1. QU S LESTRS HDRIC?

Lestrs hdric s lestrs que pateixen les plantes per dficit o excs
daigua. Ens centrarem en el primer cas: Lestrs per dficit hdric es dna
a les plantes quan la transpiraci excedeix laigua absorbida per les
arrels.
2. COM AFECTA A LA PLANTA?
Laigua t vries funcions metabliques imprescindibles en les plantes:

Constitueix la major part del citoplasma.

s el dissolvent de moltes substncies essencials.
Participa en un gran nmero de reaccions qumiques.
s la font donadora de protons per la fotosntesi.
Estableix lestructura vegetal (turgncia cellular i regulaci osmtica)
s la via de transport de substncies a travs de la planta (xilema i
floema)
Participa en la regulaci trmica de la planta.

Quan la transpiraci s major a labsorci degut a una manca daigua, la

planta experimenta canvis fisiolgics que afecten a les seves funcions vitals.
Els mecanismes afectats ms importants sn:
Prdua de turgncia cellular
Augment dels nivells dcid abcssic
Tancament dels estomes (menys [CO2] i fotosntesi)
Disminuci de la sntesi de la paret cellular i de les protenes
(taxa metablica baixa)
Cavitaci dels elements del xilema (aire als conductes).
Reducci del creixement i la reproducci.
Destrucci de la clorofilla.
Caiguda de la fulla.
Acumulaci de soluts orgnics.
3. MECANISMES DE LA PLANTA PER AFRONTAR LESTRS HDRIC
All llarg de levoluci, les plantes han desenvolupat mecanismes per
afrontar el dficit hdric. En funci de lestratgia utilitzada, les
plantes es poden clasificar en:
3.1. Mecanismes per escapar de lestrs hdric (ajust del cicle
biolgic):
Aquest mecanisme el duen a terme plantes que finalitzen el seu cicle
durant lestaci humida, abans del perode sec.
Plantes annuals (Terfits):
-

En zones amb poques de pluges i sequera molt marcades

Adaptar el cicle biolgic de la planta a un cicle anual el vegetal
germina, floreix i mor en el curs dun sol any podent coincidir
aquest amb lpoca de pluges.
La formaci de llavors queda per a lpoca amb condicions de
sequera.
La seva germinaci sactiva quan hi ha suficient aigua per a
completar el seu cicle vital.

Les llavors poden deshidratar-se fins a un 5% dhumitat sense

perjudicar-se (dormici o latncia) implica que no poden germinar
tot i tenir prou aigua.

Plantes gefites:
-

Prdua de brots per pasar lestaci desfavorable.

Presncia de gemmes subterrnies que brotaran quan sacabi el
perode de sequera fent servir les reserves (elaborades en el
perode favorable anterior) guardades als rgans subterranis
(bulbs, rizomes o tubercles).

Plantes reviviscents (poiquilohidros):

-

No tenen mecanismes per regular el seu contingut hdric.

La quantitat daigua que presenten les seves cllules sequilibra
rpidament amb la quantitat present al medi.
Poden aguantar dessecacions en estat latent i continuar el cicle
vital en hidratar-se.

Exemple: Selaginella lepidophylla plantes de ressurrecci

-

Poden aguantar fins a 10 anys de sequera sense morir

Zones desrtiques
No t flors i es reprodueix per espores
En poques de sequera, quan sevapora laigua de linterior de les
cllules, les sals anteriorment dissoltes es concentren
Per a qu les cllules no morin per un excs de salinitat, la trehalosa
(un disacrid hidratat) ret aigua
els cristalls de sucre es dissolen en tornar a entrar en contacte amb
laigua i el metabolisme de la planta torna a reactivar-se (estava
paralitzat).

3.2. Mecanismes per tolerar lestrs hdric

Plantes que viuen amb dficit hdric i el pateixen, per sadapten per
tolerar-lo i reduir la seva necessitat daigua o les prdues daigua.
Distribuci i disminuci del nombre destomes:
- Estomas - aberturas o poros microscpicos formados por un par de clulas
(oclusivas o guarda) cuya funcin es regular el intercambio gaseoso y la
transpiracin (en la cual se pierde la mayor parte del agua de la planta).
- En condiciones ambientales donde predomina el dficit de agua en plantas
(a. ridos y/o secos), se ha comprobado que el nmero de estomas se
reduce o es nulo para evitar una mayor prdida de agua en la planta
- caso de las plantas crasulceas y cactcies
- Tipos de estomes:

En muchas Gimnospermas y en hojas de plantas xerfitas, los

estomas estn hundidos y como suspendidos de las clulas anexas
que forman una bveda, u ocultos en criptes.
En plantas de ambientes hmedos los estomas estn elevados.

- Tancament estomtic:
Mecanisme fisiolgic de resistncia a lestrs hdric de totes les plantes.
Aquesta resposta s catalitzada per lhormona cid abscsic (ABA) per
a reduir levaporaci des de lrea foliar.
- El tancament dels estomes no afecta equitativament a la transpiraci que
a la fotosntesi, ja que hi ha un marge de temps desprs del tancament, on
la transpiraci es veu ms afecta que la fotosntesi.
- Hi ha perodes determinats del dia (migdia), quan fa ms calor i hi ha
dficit hdric perllongat i sever, els estomes els tanquen
completament, mentre que a les primeres hores del mat sobren, aix
com cap al vespre, quan fa ms fresca.
- Mecanisme de tancament dels estomes: En presncia de dficit hdric,
quan disminueix la pressi de turgncia a les cllules guarda, es
tanquen parcial o totalment els estomes. En canvi, quan aquestes
cllules somplen daigua, sobren els estomes.
Disminuci de la radiaci absorbida:
- Algunes plantes redueixen la radiaci mitjanant moviments
foliars, colors clars i brillants per augmentar lefecte albedo o amb
la presncia de pls, tricomes i escames (elements reflectants) sobre la
superfcie de les fulles que fan:
Ms reflectant la superfcie foliar disminuint la radiaci absorbida
i la temperatura de la cutcula, reduint la evapotranspiraci.
Ajuden a retenir laire humit en la superfcie de la fulla, reduint
la temperatura i les prdues daigua per transpiraci.
Reducci de lria foliar:
- Se ha demostrado que la disminucin del rea foliar reduce la
transpiracin en hojas expuestas a fuertes radiaciones, esto es,
mejora la eficiencia en el uso del agua.
- Puede verse afectada por variaciones nutricionales y/o de humedad, de
intensidad lumnica, de temperatura, entre otros.
- La reduccin minimiza la superficie transpiratoria, disminuye el rea
fotosintetizadora, haciendo que la suculencia est obligatoriamente
asociada a la presencia de tallos fotosintetizadores.
- Adaptacin obserbable en plantas que viven en zonas ridas o
semiridas .
Estructura esfrica:
- Reduieix al mxim la superfcie exposada/unitat de volum.
- Ajuda a fer front a la insolaci.
- Mnimes prdues per transpiraci i capcitat mxima
demmagatzematge daigua.
Exemple: Echinocactus grussonii cacto caracterstico del centro de
Mxico amenazado de extincin en estado salvaje. Las formas esfricas,
tallos leosos y hojas pequeas pero gruesas o suculentas facilitan la
supervivencia de las plantas en el desierto por ser las ms eficaces para
hacer frente al calor y a la deshidratacin.
Plantes suculentes o crasses:

- Almacenan importantes reservas de agua en las hojas (casos del

Aloe, Yucca, Agave), en el tallo (cactceas, Euphorbia...) o, menos
frecuentemente, en las races (Asparagus, Pachypodium...) -> aumentan
de volumen adquiriendo formas globoses.
- En periodos de lluvia las plantas suculentas absorben grandes
cantidades de agua. Despus, podrn vivir de las reservas
consumiendo ese lquido durante el tiempo de sequa -> hay plantas
suculentas capaces de mantenerse hasta 2 aos sin necesidad de lluvia.
Cutcula gruixuda i modificaci foliar:
- Las plantas pierden agua a travs de la cutcula, aunque en menor
proporcin que la que pierden por la transpiracin estomtica.
- En algunas xerfitas, como la candelilla Euphorbia antisyphilitica son
frecuente los depsitos de lquido en los tallos que reducen la transpiracin
o la existencia de un depsito de lpidos en las paredes de las clulas
del mesfilo.
- Produccin y el depsito de resinas (capa hidrfoba) en el follaje y
tallo de muchas xerfitas para reducir la transpiracin.
- En otras xerfitas, como cactceas y agaves, se presenta un
engrosamiento de la cutcula.
- Les orqudees, han desenvolupat un teixit especialitzat (velamen)
que envolta les arrels, un tipus depidermis formada per capes de
cllules mortes fent gruixudes les parets cellulars - teixit protegeix
les arrels de danys, absorbeix aigua en temporades de pluja i fa de
barrera que impedeix la prdua daigua per transpiraci en
temporades seques.
- Absncia de fulles i presncia despines en el seu lloc
- Les espines sn avantatjoses perqu redueixen la superfcie de
transpiraci -> tenen una secci cilndrica-cnica que impedeix que tot
lrgan es trobi exposat al sl al mateix temps,
- Reserves daigua al seu interior.
- Al tenir espines en comptes de fulles, realitzen la fotosntesi a la tija.
Plantes C4 i CAM:
C3: Precursors de les plantes C4 i de les CAM. Fixa el CO2 formant
una molcula de 3C i mant els estomes oberts durant el dia,
mentre hi ha llum. Aquest tipus de plantes fixen el CO2 realitzant el
cicle de Calvin, catalitzat per lenzima Rubisco.

C4: grup de plantes que ha desenvolupat un metabolisme ms

eficient de cara a captar CO2 en condicions daltes
temperatures i llum, ja que el capten en un menor grau
dobriment estomtic i aix estalvien aigua (es fixa ms carboni
per molcula daigua perduda), tenint avantatges als climes
calorosos. Presenten un major gast energtic per fixar cada
molcula de CO2, per ho compensen amb una major eficincia en
ls de laigua, un major creixement i una major eficcia en la
fotosntesi a temperatures altes.

CAM: El mecanisme destalvi daigua s mxim perqu tenen una

separaci temporal entre la fixaci de CO2 i la descarboxilaci per
Rubisco. Les CAM fixen CO2 per la nit en forma de malat, que
durant el dia el descarboxila la Rubisco i tenen els estomes
tancats. El flux de sortida daigua depn de lhumitat exterior

i, per aix, els estomes noms sobren per la nit, quan la

humitat s major. Presenten un major gast energtic per fixar
cada molcula de CO2 i t creixement lent.
3.3. Mecanismes per evitar lestrs hdric
Plantes que viuen amb dficit hdric per no el pateixen perqu obtenen
laigua de fonts alteratives.
Obtenci daigua fretica:
-

Eviten el dficit hdric produint grans xarxes radiculars podent

arribar a les capes subterrnies amb fluxos daigua fretica.
Presenten la part aria petita i les arrels llargues, grans i amb
poques arrels laterals.
Reproducci vegetativa mitjanant estolons, permetent el
desenvolupament del sistema radicular de la plntula mentre rep
aigua i nutrients de la planta mare.

Absorci de lagua atmosfrica:

-

Les plantes aries, com les epfites, absorbeixen aigua a travs

dels pls absorbents i cllules especials a les fulles, com les
bromelicies (Tillandsia spp.) del desert costaner, que absorbeixen
aigua atmosfrica a travs de pilositats a les fulles.
Tamb els lquens, molses i certes algues absorbeixen el
vapor daigua de laire.

Emmagatzematge daigua amb les fulles:

-

Plantes que emmagatzemen aigua en cisternes formades per la

disposici de les fulles.

Exemple: Alcantarea imperialis, pot retenir 8-12 litres daigua

entre les fulles disposades alternes i en espiral, sobreposant-se de forma
comprimida per formar una roseta basal que emmagatzema laigua de la
pluja en una cavitat central.
4. CONCLUSI:
Les plantes presenten diferents adaptacions per evitar lestrs per
dficit hdric:

Escapant de la manca daigua mitjanant ladaptaci del seu cicle

vital.
Evitant el dficit hdric mitjanant la cerca daigua de fonts
alternatives.
Tolerant-lo mitjanant adaptacions, algunes molt especialitzades
i daltres presents a moltes plantes ja que el dficit hdric el
poden patir totes elles (en diferents graus segons el seu
hbitat), per sobreviure als perodes de sequera.