curs 2010-2011

avaluaci diagnstica
educaci primria
competncia comunicativa:
llengua catalana
Nom i cognoms
Grup

INSTRUCCIONS

Abans de comenar la prova, escriu les teves dades personals a la portada.

Llegeix atentament cada pregunta abans de contestar-la.
Respon cada pregunta tan b com puguis i en lespai corresponent. A continuaci passa
a la pregunta segent.
Si tequivoques, esborra o ratlla la resposta equivocada i marca clarament la nova resposta.
Quan acabis cada pgina, passa a la segent fins que arribis al final.

activitat 1

Llegeix aquest text atentament i, a continuaci, contesta a les preguntes.

ELS DESERTS
UN ESPAI FASCINANT I SORPRENENT
a paraula desert sacostuma a utilitzar per referir-se a territoris amb climes extrems i, per
tant, amb molt pocs ssers vius. Aix no obstant, sn espais fascinants, dotats duna bellesa
extraordinria. Tot i que la majoria de nosaltres imaginem un desert com una regi molt clida i
seca, coberta de dunes i gaireb sense plantes i animals, hi ha en realitat altres tipus de deserts
sorprenents.
LAIGUA
La falta daigua s, sens dubte, el factor ms important. Laigua no solament s imprescindible per a la vida,
sin que s la substncia ms abundant en qualsevol sser viu.
Malgrat laridesa que caracteritza els
deserts, en determinats punts laigua
subterrnia pot arribar a la superfcie
de la terra i formar-hi una font o un
petit estany que permet lexistncia
de vida al voltant en forma doasi.
QU DEFINEIX UN DESERT?

LA TEMPERATURA

Els elements ms importants que determinen lexistncia dels deserts sn

lescassetat daigua i les temperatures
extremes.

Desprs de laigua, s el factor ms

important. Als deserts clids, la temperatura dirna pot superar els 50C.
Curiosament i a causa de lescassa

Alguns dels principals deserts del mn

Nom

Tipus

Situaci

Clid. Sorrenc. Rocs

Pennsula dArbia

Clid. Rocs. Salat

Xile

Fred. Rocs. Sorrenc

Monglia. Xina

Sorrenc

Sud-frica

Temperat. Sorrenc. Rocs

Nambia

Semirid. Fred. Rocs

Argentina

9.000.000 km

Clid. Sorrenc. Rocs

Nord dfrica

Simpson

145.000 km

Clid. Sorrenc

Austrlia

Sonora- Mojave

415.000 km2

Rocs. Sorrenc

EUA. Mxic

Clid. Rocs. Sorrenc

ndia. Pakistan

Arbia
Atacama
Gobi

Extensi
2.300.000 km

105.000 km2
1.300.000 km

Kalahari

712.000 km2

Nambia

31.000 km

Patagnia
Shara

Tha

670.000 km2

446.000 km

humitat, les temperatures nocturnes

poden ser molt baixes, de fins a 40C
sota zero als deserts freds.
Una altra caracterstica tpica dels
deserts s la gran variaci de les temperatures (amplitud trmica) al llarg
del dia (i de lany). Aquesta variaci s
ms pronunciada que en qualsevol altre ecosistema terrestre i es deu tamb a la baixssima humitat ambiental.
EL VENT I LES TEMPESTES
DE SORRA
El vent s un altre factor meteorolgic
tpic dels deserts, que depn de les fortes variacions de la temperatura que
escalfen laire de manera desigual. Les
anomenades tempestes de sorra poden arribar a ser molt perilloses.

activitat 1

A partir de les informacions del text i del quadre marca amb una X la resposta
correcta.
1 Les caracterstiques dun desert sn que:
a. hi ha poca aigua i hi fa poc vent;
b. no hi ha plantes perqu hi ha poca aigua;
c. hi ha poca aigua i les temperatures sn molt extremes;

0-1

d. no hi ha vida i les temperatures varien molt.

2 Un oasi s:
a. un refugi al mig del desert de gel;
b. una font o un petit estany al mig del desert clid;
c. un animal que viu al desert rocs;

0-1

d. un lloc allat al mig del desert.

3 Els oasis es formen perqu:
a. la temperatura al desert s molt variable;
b. recullen laigua de la pluja;
c. laigua subterrnia surt a lexterior;

0-1

d. les palmeres fan ombra.

4 Els oasis tenen importncia perqu:
a. formen els miratges;
b. ajuden a formar dunes;
c. permeten viure al desert;

0-1

d. faciliten la variaci de les temperatures.

5 En els deserts, hi fa molt vent perqu:
a. hi ha grans canvis de temperatura;
b. les pluges sn escasses;
c. hi ha molta sorra;

0-1

d. hi ha molta humitat.

activitat 1

6 Segons el text, laigua s important perqu:

a. els animals i les plantes la necessiten;
b. s necessria per formar els oasis;
c. s imprescindible per viure;

0-1

d. s important per formar el gel.

7 Podem dir que el Shara s un desert perqu:
a. hi fa molt vent;
b. hi ha molta sorra;
c. hi ha poca aigua;

0-1

d. hi fa molta calor.
8 Quin s el desert ms extens?
a. El dArbia.
b. El dAtacama.
c. El del Shara.

0-1

d. El del Kalahari.
9 On es troba la Patagnia?
a. Xile.
b. Argentina.
c. Arbia.

0-1

d. Xina.
10 Com s el desert de Nambia?
a. Sorrenc, clid i salat.
b. Sorrenc, rocs i temperat.
c. Sorrenc, rocs i clid.

0-1

d. Semirid, fred i rocs.

activitat 1

11 Explica una histria inventada o que coneguis que passi en un desert.

0-4

0-4

0-4

0-4

0-4

0-1

Revisa el text que has redactat per comprovar si lhas escrit b i si sentn.
5

activitat 2

Llegeix aquest text atentament i, a continuaci, contesta a les preguntes.

La guineu i el cranc fan una carrera

La guineu estava molt orgullosa de crrer tant. De fet, es considerava lsser ms rpid
sobre quatre potes que existia al mn, i nestava tan convenuda que es burlava
de tots els animals que eren ms lents que ella. Un bon dia va veure un
cranc que es passejava per la riba del riu i li va dir:
Per a lnica cosa que serveixes s per arrossegar-te! Que no corres
mai, tu, per arribar als llocs?
I s clar que s contest el cranc. Corro del fang a la riba del riu
i de la riba al fang.
Bah va fer la guineu. No es pot dir que et cansis gaire. Si jo tingus tants peus i potes com tu, encara correria ms rpid, que ja s difcil. En canvi, a tu de qu et serveixen tantes potes, si ets ms lent que una tortuga? Em sembla que ets un bon sapastre, ja tho dir.
El cranc va reflexionar una estona i desprs va dir:
Tagradaria fer una carrera amb mi, guineu? Com que sc tan lent i tan estpid, segur
que em guanyars ben fcilment.
La guineu era tan orgullosa i mal educada que no va voler desaprofitar locasi dexhibirse davant del cranc. De manera que va acceptar el desafiament.
Per guineu afeg el cranc, tu tens encara un altre avantatge sobre mi. Quan comences a crrer, alces la teva cua peluda i llarga, el vent lempeny amb fora, i em fa
lefecte que s per aix que agafes tanta embranzida. Si em deixessis posar-thi algun pes
per mantenir-la arran de terra, llavors s que sortirem en igualtat de condicions.
Igualtat de condicions? va fer la guineu, esclafint a riure. Deus estar somiant! Per
si ests tan amonat per aix de la cua, no pateixis, ja me la pots lligar ara
mateix.
Deixam noms que thi enganxi alguna cosa digu el cranc i
quan digui Ja!, ja pots comenar a crrer.
Em sembla molt b accept la guineu.
Poc desprs la guineu sent un lleuger pes a la cua i el cranc crid Ja!.
La guineu comen a crrer a grans gambades, per el que no sabia era
que el cranc shavia enganxat a la seva cua amb les pinces! De manera
que, per molt que la guineu corria ms i ms de pressa, el cranc era
sempre al seu darrere, i sense fer cap mena desfor.
Quan la guineu comen a sentir-se cansada, va aturar-se, esbufegant, i es gir per comprovar lavantatge que duia al cranc. Ja podeu
6

activitat 2

imaginar-vos quina cara va fer quan el cranc aparegu just darrera seu, saludant-la amistosament amb una de les seves pinces!
I doncs, guineu?

pregunt el cranc

. Ja thas cansat? Per si tot just acabem de comenar la cursa!

La guineu va sentir-se ben idiota i sen va anar amb la cua entre cames. No sabia com li
havia pres el pl el cranc. Desprs daquesta carrera, la guineu va continuar essent tan
mal educada com sempre, per mai ms no va tornar a presumir de la seva rapidesa.
Una estirada de cua. Mary Hoffman

Marca amb una X la resposta correcta.

1 On viu el cranc daquesta histria?
a. A la vora del riu.
b. A la riba del mar.
c. Al bosc.

0-1

d. A la sorra.
2 La guineu compara el cranc amb:
a. un cargol;
b. una tortuga;
c. un cuc de terra;

0-1

d. un sapastre.
3 Quina ra dna la guineu per dir-li al cranc que podria crrer ms?
a. Que vol fer una cursa.
b. Que el cranc t ms potes que ella.
c. Que li sembla divertit.

0-1

d. Que pesa menys que ella.

4 Com s la guineu?
a. Orgullosa i tranquilla.
b. Mal educada i orgullosa.
c. Rpida i alegre.

0-1

d. Presumida i malgirbada.
7

activitat 2

5 Digues quina paraula o expressi defineix millor el mot sapastre.

a. Trapella.
b. Ximplet.
c. Content del que fa.

0-1

d. Enginys.
6 Com s la cua de la guineu?
a. Peluda i prima.
b. Acabada en punxa.
c. Llarga i amb molt pl.

0-1

d. Llarga i prima.
7 Qu li diu el cranc a la guineu per poder agafar-se-li a la cua?
a. Que la cua li pesa massa.
b. Que el vent li infla la cua.
c. Que la cua li fa resistncia al vent.

0-1

d. Que el vent lempeny per la cua.

8 El cranc li proposa fer una cursa perqu:
a. vol crrer molt, igual que la guineu;
b. sap que guanyar;
c. vol fer esport;

0-1

d. t una idea per vncer la guineu.

9 El cranc no es cansa quan fa la cursa perqu:
a. sha entrenat;
b. va a poc a poc;
c. de fet, no corre;

0-1

d. noms camina.

activitat 2

10 Quina cara creus que ha posat la guineu quan ha vist el cranc darrera seu?
a. Dincredulitat i sorpresa.
b. Dalegria i admiraci.
c. De sorpresa i alegria.

0-1

d. Despant i por.
11 Qu vol dir que la guineu sen va anar amb la cua entre cames?
a. Que va ensopegar amb la cua.
b. Que va arrossegar la cua.
c. Que va anar-sen avergonyida.

0-1

d. Que no va aixecar la cua.

12 Quina paraula descriu millor el cranc?
a. Curis.
b. Rpid.
c. Eixerit.

0-1

d. Orgulls.
13 Com va canviar la guineu desprs de la cursa?
a. No va crrer mai ms.
b. Ja no era mal educada.
c. No va tornar a presumir.

0-1

d. Ja no era tan lenta.

14 Qu hauries fet si haguessis assistit a la cursa dels dos animals?

Explica el perqu.

0-2

0-2