Avaluacio Continua

Avaluaci
contnua
Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.
371629 _ 0001-0144.indd 3
29/06/12 9:11
Criteris davaluaci
1.Reconixer i explicar, recollint dades i utilitzant aparells de mesura, les relacions entre alguns
factors del medi fsic (relleu, sl, clima, vegetaci...) i les formes de vida i les actuacions de
les persones, de manera que es valore ladopci dactituds de respecte per lequilibri ecolgic.
2.Identificar i classificar animals, plantes i roques, segons criteris cientfics.
3.Identificar i explicar les conseqncies per a la salut i el desenvolupament personal de
determinats hbits dalimentaci, higiene, exercici fsic i descans.
4.Identificar, a partir dexemples de la vida diria, alguns dels principals usos que les persones
fan dels recursos naturals, assenyalar-ne els avantatges i els inconvenients, i analitzar el
procs seguit per algun b o servei, des de lorigen fins al consumidor.
5.Assenyalar algunes funcions de les administracions i de diverses organitzacions i la seua
contribuci al funcionament de la societat, de manera que es valore la importncia de la
participaci personal en les responsabilitats collectives.
6.Utilitzar les nocions espacials i la referncia als punts cardinals per a situar-se en lentorn,
per a localitzar i descriure la situaci dels objectes en espais delimitats, i utilitzar plnols i
mapes amb escala grfica per a desplaar-se.
7.Explicar, amb exemples concrets, levoluci dalgun aspecte de la vida quotidiana relacionat
amb fets histrics rellevants, i identificar-ne les nocions de durada, successi i simultanetat.
8.Identificar fonts denergia comunes i procediments i mquines per a obtindren, posar
exemples dusos prctics de lenergia i valorar la importncia de fer un s responsable de
les fonts denergia del planeta.
9.Analitzar les parts principals dobjectes i mquines i les funcions de cada una, i planificar i
seguir un procs senzill de construcci dalgun objecte mostrant actituds de cooperaci en
el treball en equip i la cura per la seguretat.
10. Obtindre informaci rellevant sobre fets o fenmens delimitats prviament, fer prediccions
sobre successos naturals i socials, integrant dades dobservaci directa i indirecta a partir
de la consulta de fonts bsiques, i comunicar-ne els resultats.
371629 _ 0001-0144.indd 4
29/06/12 9:11
Presentaci
Lavaluaci contnua permet controlar el procs densenyament-aprenentatge, comprovant en
tot moment el nivell dassoliment dels objectius, amb la finalitat de detectar els factors interns
o externs que afavoreixen o dificulten el progrs de lalumnat.
Amb la finalitat de donar suport a aquesta tasca davaluaci, sofereixen els recursos segents:
1. Avaluaci inicial. Shi proposa una prova per a lavaluaci individual que permet fer una
valoraci de la situaci de partida dels alumnes a comenament de curs. Shi inclouen tamb
els criteris o indicadors per a la valoraci daquesta prova, a ms de les solucions.
2. Avaluaci de les unitats didctiques. Aquesta secci ofereix recursos per a fer un seguiment
dels alumnes al llarg de tot el curs. Per a cada unitat es proporcionen els elements segents:
Control. s una fitxa de dues pgines amb deu activitats davaluaci sobre els continguts
essencials de la unitat.
Test. Es tracta duna fitxa duna pgina amb deu preguntes de tipus test que permet avaluar
els alumnes de manera rpida i habituar-los a fer un altre tipus de proves. Com que es
tracta dun test, les preguntes estan orientades als continguts conceptuals ms rellevants.
Criteris davaluaci. Els criteris davaluaci oficials i els criteris davaluaci de cada unitat
didctica es proporcionen en una taula i es relacionen amb les activitats de les proves
plantejades.
Solucions. Shi inclouen les respostes a la fitxa de control i a la prova de tipus test.
371629 _ 0001-0144.indd 5
29/06/12 9:11
3. Avaluaci trimestral. Shi proporcionen recursos per a avaluar els alumnes al final de cada
trimestre. Igual que en les avaluacions de les unitats didctiques, shi inclouen els apartats
segents:
Prova davaluaci trimestral. Es tracta duna fitxa de dues pgines amb qestions sobre
alguns dels continguts ms importants que shan treballat en les cinc unitats didctiques
del trimestre corresponent.
Test trimestral. Sn fitxes duna pgina dextensi, amb preguntes de tipus test.
Criteris davaluaci i solucions. Shi proporcionen els criteris davaluaci i les solucions
de les dues proves anteriors.
4. Avaluaci final. En aquesta secci sinclouen tamb dues proves, una amb activitats de
plantejament divers i una altra de tipus test, les dues destinades a fer una avaluaci global
en finalitzar el curs, si el professor o la professora ho considera oport. Igual que en els casos
anteriors, sofereixen els criteris davaluaci i el solucionari corresponents.
5. Quadres de registre. Shi inclouen diversos quadres de registre personal que permeten
recollir la valoraci de laprenentatge dels alumnes cada trimestre.
371629 _ 0001-0144.indd 6
29/06/12 9:11
Avaluaci contnua
ndex
Avaluaci inicial
Avaluaci 3r trimestre
Prova davaluaci. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8
Recursos unitat 11 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62
Criteris i solucions. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
Recursos unitat 12. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66
Avaluaci 1r trimestre
Recursos unitat 1. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
Recursos unitat 2. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
Recursos unitat 13. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70

Recursos unitat 14. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74
Recursos unitat 15. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78
Prova davaluaci trimestral. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82
Recursos unitat 3. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
Recursos unitat 4. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
Avaluaci final
Recursos unitat 5. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30
Prova davaluaci. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86
Test.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90
Avaluaci 2n trimestre
Criteris i solucions. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92
Recursos unitat 6. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38
Registres davaluaci contnua
Recursos unitat 7. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42
Registre davaluaci 1r trimestre . . . . . . . . . . . . . . . . 94
Recursos unitat 8. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46
Registre davaluaci 2n trimestre. . . . . . . . . . . . . . . . 96
Recursos unitat 9. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50
Registre davaluaci 3r trimestre. . . . . . . . . . . . . . . . 98
Recursos unitat 10. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54

371629 _ 0001-0144.indd 7
29/06/12 9:11
Avaluaci inicial
Nom
1
Data
Escriu en ordre el nom de les etapes de la vida de les persones.

1r
2n
3r
4t
Completa la taula.
Per a qu en necessitem?
Un aliment en qu
es troben
Protenes
Vitamines
Hidrats
de carboni
Greixos
Quina part de lull capta la llum? Escriu.
Escriu el nom de les parts de lorella que estan numerades.

3
1.
2.
3.
371629 _ 0001-0144.indd 8
4.
29/06/12 9:11
AVALUACI INICIAL
5
Escriu el significat de les paraules segents.

Carnvor:
Herbvor:
Omnvor:
Explica com salimenten les plantes.
En qu es diferencia un animal vertebrat dun animal invertebrat? Explica.
En quins grups es divideixen els animals vertebrats? Escriu-ne els noms.
Completa.
En el moviment de
Tarda
la Terra gira sobre ella mateixa.

a fer una volta completa.
En el moviment de
la Terra gira al voltant del Sol. Tarda

a fer una volta completa.
371629 _ 0001-0144.indd 9
29/06/12 9:11
Avaluaci inicial
Nom
10
Data
Completa lesquema amb les paraules dels requadres.

evaporaci
condensaci
fusi
calor
slid
fred
solidificaci
calor
lquid
fred
11
Explica com es forma la pluja.
12
Quina diferncia hi ha entre temps atmosfric i clima? Explica.
13
Llig el text i escriu cada nmero al seu lloc.
gas
El riu Fluvi naix a la muntanya

Blanca. T un afluent, el Neus.
Prop del riu Fluvi hi ha el llac
Fred.
Riu Fluvi
Afluent Neus
Llac Fred
10
371629 _ 0001-0144.indd 10
29/06/12 9:11
AVALUACI INICIAL
14
Observa i completa amb els punts cardinals.
estadi
Lestadi est al
biblioteca
de laeroport.
Laeroport est al
teatre
del teatre.
El teatre est a l
O
aeroport
de la biblioteca.
15
E
S
Ratlla lopci que no corresponga.

Lajuntament / El municipi governa la localitat.
El fuster / Lagricultor obt recursos de la natura.
El pescater / El pescador proporciona serveis als altres.
El forner / Lagricultor fabrica productes elaborats.
16
Escriu poble o ciutat segons que corresponga.

Els carrers sn curts i estrets.
Hi viuen moltes persones.
Hi ha barris moderns, els eixamples.
17
Ordena les paraules des de la que indica menys temps a la que nindica ms.
millenni any setmana dcada segle mes
1r
2n
3r
4t
371629 _ 0001-0144.indd 11
11
29/06/12 9:11
Criteris davaluaci
Criteris
Enumera de forma ordenada
AVALUACI INICIAL
Activitats
Observacions i suggeriments
s fonamental que els alumnes donen

les respostes de forma ordenada.
Coneix qu aporten els diferents
s una activitat de dificultat alta.
Coneix les funcions
Podeu continuar lactivitat preguntant

pel nom daltres parts de lull.
Localitza les parts de lorella.
Podeu plantejar una activitat semblant

amb les parts de lull o de la llengua.
Distingeix els diferents tipus
Podeu ampliar lactivitat demanant als alumnes

que expliquen els conceptes ovpar
i vivpar.
Descriu la funci de nutrici en
Insistiu que les plantes fabriquen el seu propi

aliment, a diferncia dels animals.
Diferencia els conceptes
Podeu demanar als alumnes que posen exemples

de cada categoria.
Coneix els grups danimals

de cada categoria.
Diferencia els moviments
Els alumnes podrien fer un dibuix per a illustrar

cada moviment.
Identifica els principals canvis
10

de cada canvi destat.
Coneix el cicle de laigua.
11
Demaneu als alumnes que descriguen la histria

duna gota daigua des que sevapora
al mar.
Distingeix els conceptes
12
Porteu a classe mapes del temps i analitzeu-los

amb els alumnes.
Identifica accidents
13
Proposeu als alumnes que facen un dibuix

amb totes les formes del relleu que coneguen.
Usa els punts cardinals per a
14
Lactivitat suposa dues habilitats: llegir

correctament un plnol i usar els punts cardinals.
Explica conceptes relacionats
15
Insistiu en la diferncia entre les paraules pescater

i pescador.
Distingeix pobles de ciutats.
16
Pregunteu als alumnes qu s la seua localitat

(poble o ciutat) i que justifiquen la seua resposta.
Coneix les unitats principals
17
Demaneu als alumnes que elaboren una lnia

del temps de la seua vida.
les diferents etapes de la vida

de les persones.
nutrients i en posa exemples.
de les parts de lull.
de nutrici animal.
les plantes.
de vertebrat i invertebrat.
vertebrats.
de rotaci i translaci.
destat.
de temps i clima.
del paisatge.
localitzar llocs.
amb la poblaci.
de mesura del temps histric.

12
371629 _ 0001-0144.indd 12
29/06/12 9:11
AVALUACI INICIAL
Solucions
1.1r Infncia.
2n Adolescncia.
3r Edat adulta.
4t Ancianitat.
2. Resposta Model (R. M.). Protenes: sn necessries per a crixer adequadament.
Es troben en la carn, el peix, els productes lactis i els llegums.
Vitamines: sn fonamentals per a estar sans i evitar moltes malalties.
Abunden en les fruites i les verdures.
Hidrats de carboni: ens aporten energia. Es troben en el sucre, el pa, la pasta,
larrs, les crelles, els llegums
Greixos: ens aporten energia. Es troben en els embotits, la carn, els dolos
3. La retina.
4. 1. Orella. 2. Timp. 3. Ossets. 4. Caragol.
5. Carnvor: animal que salimenta daltres animals.
Herbvor: animal que salimenta de plantes.
Omnvor: animal que salimenta tant danimals com de plantes.
6. R. M. Les plantes fabriquen els seus propis aliments. Per a aix, necessiten: aigua i sals minerals,
que prenen del sl per larrel; dixid de carboni, que prenen de laire per les fulles, i llum del sol.
7. R. M. Els animals vertebrats tenen ossos a linterior i els animals invertebrats
no els tenen.
8. Mamfers, aus, rptils, amfibis i peixos.
9. Rotaci; 24 hores.
Translaci; 365 dies.
10. De dalt a baix i desquerra a dreta: fusi, solidificaci, evaporaci, condensaci.
11. R. M. Laigua del mar i dels rius sevapora, puja, es refreda i es condensa. Es formen gotetes
daigua que donen lloc als nvols. Quan les gotetes que formen els nvols suneixen unes a altres,
es formen gotes ms grans que cauen a la terra.
12. R. M. El temps atmosfric reflecteix com est latmosfera en un lloc i en un moment determinats.
Els diferents tipus de temps atmosfrics que fa en un lloc al llarg duns quants anys ens indiquen
com s el clima daquest lloc.
13. Resposta Grfica (R. G.).
14. Nord; sud; oest.
15. Les opcions que han de ratllar sn: el municipi, el fuster, el pescador, lagricultor.
16. Poble; ciutat; ciutat.
17. 1r setmana. 2n mes. 3r any. 4t dcada. 5 segle. 6 millenni.
371629 _ 0001-0144.indd 13
13
29/06/12 9:11
UNITAT
La nutrici
Control
Nom
Data
Escriu una oraci amb la paraula nutrici i una altra amb la paraula digesti.
Observa el dibuix i escriu les parts

segents on corresponga.
pulm
trquea
intest
estmac
esfag
bronquis
Escriu el nom de dos rgans de laparell excretor.
Loraci segent s falsa, escriu-la correctament.

La funci de nutrici consisteix a aconseguir oxigen i aliments, transportar-los
pel cos i aprofitar les restes dels aliments.
Escriu
un consell que donaries a un amic perqu mantinguera sa laparell digestiu.

14
371629 _ 0001-0144.indd 14
29/06/12 9:11
Control UNITAT 1
6
Explica
per a qu serveixen els renyons.

Contesta.
On est el cor: en el trax o en labdomen?
Explica qu s la circulaci de la sang.
Respon a aquestes preguntes.

De qu est formada lorina?
En quin rgan sacumula lorina?

9
Observa
les vinyetes i explica quin aparell es cuida en cada cas.

A
A.
B.
C.
10
Explica qu s la respiraci i on es produeix.
371629 _ 0001-0144.indd 15
15
29/06/12 9:11
UNITAT
La nutrici
Test
Nom
Data
1.El moviment dentrada daire en la respiraci sanomena

a. inspiraci. b. expiraci. c. respiraci.
2.La funci de nutrici consisteix a
a. alimentar-se adequadament i expulsar les restes daliments a travs dels excrements.
b. prendre aliments i respirar.
c. aconseguir nutrients i oxigen, transportar-los pel cos i eliminar les restes daliment
innecesari.
3.Els vasos sanguinis ms fins sanomenen
a. venes. b. artries. c. capillars.
4.No s un hbit saludable
a. visitar el dentista noms cada tres anys.
b. tindre una alimentaci variada amb pocs greixos i prou fibra.
c. fer exercici habitualment.
5.Els aparells que intervenen en la funci de nutrici sn
a. digestiu i excretor. b. digestiu, excretor, circulatori i respiratori. c. digestiu.
6.En lexcreci sexpulsen
a. excrements. b. substncies de rebuig de la sang. c. aliments innecessaris.
7.En la digesti sobtenen
a. nutrients que passen a la sang.
b. oxigen que passa a la sang.
c. aliments que passen a la sang.
8.s incorrecte que en laparell circulatori la sang
a. ix dels vasos sanguinis i arriba a totes les parts del cos.
b. circula a travs dels renyons.
c. s impulsada pel cor.
9.En la respiraci
a. saconsegueix loxigen que el cos necessita i que passa a la sang.
b. intervenen els pulmons, lesfag i la trquea.
c. intervenen laparell circulatori i el respiratori.
10. Un hbit saludable s
a. beure refrescos sempre que tinguem set.
b. beure aigua quan fem esport.
c. no beure aigua quan fa calor per evitar levaporaci.
16
371629 _ 0001-0144.indd 16
29/06/12 9:11
Criteris davaluaci i solucions

Criteris davaluaci
UNITAT 1
Activitats
1
Comprn qu s la funci de nutrici

i coneix els aparells implicats en el procs.
T
C
Identifica les parts de laparell digestiu

C
i coneix la seua relaci amb la funci de nutrici.
Identifica les parts de laparell respiratori

i comprn la seua funci.
Coneix les parts de laparell circulatori

i explica la seua funci.
Enumera les parts de laparell excretor

i coneix la seua funci.
Coneix quins sn els principals hbits

saludables relacionats amb els aparells
implicats en la nutrici.
10
C
T
C
T
T
C
C: Control; T: Prova tipus test.
Control
1. R. M. La nutrici s necessria perqu el nostre cos obtinga lenergia
i els materials que necessita. La digesti serveix per a obtindre
els nutrients dels aliments.
2. R. G. Esquerra, de dalt a baix: trquea, pulm, intestins.
Dreta, de dalt a baix: esfag, bronquis, estmac.
Test
1. a.
2. c.
3. c.
4. a.
3. R. M. Renyons i bufeta.
5. b.
4. La funci de nutrici consisteix a aconseguir oxigen i nutrients,

transportar-los pel cos i eliminar les restes dels aliments.
6. b.
7. a.
5. R. M. Poden escollir-ne un entre els segents: tindre una dieta saludable

que no continga molts greixos; llavar-se les dents desprs de cada
menjada; guardar el temps de digesti abans de fer exercici.
8. a.
6. R. M. Els renyons serveixen per a netejar la sang de les substncies

de rebuig.
9. a.
10. b.
7. El cor est en el trax. La circulaci s el recorregut que fa

la sang per tot el cos.
8. Lorina est formada per les substncies de rebuig que t la sang.
Lorina sacumula en un rgan de laparell excretor anomenat bufeta.
9. A. Cuida laparell digestiu.
B. Cuida laparell circulatori.
C. Cuida laparell excretor.
10. La respiraci s el procs pel qual loxigen de laire passa a la sang.
Es produeix en laparell respiratori.
371629 _ 0001-0144.indd 17
17
29/06/12 9:11
UNITAT
La relaci
Control
Nom
1
Data
Observa les imatges. Explica quina daquestes s correcta i per qu.

A
Completa la fitxa sobre la funci de relaci.

Funci de relaci
rgans dels sentits:
Sistema:
Aparell:
Escriu la diferncia entre lligament i tend.
Observa lesquema i completa el text.

rgans
dels sentits
informaci
Els
al
a travs dels
. El cervell rep i analitza
cervell
ordres
envien informaci
la informaci i envia ordres a travs dels nervis

perqu els
es moguen.
msculs
18
371629 _ 0001-0144.indd 18
29/06/12 9:11
Control UNITAT 2
5
Explica qu es veu en aquestes imatges i en qu es diferencia luna de laltra.

A
Observa la imatge i digues si est b o malament. Explica per qu.
Explica
quina s la funci de la medulla espinal.

Escriu
dues raons per les quals s beneficis fer exercici fsic.

Completa
el text segent.

Lesquena est subjecta per la
. El cervell es troba en el
la
pel
10
, que alhora protegeix
. Els
protegit
sestenen per tot el cos.
Qu s el que fa que es moguen els ossos? Explica.
371629 _ 0001-0144.indd 19
19
29/06/12 9:11
UNITAT
La relaci
Test
Nom
Data
1.Una vegada que el cervell analitza la informaci rebuda a travs dels nervis
a. laparell locomotor fa els moviments.
b. el cervell decideix el que cal fer i envia ordres.
c. la medulla espinal sencarrega de dirigir els moviments.
2.El que sost i dna forma al cos s
a. laparell muscular. b. laparell locomotor. c. lesquelet.
3.Per a cuidar la nostra esquena
a. s convenient dormir cap per avall i amb les cames flexionades.
b. s recomanable asseures per calar-se i vestir-se.
c. no sha de recolzar mai lesquena en el respatler de la cadira.
4.Grcies a la funci de relaci ens movem i reaccionem
a. noms si volem. b. quan es produeix algun canvi. c. noms si dormim.
5.Laparell locomotor funciona perqu els msculs
a. es poden contraure i relaxar.
b. estan connectats entre ells per articulacions.
c. reben lordre a travs dels tendons.
6.Els ossos del crani tenen una articulaci
a. indefinida.
b. fixa.
c. mbil.
7.El cervell envia ordres a travs dels

a. msculs.
b. nervis.
c. rgans dels sentits.
8.Tots els ossos del cos formen

a. laparell locomotor.
b. la musculatura.
c. lesquelet.
9.Per a alar objectes de terra correctament cal tindre

a. lesquena recta. b. les cames molt estirades. c. els colzes estirats.
10.Lexercici fsic s beneficis perqu
a. si entrenem molt podrem guanyar medalles en les competicions.
b. afluixa els msculs i permet que sallarguen ms.
c. fa que ens sentim sans, forts i segurs, i ens ajuda a dormir b.
20
371629 _ 0001-0144.indd 20
29/06/12 9:11

Criteris davaluaci
Explica qu s la funci de relaci

i identifica quins sistemes, aparells
i rgans hi estan implicats.
Comprn lestructura bsica i la funci

del sistema nervis.
Explica com es produeix el moviment i de

quina manera es connecten ossos i msculs.
Coneix la importncia de mantindre postures

correctes per a evitar problemes en lesquena.
Sap per qu s bo fer exercici fsic i descriu

els beneficis que aporta.
UNITAT 2
Activitats
1
C
T
10
T
C
C
T
C
T
C
T
Control
Test
1. s correcta la A, ja que mant lesquena sempre recta, i aix impedeix que

aquesta sarquege i faa esforos inadequats.
1. b.
2. rgans dels sentits: ulls (vista), orelles (oda), llengua (gust), pell (tacte)
i nas (olfacte).
Sistema: nervis. Aparell: locomotor.
3. b.
3. R. M. Els lligaments permeten que els ossos que formen

una articulaci estiguen units. Els tendons sn cordons
molt resistents que uneixen els msculs als ossos.
4. rgans dels sentits cervell nervis msculs.
5. R. M. Les dues imatges sn articulacions, la A del crani i la B del genoll.
La A s una articulaci fixa els ossos de la qual no es poden moure
i la B s una articulaci mbil.
2. c.
4. b.
5. a.
6. b.
7. b.
8. c.
9. a.
10. c.
6. R. M. Est malament, perqu sha devitar portar molt de pes a lesquena.

A ms, la motxilla ha de recolzar-se b sobre els dos muscles i no sobre
un de sol. Daquesta manera lesquena pateix menys.
7. R. M. La medulla espinal collabora amb el cervell a dirigir alguns
moviments i part del funcionament del cos.
8. R. M. Poden triar dues daquestes: enforteix els msculs, ens ajuda
a mantindre un pes adequat, activa el sistema circulatori, millora el
funcionament dels pulmons, etctera.
9. Columna vertebral medulla espinal cap crani nervis.
10. R. M. Com que els ossos estan connectats als msculs, quan aquests es
contrauen o es relaxen estiren els ossos, i daquesta manera es mouen.
371629 _ 0001-0144.indd 21
21
29/06/12 9:11
UNITAT
Els vertebrats
Control
Nom
1
Data
Escriu de quin grup de vertebrats es tracta en cada cas.

Tenen plomes i pulmons i sn ovpars:
Tenen escates, ponen ous i respiren per brnquies:
Tenen pl, sn vivpars i respiren per pulmons:
Tenen escates, ponen ous i respiren per pulmons:
Tenen la pell nua i sn ovpars:
Les oracions segents tenen una paraula equivocada.

Ratlla-la i escriu la correcta a continuaci.
Els ungulats sn mamfers que tenen cinc dits a les mans
i als peus.
Els peixos tenen aletes, escates i respiren per pulmons.
Els rptils tenen la pell coberta de pl.
Els amfibis sn animals vivpars que no coven els ous.
Ordena els dibuixos segents sobre la metamorfosi.

1
Contesta a les preguntes segents sobre lactivitat anterior.

Quin grup de vertebrats experimenta metamorfosi?
En el dibuix 5, lanimal respira per brnquies o per pulmons?
En el dibuix 2, lanimal respira per brnquies o per pulmons?
Descriu com s lanimal en el dibuix 3.
22
371629 _ 0001-0144.indd 22
29/06/12 9:11
Control UNITAT 3
5
Contesta a aquestes preguntes sobre els peixos.

Qu usen els peixos per a nadar?
Quina diferncia hi ha entre un peix ossi i un peix cartilagins?
Quines sn les caracterstiques principals dun mamfer? I dun ocell?

Mamfer:
Ocell:
Qu significa que un mamfer s ungulat? Escriu-ne dos exemples.
Escriu almenys una caracterstica daquests tipus docells.

Pardals:
Rapaos:
Nadadors:
Corredors:
Quins mamfers no tenen pl i sn aqutics? Escriu.
10
scriu el nom del grup a qu pertany

E
aquest animal i descriu el cos que t.
371629 _ 0001-0144.indd 23
23
29/06/12 9:11
UNITAT
Els vertebrats
Test
Nom
Data
1.Els rptils
a. tenen la pell nua i sn ovpars. b. tenen escates. c. sn vivpars.
2.Els ocells
a. tenen plomes i sn vivpars. b. coven els ous. c. tenen escates.
3.Els grups de vertebrats sn
a. mamfers, rptils, ocells, peixos i molluscos.
b. rptils, ocells, peixos, amfibis i mamfers.
c. ocells, peixos, carnvors, amfibis i rptils.
4.Els amfibis
a. tenen la pell nua. b. sn les granotes i les sargantanes. c. tenen escates.
5.Els carnvors sn mamfers
a. amb cinc dits a les mans i als peus.
b. amb urpes i generalment banyes.
c. caadors i tenen ullals afilats i urpes fortes a les potes.
6.Els peixos
a. respiren per pulmons.
b. tenen escates, aletes i brnquies.
c. ossis sn vertebrats i els cartilaginosos, invertebrats.
7.Els mamfers
a. tenen quatre extremitats, sn vivpars i alleten les seues cries.
b. tenen pl, sn ovpars i alleten les seues cries.
c. tenen quatre potes, cua, sn vivpars i no alleten les seues cries.
8.Els rptils
a. tenen cries amb brnquies i desprs de la metamorfosi tenen pulmons.
b. sn de molts tipus diferents, com les granotes, les sargantanes i els cocodrils.
c. sn de molts tipus: alguns caminen, daltres repten i daltres naden.
9.Els amfibis quan naixen sanomenen
a. crislides.
b. capgrossos.
c. alevins.
10.Sn peixos cartilaginosos

a. els llucets i les truites.
24
371629 _ 0001-0144.indd 24
b. els taurons i les rajades. c. els dofins.

29/06/12 9:11

Criteris davaluaci
Distingeix els principals grups danimals

vertebrats i en coneix les caracterstiques
comunes i les diferncies.
Coneix les caracterstiques principals dels

mamfers i en distingeix alguns grups per les
seues caracterstiques.
Coneix les caracterstiques principals dels

rptils i descriu el seu cos.
Coneix les caracterstiques principals

dels ocells i els classifica seguint criteris
anatmics.
Identifica caracterstiques prpies dels amfibis

i explica el procs de la metamorfosi.
Identifica les caracterstiques principals dels

peixos i distingeix entre peixos ossis
i cartilaginosos.
UNITAT 3
Activitats
1
C
T
C
T
C
C
10
C
T
T
C
Control
1. Ocells. Peixos. Mamfers. Rptils. Amfibis.
Test
2. Han de ratllar ungulats i escriure primats. Han de ratllar pulmons

i escriure brnquies. Han de ratllar de pl i escriure descates. Han de
ratllar vivpars i escriure ovpars.
1. b.
3. 4, 1, 5, 2, 3.
4. a.
4. Els amfibis. Per pulmons. Per brnquies. R. M. s un capgrs

amb potes i cua que viu a laigua i respira per brnquies.
5. Les aletes. Lesquelet del peix ossi s dos i el del peix cartilagins,
de cartlag.
6. R. M. Els mamfers tenen pl i pulmons i sn vivpars. Els ocells tenen
plomes, ales, bec i pulmons, i sn ovpars.
7. Significa que t les potes amb pelles. R. M. Un cavall i una cabra.
2. b.
3. b.
5. c.
6. b.
7. a.
8. c.
9. b.
10. b.
8. R. M. Pardals: sn xicotets, canten i tenen el bec curt. Rapaos: tenen el

bec i les urpes fortes i sn carnvors. Nadadors: tenen els dits units per
una membrana. Corredors: no poden volar i tenen les potes fortes.
9. Els cetacis.
10.s un rptil. R. M. T el cos allargat i cobert descates,
quatre extremitats en forma de potes i una cua llarga.
371629 _ 0001-0144.indd 25
25
29/06/12 9:11
UNITAT
Els invertebrats
Nom
1
Control
Data
Ratlla lanimal que sobra en cada grup i explica per qu.

Gamba abella esponja centpeus
Sangonera caragol cuc de terra tnia
Observa
les imatges i contesta a les preguntes segents.

A
A quin grup dinvertebrats pertanyen?

Quin dells t valves?
Algun dells s terrestre?
Com es reprodueixen?
Marca lopci incorrecta per als artrpodes, i escriu per qu.

Tenen un esquelet extern articulat.
Els insectes sn els artrpodes ms abundants.
Els arcnids no sn artrpodes, perqu tenen huit potes.
Explica
quina s la caracterstica principal dels animals invertebrats. Desprs,

escriu els grups en qu es divideixen.
26
371629 _ 0001-0144.indd 26
29/06/12 9:11
Control UNITAT 4
5
Relaciona mitjanant fletxes cada animal amb el grup a qu pertany.
esponja
6
equinoderm
cuc
medusa
Ratlla les paraules del text que no siguen correctes.

Els insectes sn vivpars / ovpars. Quan ixen de lou sanomenen cucs / erugues.
Amb el pas del temps van canviant daspecte fins que es transformen en erugues /
adults. Aquest procs sanomena maduraci / metamorfosi.
Escriu a quin grup es refereix aquesta descripci: tenen deu o ms potes,

la majoria viuen al mar i solen tindre antenes. Posan un exemple.
Escriu
la part del cos a qu correspon cada quadre.

Escriu
una oraci amb les paraules segents: crislide, eruga, ou i adult.

10
Explica a quin grup pertanyen els erions de mar i com es desplacen.
371629 _ 0001-0144.indd 27
27
29/06/12 9:11
UNITAT
Els invertebrats
Nom
Test
Data
1.Els invertebrats es caracteritzen per

a. tindre un esquelet extern amb peces articulades.
b. tindre el cos tou cobert per una closca.
c. no tindre ossos.
2.Un animal de cos tou, sense potes i allargat s
a. una medusa.
b. un mollusc.
c. un cuc.
3.El procs ordenat de la metamorfosi s

a. ou, crislide, eruga i adult.
b. ou, eruga, crislide i adult.
c. adult, ou, crislide i eruga.
4.Un animal amb cos de sac i cobert de porus s
a. una esponja. b. una medusa. c. un eri de mar.
5.Els arcnids tenen
a. huit potes i no tenen antenes.
b. una closca que els protegeix.
c. el cos nu sense cap protecci.
6.Les dues peces de la closca duna vieira sanomenen
a. larves. b. valves. c. barbes.
7.Si tenen un esquelet amb plaques dures i alguns tenen pues o espines sn
a. artrpodes.
b. crustacis.
c. equinoderms.
8.Els insectes es caracteritzen per tindre

a. sis potes. b. huit potes. c. deu potes.
9.Els invertebrats que tenen cap, trax i abdomen sn
a. els crustacis. b. tots els artrpodes.
c. noms els insectes.
10.Un caragol s un mollusc

a. terrestre amb una sola closca enrotllada en espiral.
b. mar amb una closca formada per dues valves.
c. mar amb una closca formada per una nica pea.
28
371629 _ 0001-0144.indd 28
29/06/12 9:11

Criteris davaluaci
UNITAT 4
Activitats
1
Distingeix els invertebrats de la resta dels

animals a partir de les seues caracterstiques.
Coneix els sis grups en qu es classifiquen

els animals invertebrats, explica les seues
caracterstiques i cita exemples de cada un.
Reconeix a quin grup dinvertebrats pertany

un animal a partir de fotografies
o descripcions.
Identifica les parts dun insecte i distingeix

aquests animals de qualsevol altre artrpode.
C
T
10
C
T
C
C
T
C
T
T
C
T
Control
1. En el primer grup sobra lesponja perqu els altres sn artrpodes.
En el segon sobra el caragol perqu els altres sn cucs.
Test
1. c.
2. Sn molluscos. El B. Cap. Es reprodueixen mitjanant ous (sn ovpars).
2. c.
3. Lopci incorrecta s: els arcnids no sn artrpodes, perqu tenen huit

potes. Els artrpodes poden tindre sis, huit, deu o ms potes.
3. b.
4. La caracterstica principal dels invertebrats s que no tenen ossos. Es

divideixen en sis grups: esponges, meduses, equinoderms, molluscos,
cucs i artrpodes.
5. a.
4. a.
6. b.
5. Desquerra a dreta, les imatges representen: medusa cuc esponja

equinoderm.
7. c.
6. Han de ratllar: vivpars cucs erugues maduraci.
9. c.
7. Es refereix als crustacis, com les gambes o els carrancs.
8. a.
10. a.
8. Esquerra, de dalt a baix: antena, cap, trax. Dreta, de dalt a baix: pota,
ala, abdomen.
9. R. M. Els insectes ixen dous en forma deruga, que es transforma en
crislide. Quan creixen canvien molt fins a convertir-se en adults.
10.R. M. Sn equinoderms i es desplacen lentament pel fons mar ajudats
per les seues pues o espines.
371629 _ 0001-0144.indd 29
29
29/06/12 9:11
UNITAT
Els ecosistemes
Nom
Control
Data
Explica qu s una cadena alimentria.
Imagina lecosistema dun bosc i contesta.

Quins ssers vius pot haver-hi en lecosistema?
Digues tres elements del medi fsic.
Digues quin tipus decosistema s i escriu una caracterstica en cada cas.

Un escull de corall:
Un desert:
En
la foto es veu la relaci de cooperaci entre una garsa i un bfal.
Marca lopci que explica aquesta relaci.
La garsa picoteja el bfal i li fa ferides.
a garsa es menja els insectes de la pell del
L
bfal i, aix, alhora que menja neteja el bfal.
Descriu el que veus en aquest

dibuix. Escriu quin s el productor,
quin s herbvor i quin, carnvor.
30
371629 _ 0001-0144.indd 30
herba
conill
llop
29/06/12 9:11
Control UNITAT 5
6
Troba els errors en les oracions segents i escriu-les correctament.

La contaminaci s la prdua dels boscos en talar els arbres.
La sobreexplotaci dun animal no posa en perill la seua supervivncia.
Els fums duna fbrica i la tala darbres sn exemples de contaminaci.
Explica
amb paraules teues qu s un espai protegit.

Posa
un exemple de relaci de competncia entre dos ssers vius.

n un espai protegit sha collocat

E
aquest cartell.
Subratlla de roig les normes que eviten
la desforestaci.
Subratlla de blau les normes que eviten
la contaminaci.
Subratlla de groc les normes que eviten
la sobreexplotaci.
Prohibit portar gossos solts.

Prohibit talar arbres.
Prohibit fer foc.
Prohibit caar i pescar.
Prohibit arrancar plantes.
Prohibit tirar fem.
Subratlla de verd les normes que eviten

molestar o danyar els ssers vius.
10
Quines dues coses importants es protegeixen als Parcs Nacionals? Respon.
371629 _ 0001-0144.indd 31
31
29/06/12 9:11
UNITAT
Els ecosistemes
Test
Nom
Data
1.El medi fsic dun ecosistema

a. s el sl on habiten els animals.
b. s el lloc on habiten els ssers vius i les condicions daquest lloc.
c. sn els rius i les muntanyes.
2.En una cadena alimentria
a. el primer sser viu que apareix s un productor.
b. lltim sser viu que apareix s una planta.
c. noms es representen els consumidors.
3.Els components dun ecosistema sn
a. animals i plantes.
b. medi fsic i ssers vius.
c. ssers vius i ssers inerts.
4.Quan dos animals tenen la mateixa necessitat, entre ells la relaci s de
a. cadena alimentria.
b. cooperaci.
c. competncia.
5.La desforestaci s
a. la prdua dels boscos. b. lerosi. c. la contaminaci del bosc.
6.Els ssers vius
a. poden viure en qualsevol lloc del mn.
b. si sn animals no poden viure en qualsevol lloc, per si sn plantes, s.
c. habiten al lloc on poden satisfer les seues necessitats.
7.Quan es recullen ms animals o plantes dels que es poden
produir parlem de
a. desforestaci. b. contaminaci. c. sobreexplotaci.
8.Els productors en un ecosistema sn
a. les plantes.
b. els animals.
c. els animals microscpics.
9.Un animal est extingit quan

a. est protegit. b. est sobreexplotat.
c. ha desaparegut.
10.Es dna cooperaci entre ssers vius quan

a. els crvols mascles es barallen per les femelles.
b. les abelles dun rusc sajuden per aconseguir aliment.
c. les hienes lluiten pel menjar.
32
371629 _ 0001-0144.indd 32
29/06/12 9:11

Criteris davaluaci
UNITAT 5
Activitats
1
Coneix els components dun ecosistema

i distingeix els principals tipus, i comprn
que els ssers vius noms poden viure en
determinats llocs.
C
T
1, 2,
10
Defineix qu s una cadena alimentria

i en distingeix els components.
1, 2
Reconeix relacions de cooperaci

i competncia entre ssers vius.
Distingeix entre desforestaci,

sobreexplotaci i contaminaci, i les reconeix
com a accions humanes que deterioren els
ecosistemes. Comprn quan un sser viu sha
extingit.
Explica qu s un espai protegit i coneix les

caracterstiques principals dun Parc Nacional.
10
C
T
Control
1. R. M. Una cadena alimentria s un esquema que representa la forma
en qu salimenten els ssers vius en un ecosistema.
Test
1. b.
2. R. M. ssers vius: arbres, herba, un ocell, un esquirol, una rabosa,

un saltamart... Medi fsic: roques, un riu, laire...
2. a.
3. R. M. Un escull de corall s un ecosistema aqutic daigua salada.

Hi viuen molts ssers vius distints.
Un desert s un ecosistema terrestre. T poca aigua lquida.
4. c.
3. b.
5. a.
4. Han de marcar: la garsa es menja els insectes de la pell del bfal i, aix,
alhora que menja neteja el bfal.
6. c.
5. R. M. En el dibuix es veu una cadena alimentria. El conill es menja

lherba i el llop es menja el conill. El productor s lherba.
Lanimal herbvor s el conill. Lanimal carnvor s el llop.
8. a.
6. La desforestaci s la prdua dels boscos en talar els arbres.

La sobreexplotaci dun animal posa en perill la seua supervivncia.
Els fums duna fbrica i tirar fem en llocs incontrolats sn exemples de
contaminaci.
7. c.
9. c.
10. b.
7. R. M. Sn espais naturals valuosos i importants que es protegeixen

per a evitar que es deterioren.
8. R. M. Quan els animals lluiten per aconseguir el mateix tipus daliment.
9. De color roig: prohibit fer foc i prohibit talar arbres.
De color blau: prohibit tirar fem.
De color groc: prohibit caar i pescar.
De color verd: prohibit portar gossos solts i prohibit arrancar plantes.
10.R. M. En un Parc Nacional es protegeix la natura i les activitats tradicionals
que fan les persones i que respecten lentorn.
371629 _ 0001-0144.indd 33
33
29/06/12 9:11
TRIMESTRE
Avaluaci trimestral
Control
Nom
1
Data
Ratlla
la paraula equivocada en cada oraci i escriu la correcta

a continuaci.
Els ungulats sn mamfers que tenen dits a les mans.
Els peixos tenen aletes i escates i respiren per pulmons.
Els amfibis sn animals vivpars que no coven els ous.
Uneix
cada oraci amb lanimal a qu es refereix i posa un exemple de cada un.

Tenen el cos cobert de plomes
i sn ovpars.
No coven els ous i sn
tots aqutics.
Tenen la pell nua i pateixen
metamorfosi.
Respiren per pulmons
i tenen escates.
rptils
amfibis
ocells
peixos
Escriu a quin grup pertanyen els animals invertebrats segents.
Tria tres ssers vius de la llista i completa la cadena trfica.

rabosa medusa conill ping herba alga arbre
34
371629 _ 0001-0144.indd 34
29/06/12 9:11
Control TRIMESTRE 1
5
Explica
quins sn els components dun ecosistema i posa un exemple

decosistema terrestre i un altre decosistema aqutic.
Endevina
per les caracterstiques que presentem quin tipus dinvertebrats sn.

Tenen el cos tou, allargat i sense potes.
Tenen el cos tou, sn ovpars i molts tenen closca.
Tenen el cos cobert de plaques dures i espines.
Tenen un esquelet extern articulat.
Numera per ordre les parts dels aparells segents.

estmac
Respiratori
4 pulmons
Digestiu
1 boca
trquea
anus
esfag
nas
bronquis
intest
Explica
qu s la relaci i quins rgans, sistemes i aparells hi estan implicats.

Descriu com es produeix el moviment del bra per a alar un pes.
10
Explica per a qu serveix la funci de nutrici i quins aparells hi estan implicats.
371629 _ 0001-0144.indd 35
35
29/06/12 9:11
TRIMESTRE
Avaluaci trimestral
Nom
Test
Data
1.Sn accions humanes que deterioren els ecosistemes

a. la desforestaci i la contaminaci.
b. la sobreexplotaci i la creaci de parcs.
c. la contaminaci, els incendis i leducaci ambiental.
2.En el procs de nutrici sobtenen
a. aliments i residus.
b. aire i energia.
c. nutrients i oxigen.
3.Els animals vertebrats amb metamorfosi sn
a. els mamfers.
b. els ocells.
c. els amfibis.
4.Els insectes
a. tenen huit potes al trax i molts tenen ales.
b. tenen el cos dividit en cap, trax i abdomen, i sis potes.
c. pertanyen al grup dels miripodes perqu tenen moltes potes.
5.No estan implicats en la funci de relaci
a. els sentits.
b. els intestins.
c. els msculs.
6.No s un ecosistema daigua dola

a. un llac.
b. un escull de corall.
c. un rierol.
7.Els cordons que uneixen els msculs als ossos sanomenen
a. lligaments.
b. nervis.
c. tendons.
8.Lrgan de laparell excretor encarregat de netejar la sang sanomena

a. bufeta.
b. anus.
c. reny.
9.Els animals carnvors

a. pertanyen al grup dels rptils.
b. sn productors que fabriquen el seu propi aliment.
c. es colloquen els ltims en una cadena alimentria.
10.Entre un bou i locell que es menja els seus parsits hi ha una relaci de
a. competncia.
36
371629 _ 0001-0144.indd 36
b. cooperaci.
c. companyia.
29/06/12 9:11

Criteris davaluaci
Comprn qu s la funci de nutrici, coneix

les principals parts del procs i els aparells
implicats.
Sap qu s la funci de relaci i quins rgans,

sistemes i aparells hi estan implicats, i explica
com es produeix el moviment.
Distingeix els principals grups danimals

vertebrats, coneix les caracterstiques
comunes i les diferncies, i en cita exemples.
Coneix els sis grups en qu es classifiquen

els animals invertebrats, els identifica per les
caracterstiques principals i cita exemples de
cada un.

i distingeix algunes accions humanes que
els deterioren o els protegeixen.
1, 2,
10
TRIMESTRE 1
Activitats
1
10
C
Interpreta cadenes trfiques i reconeix

relacions de competncia i cooperaci entre
ssers vius.
Control
1. Han de ratllar ungulats i escriure primats. Han de ratllar pulmons
i escriure brnquies. Han de ratllar vivpars i escriure ovpars.
Test
1. a.
2. Tenen el cos cobert de plomes i sn ovpars ocells canari.

No coven els ous i sn tots aqutics peixos taur.
Tenen la pell nua i pateixen metamorfosi amfibis granota.
Respiren per pulmons i tenen escates rptils cocodril.
2. c.
3. Desquerra a dreta: esponja equinoderm cuc mollusc artrpode.
5. b.
4. R. M. Herba conill rabosa.
6. b.
5. R. M. Els components dun ecosistema sn els ssers vius que hi viuen

i el medi fsic en qu habiten, per exemple, el sl, laigua, laire, etc.
Un exemple decosistema terrestre sn els boscos, i daqutic, els rius.
7. c.
6. Cuc. Mollusc. Equinoderm. Artrpode.

7. Digestiu: 3, 1, 5, 2, 4. Respiratori: 4, 2, 1, 3.
3. c.
4. b.
8. c.
9. c.
10. b.
8. R. M. La funci de relaci ens permet percebre tot el que passa al nostre

voltant i reaccionar duna forma adequada. T lloc grcies a la interacci
dels rgans dels sentits, el sistema nervis i laparell locomotor.
9. R. M. Si el bra est estirat, el bceps est estirat. Quan contraem
el bceps, els tendons estiren els ossos de lavantbra (cbit i radi)
i aquest sala amb el pes agafat amb la m.
10.Grcies a la funci de nutrici podem obtindre energia i els nutrients
necessaris per a construir i mantindre el cos. Els aparells implicats sn:
digestiu, excretor, circulatori i respiratori.
371629 _ 0001-0144.indd 37
37
29/06/12 9:11
UNITAT
El territori on vivim
Control
Nom
Data
Escriu el nom dels territoris que formen Espanya.
Completa el text.
Espanya est formada per
comunitats autnomes
i les ciutats autnomes de
autonmica, que s la ciutat
Cada Comunitat t una
de govern de la Comunitat.
on es troben les
Qu s una provncia? Explica.
Completa la fitxa de la nostra Comunitat.

Nom:
Nombre de provncies:
Lmits:
Marca els aspectes que estableix lEstatut dAutonomia.

El president de la Comunitat.
Els lmits.
Les institucions de govern.
Els alcaldes i les alcaldesses.
La bandera, lescut i lhimne.
Els diputats autonmics.
38
371629 _ 0001-0144.indd 38
29/06/12 9:11
Control UNITAT 6
6
Quina
instituci representa els habitants de la Comunitat?

Explica les funcions principals que t.
Corregeix el text segent perqu siga verdader.

El Govern de la Comunitat s la instituci que socupa daprovar
els pressupostos. Est format pel president i els diputats triats per ell.
Relaciona.
Municipi
Mancomunitat
Comarca
10
Territori format per diversos municipis

amb un paisatge semblant.
Agrupaci de municipis que comparteixen
serveis.
Territori format per diverses localitats
i un ajuntament.
Explica
com sn els municipis de la Comunitat Valenciana

quant a extensi i posan exemples.
Per qu els municipis sagrupen en mancomunitats? Respon.
371629 _ 0001-0144.indd 39
39
29/06/12 9:11
UNITAT
El territori on vivim
Test
Nom
Data
1. El territori dEspanya est format per

a. la pennsula Ibrica i dos arxiplags.
b. quasi tota la pennsula Ibrica, dos arxiplags i dues ciutats a frica.
c. quasi tota la pennsula Ibrica i dues ciutats a frica.
2. Les comunitats autnomes dEspanya sn
a. dsset.
b. dnou.
c. setze.
3. La nostra Comunitat est formada per

a. cinc provncies.
b. tres provncies.
c. dues provncies.
4. LEstatut dAutonomia estableix

a. els lmits, el nom i les institucions de govern.
b. el president o la presidenta de la Comunitat.
c. els diputats i les diputades.
5. Els pressupostos de la Comunitat els aprova
a. les Corts Valencianes.
b. el govern.
c. el president.
6. El president de la Comunitat i els consellers formen

a. la presidncia.
b. lajuntament.
c. el Consell o Govern Valenci.
7. La funci del Govern Valenci s

a. prendre decisions per al funcionament de la Comunitat.
b. elaborar les lleis autonmiques.
c. triar els diputats i les diputades.
8. Un municipi est governat per
a. una diputaci.
b. una conselleria.
c. un ajuntament.
9. Els municipis sagrupen en mancomunitats per compartir

a. serveis.
b. alcalde.
c. territoris.
10. Una comarca s un territori format per

a. municipis prxims de tradicions i paisatges semblants.
b. provncies que comparteixen el territori.
c. municipis de paisatges semblants.
40
371629 _ 0001-0144.indd 40
29/06/12 9:11

Criteris davaluaci
UNITAT 6
Activitats
8
Defineix qu s un municipi.
C
T
Explica qu sn les mancomunitats

i les comarques.
Coneix el nom dels territoris dEspanya i

lorganitzaci administrativa que presenten.
C
T
C
T
Ubica el territori de la Comunitat Valenciana

i sap quines provncies t.
Sap el nom de les institucions principals

de la nostra Comunitat i explica com
funcionen.
C
T
C
T
C
T
10
C
T
C
T
Control
Test
1. R. M. La major part de la pennsula Ibrica, dos arxiplags (Balears

i Canries) i dues ciutats al nord dfrica (Ceuta i Melilla).
1. b.
2. Dsset Ceuta Melilla capital institucions.
3. b.
3. R. M. Una provncia s el territori format per diversos municipis prxims.

Cada provncia t una capital provincial.
4. Comunitat Valenciana. Tres. Al nord amb Catalunya; a lest, amb el mar
Mediterrani; al sud, amb la Regi de Mrcia, i a loest, amb Arag
i Castella-la Manxa
5. Les institucions de govern. La bandera, lescut i lhimne.
Els lmits.
6. R. M. Les Corts Valencianes, formades pels diputats i diputades, que
socupen de triar el president de la Comunitat, elaborar les lleis i aprovar
els pressupostos autonmics.
2. a.
4. a.
5. a.
6. c.
7. a.
8. c.
9. a.
10. a.
7. R. M. El Consell o Govern Valenci s la instituci que socupa de

prendre decisions per al funcionament de la Comunitat. Est format
pel president i els consellers triats per ell.
8. Municipi Territori format per diverses localitats i un ajuntament.
Mancomunitat Agrupaci de municipis que comparteixen serveis.
Comarca Territori format per diversos municipis amb un paisatge
semblant.
9. R. M. Els municipis de la Comunitat Valenciana tenen una extensi
variable: nhi ha de molt grans, com Requena o Elx, i daltres sn ms
menuts, com ara Geldo o Benirredr.
10. R. M. Perqu daquesta manera comparteixen serveis, que duna altra
forma serien molt costosos.
371629 _ 0001-0144.indd 41
41
29/06/12 9:11
UNITAT
El paisatge de la Comunitat
Nom
Control
Data
Anomena
les diferents zones del relleu de la nostra Comunitat i els punts

cardinals en qu es troba cada una.
Completa el text.
Les zones de muntanya ms importants de la nostra Comunitat sn:
El pic ms alt s
i es troba
a
3
Com sn els paisatges de zones planes de la Comunitat Valenciana? Explica.
Escriu el nom i alguna dada de dos rius importants de la Comunitat Valenciana.
Rius de la Comunitat
Nom
42
371629 _ 0001-0144.indd 42
Caracterstiques
29/06/12 9:11
Control UNITAT 7
5
Per
a qu susa laigua dels embassaments de la Comunitat? Explica.

Completa les fitxes sobre els climes de la nostra Comunitat.

Clima:
Temperatures:
Precipitacions:
Clima:
Temperatures:
Precipitacions:
A qu sadapten la fauna i la vegetaci de la Comunitat? Respon.
Escriu dos noms en cada cas.

Fauna de les muntanyes:
Fauna de les planes:
10
Quina diferncia hi ha entre la vegetaci de les muntanyes i la de les planes?
Anomena un espai protegit de la nostra Comunitat i explica quin valor t.
371629 _ 0001-0144.indd 43
43
29/06/12 9:11
UNITAT
El paisatge de la Comunitat
Nom
Test
Data
1. Les zones de muntanya de la nostra Comunitat estan formades per

a. penya-segats.
b. riberes i marjals.
c. serres i valls.
2. Les marjals pertanyen al paisatge de

a. zones planes.
b. costa.
c. zones de muntanya.
3. Les zones ms frtils de la nostra Comunitat es troben a

a. les muntanyes.
b. les platges.
c. les zones planes al costat dels rius.
4. Els afluents de la Comunitat desemboquen

a. al mar.
b. a les muntanyes.
c. als rius principals.
5. Al curs alt dun riu el llit s

a. estret.
b. molt ample.
c. pla.
6. El cabal dun riu augmenta al curs mitj perqu

a. es fa ms ample.
b. es fa ms estret.
c. rep les aiges dels afluents.
7. Als embassaments
a. hi ha aigua del mar.
b. hi ha aigua dels rius.
c. hi ha aqfers.
8. Per a saber com s el clima dun lloc necessitem conixer

a. com sn les temperatures, les precipitacions i els vents.
b. la quantitat de pluja que cau cada any.
c. quan sn ms baixes les temperatures.
9. La vegetaci de les zones planes varia segons
a. els edificis construts.
b. els animals que hi viuen.
c. la humitat del sl.
10. Un espai protegit s valus per
a. tindre molts animals estranys.
b. la seua vegetaci, el seu relleu o la fauna.
c. tindre moltes plantes en perill dextinci.
44
371629 _ 0001-0144.indd 44
29/06/12 9:11

Criteris davaluaci
UNITAT 7
Activitats
1
Ubica els diferents tipus de paisatge

de la Comunitat.
Identifica les caracterstiques dels diferents

paisatges de la Comunitat Valenciana.
Coneix els principals rius que recorren la

nostra Comunitat i localitza els embassaments
principals.
Defineix les caracterstiques del clima

de la Comunitat Valenciana.
Explica alguns trets de la flora

i la fauna de la Comunitat Valenciana.
Descriu alguns espais protegits

de la Comunitat.
C
T
C
T
C
T
C
T
10
T
C
C
T
C
T
Control
Test
1. R. M. A loest es troben les zones de muntanya. Al centre, a lest i al sud

predominen les zones planes.
1. c.
2. R. M. Les zones de muntanya ms importants de la nostra Comunitat sn:

les serres de la serralada Ibrica i les serres de la serralada Btica. El pic
ms alt s Cerro Caldern (1.839 m.) i es troba al Rac dAdems.
3. c.
2. a.
4. c.
3. R. L.
5. a.
4. R. M. Xquer. Naix fora de la Comunitat. s el ms llarg i cabals de la

Comunitat. T els embassaments de Contreras, Cortes de Pallars i Tous.
Serpis. Naix dins de la Comunitat. s curt i poc cabals.
6. c.
7. b.
5. R. M. Susa principalment per al reg de conreus i per al consum hum.
9. c.
6. R. M. Clima: dinterior. Temperatures: altes a lestiu i molt fredes a lhivern.

Precipitacions: ms freqents que a la costa; a lhivern sn en forma de
neu.
Clima: de zona costanera. Temperatures: altres a lestiu i suaus a lhivern.
Precipitacions: escasses, concentrades a la primavera i a la tardor.
8. a.
10. b.
7. R. M. Sadapten al relleu i el clima de cada zona.

8. R. L.
9. R. M. s ms abundant i variada la de muntanya perqu plou ms
en aquesta zona.
10. R. L.
371629 _ 0001-0144.indd 45
45
29/06/12 9:11
UNITAT
La poblaci de la Comunitat
Nom
1
Control
Data
Contesta a les preguntes.

Qu s la poblaci de la Comunitat?
Quants habitants t la Comunitat Valenciana?

2
Defineix.
El creixement natural s
El creixement migratori s
Relaciona.
poblaci jove
poblaci adulta
menys de 15 anys
poblaci anciana
entre 15 i 65 anys
ms de 65 anys
Defineix aquests conceptes.

Immigrant:
Emigrant:
Augmenta o disminueix la poblaci de la nostra Comunitat? Per qu?
46
371629 _ 0001-0144.indd 46
29/06/12 9:11
Control UNITAT 8
6
Si
dues poblacions tenen el mateix nombre dhabitants per una t ms territori
que laltra, quina es considera que est ms poblada? Per qu?
Quines
sn les zones ms poblades i menys poblades de la Comunitat

Valenciana? Respon.
Defineix.
Poblaci rural:
Poblaci urbana:
10
Descriu breument com sn els pobles de la nostra Comunitat.
Escriu el nom dels barris daquesta ciutat.

A.
B
B.
A
C
371629 _ 0001-0144.indd 47
C.
47
29/06/12 9:11
UNITAT
La poblaci de la Comunitat
Nom
Test
Data
1. El conjunt de persones que viu en un territori s

a. el municipi.
b. la gent.
c. la poblaci.
2. La diferncia entre el nombre de persones que naixen i les que moren s el

a. creixement migratori.
b. creixement natural.
c. fenomen de la poblaci.
3. El creixement migratori s la diferncia entre

a. els que van i els que tornen.
b. el nombre demigrants i immigrants.
c. el creixement natural i els emigrants.
4. Diem que el creixement natural s positiu quan hi ha
a. ms morts que naixements.
b. ms naixements que morts.
c. el mateix nombre de naixements que de morts.
5. Una persona de 44 anys dedat pertany a la poblaci
a. jove.
b. adulta.
c. anciana.
6. Per a saber si un territori est molt poblat hem de conixer

a. el nombre dhabitants.
b. la superfcie del territori i el nombre dhabitants.
c. si la poblaci ha crescut.
7. La poblaci de la Comunitat es distribueix
a. de manera desigual.
b. uniformement.
c. desordenadament.
8. Les persones que viuen en pobles formen la poblaci

a. rural.
b. urbana.
c. pobletana.
9. La majoria de la poblaci urbana treballa en el sector

a. primari.
b. secundari.
c. terciari.
10. El barri ms antic duna ciutat s

a. el centre.
48
371629 _ 0001-0144.indd 48
b. leixample.
c. la perifria.
29/06/12 9:11

Criteris davaluaci
UNITAT 8
Activitats
C
T
C
T
C
T
C
T
C
T
C
T
10
Defineix qu s la poblaci i explica aspectes

relacionats amb el seu estudi: canvis, grups
dedat, censos
Descriu la distribuci de la poblaci

a la Comunitat Valenciana.
Explica qu s la poblaci rural i els tipus

de poblament que hi ha a la nostra Comunitat.
Coneix les caracterstiques principals

de la poblaci urbana de la nostra Comunitat.
Reconeix les zones principals duna ciutat.
C
T
Sap interpretar un plnol.
C
C
T
T
C
T
Control
Test
1. R. M. La poblaci s el conjunt de persones que viu en un territori.

Ms de 5 milions de persones.
1. c.
2. R. M. El creixement natural s la diferncia entre les persones que naixen

i les que moren en un any.
El creixement migratori s la diferncia entre el nombre demigrants
i el dimmigrants.
3. b.
3. Poblaci jove menys de 15 anys.

Poblaci adulta entre 15 i 65 anys.
Poblaci anciana ms de 65 anys.
4. R. M. Immigrant: persona que ve a viure a una localitat.
Emigrant: persona que sen va duna localitat a viure a una altra.
5. R. L.
2. b.
4. b.
5. b.
6. b.
7. a.
8. a.
9. c.
10. a.
6. R. M. La que t menys territori, perqu en una superfcie menor viu

el mateix nombre de persones.
7. R. M. Les zones ms poblades es concentren a la zona litoral. Els majors
nuclis de poblaci es troben a les tres capitals (Castell de la Plana,
Valncia i Alacant) i les ciutats del voltant. Tamb sn molt poblades
ciutats costaneres com Gandia, Benidorm o Torrevella, i ciutats de
linterior meridional com Elx, Elda o Oriola.
8. R. M. Poblaci rural: el conjunt de persones que viu als pobles.
Poblaci urbana: el conjunt de persones que viu a les ciutats.
9. R. L.
10. A. Eixample. B. Perifria. C. Centre.
371629 _ 0001-0144.indd 49
49
29/06/12 9:11
UNITAT
Els treballs de la Comunitat
Nom
Control
Data
Quines sn les activitats principals del sector primari? Respon.
Explica, per ordre, quins sn els principals treballs dels agricultors.
Indica
quins sn els conreus ms importants i en quina zona de la Comunitat

Valenciana es produeixen.
Conreus de regadiu:
Conreus de sec:
Completa la taula.
Lloc on es cria
Tipus dalimentaci
Ramaderia
extensiva
Ramaderia
intensiva
50
371629 _ 0001-0144.indd 50
29/06/12 9:11
Control UNITAT 9
5
Indica
quins sn els principals tipus de ramat de la Comunitat Valenciana

i a quines zones es crien.
A
ms de lagricultura i la ramaderia, quins altres treballs del sector primari
es realitzen a la Comunitat Valenciana? Enumerals.
Completa.
El sector secundari agrupa les activitats que
.
A la Comunitat treballen
de cada cent treballadors en aquest sector.
Escriu el nom dels tipus dindstria ms destacats de la Comunitat.
A quin sector pertanyen? Escriu en el lloc corresponent.

pastor artes ov treballador industrial obrer sec treballador
de fbrica pescador producte elaborat
Sector primari:
Sector secundari:
10
Explica la importncia de la construcci a la Comunitat Valenciana.
371629 _ 0001-0144.indd 51
51
29/06/12 9:11
UNITAT
Els treballs de la Comunitat
Nom
Test
Data
1. El sector primari agrupa tots els treballs que obtenen productes

a. elaborats.
b. de la natura.
c. de lhorta.
2. Els conreus que creixen noms amb aigua de pluja sn

a. de sec.
b. de regadiu.
c. de fruiters.
3. La primera tasca dun agricultor s

a. sembrar.
b. adobar.
c. llaurar.
4. Els ramaders crien animals

a. salvatges.
b. domstics.
c. en perill dextinci.
5. Quan els animals es crien en estables s ramaderia

a. extensiva.
b. intensiva.
c. estabular.
6. Sn un conreu de regadiu
a. les oliveres.
b. els arbres fruiters.
c. els cereals.
7. El ramat extensiu salimenta de

a. pinsos.
b. pastures naturals.
c. fulles dels arbres.
8. El sector secundari agrupa els treballs que transformen

a. les matries primeres en productes elaborats.
b. els productes elaborats en matries primeres.
c. les matries elaborades en productes primers.
9. Un producte elaborat s alguna cosa
a. preparada per a consumir-la. b. preparada per a elaborar-la. c. feta de metall.
10. Les principals activitats de la construcci sn
a. edificar habitatges i ponts.
b. edificar habitatges i obres pbliques.
c. construir carreteres i cases.
52
371629 _ 0001-0144.indd 52
29/06/12 9:11

Criteris davaluaci
UNITAT 9
Activitats
C
T
C
T
Reconeix les activitats del sector primari

i explica els principals treballs agrcoles.
Anomena els principals conreus

de la Comunitat Valenciana.
Explica els treballs de la ramaderia i els

principals tipus de ramat de la nostra
Comunitat.
Descriu altres activitats del sector primari

Defineix les activitats del sector secundari.
Explica les caracterstiques principals del

sector secundari a la Comunitat Valenciana.
10
T
C
T
C
T
T
C
C
T
T
C
Control
1. Lagricultura, la ramaderia, la pesca i la mineria.
2. R. M. De primer, es llaura la terra i shi tira adob. Desprs, se sembra
i es fumiga. A lltim, es recull la collita.
3. R. L.
4. R. M. Ramaderia extensiva: a laire lliure pastures naturals.
Ramaderia intensiva: granges o estables els alimenta el ramader
amb pinsos.
Test
1. b.
2. a.
3. c.
4. b.
5. b.
6. b.
7. b.
5. R. L.
8. a.
6. R. L.
9. a.
7. R. M. El sector secundari agrupa les activitats que transformen les

matries primeres en productes elaborats. 27 de cada cent.
10. b.
8. R. L.
9. Sector primari: pastor, ov, sec, pescador.
Sector secundari: artes, treballador industrial, obrer, treballador de
fbrica, producte elaborat.
10. R. L.
371629 _ 0001-0144.indd 53
53
29/06/12 9:11
UNITAT
10 Altres treballs de la Comunitat
Nom
1
Control
Data
Completa.
El sector terciari agrupa les activitats que
o donen
a les persones. Per aix, tamb sel coneix com el sector

A la Comunitat Valenciana, treballen en aquest sector
.
de cada cent
treballadors.
2
Qu s el comer? Escriu el nom dels elements que hi intervenen.
Descriu breument els tipus de comer de la Comunitat Valenciana.

Comer minorista:
Comer majorista:
Defineix.
Mitjans de transport:
Vies de comunicaci:
Descriu com s el transport terrestre de la Comunitat Valenciana.
54
371629 _ 0001-0144.indd 54
29/06/12 9:11
Control UNITAT 10
6
Viatjar a les muntanyes per a esquiar, s fer turisme? Per qu?
Relaciona cada paraula o expressi amb un tipus de turisme.

A. Turisme de costa.
B. Turisme relacionat amb la natura.
C. Turisme per a la salut.
D. Turisme cultural.
monument
platges
alberg rural
balneari
bany termal
museu
jocs de platja
esqu
Descriu els principals tipus de turisme de la Comunitat Valenciana.
Per a qu serveixen els mitjans de comunicaci? Com poden ser?
10
Explica qu s internet. Utilitzes algun dels seus serveis? Quin?
371629 _ 0001-0144.indd 55
55
29/06/12 9:11
UNITAT
10
Altres treballs de la Comunitat
Nom
Test
Data
1. El sector terciari ofereix

a. productes elaborats. b. serveis. c. productes naturals.
2. Lintercanvi de mercaderies per diners sanomena
a. comer.
b. consum.
c. producci.
3. El comer que ven directament als consumidors sanomena

a. majorista.
b. minorista.
c. botiga.
4. Els mitjans de transport poden ser

a. terrestres, martims i aeris.
b. autocars, vaixells i aeroplans.
c. de persones i mercaderies.
5. Un ferrocarril utilitza com a via de comunicaci
a. les vies.
b. els carrils.
c. la carretera.
6. Quan una persona es desplaa a un lloc per visitar un museu fa

a. turisme rural.
b. turisme cultural.
c. turisme de costa.
7. No fa turisme la persona que viatja

a. per treballar en una altra ciutat.
b. per visitar un monument.
c. per descansar en un hotel rural.
8. La televisi s
a. un mitj de comunicaci individual.
b. un mitj de comunicaci social.
c. una nova tecnologia.
9. Si vols enviar un correu electrnic fas servir
a. el vdeo.
b. la bstia.
c. lordinador.
10. La xarxa mundial de comunicaci digital sanomena

a. internet.
b. intranet.
c. correu electrnic.
56
371629 _ 0001-0144.indd 56
29/06/12 9:11

Criteris davaluaci
4
Defineix les activitats del sector terciari.
Explica qu s el comer i de quins elements

consta, i els relaciona amb el comer
Relaciona lactivitat del transport amb

els mitjans de transport i les vies
de comunicaci.
Defineix qu s el turisme, en coneix els

principals tipus i els relaciona amb el turisme
de la nostra Comunitat.
Descriu les caracterstiques principals

del transport a la Comunitat.
Coneix la relaci entre les noves tecnologies

i els mitjans de comunicaci.
UNITAT 10
Activitats
1
C
T
C
T
C
T
C
T
C
T
10
C
T
C
T
C
T
C
T
Control
Test
1. Atenen serveis serveis 70.
1. b.
2. R. M. s lintercanvi de mercaderies i serveis per diners.

Els elements que el componen sn productors, consumidors
i comerciants.
2. a.
3. R. M. Comer minorista: es realitza en grans superfcies i xicotets

comeros.
Comer majorista: s el lloc on compren els minoristes. A la Comunitat
Valenciana hi ha moltes empreses. Una de les ms importants s
Mercavalncia.
4. R. M. Mitjans de transport: sn els vehicles que traslladen persones
i mercaderies. Vies de comunicaci: sn les construccions necessries
perqu es desplacen els mitjans de transport.
3. b.
4. a.
5. a.
6. b.
7. a.
8. b.
9. c.
10. a.
5. R. M. El transport terrestre pot ser de carretera (per carreteres, autovies

i autopistes de peatge) o per ferrocarril (de llarga distncia, on destaca la
lnia Madrid-Valncia, i de rodalies).
6. R. M. S, perqu es va a un lloc per a divertir-se i practicar esport.
7. A: jocs de platja, platges. B: alberg rural, esqu. C: bany termal, balneari.
D: Monument, museu.
8. R. M. Els dos tipus de turisme ms importants a la Comunitat sn el
turisme de costa i el cultural. En els ltims anys tamb ha crescut el
turisme rural.
9. R. M. Serveixen per a transmetre informaci a distncia. Poden ser
individuals o de comunicaci social.
10. R. M. s una xarxa mundial de comunicaci per la qual circulen textos,
imatges, sons, etc. R. L.
371629 _ 0001-0144.indd 57
57
16/07/12 11:26
TRIMESTRE
Avaluaci trimestral
Control
Nom
1
Data
Completa el text.
El territori dEspanya est format per la major part de la
i
Ibrica, els arxiplags de

i
ciutats de
El territori sorganitza en
, i les
.
comunitats autnomes i dues ciutats

.
Escriu el nom de la instituci de la Comunitat que corresponga.

Elabora les lleis de la Comunitat:
Pren decisions per al funcionament de la Comunitat:
Aprova els pressupostos de la Comunitat:
Est format pel president i els consellers:
Indica els dos tipus de relleu de la Comunitat Valenciana i descriu-los.
Contesta a les preguntes segents.

Quins climes es donen a la Comunitat Valenciana?
A quines zones del territori es localitzen?
58
371629 _ 0001-0144.indd 58
29/06/12 9:11
Control TRIMESTRE 2
5
Defineix.
Creixement natural:
Creixement migratori:
Poblaci:
Anomena les zones ms poblades de la Comunitat.
Completa
la fitxa sobre el sector primari a la nostra Comunitat.

El sector primari a la Comunitat
Conreus principals:
Tipus de ramat:
Altres activitats del sector:
Explica
qu produeix el sector secundari a la nostra Comunitat.

Descriu breument els tipus de comer que es donen a la nostra Comunitat.
10
Indica
quins sn els principals tipus de turisme de la Comunitat Valenciana.

371629 _ 0001-0144.indd 59
59
29/06/12 9:11
TRIMESTRE
Avaluaci trimestral
Test
Nom
Data
1. Les comunitats autnomes estan formades per

a. una o diverses provncies.
b. dues provncies.
c. diverses provncies.
2. Els lmits, el nom i les institucions de la Comunitat els estableix
a. lEstatut dAutonomia.
b. el President.
c. les Corts.
3. Els paisatges de la Comunitat amb un gran valor natural sn

a. parcs naturals.
b. espais protegits.
c. paisatges de muntanya.
4. La vegetaci de la Comunitat est adaptada
a. al clima.
b. al terreny.
c. al relleu i al clima.
5. Els habitants de la Comunitat formen

a. la poblaci.
b. els immigrants.
c. els votants.
6. La relaci entre el nombre dhabitants i el territori indica
a. la poblaci.
b. lespai lliure.
c. la distribuci de la poblaci.
7. La ramaderia que es fa en una granja s

a. intensiva.
b. extensiva.
c. grangera.
8. Lactivitat del sector secundari que fa les carreteres s

a. la indstria.
b. la construcci.
c. el transport.
9. Una activitat del sector terciari que trasllada persones i mercaderies s

a. el transport.
b. el cami.
c. lautobs.
10. La informaci dinternet est organitzada en

a. correus electrnics.
60
371629 _ 0001-0144.indd 60
b. xats.
c. pgines web.
29/06/12 9:11

Criteris davaluaci
5

Sap el nom de les principals institucions de la

nostra Comunitat i explica com funcionen.

Relaciona el clima amb els diferents paisatges

de la Comunitat.
Defineix qu s la poblaci i explica aspectes

relacionats.
Descriu la distribuci de la poblaci

Coneix les activitats del sector primari

a la nostra Comunitat.
Defineix les activitats del sector secundari de

la nostra Comunitat.
Descriu les activitats del sector terciari

Identifica aspectes relacionats amb les noves

tecnologies.
TRIMESTRE 2
Activitats
1
C
T
10
C
T
C
T
C
T
C
T
C
T
C
C
T
C
T
Control
1. Pennsula Canries Balears Ceuta Melilla dsset autnomes.
2. Corts Valencianes; Consell o Govern Valenci; Corts Valencianes; Consell o Govern
Valenci.
3. R. M. La Comunitat Valenciana s una comunitat costanera. Es distingeix una zona
de muntanyes a loest de la Comunitat, agrupades en dos sistemes muntanyosos: la
serralada Ibrica i la serralada Btica. Al centre, a lest i al sud sestenen dues planes
litorals: la depressi del golf de Valncia i la depressi del Baix Segura-Vinalop.
4. R. M. A la Comunitat Valenciana es distingeix entre el clima dinterior i el clima de les
zones costaneres. El clima dinterior es dna a les zones muntanyoses del nord
i loest, i el clima de les zones costaneres es dna a lest i al sud.
5. R. M. Creixement natural: la diferncia entre el nombre de naixements i el de
defuncions. Creixement migratori: la diferncia entre el nombre dimmigrants i el
demigrants. Poblaci: el conjunt de persones que viuen en un territori.
6. R. M. Valncia, Alacant, Elx i Castell de la Plana.
7. R. M. Conreus principals: arrs, hortalisses, tarongers, melons, vinya, oliveres,
ametlers Tipus de ramat: porc, aviram, ov i bov. Altres activitats del sector:
la mineria (sal i marbre) i la pesca litoral.
8. R. M. El sector secundari produeix cermica, txtil i calcer, aliments com larrs,
paper i productes metllics. Tamb t un paper destacat la construcci.
9. R. M. Hi ha dos tipus de comer: majorista i minorista.
10. R. M. El turisme de costa i el turisme cultural. Darrerament tamb ha augmentat el
turisme rural.
371629 _ 0001-0144.indd 61
Test
1. a.
2. a.
3. b.
4. c.
5. a.
6. c.
7. a.
8. b.
9. a.
10. c.
61
29/06/12 9:11
UNITAT
11
La histria
Control
Nom
Data
Per a qu mesurem el temps? Explica-ho i posan un exemple.
Quants anys sn?

2 lustres =
4 segles =
3 dcades =
5 millennis =
Escriu les dates i els segles.

Cinc anys abans de nixer Crist:
Deu anys desprs de nixer Crist:
Lany 520 aC pertany al segle:
Lany 1023 pertany al segle:
Qu s la histria? Qui lestudien? Respon.
Explica qu proporcionen aquests cientfics als historiadors.

Arqueleg:
Gegraf:
62
371629 _ 0001-0144.indd 62
29/06/12 9:11
Control UNITAT 11
6
Qu sn les fonts histriques? Explica.
Escriu dos exemples de cada tipus de font histrica.

Fonts histriques
escrites
orals
grfiques
materials
Defineix.
Prehistria:
Histria:
Indica ledat a qu correspon cada esdeveniment.

A. Fa uns 500 anys es va descobrir Amrica
Edat
B. Fa ms de 5.000 anys es va inventar lescriptura
10
Edat
C. Fa ms de 1.000 anys desaparegu limperi rom
Edat
D. Fa uns 200 anys va ocrrer la Revoluci francesa
Edat
Situa
els fets anteriors escrivint la lletra que els correspon

en la lnia del temps.
Fets
3500
3000
2500
aC
2000
1500
1000
Anys
371629 _ 0001-0144.indd 63
500
500
1000
1500
2000
dC
63
29/06/12 9:11
UNITAT
11
La histria
Test
Nom
Data
1. Un segle s el mateix que

a. 10 dcades.
b. 5 lustres.
c. 8 dcades.
2. Quatre lustres sn el mateix que

a. 15 anys.
b. 12 anys.
c. 20 anys.
3. Tot el que va passar abans de lany 1 diem que va passar

a. abans de Jess.
b. desprs de Crist.
c. abans de Crist.
4. La histria s
a. el que va passar just abans del teu naixement.
b. la cincia que estudia el passat.
c. les batalles del passat.
5. Els arquelegs troben les restes del passat
a. als museus.
b. als jaciments.
c. als carrers.
6. Els gegrafs estudien

a. les paraules.
b. les poques.
c. els llocs.
7. Una Bblia antiga s una font

a. oral.
b. grfica.
c. escrita.
8. s una font oral

a. una espasa amb una llegenda.
b. una can damor antiga.
c. una nina egpcia.
9. La histria comena amb
a. la invenci de lescriptura.
b. la Revoluci francesa.
c. laparici de lsser hum.
10. Amb el descobriment dAmrica comen
a. ledat mitjana.
b. ledat moderna.
c. ledat contempornia.
64
371629 _ 0001-0144.indd 64
29/06/12 9:11

Criteris davaluaci
7
Explica per a qu mesurem el temps i coneix

les principals unitats de temps.
Situa personatges i esdeveniments en una

lnia de temps.
Defineix qu s la histria i coneix qui

lestudien.
Identifica i classifica les fonts historiogrfiques

ms importants.
Diferencia els conceptes de prehistria

i histria.
Distingeix les diferents etapes de la histria.
UNITAT 11
Activitats
1
C
T
C
T
C
T
10
C
C
T
C
T
T
C
C
T
T
C
T
C
Control
1. R. M. Les persones mesurem el temps per saber qu passa en cada
moment de la nostra vida. R. M. Per exemple, per saber quant falta
per al meu aniversari.
2. 2 lustres: deu anys; 4 segles: 400 anys; 3 dcades: 30 anys;
5 millennis: 5.000 anys.
Test
1. a.
2. c.
3. c.
4. b.
3. Any 5 aC. Any 10 dC o any 10. Segle VI aC. Segle XI dC o segle XI.
5. b.
4. R. M. La histria s la cincia que estudia i ens explica com vivien

i qu van fer les persones en el passat. Lestudien els historiadors.
6. c.
7. c.
5. R. M. Arqueleg: proporciona als historiadors informaci sobre restes

materials elaborades pels ssers humans.
Gegraf: proporciona informaci sobre els llocs on han viscut
els ssers humans.
8. b.
9. a.
10. b.
6. R. M. Sn les restes dels nostres avantpassats que estudien els

historiadors.
7. R. L.
8. R. M. Prehistria: perode que comena amb laparici dels primers
ssers humans i acaba amb la invenci de lescriptura.
Histria: comena amb la invenci de lescriptura i arriba fins als nostres
dies.
9. Moderna antiga mitjana contempornia.
10. Desquerra a dreta: B C A D.
371629 _ 0001-0144.indd 65
65
29/06/12 9:11
UNITAT
12
Els primers ssers humans
Nom
Control
Data
Per qu eren nmades els nostres primers avantpassats? Explica.
Completa.
lliure, en
Els primers ssers humans vivien a l

o en
vora obtenien
ms fcil
. Sestablien prop dels

per a beure, creixien ms
i era
animals.
Descriu breument com era la vida en el temps dels caadors.
Marca les ferramentes que susaven fa ms de 10.000 anys.
perqu a la
aixada
tassa
ganivet
lletera
agulla
corbella
arp
punta de fletxa
Observa aquesta imatge i completa la fitxa.
Qu s?
poca:
Tema:
66
371629 _ 0001-0144.indd 66
29/06/12 9:11
Control UNITAT 12
6
Quins
beneficis va aportar el desenvolupament de la ramaderia

i de lagricultura? Explica.
Explica el significat daquesta oraci.

Lagricultura i la ramaderia van donar lloc a laparici dels poblats.
Per qu va sorgir el comer fa 5.000 anys? Explica.
Classifica aquests materials en lpoca en qu es comenaren a utilitzar.

os pedra tallada pedra polida cermica llana fusta
Caadors
10
Primers agricultors
El foc i la roda sn dos descobriments essencials per a la humanitat. Escriu

dues aplicacions actuals de cada un.
371629 _ 0001-0144.indd 67
67
29/06/12 9:11
UNITAT
12
Els primers ssers humans
Nom
Test
Data
1. Els primers ssers humans eren nmades perqu

a. es desplaaven contnuament buscant menjar.
b. fugien dels animals perillosos.
c. els agradava viatjar.
2. Aquestes persones vivien...
a. en poblats.
b. en cabanyes i coves.
c. en hotels.
3. Els primers ssers humans es desplaaven

a. a peu.
b. amb burro.
c. amb velers.
4. Sagrupaven en tribus per a

a. organitzar jocs collectius.
b. comerciar.
c. ajudar-se els uns als altres a sobreviure.
5. Quan es va descobrir el foc es va usar per a...
a. coure fang.
b. illuminar-se i cuinar.
c. polir pedra.
6. Lagricultura i la ramaderia van nixer fa

a. 5.000 anys.
b. 8.000 anys.
c. 10.000 anys.
7. Les persones es van fer sedentries i van sorgir

a. els poblats.
b. les cabanyes.
c. les ciutats.
8. Fa 5.000 anys es van descobrir

a. el foc i la roda.
b. la roda i la vela.
c. la roda i la sandlia.
9. Grcies al desenvolupament dels mitjans de transport fa 5.000 anys
a. van sorgir les agncies de viatges.
b. van sorgir els camins.
c. va sorgir el comer.
10. Dos invents de lpoca dels primers agricultors sn
a. la cermica i els teixits.
b. els ganivets de pedra i el foc.
c. la decoraci de coves i la vela.
68
371629 _ 0001-0144.indd 68
29/06/12 9:11

Criteris davaluaci
7
Comprn la forma de vida dels ssers

humans en la prehistria.
Classifica diferents elements per poques.
Obt i interpreta la informaci duna imatge.
Explica els beneficis que aportaren

lagricultura i la ramaderia, i situa
el naixement de les dues activitats.
Relaciona el desenvolupament dels transports

amb el desenvolupament del comer.
Ubica per poques invents i descobriments i

reconeix la importncia que tenen per a les
persones.
UNITAT 12
Activitats
1
C
T
C
T
C
T
10
C
C
C
T
C
T
C
C
T
Control
Test
1. R. M. Perqu havien de desplaar-se per trobar caa, pesca i fruites

silvestres.
1. a.
2. Aire coves cabanyes rius aigua plantes caar.
3. a.
3. R. M. Era una vida molt dura perqu passaven fam en les poques
de fred i podien morir a causa de ferides provocades per animals. Noms
vivien uns 20 anys.
4. Ganivet agulla arp punta de fletxa.
5. R. M. Qu s? Una pintura prehistrica, feta sobre la roca.
poca: fa ms de 10.000 anys. Tema: representa un crvol.
6. R. M. Poder aconseguir aliment sense haver de desplaar-se.
7. R. M. Significa que les persones es van fer sedentries per a cuidar
els animals i els conreus.
2. b.
4. c.
5. b.
6. c.
7. a.
8. b.
9. c.
10. a.
8. R. M. Perqu es van inventar la roda i la vela, i es van desenvolupar

els transports.
9. Caadors: os, pedra tallada, fusta.
Primers agricultors: pedra polida, cermica, llana.
10. R. L.
371629 _ 0001-0144.indd 69
69
29/06/12 9:11
UNITAT
13
Egipcis i romans
Nom
Control
Data
Descriu com vivia la majoria de la poblaci en lantic Egipte.
Corregeix les oracions segents sobre lantic Egipte i reescriu-les correctament.

Els ms rics vivien en grans cases fetes amb atov.
El comer es feia mitjanant el pagament amb monedes.
La principal via de comunicaci era el cam del desert.
uines van ser les principals tombes egpcies? Descriu com eren
Q
i per a qu sutilitzaven.
Defineix les paraules segents relacionades amb lantic Egipte.

Jeroglfic:
Escriba:
Papir:
Explica breument qu feien els egipcis amb el cos dels difunts.
70
371629 _ 0001-0144.indd 70
29/06/12 9:11
Control UNITAT 13
6
Observa aquestes cases romanes. Escriu-ne el nom i descriu-les.

A
A.
B.
C.
7
Completa el text segent.

. Al centre
Les ciutats romanes estaven protegides per una
, que era una gran plaa. Les ciutats
de la ciutat estava el
es comunicaven entre elles per mitj de
es construren
. A les ciutats costaneres
, on arribaven la major part de les mercaderies.
Cita dos exemples de construccions romanes i explica la funci que tenien.
Explica el que spies sobre la llengua i les lleis dels romans.
10
Quant a la vida al camp, en qu sassemblaven Egipte i Roma? Respon.
371629 _ 0001-0144.indd 71
71
16/07/12 11:26
UNITAT
13
Egipcis i romans
Nom
Test
Data
1. La civilitzaci de lantic Egipte es va desenvolupar fa uns

a. 2.000 anys.
b. 500 anys.
c. 5.000 anys.
2. A les terres del fara i dels nobles egipcis treballaven

a. els comerciants.
b. els esclaus i els camperols.
c. els artesans.
3. La via de comunicaci ms important a Egipte era

a. el cam del desert.
b. el riu Nil.
c. les calades.
4. Els jeroglfics eren

a. dibuixos que representaven idees, paraules o sons.
b. les lletres de labecedari.
c. decoracions de les pirmides.
5. Un sarcfag servia perqu un cadver fra
a. momificat.
b. adorat.
c. soterrat.
6. La civilitzaci romana es va desenvolupar fa uns

a. 3.000 anys.
b. 1.000 anys.
c. 1.700 anys.
7. A les ciutats romanes les persones vivien

a. al frum.
b. a la muralla.
c. en insula i domus.
8. Els romans comunicaven les ciutats mitjanant

a. calades i ponts.
b. termes i amfiteatres.
c. ponts i aqeductes.
9. El conjunt de les lleis romanes sanomena
a. dret llat.
b. constituci romana.
c. dret rom.
10. La llengua que parlaven els romans era
a. el valenci.
b. el romans.
c. el llat.
72
371629 _ 0001-0144.indd 72
29/06/12 9:11

Criteris davaluaci
UNITAT 13
Activitats
1
Ubica cronolgicament les civilitzacions

egpcia i romana.
Coneix i explica aspectes relacionats amb la

forma de vida i lorganitzaci social dels antics
egipcis i els romans.
Reconeix els diferentes tipus dhabitatge

a Egipte i Roma.
Identifica les principals vies i mitjans

de comunicaci.
Coneix i descriu les principals construccions

egcies i romanes.
Explica diferents aspectes relacionats

amb la cultura egpcia i la romana.
10
T
C
T
C
C
T
T
C
T
C
C
T
C
T
C
T
Control
Test
1. R. M. La majoria de la poblaci vivia al camp. Portava una vida molt dura:

tota la famlia treballava. Vivia en cases menudes i datov.
1. c.
2. Els ms rics vivien en grans cases de rajola i fusta. El comer es feia

mitjanant bescanvi. La principal via de comunicaci era el riu Nil.
3. b.
3. R. M. Les principals tombes eren les pirmides. Les pirmides eren

les tombes dels faraons. Es construen amb pedra i tenien grans
dimensions.
4. R. M. Jeroglfic: dibuix que representa paraules, idees i sons. Escriba:
persona dedicada a escriure. Papir: planta que utilitzaven per a fabricar fulls
per a escriure.
5. R. M. Els egipcis momificaven els cadvers per conservar-los. Cobrien
la mmia amb mscares i adorns i la soterraven dins dun sarcfag.
2. b.
4. a.
5. c.
6. a.
7. c.
8. a.
9. c.
10. c.
6. A. Domus, les habitacions sorganitzen al voltant del pati. B. Villa, gran casa
de camp. C. Insula, edifici de diversos pisos sense comoditats.
7. Muralla frum calades ports.
8. R. M. Els aqeductes servien per a portar aigua a les ciutats.
Les termes eren els banys pblics.
9. R. M. La llengua dels romans era el llat. El conjunt de lleis sanomenava
dret rom i regulaven la convivncia.
10. R. M. Sassemblaven en el fet que els camperols treballaven les terres dels
rics i en alguns dels productes que recollien.

371629 _ 0001-0144.indd 73
73
29/06/12 9:11
UNITAT
14
Cavallers i navegants
Nom
1
Control
Data
Descriu a qu es dedicaven aquestes persones en temps dels castells.

Els camperols
Els cavallers
Els monjos
Com sanomenaven els habitants de les ciutats en lpoca dels castells?

En qu treballaven la majoria dells? Respon.
Descriu aquestes parts dun castell.
Pati darmes:
Torre de lhomenatge:
uins estils artstics van sorgir fa uns 1.000 anys? Explica en qu

Q
es diferencien.
Corregeix aquesta oraci.
Fa mil anys, lescultura i la pintura susaven a les esglsies noms per a decorar.
74
371629 _ 0001-0144.indd 74
29/06/12 9:11
Control UNITAT 14
6
Completa aquest text.

i
Fa 500 anys, a les ciutats vivien

luxosos;
residien en
, que
, que treballaven en
, que comerciaven amb productes que arribaven
tallers; i
de carros o en
en
Explica en qu va canviar la vida dels camperols fa 500 anys.
Relaciona i escriu una oraci amb cada parell.
brixola
astres
astrolabi
punts cardinals
Indica per quin fet sn coneguts aquests navegants.
Cristfor Colom:
Juan Sebastin Elcano:
Vasco da Gama:
10
Contesta a aquestes preguntes.
Qu s un mecenes?
Qui va inventar la impremta?
371629 _ 0001-0144.indd 75
75
29/06/12 9:11
UNITAT
14
Cavallers i navegants
Nom
Test
Data
1. Fa mil anys, molts camperols treballaven gratis perqu eren

a. autnoms.
b. serfs.
c. propietaris.
2. En lpoca dels castells els habitants de les ciutats sanomenaven

a. mercaders.
b. artesans.
c. burgesos.
3. Els castells eren

a. casernes. b. residncies fortificades. c. viles.
4. Fa uns 1.000 anys van sorgir
a. el gtic i els mecenes.
b. el renaixement i el gtic.
c. el romnic i el gtic.
5. Lensenyament a les universitats fa mil anys es feia en
a. llat. b. angls. c. valenci.
6. Fa 500 anys, les ciutats martimes tenien
a. fbriques. b. grans ports i drassanes. c. fossats.
7. Les principals novetats en lagricultura fa 500 anys van ser
a. menys serfs, noves mquines i els mateixos conreus.
b. ms serfs i nous conreus.
c. menys serfs, noves mquines i nous conreus.
8. Fa 500 anys els principals avanos en la navegaci van ser
a. la vela, els mapes i lastrolabi.
b. la caravella, la brixola, lastrolabi i millors mapes.
c. el vaixell de vapor, les drassanes i els grans ports.
9. Fa 500 anys les arts
a. van tindre un gran desenvolupament.
b. desaparegueren.
c. van ser prohibides pels mecenes.
10. La impremta de Gutenberg va ajudar a
a. estendre la cultura. b. guanyar ms diners. c. ensenyar els reis a llegir.
76
371629 _ 0001-0144.indd 76
29/06/12 9:11
Criteris davaluaci
Coneix i explica aspectes relacionats amb

la forma de vida i lorganitzaci social de
lpoca dels cavallers i de lpoca dels
navegants.
Diferencia els estils romnic i gtic

i explica les caracterstiques que tenen.
Ubica la fundaci de les primeres

universitats i coneix alguna de les seues
caracterstiques.
Identifica els avanos en la navegaci i els

relaciona amb els grans viatges i amb els
canvis a les ciutats martimes.
Explica la importncia de les arts i de la

impremta de Gutenberg per a la cultura.
UNITAT 14
Activitats
1
C
T
C
T
C
T
C
T
C
T
C
T
10
C
T
C
T
Control
Test
1.Els camperols es dedicaven a conrear la terra. Els cavallers es dedicaven

a la guerra. Els monjos es dedicaven a resar i a treballar als monestirs.
1. b.
2.Els habitants de les ciutats sanomenaven burgesos. La majoria

eren comerciants i artesans.
3. b.
3.R. M. Pati darmes: pati central on estaven els magatzems,

la ferreria, els estables, la capella i les habitacions dels soldats.
Torre de lhomenatge: era la casa del senyor. All celebrava
banquets i rebia persones illustres.
4.R. M. El romnic i el gtic. Les esglsies romniques tenien poques
finestres i, per tant, poca llum. Les esglsies gtiques eren ms altes
i tenien moltes finestres cobertes amb vidres de colors.
5.Fa mil anys, lescultura i la pintura susaven a les esglsies
per a decorar i educar les persones.
2. c.
4. c.
5. a.
6. b.
7. c.
8. b.
9. a.
10. a.
6.Reis nobles palaus artesans mercaders caravanes vaixells.

7.R. M. Molts camperols van deixar de ser serfs, utilitzaren noves mquines
i conrearen noves plantes.
8.R. M. La brixola servia per a orientar-se pels punts cardinals.
Lastrolabi servia per a orientar-se pels astres.
9.Cristfor Colom: va ser el primer a arribar a Amrica.
Juan Sebastin Elcano: va fer la primera volta al mn.
Vasco da Gama: va arribar a lndia vorejant frica.
10.R. M. Una persona que protegia els artistes i els encarregava obres.
Johannes Gutenberg.
371629 _ 0001-0144.indd 77
77
29/06/12 9:11
UNITAT
15
La histria recent
Control
Nom
Data
Descriu com era la vida al camp fa 200 anys.
Completa aquest text sobre la vida fa 200 anys.

Les
van substituir els xicotets tallers artesanals, i all
treballaven
grcies a la
3
. La producci de les fbriques va augmentar

de
Escriu
en cada cas el nom de dos avanos que es van produir

fa uns 200 anys.
Mitjans de comunicaci:
Medicina:
Contesta.

Quines mquines es van comenar a utilitzar al camp fa 200 anys?
Per qu emigraven els camperols a la ciutat fa 200 anys?
Quin tipus de motors van substituir la mquina de vapor?

Posan dos exemples en qu es van aplicar.
78
371629 _ 0001-0144.indd 78
29/06/12 9:11
Control UNITAT 15
6
Com eren els edificis fa 200 anys? Descriu.
Escriu els principals avanos de la nostra poca.

Transports:
Mitjans de comunicaci:
Medicina:
Explica per qu, actualment, sest desenvolupant el turisme als pobles.
Classifica.
fanals elctrics carrers empedrats barri residencial a la perifria
carrers asfaltats barris obrers avingudes mplies
Ciutat de fa 200 anys
10
Ciutat de la nostra poca
De quina forma ha millorat el transport en la nostra poca? Explica.
371629 _ 0001-0144.indd 79
79
29/06/12 9:11
UNITAT
15
La histria recent
Test
Nom
Data
1. Fa 200 anys es va inventar

a. larada de ferro.
b. la recollectora.
c. la sembradora.
2. El ferrocarril va sorgir perqu es va inventar

a. el motor elctric.
b. la via.
c. la mquina de vapor.
3. Els treballadors de les primeres fbriques sanomenaven

a. camperols.
b. obrers.
c. fabricants.
4. A les ciutats de fa 200 anys hi havia

a. carrers asfaltats i barris residencials.
b. barris obrers al costat de les fbriques.
c. illuminaci elctrica, tramvies i metro.
5. Amb laparici dels motors elctrics i de gasolina es van desenvolupar
a. els petroliers.
b. els vaixells de vapor.
c. els autombils i aeroplans.
6. Fa 200 anys es van descobrir

a. les vacunes.
b. les ecografies.
c. els escners.
7. s una oraci verdadera que

a. primer es va inventar el telfon i desprs el telgraf.
b. la premsa va aparixer abans que la rdio i la televisi.
c. internet va sorgir fa 100 anys.
8. En la nostra poca, la majoria de les persones viu
a. al camp.
b. a la ciutat.
c. en barris residencials.
9. En la nostra poca, la major part dels habitants de les ciutats

a. treballa en el sector primari.
b. treballa en el sector secundari.
c. treballa en el sector terciari.
10. s una oraci verdadera que
a. hui dia, es beneficien ms persones dels avanos que fa 100 anys.
b. fa 100 anys les persones vivien millor.
c. els invents de fa 100 anys els utilitzava tothom.
80
371629 _ 0001-0144.indd 80
29/06/12 9:11

Criteris davaluaci
UNITAT 15
Activitats
1
4
C
Descriu els principals canvis socials

i econmics del segle xix.
Identifica alguns invents i descobriments

del segle xix.
Explica els canvis socioeconmics ms

importants del segle xx.
Anomena els avanos tecnolgics i cientfics

trascendentals del segle xx.
Reconeix els aspectes socials i econmics

de la nostra poca.
Identifica els principals avanos tcnics

i cientfics actuals.
C
T
C
T
10
C
T
Control
Test
1. R. M. La vida al camp va comenar a millorar: es van inventar noves

mquines i ferramentes que facilitaven el treball.
1. a.
2. Fbriques obrers mquina vapor.
3. b.
3. R. M. Mitjans de comunicaci: premsa i telgraf.

Medicina: vacunes, aspirina i fonendoscopi.
4. R. M. Van aparixer larada de ferro i el tractor de vapor. Se nanaven
a les ciutats perqu all podien trobar treball ms fcilment.
5. Els motors elctrics i de gasolina, que es van aplicar als autombils
i als aeroplans.
6. R. M. Es van construir amb materials com el ferro, el ciment
o el formig armat. Aix permetia fer-los cada vegada ms alts.
7. Transports: shan construt autopistes i autovies, trens dalta velocitat,
avions i naus espacials.
Mitjans de comunicaci: han aparegut la televisi per satllit, internet
i el telfon mbil.
Medicina: shan desenvolupat noves tcniques, com lecografia,
el trasplantament drgans i lescner.
2. c.
4. b.
5. c.
6. a.
7. b.
8. b.
9. c.
10. a.
8. R. M. Perqu cada vegada es necessita menys gent als pobles per als
treballs agrcoles.
9. Ciutat de fa 200 anys: fanals elctrics, carrers empedrats,
barris obrers.

Ciutat actual: barri residencial a la perifria, carrers asfaltats, avingudes
mplies.
10. R. M. Han millorat les vies de comunicaci, amb les autovies
i autopistes; els mitjans de transport sn ms rpids, com el tren
dalta velocitat i lavi, i nhan aparegut altres de nous, com les naus
espacials.
371629 _ 0001-0144.indd 81
81
29/06/12 9:11
TRIMESTRE
Avaluaci trimestral
Nom
Control
Data
Qu s la histria? Qui lestudien? Escriu.
Completa lesquema.
El temps passat
es divideix en
edat contempornia
3
Per qu les persones es van fer sedentries fa 10.000 anys? Explica.
Explica el significat de loraci segent.

El comer es va desenvolupar grcies a linvent de la roda i de la vela.
Defineix els conceptes segents relacionats amb lantic Egipte.

Pirmide:
Jeroglfic:
Mmia:
82
371629 _ 0001-0144.indd 82
29/06/12 9:11
Control TRIMESTRE 3
6
Explica el que spies sobre la llengua i les lleis de lantiga Roma.
Escriu les caracterstiques principals de la vida al camp.

Fa 1.000 anys:
Fa 500 anys:
Indica quins van ser els principals avanos en la navegaci fa 500 anys.
Explica qu va significar la creaci de la mquina de vapor fa 200 anys.
10
Explica les caracterstiques principals duna ciutat actual.
371629 _ 0001-0144.indd 83
83
29/06/12 9:11
TRIMESTRE
Avaluaci trimestral
Nom
Test
Data
1. El segle III comena

a. lany 300 i acaba el 400.
b. lany 201 i acaba el 300.
c. lany 200 i acaba el 199.
2. El retrat dun rei s un tipus de font
a. escrita.
b. material.
c. grfica.
3. Els primers ssers humans vivien

a. de la caa i de la recollecci.
b. de lagricultura i la ramaderia.
c. de la indstria i els serveis.
4. Fa 10.000 anys van sorgir
a. la cermica i els teixits.
b. els instruments dos.
c. les ferramentes de pedra.
5. En lantic Egipte, la via de comunicaci principal era
a. el desert.
b. el mar Mediterrani.
c. el riu Nil.
6. Les grans finques dels antics romans sanomenaven
a. insula.
b. domus.
c. villes.
7. Els cavallers i els reis de fa 1.000 anys vivien

a. als castells.
b. als monestirs.
c. a les catedrals.
8. Fa 1.000 anys va sorgir un estil artstic anomenat

a. renaixement.
b. romntic.
c. gtic.
9. Lautombil va sorgir fa
a. 2.000 anys.
b. 100 anys.
c. 50 anys.
10. Actualment, les comunicacions shan desenvolupat

a. grcies a lecografia.
84
371629 _ 0001-0144.indd 84
b. grcies a la informtica.
c. grcies a les fbriques.
29/06/12 9:11
Criteris davaluaci
TRIMESTRE 3
Activitats
1
C
T
C
T
Explica qu s la histria i coneix les seues

fonts.
Coneix els perodes en qu es divideix el

passat i maneja les unitats de temps.
Identifica les caracterstiques del paleoltic.
Reconeix les caracterstiques del neoltic.
Coneix i explica aspectes relacionats amb

la cultura dels antics egipcis i romans.
Reconeix aspectes relacionats amb la vida

en ledat mitjana.
C
T
Identifica les caracterstiques de

ledat moderna.
Ubica i valora la importncia dels invents

de ledat contempornia.
Reconeix les caracterstiques de la societat

actual.
10
C
T
C
T
C
T
Control
Test
1. R. M. La histria s la cincia que estudia i ens explica com vivien i qu van fer
les persones en el passat. Lestudien els historiadors.
1. b.
2. Prehistria. Histria: edat antiga, edat mitjana, edat moderna.
3. a.
3. R. M. Pel descobriment de lagricultura i la ramaderia.

4. R. M. A partir de la roda i la vela naixen nous mitjans de transport
que afavoreixen el desenvolupament del comer, com el carro i el vaixell de vela.
5. R. M. Pirmide: tomba dun fara. Jeroglfic: sistema descriptura egipci
per mitj de dibuixos. Mmia: cadver sec i cobert de benes.
6. R. M. Lidioma oficial era el llat, que es va estendre per tot el seu Imperi.
El dret rom eren les lleis que regulaven la convivncia a lImperi.
7. R. M. Fa 1.000 anys: les terres pertanyien als cavallers i molts camperols eren
serfs.
Fa 500 anys: molts camperols van deixar de ser serfs, es van convertir
en propietaris i van cultivar noves plantes.
2. c.
4. a.
5. c.
6. c.
7. a.
8. c.
9. b.
10. b.
8. R. M. Van aparixer nous tipus dembarcaci, com la caravella; van millorar
els mapes; es van usar nous instruments dorientaci, com la brixola
i lastrolabi.
9. R. M. La mquina de vapor va afavorir laparici de les primeres fbriques
i va millorar els mitjans de transport.
10. R. M. Les ciutats han crescut molt. Tenen avingudes mplies, carrers asfaltats,
sistemes dilluminaci i clavegueram moderns, transport pblic i barris
residencials als afores. Les persones treballen en el sector terciari.
371629 _ 0001-0144.indd 85
85
29/06/12 9:11
Avaluaci final
Control
Nom
1
Data
Explica
en qu consisteix cada un daquests processos.

Digesti:
Respiraci:
Circulaci:
Excreci:
Ara, escriu al costat de cada rgan la lletra corresponent segons laparell a qu

pertanya.
D digestiu
R respiratori
C circulatori
E excretor
boca
intest
nas
estmac
reny
cor
vena
bufeta
pulm
esfag
trquea
bronqui
urter
anus
artria
uretra
Explica la funci daquests rgans i digues a quin sistema o aparell pertanyen.

Cervell:
Ossos:
86
371629 _ 0001-0144.indd 86
29/06/12 9:11
Control AVALUACI FINAL
Nervis:
Msculs:
Observa
les imatges i contesta.

A
B
Qu representen aquests esquemes?
A quin tipus decosistema, terrestre o aqutic, pertany cada esquema?
Classifica els animals que es representen en les imatges.

vertebrats:
invertebrats:
Completa la taula sobre els animals que has classificat.
Nom
Grup a qu
pertanyen
371629 _ 0001-0144.indd 87
Aspecte fsic
Caracterstiques
87
29/06/12 9:11
Avaluaci final
Control
Nom
4
Data
Marca
quins tipus de paisatges hi ha a la Comunitat Valenciana. Desprs,

explica com s cada un dells.
zones de muntanya
zones planes
costa
Defineix
aquests termes i digues com sn a la Comunitat Valenciana.

Poblaci rural:
Poblaci urbana:
Completa la taula.
El clima de la Comunitat Valenciana
Clima d
Clima de
temperatures
precipitacions
88
371629 _ 0001-0144.indd 88
29/06/12 9:11
Control AVALUACI FINAL

7
Completa
lesquema.

Institucions
de la Comunitat
Ratlla
la paraula que no forma part de cada srie.

nmada caa agricultura tribus cova
sedentari poblats agricultura ramaderia cova
Escriu
cada paraula on corresponga.

arada romana insula fara frum pirmide papir
jeroglfic domus mmia aqeducte
Egipte
10
Roma
Quins grans avanos es van produir en la navegaci fa 500 anys? Explica.
371629 _ 0001-0144.indd 89
89
29/06/12 9:11
Avaluaci final
Test
Nom
Data
1. s una opci incorrecta que

a. la nutrici serveix per a proporcionar-nos energia i materials de construcci.
b. la nutrici s el mateix que lalimentaci.
c. en la nutrici intervenen quatre aparells del nostre cos.
2. Els passos ordenats que es produeixen en la funci de relaci sn
a. rgans dels sentits sistema nervis aparell locomotor.
b. sistema nervis rgans dels sentits aparell locomotor.
c. aparell locomotor rgans dels sentits sistema nervis.
3. Els primats sn
a. mamfers aqutics que no tenen pl.
b. rptils amb forts escuts formats per escates.
c. mamfers terrestres amb cinc dits a les mans i als peus.
4. Els erions i les estrelles de mar sn
a. artrpodes.
b. equinoderms.
c. crustacis.
5. Un ecosistema est format per

a. animals i plantes. b. medi fsic i ssers vius. c. ssers vius i ssers inerts.
6. El territori dEspanya sorganitza en
a. 17 comunitats autnomes i 2 arxiplags.
b. 17 comunitats autnomes i 2 ciutats autnomes.
c. 17 comunitats autnomes i 2 provncies autnomes.
7. Els municipis sn
a. comarques molt menudes.
b. territoris ms menuts que les provncies governats per un ajuntament.
c. les reunions dels membres de lajuntament.
8. Per a saber com s el clima dun lloc hem de conixer
a. les precipitacions, el relleu i la fauna.
b. les temperatures, les precipitacions i el relleu.
c. les temperatures, les precipitacions i els vents.
9. La diferncia entre el nombre de persones que naixen i les que moren s
a. el creixement migratori. b. el creixement natural. c. laugment.
90
371629 _ 0001-0144.indd 90
29/06/12 9:11
Test AVALUACI FINAL
10. La cria danimals en granges i estables s ramaderia

a. intensiva.
b. extensiva.
c. de sec.
11. El sector primari agrupa els treballs que

a. obtenen matries primeres de la indstria.
b. fabriquen matries primeres per a lagricultura.
c. obtenen productes de la natura.
12. La construcci sencarrega de
a. construir habitatges i ponts.
b. construir habitatges i fer obres pbliques.
c. fer carreteres i cases.
13. Els mitjans de transport poden ser
a. terrestres, martims i aeris.
b. autocars, vaixells i aeroplans.
c. de persones i de mercaderies.
14. El sector terciari ofereix
a. productes elaborats. b. serveis. c. productes naturals.
15. La histria s
a. la cincia que estudia el passat. b. un fet del passat. c. una font oral.
16. Amb el naixement de lagricultura les persones es van fer
a. nmades.
b. recollectores.
c. sedentries.
17. Lantic Egipte es va desenvolupar fa uns

a. 2.000 anys.
b. 500 anys.
c. 5.000 anys.
18. Lpoca romana es va desenvolupar fa uns

a. 3.000 anys.
b. 1.000 anys.
c. 1.700 anys.
19. Fa 1.000 anys la majoria de les persones vivien...

a. al camp.
b. a la ciutat.
c. als castells.
20. Fa 200 anys

a. es van inventar els aeroplans.
b. les persones se nanaren a viure al camp.
c. van aparixer les fbriques i els barris obrers.
371629 _ 0001-0144.indd 91
91
29/06/12 9:11
AVALUACI FINAL
Activitats
Criteris davaluaci
Comprn qu s la funci de nutrici i coneix

les parts principals del procs i els aparells
implicats.
Sap que s la funci de relaci i quins rgans,

sistemes i aparells hi estan implicats, i explica
com es produeix el moviment.
Distingeix els grups principals danimals

vertebrats, i coneix les caracterstiques
comunes i les diferncies que tenen.
C
T
Coneix els grups en qu es classifiquen

els animals invertebrats i els identifica
per les seues caracterstiques principals.

i distingeix algunes accions humanes
que els deterioren o els protegeixen.
Interpreta cadenes trfiques i reconeix

relacions de competncia i cooperaci entre
ssers vius.
1, 2,
10
Sap el nom de les principals institucions


Defineix les caracterstiques del clima i coneix

els climes de la Comunitat Valenciana.
Defineix qu s un municipi.
Coneix aspectes relacionats amb lestudi

de la poblaci.
Explica qu s la poblaci rural i qu s la

poblaci urbana.
Coneix les activitats del sector primari.
Identifica les caracterstiques del paleoltic

i les diferencia de les del neoltic.
Coneix aspectes relacionats amb els antics

Identifica els avanos en la navegaci que

es van produir fa 500 anys.
92
371629 _ 0001-0144.indd 92
10
C
T
C
T

5
T
C
C
C
T
T
T
C
T
C
C
C
29/06/12 9:11
Criteris davaluaci
4
Coneix les activitats del sector primari.
Identifica quines sn les activitats del sector

secundari.
Defineix el sector terciari.
Coneix quins sn els mitjans de transport.
Sap qu s la histria.
Identifica les caracterstiques del paleoltic

i les diferencia de les del neoltic.
Coneix aspectes relacionats amb els antics

Reconeix aspectes relacionats amb la vida

en ledat mitjana.
Identifica les caracterstiques de ledat

contempornia.
Activitats
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
T
T
T
T
T
T
T
T
Control
Test
1. Digesti: serveix per a obtindre els nutrients que contenen els aliments.
Respiraci: la seua funci s lobtenci de loxigen que necessitem per a viure.
Circulaci: consisteix en el transport de substncies per tot el cos.
Excreci: serveix per a eliminar les substncies de rebuig que hi ha en la sang.
D: boca intest esfag anus estmac. R: pulm nas trquea
bronqui. C: cor vena artria. E: reny urter bufeta uretra.
1. b.
2. Cervell: dirigeix el funcionament del cos. Ossos: sostenen i donen forma

al cos. Nervis: porten informaci des dels sentits al cervell i transmeten les
ordres del cervell a laparell locomotor. Msculs: sn els encarregats de moure
els ossos. El cervell i els nervis: pertanyen al sistema nervis. Els ossos i els
msculs pertanyen a laparell locomotor.
6. b.
3. Representen cadenes alimentries. A: terrestre. B: aqutic. Vertebrats:

granota i balena. Invertebrats: papallona i gamba. R. L.
4. R. L.
5. La poblaci rural s la que viu al camp. La poblaci urbana s la que viu
a les ciutats. R. L.
6. Clima dinterior: temperatures altes a lestiu i molt fredes a lhivern.
Precipitacions freqents i a lhivern poden ser en forma de neu.
Clima de les zones costaneres: temperatures altes a lestiu i suaus a lhivern.
Precipitacions escasses durant lestiu i intenses a la primavera i a la tardor.
7. Corts Valencianes i Consell o Govern Valenci.
8. Han de ratllar: agricultura en el primer i cova en el segon.
9. Egipte: fara pirmide papir jeroglfic mmia.
Roma: arada romana insula frum domus aqeducte.
2. a.
3. c.
4. b.
5. b.
7. b.
8. c.
9. b.
10. a.
11. c.
12. b.
13. a.
14. b.
15. a.
16. c.
17. c.
18. a.
19. a.
20. c.
10. R. M. Van aparixer nous tipus dembarcacions, com la nau o la caravella.

Tamb es van perfeccionar els mapes i susaren instruments de navegaci
moderns, com la brixola o lastrolabi.
371629 _ 0001-0144.indd 93
93
29/06/12 9:11
Registre davaluaci contnua

CRITERIS DAVALUACI
ALUMNES
94
371629 _ 0001-0144.indd 94
Comprn qu s
la funci de nutrici
i coneix els processos
i els aparells implicats.
Sap que s la funci de

relaci i quins rgans,
sistemes i aparells hi estan
implicats, i explica com es
produeix el moviment.
29/06/12 9:11
Di
d
les
i le
ie
PRIMER trimestre
CRITERIS DAVALUACI
Distingeix els principals grups
danimals vertebrats, coneix
les caracterstiques comunes
i les diferncies que tenen
i en cita exemples.
Coneix els sis grups

en qu es classifiquen els
invertebrats, els identifica per
les seues caracterstiques
i cita exemples de cada un.
Coneix els components

dun ecosistema i distingeix
algunes accions humanes
que els deterioren
o els protegeixen.
371629 _ 0001-0144.indd 95
Interpreta cadenes
trfiques i reconeix
relacions de competncia
i cooperaci entre ssers
vius.
95
29/06/12 9:11

CRITERIS DAVALUACI
ALUMNES
96
371629 _ 0001-0144.indd 96
Coneix el nom dels territoris

dEspanya i lorganitzaci
administrativa que
presenten, i ubica el
territori de la Comunitat
Valenciana.
Sap el nom de les

principals institucions
de la Comunitat Valenciana
i explica com funcionen.
29/06/12 9:11
Id
ie
de
re
aq
al
SEGON trimestre
CRITERIS DAVALUACI
Identifica les caracterstiques
i els elements dels paisatges
de la Comunitat Valenciana,
relaciona el clima amb
aquests paisatges i descriu
alguns espais protegits.
Defineix qu s la poblaci,
explica aspectes relacionats
i descriu la distribuci de
la poblaci a la Comunitat
Valenciana.
Coneix les activitats dels

sectors primari, secundari
i terciari, i descriu
les caracterstiques principals
que tenen a la Comunitat
Valenciana.
371629 _ 0001-0144.indd 97
Identifica aspectes
relacionats amb les noves
tecnologies.
97
29/06/12 9:11

CRITERIS DAVALUACI
ALUMNES
98
371629 _ 0001-0144.indd 98
Coneix les unitats principals

utilitzades per a mesurar
el temps, diferencia entre
prehistria i histria i
distingeix les diferents
etapes de la histria.
Co
as
fo
so
eg
Sap com es vivia durant

la prehistria i comprn la
importncia per a levoluci
de lsser hum del
naixement de lagricultura i
la ramaderia.
29/06/12 9:11
TERCER trimestre
CRITERIS DAVALUACI
Coneix i explica els principals
aspectes relacionats amb la
forma de vida, lorganitzaci
social i la cultura dels antics
egipcis i romans.
Coneix i explica els principals

aspectes relacionats amb la
forma de vida, lorganitzaci
social i la cultura de les edats
mitjana i moderna.
Coneix els principals canvis

socioeconmics i culturals
que van tindre lloc en ledat
contempornia.
371629 _ 0001-0144.indd 99
Identifica els principals

invents i avanos tecnolgics
i cientfics de ledat
contempornia.
99
29/06/12 9:11

Avaluacio Continua

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Avaluacio Continua

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Avaluaci

Recursos unitat 12. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66

Recursos unitat 13. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70

Prova davaluaci trimestral. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34

Registres davaluaci contnua

Registre davaluaci 1r trimestre . . . . . . . . . . . . . . . . 94

Registre davaluaci 2n trimestre. . . . . . . . . . . . . . . . 96

Registre davaluaci 3r trimestre. . . . . . . . . . . . . . . . 98

Recursos unitat 10. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54

Escriu en ordre el nom de les etapes de la vida de les persones.

Quina part de lull capta la llum? Escriu.

Escriu el nom de les parts de lorella que estan numerades.

Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Escriu el significat de les paraules segents.

Explica com salimenten les plantes.

En qu es diferencia un animal vertebrat dun animal invertebrat? Explica.

En quins grups es divideixen els animals vertebrats? Escriu-ne els noms.

la Terra gira sobre ella mateixa.

la Terra gira al voltant del Sol. Tarda

Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Completa lesquema amb les paraules dels requadres.

Explica com es forma la pluja.

Quina diferncia hi ha entre temps atmosfric i clima? Explica.

Llig el text i escriu cada nmero al seu lloc.

El riu Fluvi naix a la muntanya

Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Observa i completa amb els punts cardinals.

El teatre est a l

Ratlla lopci que no corresponga.

Escriu poble o ciutat segons que corresponga.

Material fotocopiable 2012 Edicions Voramar, S. A./Santillana Educacin, S. L.

Enumera de forma ordenada

s fonamental que els alumnes donen

Coneix qu aporten els diferents

s una activitat de dificultat alta.

Coneix les funcions

Podeu continuar lactivitat preguntant

Localitza les parts de lorella.

Podeu plantejar una activitat semblant

Distingeix els diferents tipus

Podeu ampliar lactivitat demanant als alumnes

Descriu la funci de nutrici en

Insistiu que les plantes fabriquen el seu propi

Diferencia els conceptes

Podeu demanar als alumnes que posen exemples

Coneix els grups danimals

Podeu demanar als alumnes que posen exemples

Diferencia els moviments

Els alumnes podrien fer un dibuix per a illustrar

Identifica els principals canvis

Podeu demanar als alumnes que posen exemples

Coneix el cicle de laigua.

Demaneu als alumnes que descriguen la histria

Distingeix els conceptes

Porteu a classe mapes del temps i analitzeu-los

Proposeu als alumnes que facen un dibuix

Usa els punts cardinals per a

Lactivitat suposa dues habilitats: llegir

Explica conceptes relacionats

Insistiu en la diferncia entre les paraules pescater

Distingeix pobles de ciutats.

Pregunteu als alumnes qu s la seua localitat

Coneix les unitats principals

El teatre est a l

Enumera de forma ordenada

Coneix qu aporten els diferents

Coneix les funcions

Localitza les parts de lorella.

Distingeix els diferents tipus

Descriu la funci de nutrici en

Diferencia els conceptes

Coneix els grups danimals

Diferencia els moviments

Identifica els principals canvis

Coneix el cicle de laigua.

Distingeix els conceptes

Usa els punts cardinals per a

Explica conceptes relacionats

Distingeix pobles de ciutats.

Coneix les unitats principals

Observa el dibuix i escriu les parts

1.El moviment dentrada daire en la respiraci sanomena

Completa la fitxa sobre la funci de relaci.

Qu s el que fa que es moguen els ossos? Explica.

7.El cervell envia ordres a travs dels

8.Tots els ossos del cos formen

9.Per a alar objectes de terra correctament cal tindre

Les oracions segents tenen una paraula equivocada.

Qu significa que un mamfer s ungulat? Escriu-ne dos exemples.

Quins mamfers no tenen pl i sn aqutics? Escriu.

scriu el nom del grup a qu pertany

10.Sn peixos cartilaginosos