Valencia Mitjà c1

Unitat 1.
Accentuaci i diresi
1.1 La sllaba. Separaci sillbica
La sllaba s el conjunt de sons produt en una emissi fnica. Podem afirmar que en cada
paraula hi ha tantes sllabes com vocals. No obstant aix, hi ha casos com ara reina, en qu
en una mateixa sllaba trobem dues vocals que es pronuncien en un sol colp de veu: s el cas
dels diftongs.
Segons el nombre de sllabes, les paraules es poden classificar en:
1. monosllabes: solament tenen una sllaba (casc, bosc, la, got).
2. polisllabes: quan en tenen ms duna i poden ser:
bisllabes: si tenen dues sllabes (ca-sa, bes-coll, an-gle...)
trisllabes: si en tenen tres (ca-ra-gol, re-llot-ge...)
tetrasllabes: si en tenen quatre (ar-qui-tec-te, bi-ci-cle-ta...)
La separaci sillbica de les paraules, necessria a efectes prosdics i ortogrfics, segueix les
normes segents:
Se separen els nexes

intervoclics
No se separen els nexes

intervoclics
Tamb se separen
rr: guer-ra, ter-ra

ss: ros-sa, pas-sar
sc: es-ce-na
ix: coi-xa, bai-xa
tj: plat-ja, jut-jat
tg: fet-ge, for-mat-ge
tz: dot-ze, set-ze
ll: vil-la, il-lu-si-
tx: flet-xa, cot-xe

tl: vet-la, amet-la
tll: rat-lla, rot-llo
tm: set-ma-na, at-mos-fe-ra
tn: cot-na
mm: im-mens
nn: An-na, in-no-cent
qu: per-qu, pi-quet

gu: an-ti-gui-tat
ll: se-ge-llet, cab-de-llar
ny: pe-nya, se-nyal

ig: ba-teig
- Els elements que formen un mot compost: ben-estar, milhomes, bes-avi...

- Els nexes que porten h intercalada: al-ho-ra, in-hu-m...
RECORDEU
No heu de deixar cap lletra sola a final o a comenament de ratlla:
da-quest
i no
d-aquest
l-nec
i no
lnec
via
i no
via vi a
1
Quadern de Valenci Mitj
1.1.1 Els diftongs

Hi ha dos tipus de diftongs:
a) decreixent: la vocal dbil, i i u, va darrere de la vocal sillbica; aquestes vocals
funcionen com a semivocals;
b) creixent: la vocal u va precedida de les consonants g o q ms la vocal; la u
funciona com a semiconsonant.
Hi ha casos en qu la vocal i o la u funcionen com a vertaderes consonants: quan la vocal
dbil va a principi de mot o entre vocals, i forma sllaba amb la vocal segent. Vegeu aquests
casos: iogurt, duia, uixer, meua...
Diftongs decreixents
AI mai, aire
AU caur, pau
EI rei, reina, remei
EU hereu, veure
IU viu, estiu
OI almoina, boira
OU coure, remou
UI cuina, buit
UU duu, lluu
Diftongs creixents
QUA quatre, Pasqua
GUA aigua, paraigua
QE qesti
GE ungent
QI obliqitat
GI ping, lingstic
QUO quota, quocient
GUO paraiguot
RECORDEU
Perqu hi haja diftong decreixent cal que les vocals dbils, i i u, vagen darrere de la
vocal sillbica, s a dir, que: IA, IE, IO i UA, UE, UO no formen
diftong, perqu les vocals dbils van davant.
Separaci sillbica
Ex: Valncia
barbrie
camioner
Va-ln-ci-a
Bar-b ri-e
Ca-mi-o-ner
Separaci sillbica
Esttua
Nuesa
Duo
es-t-tu-a
nu-e-sa
du-o
RECORDEU
a) Les formes del singular i de la 3a persona del plural del present dindicatiu
dels verbs de la 1a conjugaci acabats en consonat + -iar, com ara estudiar,
canviar... sn formes planes i, per tant, no porten accent grfic. Exemples:
estudie, copien, inicia...
b) Les paraules que acaben en vocal + -tat no acostumen a formar diftong i, per
aix porten diresi Exemples: espontanetat homogenetat
Unitat 1. Accentuaci i diresi
1.1.2 Exercicis
1. Separeu en sllabes les paraules segents:
progressiu, separaci, accionar, llanterner, illusi, escena, remolatxa, panxa, massa, mmia,
crrer, passatge, muntanya, pitxer, lleig, setcincies, guitarra, aquell, motle, excellent,
papallona, orgue, reina, horitz, lle, missi, inexpert, caixa, bateig, guineu, comptagotes,
fusteria, ratol, accionar, lingstic, escriure, mai, caa, pallissa, illegal, peix, restriccions,
substantiu, vena, subhasta, coet, diccionari, senyora, assutzena, escorp, benaventurat,
sllaba, xarxa, retaule, veig.
2. Indiqueu quines paraules contenen diftong i de quin tipus s:
Mot
esquadra
pueril
roure
aneu
acci
pou
llengua
moure
actuar
neu
pua
Alcoi
suor
llibreria
tia
espai
Gandia
remei
sensaci
bresquilla
cua
subjuntiu
Joan
quadre
cultiu
joia
ciutat
figuera
mai
Xavier
arcaic
itali
cuir
Cocentaina
peuet
Diftong creixent Diftong decreixent Sense diftong I, Uconsonntica
1.2 Vocalisme tnic i vocalisme ton

El sistema voclic del valenci diferencia entre vocals tniques o fortes i vocals tones o
febles. Aquest sistema consta de set elements dacord amb la distribuci segent:
Vocals tniques
Vocals tones
u
e
u
e
o
a
a
Exemples: [a]: pa; []: cel; [e]: ms; [ ]: bo; [o]: mn; [u]: autobs.
Com heu pogut comprovar, de vegades, una mateixa grafia pot representar dos sons diferents
(concretament la e i la o). La lletra e representa de vegades el so de la e tancada [e]: (b, ser,
tres); en altres casos, per, representa el so de e oberta []: (verd, cel, terra...).
Parallelament, la lletra o representa en uns casos la o tancada [o]: (caix, tal, mn), i
daltres, la o oberta [ ]: (col, porta, pont).
s important recordar que, en tots els casos, tant la [] com la [ ] es troben exclusivament en
posici tnica, s a dir, en la sllaba en qu recau la major intensitat de veu. Per aix, si fem
un derivat duna paraula que tinga [] o [ ] i canvia de vocal tnica, aleshores aquesta vocal
es tancar.
Ex:
terra []
porta [ ]
terreta [e]
porter [o]
En canvi, la [e] i la [o] poden aparixer indistintament tant en sllabes tniques com en
sllabes tones. En una paraula noms hi ha una vocal tnica1 i la resta sn vocals tones.
Les vocals tniques segons la posici que ocupen en la paraula poden ser:
Agudes: la sllaba tnica s lltima. Per exemple: anell, cos, nebot...
Planes: la sllaba tnica s la penltima. Per exemple: crvol, antiga, demana...
Esdrixoles: la sllaba tnica s lantepenltima. Per exemple: histria, frmula,

cincia...
Tret dels mots compostos que sn el resultat de la uni de dos o ms elements. Una paraula composta tindr per
regla general les mateixes sllabes o vocals tniques en els seus components. Aix, hi haur compostos amb dos
accents tnics (el primer, secundari; el segon, principal): rodamn, autopista, altaveu...
Quan les vocals sn obertes laccent s greu o obert i quan sn tancades, agut o tancat. Per
aix:
a
e
i
o
sempre obert ()
segons el timbre pot ser obert
() o tancat ()
sempre tancat ()
segons el timbre pot ser obert
() o tancat ()
sempre tancat ()
Aquesta regla s molt fcil aplicada a les vocals a, i, u ja que nicament tenen un timbre. La
dificultat la trobareu en les vocals e i o per la doble possibilitat de pronncia: com hem
exposat anteriorment, poden ser obertes o tancades. s important que feu la diferenciaci
fnica daquestes vocals, ja que s un tret propi del sistema lingstic del valenci i, a ms,
moltes paraules que sescriuen igual, homgrafes, distingeixen el significat per la pronncia
de la vocal. Vegeu-ne alguns exemples:
Dna (del verb donar amb [o]) i dona (sexe femen, amb [ ])
s (animal, amb [o]) i os (part anatmica, amb [ ])
Mra (fruit, amb [o]) i mora (dona rab, amb [ ])
Du (divinitat, amb [e]) i deu (numeral, amb [])
Recordeu els principals contextos en qu les vocals e i o sn obertes:
Excepcions: Dnia, esglsia,

1. En contacte amb les vocals i i u o de
llmena...
sllaba amb aquestes vocals: misteri, peu...
2. Davant de l, ll, r, rr: guerra, terra, obert...
Excepcions: crvol, herba...
3. Termes cientfics: alvol, hlix, srum, Excepcions: termes acabats

vrtex...
amb -ema: lexema, teorema...
4. En quasi totes les esdrixoles: cincia, Excepcions: esglsia, llmena,

conscincia...
Dnia...
5. Els mots acabats en aquestes terminacions:

-ecte, -ecta, -epte, -epta
1. Davant i i u o de sllaba que cont i, u.

Exemples: bou, ou, boina...
Excepcions: pou, jou, tou
2. Termes cientfics i erudits: esfag, trax,

vul.
Excepci: estmac
O
3. En les esdrixoles: geloga, histria...
4. En les terminacions segents: -oc, -oca,

-o, -of, -ofa, -oig, -oja, -ol, -ola, -ort, -orta,
-ossa, -ost, -osta, -ot, -ota. Exemples: groc,
roig, tort, Mariola, grandot...
Excepcions: tmbola, frmula,

plvora, gndola, trtora...
1.3 Regles daccentuaci

Laccent grfic s la ratlleta inclinada que posem sobre algunes vocals. Aix tenim, com hem
comentat ms amunt, dos tipus daccent: obert o greu (`) i tancat o agut (). Per laccent
grfic no es posa sobre totes les vocals tniques, ja que seria massa feixuc i intil. Solament
portaran accent grfic:
Classificaci dels mots a
partir de la sllaba tnica
Terminacions que saccentuen
vocal
vocal + s
-en, -in
Agudes
tard, mat, passi, ning
cabs, cafs, canys, confs, confs,
Berln, entn
les que no acaben en cap de les terminacions anteriors

Planes
frgil, dinmic, mbit, cntim
totes
Esdrixoles
srie, cincia, mplia
Si teniu dubtes a lhora de posar accent obert o tancat a les vocals e i o s important que
recordeu aquestes indicacions:
EXCEPTE: arrs, terrs, a,

Les agudes solen ser tancades: caf, desprs, anir,
aix, all, ress, reps, reb,
comprn, nov, avi, cami...
perqu...2
Recordeu que el catal oriental pronuncia i, per tant, accentua les ee obertes dalgunes paraules agudes: la
tercera persona dels verbs de la 2a conjugaci acabats en -NDRE (excepte els acabats en -TENDRE i el verb
encendre). Per exemple: depn, per entn; els participis acabats en -s: ofs, perms, oms, etc; els mots
segents: vost, vuit, inters, xers, esps, caf, comit, al, francs, angls, etc.; unes altres paraules que
podem accentuar obertes o tancades segons la varietat dialectal sn aquestes: conixer, vncer, i els imperfets
dindicatiu: diem, quiem, etc.
Les planes majoritriament sn obertes: dipsit, slid,

txtil, exrcit, dbil...
Quant als verbs, la conjugaci sencera respecta laccent
tancat, quan pertoca: diem, crrec, premreu (perfet
simple).
EXCEPTE:
- els verbs de la 2a conjugaci:
vncer, crixer, crrer...
les formes del verb ser: fra...
- altres mots, com ara: estmac,
crvol, prstec, ferstec, llpol,
furncol...
EXCEPTE: frmula, plvora,
tmbola, gndola, trtora,
esglsia, Dnia, llmena,
ferstega...
Formes esdrixoles dels verbs de
la 2a conjugaci: ocrrega...
Les esdrixoles majoritriament solen ser obertes:

gnere, histria, cincia...
1.3.1 Divergncies de tonicitat

Heu de tenir present que hi ha paraules que no tenen la mateixa sllaba tnica en castell que
en valenci. Aneu amb molt de compte i fixeu-vos-hi:
Sn agudes
alfil
avar
cautx
ciclop
criquet
elit
fluor
futbol
handbol
hoquei
humit
interval
misantrop
obo
oce
per
policrom
quilogram
radar
Raimon
timp
tiquet
xandall
xasss
xiclet
omplat
parixer
policac
rptil
tmer
termstat
txtil
trcer
torticoli
vncer
vertigen
zodac
Sn planes
acne
adequa
alvol
amonac
atmosfera
austrac
cardac
cstig
conixer
crrer
crixer
etop
intrfon
leuccit
magnetfon
medulla
merixer
mssil
Sn esdrixoles
aurola
diptria
czema
elctrode
Etipia
Himlaia
olimpada
perode
pneumnia
rubola
1.3.2 Doble accentuaci

Recordeu que hi ha algunes paraules que admeten una doble possibilitat daccentuaci en:
Els compostos de -edre. Per exemple: pentaedre o pentedre.
Algunes paraules com: imbcil o imbecil, reprter o reporter, saxfon o
saxofon, dmino o domin, cstig o castic, prit o perit, xofer o xfer, etc.
s important tamb que recordeu que els adverbis acabats en -ment saccentuen solament si
ladjectiu femen, sobre el qual es forma ladverbi, saccentua. Vegeu els exemples segents:
gil + -ment > gilment
dcil + -ment > dcilment
feli + -ment > feliment
rpida + -ment > rpidament
contnua + -ment > contnuament
1.3.3 Laccent diacrtic

Hi ha determinades paraules que porten accent encara que no complesquen les regles
daccentuaci. Es tracta de mots que tenen un accent diacrtic (aquell que distingeix unes
paraules dunes altres que sescriuen igual i que tenen significats diferents). A continuaci en
teniu una llista dels ms importants, fixeu-vos-hi i b i memoritzeu-los:
ACCENT DIACRTIC
Amb accent
Sense accent
b, bns (possessions, adv. i conj.)
be, bens (corders)
du, dus (divinitat)
deu, deus (numeral, del verb deure)
dna, dnes (del verb donar)
dona, dones (sexe femen)
s (del verb ser)
es (pronom reflexiu)
fu (del verb fer en passat)
feu (del verb fer en present)
fra (del verb ser)
fora (adverbi de lloc)
m (part del cos)
ma (possessiu: meua)
ms (quantitatiu)
mes (part de l'any)
mlt, mlta (verb moldre)
molt, molta (quantitatiu)
mn (planeta terra)
mon (possessiu: meu)
mra, mres (fruit)
mora, mores (dona rab)
nt, nta, nts, ntes (d'una famlia)
net, neta, nets, netes (adj. de neteja)
s, ssa, ssos, sses (animal)
os, ossos (part anatmica)
10
pl, pls (cabell)
pel, pels (contraccions de per+el, per+els)
qu (relatiu tnic, interrogatiu)
que (relatiu sense preposici / exclamatiu)
s (del verb saber)
se (pronom reflexiu)
s (afirmaci)
si (conjunci)
sc (del verb ser)
soc (calat, tros de fusta)
sl, sls (terra)
sol, sols (astre, nota, solitud, verb soler)
sn (del verb ser)
son (acte de dormir)
t (del verb tenir)
te (planta, infusi, lletra i pronom)
s (acci d'usar)
us (pronom feble)
vns, vnen (verb venir)
vens, venen (verb vendre)
vs (verb anar)
ves (reducci de veges)
REMARQUES
Alguns dels mots formats a partir dalguna paraula amb accent diacrtic mantenen
tamb aquest accent: adu, rodamn, besnt, subsl
Recordeu que els monosllabs, llevat que siguen diacrtics, no saccentuen mai: fa,
pla, pa, ben...
1.3.4 Que / Qu
Accentuarem grficament aquests elements noms quan fan la funci de relatiu amb
preposici (es pot substituir pels relatius compostos el qual, la qual, els quals, les quals) o de
pronom interrogatiu (equival a quina cosa)3. Fixeu-vos en els exemples de la graella que
teniu a continuaci:
QU
INTERROGATIU
(equival a quina cosa)
Qu fas?
Qu passa?
No sabem qu estudia.
La casa en qu visc no s bonica.

RELATIU AMB PREPOSICI Les llibretes en qu prenc els apunts sn roges.
(equival al relatiu el qual, la qual, El cotxe amb qu he vingut s de mon pare.
els quals, les quals)
Sn qestions per qu no es preocupa ning.
Trobareu una explicaci ms detallada en la unitat 9, 9.3 Els pronoms relatius (p.138) i 9.4 Pronoms
interrogatius i exclamatius (p.143).
11
1.3.5. Exercicis
1.
Accentueu, si cal, els que segents:

a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
k)
l)
Els meus pares diuen que he de treballar ms

Sempre fa bromes, que gracis!
Que vols prendre per a sopar?
No magrada la moto que thas comprat
El programa dordinador amb que treballes no s massa bo
Vull que em digues que penses fer
Que mhas dit que vols? El material de que et vaig parlar?
Saps a que es dedica?
El dia que vingues parlarem de laugment de sou
No s de que et queixes
Vols que parlem de que s el que est passant?
Testic preguntant que et passa!
2. Accentueu, si cal, les paraules segents:
1. examen
2. rodamon
3. barnus
4. dilluns
5. esglesia
6. comprem
7. aigua
8. copia
9. dia
10. rafega
11. llapis
12. bustia
13. oxigen
14. virus
15. tennis
16. tragedia
17. individu
18. concorrer
19. aixo
20. anec
21. usuaria
22. misogin
23. Angel
24. diposit
25. paper
26. correu
27. Valencia
28. matalas
29. formula
30. tabu
31. ao
32. Julia
33. espinacs
34. llio
35. Ramon
36. compren
37. platan
38. porus
39. cataleg
40. Sonia
41. essencies
42. Denia
43. cano
44. tombola
45. pingi
46. arbitre
47. menjavem
48. temer
49. fideu
50. solid
12
3. Accentueu les frases segents:

a) Nuria esta investigant lesperit avantguardista durant un periode de temps determinat
pel Departament dHistoria.
b) Ves al concert doboe que un music austriac fara despus-dema a Monover.
c) Latmosfera que es crea en un partit de futbol sadequa al vertigen collectiu que estem
vivint.
d) Han anat a Etiopia vint-i-cinc oftalmolegs perque volen investigar laugment de
dioptries en homes de mes de trenta-cinc anys.
e) Durant ladolescencia voliem prendre te perque ens deien que eliminava lacne
sistematicament.
f) Els britanics van llanar un missil que va aterrar a lHimalaia.
g) Es preferible correr ja que els omoplats es mouen rapidament i agilment.
h) Jo ja se que vau anar-vos-en a casa com a castig pel vostre comportament barroer.
4. Poseu accent en les paraules que ho necessiten del text que hi ha a continuaci:
La Silvia arriba. Que tha passat?, el rostre candoros, que has fet? En veure-la, la
Natalia sen va penedir. Mho promets, que no diras res a Lluis?, mho jures?, repeti la
Natalia. Tho jure. Si no, feu la Natalia, si li ho dius, es que no em vols ajudar. Es clar
que si, que et vull ajudar!, gairebe crida la Silvia. He avortat i no em trobe be.
Montserrat Roig, El temps de les cireres
5. Han desaparegut els accents daquest text. Poseu-los-hi:

Tantes vegades com havieu parlat de Fatima i en aquell moment no tapetia entrar a la
basilica. Cristina i tu us quedareu assegudes en un banc de pedra sota unes carrasques.
Al cap dun moment, va deixar de ploure. Despres, passejant sota els portics que
voregen lesglesia, vas fixar-te en la imatge de la Mare de Deu que hi havia a la faana
de ledifici, amb la corona apomadeta i el gran rosari penjant-li dels canells. Et van
cridar latencio els ulls de serenitat: tu no volies res mes que aixo.
Joaquim G. Caturla, La casa de les flors
13
6. Poseu accent en les paraules del text que ho necessiten:

En un dels meus viatges arreu del mon vaig patir un accident que, gracies a Deu, ara puc
contar. Em trobava als Estats Units, en la frontera amb el Canada, i un amic em va
acompanyar a una botiga daquestes en que venen escopetes a bon preu. Men vaig comprar
una i, despres de llegir-ne les instruccions dus, vam anar a fer un tomb per un bosc dels
voltants per veure si caavem qualsevol cosa. El fet es que, una vegada dins del bosc, ens vam
separar i, de sobte, mapareix al davant un os enorme amb poques ganes de fer amistat. Quina
fera! No us podeu imaginar com son els ossos de grans fins que no en teniu un al davant! Jo
em trobava molt aterrit. Vaig disparar un tret per veure si lespantava, pero lunica cosa que
vaig aconseguir va ser enfurir-lo mes encara. Rapidament em va llanar lurpa que va caure
de ple damunt lescopeta i la meua ma. A causa del colp, vaig caure redolant per un petit
barranc. Aixo em va salvar, perque va impedir que los em seguira. Em vaig salvar pels pels.
Pero, a conseqencia de la caiguda, em vaig trencar els ossos de la ma i un os de la cama.
Quan em va trobar el meu amic, estava totalment inconscient. Segons mha contat, em va
portar a una especie de bruixa, una xicota de pare indi i de mare mora, que sabia molts
encanteris. Em va donar una pocio feta de diverses fruites silvestres (maduixes, gerds, mores,
etc.) que em va fer recuperar els sentits i va recuperar-me de totes les lesions.
Ara que ja em trobe be ho conte com una anecdota curiosa, com una historia que qualsevol
avi conta als seus nets, pero la veritat es que ho vaig passar malament, i si no fora per la
intervencio de la bruixa, tal vegada ara no em trobaria en el mon dels vius.
14
1.4 Diresi
s un signe grfic que colloquem exclusivament sobre la i i la u. La diresi t les funcions
segents:
1. Indicar la pronncia duna u darrere de les Recordeu que els aplecs gu i qu amb les
consonants g / q i davant de les vocals e / i.
vocals a i o no porten diresi.
Exemples:llenges, lingstic, qestionari...
Exemples: quadre, quota, quocient...
2. Trencar diftongs decreixents:
No obstant aix, si podem accentuar les

vocals i / u, no hem de posar-hi diresi
2.1 Indicar grficament que una i o una u no sin accent.
formen diftong amb la vocal anterior o amb
Llus > Llusa
sus > sussa
la segent ja que sn vocals; s a dir, que es
pronuncien en emissions de veu diferents.
pas > pasos
Exemples: ram, vena, pec, herona...
beneem > benea
redueu > reduen
2.2 Indicar que la i / u collocada entre vocals
s tnica i forma sllaba per si sola en ser
una vocal plena.
Exemples: condua, produa, conduen
Conv tenir en compte alguns derivats de cultismes que porten diresi encara
que el mot primitiu tinga diftong.
Formen diftong
fluid
trapezoide
arcaic
europeu
heroi
No formen diftong
fludesa
trapezodal
arcatzant
europetzant
herocitat
A ms, hi ha altres derivats la pronncia dels quals no ens indica clarament si

una i o una u formen diftong o no. Per tant, cal recordar que porten diresi:
trador, continutat, espontanetat, heterogenetat, sucidi, dirtic,
15

Hi ha alguns casos en qu no cal posar diresi, vegeu-los:
Quan posem accent grfic. Exemples:
sus, Llus, ve...
Les formes verbals de linfinitiu, gerundi,
futur i condicional dels verbs acabats en vocal
+ -ir:
agrair, introduirem, produir, produiries,
conduint...
Pel que fa a les formes verbals, recordeu que

no heu de posar diresi en els imperfets
dindicatiu en qu la i s semiconsonntica.
Exemples:
creia, queia, duia, deia, veia...
Els mots acabats en els sufixos: -isme, -ista Excepte els mots prosme i llusme que no
(precedits de vocal). Exemples:
sn sufixats.
egoisme, heroisme, europeista...
En els mots compostos amb els prefixos anti-, Atenci: no es consideren compostos: rell i
co-, contra-, re-, semi-, auto-, pre-.
les formes del verb reeixir: resc, rexes,
Exemples:
rex...
contraindicaci, antiinflamatori,
reincidncia, preindustrial...
En les paraules que acaben en les
terminacions llatines -us, -um (precedides de
la vocal i). Exemples:
Mrius, Pius, harmnium, linleum...
1.4.1 Exercicis
1. Poseu accent o diresi en les paraules que en necessiten:
raim
empudeint
Biscaia
fluidesa
Marraqueix
obeiria
linguistic
taut
arruinar
aillament
megalit
aillar
roi
traidor
Raul
Ucraina
obeieu
paisos
egoista
suicidi
ruina
Himalaia
creiem
podium
proisme
ensaimada
obeix
oboe
proteina
beneir
seua
trait
diurn
fruita
reinstaurar
seduida
suissa
agraiment
elit
dioptria
homogeneitat
enquesta
2. Poseu els accents i les diresis que calguen en el text segent:

El forat de la capa dozo sobre lAntartida ha augmentat amb regularitat els ultims deu anys, i
en lactualitat ha arribat a un dels nivells de maxima gravetat possible. La capa dozo ha
16
disminuit un 60% en relacio amb lespessor que tenia en els anys seixanta, segons explica en
ledicio dahir la revista britanica Nature.
Aquesta es la conclusio duna serie danalisis fetes al continent Antartic, segons assegura
Jonathan Shanklin, un dels descobridors del forat de la capa dozo, el 1985. Basicament no
hem vist cap retroces. Si hi ha alguna cosa nova, es lacceleracio de lengrandiment del forat
en el transcurs dels ultims trenta anys, afirma Shanklin.
3. Poseu accent o diresi a les paraules que en necessiten:
a) El cirurgia li ha dit que te un greu problema dacne.
b) El consol suis va agrair la collaboracio als paisos del Tercer Mon.
c) Aquell austriac no era un home sa: primer una pneumonia, despres els eczemes en les
mans; tot seguit la medulla i ara laturada cardiaca.
d) Lluisa volia anar a la residencia perque li feren rapidament una analisi.
e) La neta de la mora venia te i cafe molt.
f)
Raul deia que es un consumidor de cocaina genuina de Berlin.
g) Els empresaris venen la fabrica perque shan arruinat amb lincrement de la quota que
lassociacio els ha atribuit.
h) Heu de convencer aquella dona perque us done el reptil i lensaimada.
i)
Marius ha traduit una poesia europeista.
j)
Els veins deien que han produit denou textos arcaistes.
4. Poseu els accents i les diresis que falten en aquest text:

El menu no es caracteritza per la fluidesa. Linicia una llio magistral sobre la recerca
mes important en redaccio; sexposa la doctrina basica sobre la paraula, la frase, el
paragraf, la puntuacio, etc.; shi ensenyen les operacions basiques de pre-escriure,
escriure i reescriure. Tambe es repassa lequipament minim de lautor i es presenten
raons poderoses per aprofitar leina de lescriptura en benefici personal. A part de
mostrar la tecnica de la lletra, magradaria engrescar els meus lectors a escriure, a
divertir-se i a passar-sho be escrivint. Reivindicare lus actiu de lescriptura per a loci,
per divertir-se, per aprendre, per pensar, per matar el temps, i sempre sense cap
pretensio literaria. La composicio escrita es sinonima de fruir de la linguistica mes
genuina.
Daniel Cassany, La cuina de lescriptura (adaptat)
Unitat 2. Ortografia
2.1 Vocalisme
Hi ha mots que contenen vocals diferents a les que contenen els mots corresponents castellans
i la influncia daquesta llengua fa que shi produesquen interferncies. Per evitar-ho, fixeuvos en els mots segents:
Sescriuen amb A
afaitar
ambaixada
arravatar
assass
avaluar
avaria
extraversi
latrina
maragda
picaporta
posa
rancor
sanefa
Sardenya
Sescriuen amb E
ametista
assemblea
ebenista
efeminat
Empar / emparar
Empord
enyorar
eruga
estendard
esternudar
ferm
gelea
honestedat
javelina
litre
meravella
metre
monestir
Sescriuen amb I
rfega
resplendor
revenja
santedat
segent
seguretat
sergent
verns
ambigitat
antiguitat
arri!
ciment
contempornia
contenidor
declivi
diabetis
eclipsi
infermeria
lctia
lnia
mantenidor
nucli
ordinador
penis
sobirania
Tunis
17
18
Sescriuen amb O
aixovar
assortir
atordir
avorrir-se
bordell
Bordeus
Borriana
botifarra
brixola
calors
captol
cartolina
complir
colobra
conservadorisme
cnsol
cobrir
corba
croada
dol
durador
embotit
Empord
escndol
escodrinyar
escopir
escrpol
esdrixol
estoig
estora
estrafolari
expenedoria
fonament
furncol
governamental
gropa
Hongria
hongars
Joan
joglar
joguet
joventut
mony
nodrir
ordir
pndol
ploma
podrir
polir
pols
polsar
polvoritzar
rtol
retolador
rostir
rigors
rob
Romania
rossinyol
sofrir
sorgir
sospir
tamboret
temors
ttol
tolit
tomba
torbar
torr
Sescriuen amb U
ateu
ateneu
bufetada
butxaca
cacau
cautx
escull / escullera
fetus
focus
frum
globus
muntanya
muntar
museu
Pireu
Pirineus
porus
ritu
srum
sufocar
suprbia
suportar
tipus
turmell
tramuntana
trofeu
turment
Tot i que, en general, els derivats daquestes paraules presenten la mateixa divergncia
voclica, hi ha uns quants mots cultes que deriven directament del llat i que no presenten
diferncies amb el castell (pseudoderivats), com ara:
Mot primitiu
Pseudoderivat
boca
captol
corb, corba
doble
home
jove, joventut
mn
nodrir
ttol
bucal
capitular
curvatura, curvilini
duplicar
hum, humanisme
juvenil
mund, mundial
nutrici
titular
A ms, cal parar atenci a les paraules que comencen per les sllabes EN, EM, ES, ja que la
vocal inicial es neutralitza i sona aproximadament com una a, cosa que de vegades pot
produir vacillacions ortogrfiques.
Exemples: ensabonar, entendre, envejar, encantar, encendre (per ambaixador).
19
2.1.1 Exercicis
1. Ompliu els buits de les frases segents amb la vocal adient:
1. Tinc la segur___tat que el s___rgent p___lsar alguna tecla perqu jo no haja de fer
unes gurdies tan av___rrides.
2. s un t___rment, aix de veure pertot arreu b___tifarres i emb___tit i estar a rgim.
3. Estic s___focat perqu no recorde el tt___l de la pellcula, per si hi pense veig el
tit___lar com si estigus escrit amb ret___ladors davant meu.
4. Deu s___frir molt, perqu s___spira molt davant la t___mba del seu marit.
5. Durant la seua j___ventut va tenir dos marits: lun era h___ngars i laltre r___mans.
6. Lam___tista que porta lanell de la sob___rana s m___rav___llosa.
7. Lass___mblea ha aprovat les propostes g___vernamentals malgrat la seua
ambig___tat.
8. Posat el davantal si no vols ___mbrutar-te.
9. Cal que sigu___m rig___rosos i que ___valuem amb honest___dat tots els aspirants,
sense deixar-nos s___bornar.
10. Com que no em va agradar el gust del vi, desprs de tastar-lo el vaig esc___pir.
11. Aquest jersei s molt j___venil.
12. Desprs de laccident em vaig quedar at___rdit, t___rbat, no podia enfocar les imatges
i suava per tots els por___s de la meua pell.
2. Corregiu les incorreccions, quant a la divergncia voclica, del text segent:
Lembaixador de Rumania va descubrir en un contenidor de cement el rob -i lestuig que
el contenia- perdut per la princesa el dia de les seues noces. La melanconia i lanyorana
de la princesa per la prdua de tan estimada joia va provocar que son pare, el rei Mahmet,
convocara una assemblea per discutir i evaluar les possibilitats de recuperar el rub. Ducs,
marquesos, embaixadors i cnsuls de diverses nacions, senyors de les terres del regne,
soberans daltres nacions, i fins i tot una companyia de juglars, discutiren, sota la mirada
atenta del rei, la manera de recoperar el rub arrevatat, sense escrpuls, de les mans de la
princesa, que ja no podia soportar la prdua i, aturdida i una mica enfollida, es dedicava a
escudrinyar totes les estances del palau. La malaltia de la princesa fou tan greu, que el rei
va contractar una enfermera perqu latenguera durant tot el dia i tota la nit, desafiant els
eclipses, les tempestes, i les depressions del seu carcter. Finalment, per, latent
embaixador li don en m a la princesa la tan preada joia.
20
2.2 Consonantisme: les oclusives: p-t-c // b-d-g

Aquestes consonants sanomenen oclusives perqu, durant el procs darticulaci, primer es
produeix un tancament que obstaculitza el pas de laire i desprs hi ha una obertura que deixa
eixir laire bruscament. El tancament pot fer-se amb els llavis (p,b), les dents (t, d) o el vel del
paladar (g, c).
Quan es troben a final de paraula, les consonants oclusives neutralitzen el seu so, fenomen
que de vegades provoca vacillacions en lescriptura (ex. verd [vr]; sang [sa k]). Tingueu
en compte la regla segent.
En sllabes finals:
Si la vocal anterior s tnica P T C

Exemple: amic, advocat
Si no podem aplicar la regla anterior, cal observar els derivats:
Derivats amb P T C
Derivats amb B D G
mot amb P T C
mot amb B D G
Exemple: rab (Arbia), sord (sorda)
EXCEPCIONS!
Mots femenins acabats en ETUD, -ITUD: inquietud, solitud.
Altres mots: adob, aljub, tub, cub, fred, sud, nec, mnec, crrec, esprrec, fstic.
La 1a persona del singular del present dindicatiu dels verbs velaritzats: aprenc,
comprenc, entenc, tinc.
Fixeu-vos tamb en aquests mots:
baptisme
succs
addici
repte
captivar
acceptar
recepta
suggerir
dubte
capal
2.2.1 Exercicis
1. Ompliu els buits amb loclusiva corresponent:
accelerar
conjectura
augmentar
dissabte
pneumtic
accent
submergir
escriptor
sobte
pneumnia
21
a)
Lami___ dAlfre___ ha canviat dactitu___ i enguany s que vol anar al
Cari___.
b)
He fet una sollicitu___ per entrar en el clu___ descacs de Madri___.
c)
En la pare___ del despatx de ladvoca___ hi ha un quadre amb un pra___
ver___ i un sol gro___.
d)
No compren___ la seua inquietu___. s massa poru____ per a ser bandi___.
e)
Em fa fsti___ pensar en un ne___ guisa___: Donald era tan dol!
f)Tinc lestma___ rebolicat des que he vist lactuaci del ma___ fent mgia.
g)
s molt violent: mha fet un pessi___ i un arra___.
h)
Cre___ que Davi___ no sa___ que t molta sor___. En laccident quasi es
queda ce___, sor___ i mu___, per al final sha recuperat.
i)No vages tan rpi____! La rapidesa no s garantia de perfecci.
j)Est en la plenitu__ de la seua joventu__ per encara no sa__ com soltar la__elerador
i no a__epta cap consell.
2.3 Consonantisme. Les variants de la essa: essa sorda i essa sonora

Llegiu en veu alta aquestes paraules i fixeu-vos en la seua pronunciaci:
supressi
bsic
Per tal de pronunciar-les correctament haureu daprendre a distingir entre les anomenades
ESSA SORDA (/s/) i ESSA SONORA (/z/). La primera es pronuncia igual que la essa del
castell i la segona produeix una vibraci en eixir laire de la cavitat bucal. Aquest ltim s un
so que haureu de practicar, ja que no existeix en les paraules castellanes. Per a emetrel
imagineu el so que produeix un insecte quan vola: ZZZZZZ... i colloqueu darrere la vocal.
Practiqueu aquest nou so. Tots els sons marcats en les paraules de la llista segent
corresponen a /z/. Llegiu-les en veu alta i poseu-hi especial atenci a pronunciar-les
correctament.
abusar
acidesa
amorosir
camisa
caserna
cervesa
cos
desembre
curiositat
divisi
esglsia
frase
gasolina
matisar
nosaltres
pasos
pesar
pisos
presentar
promesa
resum
vosaltres
visitar
xinesa
De vegades, pronunciar una /s/ o una /z/ implica canvi de significat: casa [kaza]; caa [kasa];
rosa [r za]; rossa [rosa]; presa [preza]; pressa [presa]; bassa [basa]; basa [baza]. Per aix s
important aprendre a pronunciar-les correctament.
22
Si us hi fixeu comprovareu que cada so es representa ortogrficament per unes determinades

consonants:
1) ESSA SONORA /z/

Grafia S
Grafia Z
- entre vocals: espaiosa, pisos...
- a principi de mot: zona, zebra...
- els derivats o compostos de: fons: enfonsar

dins: endinsar
trans: transistor
- darrere de consonant: pinzell, colze...

- Altres mots (una gran quantitat dels quals
deriven del grec): amazona, esquizofrnic,
trapezi, zoolgic, Bizant, topazi, nazi...
2) ESSA SORDA /s/

S
SS
- A principi de mot:
seguretat, segona...
- Entre vocals:
passads, tassa...
- Desprs dels prefixos:

a (asimetria)
ante ( antesala)
anti (antisptic)
bi (bisexual)
contra (contrasentit)
entre (entresuat)
mono ( monosllab)
uni (unisexual)
tri (trisdic)
poli (polisllab)
- Femenins amb el
sufix -essa:
poetessa, comtessa,
abadessa...
- a fi de mot:
armaris, mes...
(per princesa,
burgesa, pagesa i
marquesa)
- Compostos de :
-gressi: agressi
-missi: emissi
-pressi: impressi
- Superlatius:
- entre consonant i vocal i - ssim: moltssim
- ssima: moltssima
entre vocal i consonant:
sensual, aspecte...
Les grafies C i
C
- Davant e i i:
gratacel
opcional
- Sufixos:
-ncia: constncia
-ncia: conscincia
- Davant a, o, u:
Frana, can,venut
- A fi de mot:
feli, auda...
- Sufixos:
- ana: esperana
- ena: renaixena
23
Heu de posar especial atenci en la parella C/, que apareix per raons etimolgiques en
algunes paraules. Per tal de dominar-les haureu de fixar-vos molt en totes les lectures que feu.
No obstant aix, s cert que la seua utilitzaci coincideix moltes vegades amb la resta de
llenges romniques, com el francs o el castell. Per aix aquestes llenges poden ajudar-vos
en alguns casos.
A ms a ms, heu de tenir en compte que les paraules duna mateixa famlia alternen dins dels
membres de cada parella, mai alternen barrejades.
Per exemple: bra sescriu amb , per tant, el diminutiu bracet sescriu amb C (ja que
la no pot anar davant de E); tros sescriu amb S, per tant, el diminutiu trosset
sescriu amb SS (perqu va entre vocals).
El dgraf TZ
La grafia TZ sempre va entre vocals i la utilitzem em molts verbs acabats en itzar (i

derivats); en els nmeros dotze, tretze, setze; i en altres mots com magatzem, botzina, atzar,
atzavara, atzucac, metzina, atzabeja, Assutzena.
Haureu danar amb compte amb algunes paraules que presenten diferncies
respecte al castell:
Sescriuen amb S: sabata, safr, salpar, sanefa, Saragossa, Sardenya, sarr,
sarsuela, tros, scol, sucre, sentinella, squia, simbomba, sofre, arrs, esbs, dansa,
estranyar, estranger, esprmer, esplanada, estendre, espoliar, desembre...
Sescriuen amb SS: arrissar, assutzena, carnisseria, Eivissa, gessam, massap,

mostassa, plissa, tassa, carrossa, disfressar, escassesa, hissar, masss, pissarra,
ross tossut
2.3.1 Exercicis
1. Escriviu C o :
___el
abundn___ia
atro___
Pu___ol
mar___
___igr
___ircular
adre___ar
ignorn___ia
___endra
___irera
___istella
obedin___ia
ra___a
apeda___ar
balan___a
vn___er
llen___ol
bra___
pla___a
peda___
can___
ofi___ina
fa___ana
2. Escriviu Z o S en els espais buits de les paraules segents:

___ebra
pol___eguera
___odac
quin___ena
___umar
can___ament
pen___ar
bru___a
24

de___embre
bron___e
Igna___i
bi___ant
col___ada
trn___it
topa___i
ama___ona
con___ell
ben___ina
pol__e
sen__ill
3. Ompliu els buits amb S o SS:

co___iol
pe___ic
do___i
co___os
pa___os
metge___a
fa___e
fronti___a
trave___a
disfre___a
intromi___i
duque___a
na___al
ga___os
de___itjar
ente___a
co___ina
marque___a
dan___a
palla___o
pe___eta
pi___arra
per___ona
en___enyar
4. Ompliu els buits amb S, SS, C, , Z, TZ:

a) El comi___ari va trobar els co___os de dues persones a___a___inades di___abte
pa___at.
b) Su___anna est conven___uda que vas pa___ar lexamen per ca___ualitat, perqu no et
vas esfor___ar gens i no sabies cap lli___.
c) Viu a lentre___l, al costat duns grans maga___ems.
d) El club est trave___ant un mal moment a cau___a de la le___i del davanter ___entre.
e) El fill de la prince___a de Mo___ambic i la duque___a de Vene___uela shan ca___at i
han fet un viatge de no___es impre___ionant: primer han anat a R___ia i desprs a les
regions xine___es del sud.
f) La cri___i ha estat cau___ada per ladhe___i duna nova empre___a en el sector.
g) Els escriptors pre___ocrtics foren capa___os dexplicar totes aquestes hipte___is.
h) El ___endrer est ple de ___igarrets oloro___os.
i) El govern ha confe___at que les despe___es dhi___enda sn abu___ives.
j) El tornado Mari ha a___otat la ___ona ms frondo___a de la selva ama___nica.
k) La jutge___a france___a esbatu___ava la go___a.
l) El pre___ident va demanar que ce___ara la discu___i.
m) El na___isme s una doctrina falla___ que ha sigut comdemnada a tot Europa.
n) Els palla___os del circ canten unes can___ons precio___es.
o) Lequip matala___er va lluitar fero___ment per arraba___ar el triomf als campions, per
va acabar apalli___at.
p) Lesqui___ofrnic di___imulava la seua mancan___a de seny.
q) Jo no a___epte la te___i que propo___a que aquesta s una malaltia psico___omtica.
r) Lemi___i exce___iva de ga___os com lo___ s una agre___i al medi ambient.
s) A_ s un contra___entit, a___ no hi ha res a fer.
t) La porta de lante___ala t les fronti___es rovellades.
u) Els intere___os de lA___o___iaci dAmics dAndalu___ia van ser anali___ats pels
congre___istes durant el mes de mar___.
25
v) La pi___arra de la meua cla___e s verdo___a.
w) La dona ro___a portava una ro___a a la m.
5. Feu el mateix amb el text segent:
El Rabo___a, a___ass eivi___enc, es trobava de___esperat. La balan___a de la justcia queia

sobre ell com una ma___a, sense compa___i. La jutge___a no a___eptava la seua
pre___umpci dinnocn___ia. Ell tenia lesperan___a que la do___ena danys que havia
pa___at a la pre__ haguera provocat una metamorfo___i en el seu carcter. Per la___ar no
sempre el podria afavorir. Ja va tenir molta sort quan, en el primer judi___i, el jurat va
prendre la de___i___i de con___edir-li la llibertat condi___ional. Aix va ser com si li
oferiren un viatge a un oa___i. Per, en aquesta oca___i, no hi havia cap argument que
recol___ara la seua innocn___ia. El di___eny que prenia el procs labocava a un a___ucac.
2.4 Consonantisme: la b i la v
Les grafies B i V representen dos fonemes diferents, tot i que en alguns parlars es confonen en
un nic so. Es distingeixen en la seua articulaci perqu [b] s un fonema oclusiu, bilabial
sonor, mentre que [v] s un fonema fricatiu, labiodental sonor.
Encara que no sempre es poden establir unes regles per a solucionar els dubtes ortogrfics als
parlants que no distingeixen el seu so, podem dir que, en general:
ESCRIUREM B
ESCRIUREM V
a.
davant l, r
ex.: obra, pobre, moble, poble
a.
darrere n
ex.: convertir, canvi
b.
darrere m
ex.: ambici
excepcions: tramvia, circumvallaci,
triumvirat
b.
alternant amb u en paraules de la mateixa

famlia
ex.: blau, blava
escriure, escrivint
beure, bevent
c. alternant amb p en mots de la mateixa

famlia
c. en les desinncies de limperfet
ex.: llop, lloba
dindicatiu de la 1a conjugaci
cap, cabut
ex.: cantava, cantaves
rep, reps, rep, rebem, rebeu, reben
treballvem, treballveu
cap, caps, cap, cabem, cabeu, caben
Encara que les llenges romniques solen coincidir, en general, en lortografia de la B i la V,
hi ha algunes paraules en catal que divergeixen de les altres llenges. A continuaci teniu les
ms importants:
26
Sescriuen amb B
laba
arribar
baf
bar
basc
bena
berruga
besllum
biga
Biscaia
bolcar
calb
comboi
corb
debanar
corba
desimbolt
mbil
oblidar
rebentar
riba
saba
trobador
trobar
Sescriuen amb V
advocat
alcova
almvar
arravatar
avall
avet
avi
avorrir
avortar
bava
canvi
cascavell
cavalcar
cavall
cavaller
cervell
Crdova
covard
endvia
envestir
espavilar
escovill
esvelt
fava
gavardina
govern
haver
javelina
llavi
nvol
pavell
savi
sivella
taverna
Generalment, les paraules que pertanyen a una mateixa famlia sescriuen amb la mateixa
grafia. Haurem danar per, amb compte, amb els anomenats peudoderivats, mots presos
directament del llat que poden divergir ortogrficament de la resta de mots de la seua famlia.
Mot primitiu
Pseudoderivat
avortar
abortiu
calb
calvcie
cervell
cerebel
corba
curvatura
escriure
escriba
llavi
labial, labiat
moure
mbil
nvol
nebulositat
provar
probable,
probabilitat
2.4.1 Exercici
1. Completeu les paraules segents amb B o V segons corresponga:
a)
No tro___e enlloc lesco___ill.
b)
La circum___allaci per anar a Crdo___a est plena de re___olts i, amb
tanta cor___a, em marejar i ___omitar.
c)
El partit que es juga___a al pa___ell co___ert era molt a___orrit.
d)
El xiquet porta la ga___ardina bruta perqu sha re___olcat pel fang.
e)
Thaurs despa___ilar si vols conquistar aquella xica tan es___elta.
27
f)No t ni un pl a la cal___a, per la seua cal___cie resulta arra___atadorament sexi.

g)
Qui posar el casca___ell al gat?
h)
Abans darri___ar a lhospital li van em___enar el bra i li van traure sang de
la ___ena.
i)Encara que s que t una ___asta formaci i que s molt sa___uda, mhan dit que s
molt maleducada i molt ___asta, caracterstiques que em___oiren la seua sa___iesa.
j)Sem va re___entar la roda del cotxe quan feia un a___anament en lauto___ia i
gaire___ ___olque.
k)
Aquest pintalla___is fa gust dalm___ar.
l)Lavi mirava la___et boca___adat, quasi li queia la ba___a perqu era un arbre
precis.
2.5 Consonantisme. Fricatives i africades: g, j, tg, tj, x, tx, ig, ix

Abans descriure aquestes grafies, heu didentificar-ne el so per tal de saber quina delles el
representa.
Us recordem les regles dutilitzaci de cadascuna daquestes grafies:
1) G / J / TG / TJ . So: germ, ginebre, metge (com langls John o litali giro)
4
G
-
davant E. I: germ, ginebra
J
-
davant A, O, U: jaqueta,
jonc, juliol
EXCEPCIONS
els llatinismes i anglicismes: jeroglfic, jerarquia, majestat,
jersei, jeep (i derivats).
els aplecs -JECT- , -JECC-: subjecte, injecci, adjectiu.
el verb JAURE (o jeure): jec, jiem, jeia.
noms dorigen hebreu: Jess, Jeremies, Jeric, Jerusalem.
TG
Mots acabats en -ATGE: formatge
-ETGE: fetge
-OTGE: rellotge
-UTGE: jutge
TJ
els mots: platja, mitja, corretja,
botja, natja, lletja, llotja, pitjor.
els verbs: desitjar, enutjar,
estotjar, jutjar, petjar, pitjar,
rebutjar, trepitjar, viatjar.
(a lhora de conjugar aquests verbs es
En catal oriental la G i la J es fan fricatives i no africades, cosa que explica ls de les grafies G i J (fricatives)
i TG i TJ (africades). El valenci no fa aquesta distinci fontica, les fem totes africades.
28
produeixen canvis ortogrfics: jo viatge,

ell viatja)
Sempre van entre vocals.

Tingueu en compte que els derivats alternaran TG-TJ segons la vocal amb
qu es forme la sllaba: lletja, lletges.

Quan tingueu dubtes cal que useu el diccionari.
2) X / TX / IG. So: panxa, xulla (com el castell chaleco).

X
-
a principi de paraula: xocolate, xulla. Excepcions: Txaikovski, Repblica Txeca

txec, txapela...
darrere de consonant: perxa, planxa.
TX
entre vocals: cotxe, fitxa, fletxa.

Posici final: X TX IG
desprs de consonant posem X: Elx, Barx.
desprs de vocal posem: TX si els derivats sescriuen amb TX: despatx (despatxar)
IG si els derivats sescriuen amb G, J, TG, TG: desig (desitjar),
bateig (batejar).
29
3) X / IX. So: Xixona, caixa (com langls she o el francs chteau, chri).
X
-
a principi de paraula: Xtiva, xifra
desprs de diftong: rauxa, disbauxa.

IX
entre vocals: caixa.

-
a fi de mot: peix, guix.
2.5.1 Exercicis
1. Empleneu amb J, G, TJ, TG:
di____ous
diri____ir
en____inyer
enve____a
____ess
ra____ol
rello____e
ob____ecci
____irar
____errquic
con____unt
fero____e
gara____e
mira____e
pi____or
forma____e
____erani
via____e
desi____s
____irafa
____ersei
espon____a
pla____a
plu____a
a____ustar
tar____eta
____oc
ba____oca
2. Empleneu amb X, TX, IG:

___oc
co___e
ar___iu
empa___
escabe_
fle___a
du___a
gan___o
sandvi___
solfe___
___ori
per___a
mo___illa
ro___
___avos
3. Empleneu els buits amb les grafies correctes (no han de ser necessriament les que
hem repassat en aquesta unitat):
a)
Han rebu___at el pro___ecte del ___endre dEu___eni, encara que presentava
molts avanta___es.
b)
El sub___ecte daquesta frase t un substantiu i un ad___ectiu.
c)
___ess i ___eremies seran massa___istes i a___udaran la ___ent que ___eur
davant seu en una ___itera a rela___ar-se.
30

No em puc ima___inar una ima___e ms lle___a ni pi___or que un me___e
d)
boti___s i ___eperut amb un fe___e a les mans.

He via___at per tot Europa, per mai he trepi___at sl e___ipci.
e)
f)Li han posat una in___ecci en la na___a amb una ___eringa ___egant.
g)
El mi___or que pots fer s desi___ar que Joan no senu___e.
h)
Ets un capri___s i aquest capri___ no tel pense consentir perqu s que si
pu___es a la roda que ___ira et mare___ars.

i)Enmig de tot aquell desi___ va___ sentir un mare___ que em va fer ima___inar que
desapare___eria daquest mn sense que___ar-me.
j)Mhe fet una ta___a de lle___iu en el ___upet nou i crec que quan se___ugue
quedar ta___at.
2.6 Les nasals: m, n, ny

Els fonemes nasals /m/ i /n/, que corresponen a les grafies m, n no presenten problemes
ortogrfics a principi de mot o de sllaba. A fi de sllaba, per, poden haver-hi vacillacions.
Fixeu-vos en aquestes regles:
1. Escrivim m
- Davant p, b: campi, ombra
- Davant m: immoral, immens
- Davant f: mfora, pamflet
Excepte
- compostos com benparlat, benmereixent,
enmig, granment, tanmateix, etc.
- fanfarr, fanfrria
2. Escrivim n
- els prefixos: con-: confessar, conflicte

en-: enfilar, enfosquir
in-: infinit, infart
Excepte
- Davant de v: canvi, enveja
- tramvia, triumvirat i circumvallaci
Cal recordar lortografia dalgunes paraules:

Anna, annals, bienni, trienni, decenni, perenne, annex, connectar,
ennegrir, ennuvolar, innocent, innecessari, innat, innocu, somriure,
somni, premsa, Sams, comte, empremta, femta, impremta, somnmbul,
amnistia
31
Sescriuen amb laplec mp (en qu la p s muda) els mots segents amb els seus compostos i
derivats:
assumpci, assumpte, comptar, exempt, peremptori,
presumpte, redemptor, smptoma, sumptus, temps, temptar
prompte,
2.6.1 Exercici
1. Ompliu els buits amb la grafia corresponent:
a) El co___te vivia en un su___tus palau, que tenia un jard i___ens.
b) Si vols ador___ir-te, et co___tar el co___te del co___te Drcula, o tamb pot ajudar-te
comenar a co___tar ovelles.
c) He llegit en la pre___sa que lassu___te de lexe___ci fiscal a les grans superfcies
durant el trie___i passat, no est gens clar.
d) Deu estar a punt de ploure, perqu el cel est e___uvolat i el dia es va e__fosquint.
e) Co___fesse que aquests s___tomes sn preocupants.
f) El van e_presonar per repartir pa___flets revolucio___aris.
g) Estic convenut que Susa___a s i___ocent i que no va caure en la te___taci de robar
l___fora.
h) Cal e___agatze___ar tot aquest material al soterra___i de la___fiteatre.
i) La teua declaraci va ser tot un trio___f: I___a ha co___fessat que les teues paraules
damor li van semblar la millor de les si___fonies.
j) T una i___fecci al ventre perqu ha menjat massa co___fits.
k) Posa molt ___fasi en les seues paraules i per aix co___ecta tant amb el pblic.
l) Cal que afiges un a___ex a linforme on aparega la justificaci econmica de les obres
del tra___via que travessa la circu___vallaci.
m) La seua cara va dibuixar un lleu so___riure quan li vaig contar els meus so___is.
n) Sha e___fadat perqu li he dit que s un fa___farr.
2.7 Consonantisme: la h
En catal, la grafia h (hac) no representa cap so i lemprem noms amb un valor etimolgic,
com s el cas de les paraules histria o humanitat.
En alguns casos, principalment en mots manllevats daltres llenges que no han passat per
una adaptaci fontica al catal, la h es pronuncia de manera aspirada. Sn els casos dels
mots: hobby, Hawai, hippy, etc. Cal anar amb compte, per, amb algunes paraules que s que
han estat adaptades fonticament:
hoquei, handbol, handicap, haixix, Hlsinki
32
Laparici daquesta lletra sol coincidir amb la resta de llenges romniques. De tota manera
conv recordar algunes paraules que sescriuen amb h. Fixeu-vos sobretot les que presenten
discrepncies respecte al castell.
Amb H
ahir
herba
hivern
ham
harmonia
hivernacle
hereu
hissar
hostessa
Sense H
orfe
os
Rin
Ma
orxata
cacauet
tru
Ester
ou
coet
ostatge
Osca
aprehensi
conhort
exhortar
menhir
aleshores
anihilar
adherir
exhalar
inhibir
filharmnica
tothom
anhelar
alcohol
exhaurir
subhasta
alhora
tothora
substrahend
H intercalada
2.7.1 Exercici
1. Completeu, si cal, amb H els espais en blanc. Si no cal posar-hi res, marqueu-ho amb
el smbol .
a) A___ir van discutir perqu ells volien anar a ___sca i elles, a Ori__ola.
b) L___ostatge va ex___aurir la pacincia dels segrestadors i el van ___alliberar alhora
que sospiraven alleugerits.
c)
Mabelleix prendre una ___orxata ben fresca amb uns caca___uets ben salats, per
mal___auradament mhan pro___ibit prendre totes dues coses.
d) Han sub___astat tots els seus bns i pretenen que tot___om hi estiga dacord.
e)
Aquell tru___ no va ser capa de perdonar una sola vida i va ani___ilar el poble
sencer.
f)
Volia anar a pescar, per no tenia ___ams.
g) Hem de viure amb ___armonia i mirant amb esperana l___oritz.

h) Aquesta composici est feta usant noms ___endecasllabs.
i)
L___ostessa va eixir corrent com un co___et quan es va assabentar de la notcia.
j)
A___ir vaig escoltar aquesta simfonia interpretada per la fil___armnica de Londres.
k)
___em fet el que ___em pogut, per ___em sembla que no nhi ha prou.
l)
___om diu que l___ombra de l___om s allargada.
33
2.8 Consonantisme: les consonants geminades

2.8.1 La ela geminada (ll)
La geminaci s la duplicaci de consonants. En el cas de la ela geminada, les dues consonants
apareixen separades per un punt volat: ll. Aquesta geminaci, per, fonticament no es marca de
forma clara, per la qual cosa poden aparixer dubtes ortogrfics. Com que no hi ha regles
ortogrfiques estrictes que ens ajuden a resoldre els dubtes, ja que es tracta duna grafia que
noms es pot explicar per raons etimolgiques, el millor s consultar el diccionari. Tamb podem
recrrer al francs, litali o langls (en aquesta ltima llengua si es tracta dun llatinisme) per
identificar la ll del catal: si en aquestes llenges hi ha ll, en catal trobem ll (collge, collegi;
excellence, excellent; Dallas, Dallas; satellite, satllit; collection, collecci; allucinare,
allucinar; calligrafia, calligrafia). Tot seguit, per, teniu una llista dels casos ms habituals en
qu escrivim ll.
Mots comenats en:

all-: All, allegar, allegoria, allegro, alleluia, allrgia, allicient, alliteraci, allucinar,
alludir, alluvi, allocuci, allot.
coll-: collaborar, collapse, collaci, collateral, collecci, collecta, collectiu, collega,
collegi, colliri, collisi, collocar, colloqui, collagen, collineal.
gall-: Galla (fem. de gal), Galles, Gllies, gallicisme, Gallpoli.
ill-: illegal, illegible, illegtim, illcit, illimitat, illgic, illuminar, illusi, illustrar, illatiu.
mill-: millenari, millenni, millsim, milligram, millmetre.
sill-: sllaba, sillepsi, sillogisme.
Mots acabats en:
-ella: aquarella, caravella, cella, Compostella, damisella, fumarella, Marcella, mortadella,
novella, parcella, passarella, pastorella, salmonella.
-illa: Camilla, Cirilla, Clorofilla, Escilla, gorilla, papilla, Priscilla, pupilla, sibilla, tilla,
tranquilla, villa.
-illar: bacillar (adj.), cavillar, destillar, oscillar, vacillar (verb).
34
Altres mots que sescriuen amb ll:

alliaci
ampulls
axilla
cancellar
capillar
cerebell
s
corall
cristall
fallible
flagellar
malleable
metllic
pellcula
sigillografi
a
apellar
Apollo
Aquilles
Avell
bllic
berilli
Brusselles
calligrafia
cllula
cellulosa
circumvallaci
corolla
ellipse
estellar
excellen
t
expellir
falla
fllic
filloxera
hellnic
idilli
imbecillitat
installar
intelligent
interpellar
libllula
lilliputenc
maquiavlli
c
medulla
miscellni
a
mollusc
nulla
anullar
palliar
pllid
parallel
penicillina
pollen
rebellia
repellir
satllit
sollicitar
velletat
violoncellist
a
2.8.2 Altres geminacions

Encara que la consonant que ms habitualment gemina s la L, hi ha altres geminacions que
cal tenir en compte.
MM: Posem m davant de m (per aix els mots que en castell sescriuen amb nm,
habitualment en castell porten mm -excepte granment i tanmateix-). Exemples: immens,
immaculada, commemorar, immediatament, immadur, gamma, gemma.
NN: Anna, connexi, annex, biennal, connotaci, tarann, innecessari, ennegrir,
ennuvolar.
DD: addicte, additiu, adduir, addicional, addici.
GG: suggerir.
2.8.3 Exercicis
1. Completeu els buits de les frases segents amb l, ll, ll, tl o tll:
1. T l'apartament en una zona molt tranqui___a de la ciutat.
2. El menjar que serveixen en aquest restaurant s exce___ent.
3. El president va eixir i___s de l'atemptat.
4. S'ha comprat una parce___a per a fer-se un xalet.
5. T una co___ecci de segells molt important.
6. Pass el test d'inte___igncia amb un bon resultat.
7. Li concediren una beca de co___aboraci i escrigu una nove___a.
8. No han so___ucionat res, la proposta ha estat nu___a.
9. La ce___ebraci de l'acte es va declarar i___egal.
10. Va venir l'electricista i em va insta___ar el fil musical, per encara treu un so massa
met___ic.
11. So___icitrem l'assistncia al co___oqui sobre sat___its.
35
12. Ahir al co___egi va posar una pe___cula b___ica.

13. El van co___ocar dins una ce___a de cstig.
14. Ha presentat una proposta para___ela on fa a___usi als temes encara no solucionats.
15. La i___uminaci que han insta___at a la circumva___aci s p___ida.
16. Han a___egat desconeixement de la llei en lape___aci presentada.
17. Han e___aborat un projecte que consta dun mi___er de fulls.
18. He estat co___aborant en la so___uci dun si___ogisme duna complicaci i___imitada.
19. Cavi___ar massa pot provocar problemes capi___ars que desemboquen en a___opcia.
20. Mireia s una dona molt a____egre i treba____adora.
21. Els lletrats haurien d'estudiar ms ____iteratura he____nica.
22. El bi____et t una ra____a inte____igentment dissenyada.
23. Hem perdut el ____itigi contra els titu____ars del transa____ntic.
24. A causa de trencar ame____es em fa mal l'espa____a.
25. Cami____a t les pupi____es p____ides: cal buscar una so____uci.
26. s una dona molt __iberal: ha perms la rebe____i dels seus fi____s.
2.
Com a recapitulaci final, ompliu els buits de les frases segents amb la grafia
corresponent. Si no cal posar-hi res, marqueu-ho amb el smbol .
Un investigador privat no ha de tenir miramen___s a lhora dencarregar-se dun cas. Lany

pa___at em va arri___ar lencrre___ dinvestigar la misterio___a desaparici duna
prince___a dun petit co___tat dH___ngria. Els pares de la prince___a lhavien enviada a un
convent perqu seducara sota lestricta vi___ilncia de les mon___es. El cas s que un dia
labade___a es va adonar que no havia a___istit a loraci de mitjanit, i va ser llavors quan va
esclatar lescnd___l.
La meua arri___ada va ser com un raig desperan___a, tant per als pares com per a les
religioses. Rpidament vaig fer una enquesta per a saber qui va ser lltima persona que la va
veure. Una jove novcia va afirmar que la va observar mentre feia un passe___ solitari per una
pla___a propera al convent, i que una mica ms tar___ va sentir com sallunyava un
autom___il. Aquesta da___a va fer au___mentar les sospites dun rapte.
Per al dia segent tot es va aclar___r. Un ma___ordom de palau va trobar la xica
acompanyada dun xicot ben plantat a la casa per als convidats. Resulta que la xica
sa___orria al convent i va decidir fugir amb lajuda daquest jove que ha___ia conegut la
se___mana pa___ada en una visita a la ta___erna del poble. Desprs daquest desenlla
impre___ionant, la meua mi___i havia aca___at.
Unitat 3. Determinants I: larticle

3.1 Tipus darticle
Hi ha tres tipus darticle:
Definit: determina el substantiu que acompanya i ens indica que s conegut.

Vegeu les formes que t: el, la, els i les. Recordeu que haur de concordar amb
gnere i nombre amb el substantiu que determina. Exemple: Portam la
jaqueta que hi ha al costat de la butaca.
Indefinit: no determina amb precisi el substantiu i, a ms, indica que no s

conegut. T les formes segents: un, una, uns i unes. Tamb hauran de
concordar amb gnere i nombre amb el substantiu que acompanya. Exemple:
Joan, agafa un barret per a anar a la platja!
Personal: s el que apareix amb els noms de persona. Exemple: LAnna vol
comprar-se un cotxe.
3.2 Lapostrofaci
Sapostrofaran els articles el i la, la preposici de i els pronoms febles5 davant de vocal o h
muda per indicar lelisi duna vocal (a, e).
Aix:
SAPOSTROFA
EL / DE
LA
Davant vocal o h muda
Lguila
Lalegria
Davant les xifres que comencen per vocal

L1 dagost
L11 de setembre
5
Els estudiarem en un altre tema duna manera ms detallada.
36
37
NO SAPOSTROFA
LA
-
Davant de i o u tones: la universitat, la histria...

En casos de confusi: la ira (diferent de lira); la Haia (diferent de Laia).
Criteris de convenci: la una (hora del dia); la host.
Davant de paraules que comencen pel prefix negatiu a-: la anormal, la asimetria...
EL / DE / LA
- Davant els noms de lletra: la ema, la ena, la efa...
- Davant de i o u consonntiques: el iogurt, la hiena...
- Davant de s lquida: el stop...
- Davant de h aspirada: el hall...
RECORDEU
1. Casos excepcionals dapostrofaci
a) No sapostrofen les sigles que es lletregen, per s, i seguint les regles generals,
aquelles que es lligen com qualsevol altra paraula. Per exemple: la EGB, lONU,
lOTAN, la UNESCO...
b) Els estrangerismes que comencen per h aspirada perden aquest so quan
sadapten a la nostra llengua; per tant, larticle i la preposici segueixen les regles
generals dapostrofaci. Per saber si estan adaptats heu de consultar el diccionari.
2. Usos de larticle
a) Davant de les xifres dels anys s recomanable fer servir larticle el i no la
preposici en o a. Tamb podem usar lexpressi lany seguida de la xifra.
Exemples: Lany 1999 vaig acabar la carrera o El 1973 va nixer el fill de Josep.
b) Els dies de la setmana portaran article excepte quan facen referncia a un dia de la
setmana immediatament anterior o posterior al dia en qu parlem i no va precedit
dun adjectiu com prxim o passat. Exemple: Dimarts tinc cita amb la mare de
Joana per El 27 de mar me nanir a Sussa.
c) Cal suprimir larticle davant dels infinitius amb valor verbal, no obstant aix el
mantindrem davant dinfinitius amb valor de substantiu. Exemple: Saber que
vindries no em va alegrar gaire, per El sopar s lpat del dia que ms
magrada.
d) Tamb cal elidir larticle davant la conjunci que. Exemple: Que compres tant s
un disbarat.
e) Hi ha expressions que eliminen larticle, a diferncia del castell, i que moltes
vegades introdum errniament per influncia daquesta llengua com ara:
No badar boca, parar taula, llevar taula, seure a taula, tots sants, a cura
de, etc.
No obstant aix, cal collocar larticle en expressions com:
Constar en lacta, amb lajuda, a les bones, a les palpentes, a les
fosques, alar el cap, segons lopini, anar tots a luna, anar pel bon
cam, pasta de les dents, lun i laltre, com lanell al dit, etc.
f) Les parts del dia poden anar encapalades de dues maneres diferents: preposici a
38
3.3 La contracci
La contracci t lloc quan larticle mascul singular i plural (el, els) entra en contacte amb les
preposicions a, de, per o la partcula ca (contracci de casa). Aix:
A
DE
PER
CA
EL
ELS
EN/NA
al
del
pel
cal
als
dels
pels
cals
can
Cal tenir en compte que quan larticle va en singular i el substantiu segent comena per
vocal, cal apostrofar i, per tant, cal seguir les regles dapostrofaci; s a dir, si
podem apostrofar no fem contracci. Per exemple:
APOSTROFACI
CONTRACCI
Vaig a lhort de Pere a collir pomes.
Vaig al restaurant de Merc.
Vinc de lhospital.
Vinc del Secretariat de Promoci del Valenci.
Men vaig per lantic cam de Santa Pola.
Men vaig pel cam vell.
La cita ser a ca lEliseu.
La cita ser a cal fuster.
3.3.1 Exercicis
1.
2.
Colloqueu larticle en les paraules que hi ha a continuaci. Recordeu que quan

pugueu, haureu dapostrofar:
1. ___ esternut
6. ___ institut
11. ___ illa
16. ___ host
2. ___ animal
7. ___ accent
12. ___ invitaci
17. ___ hall
3. ___ essa
8. ___ histria
13. ___ 11
18. ___ ndex
4. ___ humor
9. ___ ombra
14. ___ hipocresia
19. ___ uni
5. ___ ignorncia
10. ___ stalinisme
15. ___ assumpte
20. ___ iode
Poseu la forma de larticle que hi correspon.

1. ___ esquaix
6. ___ EGB
11. ___ intelligncia
16. ___ OMIC
2. ___ UNESCO
7. ___ hobby
12. ___ 1
17. ___ ira
3. ___ estand
8. ___ universitat
13. ___ UCI
18. ___ urna
4. ___ elit
9. ___ abreviaci
14. ___ hmster
19. ___ ESO
5. ___ hoquei
10. ___ stop
15. ___ anorxia
20. ___ erra
39

3.
Ompliu els espais buits daquest text amb les formes de larticle en singular, la
preposici de o les contraccions corresponents:
Rellotges de sol: ombres del passat

Diu ___ especialista alemany que ___temps s la durada i la successi ___activitats
subjectes a mudana, i que es mesura per fenmens successius esdevinguts a intervals
irregulars, com el cicle solar, el lunar, etc. I, efectivament, des ___antiguitat, el decurs
del temps sha associat ___alteraci regular dels astres sobre el firmament. Aix, les
unitats de mesura temporals en ___actualitat sn bsicament les mateixes que ja usaven
les primitives civilitzacions: el segle, ___any, el mes, la setmana, ___hora, el dia, el
minut, etc.
Tot i admetent la capacitat exclusiva ___humanitat per a representar el decurs del
temps, s a travs dels rellotges que aquesta experincia pren forma fsica i esdev una
eina amb un pes definitiu en ___evoluci ___histria social, cultural i cientfica. Per
aix no sembla desgavellat afirmar que el rellotge s ___exemple ms representatiu
___home.
Joan Olivares (Mtode, nm. 26, 2000. Adaptaci)
4.
Traduu les frases segents:

a)
El cenar tan pronto no me permite ver la serie de TV que ms me gusta.
b)
Los sbados me dedico a limpiar el comedor y la cocina.
c)
En el 1998 la empresa de mi padre quebr, por lo cual los trabajadores se

manifestaron ante la Conselleria.
d)
El que trabajes tanto no te ayudar a recuperarte econmicamente.
e)
El lunes me voy a comprar el coche que anteayer te ense.
f)
Nos veremos en la fiesta que maana por la noche organizan mis amigos de Ibiza.
g)
Tu madre te ha dicho que pongas la mesa con ayuda de tu primo.
h)
No me apetece nada el viajar durante todo el fin de semana por Francia.
40
3.4 L'article neutre lo

Larticle definit en la nostra llengua t les formes segents:
Mascul
Femen
Singular
el
la
Plural
els
les
Per tant, podem observar que lestructura del nostre sistema lingstic no coincideix amb la
del castell ja que aquesta llengua t larticle neutre lo, que susa amb dues funcions
diferents: abstractiva o intensiva. Aix doncs, cal evitar ls daquest article perqu s un calc
del sistema castell.
a) Funci abstractiva
Aporta un valor abstracte o general a un adjectiu, participi, proposici adjectiva, etc. Les
estructures que cal fer servir sn les segents:
1) Els demostratius a, aix i all: All que veus s el cim dAitana.
2) Els substantius generalitzadors cosa, fet, etc.: El fet ms curis s que no hi va haver
retencions quan passvem per Alcoi.
3) Larticle el pot reforar-se amb tot i, daquesta manera, seviten ambigitats: El
sacerdot va explicar-nos (tot) el que ja sabem. No s gaire recomanable usar aquesta
forma davant de participi o de la preposici de: *Marina ens conta lafirmat pel
ministre en les conferncies de premsa, s millor utilitzar: Marina ens conta les
afirmacions del ministre en les conferncies de premsa.
4) Amb el femen es formen estructures ms genunes: El vertader del cas (millor: la
veritat del cas) s que el testimoni va mentir perqu era amic dels familiars de lacusat.
b) Funci intensiva
Les estructures amb funci intensiva es caracteritzen per la presncia de partcules
comparatives, quantitatives, etc., per exemple com, molt, tant, si... Cal assenyalar que en
aquesta funci s incorrecta la substituci de larticle lo per la forma el.
Arribar fins a Castell s dall ms fcil (*s el ms fcil).
Llus s dall ms estpid (*del ms estpid).
Diuen que se naniran a viure com ms lluny millor (*el ms lluny possible).
RECORDEU
Mai no podeu fer servir el quantitatiu quant com a intensificador.
Exemple: Vosaltres no sabeu com vam patir durant la guerra (mai *quant vam patir durant
la guerra)
41

c) Modismes
A continuaci hi ha una srie de modismes i frases fetes que cal fer servir per evitar
calcs innecessaris.
Castell
a lo grande
a lo lejos
a lo loco
a lo mejor
a lo sumo
de lo contrario
en lo referente a
en lo sucesivo
es lo de menos
es lo mismo
lo dems
por lo cual
por lo general
por lo menos
por lo pronto
por lo tanto
por lo visto
todo lo ms
Catal
a cor qu vols
a la llunyania
a la babal
potser, probablement, tal volta, a la millor
a tot estirar, com a mxim
altrament, si no
pel que fa a, quant a
en avant, ms avant, dara endavant
(aix) no t importncia, (aix) rai
tant fa, s el mateix
la resta
per aix, per la qual cosa
generalment, en general
almenys, si ms no
primerament, dantuvi
per tant, doncs
segons sembla, pel que es veu
a tot estirar, com a mxim
3.4.1 Exercicis
1. Corregiu larticle neutre que apareix en les frases segents:
Ja has mirat lo que et vaig portar?
Els vens de dalt sempre pensen en lo seu. Mai no canviaran.
A lo millor vaig al cinema amb Jordi. Thi apuntes?
Pere sempre diu lo mateix.
Lo neta que sempre anava i ara sembla una miserable!
Lo ms estrany de tot s que Teresa va venir sense cotxe.
Lo que tu vols no s possible.
Enguany es portar lo blanc i lo negre.
Lo divertit que s llegir i vosaltres sempre esteu mirant la televisi!
42
Lo cert s que els jutges sempre teniu ra.

Vine lo ms prompte possible perqu hem danar-nos-en a Elx!
Em dna lo mateix que no vingues! La decisi s teua.
No vull que digues als meus pares ni lo ms mnim sobre laccident de trnsit.
Sortosament, cada dia augmenta el consum de lo ecolgic.
2. Traduu les frases segents amb les solucions genunes:

Los amigos de su vecina han celebrado la boda a lo grande.
El fontanero dice que tiene que cambiar el grifo, de lo contrario el problema persistir.
El mdico ha llamado y ha dicho que vayas lo ms pronto posible a su consulta.
Ese cantante es lo ms del verano.
En lo sucesivo tienes que llevar una dieta baja en caloras y grasas animales.
El trabajo lo tendrs que hacer lo mejor que sepas ya que lo corregir el coordinador.
Lo que ms me gusta de Isabel es su simpata y amabilidad.
Nunca hago las cosas a lo loco porque as me lo ensearon mis padres.
Mi marido no me quiere ni lo ms mnimo.
Mira lo grande que se ha hecho el sobrino de tu hermana.
Por lo visto el examen se aplazar porque el presidente del tribunal ha cado enfermo.
Lo bello que es vivir junto a tu familia en un pueblo del interior!
Esta vez Cristina por lo menos salud cuando nos vio.
Aquella casa no es lo suficientemente grande para toda nuestra familia.
____________________________________________________________________________
43
3. Corregiu els errors que trobeu en les frases segents:

1. No s de qu et queixes si sempre fas lo que vols.
____________________________________________________________________________
2. Lobra de teatre que vam veure desps-ahir no em va agradar lo ms mnim.
____________________________________________________________________________
3. No he vist aquesta pellcula de qu parles, per lo qual no puc opinar.
____________________________________________________________________________
4. s difcil explicar qu s lo que mha passat.
____________________________________________________________________________
5. Heu dacabar a rpidament. Tot lo dems no corre tanta pressa.
____________________________________________________________________________
6. Aquesta nit fan lo de sempre: futbol i ms futbol.
____________________________________________________________________________
7. Ja sou lo suficientment grans com per a fer aquestes bajanades.
____________________________________________________________________________
8. He danar-men de viatge, per lo qual no podr anar al sopar dantics alumnes del collegi.
____________________________________________________________________________
Unitat 4. Determinants II: demostratius, possessius,

numerals, quantitatius i indefinits
4.1 Demostratius
Els demostratius indiquen la situaci de la persona o cosa de qu es parla respecte de qui parla
o escriu. Situen el substantiu en lespai o en el temps en relaci amb les persones que
intervenen en la situaci comunicativa.
Mascul
Femen
Neutre
Proximitat
immediata
aquest
aquests
aquesta
aquestes
Proximitat
mediata
aqueix
aqueixos
aqueixa
aqueixes
aix
Llunyania
aquell
aquells
aquella
aquelles
all
Recordeu que les formes este i eixe i les seues variants en gnere i nombre nicament sn
adequades per a un registre oral colloquial. Tingueu en compte que s totalment inadequat
barrejar les dues formes. Per exemple:
*De segur, que aquesta temporada no podrs trobar uns esclata-sangs com
estos que jo he trobat
SUGGERIMENT
En els nivells ms formals s recomanable adoptar el sistema binari de referncia,
amb les formes aquest i aquell. Reservarem ls daqueix als casos en qu hi haja una
necessitat estricta de diferenciar entre el primer grau i el segon.
44
45
Unitat 4. Determinants II: demostratius, possessius, numerals...
4.2 Possessius
Indiquen possessi o propietat, pertinena, especificaci i relaci dalg o dalguna cosa
respecte del nom que determinen. Nhi ha de tnics i dtons segons es pronuncien units o no
a la paraula que precedeixen. Tenen variaci de gnere i de nombre.
Tnics
Singular
Un possedor
Diversos possedors
Mascul
el meu
el teu
el seu
el nostre
el vostre
el seu
Femen
la meua
la teua
la seua
la nostra
la vostra
la seua
Plural
Mascul
els meus
els teus
els seus
els nostres
els vostres
els seus
Femen
les meues
les teues
les seues
les nostres
les vostres
les seues
tons
Singular
Un possedor
Diversos possedors
Mascul
mon
ton
son
nostre
vostre
son/llur
Femen
ma
ta
sa
nostra
vostra
sa/llur
Plural
Mascul
mos
tos
sos
nostres
vostres
sos/llurs
Femen
mes
tes
ses
nostres
vostres
ses/llurs
REMARQUES
a) Recordeu que les formes tniques sempre han de portar larticle determinat quan van davant del
mot que determinen o quan tenen un valor pronominal: el meu oncle, la meua neboda, etc. No
obstant aix, quan van darrere del mot en prescindim (David s germ meu).
b) Les formes meva, teva, seva, etc. no sn les formes prpies de lestndard valenci, per sn
admissibles sempre que es mantinga coherncia en tot el text: aix implica que no shan de
barrejar les dues possibilitats!
c) Els possessius tons tenen un s ms restringit ja que solament els podem fer servir precedint
algunes relacions de parentiu (ma cosina, mon pare, mes nebodes), davant de les paraules vida i
casa (Aix no ho he vist en ma vida i Ma casa t molta illuminaci) o alguns tractaments (Du
Nostre Senyor).
d) Per a diversos possedors tenim la forma llur i variants. Es tracta dun possessiu que t una
vigncia escassa perqu ja fa segles que s estrany en la major part del domini lingstic. s ms
recomanable usar les altres formes que hi ha en el requadre.
e) Els possessius podem fer-los servir en lloc dels pronoms personals quan segueixen certs adverbis
usats amb carcter prepositiu. Exemple: Si vols arribar-hi, vs darrere meu.

f) Cal evitar labs dels possessius en casos en qu no corresponen (sobretot davant les parts del cos,
peces de roba, les relacions de parentiu, etc.). Exemples: *He oblidat a casa el meu mocador,
millor He oblidat a casa el mocador; *El vaig reconixer pel seu nas, millor El vaig reconixer
46
4.3 Numerals
Expressen quantitat exacta (cardinals), ordre (ordinals), fracci (partitius) o multiplicaci
(multiplicatius).
4.3.1 Cardinals
0 zero
10 deu
20 vint
1 u, un, una
11 onze
30 trenta
2 dos, dues
12 dotze
40 quaranta
3 tres
13 tretze
50 cinquanta
4 quatre
14 catorze
60 seixanta
5 cinc
15 quinze
70 setanta
6 sis
16 setze
80 huitanta, vuitanta
7 set
17 dsset, disset
90 noranta
8 huit, vuit
18 dhuit, divuit
100 cent
9 nou
19 dnou, dinou
1.000 mil
REMARQUES
a)
Escriurem guionet entre desenes i unitats (trenta-quatre, seixanta-sis...), i entre

unitats i centenes (tres-cents, quatre-centes). Per recordar millor aquesta regla, cal
que memoritzeu el nom D-U-C.
b)
Els numerals que van del 21 al 29 porten dos guionets: vint-i-tres, vint-i-set, vint-inou...
c)
Recordeu que no es pot dir un *mill, ja que la forma correcta s: mili, bili, trili,
etc.
d)
Recordeu que els numerals generalment sn invariables; no obstant aix, algunes

formes tenen femen i mascul: un/una, dos/dues i cents/centes.
e)
Els cardinals quan susen com a ordinals no tenen forma femenina. Aix, direm u en
lloc de un. Exemples: Ens nanirem de vacances lu dagost; El professor ens ha
rems a la pgina vint-i-dos del dossier.
f)
Els numerals cardinals tamb poden utilitzar-se com a qualificatius (sense adoptar
el plural). Exemples: La crisi va tenir lloc en la dcada dels noranta.
47
4.3.2 Ordinals
1r / 1a
2n / 2a
3r / 3a
4t / 4a
primer/a
segon/a
tercer/a
quart/a
A partir del nmero cinc per a formar lordinal heu dagafar el cardinal i heu dafegir-li la
terminaci - per al mascul i -ena per al femen: cinqu, nov, des, trenta-unena, vint-itres...
REMARQUES
a)
Tots els ordinals adopten la desinncia de femen i plural igual com els adjectius
qualificatius: segon, segona, segons, segones; sis, sisena, sisens, sisenes; etc.
b)
Tamb existeixen els ordinals quint, sext, sptim, octau, dcim... usats normalment
com a substantius: una octava (intervals musicals); Jo sc de la quinta dAssumpta.
c)
Les formes femenines dels ordinals sempren com a collectius: Vull que compres una
dotzena dous; El meu germ solament tindr vacances durant la primera quinzena
de juliol. Els altres numerals collectius sn: duo, duet, parell; tercet; quartet; sextet.
d)
Els ordinals escrits en xifres romanes i superiors a deu es lligen usualment com a
cardinals: el segle XX (el segle vint), aneu al captol XII (al captol dotze).
4.3.3 Partitius
mig / mitja / meitat
segon / segona
tercer / tercera
quart / quarta
cinqu / cinquena
sis / sisena
des / desena (dcim)
vint / vintena (vintsim)
cent / centena (centsim)
mil / milena (millsim)
REMARQUES
a)
Sn quasi sempre substantivats: un mig; dos teros. Exemple: Ha perdut un cinqu

del seu pes. Per sovint sn substituts per uns altres girs: Solament ha vingut una
tercera (o tera) part de lalumnat (al costat dun ter).
b) Com heu pogut comprovar en el requadre que hi ha ms amunt, hi ha formes que

admeten dues possibilitats, encara que s ms recomanable ls de la primera:
dcim o des
centsim o cent
millsim o mil
48
4.3.4 Mltiples
doble
triple
qudruple
quntuple
sxtuple
sptuple
ctuple
nnuple
dcuple
cntuple
REMARQUES
a)
Tret de la forma doble que s invariable, la resta admet una forma femenina en -a quan
sapliquen a magnituds; s a dir, quan signifiquen que s com tres (o quatre, o cinc,
etc.) vegades un altre. Exemple: Latleta ha corregut una distncia tripla a la de la
setmana passada, s el millor de tots. En canvi, sn invariables quan signifiquen
format per tres (o quatre, cinc, etc.). Exemple: Portugal ha format part de la triple
aliana europea.
b)
Sovint els mltiples sn substituts, sobretot a partir de qudruple, per perfrasis com
per exemple: El preu de la gasolina ha pujat quatre vegades ms enguany que lany
4.3.5 Exercicis
1. Escriviu amb lletra les expressions numriques segents:
a) Lany 1992 va ser el millor any de ma vida perqu vaig guanyar 22.616.417 pessetes en
un sorteig de loteria.
b) M. ngels prendr possessi de la plaa de jutgessa l1 de juny.
c) Joan XXIII va ser un papa molt valorat pel poble.
d) Beethoven s lautor de la 5a simfonia.

e) Agafa 2 jaquetes i 1 bufanda perqu al despatx fa molt de fred.
f) El rei Pere III el Cerimonis era el fill 2n dAlfons III i de Teresa dEntena.
g) Aneu a la pgina 22 del llibre de lectura!

h) Encara no us heu estudiat ni les 3/5 parts del temari. Aix, mai no aprovareu!
i) Ferran i Rosa han comprat una casa que els ha costat 23.567.222 pessetes.
j) Noms va assistir al concert de Llus Llach unes 2/4 parts del pblic.
4.4 Quantitatius
49
VARIABLES
quant, quanta, quants, quantes
tant, tanta, tants, tantes
molt, molta, molts, moltes
(de)
poc, poca, pocs, poques
bastant, bastants
gaire, gaires
LOCUCIONS
ADVERBIALS
una mica de
un poc de
bona cosa de
ben b
un munt de
un grapat de
una colla de
gens (de)
gens ni mica de
INVARIABLES
gaireb
quasi
fora
ms
prou
menys
noms
massa
almenys
mica
REMARQUES
a) Solen anar seguits de la preposici de: els masculins singular (quant, molt, poc,
tant), bastant i gaire, per mai massa ni fora.
b) s molt important que no confongueu les formes prou i bastant ja que no
signifiquen el mateix. El primer significa en quantitat suficient i el segon, en
quantitat regular. Vegeu lexemple segent: Miracle mha posat bastant arrs per
no en tinc prou.
c) Tampoc heu de confondre el quantitatiu quant amb ladverbi o conjunci quan.
Vegeu els exemples segents:
Magrada quan em portes bombons.
Quant than costat els bombons?
d) Recordeu que el quantitatiu tant es redueix a la forma tan davant dun adjectiu, un
adverbi o una locuci adverbial. Exemples:
Em fa por quan vas tan de pressa amb el cotxe nou.
Testime tant!
e) Molt i fora (contraris de poc) els emprem en frases afirmatives, ja que en frases
condicionals, interrogatives i de dubte utilitzarem, aix s, en registres molt formals,
gaire. s ms usual massa (excessivament), prou (en quantitat suficient, tal com
cal) o bastant (en quantitat o nombre regular). Exemples:
Maria t molta illusi de treballar amb nosaltres.
50
4.4.1 Exercicis
1. Completeu els buits segents amb quant o quan, tant o tan:
a) _______ ten vages, tenyorar!
b) _______ arrs hi ha? Si no nhi ha, compran!
c) Fa _______ de fred que no mabelleix anar al cinema amb tu.
d) _______ arriben els pares, mavises!
e) s _______ amable que _______ alg t problemes sempre lajuda.
f) Us agrada _______ estar junts que _______ us veieu no escolteu ning.
2. Completeu els espais buits amb els adverbis de quantitat segents: gens, massa, prou,
quasi, menys, bastant, almenys
a) Segons Josep, hi havia __________ gent en el concert de Madonna.
b) El jupet que heu comprat per a lavi no magrada __________.
c) El metge diu que has de beure __________ dos litres daigua.
d) Si et vols aprimar, haurs de menjar ________.
e) __________ tots els teus amics estudien Magisteri.
f) Tinc _________ treball per encara no en tinc _________.
3. Completeu cada frase amb una de les formes que hi ha entre parntesis. Compte amb
la flexi de gnere i nombre:
(quan / quant)
1. ______ ens nanem a Saragossa?

2. No s ______ mha costat, per no era car.
3. Recordes __________ vivem a Ontinyent?
(prou / bastant)
4. Teniu beguda? No, no en tenim ________.

5. Calleu! Ja nhi ha __________.
6. Convncer la ministra ens ha costat ___________ esforos.
(tan / tant)
7. Cal que treballes _______ de pressa com els teus companys.

8. Guillem estava ________ enamorat que semblava babau.
9. Antoni, no menges _________ que et posars malalt.
(gaire / molt)
10. No tens _________ diners en el portamonedes.

11. Ladvocat treballa ________ en el nostre cas.
12. Jo tinc _________ amigues que viuen a Valncia.
51
4.5 Indefinits
Els adjectius o els pronoms indefinits determinen el nom amb el mnim de precisi. Nhi ha
que poden fer dadjectius i de pronoms, i daltres solament sn pronoms.
Formes variables
amb flexi completa
un, una, uns, unes

algun, alguna, alguns, algunes
mateix, mateixa, mateixos, mateixes
tot, tota, tots, totes
cert, certa, certs, certes
Formes variables amb

flexi incompleta
altre, altra, altres

tal, tals
qualsevol (singular), qualssevol (plural)
qualque, qualques
ambds, ambdues
Formes invariables
cada
res
cap
sengles
REMARQUES
a) Recordeu que alg, ning i cadasc (o cada u) nicament funcionen com a pronoms i,
per tant, sn invariables. Sempre fan referncia a persones. No els confongueu amb els
adjectius. Exemples:
De segur que alg vindr a la festa.
Ning no et comprn.
Cadasc va a la seua.
b) Quelcom s una forma amb un s molt restringit, cal reservar-la per a registres molt
formals. s ms aconsellable emprar la forma equivalent alguna cosa.
c) Hom es fa servir en les construccions impersonals. En la llengua parlada sol ser
substitut pel pronom es. Exemples:
Hom diu (es diu que) que Cludia guanyar el concurs.
d) Lindefinit tot i mig es mantenen invariables (en mascul) davant de topnims.
Tot Alacant va participar en la manifestaci.
Mig Novelda no ha assistit al preg que va fer lalcalde.
52

e) Un error molt freqent s usar la forma el mateix per evitar la repetici dun
substantiu esmentat anteriorment. En aquest cas shan de fer servir els possessius i els
demostratius o un pronom feble. Exemples:
Abans daparixer la pellcula tothom en parlava (i no *parlava de la mateixa).
Vam conixer Esteve i la seua dona (i no *del mateix).
Recordeu que fa la concordana amb el substantiu que determina quan va davant i es mant
invariable quan va darrere (a excepci dels pronoms personals). Exemples:
La professora mateix et far la prova de nivell per Ella mateixa / La mateixa
professora et far la prova.
f) Algun sempra en frases afirmatives. Si la frase s interrogativa s recomanable
utilitzar cap o res. Vegeu els exemples segents:
Mhas portat res de la fira?
Teniu cap problema?
g) Varis, vries, com a sinnims de diversos, alguns, s un castellanisme. Podeu evitarho amb formes com les que hi ha a continuaci:
Tenim algunes (o diverses) preguntes que volem que ens contestes (no *vries
preguntes...).
h) Aneu amb compte amb ls del barbarisme el / la / els / les dems. Heu dusar formes
com ara: els altres, els restants, etc. o, en un s genric, la resta. Per exemple:
Solament van aprovar lexamen tres persones, la resta (els altres) no el van aprovar.
i) Un altre calc del castell s utilitzar propi, prpia, propis i prpies per a emfasitzar la
identitat dun substantiu, cal usar mateix (i variants). Exemple:
La mateixa advocada portar a terme totes les diligncies escaients, i no *La prpia
advocada...
j) Heu de distingir les formes cadasc (cada u) i cadascun, cadascuna. La primera s un
pronom que fa referncia a tota persona, sense cap limitaci. Les segones fan referncia a
un element (persona o cosa) que pertany a un collectiu determinat.
Cal prendre fruita tots els dies, per cadasc que menge el que vulga.
Cadascun dels presents en aquesta sala haur dexposar el que pensa.
53
4.5.1 Exercicis
1. Ompliu els buits de les frases segents amb un dels indefinits que hi ha entre
parntesis:
(tot / tota / tots / totes)
1. Van participar en lacte __________ les persones.

2. ________ Alcoi va assistir a la presentaci del cartell.
3. ________ els dirigents es van reunir a Barcelona.
(alg / algun)
1. De segur que __________ amic vindr a buscar-me.

2. __________ de nosaltres haur de dir-los-ho.
3. __________ va telefonar-te, per ara no recorde qui.
(cadasc / cadascun /
cadascuna)
1. _________ dels alumnes far una ressenya.

2. _________ que porte el que tinga a casa.
3. _________ de les filles de Joan far una coca.
2. Traduu:
a) Varias personas han venido a la consulta para pedir cita.
b) El perro est algo delgado.
c) El propio director vino y nos dio la mala noticia.
d) Hemos sacado bastante dinero de la rifa pero no sabemos si tendremos suficiente para
el viaje.
e) La reunin entre los ministros ha durado varias horas.
f) Cualquiera de vosotros est preparado para pronunciar el pregn de fiestas.
g) Has ledo esta novela? Yo conozco al autor de la misma.
h) Toda Novelda ha apoyado la candidatura del presidente de la asociacin.
54
4.5.2 Gens / cap / res / ning

Recordeu que res i ning sn pronoms indefinits i, per tant, no poden anar acompanyats de
cap substantiu. Res significa cap cosa i va referit a coses, i ning significa cap persona i
va referit a persones.
Avui no ha vingut ning a classe.
He anat a comprat i no he vist res interessant.
Gens i cap sn determinants i van acompanyats dun substantiu. Gens portar substantius que
facen referncia a quantitats no comptables (pa, aigua, farina, llet, calor, fred...) i cap en
portar referits a quantitats comptables (cadires, taules, persones...).
Ahir no va fer gens de fred.
No tinc cap jersei blau.
Recordeu que aquestes formes apareixen en frases condicionals, interrogatives i dubitatives
en sentit positiu, i tamb en frases negatives amb valor negatiu.
Si tens cap problema no dubtes a fer-mel saber.
Aix mateix, heu danar amb compte i no confondre el pronom res i el quantitatiu gens.
Jlia no estudia gens (perqu s una mandrosa).
Jlia no estudia res (perqu no es dedica a lestudi).
4.5.3 Exercicis
1. Completeu les frases segents amb cap, res, gens i ning:
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
k)
l)
m)
n)
o)
p)
q)
ngel ho ha fet, per sense ________ de ganes.

En tot el dia no ha vingut __________.
Ja heu llegit les novelles? No, encara no nhem llegit ________.
En larmari no hi ha _________ camisa neta.
El seu riure no magrada __________.
Queda llet en la nevera? No, no en queda ___________, me lhe acabada jo.
Heu vist necs al llac? No, no nhem vist ________.
Hem anat al cinema i no hi havia ___________.
Qu tha portat Pep de Frana? No mha portat ___________; s un garrepa.
Durant tota la setmana els infermers no han treballat ____________.
Durant tota la setmana els infermers no han fet ___________.
Ha passat _________? No, no patesques que noms ha estat un ensurt.
No magrada _________ que et poses aquesta camisa amb els pantalons negres.
Vam quedar tots els amics a la plaa, per no hi va venir ____________.
Xavier, posam una mica ms darrs. Ho sent per no en queda ________.
Si vols ________, mho dius.
El gat no menja ________ del que li he posat, qu li passar?
r) Qui ha escrit aix en la pissarra? No ha estat __________.
55
2. Feu una mica de reps de quantitatius i indefinits, i corregiu les incorreccions que
trobeu en les frases segents:
a) Nosaltres dinem a les dos quant tenim temps.
b) He rebut bastantes visites que mhan portat forces regals.
c) Hi havia vries persones que el coneixien.
d) Si volen algo de mi, ja mavisaran.
e) Vull que vinguen tres voluntaris qualsevols.
f) Ara vindran els dems amics: Pere, Jordi i tots els dems.
g) Si hi ha algun vestit que tagrade, compra-tel.
h) A cadascun, li ser donat el que es mereix en el regne del cel.
i) De totes aquelles coses no hi ha ningn objecte que magrade.
j) Rodejarem la casa i tombarem la porta de la mateixa.
k) Escolteu-me tots: amics, familiars i dems assistents.
l) Conec vries persones que tindrien molts problemes si decidrem suspendre lacte.
m) Van eixir del local, per desprs van tornar al mateix.
n) No s acceptable cobejar els bns ajens.
o) No es pot passejar perqu mitja Alacant est en obres.
Unitat 5. Categories nominals: substantiu i adjectiu

5.1 Gnere del substantiu
El gnere del substantiu s totalment arbitrari quan designa coses i idees abstractes. Quan
designa persones i animals que tenen dos gneres, el femen es forma de diverses maneres:
Regles
Remarques
Pot modificar-se lltima grafia:
-p -ba (llop lloba)
-t -da (advocat advocada)
-c -ga (cec cega)
-f -va (serf serva)
-s -ssa (s ssa)
-u -va (romeu romeva)
-l -lla (Marcel Marcella)
Generalment, safegeix una -a al mascul.

Ex.: conill conilla
Els substantius acabats en -e, -o, -u tones canvien aquestes

per una -a.
pediatre pediatra, monjo monja, Andreu Andrea
En alguns casos, safegeix al mascul les terminacions
-na, -ina, -essa (ocupacions i crrecs).
cos cosina, heroi herona, metge metgessa
Alguns tenen terminacions prpies.
-or -riu
emperador emperadriu
-leg -loga psicleg psicloga
Uns pocs mots fan el mascul afegint ot al femen:
perdiu perdigot, bruixa bruixot, abella abellot
Sn invariables els acabats en -aire, -ista, -cida i -ta.
el / la boletaire, el / la pianista,
el / la parricida, el / la gimnasta
Noms danimals invariables afegeixen
mascle o femella:
el rossinyol mascle / el rossinyol femella
la sargantana mascle / la sargantana femella
Mots amb arrels diferents per al mascul i el femen.
amo mestressa cavall egua
56
orfe rfena
el / la conserge
el / la noble
prncep princesa
marqus marquesa
pags pagesa
57
5.1.1 Exercicis
1. Escriviu el femen de les paraules segents:
Ex.: Llus
Llusa
14. merlot
1. gos
_______________
15. cadernera _______________
2. cadell
_______________
16. taxista
_______________
3. treballador _______________
17. porc
_______________
4. actor
_______________
18. sastre
_______________
5. notari
_______________
19. sucida
_______________
6. s
_______________
20. avi
_______________
7. jueu
_______________
21. plebeu
_______________
8. tocleg
_______________
22. heroi
_______________
9. padr
_______________
23. comte
_______________
10. prncep
_______________
24. llebrot
_______________
11. marqus
_______________
25. ase
_______________
12. astronauta _______________
26. drapaire
_______________
13. abat
27. sargantana _______________
_______________
_______________
2. Canvieu de gnere les paraules segents:

duc
tia
bruixa
captiu
actor
mandatari
cos
cavall
du
emperador
europeu
poeta
amo
secretari
pag
garr
cabra
perdiu
artista
marroqu
ve
germ
serf
abella
burro
esclau
robavellaire
5.1.2 Divergncies respecte al castell
58
De vegades, per influncia del castell, usem equivocadament el gnere dalguns substantius.
Per aix, cal recordar el gnere daquestes paraules:
Sn de gnere femen
acne
destrossa
estrada
oda
serena
alicates
disfressa
estrena
olor
sndrome
anlisi
dita
hematies
orenga
sucrera
andana
empara
icona
postres
suor
apoteosi
empenya
imperdible
potinga
teulada
aroma
encesa
letargia
rtio
tomaca
botija
escalopa
marat
reguera
xinxes
calor
escaparata
marjal
remor
magnlia (larbre)
cellofana
esperma
megatona
resplendor
Snia (el riu)
dent
esplendor
merenga
resta
serradora (lloc de treball)
desfilada
espremedora
mona
sabata
Sn de gnere mascul
afores
compte
escafandre
llegum
regle
afront
contrallum
espinacs
lleixiu
senyal
allargador
corrent
estratagema
malt
solitari
avantatge
costum
estru
marge
sotsobre
bacteri
deute
front
nvol
trmits
crcer
dot
interrogant
orde
torticoli
cataplasma
dubte
interviu
pebre
59
5.1.3 Exercici
1. Comproveu si recordeu el gnere daquestes paraules. Poseu larticle determinat o
indeterminat que els corresponga:
Ex.: No magraden els espinacs.
a) _____ calor daquell forn era insuportable.
b) _____ marat de ball ser diumenge.
c) Sentia _____ olor de colnia barata.
d) s fcil llevar les taques que deixa _____ suor.
e) Tinc _____ estru molt ben ensinistrat: canta.
f) _____ bacteris provoquen malalties.
g) La iaia cuina_____ llegums insuperablement.
h) El comte viu del conte i t _____ compte corrent molt gran.
i) Haureu de tenir _____costum de rentar-vos les mans abans de dinar.
j) Avui anirem a veure ____ afores de la ciutat.
k) Cambrer, ____ compte, per favor.
l) Hi ha hagut _____ avaria en _____ corrent elcric.
m) No he vist ____ senyal i he aparcat en un gual.
n) No estic dacord amb ____ anlisis que han fet els tcnics.
o) Aquesta carretera t____ pendent molt fort.
p) ____ deutes sempre sn un problema.
q) He fet _____ postres exquisides.
r) Si sen van ____ nvols lluir el sol amb fora.
s) He agafat un drap per netejar ____ pols.
t) _______ dot de la donzella era de perles precioses.
u) No li valgueren ______ estratagemes en aquell judici.
v) Posa ______ lleixiu a la roba.
w) El metge li diagnostic _______ torticoli en grau avanat.
x) Portam ___________ alicates i tallar el fil daram.
60
5.1.4 Paraules amb doble gnere i significat diferent

Mascul
Femen
de clavar
clau
No vull que claves un clau en la paret.
malaltia
clera
Lepidmia del clera.
article dopini dun peridic
editorial
Aquest editorial davui no magrada.
disposici de les coses
ordre
Tot ho fa seguint un ordre
vergonya
pudor
No t ni el ms mnim pudor.
salutaci
salut
Mha fet un salut molt afectus, avui.
batec
pols
T el pols accelerat: s un atac!
la dormida
T un son molt lleuger.
paviment
El terra del bany s de marbre.
excavaci
Feia un vall per a canonades daigua.
propsit, intenci
El fi era que tots ho passarem b.
aparell per a fer llum
Encn el llum.
bra de mar entre dos territoris
El canal de la Mnega.
son
terra
vall
fi
llum
canal
dobrir i tancar
La clau de la maleta s aquesta.
ira, rbia
La clera dels dus.
empresa editora
Una editorial publica el meu llibre.
manament
Esperava una ordre del seu cap..
olor desagradable
No suporte la pudor de la llet agra.
estar sa
La meua salut s perfecta.
petites partcules
La pols del ciment deixa el cotxe
negre.
les ganes de dormir
Tinc molta son durant tot el dia.
tots els altres sentits
Aquesta terra s argila.
depressi entre muntanyes
Aquesta vall s molt ampla.
acabament, final
A s la fi per als teus somnis.
claredat
Treballe sempre amb la llum del sol.
conducte
Hem de reparar la canal de la teulada.
5.1.5 Exercici
1. Llegiu aquestes frases i amb lajuda del diccionari, si cal, esbrineu quina s la parella
de cada animal. Desprs escriviu dues columnes i relacioneu cada animal amb la seua
parella tal com fem en lexemple:
a)
Ex.: elefant
b)
___________
c)
macerada.
d)
llegendria.
e)
campanar.
Livori dels elefants s molt cobejable.

elefanta
En aquella granja feia falta un ase.
___________
La carn de perdigot sol cuinar-se
___________
___________
Moby Dick s el nom duna balena
___________
___________
Enguany no han vingut les oronetes al
___________
___________
61

f)Ls s un animal en perill dextinci.
g)
___________
h)
apreciades.
i)El meu cavall va coix.
j)El canari s un animal domstic.
___________
___________
El
pat
doca
s
excellent.
___________
Les cuixes de granota sn molt
___________
___________
___________
___________
___________
___________
5.2 Nombre del substantiu

Regles
Normalment safig -s al singular:
poll polls
Acabats en -a tona, canvien a -es:

ona ones
Acabats en vocal tnica afegeixen -ns:

macarr macarrons
ve vens
Remarques
Tamb poden afegir ns mots com:
home homes o hmens
jove joves o jvens
Alteracions ortogrfiques
cq
rica riques
c
auda audaces
gug
aigua aiges
ggu
homloga homlogues
jg
roja roges
Afegeixen noms -s
-sofs, cafs, bebs, consoms, bisturs,
xamps...
-noms de les lletres: les as
-notes musicals: els dos
-partcules gramaticals usades com a
substantius: els perqus
Acabats en: -st, -xt, -sc, -ig

fan el plural en -os o -s
text textos o texts
casc cascos o cascs
assaig assajos o assaigs
Acabats en: -, -x, -ix, -ex, -tx
Fan el plural en os
capa capaos
sufix sufixos
reflex reflexos
coix coixos
despatx despatxos
Afegeixen -os els masculins aguts acabats en:
-consonant + s: curs cursos
-s : pis pisos
-s: autobs autobusos
Afegeixen -sos els masculins acabats en
-s: capats capatassos
-s: congrs congressos
- algeps, fons, ens, socors, temps...

- dies de la setmana acabats en -s
els dilluns, els dimarts i els dijous
-dervats amb sufix -s: canyissos
-derivats amb el sufix -s: pallussos
-relacionats amb mots amb /s/: russos
-pius i plus
-aiguarrasos,
asos,
casos,
gasos,
gimnasos, masos, vasos
-derivats amb sufix -s:
francs>francesos, imprs>impresos
-mes mesos, dos dosos, tres
62
tresos.
-derivats amb -s difosos
-relacionats amb mots amb /z/: esposos
-dosos
-s: arrs>arrossos
Sn invariables
- femenins acabats en -s: la/les cries, pols
- masculins en -s: el/els llapis, cctus
Amb -s (plural grfic, no fontic):
apndixs, ndexs, faxs, esfinxs, hlixs, linxs
5.3 Gnere i nombre de l'adjectiu

En general, la flexi de ladjectiu segueix les mateixes regles que hem vist per a la formaci
del gnere i el nombre dels substantius. Recordeu que hi ha adjectius duna terminaci per als
dos gneres (cruel, cruels), i daltres amb dues, que de vegades no coincideixen amb les del
castell (trist, trista, tristos, tristes).
5.3.1 Gnere
Acabats en consonant fan el femen afegint una -a al mascul:
fosc fosca; net neta, dol dola.

Canvis ortogrfics:
td
acusat acusada
uv
blau blava
gug ambigua ambiges
jg
roja roges
c
auda audaces
-l-ll- tranquil tranquilla
cg
cq
ggu
sss
-ig-j-
groc groga
ric riques
homloga homlogues
ros rossa
boig boja
Els adjectius acabats en vocal tnica recuperen una -n en el femen:
ser serena, ple plena, mar marina.

Els masculins acabats en -i o -u tones precedides de consonant fan el femen afegint
una -a: aeri aria, auri uria, ferri frria.
En el cas dels masculins acabats en -o tona, la canvien per -a:
fondo fonda, flonjo flonja.
Els mots acabats en -au, -iu i -ou canvien aquesta terminaci per -ava, -iva i -ova en
femen: blau blava; nociu nociva, tou tova.
Els que acaben en -eu canvien aquesta terminaci per ea en el femen:
Europeu europea (excepte hereu hereva).
5.3.2 Nombre
Els adjectius formen el plural afegint una -s al singular:
blanc blancs, verd verds, tebi tebis.
Els adjectius acabats en -a tona fan el plural en -es:
amfbia amfbies, nmada nmades, dola dolces.
Els acabats en vocal tnica fan el plural amb la terminaci -ns:
63
ple plens, div divins.

Els adjectius acabats en -s fan el plural amb la terminaci -os
(de vegades dupliquen la essa): gris grisa, ras rasos, masss massissos.
Els que acaben en -x, -ix o -tx tamb fan el plural en -os:
baix baixos, fix fixos.
Els que acaben en - tenen una forma per al mascul i una altra per al femen:
auda audaos/audaces, fero feroos/feroces.
5.3.3 Exercicis
1. Completeu les sries segents segons lexemple:
Ex.: groc
a) ___________
b)
beix
___________
c)
___________
___________
d)
___________
___________
e)
elegant
___________
f)com
g)
___________
___________
h)
___________
i)___________
j)ample
k)
___________
___________
l)___________
m)
sinistre
___________
n)
___________
o)
estudiant
___________
p)
___________
q)
___________
___________
groga
grocs
grogues
___________
___________
vellutades
___________
___________
foniatra
___________
___________
lents
___________
___________
___________
aliena
___________
___________
___________
___________
___________
perverses
vaga
___________
___________
___________
___________
___________
___________
aptes
___________
tendres
___________
___________
___________
___________
___________
___________
___________
ineptes
___________
autodidacta
___________
___________
atroces
2. Canvieu el nombre de tot el que pugueu de les frases segents:

a)
Les oques que es passegen per la plaa molesten el trnsit.
b)
Els soterranis de les cases antigues sn ttrics.
c)
Algun fenomen que ha ocorregut al costat mha fet por.
64
d)
Les pluges dels ltims anys han acabat amb les anyades
e)
Tinc la m grossa com la dun gorilla.
f)El reflex de lespillet que hi ha al fons del calaix em fa nosa.

g)
El comer i les arts sn bones dedicacions.
h)
No em dnes ms medicines, que tinc marejos.
i)El despatx que mha posat lempresa s el millor de ledifici.

j)El vaixell, lavi, el tren, el cotxe i caminar sn mitjans de transport.
3. Poseu en plural els substantius de les oracions segents i feu-hi les modificacions
pertinents:
a)
La taronja valenciana s massa dola.
b)
Tot nen t el mateix desig.
c)
Amb la mquina de rentar la roba sha perdut el safareig del poble.
d)
Quin dilluns i dimarts tenim classe de valenci?
e)
Ha de ser recuperada la can tradicional de la regi.
f)Al prat hi ha una vaca que pastura.

g)
Laigua de la font daquell poble t un gust molt diferent.
h)
La barca de pesca no ix dissabte a la nit.
i)La professi ms habitual del sus s fcil dendevinar.
4. Traduu les frases segents:

a)
Las bacterias son asquerosas.
b)
paga.
Tiene una costumbre muy fea: cuando tiene una deuda muy gruesa nunca la

c)
Este perfume tiene un aroma exquisito.
d)
Cundo llegar el fin del mundo?
65
e)
Tiene la frente muy ancha, los dientes pequeos y el resto de su aspecto es
impresentable.
f)En esta farmacia se hacen anlisis clnicos.
g)
El SIDA era desconocido hace 50 aos y ahora es una enfermedad muy grave.
h)
dudas.
Has de hacer un anlisis amplio del problema antes de plantear todas las
66

i)Han cortado la corriente elctrica. Por eso no funciona el aire acondicionado y
notamos un calor tan pegajoso.
j)Tengo mucho sueo, pero despus me desvelo porque tengo el sueo muy ligero y
sufro muchas pesadillas.
k)
Me has asustado y por eso tengo el pulso acelerado.
l)Coged una hoja de papel y dibujad un toro con los cuernos bien grandes.
m)
Dale muchos besos y muchos abrazos.
n)
Habia tanta gente que todos recibimos muchos empujones y algn pisotn.
5.4 Concordana entre substantiu i adjectiu

Si un adjectiu afecta dos o ms noms que tenen el mateix gnere, ladjectiu va, evidentment,
en plural i en el mateix gnere que els noms:
Una cassola i una paella brutes.
Un home i un gos cansats.
Si ladjectiu afecta dos o ms noms de gnere diferent, ladjectiu va en mascul plural:

Un cotxe i una moto vells.
Una bicicleta i un cami rojos.
Homes i dones despullats.
Si ladjectiu va davant de dos o ms noms de gnere diferent, concorda noms amb el primer,
en gnere i nombre:
Fantstica visi i comentari
Bon efecte i impressi
Tamb hi ha la possibilitat de repetir ladjectiu, tant si va davant com si va darrere:

Una escopeta vella i un sarr vell.
Bon exercici i bona presentaci.
Si un nom s determinat per ms dun adjectiu i, per a no repetir-lo, selideix alguna vegada,
s recomanable que vaja en plural:
Els plantejaments immobilista, moderat i radical... (se sobreentn El plantejament
immobilista, el plantejament moderat i el plantejament radical; seria diferent si es
tractara de tres adjectius que afectaren un mateix nom: El plantejament immobilista,
retrgad i reaccionari...)
Els adjectius tot i mig esdevenen invariables i prenen el valor dadverbis quan van davant
dun nom de ciutat, de naci, etc., no precedit darticle:
Tot Barcelona ho sap.
Coneix tot Catalunya.
Exageren quan diuen que a mig Valncia hi fan obres.
5.4.1 Exercici
1. Milloreu, si s possible, les frases segents:
a)
Tota Callosa est plantada de nespres.
b)
He vist un llibre i una ressenya molt bona.
c)
Freda sopa i caf era tot el que lesperava a casa.
d)
De pedra era tota la Gandia medieval.
e)
Lesperava a lestaci mig Santa Pola.
f)Lexamen inicial, parcial i final t parts orals i escrites.

g)
Els anys i les estacions felices passaven rpidament.
h)
Un gat, una balena i un ping grisos decoraven la paret de lhabitaci.
67
Unitat 6. Lxic. Composici i derivaci

En aquesta unitat treballarem els principals fenmens que afecten el lxic, perqu pugueu usar
els mots amb precisi i correcci. Els aspectes que veurem seran les dissemblances amb el
castell els doblets, els barbarismes i els neologismes i els fenmens que afecten la
creaci lxica: la composici, la derivaci i ls del guionet.
6.1 Doblets lxics

Hi ha mots que sassemblen molt, per que tenen significats diferents, els anomenem doblets.
A alguns els prefixos els han conferit un significat nou: semblar / assemblar. Daltres, es
confonen moltes vegades en la llengua colloquial, per tenen significats que cal mantenir.
6.1.1 Exercici
1. Empleneu les frases segents amb la paraula que considereu convenient:
1. ABONAMENT / ADOB
Si vols anar al teatre, primer has de recollir l _____________ en taquilla.
He posat_______________ als rosers perqu isquen flors ms boniques.
2. ACLARIR / CLARIFICAR
Finalment, els caps de govern de la Uni Europea ___________ el tema.
Cal que nosaltres __________ b loli abans de vendrel.
3. AFIRMAR / AFERMAR
Es va ______________ en la seua posici: va _________ que no pensava dimitir.
Hem d___________ els fonaments daquesta casa.
4. ANULAR / ANULLAR
He telefonat per ___________ la cita que tenia amb el metge.
Com que no savenien, van __________ el seu matrimoni: lanell que portaven al
dit___________ no tenia cap valor .
5. APARELL / APARAT
Van fer un sopar amb molt d____________ perqu venia lalcaldessa.
L___________ de televisi deix de funcionar en comenar aquella tempesta amb tant
d___________ elctric.
Com que menja tant t problemes en l_______________ digestiu.
68

6. ATERRAR / ATERRIR
A aquell avi encara no li han donat perms per ________________ i lespera ha
___________ els passatgers.
No sigues tan idealista. _____________, que ja tens 30 anys!
7. BAIXAR / ABAIXAR
El preu de la carn de vedella ha _________ molt.
Cal que ___________ el volum del televisor.
8. BAN / BNDOL
La poblaci es va assabentar del succs pel ____________ que va emetre
lajuntament.
El ____________ cristi ja est preparat per a desfilar.
9. BENA / VENA
Necessite posar-me una __________ per a subjectar millor lesparadrap.
Mhan tret sang de la __________ per fer-me una anlisi.
10. BOSSA / BORSA
Enguany shan incrementat els beneficis dels que inverteixen en __________.
La ____________ o la vida.
He tornat del supermercat carregat amb moltes ______________.
Llus ha regalat a la seua nvia una _________ de pell de cocodril.
11. COLA / CUA
Posa ms ____________ si no vols que es desenganxen els cromos.
Li han tallat la ____________ al gos.
He hagut de fer____________ per entrar al cinema.
En el viatge he hagut de seure a la ____________ de lavi.
Hem comprat un piano de___________ de segona m.
12. CONTE (CONTAR) / COMTE / COMPTE (COMPTAR) / COMPTES
El tresorer tenia dificultats per a aclarir els __________ de lassociaci.
La __________ va assistir al sopar benfic vestida de llarg.
Vs amb __________ i posat el casc, en _________ de fer el boig.
Si tens problemes saps que pots _____________ amb mi.
Si ja has acabat les postres, demanarem el _______________ al cambrer.
He obert un _______________ corrent en la caixa destalvis.
Com que no sap matemtiques, sempre ____________amb els dits.
13. COMPLIMENTAR / EMPLENAR
Sempre estem _________ els mateixos papers.
Es passa el dia _________ els seus superiors jerrquics.
14. COMPONDRE / COMPOSAR
Corelli va ___________ ms de cinquanta concerts per a viol.
Lhan ___________ per no fer els deutes.
69
70

15. CONTEMPLAR / PREVEURE
Es passa la nit ________ la lluna plena.
Aquest apartat de la llei no __________ els casos ms dubtosos.
16. CUB / CUBELL
Ledifici on subicar el museu de les cincies t forma de _____________.
No trobe el _______________, no s on posar els bolgrafs.
Tres al _____________ s igual a nou.
17. DATA / DADA
No se sap encara la __________ de lexamen.
Cal omplir els buits de limprs amb les ____________ personals, i desprs les
collocaran en una base de ________________ general.
18. DIR / DIR-SE
Jo _______ Bond, James Bond.
Ell abans ___________ que no tenia llicncia per a matar.
19. DOBLAR / DOBLEGAR
Quan acabeu ___________ el full per la meitat.
Has de treballar ms, has de ____________ el temps que dediques a lestudi.
Saps si han ____________ aquesta pellcula al catal
Abans de guardar la roba has de ___________-la.
20. DORMIR / ADORMIR
Aquell xiquet no pot ___________ b.
Sensenyen canons de bressol per ______________ el seu fill.
21. ESBORRADOR / ESBORRANY / ESBORRALL
A laula 204 no netegen mai l____________.
Feu primer un ___________ i desprs redacteu la vostra composici.
Em va presentar el treball ple d________________.
22. FAMS / AFAMAT
Des que sha fet___________ ja no ens tracta igual. Ara s una persona molt
__________.
Estava _____________ . Feia molta estona que esperava el men.
23. FULL / FULLA
Si necessiteu ms ________ per a lexamen, men demaneu.
A la tardor cauen __________ dels arbres.
24. GREIX / GRAS (GRASSA)
Com que no vol estar tan __________ es nega a menjar aliments amb __________.
25. LLIURAR / ALLIBERAR
Heu de ___________ els treballs abans del 30 de maig.
Lluiten per ___________ el seu pas.

26. MEDI / MIG (MITJA) / MITJ / MITJAN / MITJANA.
A _____________ agost se celebra la festa de la Mare de Du.
___________ Noruega es va abstenir en les darreres eleccions.
En __________ judicials la sentncia ha causat una forta commoci.
Lavi s el ___________ de transport que menys magrada.
La ___________ dedat dels narcotraficants detinguts s molt baixa.
Ja he netejat ___________ casa.
No t els ___________ necessaris per a investigar.
Treballe en la conselleria de __________ ambient.
La televisi s un __________ de comunicaci molt influent.
27. MEDECINA / MEDICINA
Des que estudia ____________ ja no vol prendre tantes ____________.
28. MESA / TAULA
A les nou del mat sha constitut la ___________ electoral.
Per favor, ajudam a desparar _______________.
Desprs de la conferncia hi hagu una _____________ redona.
La ________ de govern ha dictat la llei que tant espervem.
29. MIDA / MESURA
Pren-li les ___________ per fer-li el vestit de festa.
El govern haur de prendre _____________ molt estrictes contra la corrupci.
Si vols que la recepta tisca b, has de posar-li la _________ exacta de cada
ingredient.
30. MSCUL / MUSCLE
El cos hum t molts ______________.
Em fa mal lesquena perqu vaig carregar una botella de but al ___________.
31. NOMBRE / NMERO
Quin ____________ ha eixit al sorteig de lONCE?
Hi havia un gran __________ dalumnes en la manifestaci.
32. NOMENAR / ANOMENAR
Lhan ____________ president de lassociaci de vens.
Han passat llista? Ja mhan ____________?
33. RGAN / ORGUE
Han restaurat l_______________ de la catedral. Ara sona millor que mai.
Cap__________ del govern central ha ems el comunicat.
Mhe fet donant d________________.
34. POSAR / PONDRE
La gallina va __________ tres ous dor.
__________-vos al costat de la finestra per veure com es __________ el sol.
35. PROVAR / EMPROVAR / TASTAR
Abans de comprar-te la brusa, ___________-te-la.
En el piscolabis vam __________ tota mena de mariscs.
Hem estat ___________ la resistncia del pont nou.
71
72

36. REAL / REIAL
La casa __________ ha ems un comunicat per fer pblic lembars de la infanta.
La pellcula est basada en fets ____________.
37. REVETLLA / BERBENA
Lorquestra Montecarlo vindr a la ________________ de divendres.
La ______________ s una planta verinosa.
38. SEGUR / ASSEGURANA / FIADOR
Ests __________que tot aix no s mentida?
Aquest anell estar ms __________en la caixa de cabals.
Aquest mes he de pagar l____________ del cotxe, la de la casa i la de vida.
Si no vols que hi haja un accident, posa el ___________ a la pistola.
39. SEURE / ASSEURE
No podem ____________, ja que la sala est plena.
Hem ________ el xiquet en la cadira menjadora.
40. SEMBLAR / ASSEMBLAR-SE
Es nota que sn germans, __________________ moltssim.
Amb aquella careta dngel, _____________ tan honrat i tan bona persona.
A mi em ______________ que plour aquest cap de setmana.
41. SENYALAR / ASSENYALAR
No dones a rentar la roba sense abans ______________-la.
Desprs de laccident se li va quedar la cara ________________.
Vosaltres, _______________ amb una creu lopci correcta.
El jutge em va demanar que ___________ el culpable.
42. TATXA / TACA
Em va caure el setrill i em vaig fer una __________molt gran en el vestit.
Necessite ms __________ per a penjar els psters.
43. TERME / TERMINI
Aix sha de fer dins del lmits del ____________ municipal i en un ____________
de set dies com a mxim.
44. VETLA / ESPELMA / VELA
He passat la nit en _________ perqu el xiquet no ha parat de plorar.
Fou tan romntic! Soprem a la llum de les ___________.
s molt ric, fins i tot t un vaixell de ___________.
2. Completeu els buits de les frases segents posant-hi les paraules o les locucions que
sajusten a la definici que hi ha entre parntesis.
1. El policia li va posar les ____________ (JOC DANELLES DE FERRO AMB QU SE SUBJECTEN
PRESOS PELS PUNYS) a aquell ____________ (PERSONA QUE EN MATA UNA ALTRA) tan perills.
ELS
73
2. El futbolista li va posar la ____________ (ACCI DE POSAR EL PEU ENTRE CAMES DALG PER A
FER-LO CAURE) i ell va caure un ____________ (COLP FORT DONAT EN UNA CAIGUDA)
3. El ____________ (PERSONA ENCARREGADA DEXECUTAR
seua missi sense cap mirament.
LES PENES DE MORT)
va complir amb la
4. No has de creuar el carrer per la ____________ (LLOC ON SENCREUEN DOS O MS CARRERS),

sin que ho has de fer pel pas de ____________ (LLOC MARCAT PERQU HI CREUEN LES PERSONES
QUE VAN A PEU).
5. Com que fa tanta calor haurem d ____________ (POSAR
(SOTMS A CONDICIONS).
EN MARXA)
laire ____________
6. Francesc sempre ens conta uns ____________ (OCURRNCIES VIVES I SOBTADES) bonssims.
7. El que ms magrada desprs de la dutxa s eixugar-me amb una bona ____________
(PEA RECTANGULAR DE ROBA PER A EIXUGAR-SE LES MANS I LA CARA) i tot seguit posar-me un
____________ (PEA DABRIC AMB MNIGUES, ESPECIALMENT AQUELLA QUE ES POSA DESPRS DEL
BANY).
8. El jutge va concloure que lhomicidi es va produir amb premeditaci i ____________
(CAUTELA PER A ASSEGURAR-SE LA IMPUNITAT DUNA MALA ACCI).
9. Com que no puc acabar el mes, haur de demanar a lempresa una ____________
(PAGAMENT AVANAT).
10. Sembla que, finalment, el roser ha ____________ (SHA AGAFAT A LA TERRA AMB ARRELS) b.
11. L____________ (DONA ENCARREGADA DATENDRE ELS CLIENTS DUNA COMPANYIA DE VOLS, FIRES,
ETC.) ens ha donat un got amb ____________ (PART LQUIDA EXTRETA, BSICAMENT, DE LES
SUBSTNCIES VEGETALS) de taronja.
12. Tots els anys augmenta el preu de l____________ (CONTRACTE AMB QU SN ASSEGURATS ELS
BNS) del cotxe.
13. Si busques una ____________ (TIRA LLARGA DE TEIXIT EMPRADA PER A SUBJECTAR APSITS EN UNA
FERIDA), cal que mires en primer lloc a la ____________ (ARMARIET O ESTOIG AMB
MEDICAMENTS).
14. Fixat en el que fas que has estat a punt de ____________ (DEIXAR
RECIPIENT) tota laigua pel terra!
ESCAPAR EL LQUID DUN
15. Tots els anys pel maig els ciutadans responsables han de fer la declaraci de la
____________ (ALL QUE SOBT COM A CONSEQNCIA DEL TREBALL, DUNA PROPIETAT, ETC.).
3.
1.
Escriviu la paraula que corresponga a cada definici.
Donar a alg habitaci, posada.

_____________________________________
74
2.
Lloc destinat a matar el bestiar.

_____________________________________
3.
Establiment vora la mar on es fabriquen i es reparen embarcacions.

_____________________________________
4.
Protuberncies frontals (dues) que tenen molts remugants i altres animals.

_____________________________________
5.
Raure la barba i el bigot.

_____________________________________
6.
Acci i efecte de cobrar.

_____________________________________
7.
Que t molt de sabor.

_____________________________________
8.
Torcedura duna articulaci, amb ruptura possible de lligament.

_____________________________________
9.
Persona que en un judici dna fe dalgun fet perqu lha comprovat amb els seus sentits.
_____________________________________
10.
Que no est present.

_____________________________________
11.
Mil vegades mil.

_____________________________________
12.
Dic o mur de protecci contra les onades fet de pedres grosses.

_____________________________________
13.
Causar un espant, un sobresalt.

_____________________________________
14.
Escrit signat amb qu la gent justifica que ha cobrat alguna cosa.

_____________________________________
15.
Lloc on viuen les abelles.

_____________________________________
75
6.2 Els barbarismes

Els barbarismes sn estrangerismes que es consideren innecessaris perqu la llengua
receptora ja t un mot especfic que acompleix perfectament la funci que intenta desplaar
lestrangerisme en qesti. Sn barbarismes, per exemple, lograr (aconseguir, assolir), donarse compte (adonar-se), grifo (aixeta), llavero (clauer), etc.. La majoria dels nostres
barbarismes sn dorigen castell, per alguns provenen de langls o del francs.
Els barbarismes no estan recollits en els diccionaris normatius, encara que poden aparixer en
reculls de dubtes i altres vocabularis bsics. Per a solucionar els dubtes pel que fa a la
traducci de paraules valencianes al castell, i al revs, recomanem el diccionari bilinge
Diccionari castell-catal, Enciclopdia Catalana, Barcelona, 1994.
6.2.1 Exercici
1. Utilitzeu, si cal, un vocabulari per a identificar els barbarismes que contenen les
frases segents i corregiu-los:
a)
Mhe comprat un xaleco de terciopl que vaig veure en lescaparat de la botiga
del xaflan.
El tren de cercanies saturar en landn n 2 daquest apeadero.
b)
Desde luego que est loca la germana del meu ierno. Em trau de les meues
caselles la seua costum de xillar a tothom.
c)
He vist al buss el ressibo de la llum i el del segur del cotxe; menos mal que
he pogut ahorrar un poc.
d)
No s qu regalar-li: uns gemels, una pajarita o un brotxe dor.
e)
Pep est molt gord perqu sempre est menjant bocadillos, golosines i coses
amb grasses. Adems li agraden molt els flans i els hojaldres.
f)Els candelabros que mhan regalat sn de metal. A mi, magraden ms de cobre o de
vidri.
g)
He comprat un comodn que no s del agrado de mon tio.
h)
Han retrassat la reuni, per no obstant aix es far un anlisis complet de
lestat de comtes: diran si hi ha ganncies o prdues.
i)No s saborejar el vi estranger. Aix que no s necessari que traguen el sacacorchos.
76

j)El concejal ha canviat els farols i els adoquins de la cera del meu carrer, per els
problemes de trfic encara continuen.
k)
En aquella taula electoral shan perdut moltes papeletes i aix ha pogut
favorixer la prdua descanys.
l)Joan perteneix a un grup que apoia labort gratis.
m)
Els nous arreglos de la can no van decepcionar el pblic, que va prorrompre
en aplausos.
n)
Es va recluir en un monasteri per tal dapaciguar el seu estat dnim, despejarse, serenar-se i recuperar la seguritat de si mateix.
o)
El ve va baixar fet una fiera a dir-nos que estvem fent massa jaleo, que ja
estava b de juerga i que rem uns sinvergenses.
p)
Lassafata va portar-nos una bandeja amb almejes i mejillons, per nosaltres
preferem pulpo i llangosta.
q)
Atestiguar davant la jutja tot el que averige sobre el robo de la bisuteria
r)
He demanat financiaci per poder pagar els gastos del pis que mhe comprat
en un complejo de lujo.
s)
Menos mal que hem alcanat els objectius; ho dic en srio.
6.2.2 Mots adaptats

De vegades, algunes paraules daltres llenges sincorporen plenament a la nostra, perqu
expressen realitats que no existeixen en la nostra llengua. En aquest cas, els barbarismes
deixen de ser-ho i sadapten ortogrficament (com les paraules en negreta de lexemple). Si
no estan adaptats, sescriuen normalment en cursiva, com els mots de la frase segent:
El jugador dhandbol s un hippy que menja brioixos de xocolate en el hall de lhotel.
Per saber quina s la situaci de cada paraula, haurem de consultar el diccionari normatiu
vigent: Diccionari de la llengua catalana, de lIEC o el Diccionari Valenci, de leditorial
Bromera.
77
6.3 La creaci lxica

La llengua no s un sistema limitat ni esttic. Ben al contrari, el corpus lingstic es
caracteritza per una constant mobilitat: contnuament apareixen noves paraules per la
necessitat dexpressar tots els conceptes que demana ls lingstic. Dins daquest apartat
distingirem dos procediments: la derivaci i la composici.
6.3.1 La derivaci
La derivaci s el procediment morfolgic de creaci lxica que ens permet lobtenci de
paraules noves a partir de les que ja tenem. Les paraules noves que ens proporciona la
derivaci sanomenen derivats, i els elements afegits als lexemes sn els afixos.
Com a elements lingstics que permeten derivar paraules, els afixos no existeixen tot sols,
han daparixer lligats a un lexema. Segons el lloc daparici respecte del lexema, els
classifiquem en:
prefixos, morfemes que van davant del lexema; ex.: des-cal

sufixos, morfemes que van darrere del lexema; ex.: cal-ar
infixos, morfemes que van collocats entre el lexema i el sufix; ex.: cal-ot-et
(el lexema dels exemples s sempre cal-)
Hi ha dos tipus de prefixos: els que imposen els seus trets semntics o sintctics al lexema
(prefixos verbalitzadors) i els que tan sols afigen un tret semntic sense introduir-hi cap
alteraci (prefixos aspectuals).
Prefixos verbalitzadors
a- aprofundir
en- enllustrar
es- esbravar
Prefixos aspectuals
a- (privatiu) anormal
ben- benvingut
con- conviure
contra- contraatac
des- desfer
dis- distraure
entre- entreacte
in- intranquil
inter- intermedi
mal- malparlat
re- reconstruir
sobre- sobrehum
trans- transportar
RECORDEU
El prefix en- es converteix en em- davant de consonant bilabial ( p, b, m)
El prefix a- (privatiu) significa sense, no...
78
6.3.1.1 Exercicis
1. Formeu verbs derivats daquestes paraules amb els prefixos a-, en- (i la seua variant
em-) i es-:
butxaca____________________
lla_________________
pols_________________
curiositat___________________
gran________________
vell__________________
gbia______________________
marc_______________
paper________________
magatzem__________________
caixa_______________
lleuger_______________
farina______________________
clar________________
rac_________________
verns______________________
barat_______________
branca_______________
2. Escriviu les paraules que corresponen a les definicions segents (pareu atenci en
lortografia dels mots amb prefixos):
a) Home
sense
ideologia
poltica:
b)______________________________________________________________________
Escrit
sense
nom
c)______________________________________________________________________
Es
diu
dall
que
no
simptomtic:
d)______________________________________________________________________
Que
no
subornable:
e)______________________________________________________________________
Substncia
f)Donar
que
raons
neutralitza
o
proves
lacci
que
dun
ver,
descarreguen
antdot:
duna
culpa:
g)______________________________________________________________________
Ordre
h) Persona
amb
que
qu
parla
b,
es
revoca
correctament,
6.3.1.2 Diminutius, augmentatius i pejoratius
amb
una
una
altra
certa
ordre:
elegncia:
79

Si afegim una srie de terminacions als noms, podem expressar un judici de grandesa,
menudesa o menyspreu, de la persona, animal o cosa de la qual parlem. Aleshores, per
derivaci, hem format augmentatius, diminutius o pejoratius. A continuaci us donem un
quadre amb els sufixos principals amb qu es formen nous mots:
Sufix
Tipus
Exemples
-et eta
diminutiu
mocadoret (de mocador)
-im
diminutiu
polsim (de pols)
- ona
diminutiu
carrer (de carrer)
-s assa
augmentatiu
peus (de peu)
-arro arra
augmentatiu familiar
donarra (de dona)
-ot ota
pejoratiu / augmentatiu
llibrot (de llibre)
pejoratiu
politicastre (de poltic)
-astre -astra
6.3.1.3 Collectius
Amb uns sufixos determinats, podem obtenir noms que expressen un conjunt o altres idees
similars. Vegeu-ho en el quadre segent:
sufix
exemples
-am
brancam (conjunt de branques)
-ar
canyar (conjunt de canyes)
-ada
teulada (conjunt de teules)
-alla
menudalla (conjunt de menuts)
-eda
albereda (conjunt dlbers)
-atge
plomatge (conjunt de plomes)
OBSERVEU
-ada s un sufix molt
productiu que, a ms,
pot indicar:
colp (galtada),
acci (animalada) o
moviment
6.3.1.4 Exercicis
1. Completeu el quadre segent, tenint en compte el que acabeu de veure. Fixeu-vos en
lexemple:
derivat
xiqueta
fadrinot
cotxs
oliverar
bescollada
trosset
xicalla
primitiu
xica
sufix
-eta
tipus de sufix
diminutiu
80
brancatge
2. A continuaci, teniu diverses sries de paraules duna mateixa famlia. Fixeu-vos-hi
b, classifiqueu-les en la graella de la pgina segent i completeu-la. Si dubteu quin s el
primitiu, consulteu el diccionari:
aigeta, aigera, aqus, aqutic
consolat, consular
llacuna, lacustre
faula, fabuls
corbar, curvatura
nit, nocturn
cervellet, cerebral
titular, titulaci, subttol

lluntic, llunari, lunar, lnula
joventut, jovenvol, juvenil
espais, espacial, espaiar
llengeta, llengut, lingual, lingista
pitrera, pectoral
ullera, ocular, ullet, oculista
81
Derivats
aigeta, aigera
Pseudoderivats (cultismes)
aqus, aqutic
Primitiu
aigua
6.3.1.5 Els gentilicis

Els gentilicis sn noms que designen els habitants o els naturals dun lloc determinat. El
procediment per a formar-los s ben senzill, ja que consisteix nicament a unir un sufix al
lexema nominal. Laplicaci daquest sufix no obeeix cap norma determinada; i justament
aquesta s lnica dificultat de formar-los.
Sufixos amb els quals formem gentilicis
Exemples
- -ana
valenci, valenciana
-nic -nica
balcnic, balcnica
-tic -tica
asitic, asitica
-au -ava
eslau, eslava
-enc -enca
parisenc, parisenca
-eu -eva
europeu, europea
-s (o -s) -esa
aragons (aragons), aragonesa
- -ina
alacant, alacantina
-er -era
brasiler, brasilera
-ota
cairota
82
6.3.1.6 Exercici
1. Repassem ara una mica de geografia. Consulteu un mapa comarcal i completeu la
graella segent:
Gentilici
Poblaci
Comarca
alcoi-alcoiana
Alzira
denier-deniera
Xixona
Calp
Catarroja
guardamarenc/a
Oriola
Elx
Elda
banyer-banyerina
Castalla
6.3.2 La composici
La composici s la creaci dun nou terme a partir de mots que ja existeixen. Aix, paraules
com ara terratrmol, ferrocarril, aiguardent, politicosocial, migpartir, pellroja o gratacels
shan originat per composici. Mitjanant aquesta tcnica podem crear nous substantius, nous
adjectius i nous verbs. Segons la categoria gramatical de la paraula creada podem parlar de
composici nominal, composici adjectival o composici verbal.
1.
Composici nominal (per a obtenir nous substantius):

Combinant un lexema nominal amb un altre lexema nominal. Ex.: paper
moneda.
b)
Combinant un lexema nominal amb un lexema adjectival. Ex.: pellroja.
c)
Combinant un lexema nominal amb un lexema verbal. Ex.: paracaigudes,
gratacel.
a)
2.
Composici adjectival (per a obtenir nous adjectius):

Combinant un lexema nominal amb un lexema adjectival. Ex.: panxacontent.
Combinant un lexema adjectival amb un altre lexema adjectival. Ex.:
civicopoltic.
a)
b)
3.
Composici verbal (per a obtenir nous verbs):

a)
b)
Combinant un lexema nominal amb un lexema verbal. Ex.: corprendre.

Combinant un lexema adjectival amb un lexema verbal. Ex.: primfilar.
83

6.3.2.1 Ls del guionet
Hi ha algunes paraules compostes que sescriuen amb guionet. No en sn moltes, per poden
ocasionar dubtes ortogrfics. Aquests dubtes es dilueixen si tenim en compte els criteris del
quadre segent, uns criteris que, tal com podeu comprovar, sn ben senzills.
a) Amb guionet
b) Junts (sense guionet i c) Separats (amb

sense espai)
espai)
1. Derivats dun substantiu amb el 1. Derivats de qualsevol 1. Derivats amb el

prefix (excepte no-):
prefix no- quan
prefix no-: no-belligerncia
vicerector
el segon element
2. Compostos en els quals:
s un adjectiu:
- El segon element comena 2. Derivats de compostos i
no belligerant
derivats de sintagmes:
per s, r o x: penja-robes
blatdemorar
- Pot haver-hi problemes de lectura:
2. Sintagmes
cinc-en-rama
3. Compostos cultes amb
lexicalitzats que
la forma prefixada
sn compostos
- El primer element duu accent grfic:
acabada en -o o -i:
sinptics: m
pl-roig
politicosocial
morta, concurs
- Es tracta dun numeral: vint-i-cinc
oposici
4. Compostos no inclosos
- Figura un punt cardinal: nord-oest
- Es tracta duna expressi repetitiva:
ziga-zaga
en el cas 2 de la
columna a) ni en el cas
2 de la columna c):
terratinent, allioli
- Hi ha una construcci expressiva: a

corre-cuita
- Apareixeria una forma molt estranya
si no sescriguera el guionet: qui-saplo
6.3.2.2 Exercicis
1. Les paraules que designen els conceptes segents poden presentar dubtes pel que fa a
lortografia del guionet. Deduu la paraula a qu fa referncia el concepte i transcriviula dacord amb els criteris anteriors:
Ex.: Un vag que s tamb un restaurant: Vag restaurant
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
Filsofs anteriors a Scrates_______________________________________________

Persona milionria en grau superlatiu ________________________________________
Un cami que alhora s tamb una grua______________________________________
Decret amb fora de llei __________________________________________________
Anterior a la introducci de lart romnic _____________________________________
Crrec immediatament inferior al de rector ___________________________________
Relatiu a Grcia i a Roma _________________________________________________
Poltic i social __________________________________________________________
84

9. Persones que parlen castell _______________________________________________
10. Que t la barba roja ______________________________________________________
11. Tall vertical de la roca sobre la mar__________________________________________
12. Que no t traa _________________________________________________________
13. Circuit on no hi ha cap resistncia al pas del corrent elctric______________________
14. Persona que ni sent ni parla ________________________________________________
15. Aparell que serveix per a comptar gotes______________________________________
16. Agre i dol a la vegada ___________________________________________________
17. Espcie dombrella que serveix per a protegir-nos del sol _______________________
18. Instrument per a parar els llamps ___________________________________________
19. Lloc on es guarda la roba en un local pblic ___________________________________
20. Nombre natural que segueix el quaranta______________________________________
21. Estat del sud dfrica ____________________________________________________
22. Entre el sud i lest _______________________________________________________
23. Caminar deixant-se anar duna banda a una altra _______________________________
24. El dia anterior a ahir _____________________________________________________
25. Tennis de taula _________________________________________________________
26. El dia que fa 27 _________________________________________________________
27. Cinta elstica que evita que les calces caiguen cames avall_______________________
28. Cuc que sembla tenir cent cames ___________________________________________
29. Nombre que no saltera si sinverteix lordre de les seues xifres ___________________
30. Salsa feta amb alls picats i oli ______________________________________________
31. Varietat cultivada de la col, dinflorescncia molt desenvolupada__________________
32. Nom donat a diversos bolets _______________________________________________
33. El nombre anterior a 100 __________________________________________________
2. Formeu compostos relacionant les parelles segents i pareu atenci si les paraules
resultants porten guionet o no:
1. busca raons
2. cap girar
3. cara xuclat
4. clar obscur
5. cor prendre
6. escalfar braguetes
7. escurar butxaques
8. escurar xemeneies
9. gllic romnic
10. girar sol
11. figa flor

12. fsic qumic
13. mal vendre
14. nord americ
15. parar xocs
16. pit roig
17. poca vergonya
18. prim mirar
19. rodar mn
20. tastar olletes
Unitat 7. Morfologia verbal I

7.1 El verb. Introducci
El verb s la categoria gramatical o classe de paraula que fa la funci de nucli del predicat o
del sintagma verbal, i expressa o b l'acci que realitza o rep el subjecte, o b la seua
existncia o estat.
En el verb podem distingir dos components: el lexema verbal i la desinncia. El lexema s la
part fixa de cada verb i n'expressa el significat lxic (cant-). La desinncia, per contra,
expressa el temps, la persona, el nombre, el mode i l'aspecte. Tamb, atenent al fet que la
desinncia de l'infinitiu acabe en -ar, -er (o re-) o -ir, classifiquem els verbs en tres grups o
conjugacions: primera conjugaci (acabats en -ar), segona conjugaci (acabats en -er o re-) i
tercera conjugaci (acabats en -ir).
El temps verbal expressa el moment en qu t lloc l'acci expressada pel verb. Els temps
fonamentals sn:
present (expressa l'ara: jo passege)
passat o pretrit (expressa l'ahir o l'abans: jo passejava)
futur (expressa el dem o el desprs: passejar)
Hem de tenir en compte que de vegades utilitzem el present per a:
expressar fets passats com si tingueren lloc en el present (s l'anomenat present
histric): Ausis March mor (en comptes de va morir) l'any 1412.
expressar un futur prxim o immediat: Dem vaig (en comptes d'anir) al mercat.
expressar fets habituals: Tots els dies m'alce a les 8h.
El mode indica la manera com es realitza la idea expressada pel verb. Trobem bsicament tres
modes, encara que altres autors tamb inclouen el mode condicional:
Mode indicatiu, per a expressar un fet real, constatable: Sn les tres menys quart.
Mode subjuntiu, per a expressar un desig, temor; qualsevol idea marcada per l'actitud
subjectiva del parlant: M'agradaria que vingueres prompte.
Mode imperatiu, per a expressar un manament: Vine ac!
L'aspecte ens indica l'estat del desenvolupament de l'acci verbal, s a dir, si aquesta acci s
acabada o puntual (aspecte perfectiu) o inacabada (aspecte imperfectiu). Per aix en els temps
del passat distingim els pretrits perfets (que indiquen, per tant, una acci acabada) dels
pretrits imperfets (que indiquen una acci inacabada).
Aspecte perfectiu: Va anar al cinema.
Aspecte imperfectiu: Llegia contes.
85
86
Us oferim un quadre amb la conjugaci regular abans d'estudiar la conjugaci irregular.
7.2 Models de conjugaci regular

TEMPS I MODES
Infinitiu
Gerundi
Participi
INDICATIU
Present dindicatiu
Pretrit imperfet
dindicatiu
Pretrit perfet
simple
(indicatiu)
Pretrit perfet
perifrstic
(=perf. simple)
Futur simple
(indicatiu)
Condicional simple
(indicatiu)
SUBJUNTIU
Present de subjuntiu
Pretrit imperfet
de subjuntiu
IMPERATIU
imperatiu (present)
1a AR
Cant-ar
Cant-ant
Cant-at
2a RE/-ER
Perd-re / Tm-er
Perd-ent
Perd-ut
(jo)
cant-e
Perd-
(tu)
-es
-s
(ell)
-a
-
(nos.)
-em
-em
(vos.)
-eu
-eu
(ells)
-en
-en
(jo) cant-ava
perd-ia
(tu)
-aves
-ies
(ell)
-ava
-ia
(nos.)
-vem
-em
(vos.)
-veu
-eu
(ells)
-aven
-ien
perd-
(jo) cant-
-eres
(tu)
-ares
-
(ell)
-
-rem
(nos.)
-rem
-reu
(vos.)
-reu
-eren
(ells)
-aren
(jo) vaig, (tu) vas, (ell) va, (nos.) vam, (vos.) vau, (ells) van
3a incoatius/purs IR
Serv-ir / Dorm-ir
Serv-int
Serv-it
serv-isc
-eixes
-eix
-im
-iu
-eixen
serv-ia
-ies
-ia
-em
-eu
-ien
serv-
-ires
-
-rem
-reu
-iren
dorm-
-s
-
-im
-iu
-en
+INFINITIU (cantar / perdre / tmer / servir / dormir)

(jo) cantar-
Perdr-
temer-
-s
-s
(tu)
-s
(ell)
-
-
-
-em
-em
(nos.)
-em
-eu
-eu
(vos.)
-eu
(ells)
-an
-an
-an
(jo) cantar-ia
Perdr-ia
temer-ia
(tu)
-ies
-ies
-ies
(ell)
-ia
-ia
-ia
(nos.)
-em
-em
-em
(vos.)
-eu
-eu
-eu
(ells)
-ien
-ien
-ien
servir-
-s
-
-em
-eu
-an
servir-ia
-ies
-ia
-em
-eu
-ien
(jo) cant-e
(tu)
-es
(ell)
-e
(nos.)
-em
(vos.)
-eu
(ells)
-en
(jo) cant-ara/-s
(tu)
-ares/-esses
(ell)
-ara/-s
(nos.) -rem/-ssem
(vos.) -reu/-sseu
(ells)
-aren/-essen
perd-a
-es
-a
-em
-eu
-en
perd-era/-s
-eres/-esses
-era/-s
-rem/-ssem
-reu/-sseu
-eren/-essen
serv-isca
dorm-a
-isques
-es
-isca
-a
-im
-im
-iu
-iu
-isquen
-en
serv-ira/-s
-ires/-isses
-ira/-s
-rem/-ssem
-reu/-sseu
-iren/-issen
cant-a (tu)
-e (ell/a, vost)
-em (nosaltres)
-eu (vosaltres)
-en (vosts)
perd-
-a
-em
-eu
-en
serv-eix-
-isc-a
-im
-iu
-isqu-en
TEMPS COMPOSTOS
pretrit indefinit
(jo) he, (tu) has, (ell) ha, (nos.) hem, (vos.) heu, (ells) han
+ PARTICIPI (cantat / perdut / temut / servit / patit)
(indicatiu)
dorm-
-a
-im
-iu
-en
87
7.3 Concordana entre el subjecte i el verb

Com a norma general, el subjecte i el verb concorden en persona i nombre. Si una frase no t
el subjecte explcit, la persona i el nombre del verb ja indiquen la persona i el nombre del
subjecte.
Els meus amics mengen llepolies.
El xiquet juga al futbol.
Anem totes les setmanes de viatge.
Cal tenir en compte que quan el subjecte s un nom collectiu singular (equip, gent, etc.),
concorda amb el verb tamb en singular.
La gent s molt atrevida.
L'equip ha guanyat la copa.
Amb el verb haver-hi la concordana entre subjecte i verb sempre ha d'anar en singular, amb
independncia que el complement directe vaja en singular o en plural.
Hi ha mil persones que creuen en el dimoni.
Hi havia moltes mosques a la cafeteria.
7.4 Correlaci entre alguns temps verbals

7.4.1 Oracions condicionals
L'oraci subordinada introduda amb la conjunci si, quan expressa una condici no existent
en la realitat, es construeix preferentment amb pretrit imperfet de subjuntiu, seguida sempre
pel verb de l'oraci principal en un temps condicional, simple o compost.
Si estudiares ms cada dia, aprovaries amb facilitat.
Si hagurem arribat a temps, no haurem perdut el tren.
Aquesta mateixa correlaci entre temps verbals es dna tamb en frases com les segents, en
qu l'oraci subordinada no s introduda amb la conjunci condicional si.
M'agradaria que tots vosaltres llegreu els llibres recomanats.
[condicional simple- pretrit imperfet de subjuntiu]
88

RECORDEU LESTRUCTURA DE LES ORACIONS CONDICIONALS
Oraci condicional
Oraci principal
Present
Present
Si vns a casa
jo faig el sopar
Present
Futur
Si vns a casa
Imperfet de subjuntiu
Si vingueres a casa
Plusquamperfet de subjuntiu
Si hagueres vingut a casa
jo far el sopar
Condicional simple
jo faria el sopar
Condicional compost
jo hauria fet el sopar
Recordeu que en les oracions condicionals construdes amb temps compost, el temps que cal
usar en loraci principal s el condicional compost i no el plusquamperfet de subjuntiu.
Si hagueres estudiat, hauries tret bona nota.
Si hagueres estudiat, *hagueres tret bona nota.
Vicent hauria pogut arribar a temps si hi haguera fet un esfor.
Vicent *haguera pogut arribar a temps si hi haguera fet un esfor.
La histria shauria pogut contar a linrevs
La histria *shaguera pogut contar a linrevs
7.4.2 Perfet d'indicatiu i imperfet de subjuntiu

Quan hi ha simultanetat entre l'acci que expressa el verb de l'oraci principal i la que
expressa el verb de l'oraci subordinada, es produeix una correlaci entre el pretrit perfet
d'indicatiu (en l'oraci principal) i el pretrit imperfet de subjuntiu (en l'oraci subordinada),
Els alumnes van demanar que els donaren la bibliografia a comenament de curs.
Cal anar amb compte de no construir la frase en l'oraci subordinada amb un present de
subjuntiu (*donen).
89
7.5 Verbs irregulars de la primera conjugaci

La primera conjugaci t dos verbs irregulars: anar i estar. El verb anar presenta
irregularitats en els presents dindicatiu i de subjuntiu, el futur, el condicional i limperatiu. El
verb estar s irregular en els presents dindicatiu i de subjuntiu, el pretrit perfet simple, el
pretrit imperfet de subjuntiu i limperatiu. Els altres temps daquests verbs es conjuguen
seguint el model regular.
ANAR
ESTAR
INDICATIU
SUBJUNTIU
INDICATIU
SUBJUNTIU
Present
vaig
vas
va
anem
aneu
van
Present
vaja
vages
vaja
anem
aneu
vagen
Present
estic
ests
est
estem
esteu
estan
Present
estiga
estigues
estiga
estiguem
estigueu
estiguen
Pret. perfet simple

estigu
estigueres
estigu
estigurem
estigureu
estigueren
Pretrit imperfet
estiguera /-s
estigueres /-esses
estiguera /-s
estigurem /-ssem
estigureu /-sseu
estigueren /-essen
Futur
anir
anirs
anir
anirem
anireu
aniran
Condicional
aniria
aniries
aniria
anirem
anireu
anirien
IMPERATIU
vs
vaja
anem
aneu
vagen
IMPERATIU*
estigues
estiga
estiguem
estigueu
estiguen
* Quan les formes
dimperatiu sn pronominals,
en la 2a persona del singular
i del plural, es prefereix est i
esteu respectivament:
est-te quiet
esteu-vos quiets
90
7.5.1 Exercicis
1. Ompliu cada buit amb la forma correcta del verb anar:
a)
Ara, mentre tu __________ a comprar, jo __________________ al dentista.
b)
Divendres nosaltres ______________ al teatre.
c)
Vigila que el teu fill no sen _______________ a dormir sense sopar.
d)
Abans, ells ______________ amb cotxe; ara ____________ a peu.
e)
Quan tu ___________ a lhospital, avisam; hi __________ amb tu.
f)Els seus pares sempre ___________ al treball ben prompte.
g)
A aquesta hora, el professor sempre ____________ al despatx.
h)
Magrada que els seus fills _______________ ms sovint a veurels.
i)Si tu _______________ a les festes dAlcoi, jo ________________amb tu.
j)Si ells no sen ________, men ____________ jo sol.
2. Ompliu cada buit amb la forma correcta del verb estar:
a)
Aquest estiu, si tot va b, els pares s__________________ a Calp tot lagost.
b)
M____________ sense fer res des de dilluns.
c)
Mateu __________ cansat de veure aquesta pellcula.
d)
Vull que el meu fill ____________ orgulls de mi.
e)
La seua germana ____________ malalta; ell ja ho havia ______________.
f)Si no ______________ b en aquesta habitaci, ho dieu a recepci.
g)
Voldria que _____________ ben preparats, tots vosaltres.
h)
Ells shi ______________ tot el temps que vulguen, en aquest pis.
i)Per favor, _____________-vos callats duna vegada!
j)Rosa, ____________-te tranquilla que ja est tot solucionat.
Alteracions ortogrfiques
Recordeu que hi ha un grup de verbs que, tot i conjugar-se seguint el model regular,
presenten unes variacions en lescriptura, dacord amb les regles ortogrfiques.
Exemples:
passeja
passegem
toca
toquem
juga
juguem
caa
cacem
adequa
adeqem
Tot i que no sn verbs irregulars, conv recordar que en els verbs acabats en -iar com
canviar, estudiar, etc., cal pronunciar planes la 1a, 2a i 3a persona del singular i la 3a
del plural Exemple: canvie canvies canvia canvien
3. Completeu aquestes frases amb la forma adequada del verb corresponent:
a)
b)
c)
mai.
d)
No sc dels que ___________________(ENVEJAR) ning, les coses canvien.

Ens _________________(COLLOCAR) ac o ms endavant?
Si tu__________________(TRAAR) dues rectes paralleles, no es creuaran
Les dones de la neteja______________(FREGAR) el pis cada dos dies.

e)
Jo no em _______________(FICAR) en aquell pis tan brut!
91
92
7.6 Verbs irregulars de la segona conjugaci

Els verbs irregulars de la segona conjugaci els dividirem en tres grups:
a. Verbs acabats en -crrer
b. Verbs acabats en ndre i en -ldre
1. Verbs velaritzats
c. Verbs acabats en -ixer
d. Verbs acabats en -ure
2. Verbs que substitueixen el darrer so del radical (-ix, u) per sc (-squ)

3. Verbs especialment irregulars
7.6.1 Verbs velaritzats

Recordeu que diem que un verb s velaritzat quan la primera persona del present dindicatiu
acaba en c. Aquesta c es transforma en g en totes les persones dels temps segents: present
de subjuntiu, pretrit imperfet de subjuntiu i pretrit perfet simple, i tamb en el participi,
sempre que siga regular. Tanmateix, aquest canvi no t lloc quan la primera persona del
present dindicatiu dun verb acaba en sc.
Ex. Crrer
INDICATIU
Present
velaritzaci
correc
corres
corre
correm
correu
corren
SUBJUNTIU
Perfet simple
Present
Pretrit imperfet
corregu
corregueres
corregu
corregurem
corregureu
corregueren
crrega
crregues
crrega
correguem
corregueu
crreguen
correguera / s
corregueres / esses
correguera / s
corregurem / ssem
corregureu / sseu
corregueren / essen
PARTICIPI
corregut, correguda, correguts, corregudes
93
A. Verbs acabats en crrer: crrer, incrrer, recrrer, escrrer, ocrrer, transcrrer,

discrrer, etc.
Lnica irregularitat que presenten aquests verbs s la velaritzaci: jo crrec (pres.ind.),
jo crrega (pres. subj.), jo correguera (imp. subj.). No obstant aix, molts dells en
castell sn de la tercera conjugaci (transcrrer, escrrer, recrrer, ocrrer, etc.) no de
la segona, cosa que ens pot causar interferncies:
Ex.: No s qu fer. No se mocorre res.
No s qu fer. No se *mocurreix res.
Nosaltres sempre recorrem totes les sentncies.
Nosaltres sempre *recurrim totes les sentncies.
7.6.1.1 Exercicis
1. Completeu les frases segents amb les formes verbals corresponents:
a)
Joan avui ha ___________ (CRRER) com un campi.
b)
s un ignorant, __________ (DISCRRER) menys que una mosca.
c)
Ja fa temps que aix no ___________ (OCRRER).
d)
El temps____________ (TRANSCRRER) i tu no em deies res.
e)
Si et _____________ (RECRRER) en una vesprada totes les falles acabaries
rebentat.
f)Continues ___________ (INCRRER) en els mateixos errors de sempre.
g)
Tingu un accident i no el ___________ (SOCRRER) ning.
h)
No sabem quants escriptors _____________ (CONCRRER) lany que ve als
Premis Octubre.
i)No crec que aix t ____________(OCRRER) molt sovint. Avui tha __________
(OCRRER) perqu no estaves preparat.
j)Coneguda la sentncia, s possible que els advocats ____________ (RECRRER) al
Tribunal Suprem.
B. Verbs acabats en ndre i ldre: romandre, aprendre, vendre, comprendre, fondre,
pondre, respondre, compondre, valdre, oldre, resoldre, moldre, etc.
A banda de la irregularitat de la velaritzaci, que trobarem en tot aquest grup, els verbs
que acaben en ndre o en ldre es caracteritzen per la prdua de la d en els temps
segents:
velaritzaci
Present dindicatiu
Pret. imperfet dindicatiu
aprenc
aprens
aprn
aprenem
apreneu
aprenen
aprenia
aprenies
aprenia
aprenem
apreneu
aprenien
Gerundi
aprenent
94

prdua de la d
7.6.1.2 Exercicis
a)
Ell abans sempre ____________ (RESOLDRE) tots els problemes, per ara no
en ___________ (RESOLDRE) cap.
b)
Escriu-li ladrea perqu no es ____________ (CONFONDRE).
c)
Jo volia que ell em ______________ (COMPRENDRE) per no em
____________ (COMPRENDRE) mai.
d)
Jo sempre ____________ (PRENDRE) llet, per ell sempre
_________(PRENDRE) caf, encara que el metge li ha dit que no en ____________
(PRENDRE).
e)
Si ell _____________ (COMPRENDRE) lexplicaci del professor,
____________ (RESOLDRE) correctament els problemes i ______________
(RESPONDRE) b totes les preguntes.
f)Quan era jove ______________ (COMPONDRE) una can cada setmana, per ning
______________ (COMPRENDRE) les lletres.
g)
Magrada assistir a aquest curs perqu ____________ (APRENDRE) ms del
que ______________ (APRENDRE) en el que vaig fer lany passat.
h)
Jo no ____________ (ENTENDRE) per qu vosaltres sempre _____________
(RESOLDRE) els vostres assumptes de la mateixa manera.
i)Ma tia _____________ (VENDRE) el seu pis per 10 milions, i jo __________
(VENDRE) el meu per 12, per crec que el seu __________ (VALDRE) ms que el
meu.
j)Fa temps que jo no ___________ (MOLDRE) caf. Vols que en ___________
(MOLDRE) ara un poc?
k)
Crec que jo no ___________ (VALDRE) per a estudiar llenges. Si
__________ (VALDRE) ms, ______________ (APRENDRE) alemany o rus.
C. Verbs acabats en ixer (conixer, parixer, aparixer, nixer)
No tots els verbs que acaben en ixer presenten el canvi c
g. En realitat noms el
presenten els verbs conixer i parixer (i derivats: reconixer, desconixer, aparixer,
comparixer...). Altres verbs que acaben en ixer, com ara merixer o crixer, no fan aquest
canvi, ja que la primera persona del present dindicatiu acaba en SC.
7.6.1.3 Exercicis
a)
Lacusat ______________ (COMPARIXER) avui davant del jutge.
b)
Laia _______________ (DESCONIXER) les intencions del seu company.
c)
Jo encara no _______________ (CONIXER) la teua nvia.
d)
Que aquella actriu _______________ (REAPARIXER) en aquell moment no
va ser estrany.
95
e)
Jaume parla com si jo _____________ (CONIXER) el problema.
f)Anava tota maquillada. No ____________ (PARIXER) la teua germana.
D.Verbs acabats en ure (excepte veure i viure). Els verbs que acaben en ure es poden
dividir en dos grups:
d.1 Verbs que perden la U del radical davant de vocal: creure, caure, seure, jaure, traure, riure... Ex.:
CREURE
Present dindicatiu
crec
velaritzaci
creus
creu
creem / creiem
creeu / creieu
creuen
prdua de la u
ATENCI. La 1a persona del present dindicatiu del verb caure s caic i no *cac com seria
desperar si segurem exactament el model de creure. Per tant, el subjuntiu ser caiga i
caiguera. La resta de la conjugaci s que segueix el model de creure.
Molta atenci tamb al pretrit imperfet daquests grups de verbs. Excepte cloure, coure i
derivats, no porten diresi, ja que la vocal tnica no s la i:
Creure
creia
creies
creia
criem
crieu
creien
Pretrit imperfet dindicatiu

Traure
Caure
Cloure
treia
queia
cloa
treies
queies
cloes
treia
queia
cloa
triem
quiem
cloem
trieu
quieu
cloeu
treien
queien
cloen
sense diresi
Coure
coa
coes
coa
coem
coeu
coen
amb diresi
d.2. Verbs que canvien la u del radical per una v: el canvi es produeix en la 1a i 2a
persona del plural del present dindicatiu, i en totes les persones de limperfet dindicatiu i en
el gerundi. Sn verbs com: beure, deure, ploure, escriure... Ex.: BEURE
Present dindicatiu
bec
beus
beu
bevem
beveu
beuen
velaritzaci
canvi
U
Pret. imperfet dindicatiu

bevia
bevies
bevia
bevem
beveu
bevien
canvi U
Gerundi
bevent
96
7.6.1.4 Exercicis
a) Si vols que nosaltres t__________ (INCLOURE) en la llista electoral, n__________
(EXCLOURE) lltim i en pau.
b) Abans alguns reis, en fer-se vells, es __________ (RECLOURE) en un monestir.
c) Si analitzes b el problema ___________ (CONCLOURE) que t una soluci fcil.
d) Lacte s fcil que ____________ (CONCLOURE) abans de les deu de la nit.
e) Cada vegada que sospirava ___________ (CLOURE) els ulls democi.
f) Si tu ___________ (EXCLOURE) aquestes possibilitats no tenim res a fer.
g) Diu que than ___________ (INCLOURE) en la llista dadmesos?
h) Desprs de pelar a m un cabs dametles closes, he ___________________
(CONCLOURE) que cal comprar una mquina peladora.
2. Feu el mateix amb el verb TRAURE:
a)
No tingues pressa que, quan arribe lestiu, ja ___________ (nosaltres) els
banyadors de larmari.
b)
Qui no es ____________ el passi no podr entrar al futbol.
c)
Si em _________ el carnet de conduir, em comprar un cotxe.
d)
Ja han _________ les cadires al carrer?
e)
Si poguera, el ___________dac.
f)Joan _________laigua del pou i Llus la tirava al dipsit
g)
Si tu __________ el cotxe del garatge, podr agranar.
h)
Per favor, __________-te les mans de la butxaca.
i)Ha _________ el cap per la finestra i sha fet mal.
j)El vaig veure __________ la roba de la llavadora.
k)
Vosaltres ara __________ els gots? El que cal s que __________ les copes.
l)Magradaria que Pere ___________ algun dia el gos a passejar.
m)
Vull que vosaltres _________ el fem cada dia.
3. Feu el mateix amb el verb CREURE:
a)
Abans en aquest poble __________ en les bruixes, per ara ja no hi
__________.
b)
Jo no ho __________fins que no ho veja.
c)
Sempre he __________que calia fer-ho millor.
d)
Magradaria que vosaltres __________ el que us dic.
e)
Tots nosaltres us _____________ si parlreu en un altre to.
f)Si no em _________ no et contar ms coses.
g)
Quan ho __________convenient, ens comunicaran els resultats.
h)
Nosaltres abans no els __________, per ara s que els __________.
i)Men vaig perqu tu no em _________; quan em _________, hi tornar.
j)Va morir __________ que tothom lapreciava.
k)
Jo no __________ en miracles. No s com hi ha gent que s que hi
_____________.
l)Si tu __________ ms en la seua capacitat, tot aniria millor.
97
m)
Desprs del que heu vist, supose que ara us ___________ tot all que ahir no
_________.
n)
Per ms que ens ho digueu, nosaltres no us _____________.
o)
Pere ens ____________ si no li hagurem dit tantes mentides.
4. Feu el mateix amb el verb BEURE:
a)
Jo abans __________ cervesa, i ara __________ vi.
b)
Qu ests __________?
c)
Ja has ___________ prou? No vols ___________ res ms?
d)
Ui, Joan! Ara potser no _________ gaire, per quan el vaig conixer
____________ com una esponja.
e)
Va, celebreu-ho! ___________ una mica a la meua salut!
f)Senyor, cregam: si no vol empitjorar, no _____________ tant.
g)
El metge ja em deia que no ___________ tant, per no li vaig fer cas.
h)
Maria i jo ara _________ poquet, per Rosa i Manel s que _________ molt.
i)Cambrer, per favor, ja pot retirar aquesta ampolla. Jo no en _______, de vi negre.
j)Jo els deia: _______! El rector els deia: No _______!, per ells ja estaven
__________.
5. Feu el mateix amb el verb RIURE:
a)
Hem _________ tota la vesprada.
b)
Es va enfadar perqu es pensava que ens _________ dell.
c)
El primer que _________, rebr!
d)
Si___________ de tant en tant, semblaries ms simptic.
e)
Aneu a veure-la, que ________ una estona.
f)Us assegure que hui jo _________ per no plorar.
g)
Abans tu sempre __________ per tot i ara no __________ mai.
h)
Nosaltres ____________ si tingurem algun motiu per a fer-ho.
i)Magradaria que ells no es ___________ ms de tu.
j)Estava enfadat, per mho va dir tot __________.
k)
Ser una festa molt divertida. Veniu-hi, que ________ molt.
l)No suporta que vosaltres __________ en les situacions ms serioses.
m)
Ells _________ perqu estan contents.
n)
Si __________ ms sovint, vosaltres, no tindreu aquestes manies.
o)
Com ms _________ vosaltres, ms seris es posava Emili.
6. Feu el mateix amb el verb CAURE:
Tan jove com s i ja li __________els cabells.
Apuntala b lescala, no magradaria gens que___________.
Si no mires on poses els peus segur que __________.
Semblava que ell no ___________, per al final tamb _________, com tothom.
Feia temps que no __________ una nevada com la que ____________aquesta nit.
Agafem-nos fort, si __________ en aquest riu difcilment podrem eixir-ne.
Ahir de nit, en eixir del teatre, ___________ gotes.
___________ una pluja tan fina que sembla que no ploga.
Espere que ells no _________ en els errors en qu abans nosaltres sempre
___________.
j) Com que ning no sho espera, em sembla que la notcia __________ com una bomba.
k) Em va estranyar que en la cursa del diumenge aquell atleta no __________ cap vegada.
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
98
l)
m)
n)
o)

Aquell edifici s tan vell que est __________ a trossos.
Com que sou tan xarradors sempre__________b a tothom.
Alerta, xiquets, no _________ en el mateix lloc dahir.
No s per qu rieu tant, que no__________ tamb vosaltres quan apreneu a esquiar.
99

7.6.1.5 Quadre resum dels verbs velaritzats
INFINITIU
PRESENT
INDICATIU
PRESENT I PRETRIT IMPERFET

SUBJUNTIU
PERFET
SIMPLE
GERUNDI I PARTICIPI
(1a persona)
(totes les persones)
ATENDRE
atenc
atenga, atenguera
atengu
atenent, ats
PRENDRE
prenc
prenga, prenguera
prengu
prenent, pres
ENTENDRE
entenc
entenga, entenguera
entengu
entenent, ents
COMPRENDRE
comprenc
comprenga, comprenguera
comprengu
comprenent, comprs
TRAURE
trac
traga, traguera
tragu
traent, tret
CLOURE
cloc
cloga, cloguera
clogu
cloent, clos
RIURE
ric
riga, riguera
rigu
rient, rist / rigut
CAURE
caic
caiga, caiguera
caigu
caent, caigut
COURE
coc
coga, coguera
cogu
coent, cogut / cuit
CREURE
crec
crega, creguera
cregu
creent, cregut
BEURE
bec
bega, beguera
begu
bevent, begut
MOURE
moc
moga, moguera
mogu
movent, mogut
ESCRIURE
escric
escriga, escriguera
escrigu
escrivint, escrit
CRRER
crrec
crrega, correguera
corregu
corrent, corregut
PERTNYER
pertanc
pertanga, pertanguera
pertangu
pertanyent, pertangut /
pertanyut
CONIXER
conec
conega, coneguera
conegu
coneixent, conegut
PARIXER
parec
parega, pareguera
paregu
pareixent, paregut
PODER
puc
puga, poguera
pogu
podent, pogut
SER
sc
siga, siguera
fon / fui
sent, sigut
DUR
duc
duga, duguera
dugu
duent, dut
VENIR / VINDRE
vinc
vinga, vinguera
vingu
venint, vingut
TENIR / TINDRE*
tinc
tinga, tinguera
tingu
tenint, tingut
OBRIR
bric
briga, obrira
obr
obrint, obert
OMPLIR
mplic
mpliga, omplira
ompl
omplint, omplit
VOLER**
vull
vulga, volguera
volgu
volent, volgut
Tot i que linfinitiu que es recomana s TINDRE i VINDRE, els derivats daquests dos verbs es formen des de
TENIR i VENIR (ex: mantenir, contenir, convenir, prevenir...)
*
**
La primera persona daquest verb no presenta la velar c i s lnica forma del verb on apareix la ll.
100
7.6.2 Verbs que substitueixen el darrer so del radical (-ix u) per sc (-squ)
El segon grup de verbs irregulars de la segona conjugaci el formen un seguit de verbs que
substitueixen el darrer so del radical (-ix u) per -sc (-squ), com s el cas de merixer,
crixer, nixer, viure i els derivats corresponents. Aquests verbs tenen dos radicals:
a) el pur, creixb) el velar amb sc: crescSobre el radical amb -sc es formen els temps i les persones segents:
CRESC
PARTICIPI
crescut
SUBJUNTIU
INDICATIU
Present
Perfet simple
cresc
creixes
creix
creixem
creixeu
creixen
cresqu
cresqueres
cresqu
cresqurem
cresqureu
cresqueren
Present
cresca
Imperfet
cresquera/s
cresques
cresca
cresquem
cresqueu
cresquen
cresqueres/esses
cresquera/s
cresqurem/ssem
cresqureu/sseu
cresqueren/essen
IMPERATIU
----creix
cresca
cresquem
creixeu
cresquen
La resta de formes i persones sn regulars i segueixen el model de la 2a conjugaci.

7.6.2.1 Exercici
1. Completeu els espais buits amb la forma corresponent del verb que hi ha entre
parntesis:
a)
La rebesvia de Margarida ______________ (VIURE) a Beniparrell molts
anys.
b)
No ____________ (MERIXER) el tracte que em donen.
c)
Larbre _____________ (CRIXER) si el regues.
d)
Ja ha ______________ (NIXER) el fill de Laura.
e)
No crec que la directora _________________ (MERIXER) aquest tracte.
f)Si ________________ (VIURE) a Mil no li agradaria.
g)
Si freu ms seriosos __________________ (MERIXER) la meua confiana.
h)
Jo encara ______________ (REVIURE) aquell moment cada dia.
i)Si ton germ i tu no _______________ (CRIXER) ms, us haur de veure el metge.
j)Amb el que han ________________ (DECRIXER) les vendes, ja poden preocuparse.
k)
_____________ (VIURE) els nuvis!
l)Quan jo ____________ (VIURE) a Pars, lany 53, conegu Maurice Chevalier.
m)
Magrada que la natura __________________ (RENIXER) per primavera.
101
n)
Vull agrair a lAcadmia aquest premi que no he __________________
(MERIXER) ms que la resta de candidats.
7.6.3 Verbs especialment irregulars de la segona conjugaci

Els verbs poder i voler tenen unes irregularitats molt semblants:
INDICATIU
puc
pots
pot
podem
podeu
poden
SUBJUNTIU
vull
vols
vol
volem
voleu
volen
puga
pugues
puga
puguem
pugueu
puguen
vulga
vulgues
vulga
vulguem
vulgueu
vulguen
IMPERATIU
--pugues
puga
puguem
pugueu
puguen
--vulgues
vulga
vulguem
vulgueu
vulguen
Els verbs veure i fer tamb presenten diverses formes irregulars:

INDICATIU
present
imperfet
veig
veus
veu
veem / veiem
veeu / veieu
veuen
veia
veies
veia
viem
vieu
veien
perfet
simple6
viu
veres
viu/vu
vrem
vreu
veren
SUBJUNTIU
futur
veur
veurs
veur
veurem
veureu
veuran
condicional present
veuria
veuries
veuria
veurem
veureu
veurien
vera / veis
veres / veiesses
vera / veis
vrem / veissem
vreu / veisseu
veren / veiessen
veja
veges
veja
vegem
vegeu
vegen
INDICATIU
present
faig
fas
fa
fem
feu
fan
6
7
imperfet
feia
feies
feia
fiem
fieu
feien
perf. simp.
fiu
feres
fu
frem
freu
feren
imperfet
imperatiu
--veges
veja
vegem
vegeu
vegen
SUBJUNTIU
futur
condicional
far
fars
far
farem
fareu
faran
faria
faries
faria
farem
fareu
farien
present
faa
faces
faa
fem
feu
facen
Tamb sn admissibles les formes veieres, vei, veirem, veireu i veieren.

Recordeu que les formes *faja, *fages, *faja no sn admissibles.
imperfet
fes / fera
fesses / feres
fes / fera
fssem / frem
fsseu / freu
fessen / feren
imperatiu
--fes
faa
fem
feu
facen
102
7.6.3.1 Exercicis
a)
Digues-li a Maria que ____________ (FER) el dinar.
b)
Quant de temps ____________ (FER) que no ens ____________ ! (VEURE)
c)
Quan ____________ (VOLER) anar al teatre mho dieu.
d)
Deixa que elles ho ____________ (FER) de la millor manera que
____________ (PODER)
e)
Si tu ____________ (VOLER) que ____________ (VEURE) aqueixa
pellcula, ho far.
f)Qu ____________ (VOLER 3a) que hi ____________ (FER) jo?
g)
Com magradaria que ____________ (FER) tu i jo un creuer per la
Mediterrnia.
Abans des daquesta finestra no es ____________ (VEURE) b el paisatge
h)
Recordeu les irregularitats dels verbs segents:

SER:
-present de subjuntiu: siga, sigues, siga, siguem, sigueu, siguen

-imperatiu: sigues, siga, siguem, sigueu, siguen
-imperfet de subjuntiu: fra / fos; fores / fosses; fra / fos; frem /
fssem; freu / fsseu; foren / fossen
SABER: -present de subjuntiu: spia, spies, spia, sapiem, sapieu, spien

-imperatiu: spies, spia, sapiem, sapieu, spien
-imperfet de subjuntiu: sabera / sabs; saberes / sabesses; sabera /
sabs; sabrem /sabssem; sabreu / sabsseu; saberen / sabessen
HAVER: -present de subjuntiu: haja, hages, haja, hgem, hgeu, hagen
-imperatiu: hages, haja, hgem, hgeu, hagen
-imperfet de subjuntiu: haguera / hagus; hagueres / haguesses; haguera
/ hagus; hagurem / hagussem; hagureu / hagusseu; hagueren /
haguessen

a)
iguals.
Que ____________ (HAVER-HI) persones aix no vol dir que tots siguem
b)
No ____________ (SER) aix i fes el favor de portar-te b!
c)
A mi no mimportaria que els seus parents ____________ (SABER) qu va
passar realment.
d)
mn.
Vull que els meus fills ____________ (SER) capaos de saber moures pel
e)
Que ____________ (HAVER) passat aix no vol dir que vosaltres
____________ (HAVER) de tornar a repetir el treball.
f)Ell vol que tu ____________ (SABER) cosir i brodar i que, a ms, ____________
(HAVER) de fer-li el dinar tots els dies.
103

g)
Fills meus, ____________ (SER) sempre educats i no feu mal a ning!
7.7 Verbs irregulars de la tercera conjugaci

Constitueixen la tercera conjugaci tots aquells verbs linfinitiu dels quals acaba en IR.
Aquesta conjugaci, al seu torn, divideix els seus verbs en dos grups: purs i incoatius.
Recordeu que sn purs els verbs que segueixen la conjugaci del model SENTIR, i sn
incoatius els que es conjuguen com PARTIR.
La diferncia entre la conjugaci daquests dos tipus de verbs afecta tres temps verbals
nicament: PRESENT DINDICATIU, PRESENT DE SUBJUNTIU i IMPERATIU.
Us oferim el model daquests tres temps verbals perqu els recordeu.
Verbs purs (dormir, sentir8, munyir, cruixir...):
PRESENT
INDICATIU
sent
sents
sent
sentim
sentiu
senten
IMPERATIU
SUBJUNTIU
senta
sentes
senta
sentim
sentiu
senten
----------sent
senta
sentim
sentiu
senten
Verbs incoatius9:
Els verbs derivats de sentir tamb segueixen el model pur de conjugaci amb lexcepci dels verbs assentir i
dissentir, que es conjuguen amb la forma incoativa.
9
Les formes marcades en negreta sn les que recomanem en un text formal.
104
PRESENT
INDICATIU
partisc o partesc
partixes o parteixes
partix o parteix
partim
partiu
partixen o parteixen
IMPERATIU
SUBJUNTIU
partisca o partesca
partisques o partesques
partisca o partesca
partim
partiu
partisquen o partesquen
-----parteix
o partix
partesca o partisca
partim
partiu
partesquen o partisquen
Alguns verbs, com el verb LLEGIR, poden conjugar-se indistintament segons el model pur o
lincoatiu. Aquests verbs sn: afegir, engolir, escopir, fregir, mentir, renyir, teixir, tenyir i
vestir.
LLEGIR
jo llig o llegesc (o llegisc)
tu lliges o llegeixes (o llegixes)
ell/a llig o llegeix (o llegix)
nosaltres llegim
vosaltres llegiu
ell /elles lligen o llegeixen (o llegixen)
Haureu danar amb compte, per, amb les irregularitats que presenta aquesta conjugaci. Els
verbs irregulars de la tercera conjugaci es divideixen en tres grups:
A) Verbs que canvien la vocal del radical: sn verbs que presenten una alternana
O/U, E/I en determinats temps verbals. El canvi es produeix quan la vocal del radical
esdev tnica. Fixeu-vos en lexemple:
cosir cus
llegir llija
tossir tus
per
per
per
cosim
llegim
tossiu
Els principals verbs en qu es produeix aquest canvi sn: afegir, collir, cosir, engolir,
escopir, fregir, llegir, renyir, tenyir, tossir, sortir i vestir.
B) Verbs velaritzats de la 3a conjugaci: sn els verbs obrir, omplir. Aquests verbs
presenten en determinats
PRESENTtemps una consonant velar (C o G) que no apareix en el
IMPERATIU
radical. Aquesta irregularitat afecta tres temps verbals: present dindicatiu, present de
INDICATIUSUBJUNTIU
bricsubjuntiu i imperatiu. Els altres temps es conjuguen seguint
-------el model regular.
obris
obri
* tamb
obri sadmet la forma obrim
briga
obrim
obriguem*
obriu
obriu
obrin
briguen
mplic
omplis
------
mpliga
omplim
ompliguem**
ompliu
ompliu
omplin
mpliguen
Unitat
7. Morfologia verbal I
105
briga
brigues
briga
**obriguem
tamb sadmet la forma omplim
obrigueu
C) Verbs especialment irregulars: eixir, tenir i venir.
briguen
Aquests tres verbs presenten diverses irregularitats difcilment classificables. Per
mpliga
conixer la conjugaci d'aquests verbs, haureu de consultar-la.
mpligues
mpliga
7.7.1
Exercicis
ompliguem
ompligueu
1. Completeu
mpliguen els buits de les frases segents amb la forma conjugada dels verbs que hi
ha entre parntesis:
a)
Els xiquets ______________ (TOSSIR) tant perqu estan refredats.
b)
Si no tagrada, __________ (ESCOPIR) el que tens a la boca dins daquell
got.
c)
Si vols assistir al curs, demana-li que t______________ (AFEGIR) en la
llista.
d)
Ja est b, calla i __________ (LLEGIR).
e)
No magrada que es _______ (TENYIR) els cabells de roig, per ell sels hi
_______ (TENYIR).
f)Sempre ___________ (LLEGIR) novelles de terror, deu ser que li agraden molt.
g)
___________-te (ENGOLIR) la cpsula amb un poc daigua.
h)
Demana-li que _________(SORTIR) i nosaltres tamb ___________
(SORTIR).
i)Vosaltres, ____________ (OBRIR) la finestra i tanqueu la porta!
j)Voleu que _____________ (OBRIR) la boca i us diga tot el que s?
k)
Mhan dit que ___________ (OMPLIR) el got daigua.
l)Els has demanat que ______________ (OBRIR) el correu a primera hora del mat?
m)
No _____________ (OMPLIR) tant la piscina que no hi cap ms aigua.
2. Ompliu els buits de les frases segents amb la forma corresponent del verb EIXIR:
a)
Jo __________ de casa cada dia a les vuit.
b)
Si ____________ prompte del teatre, podreu passar per casa.
c)
El gat ha __________ per aquell forat.
d)
Fa tres hores que nest __________ aigua.
e)
_____________ de seguida, que lautobs est esperant-vos.
f)s possible que nosaltres ___________ a passejar a poqueta nit.
g)
Tu __________ dem prompte de la fbrica?
h)
Vicent __________ a les cinc de Castell i arrib a Valncia a les cinc i mitja.
i)No sabia quan ___________ de la pres.
j)Em va preguntar si nosaltres encara ____________ junts lany passat.
k)
Au, tu, _________, que es fa tard i ve plovent.
l)El sol __________ dem a les 7:13.
m)
Ens va dir que dem ells ___________ de treballar a les 10 de la nit.
n)
Leixida era a les nou, per nosaltres __________ amb un quart de retard.
3. Feu el mateix amb el verb TENIR:
a)
Joan sempre guanya perqu __________ molta sort.
b)
Si __________ una mica ms de pacincia, deixaries les coses millor
acabades.
c)
Aquest mat he estat tan enfaenat que no ____________ temps desmorzar.
106

d)
___________ diners com en __________, no s de qu es queixen.
e)
Si ____________ alguna cosa a dir, digueu-la, no __________ vergonya.
f)El meu avi, quan va morir _________ 92 anys.
g)
Vam decidir que quan __________ temps i ganes, hi anirem.
h)
Pere, ____________ present que encara que nosaltres no ___________
possibilitats danar-hi, en ___________ tantes ganes com tu.
i)Si no tafanyes una miqueta, no ___________ temps dagafar el primer tren.
j)Encara que __________ diners de sobres, no mels gastaria en una cosa aix.
k)
Qui __________ pressa, ja pot acabar.
l)Recorde que quan eres ms menut __________ un tren elctric precis.
4. Feu el mateix amb el verb VENIR:

a)
Merc, no vull que__________ ms.
b)
Si no tingurem tant de fred _________ ms sovint.
c)
__________ cap ac he vist un accident.
d)
Ja heu __________? Em pensava que arribareu ms tard.
e)
Pere sempre __________ tard, per avui ha _________ d'hora.
f)Avui no puc ___________. Ja __________ dem.
g)
No magradava que vosaltres ____________ junts.
h)
Corre, afanyat. Si no ____________ aviat, semportaran tots els mobles.
i)Si vosaltres no __________ amb mi, jo tampoc ___________ amb vosaltres.
j)Aix s un cas; el dia que __________ jo, tu no _________; el dia que ________ tu,
sc jo qui no pot _________; i el dia que tant tu com jo __________, resulta que el qui
no ___________ s el jutge.
7.8 Remarques sobre l'imperatiu

Limperatiu s el temps verbal que utilitzem per expressar les ordres i els mandats en frases
afirmatives.
Es forma a partir del paradigma del present de subjuntiu i del present dindicatiu, segons
lesquema segent (aplicat al verb vendre):
PRESENT
DINDICATIU
venc
vens
ven
venem
veneu
venen
IMPERATIU
______
ven
venga
venguem
veneu
venguen
PRESENT DE
SUBJUNTIU
venga
vengues
venga
venguem
vengueu
venguen
Hi ha, per, uns pocs verbs que fan tot limperatiu sobre el present de subjuntiu i un (cabre)
que agafa tamb del subjuntiu la segona persona del plural.
CABRE
______
cap
ESTAR
______
estigues*
DIR
______
digues
SABER
______
spies
107

cpia
capiem
capieu
cpien
estiga
estiguem
estigueu*
estiguen
diga
diguem
digueu
diguen
spia
sapiem
sapieu
sapien
*quan es pronominal es prefereixen les formes est (tu) i esteu (vosaltres): est-te quiet; esteu-vos
callats.
SER
______
sigues
siga
siguem
sigueu
siguen
TENIR
PODER
VEURE
VOLER
______
tingues*
tinga
tinguem
tingueu**
tinguen
______
pugues
puga
puguem
pugueu
puguen
______
veges
veja
vegem
vegeu
vegen
______
vulgues
vulga
vulguem
vulgueu
vulguen
* sadmet tamb la forma tin

** sadmet tamb la forma teniu
Hi ha tamb uns quants verbs que presenten formes especials en la segona persona del
singular. Sn aquests:
Anar: vs (tu)
Dur: dus (tu)
Fer: fes (tu)
Venir: vine (tu)
Hem danar amb compte amb alguns verbs irregulars que presenten vacillacions en ls de
les formes de la segona persona del plural, pel que fa sobretot a laparici duna consonant
velar. Per a evitar els possibles dubtes cal que ens fixem en la forma que pren la segona
persona del singular: si no velaritza la segona persona del singular no ho far tampoc la
segona del plural.
pren prenem (no prenguem): Aquest no s el cam correcte, prenem-ne un altre.
beu beveu (no begueu): Beveu aquest beuratge i us trobareu millor.
Aquesta regla prctica es resumeix en lesquema segent:
SINGULAR
_____
2a
3a
PLURAL
1a
2a
3a
Aix:
velaritzat
per
SINGULAR
PLURAL
_____
sigues
siga
siguem
sigueu
siguen
velaritzat
108
SINGULAR
no velaritzat
PLURAL
______
beu
bega
beguem
beveu
beguen
no velaritzat
7.8.1 Exercicis
1. Feu limperatiu dels verbs segents:
ENCENDRE
ESCRIURE
BEURE
TRAURE
SER
A lhora de donar ordres, per a fer-ho correctament, hem de tenir en compte que limperatiu
susa nicament per als mandats afirmatius, mentre que les ordres en forma negativa les fem
amb el present de subjuntiu:
menja fruita
vine prompte
beveu aigua
escriviu una carta
per
per
per
per
no menges llepolies
no vingues amb presses
no begueu massa
no escrigueu amb bolgraf
2. Transformeu aquestes ordres en prohibicions:

a)
Encn el foc!
No encengues el foc.
b)
Fes el que the dit!
____________________________________________
c)
Digueu-ho duna vegada!
____________________________________________
d)
Trau la m de la butxaca!
____________________________________________
e)
Beu-te la llet!
____________________________________________
f)Traieu un deu en lexamen!
____________________________________________
g)
Veniu cap ac!
____________________________________________
h)
Escriviu!
____________________________________________
109
110
3. Completeu les frases segents amb la forma verbal que corresponga (imperatiu o
present de subjuntiu) dels verbs entre parntesis:
a)
Vost bega (BEURE) sense por que no crema gens.
b)
Vosaltres, ______________ (EIXIR) al carrer i busqueu el meu germ.
c)
Demana-li que ______________ (FER) els deures i que ______________
(VINDRE) prompte.
d)
Per favor, ______________ (CONDUIR) amb precauci i ______________vos (POSAR) el cintur de seguretat. No magradaria que tingureu un accident.
e)
(DUR) ______________-me un tren elctric, i us ho agrair moltssim.
f)Sempre ens deien: ______________ (ESCRIURE) cartes, per no les
______________ amb faltes dortografia.
g)
______________ (RESOLDRE) els vostres problemes i ______________
(FER) les paus.
h)
Tenim lobligaci de resoldre els dubtes dels nostres alumnes:
______________ -los! (RESOLDRE).
i)Per favor, ______________ (SEURE) en aquestes cadires, tu______________
(SEURE) en aquella butaca i ells que ______________ (SEURE) on puguen.
j)Vosaltres, ______________ (EIXIR) del teatre quan sacabe la funci i
no______________ (FER) bestieses pel cam.
k)
______________ (vendre) la casa que tenim a la ciutat i ______________
(VINDRE) a viure al poble.
l)______________ (SABER) una cosa: no us vull veure mai ms.
m)
Quan salteu la lnia ______________ (CAURE) damunt del punt que hi ha
pintat al sl.
4. Corregiu els errors que trobeu en les frases segents:
a)
Tragueu el llibre i comenceu a treballar.
_____________________________________________________
b)
Agafeu un bolgraf i escrigueu.
_____________________________________________________
c)
Abans de fer el caf, molgueu-lo.
_____________________________________________________
d)
Sabeu aix i podreu anar tranquils a lexamen.
_____________________________________________________
e)
Beveu tot el vi que vulgueu.
_____________________________________________________
f)A s un atracament: tragueu la cartera.
_____________________________________________________
Unitat 8. Morfologia verbal II

8.1 Formes no personals
Les formes no personals del verb no tenen els morfemes de nombre, persona i temps, i sn
l'infinitiu, el gerundi i el participi.
8.1.1 Infinitiu
Linfinitiu s una forma no personal del verb, independentment de qualsevol mats temporal,
que pot tenir el valor dun substantiu. Morfolgicament no presenta problemes. No obstant
aix, s convenient tenir en compte que hi ha alguns verbs que en el parlar colloquial
presenten formes dinfinitiu no normatives, cosa que comporta, fins i tot, el risc dassociar-los
a una conjugaci errnia.
A tall dexemple, podem recordar que no tots els verbs que en castell acaben en ecer tenen
un equivalent valenci que acaba en ixer:
afavorir (i no *favorixer)
apetir (i no *apetixer)
compadir (i no *compadixer)
encarir (i no *encarixer)
envellir (i no *envellixer)
ennegrir (i no *ennegrixer)
enrogir (i no *enrogixer)
emblanquir (i no *emblanquixer)
esdevenir ( i no *acontixer)
fer-se de dia (i no *amanixer)

florir (i no *florixer)
prevaler (i no *prevalixer)
rejuvenir (i no rejuvenixer)
resplendir (i no resplendixer)
romandre (i no *permanixer)
perir (i no *perixer)
pertnyer (i no *pertenixer)
Noms acaben en -ixer: conixer, merixer, parixer, aparixer, crixer, pixer, nixer
(nixer).
Daltra banda, alguns verbs acabats en ir en castell, i que sn per tant de la tercera
conjugaci, en valenci acaben en er o re, i sn per tant de la segona , com ara alguns verbs
acabats en cloure (concloure, recloure, incloure...), en metre (remetre, permetre, ometre,
admetre...), els derivats de crrer (ocrrer, recrrer, escrrer, incrrer...), batre i derivats
(rebatre, combatre,...), els derivats de fondre (confondre, difondre, infondre,...), els derivats
de rompre (irrompre, interrompre, ...) i els acabats en ebre (concebre, rebre, percebre...).
Consegentment els conjugarem com a verbs de la segona conjugaci, no de la tercera, i aix
direm:
nosaltres batem (no *batim)
se mocorre (i no *se mocorreix)

111
112
8.1.1.1 Exercicis
1.Subratlleu les incorreccions verbals que trobeu en les frases segents i esmeneu-les:
a) El viatge va transcurrir sense problemes. ___transcrrer_________________________
b) Dara
endavant
aquestes
terres
et
perteneixen.
______________________________________________________________________
c) No
vull
que
minterrumpesques
quan
parle.
______________________________________________________________________
d) Em
va
rebatir
tots
els
arguments.
______________________________________________________________________
e) Sempre que emiteix aquest radioafeccionat, sinterrompeix la nostra emissi.
______________________________________________________________________
f) Nosaltres
no
batim
lou
tan
fort.
______________________________________________________________________
g) El
congrs
encara
est
debatint
la
moci.
______________________________________________________________________
h) No
admitiran
cap
reclamaci
ms.
______________________________________________________________________
i) Espere
que
no
se
li
ocurrisca
venir
a
visitar-me.
______________________________________________________________________
j) Nosaltres
hi
inclum
un
full
dinformaci.
______________________________________________________________________
k) No
infundesques
por
als
xiquets,
per
favor!
______________________________________________________________________
2. Escriviu linfinitiu derivat com indica lexemple:
1. Fer tornar roig:
enrogir
8. Causar dolor:
2. Causar orgull:
9. Fer ms bell:
3. Fer ms lent:
10. Fer tornar negre:
4. Causar vergonya:
11. Fer ms lleuger:
5. Fer ms cara una cosa: _______________
12. Fer ms dol: ____________
6. Fer ms barata una cosa
13. Fer-se vell:
7. Gaudir del sabor:____________________
14. Causar resplendor:________
REMARQUES
1. Article davant l'infinitu. Recordeu (vegeu unitat 3) que normalment l'infinitiu
no admet l'article davant.
No haver-ho vist ha estat un problema (*El no haver-ho vist ha estat un
problema).
Fumar s dolent per a la salut (*El fumar s dolent per a la salut).
Cal tenir en compte, per, que de vegades l'infinitiu funciona com un autntic
substantiu (berenar, dinar, esmorzar, sopar, riure, somriure, viure, voler, etc.).
En aquests casos s que pot anar precedit d'un article o d'un altre determinant.
L'esmorzar s un dels meus pats preferits.
2. Recordeu que no podem fer servir l'infinitiu per donar ordres. Utilitzarem en
aquest cas l'imperatiu.
Tanqueu la porta (*Tancar la porta)
113
8.1.2 El gerundi
El gerundi s la forma no personal del verb que pot tenir la funci d'un adverbi, d'un participi
o d'un adjectiu.
Heu d'anar alerta, pel que fa al gerundi, en els punts segents:
1. El gerundi expressa sempre un temps simultani o anterior al del verb principal. Per tant
ls del gerundi amb valor de posterioritat s incorrecte. En aquest cas sha de substituir
per una oraci coordinada. Ex.:
*Vaig tenir un accident, trencant-me la cama
(s incorrecta, perqu primer va tenir laccident i desprs, a conseqncia daquest, es va
trencar la cama). La forma correcta seria: Vaig tenir un accident i em vaig trencar la cama.
2. Els gerundis dels verbs velaritzats no porten -gu- ni -qu- en el radical. Per tant cal evitar en
el registre estndard alguns gerundis velaritzats que apareixen en la parla colloquial. Aix
direm bevent (no *beguent), coneixent (no *coneguent), plovent (no *ploguent), corrent
(no *correguent), etc.
3. Verbs que acaben en ure:
2.1. Verbs com beure, escriure, ploure o viure, canvien la U per una V. Ex. bevent,
escrivint, plovent, vivint.
2.2. Altres verbs simplement, perden la -U-: cloure: cloent, coure: coent, riure: rient.
2.3. Finalment hi ha alguns verbs en qu la -U- es transforma en una -I- consonntica
(encara que tamb sn admissibles en registres poc formals les formes sense -I-):
creure: creient o creent
caure: caient o caent
traure: traient o traent

veure: veient o veent
8.1.2.1 Exercicis
1. Subratlleu tots els gerundis que apareixen en el text segent i classifiqueu-los dacord
amb el quadre que hi ha a continuaci, segons siguen de la primera, la segona o la
tercera conjugaci:
Llegint i escrivint es poden experimentar noves emocions. Sn ja ho sabem, ai!
operacions que no estan de moda. Contnuament estan llanant-nos, des dels mitjans de
comunicaci social, responsables de crear aquesta moda, estmuls que inviten a formes de
vida fcils, submises i idiotitzants. Estan venent-nos ara i ads falses frmules de felicitat que
passen irremissiblement pels terrenys de la imbecillitat ms estricta. I aix, per qu? A qui
beneficia? Dentrada, a lengranatge capitalista: llegir i escriure sn vicis barats, massa barats
per al sistema de consum. I endems, llegint i escrivint els individus acaben reflexionant,
pensant, traient conclusions, entenent qui els mana i amb quines finalitats. Massa riscos per
als qui tenen la paella pel mnec... La llibertat, la vertadera llibertat la que es construeix
114
aprenent, adquirint coneixement, accedint a la informaci s perillosa. Sobretot per als qui
en volen tenir el monopoli i rendibilitzar-lo econmicament: els qui practiquen la forma ms
mesquina del poder.
1a conjugaci
2a conjugaci
3a conjugaci
Llegint,
Com podeu comprovar, tot i que hi ha alguna excepci, els gerundis es formen afegint les
desinncies ant, -ent, -int als radicals, segons siguen verbs de la primera, segona o tercera
conjugaci respectivament.
2. Escriviu al costat dels infinitius segents la forma de gerundi corresponent:
a) Aparixer: apareixent
h) Dir: _______________
o) Prendre: ____________
b) Beure: ____________
i) Dur: _______________
p) Riure: ______________
c) Cabre: ____________
j) Merixer ____________
q) Saber: ______________
d) Caure: ____________
k) Haver: _____________
r) Ser: ______________
e) Coure: ____________
l) Moure: _____________
s) Tenir: ______________
f) Creure: ____________
m) Poder: ______________
t) Traure: _____________
g) Deure: _____________
n) Ploure:______________
u) Viure: ______________
3. Empleneu-ne els buits amb les formes de gerundi corresponents als verbs que hi ha
entre parntesis:
a)
Em van explicar que la mdium estava __escrivint__ (ESCRIURE)
automticament induda per un esperit.
b)
Segons la iridiologia, _____________(VEURE) liris duna persona es pot
saber si t alguna malaltia.
c)
_____________ -te (CONIXER), no s estrany que cregues en aparicions.
d)
Estava ___________ (PLOURE) quan comenrem la sessi despiritisme.
e)
No ens ho podem creure: ladolescent estava ____________ (MOURE)
objectes amb el poder de la ment.
f)Vivia feli _____________ (CREURE) fermament que hi havia una altra vida ms
enll de la mort.
g)
Els albiraments dovnis estan _____________ (SER) ms freqents cada
vegada.
h)
Lespectre estava ______________ (PRENDRE) forma humana davant dels
nostres ulls aterrits.
115
4. Esmeneu, si cal, les construccions de gerundi segents:

a)______________________________________________________________________
Eixirem
havent
acabat
de
veure
la
pellcula.
b)______________________________________________________________________
Li
vam
escriure,
contestant-nos
ell
lendem
mateix.
c)______________________________________________________________________
Mho
deia
tot
plorant.
d)______________________________________________________________________
Sempre
estudiava
escoltant
msica.
e)______________________________________________________________________
Va
beure
tenir
f)Va
molt,
un
havent-lo
accident,
dacompanyar
morint
les
casa.
vint-i-quatre
hores.
g)______________________________________________________________________
Caigu
per
lescala
no
fent-se
res.
h)______________________________________________________________________
El
metge
i)Se
j)Li
li
trenc
entr
lha
la
un
visitat,
direcci,
atac
canviant-li
anant
topar
menjant-se
la
medicaci.
contra
un
un
arbre.
pasts.
8.1.3 El participi
El participi s una forma no personal del verb, variable nicament segons el gnere i el
nombre. Aquesta forma s especialment important en la flexi verbal per tal com forma part
de temps compostos: he menjat, havies volgut, haurs fet... En els verbs regulars, el participi
es forma amb les desinncies segents:
1a conjugaci
2a conjugaci
3a conjugaci
-at, -ada, -ats, -ades
-ut, -uda, -uts, -udes
-it, -ida, -its, -ides
116
OBSERVEU QUE...
Hi ha molts participis irregulars, sobretot en la segona conjugaci. Encara que s difcil
agrupar-los us donem algunes pautes per tractar de recordar-los millor.
Segona conjugaci
A. Els verbs que acaben en andre fan el participi acabat en s. Ex.: romandre
roms.
Els verbs que acaben en endre fan el participi acabat en s. Ex.: aprendre aprs,
entendre ents... Excepci: vendre venut.
Els verbs que acaben en ondre fan el participi acabat en s. Ex.: confondre confs,
infondre infs...
Excepci: pondre i derivats: post, compost, respost...
B. Els verbs que acaben en metre fan el participi acabat en ms. Ex.: admetre adms.
C. Els verbs que acaben en oldre formen el participi en olt. Ex.: resoldre resolt.
Excepte doldre dolgut.
D. El verb cloure i derivats fan el participi acabat en cls: clos, incls, excls, recls...
E. Quan el veb coure significa 'sotmetre a lacci del foc' el participi s cuit. Tanmateix si
vol dir 'produir coentor', el participi s cogut.
F. Sn participis completament irregulars:
Veure: vist
Fer: fet
Traure: tret
Estrnyer: estret
Empnyer: emps
Dur: dut
Tercera conjugaci
A. Els verbs cobrir i obrir (com tamb els verbs derivats descobrir, encobrir, recobrir,
reobrir, etc.) fan el participi acabat en ert. Ex.: cobert, obert, descobert, encobert,
recobert, reobert. Altres verbs, com sofrir, establir, complir, acomplir, omplir, etc.,
poden fer el participi acabat en ert o en it: sofrit o sofert, establit o establert, complit o
complert, acomplit o acomplert, omplit o omplert.
B. Els verbs imprimir i morir sn dues excepcions particulars: imprs i mort en sn els
117

participis respectius.
8.1.3.1 Exercicis
1. Ompliu la graella segent amb les formes de participi corresponents:
Infinitius
Participis
Masc. sing.
aprendre
dur
sofrir
imprimir
beure
ploure
resoldre
respondre
extraure
Fem. sing.
Masc. pl.
Fem. pl.
118
2. Poseu el participi dels infinitius entre parntesis en les frases segents:

1. Ja han ______________ (APARIXER) aix, de cop i volta.
2. Ja han ______________ (VENDRE) la casa.
3. Sempre han ____________ (PERTNYER) a aquella associaci.
4. Mha ____________ (OFERIR) un treball molt bo.
5. Si ho haguera ____________ (SABER) abans no ho hauria _________ (FER).
6. Mhe _____________ (ESTRNYER) una mica la falda. Qu et sembla?
7. Hi ha _____________ (CABER) tot, a la maleta?
8. Ja has ____________ (MOLER) el caf?
9. Ha _____________ (SER) un sopar meravells.
10. Has ____________ (RESOLDRE) molt b el problema.
11. Mha _________ (OBRIR) la porta de seguida i mhan _______ (ATENDRE) molt
correctament.
12. s una llstima per el teu alumne no ha ____________ (RESPONDRE) totes les
preguntes.
13. Fa uns minuts que hem _______________ (REBRE) el teu paquet.
14. No li guanye mai als escacs, per avui lhe _____________ (VNCER).
15. Com ha ____________ (CRIXER) el teu fill!
16. Ha _____________ (COMETRE) un gran error i ara no sap qu fer.
17. Han ______________ (RETENIR) tots els ostatges.
18. Mhan ____________ (PROMETRE) que mho enviaran prompte?
19. No s per qu has _________________ (CRRER) tant.
20. Em pensava que ja li havies ____________ (ESCRIURE).
21. Ha _____________ (TRAURE) la millor nota de tota la classe.
22. No hi ha llum perqu sha ____________ (FONDRE) la bombeta.
23. Si has _____________ (VOLER) aclarir-nos els dubtes, no ho has ______________
(ACONSEGUIR).
24. Lacusada ha estat _____________ (ABSOLDRE).
25. No has _______________ (ENCENDRE) el foc encara?
26. Han _____________(ESTABLIR) uns criteris davaluaci nous.
27. Maria ha ______________ (COMPONDRE) una can preciosa per al festival.
28. Disculpe, crec que mha _____________ (CONFONDRE) amb una altra persona.
29. Encara no has ____________ (IMPRIMIR) el treball? Doncs ja ho hauries dhaver
_____________ (FER)!
30. Larrs encara no sha ________________ (COURE).
119
CONCORDANA DEL PARTICIPI

En els temps compostos del verb (formats pel verb auxiliar i el participi), quan el
complement directe s un pronom feble de tercera persona (la, les, els, en), s recomanable
que el participi faa la concordana en gnere i en nombre. Ex.:
Han donat el vistiplau a linforme lhan donat
Han donat ladrea a tothom lhan donada
Han fet els exercicis de rehabilitaci? els han fets?
Heu fet ja les classes les heu fetes ja?
Heu portat maduixes? nheu portades?
Hem comprat entrepans nhem comprats
3. A continuaci teniu unes frases que tenen fetes les substitucions dels complements
directes per pronoms febles. Per qui ho ha fet sha oblidat de la concordana.
Esmeneu-les, tot tenint en compte els antecendents que apareixen entre parntesis:
a)
Quim,
lhas
tancat
b)
Lhe
c)
Lhan
d)
Els
e)
Si ja les han dut curtes (les faldilles), per qu ara no volen dur-les?
f)
Lltim
g)
Lhan
h)
Els
i)
Les
cuit
b?
imprs
han
nhan
incls
en
excls
han
(la
la
rebut
llista
loposici
obertes
finestra).
truita).
retransms
de
(la
Castell
escrit
mes
han
b?
(la
revista).
(els
llibres).
moltes
despera
(els
(les
(competicions).
(a
meus
ella).
amics).
cartes).
120

j)
Lhan
extret
de
_____________________________
la
biblioteca
(la
informaci).
121
4. Com a recapitulaci final, ompliu els buits de les frases segents amb les formes
adequades dels verbs que hi ha entre parntesis10:
a) Lacusat afirma que ell no ha ________ (COMETRE) el robatori.
b) Loposici es passa el dia ____________ (REBATRE) les decisions del govern.
c) Aquesta millora no ____________ (ENCARIR) el preu final del producte.
d) Si vosaltres _________ (ESTAR) quiets, no us passarien tantes desgrcies.
e) Quan els meus amics anaven al collegi no ___________ (ENTENDRE) les equacions
de segon grau.
f) A causa de la mudana han estat __________ (MOURE) tots els mobles de la casa.
g) Ja fa molt de temps que no ha _________ (PLOURE) com ho ha fet avui.
h) Abans de construir el gratacel ell_________ (VEURE) la platja des del balc.
i) Mira que li ho hem deixat clar, per ell no ha__________ (PERCEBRE) la nostra
intenci.
j) Si ____________ (PODER), aniria al viatge per, sentint-ho molt ara no ____________
(PODER) anar-hi.
k) Que b ho passveu abans! _______ (RIURE) de tot el que us contaven.
l) Espere que tu__________ (DUR) totes les eines.
m)Has de ser ms independent. Ha arribat lhora que tu no ___________ (DEPENDRE)
dels teus pares.
n) No ___________ (CALDRE) que vingureu tan tard.
o) Si tu __________ (BEURE) ms aigua et trobaries millor.
p) El cantant estava molt simptic, ell ________ (AGRAIR) totes les mostres destima.
q) Jo, ara mateix, no _________ (VOLER) examinar-me.
r) Ells sempre fan el mateix, i encara no han.__________ (RESOLDRE) cap problema.
s) Ma mare no vol que jo ________ (EIXIR) a passejar perqu est __________
(PLOURE) amb molta fora.
10
Trobareu la soluci daquest exercici en la pgina segent.
122

SOLUCI
a) coms
b) rebatent
c) encareix / encarix
d) estigureu
e) entenien
f) movent
g) plogut
h) veia
i) percebut
j) poguera / puc
k) rieu
l) dugues
m) depengues
n) calia
o) begueres
p) agraa
q) vull
r) resolt
s) isca / plovent
8.2. Perfrasis verbals

Una perfrasi s la uni de dos verbs que formen un nic nucli verbal. El primer dels verbs es
conjuga en el temps i la persona corresponents, i t carcter auxiliar. El segon verb, anomenat
en aquest cas principal, s el que aporta el significat bsic que es vol expressar i t forma no
personal (infinitiu, gerundi o participi).
Entre les perfrasis usuals que presenten ms interferncies en relaci al castell cal destacar
les d'obligaci, de probabilitat i d'imminncia:
8.2.1 Perfrasi d'obligaci

Quan es vol expressar lacci del verb com una obligaci personal, que un subjecte concret ha
de complir, usem la perfrasi haver de + infinitiu. s a dir, el temps que calga del verb haver
seguit de la preposici de i linfinitiu del verb que es conjuga. Tamb podem utilitzar la
perfrasi caldre + que + subjuntiu per expressar l'obligaci personal.Vegem:
Haver de + infinitiu
He de fer una telefonada dac a una hora.
Haur de fer els exercicis.
Haureu daprendre informtica.
Caldre + que + subjuntiu

Cal que lalumnat assolesca un mnim de coneixements.
Cal que visitem els nostres pares dem.
123

Lobligaci impersonal (sense un subjecte concret) sexpressa amb:
Haver-se de + infinitiu:
Sha de fer complir la llei.
Caldre + infinitiu:
Cal llegir els peridics per a estar informat.
CAL EVITAR
Les construccions castellanitzants:
*tenir que
*haver-hi que
*ser precs
+ infinitiu
*deure de
Aix, frases com aquestes:
Hay que hacerlo pronto
Es preciso que llegue
Haurem de traduir-les de la manera segent:
Cal fer-ho; Sha de fer (*Hi ha que fer-ho)
s necessari que arribe (*s precs que arribe)
8.2.1.1 Exercicis
1. Repetiu les frases imperatives segents tot canviant el verb i transformant-les en
perfrasis dobligaci. Observeu lexemple de la pgina segent:
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
j)
a)_____________________________________Beveu aigua
Escriviu una carta________________________
Estigueu quiets__________________________
Vost, estudie molt_______________________
Tanquem la porta________________________
Faa la faena____________________________
Trau el llibre____________________________
Cus el forat del calcet____________________
Menja-t'ho tot___________________________
Ix d'ac!________________________________
124
FORMA PERSONAL
FORMA IMPERSONAL
haver de + infinitiu
cal que +subjuntiu
s'ha de + infinitiu
cal + infinitiu
Heu de beure aigua.
Cal que begueu aigua. Sha de beure aigua.
Cal beure aigua.
2. Ompliu els buits amb les perfrasis dobligaci en el temps que convinga:
a)
Si voleu eixir __________ obrir la porta.
b)
Els qui _____________ inscriure, que vinguen.
c)
_______________ arribar ahir, per arribar avui.
d)
Tota aquesta faena, l______________ de fer dem, perqu avui no podran.
e)
Els qui _____________ declarar que no vinguen.
f)Sempre diu que ___________ estalviar, si volgureu comprar un cotxe.
g)
Si _________ treballar no dirien tot aix.
h)
Vosaltres ______________ entrar per la finestra perqu la porta estava
tancada.
i)Tu ______________ llavar la roba, la setmana passada.
8.2.2 Perfrasi de probabilitat

Utilitzem aquest tipus de perfrasi quan no estem segurs que lopini que formulem respon a
la realitat. Aquesta idea es pot expressar amb deure + infinitiu (equivalent a un verb
acompanyat dun adverbi de dubte com probablement, potser, tal volta, tal vegada, etc.):
En present
Deuen ser ja les set. (Probablement ja sn les set).
Deuen trobar-se ara a Vinars. (Tal vegada ara es troben a Vinars).
En passat
Devies estar cansada. (Potser estaves cansada).
Degueren veure leclipsi a la frontera. (Tal volta eren a la frontera veient leclipsi).
En futur
Ja no deuran tardar, si fa una hora que han eixit. (Probablement estan a punt de
125
Eviteu
Ls del futur per a expressar la probabilitat en el present tal com es fa en castell: *Seran
ja les set (Deuen ser ja les set), *Hauran tingut problemes (Deuen haver tingut
problemes).
Ls del condicional per a expressar la perfrasi de probabilitat en el passat:
*No en serien ms de quinze en la reuni (No devien ser ms de quinze en la reuni).
Intercalar la preposici de entre el verb deure i linfinitiu:
Deuen ser les tres, i no *Deuen de ser les tres.
L's de la construcci *Igual...., com en el cas:
*Igual ve el meu amic d'excursi (Pot ser que vinga el meu amic d'excursi, o Potser
vindr el meu amic d'excursi)
8.2.2.1 Exercici
1. Ompliu els buits amb les formes adients de deure o haver de:
1.
2.
3.
4.
5.
s una obligaci, tothom __________ arribar a lhora.

Amb la vaga de transports, Anna ___________arribar tard.
Tu ________ de callar quan el concert comena.
Vosaltres ________ tenir en compte que en aquests moments _____ ser difcil eixir.
La setmana passada, elles _______ dir que ens havem perdut i per aix ________ donar
tantes explicacions.
6. s tard i els xiquets _______ anar a gitar-se.
7. ___________ semblar estrangers, nosaltres, amb aquests pantalons curts.
8. Tinc mal de cap, _____________ estar malalta.
8.2.3 Perfrasi d'imminncia

La imminncia successi sense intervals entre dues accions sexpressa en el present amb
les perfrasis estar a punt de + infinitiu / estar per + infinitiu:
La llet est a punt de bullir.
El vaixell est per arribar.
Si ens referim al passat (i, aleshores, a ms dimminncia, sha de parlar de conat, dintent) es
pot emprar la perfrasi anar a + infinitiu:
Ho anava a dir, per em vaig repensar.
Quan hem entrat, li anava a telefonar.
Si ens referim al futur, es incorrecte ls de la perfrasi anar a + infinitiu, i es recomana posar
el verb en futur, precedit de ladverbi ara:
Ara us dir el que va passar.
Ara veurem el segon acte.
126
Ara b, quan el verb anar mant el sentit primigeni de desplaar-se dun lloc a un altre no
hi ha cap perfrasi i, per tant, el seu s s plenament correcte:
Men vaig a fer un encrrec. Tardar una hor.
Magrada ms anar a comprar a les botigues tradicionals.
Atenci amb la perfrasi castellana ir a + inf, que el catal rebutja per no provocar
confusions i malentesos:
*La comissi va a reunir-se podria intepretar-se en passat (La comissi va reunir-se) o en
futur (La comissi va a reunir-se). Per aix la nica soluci vlida s La comissi es
reunir.
8.2.3.1 Exercici
1. Corregiu les frases segents:
1. Anem a veure de qu tracta el tema _____________________________________________
2. La setmana que ve va a celebrar-se la cimera del G-8 _______________________________
3. D'ac a dues setmanes l'equip de futbol va a jugar la final a Pars ______________________
4. El mes d'abril va a tenir lloc la Fira del Moble _____________________________________
5. Els sindicats i la patronal van a reunir-se divendres vinent ___________________________
6. Els pasos europeus van a aturar les emissions de gasos contaminants __________________
7. Els llibreters van a proposar al govern una rebaixa dels llibres de text __________________
8.2.4 Remarques sobre les perfrasis d'infinitiu i de gerundi

1. La perfrasi *Estar al + infinitiu s un calc del castell i hem de substituir-la per una
construcci equivalent en catal amb el significat d''imminncia d'una acci'.
El profesor est al caer.
El professor *est al caure.
El professor est a punt d'arribar.
2. *Ser de + infinitiu s una altra perfrasi calcada del castell que indica 'necessitat de
realitzar una acci'. En catal podem substituir-la amb el verb caldre.
Es de esperar que este ao apruebe las oposiciones.
Cal esperar que enguany aprove les oposicions.
127
3. La perfrasi *Portar + gerundi s tamb incorrecta. Pretn expressar un sentit duratiu i

marcar-ne els lmits temporals. Cal substituir-la per fer + expressi temporal + que.
Llevo media hora esperndote.
*Porte mitja hora esperant-te.
Fa mitja hora que t'espere.
4. *Venir + gerundi. Aquesta perfrasi tamb est calcada del castell, i s incorrecta. T
valor de continutat, que en catal hem d'expressar d'altres maneres.
Os lo vengo diciendo desde hace treinta aos.
Us ho *vinc dient des de fa trenta anys.
Fa trenta anys que us ho estic dient.
8.2.4.1 Exercicis
1. Corregiu, si cal, les frases segents:
1. Tinc que sortir a comprar el diari perqu ja ha dhaver arribat.
________________________________________________________________
2. Avui tens de fer aix i no deus tardar a acabar-ho.
________________________________________________________________
3. Sha acabat la gasolina i devem empnyer el cotxe.
________________________________________________________________
4. Vaig a deixar-vos-ho tot preparat. Aix, no caldreu moure-vos.
________________________________________________________________
5. Ell, cal presentar els deures aquesta vesprada. Per aix no haur vingut.
________________________________________________________________
6. No trobe Pere enlloc. Se nhaur anat a sa casa.
________________________________________________________________
7. Hi ha que posar-se dacord.
________________________________________________________________
8. Els vassalls tingueren que inclinar-se davant del senyor.
________________________________________________________________
9. No va ser precs que els molestrem.
________________________________________________________________
10. La comissi va a reunir-se dem perqu t que prendre una decisi molt important.
________________________________________________________________
1. Tena que irme. Era preciso que me fuera.
___________________________________________________________________
2. No tendrs que preocuparte por nada.
___________________________________________________________________
128
3. Usted tendra que calmarse. Ustedes deberan calmarse.

___________________________________________________________________
4. Hubo que tenerlo muy en cuenta.
___________________________________________________________________
5. Usted debera llevar gafas.
___________________________________________________________________
6. Debe de ser muy tarde, no crees?
___________________________________________________________________
7. Tuvieron que ganar mucho dinero porque el negocio funcionaba muy bien.
___________________________________________________________________
8.3 Verbs transitius i verbs intransitius

Els verbs transitius sn aquells que exigeixen un complement directe per arrodonir el sentit de
l'oraci. Aix, per exemple, un verb com comprar noms adquireix el seu significat ple quan
especifiquem la cosa que comprem. Si diem Pere compra, la proposici est mancada de
sentit. Si, per contra, diem Pere compra cerveses, l'oraci adquireix un sentit ple. Els verbs
intransitius, per contra, es construeixen sense complement directe.
El problema rau en el fet que alguns verbs que en valenci sn transitius en castell no ho sn
(i a l'inrevs), cosa que ha provocat que en valenci utilitzem de vegades malament el rgim
verbal d'alguns verbs en calcar-los del castell.
Seguidament donem dues llistes, una de verbs que en valenci sn intransitius per en castell
transitius, i una altra de verbs que en valenci sn transitius per en castell intransitius.
Hem de tenir en compte tamb que, en alguns casos, un mateix verb pot funcionar com a
transitiu o com a intransitiu.
1. Sn verbs intransitius
Avortar
*L'exrcit avort el colp d'Estat.
L'exrcit va fer avortar el colp d'Estat.
Callar
*Les bombes no callaran el poble.
Les bombes no faran callar el poble.
Cessar
*El president ha cessat el ministre de l'Interior.
El president ha fet que el ministre de l'Interior cesse en el seu crrec.

Crrer
*Diumenge que ve correrem la marat.
Diumenge que ve correrem en la marat.
Dimitir
*El conseller ha dimitit el subsecretari.
El conseller ha fet dimitir el subsecretari.
Esmorzar, dinar, berenar i sopar
*Hem dinat olleta de carn.
Per a dinar hem menjat olleta de carn.
*He sopat una cuixa de pollatre al forn.
He sopat amb una cuixa de pollastre al forn.
Informar
Quan significa 'fer un informe' s intransitiu.
*El ministre ha informat tot el gabinet.
El ministre ha ems (ha fet, ha elaborat) un informe per a tot el gabinet.
Obsequiar
Cal tenir en compte que obsequiem persones, no els objectes que es regalen.
*L'he obsequiat un llibre antic.
L'he obsequiat amb un llibre antic.
Recrrer
Quan significa 'interposar un recurs' s intransitiu.
*Ha recorregut la sentncia.
Ha recorregut contra la sentncia.
2. Sn verbs transitius
Acabar
*Quan acabars amb aquella obra?
Quan acabars aquella obra?
Apropiar-se
*Es van apropiar de tot el patrimoni dels seus pares.
Es van apropiar tot el patrimoni dels seus pares.
Carregar
*Sempre carrega amb totes les conseqncies.
Sempre carrega totes les conseqncies.
Complir
129
130
*Cal complir amb els deures.
Cal complir els deures.
Continuar
*Hem de continuar amb el nostre treball.
Hem de continuar el nostre treball.
Crrer
*La notcia ha corregut per tot el poble com la plvora.
La notcia ha corregut tot el poble com la plvora.
Dimitir
*Ha dimitit del crrec de secretari.
Ha dimitit el crrec de secretari.
Donar
*Heu de donar de menjar al qui t fam.
Heu de donar menjar al qui t fam.
Encertar
*L'alumne va encertar amb la soluci.
L'alumne va encertar la soluci.
Entrenar
*Cruyff entrenava en el Bara.
Cruyff entrenava el Bara.
Faltar
*Falta per acabar el tema 69.
Falta acabar el tema 69.
Parlar
*Parla en angls molt fluidament.
Parla l'angls molt fluidament.
Quedar-se
* Quede's amb el canvi.
Quede's el canvi.
Somiar
*De petit somiava a ser model.
De petit somiava ser model.
Tirar i estirar
*El cavall tira del carro amb fora.
El cavall tira el carro amb fora.
131
8.4 Verbs pronominals i no pronominals

Els verbs pronominals sn aquells que es conjuguen necessriament amb el pronom reflexiu.
Com en l'apartat anterior, trobem verbs que en valenci pronominalitzem indegudament a
causa de la influncia de verbs castellans pronominalitzats i, tamb, el cas contrari; s a dir,
verbs que en valenci sn pronominals i no els pronominalitzem perqu en castell no ho sn.
A continuaci us oferim dues llistes. La primera de verbs pronominals i la segona de verbs
valencians no pronominals.
1. Sn verbs no pronominals
Albergar
*El representant s'alberg en un hotel luxs.
El representant alberg en un hotel luxs.
Anar
*S'ha anat de passeig.
Ha anat de passeig.
Callar
*Calla't!
Calla!
Caure
*Es caigu del cavall perqu estava marejat.
Caigu del cavall perqu estava marejat.
Conixer
*Es coneix el pas com si hi haguera nascut.
Coneix el pas com si hi haguera nascut.
Coure
*La paella s'ha cuit massa.
La paella ha cuit massa.
Demanar
*Si vols el disc, demana-te'l.
Si vols el disc, demana'l.
Estar
No es pronominalitza en el sentit de 'romandre en un estat determinat'.
*Has d'estar-te quiet!
Has d'estar quiet!
132
Fer
Quan significa 'simular' no admet el pronom reflexiu.
*No et faces el saberut, que ja et coneixem.
No faces el saberut, que ja et coneixem.
Fumar
*Es fuma sis paquets diaris de tabac negre.
Fuma sis paquets diaris de tabac negre.
Marxar
*Es va marxar sense acomiadar-se.
Va marxar sense acomiadar-se.
Olorar
*Jo m'olore que ac alg amaga alguna cosa.
Jo olore que ac alg amaga alguna cosa.
Omplir
*Tothom s'omple les butxaques.
Tothom omple les butxaques.
Prendre
No pronominalitza en el sentit de 'consumir'.
*Els meus amics sempre es prenen vodka amb taronja.
Els meus amics sempre prenen vodka amb taronja.
Quedar
Quan significa 'tornar-se, esdevenir', no admet el pronom reflexiu.
*S'ha quedat geperut a causa de l'edat.
Ha quedat geperut a causa de l'edat.
Riure
*La meua cosina sempre est rient-se.
La meua cosina sempre est rient.
Saber
*El meu germ no se sap la llic d'histria.
El meu germ no sap la lli d'histria.
Tmer
*Em tem que enguany no podr estiuejar a la platja.
Tem que enguany no podr estiuejar a la platja.
133
2. Sn verbs pronominals
Aprimar-se, engreixar-se
*Enguany has aconseguit aprimar moltssim.
Enguany has aconseguit aprimar-te moltssim.
Desdejunar-se
*Avui no has desdejunat res.
Avui no t'has desdejunat res.
Entrenar-se
*Els futbolistes han d'entrenar tots els dies.
Els futbolistes han d'entrenar-se tots els dies.
Pensar-se
Exigeix el pronom reflexiu quan significa 'creure'.
*Qu penses que volia dir-nos el teu oncle?
Qu et penses que volia dir-nos el teu oncle?
8.4.1 Exercici
1. Esmeneu en les frases segents els errors que hi trobeu:
a) Enguany no vull crrer la marat_______________________________________________
b) No t'entenc, com si parlares en xins____________________________________________
c) Si ho desitges, pots quedar-te amb els mobles_____________________________________
d) S'ha caigut escales avall perqu ha relliscat_______________________________________
e) Sempre es riu de les coses que dius______________________________________________
f) Ho vaig passar molt b en la teua casa___________________________________________
g) Crec que aquest estiu m'albergar en una casa rural_________________________________
h) Tots els dies esmorze un entrep de truita_________________________________________
i) Maria es fuma tres cigarretes per minut!__________________________________________
j) Calleu-vos, per favor, que no oic res!____________________________________________
k) La Junta de Govern ha informat desfavorablement el cas_____________________________
l) He d'entrenar tots els dies per no perdre pes_______________________________________
Unitat 9. Pronoms
9.1 Pronoms febles
Els pronoms febles o tons sn uns elements que equivalen a un nom o a un sintagma nominal
i que es pronuncien formant una unitat prosdica amb el verb, s a dir, sempre van al costat
del verb. La funci principal que exerceixen s la de substituir complements que ja han
aparegut en el discurs (funci anafrica) per evitar repeticions innecessries.
Aix doncs, poden substituir: el complement indirecte (CI), el complement directe (CD),
latribut (Atr), el complement del nom (CN), els complements circumstancials (CC) i els
complements de rgim verbal (CRV).
9.1.1 Collocaci i formes dels pronoms febles

Els pronoms febles presenten diverses formes segons la seua collocaci davant o darrere del
verb i segons si aquest comena per vocal o consonant. Fixeu-vos en els aspectes ortogrfics
segents:
a) Davant o darrere del verb?
Normalment els pronoms van davant del verb.
Les niques formes verbals que els admeten darrere sn limperatiu, el gerundi i
linfinitiu
Ex.: Compram; estic comprant-me; has de comprar-me
s per aix que les formes perifrstiques dinfinitiu o de gerundi admeten els
pronoms davant o darrere del verb.
b) Davant del verb: formes reforades o elidides?
Quan el verb comence per consonant, utilitzem les formes reforades.
Ex.: em comprar
Quan el verb comena per vocal o hac muda, utilitzem les formes elidides. Sn
formes amb apstrof, ja que hi ha una vocal elidida per contacte amb una altra.
Ex.: magrada
c) Darrere del verb: formes plenes o formes redudes?
Quan el verb acabe en consonant o u semivocal utilitzem les formes plenes.
Ex.: estic comprant-me; compreu-me
Quan el verb acabe en vocal utilitzem les formes redudes.
Ex.: compram
Sempre se separa el pronom darrere del verb mitjanant apstrof o guionet.
134
135
Unitat 9. Pronoms
Heu de tenir present que, amb verbs com queixar-se, penedir-se, anar-sen o equivocar-se, el
pronom feble no fa cap funci, sin que forma part del verb. Sn verbs que no poden
prescindir del pronom, per aix es diuen verbs pronominals.
Thas equivocat tu, aix que no et queixes
Recordeu que els verbs callar, caure, saber, aprendre, conixer i uns pocs ms no sn
pronominals; per tant, no direm *ens hem aprs els pronoms febles, sin hem aprs els
pronoms febles.
9.1.2 Esquema de pronoms febles

CI (a qui ?)
Singular
LI
-LI
plural
ELS
-LOS
LS
CD DETERMINAT (amb article determinat, demostratiu, nom propi)
CD
(qu...?
+
passiva)
EL
LA
ELS
LES
L
L
ELS
LES
-LO
-LA
-LOS
-LES
L
-LA
LS
-LES
CD NEUTRE (oraci subodinada ; a, aix, all; tot)

HO
HO
-HO
-HO
-NE
CD INDETERMINAT
EN
COMPLEMENT AMB PREPOSICI

HI
EN
de)
HI
N
-HI
-NE
(el cc de manera hi)

-HI
N
(si va introdout per la preposici
ATRIBUT (ser, estar, parixer, semblar)

HO
HO
-HO
-HO
136
9.1.3 Funcions I: el complement indirecte

El complement indirecte (CI) s el destinatari de lacci que indica el verb i va unit al verb
per una preposici: normalment a o per a. Per aix, el podreu localitzar preguntant-vos a qui
o per a qui es fa lacci:
SUBSTITUCI PRONOMINAL DEL COMPLEMENT INDIRECTE
CI
(Per) a qui?
1a persona singular
(Per) a mi
Davant de verb comenat en:

Darrere de verb acabat en:
Consonant
Vocal
Vocal
Consonant
(formareforada (forma elidida) (forma reduda) (forma plena)
)
EM
M
M
-ME
2a persona singular
(Per) a tu
ET
-TE
3a persona reflexiu
(Per) a ell mateix
ES
-SE
1a persona plural
(Per) a nosaltres
ENS
ENS
NS
-NOS
2a persona plural
(Per) a vosaltres
US
US
-US
-VOS
3a persona reflexiu
(Per) a ells mateixos
ES
-SE
REMARQUES
a)
El pronom ES davant de verbs comenats amb S + vocal o C + e/i pren
la forma plena SE:
Per lestiu se celebren les festes del meu poble
b)
El pronom US darrere de verbs acabats en vocal no sapostrofa, perqu
es confondria amb el pronom ES:
Va treure la punxa del dit a vosaltres > Va treure-us la punxa del dit
(si lapostrofarem, Va treures la punxa del dit, seria una acci reflexiva)
137
Unitat 9. Pronoms
Quan la resposta a qui fa lacci s a ell / a ella / a ells / a elles o, en general, una resposta
que es puga reduir a aquestes formes (ex.: al meu amic, a la secretria, als companys, a les
amigues...) els pronoms que substitueixen el complement indirecte sn: LI per al singular i
ELS per al plural, amb les formes corresponents:
Complement indirecte
(Per) a qui?

Consonant
(forma reforada)
Vocal
(forma elidida)

Vocal
(forma reduda)
Consonant
(forma plena)
3a persona singular
(Per) a ell/a
LI
LI
-LI
-LI
3a persona plural
(Per) a ells/elles
ELS
ELS
LS
-LOS
REMARQUES
a) Ls dun pronom, quan el complement no ha estat elidit, s innecessari, perqu
provoca un pleonasme; per aix cal evitar oracions com aquesta:
*Li vaig comprar a lAnna un llibre > Vaig comprar a lAnna un llibre o
Li vaig comprar un llibre
*Mhan regalat a mi un objecte > Mhan regalat un objecte
En cas que es vulga emfasitzar un complement, per tal devitar la redundncia,
shaur de collocar una coma entre el complement substitut i la resta de loraci:
A Jaume, li feia mal tot.
9.1.3.1 Exercicis
1. Completeu les frases segents amb el pronom feble que convinga:
a)
Vaig esforar______ molt en la carrera.
b)
A tu, la gent no ha de preocupar_____ gaire.
c)
_____ aconselle que treballeu ms.
d)
Manteniu____ fidels als vostres principis.
e)
Vau perdre____ perqu no sabeu el cam.
f)Ell va asseure_____ sobre un banc.

g)
Eixirem a les tres. Vine a buscar _______ a les tres.
h)
____ voleu acompanyar, a nosaltres?
i)Nosaltres som tres. Compra____ tres entrades.

j)_____ demane que vingueu.
k)
Nosaltres no hi pogurem anar. Vols contar_____ tu la pellcula?
138

l)Sabeu quin autobs hem dagafar? ____ ha dit alg quin autobs s?
m)
Si vost t problemes, pose____ en contacte amb mi.
n)
Per lestiu ____ celebren les festes del meu poble.
o)
Vols acompanyar_____ tu? (a mi).

a) El xiquet ha preguntat per tu. Encara no ____ has donat el regal?
b) Si trobrem els teus amics, ____ explicarem la veritat.
c) Si saps que t mal de cap, per qu ____ parles cridant.
d) He vist els alumnes, per no ____ he dit res.
e) A la xiqueta, voldria comprar ____ una bicicleta.
f) La teua germana va contar _____ (a elles) la pellcula.
3. Substituu el sintagma en negreta pel pronom feble corresponent:
a) Cantarem canons als malalts.
_________________________
b) Va aturar un taxi per a lvia.
_________________________
c)
Dna diners al xiquet!
_________________________
d)
Dna diners als xiquets!
_________________________
e) Lavi ha donat els caramels al seu nt.
_________________________
f) Ha llegit el conte per als xiquets de la guarderia.
_________________________
139
Unitat 9. Pronoms
9.1.4 Funcions II: el complement directe

Hi ha verbs que per si mateixos tenen un significat total que no necessita ser completat ni
arrodonit (verbs intransitius); per daltres tenen un significat insuficient i exigeixen una
complementaci (verbs transitius):
El xiquet t... (Qu...?)
El xiquet dorm.
Aquest element necessari que completa el significat dels verbs transitius s el complement
directe. El podreu reconixer o preguntant qu...? o fent una transformaci en passiva, en qu
el complement directe passa a ser el subjecte de loraci:
El xiquet t son Qu t? Son.
La policia va detenir el violador El violador va ser detingut per la policia.
REMARQUES
Normalment el complement directe no suneix al verb amb cap preposici. Noms
sadmet la preposici a com a lligam entre el verb i el complement directe en els casos
segents:
a) Quan el CD s un pronom personal fort:
Us he vist a vosaltres.
b) En els casos en qu lexpressi siga poc precisa:
Testimava molt: potser ms que al seu fill.
c)
Davant de: qui, el qual, tots, tothom, ning, alg:

La policia va controlar a tots els manifestants
SUBSTITUCI PRONOMINAL DEL COMPLEMENT DIRECTE

Els pronoms que poden substituir aquests complements directes sn els segents:
Consonant
Vocal
Vocal
Consonant
Mascul singular
EL
-LO
Femen singular
LA
L/ LA
-LA
-LA
Mascul plural
ELS
ELS
LS
-LOS
Femen plural
LES
LES
-LES
-LES
Neutre
HO
HO
-HO
-HO
Indefinit
EN
-NE
Complement directe:
Qu? / subjecte passiu
Definit
REMARQUES
El pronom LA, com l'article definit, no s'apostrofa davant d'un verb que comence en
i/u/hi/hu tones:
Uses la mquina d'escriure (L'uses)
Utilitzes la mquina d'escriure (La utilitzes)
140
Una vegada localitzat el complement directe, cal identificar si s definit, neutre o indefinit:
Un CD s definit quan est determinat mitjanant un article (el/la/els/les) o un

demostratiu (aquest/a/s/es, aqueix/a/os/es, aquell/a/s/es) o s un nom propi:
a) Comprar el cotxe (la moto / els cotxes / les motos)
b) He comprat aquest cotxe (aquesta moto / aquests cotxes / aquestes motos)
c) Compra aqueix cotxe (aqueixa moto / aqueixos cotxes / aqueixes motos)
d) Compreu aquell cotxe (aquella moto / aquells cotxes / aquelles motos)
Substituci del complement directe definit:

a) Comprar el cotxe (la moto / els cotxes / les motos)
El (La / Els / Les) comprar
b) He comprat aquest cotxe (aquesta moto / aquests cotxes / aquestes motos)
Lhe comprat / Lhe comprada / Els he comprats / Les he comprades
c) Compra aqueix cotxe (aqueixa moto / aqueixos cotxes / aqueixes motos)
Compral / -la / ls / -les!
d) Compreu aquell cotxe (aquella moto / aquells cotxes / aquelles motos)
Compreu-lo / -la / -los / -les!
REMARQUES
Si el verb est format per un auxiliar + un participi (exemple b), el participi pot
concordar amb el pronom en gnere i nombre.
Un CD s neutre quan s un demostratiu neutre (a, aix, all) o tota una oraci
equivalent a un demostratiu neutre, o va amb la paraula tot:
e)
f)
g)
h)
Vull a.
Ha dit aix.
Mira all.
Expliqueu qu us ha passat! (aix)
Substituci del complement directe neutre:

e) Vull a.
Ho vull.
f) Ha dit aix.
Ho ha dit.
g) Mira all.
Mira-ho!
h) Expliqueu qu us ha passat! (aix)
Expliqueu-ho!
Unitat 9. Pronoms
141
Un CD s indefinit quan no est determinat o ho est per un indefinit (un, algun,

cap...) o un quantificador (molt, poc, tant...).
i)
j)
k)
l)
Tens pa?
He comprat unes revistes?
Compra tres quilos de taronges!
Compreu moltes revistes.
Substituci del complement directe indefinit:

i) Tens pa?
En tens?
j) He comprat unes revistes?
Nhe comprades unes
k) Compra tres quilos de taronges.
Compran tres!
l) Compreu moltes revistes.
Compreu-ne moltes!
REMARQUES
Si el CD no definit est determinat per un indefinit (exemple j) o un quantificador
(exemples k i l), en substituir-lo cal repetir el determinant.
Si el verb est format per un auxiliar + un participi (exemple j), el participi pot concordar
amb el pronom.
9.1.4.1 Exercicis
1. Substituu el sintagma en negreta pel pronom feble corresponent.
1.
Sempre compra el pa en la botiga del costat.

___________________________________
2.
Va veure el teu amic tirant les pedres.

___________________________________
3.
Necessite que el teu germ vinga dem a veurem.

___________________________________
4.
Heu de llevar moltes herbes del jard.

___________________________________
5.
Per acabar, va cantar la can que ms magrada.
142
___________________________________
6.
Vull que dugues unes camises a la tintoreria.

___________________________________
7.
He comprat a a la botiga de ta mare.

___________________________________
8.
Compreu aquesta raqueta per al vostre nebot.

___________________________________
9.
Han visitat lexposici aquest mat.

___________________________________
10. He de comprar entrades per a la inauguraci.
___________________________________

1. Alguna cosa obstrueix la porta i no puc obrir____.
2. Mai he vist un partit de bsquet en directe. Per, ____ he vist molts de futbol.
3. Heu reservat lhabitaci? ____ vaig reservar la setmana passada.
4. Agafa els tovallons i guarda ____ al calaix.
5. Diuen que hi ha un circ a la ciutat, per jo encara no ____ he vist.
6. Aix no queda b ac, canvieu ____ de lloc.
7. Pots deixar-me un bolgraf? ____ sent, no ____ tinc cap.
8. Qu fas amb les flors? Estic collint ____ perqu vull transplantar ____ algunes.
9.1.5 Funcions III: el complement atributiu

Els verbs ser, estar, semblar, parixer i aparentar sn verbs copulatius. Sn una mena de
nexe o element denlla entre el subjecte i un complement que els diferencia dels altres verbs:
latribut. La prova s que sovint sen prescindeix en escriptura telegrfica, en anuncis, en
enunciats grfics...:
Albert malalt STOP Mare desconsolada
Unitat 9. Pronoms
143
SUBSTITUCI PRONOMINAL DEL COMPLEMENT ATRIBUTIU

La substituci per pronoms del complement atributiu s similar a la del complement directe:
Si latribut s definit (determinat per un article o demostratiu) s substitut pels
pronoms el, la, els, les (amb totes les seues formes):
El teu amic s el metge del poble (El teu amic ls).
Aparenta els noranta anys que t (Els aparenta).
Si es tracta dun atribut indefinit, un demostratiu neutre o una oraci s
substitut per ho:
El teu amic s metge (El teu amic ho s).
Aparenta tenir noranta anys (Ho aparenta).
9.1.5.1 Exercicis
1. Localitzeu el complement atributiu i substituu-lo pel pronom corresponent:
a)
Aquells sn els jugadors de lequip de futbol.
____________________________________
b)
Els nvols pareixen boles de cot.
____________________________________
c)
Maria s la xica ms atractiva de la classe.
____________________________________
d)
Ja deuen ser les nou del mat.
____________________________________
e)
Aquestes xiques semblen xineses.
____________________________________
f)
A hores dara, el resultat del partit sembla clar.
____________________________________
g)
Pep s el millor advocat de la ciutat.
____________________________________
h)
Pep s advocat.
____________________________________
a)
b)
c)
cosa?
Els xiquets no estaven quiets i ____ vaig llegir un conte per calmar____.
Aquella s la teua vena? S, segur que ____ s.
He de parlar amb Josep. Jo ____ veur avui. Vols que ____ diga alguna
144

d)
Ahir em van regalar tres quadres. Tu ____ vols un?
e)
Maradona va arribar a ser un mite, per ara ja no ____ s.
f)
Anna em va donar les fotografies perqu ____ mirara i ____ diguera que ____
semblaven.
g)
La vena em va demanar un saler i encara no ____ ha tornat.
h)
No s coix, per per la manera de caminar ____ sembla.
i)
He parlat amb els teus alumnes per no _____ he pogut dir la veritat.
j)
Per dinar, hi havia estofat de vedella i vam menjar_____ tots.
k)
A Antoni, no li agrada dir mentides, per ____ diu moltes.
l)
Sort que els vens ens van ajudar. Haurem de donar____ les grcies.
m)
Pere gaudeix bona cosa amb les pellcules de loest per ara no pot veure____.
n)
A Jaume, li encanta la mistela, per ara no ____ pot beure.
9.1.6 Funcions IV: el complement circumstancial

Les circumstncies en qu es produeix lacci del verb sn indicades per una srie de
complements anomenats circumstancials. Aquestes circumstncies poden ser de temps, de
lloc, de manera, dinstrument, de finalitat...
Van vindre a les nou (CC de temps)
Van vindre enfadats (CC de manera)
Van vindre a ma casa (CC de lloc)
Van vindre amb cotxe (CC dinstrument)
SUBSTITUCI PRONOMINAL DELS COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS
El CC de manera s substitut sempre pel pronom hi (-hi) i el podreu localitzar preguntant-vos
com es fa lacci.
Pere treballava de valent Pere hi treballava
Marc, camina de pressa, per favor! Marc, camina-hi, per favor!
Els altres complements circumstancials tamb sn substituts pel pronom hi, llevat dun nic
cas: si el complement s introdut per la preposici DE, s substitut per en (n / n / -ne).
Aniran dem al poble Hi aniran dem
He dut el cotxe al garatge Hi he dut el cotxe
Torna al poble! Torna-hi!
Torneu al treball! Torneu-hi!
Vindran dem del poble En vindran
He tret el cotxe del garatge Nhe tret el cotxe
Torna del poble! Tornan!
Torneu del treball! Torneu-ne!
Unitat 9. Pronoms
145
146
9.1.7 Funcions V: el complement preposicional i de rgim verbal

Hi ha certs verbs que exigeixen (regeixen) la presncia de complements introduts per una
preposici. Per aix, aquests complements sanomenen preposicionals o de rgim verbal:
La tieta pensa en tots nosaltres
Estic dacord amb vosaltres
No accedir als teus desitjos
Ac teniu alguns dels verbs que admeten aquest complement:
Accedir, contribuir, excitar, procedir, renunciar, acostumar-se, arriscar-se,
exposar-se, dedicar-se...: complement amb A.
Pensar, tardar, vacillar, afanyar-se, complaures, entossudir-se, exercitar-se,
delitar-se, interessar-se, confiar...: complement amb EN.
Aprendre, parlar, saber, recordar-se, oblidar-se, riures, adonar-se, burlar-se,
abstenir-se, queixar-se...: complement amb DE.
Avenir-se, fer-se, estar dacord, amenaar...: complement amb AMB.
Tamb poden regir un complement preposicional alguns noms que formen una expressi
conjunta amb un verb: Estar content dalg / dalguna cosa; estar segur dalg / dalguna
cosa; trobar plaer (o satisfacci) en alg / en alguna cosa...
SUBSTITUCI PRONOMINAL DEL COMPLEMENT DE RGIM VERBAL

Com els complements circumstancials, si el complement de rgim verbal s introdut per la
preposici DE s substitut per en (n / n / -ne), per si s introdut per qualsevol altra
preposici s substitut per hi (-hi):
Renunciar al crrec Hi renunciar
Pensa en aix que et vaig dir! Pensa-hi!
Parlava de tot un poc En parlava
Parla de les teues coses! Parlan!
Ha parlat de tot un poc Nha parlat
Parleu de les vostres coses! Parleu-ne!
Unitat 9. Pronoms
147
9.1.7.1 Exercicis
1. Substituu el sintagma en negreta pel pronom feble corresponent:
a)
Ahir no vaig anar al teatre perqu tenia molta faena.
__________________________________________
b)
Jaume va ser amenaat amb lexpulsi de lequip.
__________________________________________
c)
Per qu no poses els gots damunt la taula?
__________________________________________
d)
Lavi va traure els caramels de la butxaca.
__________________________________________
e)
Pensava en ella constantment.
__________________________________________
f)
Pensava en ella constantment.
__________________________________________
g)
Carme no renunciava a les seues pretensions.
__________________________________________
h)
Quan vaig arribar a casa, ja haveu dinat.
__________________________________________
i)
Sempre parla de coses que no coneix.
__________________________________________
j)
Est plovent. No vages al jard.
__________________________________________
k)
Si no hi ha policia no s convenient passejar pel port.
__________________________________________
1. Va agafar fulls en blanc per fer____ un esborrany de la redacci.
2. Veniu de veure la pellcula? Jo encara no ____ he anat perqu no s si ____ vull veure.
3. En un port tan xicotet com aquest, noms ____ caben tres vaixells.
4. Que Enric vaja a la platja i ____ agafe un bon lloc. Desprs ____ anirem nosaltres i ____
portarem un refresc.
5. Men vaig a Cuba i no s quan ____ tornar.
6. Voleu pujar a la muntanya russa? Val, ____ pujarem, per quan jo diga prou us ____
baixeu.
7. Quan van arribar a casa ja mhavia gitat perqu van arribar____ molt tard.
8. Si veus Jaumet plorant al pati, deixa____ . Sempre ____ fa quan el castiguen a anar____.
148
9.2 Combinaci de pronoms febles

La collocaci davant o darrere del verb segueix la norma segent:
Han danar sempre junts: o els dos davant o els dos darrere.
Sempre collocarem lapstrof tant a la dreta com puguem:

lil donar
per
li lhe donat
Ordre de collocaci:
3a persona 2a persona 1a persona
Es
et
us
em
ens
3a persona
el
li
la
els
els
les
ho
pronoms adverbials
en
hi
s a dir:
reflexiu + CI + CD + CC
-
Les combinacions LA + HI, SE + US no sapostrofen:

Posa la llibreta damunt la taula: posa-la-hi
Se us ha dit que calleu
Davant del verb: els pronoms EM, ET, ES quan entren en combinaci amb un altre
pronom prenen la forma ME, TE, SE:
Em dna
Et dna
Es mira
per
per
per
me la dna
tel dna
se la mira
Darrere del verb:

a) si es combinen dos pronoms i el verb acaba en consonant (i per tant no es pot
apostrofar) el primer adopta la forma plena (-los, -nos, -vos, -me, -te, se):
vull donar-los-ho, dir-vos-ho, menjar-men, donar-ten
b) si es combinen dos pronoms i el primer acaba en S, sutilitza la forma reforada
en el segon:
portans-en, poseu-nos-en, doneu-los-els
c) Les combinacions: -ME-LA, -TE-LA, -SE-LA no sapostrofen encara que el verb
acabe en vocal:
Dna-me-la; emporta-te-la
No sn possibles les combinacions: *HI +HI

*HO + HI
*HO + HO
*HO + EN
*EN + EN
149
Unitat 9. Pronoms
QUADRE DE COMBINACIONS BINRIES

es
dav.
em
dar.
em
sem
se m
-sem
et
us
li
els
lil
li l
els el
els l
-los-el
ls-el
els els
-los-els
ls-els
els la
els l
-los-la
ls-la
el
la
les
lan
la n
les en
les n
en
tem
te m
us em
us m
-vos-em
-tem
-us-em
tens us ens
-vos-ens
tens -us-ens
dav. sens
dar.
sens
set
dav.
se t
et
dar. -set
ens
us
ens
dav. se us
dar. -se-us
sel
dav.
se l
mel
me l
ens el tel
ens l te l
-nos-el
-tel
ns-el
ens els tels
us el
us l
el
-vos-el
dar. -sel -mel
-us-el
dav. sels mels
us els
els
-vos-els
-nos-els
dar. -sels -mels ns-els -tels
-us-els
se la me la ens la te la
us la
dav.
se l me l ens l te l
us l
la
-nos-la
-vos-la
dar. -se-la -me-la
-te-la
ns-la
-us-la
se les
dav.
me les ens les te les us les
les
-nos-les -te- -vos-les
dar. -se-les -me-les
-us-les
ns-les les
dav. se li me li ens li te li
us li
li
-nos-li
-vos-li
dar. -se-li -me-li
-te-li
ns-li
-us-li
dav. sho mho ens ho tho
us ho
ho
-nos-ho
-vos-ho
dar. -sho -mho
-tho
ns-ho
-us-ho
sen men ens en ten
us en
dav.
se n me n ens n te n
us n
en
-nos-en
-vos-en
dar. -sen -men
-ten
ns-en
-us-en
dav. shi
mhi ens hi thi
us hi
hi
-nos-hi
-vos-hi
dar. -shi -mhi
-thi
ns-hi
-us-hi
-lil
lils
-lils
li la
li l
-li-la
li les els les

-li- -los-les
les ls-les
li ho els ho
-li- -los-ho
ho ls-ho
lin els en len
li n els n el n
-los-en -lin
ls-en len
li hi els hi lhi
-los-hi
-li-hi
-lhi
ls-hi
-lan -les-en
la hi
les hi
nhi
-la-hi -les- hi -nhi
150
9.2.1 Exercicis
1. Torneu a escriure cada frase i feu la substituci de lobjecte directe per un pronom
feble adequat i combineu-lo amb el que ja teniu:
Joan em deixar
el cotxe
els diners
la casa
les claus
diners
tot el que voldr
mel deixar
.............................deixar
.............................deixar
.............................deixar
.............................deixar
.............................deixar
Quan torne et portar
el disc
els llibres
la jaqueta
les cintes
cintes
tot el que desitges
tel portar
.............................portar
.............................portar
.............................portar
.............................portar
.............................portar
Us ha presentat
el seu amic
els seus pares
la seua vena
us lha presentat
.............................ha presentat
.............................ha presentada
la bicicleta
el disc
els sobres
el que voldr
gelats
les notcies
els la dur
.............................dur
.............................dur
.............................dur
.............................dur
.............................dur
El seu amic els dur
2. Ompliu els espais buits amb les formes LIL o SEL:

1. Li va caure un bot i com que no __________ sabia cosir, __________ vaig cosir jo.
2. Quan agafava un bolgraf dalg __________ ficava a la butxaca rpidament perqu
no __________ veren.
3. T el cabell tan llarg perqu fa deu anys que no __________ talla.
4. s estrany que no haja perdut el paraigua: sempre __________ descuida pertot arreu.
Per aix jo no ___________ deixe mai!
5. Tenia el plat brut, i __________ vaig canviar.
6. El cendrer s damunt la taula. Acosta__________, que no hi arriba.
7. Pose aquest llu ac: jo mateixa __________ pesar, __________ netejar i __________
cobrar, i aix __________ podr endur ara mateix.
Unitat 9. Pronoms
151
3. Ompliu els espais buits amb EL, LI, LIL, SEL:

1. Portava un jersei molt esfilagarsat, per no vaig gosar dir________ que _________
canviara.
2. Si ________ telefones, digues ________ que vinga aviat, que _________ vull veure.
3. No _________ raspallar ms labric. Que _______ raspalle ell!
4. No _________ destorbes, que ara estudia; si vols, ja ________ dir que has vingut.
5. Diu que ________ ha tocat la loteria, per com que diu tantes mentides ara ja no ______
creu ning.
6. __________ van ensenyar el plnol duna ciutat imaginria, i ell ________ volgu copiar.
4. Ompliu els buits amb ELS, ELS LA, ELS EL, ELS ELS, ELS HO (i variants):
1.
2.
3.
4.
Per ms que tho demanen, no _______ faces, els dibuixos; que sels facen ells mateixos.
El que es va dir no anava per a elles, per no________ vaig poder fer entendre.
Entre tots han netejat la pissarra; no _______ tornes a embrutar.
Dissimulaven tots els fracassos que tenien, per un amic de la famlia _______ va
descobrir.
5. No poden obrir la porta, ________ vols obrir tu, per favor?
6. Eren tan menuts que no sabien retallar els papers; _______ havem de retallar nosaltres.
5. Substituu els complements subratllats per la combinaci de pronoms adequada:
1. Dem agafar les instncies per al meu company. _________________________________
2. Miquel ha recomanat el seu llibre a Merc. ______________________________________
3. No has donat la teua adrea al professor. ________________________________________
4. Ramon ha comprat pomes per a Tina i Rosa. _____________________________________
5. Pep recita poemes a Ldia. ___________________________________________________
6. Teresa deu el sopar a Pere i a Jaume. ___________________________________________
7. Vam haver de dur el meu germ a urgncies. _____________________________________
8. Haurem de donar la revista a la portera. _________________________________________
9. Emili pagar una ronda a Quico i Empar. ________________________________________
10. Han plantat un arbre nou al bosc. ______________________________________________
11. No sesfora a fer-ho b. _____________________________________________________
12. Xavier ha trencat les tasses sense voler. _________________________________________
13. Vam arribar de Pars amb avi. ________________________________________________
14. Marta ha comprat al seu nebot una carpeta nova. __________________________________
15. No veig el teu germ des de lany passat. ________________________________________
16. Jlia, pensa b les coses. _____________________________________________________
17. Joan ha llegit un llibre daventures. ____________________________________________
18. Lavi ha donat una bufetada al seu nt. __________________________________________
19. Els ciclistes baixaven rpidament del port de muntanya. ____________________________
20. La teua germana no ha comprat beguda per als xiquets. _____________________________
152
6. Completeu els buits de les oracions segents amb el pronom o la combinaci que
calga:
1. Li hem dit que ens deixe el cotxe i no ____________ ha volgut deixar.
2. Jlia li ha fet un regal, per tu no __________ has fet cap.
3. Si no has donat la notcia als teus pares, dna __________, per favor.
4. Nosaltres ja hem visitat les exposicions del museu. I vosaltres, __________ heu visitades?
5. Compreu ms beguda o no __________ tindrem prou.
6. Li hem dit que ens conte la pellcula i no __________ ha volguda contar.
7. Quan era jove vivia a Mallorca, per fa temps que no _________ viu.
8. El problema que tenen, no saben qui ___________ resoldr.
9. Creia que trobaria Isabel a sa casa, per no __________ he trobada.
10. El rellotge que et va regalar el teu cos, no __________ has posat mai.
11. Voleu portar-nos aix? ________ portem de seguida.
12. Sha comprat una pilota per, al seu germ, no _________ deixa.
13. Qui ha furtat les claus de damunt la taula? Qui haja sigut que _________ torne.
14. Aix que mha dit, no __________ perdonar en la vida.
15. Si Jaume i Joan ens porten les entrades, __________ pagarem al comptat.
16. Passam una miqueta de pa. Ho sent, per no _________ queda gens.
17. Si no has repartit els equipatges als jugadors, reparteix _________ ara mateix.
18. Aix que mhas fet, no __________ perdonar mai.
19. Quan treballvem a la mateixa fbrica, _________ anvem amb el seu cotxe.
20. Si et compres un televisor nou, _________ has de dir. (a nosaltres)
21. Vaig comprar uns dolos i, quan vaig arribar a casa, els xiquets estaven menjant________.
22. Saps qu ha dit Joana? Que qui vulga veure______ que vaja a sa casa.
23. Si vosaltres us embruteu la roba, renteu ________ rpidament.
24. Vs a lhabitaci que ara ________ puge jo i ________ llegir un conte.
25. No puc portar les meues germanes al cine. Pots portar__________tu?
26. A Jaume, li agradava molt el caf, per ara no pot beure ________.
27. Has escoltat lltima can de Serrat? Jo ________ he escoltada i no ________ ha agradat
gens.
28. Laltre dia vaig collir cireres i, ara mateix, estic menjant _________ totes.
29. A loctubre comena un curs de redacci. Vols que tu i jo __________ apuntem?
30. Vaig ser jo qui us va agafar les pellcules, per dem pensava tornar__________.
31. No vages al club, que jo ______ vinc i no ______ he trobat ning.
32. Per qu no vas venir a la reuni? Volia anar ______, per _______ trobava malament.
33. Quan donarem la felicitaci als oncles? Quan ________ visitem, ________ donarem.
34. Encara no tha arribat aix? Ara mateix, ________ envie.
35. Don aconseguiu Enric i tu el tabac? __________regalen?
Unitat 9. Pronoms
7.
153
Substituu els complements subratllats pel pronom o combinaci de pronoms febles

que corresponga:
Noms podem demanar a les teues amigues la seua collaboraci.

____________________________________________________________________
Si pogurem mostrar el nostres punts de vista als nostres amics, seria magnfic.
____________________________________________________________________
Voldria dir a les meues germanes que arribarem dem.
____________________________________________________________________
Procura traure molts refrescos de la nevera.
____________________________________________________________________
Fes el favor, posa ms refrescos dins la nevera.
____________________________________________________________________
Sempre conta (a nosaltres) la mateixa histria.
____________________________________________________________________
He vist la senyora Carme a cal metge.
____________________________________________________________________
He estat a Marsella, per no conec el port (de Marsella).
____________________________________________________________________
Si portes els xiquets a la platja no eixiran de laigua.
____________________________________________________________________
Quan vages a lhort, porta uns quants quilos de peres als teus germans.
____________________________________________________________________
8.
Completeu els buits segents amb el pronom o la combinaci binria de
pronoms febles que corresponga:
1.
De la dotzena de pastissos que em van regalar, _______ va sobrar un. Agafa_____ .
2.
La taca que shan fet, qui __________ llevar?
3.
El vestit que porta avui em sembla que ___________ he vist posat altres vegades.
4.
Puc donar el llibre al Pere? S, dna __________, que ________ mereix.
5.
Si no heu posat les flassades al llit, poseu _________.
6.
Com que no hi ha cap llibre damunt la prestatgeria, __________ posar un.
7.
Si encara no has comunicat la novetat als amics, comunica ___________, per favor.
8.
He dit cent vegades al Joan que no puge a larbre i no _________ pense tornar a repetir.
9.
Maria sembla molt agradable. En canvi, Anna no _________ sembla gens.
10. S que tagrada fer les coses a poc a poc. Tamb _________ pintars?
154

9.
1.
Traduu les frases segents:
Te he llamado la atencin ms de una vez y ya estoy harta.
_______________________________________________________________________
2. Fue una prueba difcil, pero salimos satisfechos de ella.
_______________________________________________________________________
3. Lee el prrafo y hazme un resumen del mismo.
_______________________________________________________________________
4. Si ha dicho que lo llames por telfono, hazlo.
_______________________________________________________________________
5. Visit Barcelona y recorri todas sus calles.
_______________________________________________________________________
6. Si le hacis caso, os arrepentiris.
_______________________________________________________________________
7. Muy pronto dirn los ganadores y, por fin, podremos conocer los nombres de los mismos.
_______________________________________________________________________
8. Tengo un buen coche y estoy orgulloso de ello.
_______________________________________________________________________
9. Voy a Pego, quieres venir?
_______________________________________________________________________
10. Si te gusta esta comida, te puedo dar la receta de la misma.
_______________________________________________________________________
9.3 Els pronoms relatius

Els pronoms relatius introdueixen oracions subordinades adjectives i substantives, i tenen
dues funcions:
a) servir de nexe, s a dir, enllaar oracions tot subordinant una oraci a una altra:
Ha passat lpoca en qu lxit saconseguia amb treball frentic.
b)
substituir un dels elements de loraci principal, anomenat antecedent: poca s

lantecedent del pronom relatiu en qu en la frase anterior.
Tots els pronoms relatius (QUE, QU, QUI, ON, EL QUAL i variants) fan alguna funci
sintctica dins la subordinada: les prpies dun pronom, dun determinant o dun adverbi.
No totes les oracions que porten QUE han de ser oracions de relatiu. Fixeu-vos en aquest
parell doracions:
Crec que tinc ra.

Han fet un pasts que estava molt bo.
155
Unitat 9. Pronoms
En el primer cas, el que s una conjunci i el seu paper s unir oracions.
En el segon cas, el que s un pronom relatiu que, a ms denllaar les dues oracions, es
relaciona amb un element de la primera oraci (antecedent), al qual representa en la segona:
ells han fet un pasts + el pasts estava molt bo.
9.3.1 Formes i usos dels relatius

FORMES
que
qu
qui
el qual
USOS
s el ms usat (mai amb preposici), i es
refereix a persones i coses
Va precedit de preposici (a, amb, de, en,
per, per a) i es refereix a coses
Pot anar precedit de preposici (=qu) i es
refereix a persones
Utilitzades en registres formals i sempre
darrere de preposicions tniques, locucions
preposicionals, gerundis o infinitius. Poden
substituir:
a) que en oracions adjectives explicatives
la qual
els quals
b) qu sempre
les quals
c) qui precedit de preposici

Precedits de la preposici de
equivalen al relatiu possessiu
castell cuyo, al francs dont o a
langls whose.
on
la qual cosa
cosa que
fet que
i anlegs
el que,
la que,
els que,
les que i a
que, aix que,
all que
s un relatiu adverbial amb la funci de

complement circumstancial de lloc que
equival a en qu, a qu, en el qual...
EXEMPLES
s fcil copsar la realitat que ens envolta.
Sn models en qu semmirallen els joves.
Els menys culpables sn els qui la pateixen.
s un equip contra el qual s difcil guanyar.
He perdut un document sense el qual no puc
fer res.
Lhind i la seua filla, que eixien per la porta,
ho van veure tot. Lhind i la seua filla, els
quals eixien per la porta, ho van veure tot.
Deixam els llibres de qu parles.
Deixam els llibres dels quals parles.
La xica de qui parla no est.
La xica de la qual parla no est.
Es un nio cuyo ingenio sorprende s un
xiquet, lenginy del qual sorprn.
El lloc on treballe s gran.
El lloc en qu treballe s gran,
El lloc en el qual treballe s gran.
Equivalen al castell lo que, lo cual. Es

Va fallar el penal en lltim moment, per la
refereixen a tota una oraci o antecedent
qual cosa van perdre el partit.
global. La frmula la qual cosa pot anar amb
preposici.
Noms sn correctes quan es poden substituir
per aquell que i variants sense cap
Pots fer aquell treball o el que vulgues
modificaci del sentit.
(=aquell que vulgues).
La construcci prep. + art. + que s
incorrecta, excepte quan puguem substituir
larticles per aquell que i variants sense cap
modificaci del sentit.
Mira el que fas (=all que fas).

s el senyor* del que et parle. (incorrecte,
*daquell que et parle?, cal usar-hi del qual o
de qui)
156
EL QUAL, LA QUAL, ELS QUALS, LES QUALS

Susen sobretot en registres formals. Darrere de les preposicions tniques i de les tones (a,
amb, de, en, per i per a), les locucions preposicionals, els gerundis o els infinitius sutilitzen
sempre. Poden substituir:
Que en oracions adjectives explicatives.
Ex.: La pellcula, la qual vaig veure ahir, era molt bona.
La pellcula, que vaig veure ahir, era molt bona.
b) Qu sempre.
Ex.: La pellcula de la qual parleu s molt bona.
La pellcula de qu parleu s molt bona.
c) Qui precedit de preposici.
Ex.: Lhome amb el qual venia era el seu germ.
Lhome amb qui venia era el seu germ.
d) Precedits de la preposici de fan la funci del relatiu possessiu (com el francs
dont, el castell cuyo o langls whose)
Ex.: El bar, lamo del qual s amic meu, estava tancat.
a)
RECORDEU
Tots els pronoms relatius fan alguna funci sintctica dins la subordinada, per
aquesta ra hem danar amb compte de no combinar-los amb pronoms febles
que facen la mateixa funci, ja que provocarem un pleonasme.
Per tant, haurem devitar construccions com les segents:
*Vam visitar el poble on hi anvem cada estiu.
*Conegurem lactriu de la qual ens nhavien parlat tant.
-
Vam visitar el poble on anvem cada estiu.

Conegurem lactriu de la qual ens havien parlat tant.
9.3.2 Exercicis
1. Ompliu els buits amb els pronoms relatius que calga. Penseu que moltes frases
admeten ms duna forma genuna:
a)
Els vens dara i els ________ tenem lany passat sn bastant pesats.
b)
_______ molt parla, molt erra.
c)
Un assumpte de ________ ja hem parlat molt.
d)
______ no puga crrer, que camine.
e)
La xica amb _______ va Toms s molt bonica.
f)
Els treballs de Francesc sn realment meravellosos. s un home, els treballs
__________ sn realment meravellosos.
g)
Hem discutit molt, __________ em lleva les ganes de parlar amb ell.
h)
El cotxe amb _________ vns s molt bonic.
Unitat 9. Pronoms
157
2. Ompliu els buits de cada frase amb el pronom relatiu que convinga acompanyat, si
cal, de preposici:
a)
El tren amb el qual viatjava va patir un accident en arribar a la ciutat _______
es dirigia.
b)
Les actrius de les quals parlaven en aquell programa viuen en ledifici
________ van trobar les pintures perdudes de Dal.
c)
Lavinguda en la qual es troba el Teatre Principal s la mateixa avinguda
________ viuen els meus cosins.
d)
La can amb la qual el cantant es va fer fams no era seua, __________ s
molt freqent en el mn de la can.
e)
Merc, de la qual fa temps que no s res, acaba denviar un correu electrnic a
lEnric al lloc _________ treballa.
3. Ompliu els buits de les frases segents amb els pronoms relatius que, qu, el qui (i
variants), el que (i variants) o qui segons convinga. (Recordeu que les combinacions el
que o el qui no commuten mai per el qual):
a)
Les pellcules de terror sn _________ menys magraden.
b)
Els apunts amb ___________ vam preparar lexamen no eren els ms
adequats.
c)
_________ ha guanyat el torneig ha estat el millor jugador de tota la histria.
d)
Ladvocat de __________ et vaig parlar s dels ms cars de Miami.
e)
Els arguments amb ___________ es defensava el ministre corrupte em
semblaven deficients.
4. Ompliu els buits amb les formes qu, el que, la que, els que, les que ( i la preposici,
quan calga). Teniu en compte que el grup el que noms s correcte quan commuta per
all que, aquell que, etc.:
a)
No accepta la meua disculpa, per s ____________ li ha donat Enric.
b)
No vull joguines daquesta marca sin ______________ anuncien a la
televisi.
c)
No parle daquests quadres sin ______________ vam comprar el mes passat.
d)
Porta les copes de cristall. Trau ___________ vam comprar a Bohmia.
e)
Ens ha plantejat uns problemes amb ____________ no comptvem
5. Escriviu en els buits els relatius (i les preposicions) que convinguen:

a)
He discutit amb Ferran, ra per _____________ no el visitar ms.
158

b)
Les jaquetes _________et parlava les tenen rebaixades a la botiga ________ hi
ha al teu carrer.
c)
La moto _________ anava Frederic era molt antiga.
d)
No s _______ ha aparcat Patrcia la furgoneta amb _________ ve cada dia al
gimns.
e)
He oblidat les lleis ___________ es basa el recurs, ___________ estan molt
qestionades per la jurisprudncia actual.

f)
Volem que ens dnes tota la informaci del viatge de _________ tant ens han
parlat.
g)
Ernest t unes idees ______ et sorprendran.
h)
Les pellcules dara sn ms avorrides que les _____ feien abans.
i)
Aquest mes no he cobrat, ra per _______ no puc anar-men de vacances.
6. Ompliu els buits de les frases segents amb un pronom relatiu, acompanyat, si cal,
daltres elements:
a)
s un tema ______ hem de parlar.
b)
Vaig tornar a veure el pescater _________ havem comprat el llobarro.
c)
Aquestes sn les coses _______ la gent no pot suportar-te.
d)
Deixam veure el treball _______ vas aprovar lassignatura.
e)
Els ciclistes ________ arriben mitja hora ms tard estaran desqualificats.
f)
Un gran nombre de ciutadans no confia en els partits parlamentaris ni tampoc
en _______ sn extraparlamentaris.
g)
A lestat de Califrnia s __________ vam veure ssos salvatges.
h)
Volia recuperar la part de lherncia _________ havia renunciat.
i)
s un home _________ es preocupa molta gent.
j)
Desconec les raons _________ ha dimitit.
k)
_________ ha dit aix s un pocavergonya.
l)
El moment ________ es va decidir el partit va ser la primera part.
m)
La botiga ________ mhe comprat la gavardina s nova.
n)
Aquest jersei i _________ portava el meu germ sn herncia del meu avi.
o)
El pas _______ hem visitat enguany s totalment diferent ________ vam
visitar lany passat.
Unitat 9. Pronoms
p)
Aquells xics __________ anaves, no els conec.
159
160
7. Traduu aquestes frases:

a)
Es un barrio cuyas avenidas son muy vistosas.
____________________________________________________________________________
b)
Crearon una comisin, cuya funcin era redactar las nuevas normas generales.
____________________________________________________________________________
c)
Comimos en un hotel cuyo cocinero tena fama mundial.
____________________________________________________________________________
d)
Me han vendido dos perritos cuyo padre es de pura raza.
____________________________________________________________________________
e)
Parece que va a llover, lo cual nos fastidiar.
__________________________________________________________________________________________
8. Uniu les dues frases de cada lnia mitjanant un pronom relatiu i feu-hi els canvis que
calga:
a) Us heu trobat unes ulleres. Les ulleres sn de Jaume.
_________________________________________________________________
b) La xica s molt eficient. Me nhan donat referncies.
_________________________________________________________________
c) Hi ha una casa de camp. Nix molt de fum.
_________________________________________________________________
d) Joan recull les llibretes. Neus havia fet caure les llibretes.
_________________________________________________________________
e) Rosa continuava cridant. Rosa no es feia crrec de la situaci.
_________________________________________________________________
f)
Llus era a baix. Li vaig donar la carta.

_________________________________________________________________
g) Els carboners maldaven del mat al vespre. Els carboners treballaven amb sol, pluja o
neu.
_________________________________________________________________
h) Vaig patir moltes dificultats econmiques. Jo mai no havia patit dificultats
econmiques.
_________________________________________________________________
Unitat 9. Pronoms
9. Torneu a escriure les oracions segents utilitzant els pronoms relatius adequats:
a) Hi ha uns pins gegants que les arrels arriben fins ms enll de la tanca.
_______________________________________________________________
b) s una gent que no els llueix tot el que guanyen.
_______________________________________________________________
c) s un riu que shi ha ofegat molta gent.
_______________________________________________________________
d) Ha vingut la jove que laltre dia li vaig curar la cama.
_______________________________________________________________
e) s una fusta que shi fan mobles.
f)
_______________________________________________________________
s una novella que lautora tracta de problemes generacionals.
_______________________________________________________________
g) El llibre del que mhas parlat est exhaurit.
_______________________________________________________________
h) En Manel sha comprat una motocicleta que amb ella pot anar a 200 km/h.
i)
_______________________________________________________________
Van fer la reuni a la sala que les finestres sn redones.
j)
_______________________________________________________________
s una persona que no li molesta admetre que sequivoca.
_______________________________________________________________
k) Ha vingut lhome a que li vam vendre el gos.
l)
_______________________________________________________________
Van dir-nos que haurem de fer hores extres, el que em sembla molt malament.
_______________________________________________________________
m) La meua versi, en la qual hi podeu trobar canvis que no us agraden, s aquesta.
_______________________________________________________________
161
162
9.4 Pronoms interrogatius i exclamatius

Les oracions interrogatives poden ser introdudes per pronoms interrogatius per preguntar
sobre les persones i les coses, tant de manera directa amb el smbol ?, que noms apareix al
final de la frase com de manera indirecta, sense smbol dinterrogaci per amb accent
obert quan el pronom interrogatiu siga qu. Presenten una entonaci caracterstica.
Les oracions exclamatives porten al final el smbol ! i presenten una entonaci intensa.
9.4.1 Formes i usos

FORMES
USOS
EXEMPLES
qui
Pregunta sobre persones. Equival a Qui ha vingut?

quina
persona.
s No s qui dius.
invariable
Qui far la presentaci de lacte?
qu
Pregunta sobre coses. Equival a Qu vols?

quina cosa. s invariable
Qu than regalat?
Volia entendrel, per no s qu
em deia
quin,
quina,
quins,
quines
Pregunten sobre persones o coses.

Acompanyen el substantiu al qual
fan referncia i hi concorden en
gnere i nombre.
Tamb indiquen admiraci o
censura.
quant,
quanta,
quants,
quantes
Pregunten la quantitat. Concorden Quant tha costat el cotxe?

en gnere i nombre amb el Quanta gent hi havia?
substantiu que acompayen.
Quants llibres vols?
Quantes vegades has vist
aquesta pellcula?
on
Quin cotxe et comprars?

No s quins alumnes han
aprovat.
Vull saber quines has vist.
Quin vestit ms bonic!
Quina barbaritat ms gran!
Pregunta el lloc. Equival a en quin On vols anar a lestiu?

lloc
Don thas comprat el refresc?
No s per on para.
quan
Pregunta el moment.
Quan arriba lavi?

Quan vindrs a ma casa?
com
Pregunta la manera.
Com has vingut fins ac?

Com fas la paella?
163
Unitat 9. Pronoms
REMARQUES
a) No s correcte utilitzar qu o que en comptes de quin, quina... en les oracions
interrogatives o exclamatives:
*Que fred fa! (incorrecta) > Quin fred fa! (correcta)
*Que dia s lexamen (incorrecta) > Quin dia s lexamen (correcta)
Com a regla prctica, podeu recordar que:
Que + adverbi o adjectiu: Que blau est el cel!
Quin, quina... + nom: Quin llibre ests llegint?
Heu de tenir present que el nom pot estar elidit:
Quin llibre vols? Quin prefereixes?
b) Heu danar amb compte de no confondre quan i quant. Quan s un temporal, i
quant s un quantitatiu
c)
No heu de confondre el relatiu qu amb linterrogatiu qu.

El relatiu qu pot commutar-se per el qual, la qual, els quals les quals.
Exemple: Treballa en un despatx en qu fa molt de fred (qu = el qual)
Linterrogatiu qu pot commutar-se per quina cosa.

Exemple: No sabia qu havem dit (que = quina cosa)
d) Linterrogatiu qu sempre porta accent obert.

Lexclamatiu que no porta mai accent grfic.
Exemple: Que gelat est a!
e) Heu de fixar-vos en la correcta utilitzaci de per qu i per a qu
Per qu s la combinaci de la preposici per i linterrogatiu qu.

Equival a per quin motiu.
Exemple: Per qu has fet aix?
Per a qu susa noms en oracions interrogatives. Equival a per a quina

cosa. Normalment, apareix amb verbs com servir, usar, utilitzar...
Exemple: Per a qu vols el martell?
f) Recordeu que nicament linterrogatiu qu porta accent grfic.

Quin? Qui? Quan? On? Com? No porten mai accent grfic
164
9.4.2 Exercicis
1. Completeu les frases segents amb linterrogatiu que calga:
a)
Heu de trobar __________ sn les set diferncies entre els dos dibuixos.
b)
Per a __________ has fet aquest pasts? Per a mi o per a ella?
c)
__________ de totes s la teua germana?
d)
__________ vols fer aquesta nit?
e)
__________ exercicis us han semblat ms fcils?
f)
No s en __________ lloc hem quedat.
g)
No vaig comprendre __________ va voler dir.
h)
__________ daquestes respostes sn les vertaderes?
i)
__________ testimes ms, el jersei blau o el negre?
j)
__________ no ha pagat encara la matrcula?
2. Ompliu els espais buits amb els interrogatius que calga i precedits de la preposici
adequada:
a)
Per __________ ve? Ve pel cam de dalt.
b)
__________ viu? Viu amb una amiga dEster.
c)
__________ parlen? Sempre parlen de loratge.
d)
__________ temps es quedaran? Es quedaran dues setmanes.
e)
__________ porten el pa? El porten del forn del poble.
f)
__________ viviu en aquesta ciutat? Des que vam aprovar loposici.
g)
__________ depn? Depn de tu.
h)
__________ llaves la roba? Amb el mateix sab que tu.
i)
__________ jersei vindrs? Amb el verd.
j)
__________ es veur millor leclipsi? Des de la platja de Ponent.
Unitat 9. Pronoms
165
Unitat 10. Preposicions

Les preposicions sn elements que ens permeten enllaar mots o sintagmes dins duna oraci,
de manera que lltim mot o sintagma esdev un complement del primer:
La biblioteca del meu poble s al carrer de la Font.
He llegit el seu treball per poder avaluar-lo, per malgrat aix no arriba a
laprovat.
Haur dutilitzar el diccionari si vull entendre tot el que dius en larticle que
has escrit en la revista daquest mes.
Podem classificar les preposicions en:

1) TONES: a, en, amb, de, per i per a
2) TNIQUES: cap a, des de, fins a, contra, entre, malgrat, segons, sense, ultra, vers,
envers...
10.1 Les preposicions a i en

A-EN
EN COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS DE LLOC:

EN COMPLEMENTS
CIRCUMSTANCIALS
DE
Norma general:
en indica situaci:
Deixa aix en una de
lesTEMPS:
aules.
a indica
Entra
a una
aules. ( no en):
Davant del
nom direcci:
dels mesos
posem
perde
o ales
+ article
Lexamen ser al juny o al juliol.
Casos concrets que no segueixen la norma general:
Vam quedar que ens veurem pel maig.
*Jo vaig
nixer enno
octubre.
a) Davant
de topnims
precedits darticle posem a:
Visc a Gandia per treballe a Dnia.
b) Davant les parts del dia posem de o a (no per):
b) Quan parlem de perodes histrics posem en:
No ens veurem fins dem de mat (o al mat).
En la Gandia dels Borja hi havia molta tirania.
Sempre ix els dissabtes a la nit.
c) Davant llocs reals precedits darticle determinat posem a:
*Lexamen s dissabte per la vesprada.
Ens trobarem a la plaa del poble.
c)Si Davant
estacions
seguida darticle:
davant de
delslesllocs
reals de
hi lany
ha unposem
articleaindeterminat
(un, una,
A lestiu,
tota cucaen:
viu.
uns,
unes) escriurem
A lhivern
ja no
nevaen
al una
meu plaa
poble.del poble.
Ens vam
trobar
d) En les designacions de llocs figurats posem en:
d) Davant dels anys posem larticle determinat el, o lexpressi
Aquest terme ja es trobava en la poesia dHoraci.
lany:
e) Davant linterrogatiu quin posem tamb a:
Mon pare va nixer el 1932.
A quin pis vius?
Mon pare va nixer lany 1932.
f) Davant els substantius casa, classe, missa, palau i taula posem a:
*Mon pare va nixer en el 1932.
Ens veurem a missa.
a)
166
167

1. Poseu a o en en aquestes designacions de lloc (feu-ne, si cal, les contraccions):
a)
Aquest s un cotxe fabricat ____ Alemanya. _____ quina zona dAlemanya?
_____ una zona molt industrial.
b)
Els he trobats _____ el carrer, ____ aquest mateix carrer.
Lany passat vivem _____ aquesta plaa, per ara vivim _____ la plaa de
c)
lEsglsia.
Faran un garatge ____ el soterrani daquell edifici, per no s ____ quina part
d)
del carrer.
e)
Cal estudiar els problemes que hi ha _____ la nostra societat.
f)
No estic dacord amb les mesures aprovades _____ les ltimes reunions.
g)
Abans del concili susava el llat _____ la litrgia.
h)
El meu germ viu _____ un xalet _____ la muntanya.
EN AMB
Hi ha vegades que aquestes dues preposicions es confonen a causa de la semblana
fontica. Cal parar atenci i recordar que utilitzem en quan equival a la mateixa
preposici en castell. De la mateixa manera, utilitzem amb quan equival a la preposici
castellana con.
Per referir-se als mitjans de locomoci, s preferible utilitzar la preposici AMB:
He vingut amb cotxe.
Mai no he viatjat amb avi.
10.1.2 La preposici a davant del complement directe

Fixeu-vos en la frase segent:
Du va torturar sdicament Abraham quan li orden matar el seu fill
CD
CD
Com a norma general podem dir que el complement directe (CD) no va precedit de la
preposici a, com podem observar en lexemple. Per tant, la frase segent s incorrecta: *Va
traure als seus fill del collegi. No obstant aix hem de dir que algunes vegades el CD porta, o
pot portar, la preposici a:
1. Posarem la preposici a davant quan el CD siga un pronom personal fort
ex.: Sempre us acompanya a vosaltres, no a nosaltres.
Conv posar la preposici a quan sense ella la informaci resulte ambigua

ex.: Sestimaven un a laltre
2.
3. Es pot posar la preposici a davant les partcules tothom, tots, el qual, qui
ex.: Hem vist a tothom en la manifestaci.
168
10.1.2.1 Exercici
1. Ompliu els buits de les frases segents amb la resposta correcta. Fixeu-vos si el
complement que va a continuaci s un complement directe o un altre tipus de
complement:
a)
La mare va poder veure, per fi, ________ seua filla fora de lhospital.
b)
Porta aquest got _____ xic de la taula nmero 4.
c)
Emili, per favor, telefona _____ Merc.
d)
Vam conixer ________ xic a Itlia.
e)
Mai no es va descobrir qui va assassinar ________ president dels EUA.
f)
Quin msic us agrada ms, Mozart o Bach? Nosaltres preferim ________.
g)
Anna, calla i escolta ______ conferenciant.
h)
Dna el regal _______ teua germana.
i)
Aconsella b _______ teu germ.
j)
He comprat aquest llibre ______ al teu nebot.
k)
Els romans van turmentar ______ cristians per motius de religi.
l)
Ja ha arribat el carter. Avisa ______ Montserrat que est esperant una carta.
169
10.2 Les preposicions per i per a

La distribuci de PER i PER A coincideix amb la distribuci de les preposicions POR i
PARA en castell. No obstant aix:
Davant dinfinitiu posarem PER quan depenga dun verb dacci

voluntria:
Treballa per guanyar-se la vida.
Estudia per traure una carrera.
En la combinaci per sempre:

Amics per sempre
Conjunci perqu (castell para que):

Tho dic perqu ho spies.
10.2.1 Exercici
1. Poseu PER o PER A en els buits de les frases segents (feu les contraccions que calga):
a)
A est ple de faltes, deu estar fet ________ alg que no sap ortografia.
b)
Hi haur prou beguda ________ tots?
c)
Aix no serveix ___________ els meus objectius.
d)
Vinc __________ veuret.
e)
No tinc temps __________ fer el treball de geografia.
f)
Tot el que no vulgues ________ tu, no ho desitges _________ els altres.
g)
He comprat un llibre _________ xiquets.
h)
Ho necessita ___________ guanyar-se la vida, per aix treballa tant,
___________ guanyar-se-la b.
i)
Tinc tres fills ________ casar.
10.3 Remarques a les preposicions (simples i compostes)

CAP CAP A
La preposici composta CAP A perd la A davant:
1. Els adverbis comenats per a: Has danar cap amunt.
2. Els demostratius: Hem de continuar viatjant cap aquell poble.
170
10.3.1 Exercici
1. Completeu les frases segents amb cap o cap a:
a)
Aix degu passar ___________ les onze.
b)
Primer aneu ___________ avall i desprs ___________ la dreta.
c)
Hem danar primer ___________casa i desprs ___________ Alacant.
d)
Heu de portar totes les vostres coses ___________ ac.
e)
Ens dirigem _____________ Penscola quan vam veure un avi que volava
________ Andorra.
f)
Els crancs caminen ________ arrere o __________ el costat?
FINS FINS A
La preposici composta FINS A perd la A davant:
alguns adverbis:
Fins desprs de Nadal no sabrem els resultats.
demostratius:
No ens veurem fins aquesta vesprada.

conjunci que:
No vindr fins que mho digues.
davant els dies de la setmana no precedits darticle:
Adu, fins dilluns.
Adu, fins al dilluns 1 de desembre.
10.3.2 Exercici
1. Completeu amb fins o fins a les frases segents:
1. Hem danar ________ algun daquells turons per poder veure ________ on arriba el
nostre poble.
2. No pararan ________ trencar tot el material escolar. Per ________ que no ho facen no
els expulsaran.
3. Adu, ________divendres o ________ la vesprada si pots venir a la reuni.
4. Hem darribar ________ Almussafes o ________ aquell altre poble de ms al nord.
171
COM COM A
La preposici COM sutilitza per fer comparacions i equival a

igual que:
s tan alt com un pi
La preposici composta COM A equival a en qualitat de:

Va parlar com a president del partit
Com a es redueix a COM davant larticle i davant dels demostratius,

pronoms o adjectius indefinits, possessius, gerundis, preposicions, etc.
Noms conservarem COM A davant substantius, adjectius, participis i
infinitius.
El Tirant s considerada com la millor novella medieval catalana
10.3.3 Exercicis
1. Completeu amb com o com a les frases segents:
a)
Estava _________ mort, perqu no respirava.
b)
Tu, ___________ gran amic meu, tindrs la preferncia.
c)
No ens convidaren a cap de nosaltres, noms a Vicent _________ representant
dels treballadors.
d)
Estava blanca __________ la neu.
e)
Vull que ho acceptes______________ mostra del meu agrament.
Heu de posar atenci tamb en ls de les preposicions segents:
En compte de, en lloc de:

Mhe comprat un cotxe en compte de comprar-me una moto.
Tocant a, pel que fa a, quant a:

Pel que fa a la teua proposta, la votarem dem.
Tocant a les qestions principals de la reuni, votarem dem.
Quant a tot aix, no hi tinc res a dir (*en quant a).
Arran de: indica causa.
Arran de les manifestacions, el govern ha dimitit.
s a dir: Aix no s cert, s a dir, s mentida (*s dir)
En catal cal introduir linfinitiu de certes expressions amb la

preposici A i no amb la conjunci QUE:
No tinc res a dir (*res que dir).

No hi ha res a fer.
Tens cap objecci a fer?
172
s incorrecte ls de les preposicions A i DE per expressar valor

condicional:
*A jutjar pel que es diu, tothom s un mentider.
Si es jutja pel que es diu, tothom s un mentider.
*De haver-ho sabut, no hauria vingut.
Si ho haguera sabut no hauria vingut

a)
Viuen en Tarragona des de lany passat, i sempre vnen en tren.
_________________________________________________________________________
b)
A les conclusions de la reuni no sexplica res daix.
_________________________________________________________________________
c)
No tinc res ms que dir.
_________________________________________________________________________
d)
Hi ha construccions que apareixen ms a la llengua parlada que a la llengua
escrita.
_________________________________________________________________________
e)
De els darrers mesos en hi ha hagut molts canvis en lempresa.
_________________________________________________________________________
f)
Aquest mot ja el trobem a Llull.
_________________________________________________________________________
g)
Ara no ens dna temps. Ho farem dem per la nit abans que vinga ella.
_________________________________________________________________________
h)
En Europa encara no som conscients que la xenofbia s un greu problema, i
en lAlemanya nazi tampoc no ho eren.
_________________________________________________________________________
173
10.4 Canvi i caiguda de preposicions

Hi ha una srie de verbs intransitius que exigeixen una preposici determinada a lhora de
construir complements. Per exemple, el verb dedicar-se demana la preposici a: es dedica a
la poltica; pensar en: pensa en mi.
Canvi de preposicions
Ara b, els verbs que exigeixen les preposicions en i amb canvien la preposici per a o de
quan el complement s un infinitiu.
Construcci bsica
He pensat en aix que em vas dir.
Estic dacord amb Helena.
Construcci davant dinfinitiu

He pensat a canviar.
Estic dacord a canviar dactitud.
Cal tenir en compte que utilitzarem la preposici en davant infinitiu en oracions que
expressen circumstncies temporals, que en castell es formen en al + infinitiu:
Al salir de clase / En eixir de classe
Caiguda de preposicions
Les preposicions a, de, en i amb desapareixen quan el complement t lestructura que
(conjunci) + oraci. Observeu les omissions marcades amb el smbol .
He pensat en aix.
Estic dacord amb lHelena.
Vam accedir a la negociaci.
Noms parlvem de futbol.
He pensat que canviaria.

Estic dacord que vinga lHelena.
Vam accedir que negociarem.
Noms parlvem que volem jugar.
10.4.1 Exercicis
1. Colloqueu les preposicions a, en, de, amb o un , segons convinga, davant dels
complements de rgim verbal segents:
a)
b)
c)
d)
e)
f)
g)
h)
i)
Noms pensa _________ tu.

Noms pensa _________ divertir-se.
Noms pensa _________ que es vol divertir.
Vam accedir _________ les seues peticions.
Vam accedir __________ collaborar en el seu projecte.
Vam accedir __________ que collaborarem.
Hem contribut __________ les despeses.
Hem contribut _________ sustentar el centre.
Hem contribut __________ que funcionara el centre.
174

j)
Et vas entossudir _________ aquesta qesti.
k)
Et vas entossudir __________ parlar de la qesti.
l)
Et vas entossudir __________ que es parlara de la qesti.
m)
Es complau ________ la teua vinguda.
n)
Es complau ________ convidar-te a venir.
o)
Es complau ________ que vingues.
p)
Lamena __________ lexpulsi.
q)
Lamena __________ expulsar-lo.
r)
Lamena __________ que lexpulsaria.
2. Esmeneu, si cal, les incorreccions de les frases segents:

a)
Tinc molt dinters en que escrigues larticle.
________________________________________________
b)
Soposa a que lexaminen
________________________________________________
c)
No s de qu parles.
________________________________________________
d)
Grcies a qu lhan ajudat, ha pogut fer-ho.
________________________________________________
e)
No he tornat a veurel des de que sen va anar
________________________________________________
f)
Abans de que ten vages, passa a parlar amb mi.
________________________________________________
g)
Sarrisca a que el multen.
________________________________________________
h)
Est en contra de que es cace.
________________________________________________
i)
Aquest s larticle a qu et refereixes.
________________________________________________
j)
Digues-me en qu penses!
________________________________________________
175
3. Transformeu les frases segents introduint-hi la conjunci QUE, segons indica

lexemple:
1. Aquest jugador es nega a lajornament del partit.
Aquest jugador es nega que sajorne el partit.
Els metges sadonaren de la persistncia de la malaltia.
Els treballadors confien en la renovaci del seu contracte.
Els estudiants es van oposar a lajornament de lexamen.
Els tcnics han alertat de la feblesa de les estructures.
6.
Paga la pena que tassegures del bon estat de les carreteres.
7.
Tenia por de ser enviat a lexili.
Els ministres soblidaren doferir les ajudes al Tercer Mn.

No shavia adonat del canvi de temps.
La secretria del meu despatx est molt interessada en la meua presncia al congrs.
ATENCI
La caiguda de la preposici davant de la conjunci que afecta tamb a les locucions
prepositives i a les preposicions compostes. Tingueu en compte, per tant, els exemples
segents:
CONSTRUCCIONS CORRECTES
CONSTRUCCIONS INCORRECTES
Des que:
Des de que:
Des que sha operat, es troba molt millor. Des de que sha operat, es troba molt millor.
Fins que:
Tesperar fins que tornes.
Fins a que:
Tesperar fins a que tornes.
Abans que:
Abans que ten vages, farem una festa.
Abans de que:
Abans de que ten vages, farem una festa.
176
4. Traduu al valenci les oracions segents:

a)
Desde que te has canviado de casa, ya no vienes a vernos.
________________________________________________
b)
A partir de que se aprobara aquella ley, todo empez a funcionar mejor.
________________________________________________
c)
Por favor, vuelve a casa antes de que se haga de noche.
________________________________________________
d)
Hasta que no acabe la pelcula no nos moveremos de aqu.
________________________________________________
5. Corregiu, si cal, les frases segents tenint en compte totes les observacions que hem fet
sobre les preposicions en aquesta unitat i en lanterior:
a)
Vivim en Pars des de que van traslladar-hi a la meua dona.
______________________________________________________________________
b)
Desprs de que vegeu una roca molt grossa no pugeu ms cap a amunt.
______________________________________________________________________
c)
Hem actuat aix, abans de que es queixaren, per a no excloure a ning.
______________________________________________________________________
d)
No es va despertar fins les deu, desprs de que lavisrem tres vegades.
______________________________________________________________________
e)
Aconsella b als teus amics perqu puguen trobar fcilment el cam cap a ac.
______________________________________________________________________
f)
Tinc molt inters en anar a visitar al meu germ. Segurament hi anir en tren.
______________________________________________________________________
g)
Confiava en triomfar grcies a aquella obra.
______________________________________________________________________
h)
A leixir de classe vam anar a la secretaria per a agafar un imprs de sollicitud.
______________________________________________________________________
i)
Dem per la vesprada ens veurem en la plaa de lajuntament.
______________________________________________________________________
j)
He trobat a llbum una foto de quan vam estiuejar en Dnia.
_____________________________________________________________________
Unitat 11. Conjuncions i adverbis

11.1 Conjuncions
Les conjuncions sn elements invariables que relacionen paraules o oracions que tenen el
mateix valor sintctic (coordinades) o que depenen luna de laltra (subordinades). A
continuaci us oferim una taula amb les conjuncions principals:
CONJUNCIONS PRINCIPALS
COORDINADES
Exemples
Soparem truita i carn.
Copulatives: i , ni
No ha plogut ni plour.
Disjuntives: o (o b)
Estudies o treballes?
Ara plou, ara fa sol.
Distributives: o...o, ara...ara, ads...ads
Ads riu, ads plora.
Crrer cansa, per magrada.
Adversatives: per, sin, tanmateix, amb tot,
No lhe vist a la platja sin al parc.
altrament
No estudi gens; tanmateix ha aprovat.
Illatives: doncs, per tant, en conseqncia
consegentment, aleshores
Fa fred? Doncs posat labric.

Ha estudiat molt; per tant, aprovar loposici.
Explicatives: s a dir, aix s

SUBORDINADES
Completives: que
Ha de presentar-se ja, s a dir, avui mateix.

Exemples
Espere que em donen prompte dalta.
Mentre feu el dinar, parar taula.
Des que he arribat no ha parat de ploure.
Den que aprov loposici, viu a Elx.
s tan alt com son pare.
Treballa tant com sa mare.
s ms alt que jo.
s menys gracis que el seu germ.
Com ms treballa, ms cobra.
s tan simptica que tothom lestima.
Fins a tal punt s simptic que les enamora a totes.
He vingut perqu tenia ganes de veuret.
Ja que no fas res, podries ajudar-me.
Com que tinc diners, me'l puc comprar.
He vingut perqu em deixes els apunts.
Heu dentrenar ms per tal que no us guanye ning.
Encara que ploga, eixir a passejar.
Malgrat que mha mentit, mantic lamistat.
Si hi arribes abans que jo, compra les entrades.
En cas que et canses, tatures de seguida.
Temporals: mentre (que), des que, fins que, ara que,

aix que, den que
Comparatives:
Igualtat: tan...com, tant...com, igual com (que)
Superioritat: ms... que
Proporcionalitat: com ms... ms, com menys...
menys
Consecutives: tan...que, tant...que, fins a tal punt
que
Causals: perqu, ja que, com que, ats que, a causa
de, grcies a, per culpa de
Finals: perqu, a fi que, per tal que, amb la intenci
que
Concessives: encara que, malgrat que
Condicionals: si, en cas que, a condici que
177
178
REMARQUES A LS DE
DIVERSES CONJUNCIONS
11.1.1 La copulativa I ,i la disjuntiva O. Diferncia entre sin i si no.
I/O
La conjunci i no es transforma mai en e, ni quan la paraula
segent comence per i. Ex.: Geografia i Histria. Tampoc no es
transforma mai la o en u. Ex.: error o omissi.
SIN / SI NO
No sha de confondre la forma sin, conjunci adversativa, amb
si no, que s la combinaci de la conjunci condicional si amb
ladverbi de negaci no.
Ex.: No s Pep qui ha vingut, sin Vicent.
Si no vols menjar, no menges.
11.1.1.1 Exercici
1. Completeu les frases segents amb sin o si no, segons corresponga:
a)
Si no
t fets els trenta anys, laspirant haur de venir-hi acompanyat.
b)
No hi arribar a les onze __________ a les dotze.
c)
________ et trobes b no cal que vingues.
d)
No podr comprar-ho _________ costa menys de trenta mil pessetes.
e)
Finalment no the comprat una bicicleta _________ una moto. _________
tagrada es pot canviar.
11.1.2 Doncs
DONCS
La conjunci doncs sempre ha de tenir un valor illatiu o consecutiu, mai causal. Aix,
la frase segent s incorrecta: *La terra est molt seca doncs no ha plogut, ja que
doncs t aqu un valor causal. Correctament sha de dir: La terra est molt seca perqu
(o ja que) no ha plogut.
179
Unitat 11. Conjucions i adverbis
11.1.2.1 Exercici
1. Corregiu, si cal, les oracions segents:
a)
No
tens
b)
No va aprovar molta gent doncs lexamen era molt complicat.
c)
Doncs se suspengu el concert, ens van tornar els diners de les entrades.
d)
Ja
ha
ganes
vingut
de
el
treballar?
primer
Doncs
pacient?
vs-ten
Doncs
que
casa.
passe.
11.1.3 Com / com que

COM / COM QUE
La conjunci com s comparativa tot i que pot tenir valor causal. En

aquest cas, s recomanable ls de com que.
Ex.: Com que no mhas telefonat, pensava que no vindries
(recomanable)
Com no mhas telefonat, pensava que no vindries
11.1.3.1 Exercici
1. Fixeu-vos si els com de les frases segents tenen un valor comparatiu o causal.
Si sn causals milloreu les frases substituint-los per com que:
a)
Fes
el
treball
b)
Com
c)
El
d)
Magrada
e)
Com no tinc ganes de sopar, em beur un got de llet calenta.
hem
com
arribat
sistema
tu
tard,
davaluaci
fer
aquest
vulgues.
ens
hem
continua
dinar
mi,
em
quedat
com
com
fa
sense
lany
tu
el
igual.
cadira.
passat.
fas.
180

f)
Com no tenen prou diners, els alumnes han susps el viatge.
11.1.4 Degut a
DEGUT A
Teniu en compte que la forma degut a s incorrecta per a expressar la causa. Depenent
del sentit de la frase, podrem utilitzar les expressions a causa de, grcies a, o per culpa
de. Per tant, la forma degut noms s correcta com a participi del verb deure.
11.1.4.1 Exercici
a)
Degut a la neu, han tallat la carretera. __________________________________
b)
No ha viscut mai tranquil, sempre ha degut diners a alg. __________________
c)
El president dimitir degut a les prdues econmiques. ____________________
d)
Sha pogut apagar el foc degut a la rpida intervenci dels bombers.__________
11.1.5 Perqu / per qu / per a qu
181
PERQU / PER QU / PER A QU

PERQU
Conjunci causal. Darrere heu de posar el verb en indicatiu (equival a ja
que):
Ex.: He obert la finestra perqu fa calor.
Conjunci final. Darrere heu de posar el verb en subjuntiu (equival a a fi
que, amb lobjectiu que):
Ex.: He obert la finestra perqu faa menys calor.
Substantiu. Equival a motiu:
Ex.: Vull saber el perqu de la teua protesta.
PER QU
Preposici + relatiu (equival a pel qual, per la qual, pels quals, per
les quals):
Ex.: Aquestes sn qestions per qu no es preocupa ning.
Preposici + interrogatiu (equival a per quina cosa). La interrogaci pot
ser directa o indirecta:
Ex.: Per qu thas enfadat?
Vull saber per qu no vas venir a la festa.
PER A QU
Noms apareix en frases interrogatives (directes o indirectes) i amb verbs
com: servir, usar, utilitzar...

Ex.: Per a qu serveix aquest aparell?
Magradaria saber per a qu utilitza lordinador.
182
11.1.5.1 Exercici
a)
Me voy porque ya no tengo nada ms que decir.
________________________________________________________________________
b)
Te amo porque eres la ms bonita.
________________________________________________________________________
c)
Para qu te has comprado ese piano de cola? Para que mi hijo pueda
practicar.
________________________________________________________________________
d)
No s por qu me preguntas si sabes que no lo s.
________________________________________________________________________
e)
An no s las razones por las que se enfad con sus amigos.
________________________________________________________________________
f)
Hija! Pues no s para qu lo quieres.
________________________________________________________________________
g)
Aquel es el abrigo por el que pagu una fortuna.
________________________________________________________________________
h)
Vengo para que me digas la verdad.
________________________________________________________________________
i)
Te buscaba porque te tengo que dar una buena noticia.
________________________________________________________________________
j)
No entiendo el porqu de esta situacin.
________________________________________________________________________
k)
He venido para invitarte al concierto y para que me digas las razones por las
que Elena no quiere venir.

________________________________________________________________________
183
11.1.6 Lexpressi de la condici
EXPRESSI DE LA CONDICI
La condici no s pot expressar mitjanant les expressions de + infinitiu ni
a +
infinitiu (*De no venir a lhora que havem quedat, anirem a buscar-la; *A jutjar pel
que es diu tothom s un mentider). Heu de recrrer a conjuncions ms genunes, com
ara si o en cas que:
Si no ve a lhora que havem quedat, anirem a buscar-la.
En cas que no vinga a lhora que hem quedat, anirem a buscar-la.
Si es jutja pel que es diu, tothom s un mentider.
11.1.6.1 Exercicis
1. Corregiu, si cal, les frases segents
a)
Per favor, endrea la teua habitaci! De no fer-ho, et castigar.
b)
Lhan acusat de no voler dir la veritat.
c)
A no ser per tu, no ho haurem aconseguit.
d)
De no arribar al nivell exigit, no els contractaran.
e)
Han estat parlant de suspendre el viatge que havien programat. Quina llstima!
2. Completeu les frases segents amb les conjuncions i locucions conjuntives que hi
falten:
a)
Han vingut no sols ells, ____________ els seus amics.
b)
La paraula adequada no s negligncia, ____________ mala fe.
c)
____________ tinteressa, no cal que et quedes.
d)
Hi hem danar abans de les nou, ____________ farem tard.
e)
Sort que Hegel s tan pesat de llegir! _______, avui tothom seria hegeli.
f)
Seguirem el programa al peu de la lletra; ____________ desprs tindrem
problemes.
g)
No acabar a temps ____________ lajudeu.
h)
No lescoltes ms ____________ tagrada.
184

i)
No s lAnna qui ho ha fet ____________ en Llus.
j)
Vivien a les muntanyes de linterior, ____________ la zona central del pas era
un aiguamoll.
k)
No ens ha arribat cap notcia de lexpedici, ________ hem davisar el
responsable.
l)
Ja han arribat els xiquets? ____________ poseu-los a dormir.
m)
Magrada molt, ____________ s molt discret.
n)
T el peu masegat; ____________ fem-li fregues.
o)
T el peu masegat; ____________ li lhan aixafat sense voler.
3. Com a recapitulaci de totes les remarques al tema de les conjuncions, corregiu, si cal,
les frases segents:
a)
Degut a les condicions meteorolgiques, es feia necessari un aterratge
demergncia.
________________________________________________________________________
b)
Entre tots els jugadors ressalta Llus pel seu joc fort e intelligent alhora.
_____________________________________________________________________________________
c)
Com no has dit res abans, pensava que hi estaves dacord.
_____________________________________________________________________________________
d)
De no assistir a totes les sessions del curs, no us donaran el certificat.
_____________________________________________________________________________________
e)
Va fer una conferncia preciosa com portaveu daquesta ONG.
_____________________________________________________________________________________
f)
Tho dic per a que la tingues en compte quan faces la llista de convidats.
_____________________________________________________________________________________
g)
Si tens algun dubte de gramtica u ortografia, jo mateix puc ajudar-te.
_____________________________________________________________________________________
h)
Sin fas la reserva, et quedars sense plaa.
_____________________________________________________________________________________
i)
Han hagut dajornar la boda degut a un imprevist.
_____________________________________________________________________________________
j)
No vull que vingues tu si no el teu germ.
_____________________________________________________________________________________
k)
Haurs de demanar-li perd, doncs li has fet molt de mal.
_____________________________________________________________________________________
185

l)
El vaixell va naufragar degut a la tempesta.
_____________________________________________________________________________________
11.2 Adverbis
Fixeu-vos en aquestes frases:
Hi ha empreses que aboquen habitualment els seus residus al Mediterrani.
Lexpansi de les terres de conreu ha destar molt ben planificada.
La situaci dels boscs humits tropicals s molt greu, pitjor cada any que passa.
Les paraules marcades en negreta sn adverbis. Ladverbi s una paraula invariable que
complementa el verb ( aboquen habitualment), ladjectiu ( molt greu) o un altre adverbi
( molt ben planificada).
Els adverbis es classifiquen segons la idea que expressen en adverbis de lloc (lluny, prop, ac,
davant, etc.), de temps (ara, sovint, sempre, etc.), de manera (b, pitjor, malament, etc.), de
quantitat (quasi, almenys, ms, un poc, etc.), dordre (primer, desprs, etc.), de dubte (potser,
etc.), dafirmaci (s, tamb, etc.), de negaci (no, tampoc, etc.).
11.2.1 Remarques a l's d'alguns adverbis

1. Els adverbis de manera acabats en -ment es formen a partir de la forma femenina de
ladjectiu corresponent, a la qual safig aquesta terminaci:
adjectiu mascul
adjectiu femen
adverbi de manera
lent
ser
tranquil
lenta
serena
tranquilla
lentament
serenament
tranquillament
Recordeu que aquests adverbis saccentuen o no dacord amb laccentuaci de ladjectiu

femen primitiu: dcilment (dcil), fcilment (fcil), perfectament (perfecta).
En la coordinaci de dos o ms adverbis acabats en ment podem optar entre mantenir el sufix
de cada adverbi i suprimir aquest sufix en el segon terme i els segents, per hem de recordar
que sempre resulta incorrecte suprimir-lo en el primer dels adverbis, tal com es fa en castell.
Caminava pausadament i tranquillament.
Caminava pausadament i tranquilla.
2. Ladverbi mal sutilitza davant del verb.
Ladverbi malament sutilitza darrere del verb.
Aix est mal fet.
3. Ben sutilitza davant del verb.
Ho ha fet malament.
186

B sutilitza darrere del verb.
Aix est ben fet.
Ho ha fet b.
187
4. Mentre t valor conjuntiu.

Mentrestant t valor adverbial.
Mentre tu et dutxes, jo far el sopar.
Tu dutxat i jo mentrestant far el sopar.
5. Sobretot s un adverbi que equival a per damunt de tot
Sobre tot s la combinaci de la preposici sobre i ladjectiu tot.
Sobretot, no oblideu telefonar-me quan arribeu.
Meditar sobre tot aix que mhan contat.
6. Noms s un adverbi que equival a solament, nicament.
No ms s la combinaci de la negaci no i ladverbi ms.
Noms tinc tres dies per a preparar-me lexamen dEstadstica.
Calcule que aquest llibre val no ms de tres mil pessetes.
7. Enlloc sutilitza per a expressar la idea en cap lloc.
En lloc significa en comptes de .
Lhe buscat per no lhe trobat enlloc.
Si estudiares en lloc de perdre el temps aprovaries ms assignatures.
8. Potser s un adverbi de temps que equival a tal vegada.
Pot ser s la combinaci del verb poder i el verb ser (va seguit normalment de la
conjunci que + subjuntiu).
Potser vinga dem, perqu mai passen ms de tres dies sense que vinga.
Joan pot ser el prxim president de lassociaci de vens.
9. Aleshores s un adverbi de temps sinnim de llavors.
A les hores s la combinaci de preposici + article + substantiu hora.
Quan aix va passar no ho entenia, perqu aleshores era massa jove.
Sempre li telefonen a les hores de menjar.
10. Alhora s un adverbi que significa al mateix temps.
A lhora combina la preposici amb larticle i el substantiu hora.
Si parleu tots alhora, no puc entendre-us.
Vine a lhora que pugues perqu jo estar esperant-te tot el dia.
11. Gaireb s un adverbi sinnim de quasi.
Gaire b combina gaire +b (susa en oracions no afirmatives).
Aix ho sap gaireb tothom.
Aquest exercici no lhas fet gaire b, haurs de tornar-lo a fer.
Recordeu que s incorrecte ls de *quasib, ja que s una uni incorrecta.
188
11.2.1.1 Exercici
1. Completeu aquestes frases amb les paraules entre parntesis que siguen correctes:
a)
A les hores (ALESHORES / A LES HORES) que va arribar no podia demanar
que latengueren correctament.
b)
Joan i Miquel estan molt compenetrats:
_____________________ (ALHORA / A LHORA).
han
acabat
lexercici
c)
_____________________ (SOBRETOT / SOBRE TOT) fes cas del que et
diga el mestre.
d)
Tenia _____________________ (NOMS / NO MS) trenta-tres anys, per
els seus cabells eren blancs com la neu.
e)
_____________________ (POTSER / POT SER) tu no ho saps, per Llusa no
t treball.
f)
Aquest _____________________ (POTSER / POT SER) el problema ms
greu que hem tingut mai.
g)
_____________________ (ENLLOC / EN LLOC) de memoritzar-ho hauries
dintentar comprendre-ho.
h)
Li ho he preguntat tres vegades i mha contestat molt_____________________
(MALAMENT / MAL) les tres.
i)
Jo far els exercicis _____________________ (MENTRE / MENTRESTANT)
tu corregeixes els exmens.
j)
Jo no vull que tu ho faces tot, _____________________ (NOMS / NO MS)
la part del treball que et correspon.
k)
Crec que no anirem _____________________ (ENLLOC / EN LLOC) i ens
quedarem a casa.
l)
dos.
Damics de veritat, en tinc _____________________ (NOMS / NO MS) de
m)
_____________________ (POTSER / POT SER) que siga un poc nervis,
perqu li tremolen les mans quan parla en pblic.
n)
El cam est molt _____________________ (B / BEN) indicat.
o)
_____________________ (GAIREB / GAIRE B) he acabat, encara que
crec que no ho he fet _____________________ (GAIREB / GAIRE B).
189

ADVERBIS MS USUALS
Temps
abans
ads
ahir
aleshores
alhora
anit
ara
avui / hui
dem
desprs
encara
enguany
ja
mai
mentre
mentrestant
prompte
quan
sempre
sovint
tard
Lloc
ac / aqu
all / all
amunt
arrere
avall
avant
baix
dalt
damunt
darrere
davall
davant
dins / dintre
en
endins
enfora
enlaire
enll
enlloc
fora
lluny
on
onsevulga
pertot
prop
sota
Manera
aix
arreu
b / ben
corrents
debades
malament / mal
millor
pitjor
sobretot
Afirmaci,
negaci
i dubte
no
potser
s
tamb
tampoc
Quantitat
almenys
bastant
gaire
gens
massa
menys
ms
mig
molt
noms
poc
prou
quant
quasi
tan
tant
Com hem vist abans, els adverbis de manera es poden formar afegint la terminaci -ment a la
forma femenina de ladjectiu corresponent. Ara b, no tots els adverbis acabats en -ment sn
de manera. Tamb poden ser:
de temps: immediatament, actualment...

de lloc: localment, externament...
de quantitat: totalment, aproximadament...
dafirmaci: evidentment, certament...
de dubte: possiblement, segurament...
11.2.1.2 Exercici
1.Feu ladverbi en ment dels adjectius segents:
fcil
corts
savi
tranquil
alegre
boig
lent
tebi
gil
elegant
auda
dol
clar
fosc
obvi
rar
11.3 Locucions adverbials

De vegades, podem trobar els adverbis acompanyats duna o ms paraules i s, aleshores,
quan parlem de locucions adverbials, perqu no s una sola paraula, sin tota una expressi (o
locuci) la que fa la funci de ladverbi.
Locucions adverbials ms usuals
Temps
A deshora
A hores dara
A la llarga
A poqueta nit
A punt
Ara i ads
Ara mateix
A trenc dalba
A vegades
Dara endavant
De bon mat
De moment
De seguida
De sol a sol
De tant en tant
De vegades
En ma vida
Mai de la vida
Tard o dhora
Afirmaci, negaci
i dubte
Lloc
A lentorn
Al capdamunt
Al capdavall
A la vora
Al voltant
Amunt i avall
A prop
Dac i dall
De dalt a baix
Per tot arreu
De cap manera
De segur
De veres
En certa manera
En efecte
Per descomptat
Sens dubte
Si de cas
Si molt conv
Quantitat
A ms a ms
A ms de
A munt
Bona cosa
De ms
Gens ni mica
Gens ni miqueta
Ms o menys
Poca cosa
Sobre manera
Manera
A cau dorella
A contracor
A contrapl
A corre-cuita
A estall
A genollons
Al cap i a la fi
Al detall
A lengrs
A la babal
A la fora
A la valenta
A les fosques
A males penes
A mans besades
A manta
A penes
A peu
A poc a poc
A posta
A redolons
A simple vista
A tort i a dret
A ull nu
Comptat i debatut
Damagat
De bat a bat
De bocaterrosa
De bon cor
De cap a peus
De cap manera
De cop i volta
De fit a fit
De gaid
De gom a gom
De passada
De pressa
De retruc
De rell
190
De sobte
De sotam
De valent
Del tot
En definitiva
En dej
Fil per randa
Per endavant
Sense cap ni peus
Sense mesura
Sense solta ni volta
Si fa no fa
Si ms no
191
Si no coneixeu el significat dalguna daquestes locucions adverbials podeu consultar la

llista segent:
a) Significat de les locucions adverbials ms usuals:
1. a bastament: prou, suficient
2. a simple vista: sense comptar o mesurar
3. a cau dorella: a lorella i en veu baixa
4. a contracor: sense tenir-ne ganes
5. a corre-cuita precipitadament
6. a doll: en abundncia
7. a dreta llei: en justcia
8. a frec: molt a la vora
9. a la babal: sense posar atenci
10. a la deriva: sense govern
11. a la menuda: al detall
12. a la valenta: amb passi, amb coratge
13. a lengrs: en gran quantitat
14. a les fosques: sense llum, sense veure-
shi clar
15. a les palpentes: ajudant-se de les mans
32. amb un no res: sense el ms mnim

33.
34.
35.
36.
37.
38.
39.
40.
41.
42.
43.
44.
45.
per no ensopegar
16. amb prou feines: quasi no
17. a mans besades: de gust,
amb
satisfacci
18. a males penes: amb molt desfor
19. a pler: amb tota la bona disposici
20. a pleret: a poc a poc, sense pressa
21. a posta: expressament
22. a repl: sense tenir-ne ganes
23. a redolons: redolant
24. a tort: sense ra
25. a tort i a dret: amb ra o sense
26. a totes passades: amb els mitjans que
calga
27. a ull nu: mesurar sense lajut de cap
aparell
28. a ulls clucs: amb els ulls tancats
29. a ultrana: fins a lltim extrem
possible
30. al cap i a la fi: en definitiva
31. al capdavall: en definitiva
46.
47.
48.
49.
50.
51.
52.
53.
54.
55.
56.
57.
58.
59.
60.
61.
62.
esfor
comptat i debatut: en conclusi
costa amunt: (amb el verb venir)
sense ganes
damagat: ocultament
de bat a bat: obrir del tot
de bell antuvi: abans de tota altra cosa
de biaix: obliquament
de bocaterrosa: boca per avall
del bracet: agafant-se del bra
de cap a cap: duna punta a laltra
de cap a peus: de dalt a baix
de colp i volta: dimprovs
de cor: de memria
de cua dull: fent veure que no es
mira
de deb: de veritat, de veres
de fit a fit: mirar fixament
de franc: gratutament
de gairell: de manera obliqua
de gom a gom: sense que hi cpia res
ms
de grat: amb gust
de passada: sense deturar-se gaire
de sobte: inesperadament
de sotam: damagat
de tot cor: amb tota la voluntat
de valent: fermament, amb dedicaci
intensa
en conill: sense roba
en dej: sense haver menjat res
fil per randa: detalladament
sense solta ni volta: sense grcia ni
inters
si fa no fa: aproximadament
xino-xano: caminar a poc a poc
192
11.3.1 Exercicis
1. Comproveu que sou capaos de recordar cada significat i completeu les frases
segents amb les locucions adverbials que us proposem:
a bastament, a cau d'orella, a contracor, a doll, a frec, a mans besades, a redolons, a
tort, a tort i a dret, a ull nu, a ultrana, al cap i a la fi.
a)
He anat a veurel sense ganes, perqu no puc suportar-lo.
________________________________________________________________________
b)
Laigua raja abundantment de la font de la plaa Major.
________________________________________________________________________
c)
No el va matar, per la bala li deix una marca perqu li pass molt a prop.
________________________________________________________________________
d)
No mimporta fer-li aquest favor, lil far amb molt de gust.
________________________________________________________________________
e)
Van llanar les acusacions sense ra o amb ella, sense pensar els perjudicis.
________________________________________________________________________
f)
No tinc cap bscula, per sense cap aparell calcule que deus pesar 57 quilos.
________________________________________________________________________
g)
Els estudiants tenien material en quantitat suficient per a poder fer el treball.
________________________________________________________________________
h)
He llegit la novella Lhome que xiuxiuejava als cavalls fluix i a lorella, de la
qual ara han fet la pellcula, protagonitzada per Robert Redford.

________________________________________________________________________
i)
Va caure per les escales fent voltes i voltes.
________________________________________________________________________
j)
Mhan susps injustament i he anat a queixar-men.
________________________________________________________________________
k)
Sempre defensa les seues posicions fins a les ltimes conseqncies.
________________________________________________________________________
l)
No s perqu senfada desprs de tot va ser culpa seua.
________________________________________________________________________
193
2. Feu el mateix amb les segents locucions adverbials, comproveu-ne el significat i

completeu-hi les frases segents:
comptat i debatut, de bell nou, de bell antuvi, de gaid, de cop i volta, de cap a peus,
de franc, de sotam, de valent, fil per randa, si fa no fa, de deb.
a)
He perdut el treball dHistria i he hagut de fer-lo una altra vegada.
b)
Em mirava de gairell, s a dir, de cua dull.
c)
En resum, aquesta discussi no confirma les nostres expectatives.
d)
No calia que mho digueres, jo ja ho sabia des del comenament.
e)
Quan vaig entrar em van mirar de dalt a baix i, de repent comenaren a
insultar-me.
f)
El concert s gratut, de veres, perqu rep una subvenci de lAjuntament.
g)
Oficialment no li van pagar, per el recompensaren damagat.
h)
Si vols aprovar, has de treballar insistentment.
i)
Mho va explicar tot sense deixar-se cap detall.
j)
Hi devia haver aproximadament 300 persones.
194
3. Ompliu els buits de les frases segents amb les locucions adverbials que us proposem:
a simple vista, a contracor, a lengrs, a les palpentes, amb un no res, del bracet, de cap a
peus, de gom a gom, fil per randa, xino-xano.
a)
El concert va tenir un xit sense precedents. Les grades estaven
_______________.
b)
Estava molt nervis perqu no sabia quin problema tenia lordinador, per va
venir el tcnic informtic i el va apanyar _______________.

c)
El conferenciant va tenir molt dxit. Ho va explicar tot _______________ i va
rebre un gran aplaudiment.

d)
Com que no tenia res a fer i encara era massa prompte, he decidit anar
_______________ cap al lloc de la reuni.

e)
s un mecnic amb molta experincia. _______________ pot dir-te qu et
costar la reparaci de lautombil.

f)
Si necessites comprar molts barrets de pallasso, conec una fbrica que en ven
_______________.
g)
La teua amiga s bastant antiptica. Sempre que li presentes alg, el mira
_______________ per treure-li el mnim defecte.

h)
No mapetia gens anar a visitar els meus sogres, per com que celebraven les
noces dor hi vaig anar _______________.

i)
Pere i Marta semblen els amants de Terol. Sempre estan junts i passegen
_______________ per tots els carrers de la ciutat.

j)
Lapagada general em va agafar a la cuina mentre preparava el sopar. Vaig
haver danar fins al menjador _______________. Ho vaig passar ben malament.
195
11.4 Refranys i frases fetes

Els refranys sn actes de parla sentenciosos, ds com, que relacionen generalment dues
idees. Lzaro Carreter, en el seu diccionari, defineix refrany de la manera segent: Refrany.
Frase completa i independent, la qual, en sentit directe i allegric i, generalment, en forma
sentenciosa i ellptica, expressa un pensament fet dexperincia, ensenyana, admonici,
etc. a tall de judici, en el qual es relacionen dues idees si ms no. No es distingeix del
proverbi.
La frase feta s una combinaci estable de dos o ms termes. T carcter de citaci, de
recordatori, dalguna cosa que relaciona la situaci actual amb la que va donar origen a la
dita.
Recull de refranys i frases fetes
Per Nadal un pas de pardal
Qui no vulga pols que no vaja a lera
Qui paga mana
Qui no guarda quan en t, no menja quan vol
Per sant Joan bacores, verdes o madures, per segures
A la taula i al llit al primer crit
Pel maig, festes a raig
A cavall regalat, no li mires el dentat
De moliner mudars, per de lladre no canviars
No deixes les sendes velles per les novelles
Si el pare s msic, el fill s ballador
Qui molt parla, molt erra
Si un no vol, dos no es barallen
Si aixeques massa el porr, anirs de cant
Gos que lladra, no mossega
El gat escaldat, mal senyal
Home refranyer, gos i malfaener
Una flor no fa maig ni una gota raig
De mica en mica, sompli la pica
Tants caps, tants barrets
Qui es burla, el dimoni li furga
Qui no t la vespra, no t la festa
196
El mel i el casament sn coses dencertament

Quan mar fa abril, abril fa mar
Passar ms fam que un mestre descola
Jutge que no t conscincia, mai far bona sentncia
Al gos flac, tot sn puces
Msic pagat fa mal so
El dinar reposat, el sopar passejat
Tal fars, tal trobars
Forasters vindran que de casa ens trauran
Fins al deu de juny no et descordes el puny
Frases fetes
En sentir all es va quedar blanc com la paret.
El carcter del germ s com de la nit al dia.
Els seus fills no es duien b. Eren el gat i el gos.
Se les va engolir com el puny.
Aquest menjar s bo com la bresca.
Aquesta gent va venir i va posar arrels.
Ara s que estem venuts al pans.
Mhe quedat amb la mel a la boca.
Sempre fa orelles sordes, no cal dir-li res.
T els ulls al tos i s incapa de veure-hi clar.
Deixam tranquil! No sigues pua.
No ten refies, de vegades et dona garsa per perdiu.
El teu germ no est b del cap, est com una cabra.
Jaume mai no fa res, sempre est fent el gos.
No lenganyars mai, s gat vell.
La meua via sempre est a lesglsia. s una rata de sagristia.
No et faces illusions! Sempre tens pardalets al cap.
Unitat 12. Exercicis de reps

A continuaci us oferim una srie dexercicis perqu repasseu el que heu aprs al llarg del
curs. Hi podreu trobar exercicis daccentuaci, grafies, pronoms febles, flexi verbal i
correcci de frases.
12.1 Accentuaci i diresi

1. Poseu accent o diresi a les paraules del text segent que ho necessiten:
En leleccio del color, el tipus i la tecnica de pintura es troba una gran part de lexit o del
fracas de la decoracio duna casa. Per aixo es important seguir els passos que recomanen els
professionals. Els dos tipus basics de pintura son les que podriem anomenar tradicionals i les
plastiques. En les primeres, una gran part dels ingredients son pigments naturals, i tenen una
gran varietat de textures, dacabats que van des del mat dels frescos fins a la lluentor dels
vernissos, les resines o les laques. Son perfectes per a aconseguir acabats artesanals o rustics.
Les pintures plastiques abracen totes aquelles pintures elaborades quimicament. Son aillants,
impermeables, es poden llavar i seixuguen molt rapidament.
2. Poseu accent o diresi a les paraules del text segent que ho necessiten:
No se si molts de vosaltres us haureu parat a pensar quin us tenia per als grecs la mitologia.
La veritat es que era una manera dexplicar els fenomens que aleshores passaven en el mon.
Ara be, van ser molt originals. Van inventar-se una serie de deus, i cada deu era protagonista
dun fum dhistories amb enganys amorosos, traicions, guerres, fills i, fins i tot, nets
illegitims, etc. Podriem dir que van crear aquestes histories per portar-les a la televisio si no
fora perque aleshores no nhi havia.
12.2 Ortografia
1. Ompliu els espais buits del text segent amb les grafies que hi falten. Si no cal posarhi res, marqueu-ho amb el smbol :
Una de les coses que ms mimpre___onen de les persones majors s la seua capacitat per a
recordar su___essos ocorreguts durant la seua j___ventut. Quan arri___a lestiu i men vaig
de vacances al poble dels meus avantpa___ats no hi ha res que magrade ms que la tertlia
que cada vesprada sorgani___a, gaireb instintivament, als bars que hi ha___ a la pla___a.
Cada dia hi tro___em noves histries, noves ancdotes, noves ___nyorances. Al voltan___
duna taula, amb una cerve___a be___ fresca a les mans, les paraules flueixen duna manera
espontn___a. Ens parlen dels seus somnis, dels re___tes que els ha plante___at la vida, de
larri___ada de lautom___il o de les primeres onades de turistes a la comarca. Aquestes
tertlies vespertines sn cla___es dhistria en viu i en directe, un aprenenta___e que cap
universitat pot oferir, perqu conixer el nostre pa___at s entendre el futur.
2. Ompliu els buits de les frases segents amb la vocal adient:

1. Tinc la tesi acabada, per encara nhaur de p___lir alguns aspectes.
2. Aquest s___friment, no el desitge ni al pitjor dels meus enemics.
3. s m___ndialment fams per la rig___rositat amb qu analitza els tit___lars de premsa.
4. He tingut una av___ria en el cotxe i sha parat cam del mon___stir.
5. Aquella ___nfermera mha dit que la diabet___s s una malaltia gr___u, per que no afecta
el creix___ment dels xiquets.
6. Aquella dona era molt atractiva, tenia una bellesa arr___vatadora que encara remarcava
ms amb una pos___ suggeridora.
7. Jordi es capa de m___ntar un escnd___l per qualsevol cosa.
8. Joan, tem___rs davant la dificultat de lexamen, va decidir estudiar molt.
9. El meu company no s___portava les classes de msica perqu les considerava molt
av___rrides.
10. La sob___rania de les regions del nord dH___ngria sempre ha sigut una qesti molt
debatuda.
199
12.3 Pronoms febles

1. Completeu els buits de les frases segents amb el pronom o amb la combinaci de
pronoms que hi corresponga:
1. Porta la maleta al cotxe i deixa ________ .
2. Li puc ensenyar el quadre, o no puc ensenyar________?
3. Tenia un cotxe per a ella, per el seu marit ________ agafava sovint.
4. Us vaig trobar a casa quan estveu a punt danar________.
5. All que ens vas prometre, ________ durs dem?
6. Ho va fer sense pensar, quasi sense adonar________.
7. Dissimulaven els regals que havien comprat, per jo ________ vaig descobrir.
8. Quan els parleu daix, conteu________ amb tots els detalls.
9. Si no pots portar la moto al mecnic, jo ________ portar per tu.
10. Sempre necessitava diners, i jo ________ havia de deixar ben sovint.
2. Ompliu els espais buits del text segent amb els pronoms escaients:
Era una forta trucada al timbre seguida immediatament dun soroll de passes pesades que
pujaven lescala. Uns instants desprs el nostre vell amic Lestrade apareixia al marc de la
porta. Per dalt del seu muscle vaig entreveure un o dos policies uniformats a la part de fora.
Sr. John Gector McFarlane? va preguntar Lestrade.
El nostre desventurat client .................va incorporar amb un semblant fantasmagric.
................ arreste per lassassinat premeditat del Sr. Jonas Oldacre, de Lower Norwood.
McFarlane ................ va girar cap a nosaltres amb un gest de desesperaci i ............. va tornar
a deixar caure en la cadira com si ................. hagueren esclafat.
Un moment, Lestrade va dir Holmes. Mitja hora ms o menys no fa res i aquest cavaller
anava a donar .............. la seua versi daquest interessant afer, cosa que ens podria ajudar a
aclarir els fets.
Crec que no hi ha cap dificultat a aclarir, va explicar Lestrade severament.
Aix i tot, amb el seu perms, ............ agradaria molt sentir aquest relat.
B, Sr. Holmes, ........... resulta difcil negar ............. res, ja que ha ajudat la policia una o
dues vegades en el passat, i Scotland Yard ............ troba en deute amb vost va dir
Lestrade. Al mateix temps he de quedar ........... amb el meu pres i he dadvertir ............. que
qualsevol cosa que diga pot ser aprofitada en contra seua.
No desitge cap altra cosa ms va contestar el nostre client. El que demane s que escolten
i reconeguen tota la veritat.
Lestrade va mirar el seu rellotge i va dir:
.............. donar mitja hora.
He dexplicar primer va dir McFarlane que jo no sabia res del Sr. Jonas Oldacre. El seu
nom ............... era familiar perqu fa molts anys els meus pares van mantenir relacions amb
ell, per les van trencar. Per aix ............... va sorprendre moltssim que ahir, al voltant de les
tres de la vesprada, .................. presentara al meu despatx de la City. Per
encara ..................... sorprengu ms quan ell .............. va dir el motiu de la seua visita. Tenia
a la m alguns fulls dun bloc de notes plens de lletres escrites de pressa ac ............. t
i ................ va collocar damunt de la meua taula.
Ac est el meu testament va dir. Vull que vost, Sr. McFarlane, ......... done una forma
legal adient. Seur ac mentre .................. enllesteix.
.............. vaig posar a copiar ..............., i vosts .............. poden imaginar la meua sorpresa
quan vaig descobrir que, llevat dalgunes excepcions, ............ deixava tots els seus bns a mi.
Era un home estrany, menut, paregut a un fur, amb les pestanyes blanques, i quan vaig alar
la vista per mirar ..........., .............. vaig trobar amb els seus ulls grisos, de mirada aguda,
clavats en mi amb una expressi divertida. Amb grans esforos podia creure el que veia en
llegir les clusules del testament; per ell ............. va explicar que era fadr i quasi no tenia
parents en vida, que havia conegut els meus pares en la seua joventut, que sempre havia sentit
dir que jo era un jove molt digne i estava segur que els seus diners estarien en bones mans.
Com s natural, jo noms vaig poder donar .............. les grcies. El testament va ser
degudament acabat, signat i el meu secretari ................ va donar testimoni. Aquest paper de
color blau i aquests altres fulls .............. sn, com he explicat, els esborranys. Aleshores el Sr.
Jonas Oldacre ............... va comunicar que hi havia un nombre de documents contractes de
lloguer dedificis, ttols de propietat, hipoteques, accions i daltres similars que calia que jo
revisara i entenguera. Va dir que no estaria tranquil fins que lafer estiguera finalitzat
i .............. va demanar que anara a la seua casa de Norwood aquella nit, i que portara el
testament, per deixar ............... tot en ordre.
Recorde, jove: ni una paraula sobre lafer als seus pares fins que no estiga tot resolt
digu. Els donarem una petita sorpresa.
Va insistir molt sobre aquest punt, i ...........va fer prometre que ............... compliria.
Pot imaginar........., Sr. Holmes, que no estava dhumor per a negar ............. res del que em
demanava. Era el meu benefactor i jo noms volia satisfer tots els seus desitjos. Per tant, vaig
enviar un telegrama a casa dient que tenia un assumpte important entre mans i que ............ era
impossible dir a quina hora acabaria. El Sr. Oldacre ........... havia dit que ............. agradaria
sopar amb mi a les nou perqu no podia estar a casa abans daquella hora. Vaig tenir
dificultats a trobar la casa i eren quasi les nou i mitja quan vaig arribar ................ El vaig
trobar.
Un moment! digu Holmes. Qui va obrir la porta?
Una dona de mitjana edat, que devia ser, supose, la seua majordoma.
I va ser ella, ...............imagine, qui va donar a conixer el seu nom.
Exactament va contestar McFarlane.
Per favor, continue.
ARTHUR CONAN DOYLE, Sherlock
Holmes i el constructor de Norwood
201
12.4 Flexi verbal

1. Completeu les frases segents amb les formes adequades dels verbs que hi ha entre
parntesis.
1.
Les persones que han sollicitat ladmissi als cursos _____________ (REBRE) la
resposta per correu la setmana que ve.
2.
Sempre que ha de parlar en pblic _____________ (PATIR) forts atacs de vergonya.
3.
Des que era un xiquet ha _____________ (PERTNYER) al mateix club.
4.
Si, en el futur, contes tot a, _____________ (TRAIR) la meua confiana.
5.
Ens han recomanat que _____________ (DUR) calat cmode a lexcursi.
6.
Que vosaltres sempre _____________ (DIR) la veritat no vol dir que tothom
_____________ (FER) el mateix.
7.
El professor de gimnstica est boig! Vol que tots _____________ (RECRRER) tot el
trajecte en tres minuts!
8.
En aquest moment em _____________ (COMPROMETRE) a donar el premi a qui sel

_____________ (MERIXER).
9.
Si jo _____________ (SER) president del govern tot aniria millor.
10. Quan rem xicotets sempre _____________ (CAURE) en els mateixos errors.
11. Si vosaltres no _____________ (ESTAR) tan ocupats, us convidaria a un caf.
12. Qui no _____________ (VOLER) anar al teatre que ho _____________ (DIR) ara.
13. Que ells no _____________ (VOLER) casar-se no significa que no _____________
(VIURE) b junts.
14. No us _____________ (CONFONDRE) de carrer, que us podeu perdre.
15. Possiblement dem elles _____________ (ACONSEGUIR) la majoria daccions abans
que es _____________ (CONSTITUIR) el nou consell dadministraci.
16. Els meus vens shan passat tot el mat _____________ (MOURE) els mobles del
menjador.
17. Ta mare no vol que tu _____________ (OMPLIR) la piscina fins que no _____________
(FER) ms bon temps.
18. Han fet unes baranes de protecci acstica perqu els vens de lautovia no
_____________ (SENTIR) el soroll dels cotxes.
19. Lequip no ha _____________ (MERIXER) perdre el partit. Si _____________
(JUGAR) sempre aix, guanyarien ms partits.
20. Li van llevar el carnet de conduir perqu _____________ (CONDUIR) com un boig.
12.5 Correcci de frases

1. Encercleu els errors que trobeu en les frases segents i escriviu la forma correcta. En
aquest exercici trobareu tres errors per frase.
Exemple: He olvidat a lhabitaci de lhotel labanico i el xaleco.
oblidat
el ventall larmilla (el jupet)
1. El testic de lasassinat va dir al jutge que ell es trobaba all casualment.

____________________________________________________________________
2. Dna lo mateix que no vingues, no crec que ell sentisca la teua ausncia.
____________________________________________________________________
3. Va tenir un accident dautomvil degut al mal estat de la cal.
____________________________________________________________________
4. El meu companyer i jo tenim que fer un anlisi econmic de lempresa.
____________________________________________________________________
5. Cal que estdies molt ms, de no fer-ho no podrs aprobar.
____________________________________________________________________
6. La casa de la que et parle t uns grans ventanals de madera.
____________________________________________________________________
7. No crec que el Partit Comuniste obtinga ningun escany en les prximes eleccions.
____________________________________________________________________
8. La despedida de la visita del Papa ser dins de sis setmanes i tota Girona hi assistir.
____________________________________________________________________
9. Els traballadors de les empreses del metal confien en que se solucionen tots els
problemes amb la patronal.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
10. Vam probar una plat de carn molt extrany al restaurant que hi ha junt a lestany de
Banyoles.
____________________________________________________________________
11. Que can tant bonica! Mai mhavia agradat aquest cantant i ara estic pensant en
comprar-me el disc.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
12. Els llibres dels que mhas parlat estn agotats.
____________________________________________________________________
203
13. El mege em va manar que caminara, i el caminar tots els dies pel mat ha fet que
millore la meua salut.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
14. Vam anar a Barcelona per a veure el partit de ftbol i per a que la meua germana es
comprara roba de marca.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
15. Dec fer-me un certificat metge si vullc presentar-me a loposici.
____________________________________________________________________
2. Encercleu els errors que trobeu en les frases segents i escriviu la forma correcta. En
aquest exercici no hi ha nombre mxim ni mnim derrors.
Exemple: He olvidat a lhabitaci de lhotel labanico i el xaleco.
oblidat
el ventall larmilla (el jupet)
1. Si vols sollucionar aquest embolic s precs que parles amb un abogat de gurdia del
jusgat.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
2. Va ser un escritor de molt dxit escrivint obres molt famosses.
____________________________________________________________________
3. La rdio ha emitit un programa especial sobre latentat a les Torres Bessones doncs
avui fa un any que va ocurrir.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
4. Deus de fer cas als teus pares si vols que et regalen moltes coses en el teu cumpleanys.
Fes-lis cas i recibirs molts regals.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
5. La dona de qu parle tenia de fer una conferncia sobre leconomia dels passos
subdesarrotllats.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
6. Vols venir en mi al concert que van a fer la setmana que ve?
____________________________________________________________________
7. En lassamblea en serem ms de tres-cents cincuanta.
____________________________________________________________________
8. No s perqu li han ensenyat una tarjeta groga. Pot ser siga perqu haja dit algo al
rbit.
____________________________________________________________________
9. Lo que menys magradat del viatge que hem fet a Alemnia ha segut la plutja que caia
totes les dies.En lassamblea en serem ms de tres-cents cincuanta.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
10. No sigau massa estrictes. Aquest problema necessita una solluci que satisfaga a tots.
____________________________________________________________________
11. El meu amic sha gastat molt diner amoblant el pis nou perqu ha comprat molts
objectes innecessaris com cuadros, perxes de disseny, ceniceros, etc.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
12. El pilot ha dit que no ha percibit les senyals lluminoses que li han fet desde la torre
perqu el cel estava molt nublat.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
13. He comprat un xalet que el jard s inmens.
____________________________________________________________________
14. Encara que no tenia res de fam, tenia que menjar tot lo que li donaven.
____________________________________________________________________
15. No pots fer les coses tan mal. Hi haur que buscar una frmula per a que les fasses
millor.
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
Unitat 13. Sociolingstica

13.1 Els conceptes de llengua, dialecte i estndard
La definici que trobem de llengua en els diccionaris ens la presenta com a 'sistema de signes
orals, reflectits sovint en un codi escrit, que serveix bsicament per a la comunicaci'. Per
quan parlem de la llengua d'un pas estem fent, en realitat, una abstracci, ja que una llengua
no s ms que un conjunt de dialectes, s a dir, un conjunt de varietats d'aquesta mateixa
llengua distribudes per un o diversos territoris. Aix, per exemple, quan parlem de l'angls
(com a llengua), estem referint-nos a un conjunt de dialectes distributs per diversos pasos
que comparteixen, aix s, el mateix sistema fontic, morfolgic, sintctic i lxic, malgrat les
diferncies que s'hi poden observar.
Hem de tenir en compte, per tant, que quan parlem de la llengua d'un pas estem referint-nos a
la varietat o modalitat d'aquesta que s'utilitza en l'escola, els mitjans de comunicaci,
l'administraci, etc., s a dir, al que s'anomena l'estndard d'una llengua. Quan parlem de la
llengua espanyola o castellana a l'estat espanyol, difcilment pensarem en les varietats
d'aquesta llengua que trobem a Extremadura o Andalusia, ms b pensarem en la fontica,
morfologia, lxic i sintaxi que ens proposa la Real Academia Espaola, que s la que aprenem
a l'escola i la que funciona com a estndard o varietat supradialectal.
13.2 La divisi dialectal

La llengua catalana, com qualsevol altra llengua que t una important extensi territorial i un
gran nombre de parlants, presenta o, millor dit, est constituda tamb per una srie de
varietats dialectals o geogrfiques. Aquests dialectes tenen una srie de caracterstiques
(fontiques, morfolgiques i lexicals) que contrasten amb altres dialectes del mateix idioma.
De tota manera, la identitat d'estructures dels dialectes valencians amb els catalans i balears
sn suficients perqu tots els lingistes afirmen la unitat de la llengua, reconeguda
acadmicament i internacionalment com a llengua catalana.
La divisi dialectal del catal presenta dos grans blocs:
1r. El bloc oriental, que agrupa els territoris de la Catalunya Vella (des del riu
Llobregat al Rossell), Tarragona, les Illes Balears i l'Alguer.
2n. El bloc occidental, que s'estn per les terres de Lleida, Fraga, Tortosa i per tot el
Pas Valenci i Mrcia.
Ms endavant veureu resumit en uns quadres les caracterstiques principals de tres dialectes:
del catal central (que s un dels dialectes que formen part del catal oriental), del valenci
(que s un dels dialectes que formen part del catal occidental) i del balear, que tamb
s'agrupa, com hem vist, dins del bloc oriental.
13.3 L'origen de la llengua catalana

La llengua catalana, com la resta de les llenges que anomenem romniques, deriva del llat
vulgar parlat (no del llat literari dels escrits de Cicer, per exemple) al nord-est de la
provncia romana Tarraconense, s a dir, d'aproximadament de les actuals provncies de
Barcelona i de Girona. Penseu que aquest territori no va ser conquerit pels musulmans, per la
qual cosa s'hi va poder desenvolupar aquesta llengua romnica directament a partir del llat
que hi parlaven els seus habitants.
Hem de tenir en compte que el catal s una llengua diferenciada de l'occit, malgrat les
intenses relacions entre el sud de l'antiga Gllia i els comtats catalans, i la vinculaci
d'aquests amb la monarquia franca durant els segles VIII i IX. L'occit constitueix una
llengua romnica ben diferenciada de les seues venes: francs, francoprovenal, itali, catal
i castellanoaragons.
Sovint se l'ha confs, per la importncia que assol la Provena, amb el provenal, que s, de
fet, noms una de les variants dialectals de l'occit, com ho sn el llemos i, amb ms
peculiaritats, el gasc.
A partir del segle XII s'inicia un poders procs de reconquesta, que expand la Corona
Catalanoaragonesa pels territoris que restaven sota l'hegemonia de l'Islam. Aix, Tortosa,
Lleida i Fraga sn conquerides per Ramon Berenguer IV entre 1148 i 1149. Jaume I s'apoder
el 1229 de Mallorca i del Regne de Valncia entre 1233 i 1245. Parallelament a les
conquestes militar i al repoblament d'aquests territoris manllevats als musulmans, s'expand la
llengua catalana.
13.4 Grups dialectals del catal
207
Rossellons
Central
Catal oriental
Balear
Barcelon
Tarragon
Salat
Xipella
Septentrional de transici
Mallorqu
Menorqu
Eivissenc
Alguers
Pallars
Nord-occidental Ribagor
Tortos
Catal occidental
Valenci
Septentrional
Castellonenc
Apitxat
Meridional
Alacant
209
13.4.1 El catal central

FONTICA
Tendncia a la neutralitzaci de a i e
tones en //:
Prdua de la -r final. La majoria dels
casa [kze]; terra [tre]; cresta [crste];
mots monosllabs (i altres que no ho sn)

conserven aquesta -r: (mar, car, or, pur,
amor, etc.).
mare [mre]; producte [prodkte]; pare [pre]
estimar [estim]
fuster [fust]
Tendncia a la neutralitzaci de o i u
tones en /u/:
dolor [dul]
madur [mad]
anar [an]
tornar [turn]
posar [puz]; vosaltres [buzltres]; sortir

[surt]
inicial o postconsonntica:
Neutralitzaci de v i b en b:
Pronunciaci fricativa (sh) de la x
Valncia [balncia]; veure [bwre];
panxa, xiquet, arxiu, anxova
beure [bwre]
MORFOLOGIA VERBAL
Desinncia -o ([-u]) a la primera persona del present d'indicatiu:
canto [kntu]
miro [mru]
Desinncia -s, -s, -s en el pretrit imperfet de subjuntiu:

cants
aprengus
llegs
Desinncia -i en el subjuntiu:
(que jo) parli
parlo [prlu]
aprengui
trobi
s del pretrit perfet perifrstic en detriment del pretrit perfet simple:

vaig anar
vaig tornar
13.4.2 El valenci general

FONTICA
Distinci clara entre a i e tones:
Distinci clara en la pronncia de v i b:
casa [kza]; terra [tra]; cresta [crsta];

mare [mre]; producte [prodkte]; pare [pre]
Distinci clara entre o i u tones:

posar [pozr] vosaltres [vozltres]
sortir [sortr]
Manteniment general de la -r final:
estimar [estimr]
Valncia [valncia]
beure [bwre]
veure
[vwre]
Pronunciaci africada (tx) de la x
inicial o postconsonntica (per no

sempre):
panxa, xiquet, arxiu, anxova
fuster [fustr]
dolor [dolr]
madur[madr]
anar [anr]
tornar [tornr]
MORFOLOGIA
Desinncia -e en la primera persona del present d'indicatiu:

cante [knte]; mire [mre]
Desinncia -ara, -era, -ira en el pretrit imperfet de subjuntiu:

cantara ;
aprenguera;
Desinncia -e/a en el subjuntiu:

(que jo)
llegira
parle
aprenga
trobe
s simultani, del pretrit perfet perifrstic i del pretrit perfet simple:

vaig anar (an)
va anar (an)
vas anar (anares)

vam (vrem)
anar (anrem)
El valenci mant la triple gradaci locativa dels demostratius (aquest, aqueix, aquell),
i dels pronoms neutres (a, aix, all), enfront del catal oriental, que ha redut
aquesta triple gradaci a doble: demostratius (aquest, aquell), pronoms neutres (aix i
all).
No consonantitza les formes femenines dels possessius: meua, teua, seua i plurals
respectius. El catal oriental fa meva, teva, seva amb els plurals respectius.
211

LXIC
catal oriental
catal occidental
sortida
mirall
escombra
vas
xai
cofoi
eixerit
mongeta
eixida
espill
granera
got
corder
desvanit
despavilat
fesol
13.4.3 El baleric
FONTICA
Neutralitzaci de a i e tones en //:
vi /vi; vedella /vedeia
casa, terra, cresta
Realitzaci de la e tnica com // neutra:
Supressi de la -r final:
or /o; cor /co; car /ca; acer /ce
rebre /rbre; ceba /cba; pl /pl
Distinci entre v i b:
Es pronuncia en verbs + pronom:
Confusi de o i u tones (excepte a Ciutat,

Manacor, Inca, etc.):
fer-te
sonar /sun; cos /cus; colom /culom
Ioditzaci de la ll:
palla /paia; cella /ceia; fulla /fuia
Reducci de l'acabament -ia > i:
font /fon; pont /pon; alt /al
gbia /gabi; rbia /rabi; histria /histori
Reducci dels diftongs qua / gua > co / go:

quan /con; aigua /aigo; quatre /cotre
Prdua de la t en el grup -nt i -lt:
Prdua de la g en el grup -ng (-nc):

fang /fan; jonc /jon
Prdua de la -s- inervoclica:
camisa /camia; acusar /acuar;
rosegar /roegar
MORFOLOGIA
Desinncia en la 1a persona del ARTICLE

present:
Predomina l'article salat:
cant, trob, sent, sembr, cobr, parl
M. sing.
M. pl.
Desinncia -am, -au en la 4a i la 5a
persona del present:
+ cons
es
es
+ vocal s'
es (ets)
cantam, cantau
amb +
so
sos
ses
ses
ses
Article personal medieval: en, na (n')

PRONOM
Incoatius com en valenci

cresc, patesc
sa
s'
sa
Desinncia -eim, -eis en la 4a i la 5a

per: les hores, el mn, la Mare de Du, el
persona del present d'alguns verbs
bisbe, el dimoni, l'amo, el cel, la mar, etc.
velaritzats:
deim, deis, creim, creis, veim, veis
F. sing F. pl.
Desinncia -s, -asses en l'imperfet de

subjuntiu:
s de la forma plena: me, te, se, mos,

vos, se:
Mos n'anam
Vos he enganat
cants, cantasses
SINTAXI
LXIC
medieval
Ordre
de
pronoms
directe+indirecte:
besada
capell
ca
allot
el te don
la te dur
la vos explicar
En la combinaci verb + pronom, el

pronom s tnic:
Seu-t /seut/, anar-s'n /anarsn/
s del pronom jo com a cas oblic

Per jo
amb jo
Aparici de lxic del catal occidental,

arabismes i anglicismes:
contra jo
granera
ver
calons (pantalons)
gord
bonder (bow windows)

xoc (chalk) guix
pinxa (pilchard) arengada
flor (terra)
213
13.4.4 Exercici
1. Identifica en quin dialecte dels que hem vist estan escrites aquestes frases:
a)
Jo
parle
tots
els
dies
per
telfon
amb
la
meua
mare.__________________________
b)
Vull
que
el
Jordi
vingui
aviat.
Ha
de
pint
la
porta.__________________________
c)
S'allot pensa que s mill comprar-se una moto, per jo pens que s mill un
cotxo.________________________________________________________________
d)
Este xiquet va trencar ahir l'espill. Ja n'ha trencat huit en un
any._______________
e)
Si
la
meva
mara
cants,
trencaria
el
mirall-
._________________________________
f)
Mos
n'anam
de
casa.
No
suportam
ni
sa
famili
ni
s'escola._____________________
13.5 Conceptes de sociolingstica

Si durant tot el quadern hem estat estudiant diferents aspectes propis de la llengua (la fontica,
la morfologia i la sintaxi), hi ha altra disciplina que no s'ocupa d'aquests aspectes interns, sin
d'altres externs al llenguatge: la sociolingstica.
La sociolingstica, per tant, s una disciplina que sencarrega destudiar les condicions
dexistncia duna llengua. Analitza ls lingstic tot relacionant-lo amb la realitat objectiva
on es realitza, en el seu context social. Es tracta, en definitiva, de tenir clars els mbits ds
duna llengua, el territori on susa, les varietats lingstiques ms usades, la categoria dels
seus parlants (social, ideolgica, edat, professi, sexe, etc), els temes que es tracten, el context
en qu es realitzen les comunicacions, les intencions dels qui practiquen la comunicaci; en
suma, totes les variables sociolingstiques que intervenen en el procs comunicatiu.
13.5.1 La variabilitat de l's lingstic. Els registres

El primer concepte que cal definir per estudiar la variaci social duna llengua s el dmbits
ds. Consisteixen en els diversos marcs socioculturals diferenciats en qu una llengua (o
varietat lingstica) s usada: familiar, educatiu, mitjans de comunicaci... s difcil delimitarlos exhaustivament, per s que podem exposar una srie de coordenades que ens ajudaran a
definir-ne la tipologia: les categories dindividus (sexe, edat, ocupaci, coneixena prvia...),
el tema, la situaci (formal o informal), la intenci...
Lligat als mbits d's o a les situacions comunicatives en qu utilitzem una llengua trobem el
concepte de registre, que podem definir com la varietat de la llengua que utilitza un parlant
en una situaci comunicativa concreta, i que dna compte de la seua capacitat d'adaptaci a
aquesta situaci comunicativa. Podem trobar-nos diverses classificacions del registres. La ms
usual diferencia entre:
1.
Registre
colloquial
2.
Registre
vulgar
3.
Argots
4.
Registre estndard
5.
Registre
cientificotcnis
6.
Registre jurdic
administratiu
7.
Registre
literari
8.
Registre
periodstic
i
9.
Registre
publicitari
Aquesta classificaci t en compte la temtica de qu es parla, la intencionalitat del parlant, el
canal de comunicaci (oral, escrit) i el nivell o grau de formalitat, s a dir, l's ms o menys
acurat (pel que fa a la correcci gramatical i elaboraci) de la llengua. Aix, per exemple, el
registre colloquial s molt poc elaborat gramaticalment i les estructures de la llengua sn
senzilles, el contrari del que fa el registre literari, que s molt elevat. El registre estndard
seria relativament intermedi entre el colloquial i el literari, tot fent servint, bviament, la
llengua amb absoluta correcci. De fet, totes les llenges normalitzades s'expressen amb dues
modalitats, la parlada i l'escrita, que el registre estndard aproxima recprocament. Ja hem
comentat que el registre estndard s el que s'utilitza com a model en l'escola, els mitjans de
comunicaci, etc.
13.5.2 Llenges minoritries i llenges minoritzades

Si tenim en compte la realitat lingstica del mn on vivim, podrem veure que hi ha un grup
redut de llenges (angls, francs, castell, portugus, rab, xins i rus) que han aconseguit a
nivell quantitatiu un s molt important. Al mateix temps, hi ha altres llenges amb un s
quantitatiu molt ms redut, per la qual cosa han rebut el qualificatiu de llenges minoritries
(occit, uscar, bret, sard, catal...).
Ara b, hi ha llenges minoritries, com el suec o el dans, per exemple, que en el seu territori
tenen un estatus ben normal. s a dir, que sn llenges oficials en tots els mbits ds dels
seus territoris especfics. Per aix, s necessari fer servir un altre concepte ms aclaridor, el de
llengua minoritzada que apliquem a situacions en qu les llenges, en un determinat context,
pateixen un procs de retracci dels seus usos pblics i privats que namenacen lexistncia.
Tots els seus parlants es veuen obligats a exercir un bilingisme unilateral, ja que la seua
llengua s insuficient per viure en la prpia comunitat.
El concepte de llengua minoritzada es pot aplicar fins i tot al cas de les llenges majoritries,
en certs llocs. Podem pensar en el cas del francs al Canad, del castell a Puerto Rico, o del
galaico-portugus a Galcia.
Evidentment, tamb podem trobar casos de llenges minoritries, que alhora estan relegades a
la condici de minoritzades: el cas del catal, de luskar, del bret, del sard, etc.
13.5.3 Llenges en contacte: bilingisme, diglssia. Conflicte lingstic

Tots sabem que les diferents comunitats lingstiques no viuen mai completament allades,
sin que per unes raons o per altres (a causa dels estudis, de les relacions amb altres
215
comunitats lingstiques, per imposicions poltiques o culturals, etc.), els sistemes lingstics
de cada comunitat entren en contacte amb el de les altres. Aquest contacte provocar casos
dinterferncies a tots els nivells, sobretot quan es tracta de dues comunitats prximes en qu
una, amb ms mitjans i poder, intenta imposar la seua llengua a laltra. Deriven daquest
contacte de llenges una srie de situacions que conv aclarir: bilingisme, diglssia,
conflicte lingstic, substituci lingstica i normalitzaci.
Bilingisme
s el cas ms simple de pluriligisme, en qu un individu parla dues llenges a un mateix
nivell. Sinclouen ac situacions extremadament variades dacord amb els nombrosos factors
que es tinguen presents. Apareixen aix conceptes com bilingisme passiu o actiu, simtric o
asimtric, instrumental o integratiu, individual, territorial, social, etc. Cal tenir en compte,
per, que sota l'etiqueta de bilingisme s'amaga moltes vegades una situaci social que, de fet,
s totalment inestable, ja que quan una de les llenges parlades al si d'una comunitat esdev
suprflua per a la comunicaci, resulta difcil mantenir-ne la seua supervivncia a llarg
termini.
Diglssia
El primer que introdu el concepte de diglssia fou Charles A. Ferguson, lany 1959. El
concepte de Ferguson es referia a situacions en qu dues varietats dun mateix idioma,
coexistents, tenen assignades funcions diferents dins de la comunitat parlant. Ara b, el terme
sha generalitzat i sutilitza per explicar la duplicitat de funcions de dues llenges diferents
(en contacte i en conflicte), basada en la desigualtat social de condicions. Aix, existeix una
llengua A que s la que sutilitza com a vehicle en els mbits ds formals i escrits i en
lmbit educatiu (de cultura, dels mitjans de comunicaci, de ladministraci, etc.), i una
llengua B, considerada per la majoria de parlants com inferior o baixa i que noms susa en
els nivells familiars o colloquials. Es tracta, tericament, duna situaci estable,
despecialitzaci funcional.
Conflicte lingstic
Al llarg de tota la histria del catal, el contacte amb altres llenges ha estat una constant i a
partir dels segles XVI i XVII sha convertit en un veritable conflicte lingstic. Aquesta s, a
diferncia de la diglssia, una situaci dinmica. Sorgeix en el mateix moment en qu una
llengua (minoritzadora) comena a ocupar els mbits ds o funcions lingstiques duna altra
prpia dun territori (llengua minoritzada). El replegament dels usos de la llengua recessiva
porta aquella societat a una disjuntiva: la substituci lingstica o la normalitzaci.
Substituci lingstica: lextinci de la llengua ms dbil en el conflicte.
Normalitzaci: que la llengua de la comunitat recupere tots els mbits ds. Lxit de la
normalitzaci depn en gran part de factors extralingstics.
Lnica alternativa que hi ha per a no perdre la nostra llengua s la normalitzaci lingstica,
que sols es podr dur a terme mitjantant accions conscients.
13.5.4 Normalitzaci i normativitzaci

La normativitzaci constitueix laspecte exclusivament lingstic del problema. Implica la
fixaci (elaborada per fillegs i tcnics) dun codi lingstic concret, ra per la qual tamb s
coneguda sota el nom de codificaci lingstica. Lexistncia duna norma codificada
comunament acceptada, actua com a fre en el procs de fragmentaci dialectal que, com
sabem, constitueix una de les possibles estratgies encaminades a aconseguir la substituci
lingstica.
217
La normalitzaci abasta la vessant social. Que una llengua esdevinga normal significa que
sen faa s en tots els mbits socials i resulte vlida per a qualsevol funci, tant per aquelles
ms prestigiades socialment com en els mbits de relacions quotidianes. Com es pot deduir, la
normalitzaci comporta una extensi social de la llengua en qesti i pressuposa, s clar, el
concepte de normativitzaci: sols una llengua fixada normativament pot esdevenir
normalitzada.
13.5.5 Exercici
1. Comenteu les afirmacions segents:
a) Les persones cultes no parlen dialecte.
b)
En una llengua normal, els dialectes sn cada dia ms divergents entre ells.
c)
El registres depenen dels usos.
d)
Lescola i els mitjans de comunicaci de masses sn instruments necessaris per
al coneixement i la difusi de la varietat estndard.
e)
Una persona s bilinge si sap parlar dues llenges.
f)
Per a saber si una llengua s important o no, noms cal mirar el nombre de
persones que la parlen.
g)
Una llengua normalitzada s aquella que parla molta gent.
h)
Una llengua minoritria sempre s una llengua minoritzada.
i)
Una llengua majoritria sempre acaba sent minoritzada.
j)
Una situaci de conflicte lingstic sempre acaba en una substituci lingstica.
k)
La substituci lingstica pot evitar-se amb un bilingisme legal.
l)
La substituci lingstica es produeix en una sola generaci?
m)
Seria millor si tot el mn parlara la mateixa llengua?
n)
Nosaltres formen part d'una societat bilinge?
o)
Lestndard s la varietat utilitzada en la creaci literria.
p)
El professorat s el responsable del procs de normalitzaci.
13.6 Taula cronolgica dels fets histrics i culturals ms importants

SEGLE
VIII
FETS POLTICS
713-720. Ocupaci
sarrana
785 - Els francs
conquesten Girona
ASPECTES CULTURALS
801- Llus el Piads

conquesta Barcelona.
Carlemany estableix els
lmits de la Catalunya
Vella.
TESTIMONIS LINGSTICS
842 - Juraments d'Estrasburg, primera

manifestaci escrita d'una llengua
roman (el francs).
IX
878- Guifr el Pels,
comte de Cerdanya i
Urgell, s nomenat comte
de Barcelona. Naix el
casal de Barcelona,
dinastia que no
s'extingir fins al 1410.
X
XII
XIII
986- El comte Borrell II

s'independitza dels
francs.
1148-49- Ramon
Berenguer IV
conquestaTortosa, Lleida
i Fraga.
Cultura clunianenca: monestir

de Vic i Ripoll
Plenitud del romnic. Fundaci

del monestir de Poblet (1150)
Pere II el Gran
(1276-1285)
1282- Conquesta de
Siclia.
Alfons II el Franc
(1285-1291)
1287- Conquesta de
Menorca.
Primera manifestaci escrita en catal:

Fragments d'una traducci del Forum
Iudicum.
Finals XII: Homilies d'Organy, primer
text literari en catal.
Jaume I el Conqueridor
(1213-1276)
1228-9. Conquesta de
Mallorca
1232-45. Conquesta del
Regne de Valncia
1265- Els catalans
participen en la
conquesta i repoblament
de Mrcia
Inici a Catalunya de la literatura

trobadoresca
Inici de l'art gtic (catedrals de

Barcelona, Tarragona i
Valncia)
1264- Jaume I ordena que a Valncia

tota la documentaci s'escriga en vulgar
catal. La Cancelleria Reial, factor
d'unitat idiomtica
Ramon Lull (1232-1315)
Arnau de Vilanova (1238-1311)
Crnica de Jaume I
Crnica de Desclot
219

Jaume II el Just
(1291-1327)
XIV
1303 -4- Inici de

l'expedici catalana a
Orient, sota el
comandament de Roger de
Flor.
Bernat Metge (1340/6-1413)

1300- Creaci de l'Estudi
General de Lleida, que ser el
centre universitari de la
monarquia.
Anselm Turmeda (1350-1420)

Sant Vicent Ferrer (1350-1419)
Francesc Eiximenis (1327-1409)
Crnica de Ramon Muntaner (1325)
1323-27.- Conquesta de
Sardenya
Crnica de Pere el Cerimonis
Alfons III el Benigne

(1327-1336)
Pere III el Cerimonis
(1336-1387)
1354- Ocupaci i
poblament de l'Alguer
Joan I el Caador
(1387-1396)
Mart I l'Hum
(1396-1410)
XV
Interregne
1410-1412
Dinastia dels Trastmara
(Ferran I d'Antequera
(1412-1416),
Alfons IV el Magnnim
(1416-1458)
Joan II sense Fe (14581479)
1350- Fundaci de la
Universitat de Perpiny
1380- Introducci de l'Humanisme a la

Cancelleria Reial
1378- Inici del Cisma

d'Occident
1393- Inici dels Jocs Florals a
Barcelona
1410- Mor el rei Mart l'Hum
sense descendncia i s'extingeix
la casa dinstica de Barcelona.
1412- Comproms de Casp, on
s elegit rei Ferran d'Antequera,
de la dinastia catellana dels
Trastmara.
Jordi de Sant Jordi (s. XIV-1423)

Jaume Roig (1400?-1478)
Joanot Martorell (1413-1468)
Joan Ros de Corella (1433-1497)
poca dels grans monuments

del gtic civil catal: llotges de
Valncia i Palma, Torres de
Serrans a Valncia, etc.
Isabel de Villena (1430-1490)

Ausis March (1397-1444)
1479- Uni dinstica

d'Arag i Castella
Ferran II el Catlic
(1479-1516)
XVI
1492-1503- Pontificat del

papa valenci Alexandre
VI
1494- Fundaci de la
Universitat de Valncia
Art renaixentista
Creixement demogrfic a
1519- Inici del conflicte de Valncia entre 1563 i 1600
les Germanies a Valncia
Dinastia dels ustria
Carles I (1519-1556)
Felip II (1556-1598)
1545-1563- Concili de
Trento
Bernat Fenollar
(1445-1516)
1521- Primera documentaci del terme

llemos aplicat al catal antic
1551- En el Concili de Trento es

prohibeixen les traduccions de la Bblia
en llengua vulgar i es crea un ndex de
llibres prohibits.
Felip III (1556-1621)
XVII
1609- Expulsi dels

moriscos, amb el trasbals
subsegents de tot el
sistema econmic i social.
Repoblament del Pas Valenci

desprs de l'expulsi dels
moriscos en condicions molt
dures i sota el fur d'Arag.
1568- Es prohibeix que els moriscos

utilitzen la seua llengua (l'algaravia) i
se'ls obliga a conixer el roman
1576- S'inicien les pragmtiques reials
en castell
Felip IV (1621-1665)
1618-48: Guerra dels
Trenta Anys: Espanya i
ustria contra Frana i
altres potncies europees.
El 1635 el Duc d'Olivares
introdueix a Catalunya un
exrcit de mercenaris.
Bandolerisme al Principat i al
Pas Valenci afavorit per les
1591- Acadmia de Los Nocturnos a
dures condicions senyorials, la Valncia, on es desenvolupa una
crisi econmica i el clima de
notable escola dramtica en castell.
violncia poltica entre bndols.
1640- Primer llibre en castell a
Mallorca
Art barroc
1640- Revolta catalana.
Corpus de sang (7 de juny) 1645- Darreres Corts
Valencianes
1659- Pau dels Pirineus:
sense l'aprovaci de les
Corts Catalanes, Felip IV
cedeix a Frana el
Rossell, el Vallespir, el
Capcir i la meitat de la
Cerdanya.
Carles II (1665-1700)
1693- Segona germania a
Valncia.
Accentuaci del rgim senyorial

a Valncia
Dinastia borbnica
Felip V (1700-1746)
XVIII
1706- ltimes Corts Catalanes

1700-1714- Guerra de
Successi entre ustria i
Frana pel tron d'Espanya Fi del rgim jurdic propi i de
en morir sense
les institucios d'autogovern.
descendncia Carles II.
El Consell d'Arag s'afegeix al
Consell de Castella.
1707- 25 d'abril, batalla Supressi de les Universitats
d'Almansa. Triomf dels del Principat, que sn
partidaris de Felip V
substitudes per la de Cervera.
(botiflers) sobre els
El dret privat propi s'aboleix al
austracistes (maulets). 29 Regne de Valncia, per es
de juny, decret d'abolici conserva al Principat.
dels Furs de Valncia i
annexi del Regne de
Valncia al de Castella.
1714- 11 de setembre.
Capitulaci de Barcelona
1700- Al Rossell s'imposa l's del

francs en els actes pblics
1738- Al Rossell, el Conseil Souverain

prohibeix als eclesistics que facen els
llibres de registre en catal.
221

1715-16. Decrets de Nova
Planta amb l'abolici de
les lleis, constitucions i
institucions prpies de
Catalunya i les Illes.
Ferran VI (1746-1759)
Carles III (1759-1788)
Al segle XVIII es registra un

extraordinari creixement
demogrfic i un
desenvolupament de les forces
productives, prembul de la
revoluci industrial del XIX.
1789- Revoluci Francesa
177?- S'imposa el castell en els llibres

de comptabilitat
1768- "Real Cdula para que en todo el
Reyno se actue y ensee en lengua
castellana"
1778- Prohibici de predicar en catal a
la seu de Mallorca
1794- La Convenci Nacional Francesa
decreta l'ensenyament generalitzat del
francs.
1808-14- Guerres
napoleniques
XIX
1799- Real Cdula que prohibeix

"representar, cantar i bailar piezas que
no fuesen en idioma castellano".
Ferran VII (1808-1833)

Isabel II (1838-1868)
Amadeu I (1869-1873)
I Repblica (1873-74)
Alfons XII (1874-1885)
Alfons XIII (1886-1931)
1891- Fundaci al
Principat de la Uni
Catalanista, que el 1892
elabora les Bases de
Manresa, projecte
d'autonomia per a
Catalunya amb una
ideologia conservadora.
1898- Espanya perd les
darreres colnies: Cuba,
Puerto Rico i Filipines.
1822- Abolici del Codi Penal

catal
1829- Derogaci del Codi de
Comer de Catalunya
1820- A partir d'aquest any, el

procediment criminal davant els
tribunals noms se segueix en castell.
1833- Divisi provincial

1825- Primer intent d'instituir
1834- Llibertat d'indstria i
l'ensenyament oficial uniforme en
supressi definitiva del sistema castell: es prohibeix l's del catal a
gremial i dels tribunals catalans. les escoles.
1837- Desapareix la moneda
catalana
1832- Primera versi moderna al catal

de la Bblia
1868- Primer sindicat obrer de

caracterstiques modernes
1833- es publica l'oda "La Ptria",

d'Aribau.
1890- Estroncament de
l'expansi econmica per la
crisi de la indstria i el comer
internacional.
1837- A Valncia, apareix la revista

politicosatrica El Mole, ntegrament en
catal.
1898- Final de la collaboraci

entre la burgesia catalana i
l'Estat
1857- Llei Moyano d'Instrucci

Pblica: l'nica gramtica que pot
ensenyar-se en les escoles s la
castellana, de coneixement obligatori.
1859- Restauraci dels Jocs Florals a
Barcelona.
1862- Llei notarial que obliga a redactar
les escriptures en castell i prohibeix els
contractes en catal.
1867- Prohibici que les peces teatrals
s'escriguen exclusivament "en los
dialectos de las provincias de Espaa".
1870- El registre civil comena a fer-se
exclusivament en castell
1877- L'Atlntida, de Jacint Verdaguer.

1878- Aglutinats per Constant
Llombart, un grup de renaixentistes
valencians, entre els quals Teodor
Llorente, creen Lo Rat Penat.
1881- Llei d'enjudiciament civil: els
processos noms se segueixen en
castell.
1881- Missatge a la Reina Regent, en
qu se li demanava l'oficialitat del
catal.
1882- Es publica la primera gran obra
del naturalista Narcs Oller, La
papallona.
1890- Inici del Modernisme
literari i esttic
XX
1901- Creaci de la Lliga
Regionalista, burgesa i
conservadora. Triomf
electoral catalanista al
Principat.
1906- Es publica La
Nacionalitat Catalana, de Prat
de la Riba.
1896- Es prohibeix parlar en catal per

telfon.
1902- Decret del liberal Romanones
que obliga a l'ensenyament del
catecisme en castell
1907- I Assemblea Regionalista 1906- Per iniciativa d'Antoni M.

Valenciana
Alcover se celebra a Barcelona i el I
Congrs Internacional de la Llengua
1908- Es funda Joventut
Catalana.
Valencianista
1914-18: i Guerra Mundial
1907- Creaci de l'Institut d'Estudis
1909- Exposici regional de
Catalans (IEC)
1918- Creaci de la Uni Valncia
Valencianista, semblant a
1912- Pompeu Fabra publica la seua
la Lliga.
1920- Fundaci de la Societat
Gramtica de la llengua catalana.
Castellonenca de Cultura
1923- Colp d'estat del
1913- Publicaci de les Normes
general Primo de Rivera. 1929- Exposici Universal a
Ortogrfiques de l'IEC
Instauraci de la dictadura Barcelona
(1923-1930).
1916- La Real Academia Espaola insta
1929- Gran crisi econmica
al govern perqu s'ensenye el castell
1925- Supressi de la
internacional (la "Gran
pertot arreu, mentre que la Lliga
Mancomunitat
Depressi").
demana l'oficialitat del catal.
1914- Constituci de la
Mancomunitat de
Catalunya
1930- Dimissi de Primo

de Rivera
1930- Fundaci de
l'Agrupaci Valencianista
Republicana
1917- Diccionari ortogrfic de l'IEC.

1918- Gramtica catalana, de Fabra,
sota els auspicis de l'IEC.
1924- Ordre prohibint ensenyar en
catal. Es prohibeixen els Jocs Florals.
223
XX
1932- Publicaci del Diccionar

General de la Llengua Catalana, de P.
Fabra.
II Repblica Espanyola
(1931-1939)
1932- Aprovaci de
l'Estatut de Catalunya
1932- La majoria de les institucions

culturals i dels intellectuals valencians
accepten els criteris gramaticals de
Fabra i signen les Normes de Castell.
1936- 18 de juliol. Colp

d'estat contra la Repblica
i inici de la guerra civil.
1932- Apareix el primer volum del

Diccionari catal-valenci-balear
Dictadura del general
Franco (1939-1975)
1939-45: II Guerra
Mundial
1939- Inici de la ms dura

repressi poltica contra el
catal
1940- Circular per la qual es

1945- L'ONU condemna el prohibeix l's pblic del catal
rgim de Franco
1945- La Nueva ley de
1953- Els acords amb els Educacin Primaria noms
Estats Units i el Vatic
permet el castell a l'escola
desbloquegen l'allament
del rgim franquista.
1948-62: Es publiquen els vuit darrers

volums del Diccionari catal-valencibalear.
1950- M. Sanchis Guarner publica la
seua Gramtica valenciana.
1959- Comena a publicar-se la revista
Serra d'Or
1960- M. Sanchis Guarner publica
revisada i augmentada La llengua dels
valencians.
1956- L'oposici
antifranquista a l'interior
comena a agrupar-se i a
incidir sobre mplies capes
socials.
1962- Joan Fuster publica Nosaltres els

valencians
1973- Assassinat de
Carrero Blanco, cap de
govern, per ETA.
1969- R. Ninyoles publica Conflicte

lingstic valenci
1969- Comena a publicar-se la Gran
Enciclopdia Catalana
Joan Carles I
(1975)
1976- Apareix el diari Avui

1976-77- Celebraci del
Congrs de Cultura Catalana
1977- Primeres eleccions

democrtiques
1978- S'aprova la
Constituci
1983- Lleis de Normalitzaci

Lingstica de Catalunya i del
Pas Valenci
1986- Llei de Normalitzaci

1979- Estatut d'Autonomia Lingstica de les Illes Balears
de Catalunya
1979-1982- Campanyes de
desestabilitzaci lingstica al Pas
Valenci.
1983- Comena a emetre TV3,
Televisi de Catalunya
1984- Aparici del setmanari El Temps
1986- II Congrs Internacional de la
Llengua Catalana
1982- Estatut d'Autonomia

del Pas Valenci.
1987- Les emissions de TV3 arriben al

Pas Valenci i les Illes Balears
1983- Estatut d'Autonomia

de les Illes Balears
1989- Comena a emetre Televisi

Valenciana
XXI
2001- Creaci de l'Acadmia

Valenciana de la Llengua
Unitat 14. Consells de redacci

Quan ens decidim a escriure un text hem de ser plenament conscients de quin s el nostre
objectiu bsic: aconseguir que la comunicaci escrita siga el ms efica possible. Per a aix,
hem dentendre que lescriptura implica un procs. Podem considerar que les etapes que shan
de seguir per a aconseguir un text ben escrit sn les segents:
1. Planificaci
2. Redacci
3. Revisi
14.1 Planificaci
Planificar s reflexionar. s establir els objectius que volem aconseguir amb el text i dur a
terme una estratgia determinada per a recollir, seleccionar i ordenar la informaci que volem
transmetre.
Cal saber primer, per, quines sn les caracterstiques que defineixen un text ben escrit i quins
sn els aspectes que les determinen.
ADEQUACI
Registre i dialecte
Propsit comunicatiu
Tractament personal
COHESI
Anfora
Sinnims
Puntuaci
Connectors
COHERNCIA
Quantitat dinformaci
Qualitat de la informaci
Presentaci de la informaci
CORRECCI
Ortografia
Morfologia
Sintaxi
Lxic
ADEQUACI
Ladequaci s la propietat dun text que determina quines caracterstiques quant a la varietat
dialectal i el registre hem dusar. s important que, abans descriure penseu quin tipus de text
necessiteu segons la situaci comunicativa.
225
COHERNCIA
Un text s coherent quan est ben estructurat, amb una ordenaci lgica de les idees en els
diferents pargrafs. No ha de tenir defecte ni excs dinformaci, repeticions o buits, i ha de
contenir totes les dades rellevants i imprescindibles.
COHESI
Un text est cohesionat quan shi utilitzen b les conjuncions, els pronoms i totes les altres
partcules de connexi. Est ben puntuat i en linterior de les frases les paraules segueixen un
ordre lgic.
CORRECCI
Conixer b la normativa lingstica, les qestions purament mecniques de la gramtica, ens
permetr concentrar-nos en el contingut dels textos. Tot i aix, cal revisar els escrits abans de
considerar-los definitius. Actualment els programes informtics incorporen correctors que ens
sn de gran ajuda.
VARIACI
Finalment, hi ha una srie de qestions a tenir en compte en la valoraci global dun text. Es
tracta del risc que la persona assumeix a lhora descriurel. En aquest punt hem de tenir en
compte coses com la variaci, la riquesa i la precisi lxiques, els recursos sintctics en
general, lexpressivitat, etc.
El segent pas en la planificaci s lanlisi de la situaci comunicativa, s a dir, respondre
les preguntes segents:
A qui volem escriure?
(adequaci)
La resposta condiciona factors com el grau de formalitat, les frmules de tractament, el

gnere, la varietat dialectal, etc.
Sobre qu volem escriure? (adequaci i coherncia)
El tema sol comportar una terminologia distintiva per a cada tipus de text
Per qu volem escriure?
(coherncia)
Conixer el propsit de la comunicaci s bsic a l'hora d'escriure. Segons l'objectiu que

vulguem aconseguir, el tipus de text que podem escriure sol presentar elements formals
caracterstics.
Com ho volem escriure?
(coherncia i cohesi)
Un missatge ens pot arribar en diverses formes de comunicaci escrita (rtol, carta, targeta
postal, telegrama, article de diari, etc.) i aix condiciona diversos factors del text final, com
l'extensi o l'estructura, entre daltres.
A qui volem escriure?

Grau de formalitat
Frmules de tractament
Gnere
Sobre qu volem escriure?

Tema
Tria lxica
Per qu volem escriure?

Propsit
Com ho volem escriure?

Tipus de text: carta,
dopini, etc.
Estructura
Extensi
article
Una vegada que hem fet a, hem daprendre les tcniques de recollida de la informaci.
Entre daltres:
1.
Pluja didees: anoteu tot el que se us vinga al cap sobre un tema determinat, sense
preocupar-vos per la forma.
2.
Feu-vos preguntes sobre el tema: Qui? Qu? Quan? Com? Per qu? On?
3.
Feu-vos altres preguntes rellevants i anoteu les respostes:
4.
Qu sabeu del tema?

Com el podreu definir?
A qu sassembla?
Amb quins altres temes o assumptes el podeu relacionar?
Quines opinions teniu a favor o en contra?
Esbosseu lorganitzaci del text: feu un esquema amb divisions que es correspondran a les
distintes unitats del text final.
Una vegada que ja disposem de la informaci que volem incloure en el text, cal seleccionarla; s a dir, cal establir quines idees no podem relacionar de cap manera amb les altres i
quines tenen lligams obvis. Es tracta, per tant, de rebutjar aquella informaci que no ens
interessa, i quedar-nos sols amb aquella que s adequada depenent del tipus de receptor, del
tema, de la finalitat, del tipus de text i del canal.
La selecci de la informaci ens ajuda moltes vegades a ordenar la informaci; endrear-la
segons els criteris que demane el text (criteris cronolgics, causals, espacials, d'ordre
d'importncia de la informaci, etc.).
Hi ha dos procediments bsics per a ordenar la informaci: l'agrupaci (grups i mapa
conceptual) i la jerarquitzaci (lesquema).
227
14.1.1 Exercici
1. Completeu els apartats que us proposem sobre complexos dels joves ordenant les
idees segents:
El fsic produeix complexos

Exposa la teua opini
No tens el pes ideal
Moltes coses de tu no tagraden
No tatreveixes a opinar en contra dalg
La timidesa acomplexa
La causa s ladolescncia
Deixa passar el temps, desapareixeran
Estigues satisfet amb el teu cos
a)Causes dels complexos

El fsic produeix complexos
b)Exemples de complexos
No tens el pes ideal
c) Recomanacions per superar els complexos

Exposa la teua opini
14.2 Redacci
A lhora de redactar un text, hem de tenir en compte les eines principals de qu disposem per
estructurar la informaci i donar cohesi i unitat al text: els pargrafs, que distribueixen
les idees al llarg de lescrit; la puntuaci, sense la qual el text seria illegible, els connectors,
que interrelacionen frases i pargrafs; i les frases.
14.2.1 El pargraf
Els pargrafs fan la mateixa funci en el text que les columnes duna casa: constitueixen
lestructura de la construcci del text. Sn un conjunt de frases relacionades que
desenvolupen un nic tema, subtema o aspecte particular diferenciat de la resta de lescrit.
Una vegada que hem confeccionat lesquema, nhem de desenvolupar tots els punts per a
crear el text. Cada idea o cada bloc didees de lesquema ha de ser utilitzat per a un pargraf.
Definim el pargraf com el fragment de text que hi ha entre dos punts i a part. Tamb es
coneix com la seqncia que es troba entre la frase i el text. Imaginem que el text ha destar
format per tants pargrafs com idees hem incls en lesquema.
Lelement ms important s la primera frase, que ocupa la posici ms rellevant: s el primer

que es llig i, per tant, ha dintroduir el tema o la idea central. Aix mateix, la darrera frase pot
tancar la unitat amb algun comentari global o una recapitulaci que recupere alguna dada
rellevant.
A continuaci us presentem cinc de les errades ms corrents que se solen trobar en els escrits
pel que fa a la composici de pargrafs:
- Desequilibris. Barreja anrquica de pargrafs llargs i curts sense ra aparent. No hi ha cap
ordre estructurat: lautor/a els ha marcats de forma atzarosa.
- Repeticions i desordres. Es trenca la unitat significativa per causes diverses: idees que
haurien danar juntes apareixen en pargrafs diferents, es repeteix la mateixa idea en
dos o ms pargrafs, etc.
- Pargrafs-frase. Lescrit no t punts i seguit; cada pargraf consta duna sola frase, ms o
menys llarga. El significat es descompon en una llista inconnexa didees. El lector ha de
fer lesfor de relacionar-les i construir unitats superiors.
- Pargrafs-totxo. Pargrafs excessivament llargs que ocupen gaireb tota una pgina. El
lector ha de capbussar-shi per separar-ne totes les parts.
- Pargrafs amagats. Lescrit est ben ordenat en un nivell profund, per resulta poc evident
al lector, que ha de fixar-shi molt per descobrir-ne lestructura.
14.2.2 La puntuaci
La funci principal de la puntuaci consisteix a subdividir el text de manera que en facilite la
comprensi i la interpretaci. Depn en gran manera de lentonaci i de la sintaxi, per tamb
del gust personal. Ls adequat dels signes de puntuaci s propi de textos ben cohesionats.
El punt
El punt i seguit marca lacabament duna oraci, que no est enllaada
sintcticament a cap altra i que expressa un pensament complet; la paraula que el
segueix porta la inicial en majscula.
El punt i apart marca el final dun pargraf i indica que la relaci entre les
dues oracions s ms llunyana.
No sha de posar punt al final dels ttols o subttols separats dels textos.
La coma
Usos ms freqents de la coma per a separar elements:
Desprs del nom de la poblaci, en les datacions.

Separa els elements de les adreces.
Desprs de les frmules de salutaci i acomiadament de les cartes i daltres escrits.
Separa els elements de les enumeracions i tamb les successions de fets (llevat
dels dos ltims si van enllaats amb una conjunci i no hi ha ambigitat).
Reemplaa verbs sobreentesos, sobretot en titulars de notcies.
229
s de la coma per a introduir elements:

Davant i darrere dexplicacions en linterior de loraci principal.
Darrere dinterjeccions i vocatius collocats en linici de la frase.
Davant de les conjuncions adversatives per i sin generalment.
Delimitant complements duna certa llargada que encapalen una oraci o hi van
intercalats.
Delimitant frases extenses coordinades que expressen idees completes.
s incorrecte posar coma entre el verb i els seus complements o entre el subjecte i
el verb. Ara b, podem posar-ne si el subjecte o el complement sn llargs o
complexos.
s inadequat posar coma entre els dos ltims elements duna srie si van units
amb i, o o ni. Per la hi podem posar si els elements units sn llargs o complexos.
El punt i coma
Separa expressions que inclouen elements separats ja amb comes: Es van repartir
el premi aix: a Joan, 6 milions; a Pere, 4; a Marc 10, i a Pau 12.
Sol usar-se si hi ha relaci estreta entre dues frases; i la segona s una observaci o
comentari a la primera: El comit comarcal va acordar lelecci directa del
president; si es fa aix, shaur acomplit el manament del comit.
Els dos punts
Podem usar dos punts:

Davant de les enumeracions encara que no sn sempre necessaris.
Darrere dexpressions com per exemple, on s intercanviable per una coma.
Davant dun fragment que introdueix una explicaci, un aclariment, una
conseqncia.
Cal usar dos punts:
Davant de les paraules daltres persones.
Darrere de paraules com expose, demane, sollicite en documents administratius.
Darrere de les expressions que encapalen cartes, on es poden intercanviar per
comes.
14.2.3 Exercicis
1. Completeu el text amb els signes de puntuaci convenients. Escriviu les majscules.
Lart per lart

La vitalitat de lart i de la cultura en general s__ des del meu punt de vista__ inversament
proporcional a la institucionalitzaci que pateixen__ en aquest sentit__ per tant__ sn
moments difcils per a lart__ i s que amb la massificaci de la nostra societat__ durant
aquest segle XX__ lart tamb sha fet de masses__ contravenint aix lesperit originari de tot
art__ que s la interpretaci personal de la realitat__ dic aix perqu crec que s del tot
imprescindible de retornar a lart amateur__ a lart per lart__ lluny dels circuits comercials i
fins i tot del cenacles intellectuals que fagociten la producci amb un inters quasi sempre
crematstic__ la professionalitzaci no s__ al meu entendre__ una bona notcia per a lart
perqu interfereix decisivament en el resultat final del procs creatiu__ qui paga mana i qui
cobra fa all que li diuen o all que podr rendibilitzar millor__ aix vol dir que els artistes no
shi puguen guanyar la vida? En absolut__ per em sembla que el mats queda clar__
escultura experimental__ s__ monumentalitat__ no__ teatre al carrer__ s__ centres
dramtics__ no... Art__ s__ negoci__ no__
M.C. EL TEMPS
2. Completeu el text amb els signes de puntuaci convenients.
Tpics__ tpics__ prejudicis
Ens movem habitualment a base de tpics__ conceptes que dalguna manera existeixen __
que shan anat transmetent i que fem servir sense detenir-nos a reflexionar-hi__ si fem
lesfor danalitzar una mica qu diem i qu pensem__ en trobarem de tota mena i en totes les
rees de coneixement__ en poltica__ medicina__ arts i en la vida general (...)
EL TEMPS, 2-X-95
14.2.4 Connectors
Els connectors sn elements lingstics que uneixen les diferents parts dun escrit. Poden ser
conjuncions, preposicions, adverbis o locucions. Funcionen com a senyals visuals per al
lector, ja que marquen explcitament les interrelacions entre els pargrafs i les frases.
Els connectors que relacionen idees dins loraci sn les conjuncions i poden marcar:
Causa: perqu (+ indicatiu), ja que, vist que, com que, a causa de, grcies a, per
culpa de...
Conseqncia: en conseqncia, per tant, de manera que, per aix...
Condici: a condici de, noms que, en cas de...
Finalitat: perqu (+ subjuntiu), per tal de, a fi de...
Oposici: en canvi, ara b, amb tot, no obstant, en contra, al contrari, tanmateix...
Objecci: encara que, malgrat que, per b que, tot i que, mal que...
231
Els connectors que relacionen pargrafs o oracions completes es diuen tamb organitzadors
textuals. Susen per:
Introduir el tema: lobjectiu principal de, aquest escrit tracta de, ens proposem exposar...
Encetar un tema nou: respecte a, quant a, en relaci a, pel que fa a...
Marcar ordre: 1r, en primer lloc, primerament, per comenar, 2n, en segon lloc...
Distingir: duna banda, de laltra, per un costat, per una altra part, al contrari...
Continuar sobre el mateix punt: a ms a ms, desprs, tot seguit, aix mateix, a ms, aix
doncs...
Posar mfasi: s a dir, cal insistir, o siga, en altres paraules, el ms important...
Donar detalls: per exemple, en particular, en el cas de, com s ara...
Resumir: en resum, breument, resumint, en poques paraules, en conjunt...
Acabar: en conclusi, per acabar, aix doncs, per concloure, finalment...
Indicar temps: abans, al mateix temps, desprs, simultniament, ms tard, anteriorment,
ms endavant, a continuaci...
Indicar espai: a dalt i a baix, a la dreta/esquerra, al centre/costat...
14.2.5 Frases
Tots els manuals de redacci hi estan dacord: les frases llargues costen ms de llegir que
les curtes. s per aix que tots recomanen brevetat. A continuaci us donem alguns
suggeriments per tal devitar les frases massa llargues i poc entenedores:
Limitar els incisos. Els incisos tallen el discurs natural de la frase. Per aix conv fer-ne
un s moderat. No han de tenir ms de 15 mots, ja que aquesta s la capacitat mitjana de
la memria a curt termini. Si no podem prescindir dun incs llarg, conv refrescar la
memria lectora repetint lltim mot que havem escrit abans de lincs.
Esporgar el que siga irrellevant. Sovint algunes subordinades i alguns complements del
nom sn crosses o clixs de poc o cap significat. La frase guanya claredat si ens quedem
noms amb les paraules clau.
Ajuntar els mots relacionats. Lincs sha dinserir en el lloc que cause menys molsties.
Els mots que cal vigilar de no separar sense motius justificats sn les combinacions de
subjecte i verb i verb i complements.
Ordre racional. Lestructura ms bsica i comprensible s la de subjecte, verb i

complements. Per tots els extrems sn dolents. Un escrit en qu totes les oracions
respecten escrupolosament aquest ordre bsic seria avorridssim. El que sembla ms lgic
s que la informaci important del text, ocupe sempre un lloc preeminent. Les oracions
subordinades van millor al final, ordenades de ms curtes a ms llargues.
Selecci sintctica. Les informacions resulten ms concretes si hi explicitem els actors

reals dels fets. Si coincideixen amb el subjecte i lobjecte gramatical, la frase guanya
transparncia. En canvi, si la prosa amaga els protagonistes en construccions impersonals
o passives, la prosa t menys fora.
Equilibri entre noms i verbs. El llenguatge periodstic i administratiu moderns palesa una
tendncia creixent cap a lestil nominal. Daquesta manera la prosa guanya impersonalitat
i objectivitat, per tamb agafa un regust abstracte i perd claredat.
Evitar les negacions. Les frases negatives sn difcils dentendre, perqu requereixen ms
atenci i temps que les afirmatives. Molt sovint podem substituir-les per formulacions
positives.
Buscar un estil actiu. La passiva morfolgica, que funcionava tan b en llat i que susa
moltssim en angls o en alemany, no ha quallat mai en les llenges romniques. El catal
oral la fa servir molt rarament, i per escrit, la prosa es carrega de mots i s molt lenta i
feixuga.
Utilitzaci de mots comuns. Sn ms adequats en les explicacions i en les informacions.

Conv evitar, per tant, paraules cultes, massa tcniques o arcaiques que en dificulten la
lectura.
14.2.6 Errors ms habituals d'adequaci, de coherncia, de cohesi, d'estil i

de disposici del text
1. Registre mal utilitzat
2. Barreja de registres
3. Confusi jo/tu en l'emissor
ADEQUACI
4. Confusi tu/vost en el receptor

5. Confusi entre informar/opinar, etc.
6. Marques d'oralitat en el text
1. Idees desordenades
2. Molta o poca informaci
COHERNCIA
3. Repeticions excessives
4. Contradiccions
5. Digressions
1. Concordana gramatical errnia
2. Connectors mal usats
3. Usar sempre un mateix connector
COHESI
4. Absncia de connectors metatextuals

(en primer lloc, en segon lloc, per ltim)
5. Puntuaci inadequada
6. s erroni de cursives, cometes, etc.
233

1. Pobresa d'idees
2. s i abs de tpics
ESTIL
3. Introduccions anodines
4. Conclusions sobtades
1. Textos atapets, sense marges
DISPOSICI
2. Alternar pargrafs sagnats i no sagnats
DEL TEXT
3. No respectar les convencions formals
14.2.6.1 Exercicis
1. Indiqueu quin dels dos textos s el ms adequat en la situaci comunicativa segent:
avui teniu molta feina i heu de deixar una nota al vostre company de pis per advertirli que no us espere a l'hora de sopar.
a) Benvolgut amic: m'adrece a vs per comunicar-vos que avui em ser impossible venir a
sopar a causa de la quantitat de faena que tinc acumulada al despatx. Us pregue que em
disculpeu. Cordialment,...
b) Joan, aquesta nit arribar tard. No m'esperes a sopar. Fins dem.
1.2 Marqueu els errors d'adequaci ms greus del text segent i redacteu-ne un altre.
El format del text ha de ser una carta adreada al rector de la universitat.
Hola, em diuen Albert i sc estudiant de tercer d'enginyeria. T'escric per dir-te que no estic
d'acord amb l'augment de les taxes de matrcula. Tots els anys el mateix. s una vergonya, i
crec que hauries de fer alguna cosa, collons! No s si a s competncia de vost, per en tot
cas hauries de solucionar-ho, ja que per aix li paguen. B, no m'enrotlle ms. Espere la teua
resposta. Albert.
2. Reescriviu el text segent per tal que siga coherent.
No estic d'acord amb la legalitzaci de les drogues, ja que les persones que patixen alguna
malaltia no han de prendre-les, perqu no es curaran, sin prendre medecines. I les persones
que estan sanes de vegades es fan malaltes perqu prenen drogues, encara que aquestes moltes
vegades les blanes ajuden la gent a curar-se o a alleujar el dolor.
3. Corregiu els elements tipogrfics que calga (cursives, cometes, etc.) del text segent.
En primer lloc, parlarem de l'efecte que l'emissi de gasos contaminants est tenint sobre
l'augment de les temperatures, ja que aquests dos processos estan ntimament relacionats,
segons els ltims informes que s'han publicat en la revista "Investigaci i Cincia". En segon
lloc tractarem s l'estudi del desgla dels casquets polars, seguint aix el llibre del Dr. Thomas
Parker, "Biomassa dels pols en els darrers trenta anys". Per ltim, farem un breu comentari a
la bibliografia publicada recentment sobre el canvi climtic.
4. Assenyaleu els errors d'estil que cont el text segent.
La novella Amors de tardor que acabe de llegir s un llibre molt interessant i molt bonic, ja
que tracta de l'amor entre una xica jove i un vell de vuitanta anys molt ric. L'acci passa en un
balneari de Florncia (Itlia), i fa unes descripcions meravelloses dels jardins i de la
psicologia dels personatges. A mi la novella m'ha agradat molt, sobretot quan parla de
Teresa, la xica.
14.3 Revisi
La revisi s un dels procediments ms importants en el procs d'escriptura, moltes vegades la
qualitat del resultat depn d'aquest ltim pas. Revisar s avaluar el que hem escrit, decidir si
s'adiu amb les nostres expectatives i, si conv, modificar el que calga per tal de millorar el
text.
14.3.1 Revisi de continguts

Adequaci: Comproveu si el text compleix els vostres objectius, si la varietat lingstica
triada s la ms adequada, fiqueu-vos en la pell del lector i assegureu-vos que entendr tot el
que hi ha en el text, mireu que el grau de formalitat de l'escrit s'adiga amb el tipus de relaci
que teniu amb el receptor i comproveu que no heu barrejat sense coherncia registres diferents
dins d'un mateix text.
Informaci: Mireu si heu acabat dient tot el que en un principi voleu dir, suprimiu la
repetici innecessria, comproveu si heu sabut combinar amb encert l'explicaci amb
l'exemplificaci. Si heu fet alguna citaci textual, assegureu-vos que queda clara la font d'on
l'heu treta.
Ordre i cohesi: Pregunteu-vos si l'estructura general s prou clara, mireu si l'ordre que heu
seguit s el ms convenient. Comproveu que heu donat a tots els pargrafs del text una
mateixa forma (amb sagnat o sense). Llegiu independentment cada pargraf i pregunteu-vos si
est ben format. Assegureu-vos que totes les idees secundries estan clarament lligades amb
les idees principals de les quals depenen. Pregunteu-vos si heu triat els connectors ms
adequats. Comproveu si heu utilitzat correctament els signes de puntuaci.
Claredat i precisi: Assegureu-vos que totes les expressions s'adeqen a la situaci
comunicativa. Substituu les perfrasis innecessries. Elimineu les repeticions injustificables.
Comproveu que no heu escrit cap expressi que puga representar una discriminaci per raons
de sexe, raa, costums, etc.
14.3.2 Revisi gramatical

s ara, una vegada que ja hem redactat l'escrit i n'hem revisat el contingut, que cal analitzar-lo
des del punt de vista gramatical. Hi hem de tenir en compte tots els aspectes gramaticals:
accentuaci, apostrofaci, concordana, indefinits, pronoms relatius, pronoms febles,
preposicions, verbs, conjuncions, etc.
235
14.3.3 Recomanacions per a la revisi
No tingueu mandra a l'hora de revisar, res s intocable. No us limiteu a revisar la forma

(lxic, ortografia, majscules, etc.): reviseu a fons el contingut (adequaci, idees,
estructura i estil).
Considereu la revisi com un pas important en el procs descriptura; no com un

complement optatiu a la redacci.
Reviseu els aspectes de lescrit per separat: el propsit, les informacions, lestructura, les
frases, lortografia, etc.
Eviteu frases massa llargues, amb sintaxi complicada, amb abs dincisos, etc. Redacteu
frases ms curtes, amb lordre normal, afirmatives, actives, personals, etc.
Intenteu millorar lescrit emprant mots ds com, curts, concrets, amb significat
especfic, etc.; en comptes de paraules cultes, llargues, abstractes, buides de significat, etc.
Unitat 15. Consells per a la intervenci oral

Un dels objectius generals daquest curs s que lalumnat siga capa dadquirir un grau
avanat de compentncia a lhora de produir textos, tant orals com escrits. Pel que fa a la
producci de textos orals, en aquesta unitat podreu trobar una descripci del funcionament de
la prova oral, com tamb una srie de consells per poder-la superar.
15.1 Lectura
La primera part de la prova oral consisteix en la lectura dun text en veu alta. Lexaminador
haur lliurat prviament a lexaminand aquest text perqu shi familiaritze i siga capa de
llegir-lo amb la fludesa i la correcci adequades al nivell.
A continuaci us oferim una srie de remarques per a la lectura correcta de lalfabet valenci,
perqu us siga ms fcil recordar els errors ms habituals i daquesta manera pugueu evitarlos i fer una lectura perfecta.
15.1.1 Lletres
Lletra c (ce): es llig com la s castellana davant de e i i. Ex: ceba, decisi, incident
Lletra g (ge): es llig com la g del francs o de langls davant de e i i. Ex: general, gimns,
gener
Lletra j (jota): es llig com la j del francs o de langls davant a, o, u. Ex: jaqueta, joc, jutge
Lletra x (ics):
1. Es llig com la ch castellana en posici inicial de paraula i desprs de consonant.
Ex: xic, panxa.
2. La x inicial d'alguns topnims s fa fricativa, com la sh de langls (sherry, ship); El
mateix ocorre amb els antropnims.
Ex: Xbia, Xtiva, Xixona Xavier, Xenofont, Xerxes, Ximena
3. Pot tenir el valor de /ks/ en els segents casos:
3.1. Sempre que va en posici intervoclica: fixar, lxic, taxi.
Excepcions: pixar, enguixar (valor fontic de fricativa)
3.2. En final absolut de mot, darrere de vocal: complex, fix, ortodox.
Excepcions: guix, haixix, ix, en qu es pronuncia fricativa
237
3.3. Tamb es pronuncia /ks/ en uns pocs mots d'origen culte, en qu la x est en
final absolut precedida de n:
Exemples: esfinx, larinx, linx.
4. La x t una realitzaci sonora, com a /gz/, quan es presenta en mots comenats amb
ex- seguida de vocal, h o consonant sonora:
Exemples: exacte, xode, examen, exhibir, exdiputat
5. Cal parar atenci a no traslladar les referncies grfiques castellanes a paraules com
esplaiar-se, esplanada, espoliar, estendre, estrany o estranger, i, doncs, evitar de
fer-ne una lectura incorrecta amb */ks/
15.1.2 Dgrafs
Recordeu que els dgrafs sn el conjunt de dues lletres que representen un nic so.
1
ny: es llig com la castellana o la gn francesa.

Ex: Espanya, any
ch: noms el trobarem a final de mot en alguns antropnims. Cal llegir-lo amb el
so /k/.
Ex: Domnech, Coderch
g, q: la diresi indica que la u del dgraf s'ha de llegir.

Ex: qesti, lingstica
ll: la realitzaci de la ela geminada s equivalent al contacte d'una /l/ en posici de

final absolut amb una altra a comenament de mot : el local.
Ex: novella
tz: equival al so [dz] o com una essa sonora.

Ex: organitzar, setze
tx: equival al so ch del castell.

Ex: fletxa, dutxa
15.1.3 Aplecs consonntics

1.
La p de l'aplec mp s sempre muda.

Exemples: assumpte, comptar, prompte
2.
Els aplecs -tl-, -tll-,-tm- i -tn- no s'han de llegir literalment, reproduint-ne fidelment la
grafia. La t que precedeix aquestes consonants s'assimila a la consonant posterior,
produint un efecte geminador. De manera que aquests grups s'han de llegir
/ll/, //, /mm/ i /nn/, respectivament.
Exemples: ratlla /rra/ , setmana /semmna/.
En alguns cultismes, per, no se sol produir aquesta assimilaci consonntica, de
manera que cadascula de les consonants mant el seu propi valor fnic.
Exemples: Atlntic, atles, atleta, ritme, tnia, etnografia.
15.1.4 Divergncies de tonicitat

En els presents dels verbs de la primera conjugaci que acaben en consonant + -iar (ex:
estudiar, canviar, apreciar, etc.), la tonicitat recau sobre la i.
Exemples: jo estudie, ell aprecia, tu canvies.11
15.2 Intervenci oral

Una vegada acabada la lectura lexaminand ha de donar la seua opini sobre el text que acaba
de llegir per a comprovar si lha ents i si s capa dexpressar idees completes sobre el tema
en qesti.
La intervenci oral sha dadequar a la situaci comunicativa, i mostrar la fludesa i la
correcci que exigeix el nivell.
15.2.1 Adequaci
Una resposta s adequada quan compleix el propsit comunicatiu, s a dir, quan el contingut
del missatge correspon a la pregunta i el to i la formulaci sadiuen amb el context.
Els principals errors dadequaci sn:
a)
b)
c)
d)
e)
f)
el discurs massa breu.

la resposta no sadequa a la pregunta.
el missatge s inintelligible, desordenat.
no sutilitza el registre adequat, per exemple: abs del registre colloquial.
es barregen diversos dialectes. Per exemple, utilitzaci de la flexi verbal del catal
oriental amb formes genunes del catal occidental.
repetici didees.
15.2.2 Fludesa
Es considera que una resposta s fluda quan lexaminand sexpressa sense limitacions, la
intervenci t un ordre lgic i els recursos de la llengua que utilitza sn variats i adequats. La
intenci i el contingut del text han de ser clars.
Quant a la fludesa, els principlas errors que podem observar sn els segents:
a) la intenci i el contingut del discurs sn bastants clars, per les intervencions sn
curtes o desordenades.
b) no es completen algunes de les idees iniciades.
c) les intervencions sn molt curtes.
d) es respon, bsicament, amb monosllabs.
11
Vegeu la Unitat 1. Accentuaci i diresi, pgina 2
239
15.2.3 Correcci
La part de correcci t en compte diversos parmetres. Els ms importants sn el lxic, la
morfosintaxi i la fontica.
Les principals errades sn:
a)
Quant a la fontica:
No fer cap distinci entre vocals obertes i tancades.
No pronunciar de la /z/ (s sonora).
Pronunciar totes les s de forma sonora, fins i tots les sordes /s/.
Pronunciar els fonemes amb fontica castellana, per exemple: la j, la c davant de e
i i...
Pronunciar emfticament les consonants mudes, com per exemple la p de laplec
consonntic mp.
Ponunciar les vocals elidides, per exemple *el home en compte de lhome.
b)
Quant a la morfosintaxi:
Canviar la conjugaci dun verb. Per exemple: fer una forma de la 3a conjugaci
quan el verb s de la 2a: *he recibit per he rebut; *tu percibeixes per tu perceps.
Utilitzar la perfrasi dobligaci castellana tenir que, per exemple:
*no tens que pensar
per
no has de pensar
*no tenies que dir-mho
per
no havies de dir-mho
Fer la 2a persona del singular acabada en as i la 3a del plural en an. Per
exemple:
*tu jugas
per
tu jugues
*ells jugan
per
ells juguen
Cometre errades generals de flexi verbal, com per exemple:
*jo sap
per
jo s
*que jo est per
que jo estiga
*jo viu
per
jo veig
*ells ten
per
ells tenen
Canviar el gnere de les paraules, com per exemple:
*visc a les afores
per
visc als afores
*he fet un anlisi
per
he fet una anlisi
*tinc una dubte
per
tinc un dubte
*fa bon olor
per
fa bona olor
*mhe trencat un dent
per
mhe trencat una dent
*no he vist la senyal
per
no he vist el senyal
*home de bones costums per
home de bons costums
Emprar incorrectament els pronoms o no posar-ne quan calga, com per exemple:
*tot aix vull comprar-lo per
tot aix vull comprar-ho
*sho dic
per
li ho dic
*mos han donat
per
ens han donat
*lis he comprat
per
els he comprat
*volem anar-sen
per
volem anar-nos-en
*jo em vaig
per
jo men vaig
*de dies lliures, no tinc
per
de dies lliures, no en tinc
*no anir a la reunio, tu anirs per
no anir a la reuni, tu hi anirs
Fer el plural dels substantius femenins en as, com per exemple:
*las donas
per
les dones
*las cosas
per
les coses
*las rosas
per
les roses
No fer b la concordana, com per exemple:
article femen nom mascul
*les dies
per
els dies
*les comptes
per
els comptes
plural del verb impersonal haver-hi
*hi han moltes persones
per
hi ha moltes persones
*hi havien molts hmens per
hi havia molts hmens
c) Quant al lxic:
Utilitzar barbarismes, com per exemple:
*puesto
per
*donar-se compte
per
*pues
per
*entonces
per
*el ressibo
per
*bueno
per
*per supost
per
*grifo
per
*lograr
per
lloc
adonar-se
doncs
aleshores, llavors
el rebut
bo
per descomptat, i tant!
aixeta
aconseguir

Valencia Mitjà c1

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Valencia Mitjà c1

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Unitat 1.

Se separen els nexes

No se separen els nexes

rr: guer-ra, ter-ra

tx: flet-xa, cot-xe

qu: per-qu, pi-quet

ny: pe-nya, se-nyal

- Els elements que formen un mot compost: ben-estar, milhomes, bes-avi...

Quadern de Valenci Mitj

1.1.1 Els diftongs

EI rei, reina, remei

QUA quatre, Pasqua

GUA aigua, paraigua

QUO quota, quocient

Unitat 1. Accentuaci i diresi

Diftong creixent Diftong decreixent Sense diftong I, Uconsonntica

Quadern de Valenci Mitj

1.2 Vocalisme tnic i vocalisme ton

Agudes: la sllaba tnica s lltima. Per exemple: anell, cos, nebot...

Planes: la sllaba tnica s la penltima. Per exemple: crvol, antiga, demana...

Esdrixoles: la sllaba tnica s lantepenltima. Per exemple: histria, frmula,

Unitat 1. Accentuaci i diresi

Quadern de Valenci Mitj

Recordeu els principals contextos en qu les vocals e i o sn obertes:

Excepcions: Dnia, esglsia,

2. Davant de l, ll, r, rr: guerra, terra, obert...

Excepcions: crvol, herba...

3. Termes cientfics: alvol, hlix, srum, Excepcions: termes acabats

4. En quasi totes les esdrixoles: cincia, Excepcions: esglsia, llmena,

5. Els mots acabats en aquestes terminacions:

1. Davant i i u o de sllaba que cont i, u.

Excepcions: pou, jou, tou

2. Termes cientfics i erudits: esfag, trax,

4. En les terminacions segents: -oc, -oca,

Excepcions: tmbola, frmula,

Unitat 1. Accentuaci i diresi

1.3 Regles daccentuaci

Terminacions que saccentuen

les que no acaben en cap de les terminacions anteriors

EXCEPTE: arrs, terrs, a,

Quadern de Valenci Mitj

Les planes majoritriament sn obertes: dipsit, slid,

Les esdrixoles majoritriament solen ser obertes:

1.3.1 Divergncies de tonicitat

Unitat 1. Accentuaci i diresi

1.3.2 Doble accentuaci

1.3.3 Laccent diacrtic

b, bns (possessions, adv. i conj.)

be, bens (corders)

du, dus (divinitat)

deu, deus (numeral, del verb deure)

dna, dnes (del verb donar)

dona, dones (sexe femen)

s (del verb ser)

fu (del verb fer en passat)

feu (del verb fer en present)

fra (del verb ser)

fora (adverbi de lloc)

m (part del cos)

mes (part de l'any)

mlt, mlta (verb moldre)

molt, molta (quantitatiu)

mon (possessiu: meu)

mra, mres (fruit)

He fet una sollicitu_ per entrar en el clu_ descacs de Madri___.

No compren_ la seua inquietu_. s massa poru__ per a ser bandi_.

Em fa fsti_ pensar en un ne_ guisa___: Donald era tan dol!

s molt violent: mha fet un pessi_ i un arra_.