir-se i divertir, decid-
rem embarcar-nos en aquesta aventura
tan enriquidora. I a hores dara, amb la
perspectiva dels vora catorze anys que han transcorregut des que comenrem, podem estar molt
satisfets dhaver aconseguit gran part dels objectius que ens plantejrem en aquell moment: gaudir,
lluitar per mantindre un rac de cultura en un mn que intenta denigrar-la i fer arribar la nostra llengua
als potencials espectadors .
Per sent tot aix un gran mrit, encara ho s ms la solidesa amb que, desprs de tant de
temps, i aix no sempre s fcil, lestructura del grup, s a dir, els que comenrem amb inusitada
illusi aquest projecte i els que safegiren desprs, es mant amb la mateixa fora i illusi que ales-
hores. I segurament el secret sia lesperit profundament democrtic que hem mantingut sempre. No
hi ha lders, no hi ha jerarquies, tots som caps i tots som treballadors, qualsevol bona idea s ben-
vinguda i cadasc aporta les seues habilitats amb un nic objectiu fnal: que lespectacle ens deixe
satisfets a nosaltres i al pblic, que s, en defnitiva, amb la seua presncia i els seus aplaudiments
qui ens recolza i ens fa anar endavant. Grcies a tots i a totes les que, des que comenrem, han
sigut fdels a la nostra trajectria.
Rosella Antol
3
Diuen alguns estudiosos que la qualitat de les pellcules de ro-
mans es mesura atenent a la llargria de les faldes que vesteixen els ac-
tors i les actrius. Segons ells, les faldes curtes equivalen a flms de baixa
qualitat... Aquest argument s, com a mnim, discutible. Fi de la cita.
Les pellcules ambientades en ledat antiga (egipcis, jueus,
grecs, perses, cartaginesos, romans, brbars) ens han alegrat la vista
i lexistncia al llarg de tot el segle XX i fns a lactualitat. Els actors
musculosos i les actrius exuberants possibilitaven i possibiliten que
els espectadors sobliden de les penries econmiques, semocionen i
coneguen un poc ms de la mitologia grecoromana, de la Bblia i de la
Histria Antiga.
Rafael de Espaa distingeix entre les superproduccions cine-
matogrfques sobre el mn antic i els peplum. Els peplum sn pellcules
bsicament italianes (quasi sempre en coproducci amb algun altre pas
europeu) i de pressupost moderat. Peplum s una paraula francesa que
prov del mot grec peplos, vestit femen de lpoca clssica. El boom
del cinema de romans (peplum o no) esdev, sobretot, en els anys 50 i
principis dels anys 60 del segle XX...
Ulisses (Ulisse, any 1954) s una excellent adaptaci cine-
matogrfca de lOdissea dHomer. Aquest flm est protagonitzat per un elenc extraordinari dactors i
actrius: Kirk Douglas, Silvana Mangano, Anthony Quinn, Rossana Podest... Tracta del tema de la lluita
constant entre lenginy hum (Ulisses) i larbitrarietat dels dus.
Hrcules (Le fatiche di Ercole, any 1958) i Hrcules encadenat (Ercole e la regina di Lidia, any
1959) sn dues grans pellcules de temtica mitolgica que marquen lesclat defnitiu del peplum. Les
dues estan protagonitzades pel musculs i guapssim actor nord-americ Steve Reeves (no debades
havia aconseguit successivament els ttols de Mr Amrica, Mr Mn i Mr Univers) i per la potentssima i
guapssima actriu italiana Sylva Koscina.
Darrerament, ha reviscolat el cinema de romans grcies a flms com sn, per exemple, els
segents: Troia, 300, Alexandre el Gran, Astrix i Oblix missi Clepatra, La Passi de Crist, Gladiator,
gora... Sense anar ms lluny, ara mateix tenim en cartell tres pellcules que tamb podem assimilar
a aquest gnere: No, 300 lorigen dun imperi i Pompeia. A ms, el director Oliver Stone est rodant
actualment a Almeria la seua nova pellcula anomenada Exodus.
Bibliografa recomanada:
ALONSO, Jorge & MASTACHE, Enrique A. & ALONSO, Juan J. El antiguo Egipto en el
cine. La antigua Grecia en el cine. La antigua Roma en el cine.
DE ESPAA, Rafael. La pantalla pica. Los hroes de la antigedad vistos por el cine.
MOIX, Terenci. No digas que fue un sueo. (Novella histrica sobre lapassionat amor
que sorgeix entre Clepatra i Marc Antoni en el segle I abans de Crist; Elizabeth Taylor i
Richard Burton encarnen magnfcament a aquesta parella en la pellcula Clepatra de
lany 1963).
LLoren dArbia
FALDES MTIQUES
EL PLANETA DELS SIMIS NOTCIES DAC I DALL
Seguim, seguirem: mitja vida amb Obrint Pas!
Fer un article sobre el grup Obrint Pas sem fa difcil perqu en es-
tos dies que la banda ha fet els seus ltims concerts sn moltssims
els articles que se li han dedicat, no obstant aix magradaria escriure
unes lnies molt personals sobre la meua experincia vital escoltant
les seues canons, en cassettes, Cds o, millor encara, en directe.
Quan pense en Obrint Pas no puc oblidar la meua adolescncia,
quan rem un centenar els joves que anvem a escoltar-los en direc-
te, rem tan joves que havem de buscar-nos la vida per anar als con-
certs i sobretot per tornar, perqu no tenem vehicle propi ni edat per
conduir-lo. Aix vam tornar dAlboraia caminant desprs dun concert
que feren a un local que es deia lAndana, on, crec, compartiren es-
cenari amb Munlogs, i aix espervem el primer trenet, que parava en
Pont de Fusta, fent-se cerveses al riu, desprs dun concert al Kasal
Popular del carrer Flora, on crec que em vaig comprar, per dos-cen-
tes o tres-centes pessetes, la mtica maqueta Recuperant el somni.
Tampoc recorde com vam tornar dun concert amb els Gramoxone
Ska Band, per s que tirrem de coneguts dels nostres pares per
tornar de Ku Manises, en aquell Tirant de Rock de 1995 on, per poc, no pogurem entrar perqu els
segurates no deixaven entrar menors de 16 anys. I quina vivncia viure un concert histric a la sala
Espiral plenssima, on Obrint Pas era la banda telonera dels superfamosos i combatius Negu Gorriak.
Quins temps aquells de compartir cerveses al Carme entre el Vito Lumbagui, el Forn, la Selva o
el Caf fet Exprs! I pensar que rem quatre gats, per ens volem menjar el mn i girar del revs una
Valncia que no ens agradava gens amb les nostres botes de muntanya i les camises de quadres.
A poc a poc Obrint Pas va comenar a tindre xit amb els nous discos, als que cada vegada hi
havia menys punk i ms ska, reagge i fns i tot msica electrnica, sense abandonar la msica darrel
valenciana i el so caracterstic de la dolaina. I jo vaig acabar linstitut i vaig comenar qumiques men-
tre estudiava dolaina. Poc desprs vaig comenar a fer classes a lescola de la Brama i aproftava
partitures senzilles del grup com No tingues por o Quatre vents per motivar les alumnes.
s curis que, jo que no he desconnectat mai de lambient de concerts en valenci, no podria
ubicar en el temps quan Obrint Pas va esdevenir grup de masses, per aix va ser. El grup omplia sa-
les, places i pavellons esportius i feia gires per mig mn. Aleshores, una nit que els estava escoltant a
Sueca, vaig pensar en com dimportant havia segut aquest grup per a la dignifcaci i la normalitzaci
de la nostra llengua: els japonesos i els txecs cantaven en catal als concerts com jo ho faig en angls
o castell quan escolte grups que magraden, i els meus alumnes es declaraven fans dObrint Pas i de
Nach en la mateixa conversaci, sense prejudicis ni calfaments de cap intils.
Ara, mesos ms tard dhaver-los acompanyat a lescenari del seu ltim concert a lHorta Nord, a
Vinalesa, i sense haver assistit al seu concert de comiat al Principal de Valncia, pense que la tria del
nom del grup fou un gran encert: amb tenacitat, creativitat i sense renncies, ni a llengua ni a les lletres
combatives, han obert cam a moltssims grups destils diversos i qualitat excellent, ens deixen un sac
ple de poemes i melodies precioses, i ens han fet ballar i cantar com si estigurem possets pel dimoni.
Est clar que encara queda molt de cam per normalitzar plenament la msica en valenci, sobretot en
diferents estils, per el seu llegat s impagable, i la collita de grups i de festivals cada vegada s ms
variada i amb ms projecci fora del Pas Valenci.
14
LAIXETA LA RATETA DIGITAL
MITJANS DE COMUNICACI

En estos temps que corren en qu sembla que tot est perdut i que no
hi ha futur per a la gent jove, vos mostrem que lentusiasme i les idees no des-
cansen en temps de crisi o fns i tot de les pitjors poques naixen les millors
iniciatives. Els tres projectes que presentem en aquesta ocasi han sorgit de
persones que no es resignen i que aposten pel nostre patrimoni cultural, hum
i natural per posar en valor espais que han estat massa temps menyspreats o
ignorats. Vos recomanem la visita als seus espais web per amerar-vos de la
illusi i lenergia positiva que ens proposen.
HORTA VIVA. Projecte de dinamitzaci i turisme rural.
www.hortaviva.net
Aquest s un projecte creat a partir de ladmiraci per un territori, lHorta de Valncia, que tracta
de posar en valor les seues qualitats mediambientals, culturals, socials i gastronmiques. LHorta de
Valncia s una de les 6 hortes periurbanes que resten a Europa, amb ms de 1.000 anys desfor, dedi-
cada al cultiu agrcola de saboroses hortalisses. s per aix que Horta Viva ha nascut com una iniciativa
per conixer la riquesa que ens ofereix aquest patrimoni. Aix ens proposen diverses activitats com la
realitzaci de tallers gastronmics, visites guiades per lhorta i tallers en escoles i instituts. Si voleu fer un
turisme experiencial per el nostre entorn ms prxim no dubteu en contactar amb ells.
PLATAFORMA VALNCIA VIBRANT. Projecte de dinamitzaci de la ciutat.
www.valenciavibrant.es
Sempre sha dit dels valencians que som una gent molt emprenedora,
que de qualsevol idea podem traure suc. Us presentem la plataforma Valncia
Vibrant, una iniciativa que ens proposen un economista urb, dos periodistes i
dos professionals creatius i que pretn refexionar entorn la emprenedoria duna
ciutat que, lluny de la imatge de les grans construccions que han construt els
poltics de torn, compta amb un potencial de creativitat i innovaci molt gran
repartit per tots els seus racons. Valncia Vibrant vol ser una plataforma de con-
nexi de professionals i creatius que treballen a la ciutat. Si et pica la curiositat
o et sents una persona emprenedora: no ho dubtes i assisteix a la presentaci
daquesta plataforma, que tindr lloc el proper 13 de juny a lEspai Cultural Ram-
bleta. Una jornada de debat que servir per posar en contacte diferents profes-
sionals, creatius i msics, cuiners, etc... Trobarem ms informaci sobre aquest
acte en el seu espai web o les xarxes socials.
ARQ&VOLTA, PATRIMONI I SOCIETAT. www.arquivoltaps.com
Arquivolta s un terme que designa, tant en valenci com en castell, els arcs concntrics en for-
ma de motllures que trobem a les portes desglsies, ermites i monestirs fets durant el romnic i el gtic.
Aquestos arcs ens ajuden a entendre tamb una manera de fer i dexplicar el patrimoni cultural dun mo-
ment donat en la histria. Des de fa uns mesos, trobem lempresa Arq&Volta Patrimoni i Societat, una
proposta molt interessant per conixer el patrimoni histric i natural de linterior valenci, ms en concret
de la Muela de Cortes de Palls i els seus voltants. Aix, estos joves emprenedors ens proposen activitats
que van des de safaris fotogrfcs per immortalitzar mufons fns a tallers educatius per entendre com per-
duren en el temps les empremtes dels dinosaures i les pintures rupestres que podem trobar en la zona.
15 2
FUTBOL EN VIU I EN DIRECTE
@ la rateta digital
Alguns dels records dinfantesa de molta gent de la
meua generaci, supose, estan associats al barranc del
Carraixet, en particular al camp de futbol on tantes corre-
gudes van fer darrere duna pilota daquelles de cuir, que
solien regalar-se per les comunions, i que coneixem amb
aquella expressi un bal de reglament. Els records donen
per molt: el camp no hi s al llit del riu-sec, fns i tot els
vestidors han desaparegut, la petita histria daquell club
demana que alg lescriga i amb les restes munte una ex-
posici, per exemple.
Han passat els anys i a la riba esquerra del barranc hi
ha ara un camp de futbol, que els diumenges torna a aple-
gar a vens i coneguts al voltant del joc del bal. Entre crits
dal envers els jugadors sescolten els seus xuts, es ba-
rreja encara la pols del terreny de joc amb els equipatges
dels futbolistes, simposa el xiulit de lrbitre per posar un
poc dordre. Com de lluny el xut inaugural de la mxima
autoritat local daleshores i les paraules del sr Roig, Paco,
convidat especial per locasi!
Desprs dun temps dinactivitat, la represa de la
competici per un equip de gent que defensa els colors
locals, groc i blau, ha portat novament a lafci al camp. Especialment sentides sn les competi-
cions infantils que mobilitzen pares i mares per animar a les futures promeses, com aix ho testimonia
laparcament, ple de gom a gom de vehicles cada vegada que hi ha partit, o els nombrosos forasters
que a leixida de la papereria Diana un dissabte al mat ens pregunten, desorientats ells, sobre lexacta
situaci geogrfca del camp.
Posats en matria, arribe on volia arribar: les campanyes peridiques per publicitar els xocs
esportius de lequip bonrepost. El primer cartell que em va cridar latenci portava retolada en castell
la pregunta Papa per qu som del Bonre? i haig de confessar que la pregunta em va fer pensar molt
durant els moments que mel trobava. Sobre el paper sobservava una image dun home al volant dun
cotxe i un xiquet al seu costat, deduint lhome era el pare i el xiquet qui feia la pregunta, donant-li a tot
plegat una mena de tint cinematogrfc. Ignore si la pregunta li lha feta algun xiquet al seu pare de cam
a un partit o un entrenament, per no ho descarte. Ignore tamb lorigen de linterrogant infantil, per
el trobe carregat de sentit, tot venint dun menut que cerca les raons profundes duna militncia espor-
tiva: havent tants equips a la comarca, per qu el Bonre? Per qu no lAlmssera o el Foios? Igual ac
les quotes sn ms econmiques, o igual ac conec a qui siga. A hores dara per mi a s un enigma,
per no em lleva el son, la veritat. Tamb em va sobtar a del topnim Bonre: la gent ms jove ja se
sap, acurta les paraules. Certament que em sap greu perqu de Miram no en queda ni rastre, i de la i
ni est ni se lespera. Llstima.
El Bonre va per la meitat de la taula de classifcaci del grup quart de la segona regional i, su-
pose, alguna cosa t a veure la motivaci que transmet la cartelleria. No fa moltes setmanes, davant el
derbi imminent, la consigna era molt clara El 50 per cent del Derbi es juga a la grada; fa uns dies junt
al rostre den Mourinho podem llegir linspirat text No es fcil jugar a un camp de crelles, tot suposant
feia referncia a lestat del terreny de joc local, i als mrits dels futbolistes per guanyar-hi partits. Fora
campions!
www.elcaudeloroneta.blog.cat
PLAERDEMAVIDA - 47
Revista de cultura i opini de Bonreps i Mirambell
PRIMAVERA-ESTIU-2014
Opini
Histria Local
Testimonis
Notcies dac i dall
Club de lectura
Notcies Macarella
Recomanacions
www.macarella.org
A
s
s
o
c
i
a
c
i

C
u
l
t
u
r
a
l
M
a
c
a
r
e
l
l
a
Hem fet el Plaerdemavida-47: Llus M. Antol G.,
Llus Antol S., Rosella Antol, Trini Martnez, Ximo Martorell, Raquel Muoz,
Paco Roger, Alexandre Ros, Santi Ros i Roser Santolria.
Illustracions: Josep Vicent Ros (portada i contraportada).
Disseny i muntatge: Rosella Antol i Tamara Folguer.
Coordinaci: Rosella Antol.
Correcci lingstica: Alexandre Ros.
Impressi: Grfques Bolea de Meliana.
Edita: Associaci Cultural Macarella.
Dipsit Legal: V-2407-2004
Collabora
Del mal que pas no puc guarir,
si no em mirau
ab los ulls tals, que puga dir
que ja no us plau
que io per vs haja de morir.
Joan Ros de Corella
Faran lleis per nugar-nos ben fort
no perdrem, per, la llibertat.
Llibertat per millorar les coses
tindre una millor educaci.
Llibertat per canviar nostres hbits
volem millorar el nostre entorn.
Llibertat, ja hi ha prou de misria
no ens conformem amb latur i
labs.
Llibertat per frenar el poder
mentiders, ens ofenen, ens roben.
Llibertat per lluitar tots plegats
contra el crim del poder fnancer.
Llibertat per pensar un futur
fraternal, intelligent i just.
Llibertat per votar a persones
honestes, justes, per les institu-
cions.
Llibertat, treballem per la pau
que sacaben les guerres al mn.
Llibertat, estar ben informats
ens tancaren rdio i televisi.
Llibertat, respirem amb gran fora:
Alegres, vius, lliures, sense por.