Montserrat Bertran

RECULL DE POEMES DE NADAL PER LLEGIR, ESCOLTAR I RECITAR

Petit recull de poemes de Nadal de diversos poetes catalans, de diferents

poques i per a diferents edats i nivells.
Joana Raspall, Isabel Barriel, Salvat Papasseit, Joan Maragall, Josep Carner,
J.V. Foix, Miquel Mart i Pol, Jacint Verdaguer, Joan M. Guasch, ngel
Guimer, Toms Garcs, J.M Lpez-Pic, Mari Manent.
Nhi molts ms, aquesta noms s una petita mostra que es pot anar
ampliant!

Montserrat Bertran
JOANA RASPALL

Joana Raspall (Barcelona, 1913) s escriptora i

bibliotecria. Autora de tres diccionaris (de sinnims, de
locucions i frases fetes i d'homnims i parnims) i cultiva
sobretot el teatre infantil i la poesia.

EL TI
Hi ha un pila de llenya tallada
que ha portat el cami
per fer foc a la llar.
Amb el tronc ms gruixut que hem trobat
ja tenim preparat el ti.
Lhem tapat amb la vella flassada
que cada any ens el guarda el fred.
Ben arraconadet
li hem posat un pot daigua,
un poma vermella i crostons de pa sec,
que li agrada amb deliri.
Ben segur que dem, quan mel miri,
sols hi haur rosegons!
Ve del bosc; deu tenir set i gana.
Ara, aqu, com que est calent,
ben menjat i tranquil, es prepara
per quan tots cridem: - Caga, ti!
El ti sap que som criatures
i esperant treren llaminadures
li peguem, sens voler fer-li mal.
Ell tamb, trapasser,
barrejat amb torr
a vegades ens caga... carb!,
com a cstig per al ms llaminer.I ning no senfada; no cal.
s un joc de Nadal.

NADAL
Si aquesta nit sents una remor estranya
que, no saps com, tobliga a mirar el cel,
i enyores gust de mel
i tens desig duna pau que no enganya
s que a travs dels aires de la nit
tarriba aquell ress de lEstablia
de quan lInfant naixia
i selevava un cntic dinfinit.
Si ja no saps sentir-te pastoret,
2

Montserrat Bertran
ni aturar-te a entendre el bell missatge,
almenys, tingues coratge
de seguir el teu cam amb el cor net

NADAL
La nit de Nadal
el bosc sengalana;
els avets sestiren
per fer la sardana
entorn del Nad.
Una soca vella
no pot afegir-shi
i diu amb tristor:
Jo ja no sc bona
per res; no tinc branques.
Mes, pel cel ressonen
les veuetes blanques
dels ngels que diuen:
S, que vals! no ploris!
sers el ti!

NON-NON DE NADAL
Tomplir el bressol
de palleta fina
sense gens de boll,
sense gens de pols.
Encendr un bon foc
perfumat despgol
per fer-te el son dol.
Cobrir el teu cos
amb llenol blanqussim
mig teixit amb glria,
mig cosit amb creus.
Et far de flonjos
borrallons de llana
un mantell pels peus.
Et cantar un bres
amb la veu ms dola,
i quan ja tadormis
et besar el front.
Desprs, de puntetes,
tancar la porta
perqu no et desvetllin
els sorolls del mn.

Montserrat Bertran
ISABEL BARRIEL
http://poesiaula.blogspot.com/

ESCLAT DE LLUM
Esclat de llum,
tallet de plata,
estels al cel,
lluna blanca
fan de la nit
tresor i mgia.
Sirenes d'aigua,
follets i fades,
balleu la dansa,
que el Nadal s'atansa.

JO ET REGALO EL RAM DE NADAL

Una branqueta de grvol,
verd i vermell a les mans.
Vesc, avet, pinyes de plata amb lla:
jo et regalo el ram de Nadal.
Amb aromes de rosada i de camp,
de nits estelades i albades de blanc.
Amb colors d'aquarella hivernal,
de vida gebradora a fora i caliu a la llar.
Una branqueta de grvol,
verd i vermell a les mans.

Montserrat Bertran
MIQUEL MART I POL

Miquel Mart i Pol (Roda de Ter, Osona, 1929-2003). s un

dels poetes en llengua catalana ms populars i llegits. La
seva trajectria ha estat llargament guardonada i
reconeguda,

ARA QUE LANY SACABA

Invoco els dies clars, ara que s
que men desposseeix el temps.
No em vull
subjecte a cap designi que no pugui
sotmetre al ritme encs de les paraules.
A poc a poc, desfaig els rulls del vent.
La font degota lenta i macompassa
la mirada i la veu.
Tot sen revela nou, per lespera
madorm les mans. Noms els ulls completen
el cicle tants de cops iniciat
i abandonat.
Propsits?
Quins propsits?
NADALA
Hem bastit el pessebre en un angle
del menjador, sobre una taula vella,
el pessebre mateix de cada any
amb la mula i el bou i lInfant
i els tres Reis i lestrella.
Hem obert innombrables camins,
tots dadrea a la cova,
amb correus de vells pelegrins
-tots nosaltres- atents a lauster caminar de la prova.
I en la nit del misteri hem cantat
les antigues canons
de la mula i el bou i lInfant i els tres Reis i lestrella.
I oferem la nit amb els ulls i les mans.
I cantvem molt baix, amb vergonya potser de saber-nos germans
de linfant i de tots en la nit de la gran meravella.
5

Montserrat Bertran
DESEMBRE
Quan ve nadal fem el pessebre
amb rius, muntanyes de colors,
el caganer, l'estrella, l'ngel,
el nen, la mare i els pastors,
cantem canons i i mengem neules,
tamb torrons i altres llamins,
i per arrodonir les festes
que omplen de joia grans i nins
ens aboquem a les finestres
a esperar els reis que van venint.

Montserrat Bertran
TOMS GARCS
Toms Garcs (Barcelona 1901-1993). Poeta i advocat de
professi, tamb s'interessa pel periodisme, l'edici, la crtica
literria, la prosa de dietari i la traducci.
s considerat "el poeta catal de la can", pel seu estil de
versos curts i estrofes regulars, i se l'identifica amb la poesia
neopopulista de Federico Garca Lorca i Rafael Alberti.

L'ARBRE DE NADAL

La Cova, pedra viva;

desert, el cam ral.
Sota una llum freda,
creix larbre de Nadal.
El freguen ales dngel,
hi canten els ocells.
Oh tenderol i prada!
oh verda branca al vent!
Les branques daquest arbre
la freda Cova han clos.
No deixen que sen vagi
lal calent del bou.
Pengem-hi els nostres somnis,
que aix els veur lInfant.
Taronges dor es tornen
a larbre de Nadal.

Montserrat Bertran
MARI MANENT

Barcelona, 1898-1988. Poeta, prosista, crtic literari i

traductor.

RONDALLA DEL BOU

El bou pesant, veient la gent
que tantes coses oferia,
diu que volia fer un present
al dol Infant de lEstablia.
I quan minv una mica el fred
que lInfant ja no plorava
sort amb pas lent, dins laire net,
sota la nit florida i blava.
Per donar a Du, pobre i humil
damunt la palla gloriosa,
vol abastar algun flam gentil
de lestelada tremolosa.
Va caminar per fondes valls
i resseguia la carena.
Sent el clar de tots els galls
per ja du la rica ofrena.
Saltant de goig i bruelant,
el bou baix de la muntanya,
i soferia al dol Infant
amb una estrella a cada banya.

Montserrat Bertran

J.V.FOIX
J. V. Foix (Barcelona, 1894-1987). Poeta influt pel
Noucentisme i fascinat per les avantguardes, ell mateix es
defineix com "un investigador de la poesia".

HO SAP TOTHOM, I S PROFECIA

Ho sap tothom, i s profecia.
La meva mare ho va dir un dia
Quan m'acotxava amb blats lleugers;
Enll del somni ho repetia
L'aigua dels astres mitjancers
I els vidres balbs d'una establia
Tota d'arrels, al fosc d'un prat:
A cal fuster hi ha novetat.
Els nois que ronden per les cales
Hi cullen plomes per les ales
I algues de sol, i amb veu d'albat,
Criden per l'ull de les escales
Que a cal fuster hi ha novetat.
Els qui ballaven per les sales
Surten i guaiten, des del moll,
Un estel nou que passa el coll.
El coraller ho sap pel pirata
Que amaga els tints en bucs d'escata
Quan crema l'arbre dels escrits;
Al capit d'una fragata
Li ho diu la rosa de les nits.
L'or i l'escuma d'una mata
Clamen, somnbuls, pel serrat:
A cal fuster hi ha novetat.
El plor dels rics salpa pels aires,
I les rialles dels captaires
Solquen els glaos del teulat.
Un pastor ho conta als vinyataires:
A cal fuster hi ha novetat.
El roc dels cims escampa flaires,
I al Port mateix, amb roig roent,
Pinten, pallards, l'Ajuntament.
El jutge crema paperassa
Dels anys revolts, a un cap de plaa,
I el mestre d'aixa riu tot sol.
El fum dels recs ja no escridassa
9

Montserrat Bertran
I els pescadors faran un bol,
Tot s silenci al ras de raa
Quan els ho diu l'autoritat:
A cal fuster hi ha novetat.
Els de la Vall i els de Colera
Salten contents, a llur manera,
I els de la Selva s'han mudat;
Amb flors de fenc calquen a l'era:
A cal fuster hi ha novetat.
De Pau i Palau-saverdera
Porten les mels de llur cinglera
I omplen els dolls de vi moscat.

Els de Banyuls i els de Portvendres

Entren amb llanes de mars tendres
I un raig de mots de bon copsar
Pels qui, entre vents, saben comprendre's.
Els traginers de Perpiny,
Amb sang barrada en drap de cendres,
Clamen dels dalts del pic nevat:
A cal fuster hi ha novetat.
Res no s'acaba i tot comena.
Vnen mecnics de remena
Amb olis nous de llibertat;
Una Veu canta en recompensa:
Que a cal fuster hi ha novetat.
Des d'Alacant a la Provena
Qui mor no mor, si el son s clar
Quan neix la llum en el quintar.
La gent s'agleva en la nit dura,
Tots anuncien la ventura,
Les Illes porten el sam,
I els de l'Urgell, farina pura:
Qui res no t, clarors dels cim
. La fe que bull no t captura
I no es fa el Pa sense el Llevat:
A cal fuster hi ja novetat.

10

Montserrat Bertran

JOSEP CARNER

Josep Carner (Barcelona, 1884 - Brusselles, 1970) s

conegut com "el prncep dels poetes catalans".
Renovador de la poesia, de la llengua i de la prosa. Crea
un nou estil de periodisme poltic.

ANY NOU
Ni lastrleg no sap, dia primer,
u rigors que un poc de vida ens dalla,
quines estrenes ens dar potser:
angoixa, amor, trasps o revifalla.
Natura s erta, sense afany ni esquer,
i laire s buit i la gelada calla.
Un salut regalima en el cloquer;
mor, a prop de lencert, lescorrialla.
Qui sap el que vindr i el que em deserta?
Nou any s nou engany; en vida incerta,
jo sc una ombra que sesmuny de frau.
Oh Veritat, tu sola coronada
ben al dell dels tombs de lestelada!
Sigues-me llei i certitud i pau.

CAN DE NADAL
Branca rompuda pel vent espectral
-un dia plena de fulles i rama!-,
dna'ns la flama, la flama, la flama
no de cap negra foguera del mal,
sin la flama del foc de Nadal.
Tu, vent geliu, el que fibla i somica,
no vns amb rfol missatge del mal;
cara a la llar fas un poc de musica
en tot forat assajant una mica
els flabiols de la nit de Nadal.
11

Montserrat Bertran
Balba enyorana, nafrada recana,
vegeu: de nit els estels van mostrant-se;
ah, no us pertoca de caure al fondal,
sin d'aprendre la dansa, la dansa
d'ngels i sants en la nit de Nadal.

12

Montserrat Bertran
JOSEP M. DE SAGARRA

Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 1894-1961).

Dramaturg, periodista, novellista, memorialista,
traductor i, per damunt de tot, poeta.

EL POEMA DE NADAL - (CANT IV)

El cam ens ha portat a Betlem!
Xiscla l'alegria nova!
Com hem vingut? No ho sabem!
Tampoc sabem si ho mereixem,
per som al davant de la cova!
Hem seguit els pastors dins la nit crua?
Tenim lull esgarrinxat
per lestrella? Tenim lnima nua
de tota veritat?...
Ai, no s pas hora de confessi
que escorcolli la sang impia!
s lhora del xisclet de lalegria,
o, si voleu, s lhora del perd,
de loblit de la carn i la can
dintre la llum de lestablia;
perqu som criatures mortals,
i si hem caigut tres cops al dia,
i si hem jurat en fals,
ecara ens queda al fons del fons
l'entendriment per a aquesta hora;
no estan cremats tots els racons!
Encara hi ha un nervi que riu
i el llavi esquerp es fa ms viu
mentre el rampell del mal recula
i en mig la palla flamejant
l'al del bou i de la mula
humitegen la pell de l'Infant!
El llavi esquerp, i el crit i el plor
no han oblidat nostra can,
que tot ho aviva i tot ho aclara,
i es va sentint el tendre so
de fa mil anys, de sempre i d'ara...
aquest so tan tan humil, tan de deb:
Qu li darem an el Noi de la Mare,
qu li darem que li spiga bo!...
13

Montserrat Bertran
s l'alegria, la gran alegria
de veure que encara tenim per consol,
la galta freda del Noi que somnia
i el ritme d'aquesta can de bressol!
s l'alegria de veure com passa
l trista sentncia del full consumit;
de veure que no es desglaa
el que s noms eixarret;
i tot all que ho engoleix la barcassa
que mena l'oblit!
De veure que aquesta llampant caravana
on ploren i riuen cent mil vanitats,
de tant que demana,
no troba paraula pels llavis pintats!
De veure que hem anat adelerats
i que amb les ungles hem tocat l'arrel
de tots el pecats daurats
i el baf de les roses vives,
i noms havem sentit
una mica ms de fel
al voltant de les genives
i en el fons del fons del pit!
s l'alegria, la gran alegria
de poder escanyar amb les mans
l'horrible sornegueria
de tots els respectes humans!
De sentir aquest xiscle nou
de llengua de criatures,
de ser igual que la mula i el bou,
de ser de fang com les figures
que no es mouen ni se'n van,
ni els importa res de fora,
perqu tenen al davant
las pell nua d'un infant
que plora!
L'alegria de pensar serenament
que de tot el bagatge de la vida,
de tot l'orgull passat i present
no hi ha res que ens crida;
no hi ha res que ens apagui la set,
ni ens ompli la mirada,
no hi ha res que ens escalfi aquest gran fred
de l'nima descarnada,
i noms aquesta mica
de can, aquesta musica
d'una Verge i un Infant
i un Fuster que la contempla,
t la fora enlluernant
que no t tot l'or del temple;
t un sentit tebi i pregon,
que no te cap veu inflada,
14

Montserrat Bertran
ni cap cincia del mn
ni cap mirtra encarcarada!
I aquesta can noms,
estranya, annima, lliure,
s'enganxa al llavi, desprs
de tant dubtar i tant somriure;
i ens dna un deliri foll,
i sentim el cor com salta,
i ens fa doblegar el genoll,
i ens humiteja la galta.
I sense saber per qu
aquest plor viu i ser
tot l'esperit ens amara
i anem reprenent el to
de fa mil anys, de sempre i d'ara:
Qu li darem an el Noi de la Mare,
qu li darem que li spiga bo!..."
En quin llavi de dona seria,
en quin lloc de muntanya o del pla
aquesta tonada floria?
Quina fou la primera que es trob
amb la blanca melodia
com una oreneta caada amb la m,
sense esquerperia?
Quina dona del meu pas,
amb aire amors i enyorads,
vestida de sarja i esclop,
per amb una veu molt clara
va cantar per primer cop
la can del Noi de la Mare?
Jo em penso que era de feixes foranes,
daquelles que van dur 1 arada al puny,
avesada a sentir les campanes
una mica de Iluny;
avesada a sentir el cop que pega
la destral que esmussa el fil;
i el cucut llaminer, que gemega
la segona quinzena dabril.
Una planta de bona figura,
i una cabellera sense desgavell;
i a la pell de la galta la pintura
del prssec novell.
Tres passades de verd de fageda
li mantenien un to daigua als ulls.
Per les coses dels altres muda i freda,
gens envejosa dels graners curulls!
I aquesta dona del meu pas,
sense cap esverament,
va trencar el seu viure gris
amb les estrelles dun infantament...
I es va lliurar del pes
15

Montserrat Bertran
i va tenir el seu fill, sens cridar massa,
com les ovelles que no saben res
daquell misteri tan estrany que els passa.
I estava tan contenta del fill seu,
que per fer-lo somriure crida i malda,
i com si contempls el fill de Du
se'l mirava adormit a la falda.
I mentre que sospira, violenta,
per la finestra, guarnida de gel,
va entrar una mena dalosa lluenta
que deuria venir del fons del cel.
I la dona guait com fugia
la visi estranya, de pressa i corrents,
i va sentir una gran rampell dalegria
que li crem la blancor de les dents.
I es va sentir la llengua baladrera
de flautes, de ferrets i cascavells,
com si tingus al pit una pomera
amb totes les branques guarnides d'ocells.
I del desig de muica fent tria,
perqu t ganes de dir la millor,
tot bolcant a l'infant que dormia,
li deuria sortir aquesta can:
"Qu li darem an el Noi de la Mare,
qu li darem que li spiga bo?..."
I mentre deia les dolces paraules,
la can anava escampant-se pel mn.
La van aprendre les fulles de menta,
i va enganxar-se al bec dels falciots,
al campanar les campanes movien
poc a poquet, el batall tremols:
"Qu li darem an el Noi de la Mare?"
Els grills somiquen damunt del rostoll,
i les aranyes, quan filen, la canten,
i les abelles brunzint sota el sol.
Totes les dones amb fills a la falda,
totes les dones la saben de cor!
Va caminant i baixant la muntanya,
la can arriba a la platja i al moll:
"Qu li darem an el Noi de la Mare?... "
canta la vela, que empeny el xaloc,
i el card que cruix l'arjau que grinyola,
i el fum de pipa que engega el patr.
Quan ve Nadal, la can del miracle
fa que tremoli l'esquena dels llops.
Fins els qui cremen i roben i maten,
si de menuts l'han sentida algun cop,
la volen dir i se'ls encalla la llengua,
la volen dir i els escanya la por!
Quan ve Nadal, la can del miracle
amb el pessebre de molsa i arbo,
ens fa pensar en unes ganes molt vives,
16

Montserrat Bertran
ens fa pensar en un desig de deb,
de donar coses al Noi de la Mare,
coses que vinguin de dintre del cor,
perqu si s llum i misteri que espanta,
perqu si aguanta la bola del mn,
t la carn nua ajaguda a la palla
i t les galtes mullades de plor,
i vol sentir-nos molt ms a la vora,
ben acostats al voltant dels pastors,
i vol sentir a la pell les nostres nimes
com l'al de la mula i el bou!

17

Montserrat Bertran
JOAN M. GUASCH

Barcelona, 1878 Barcelona, 1961. La seva poesia parteix

de l'xtasi maragalli i recull l'experincia de la vida
muntanyenca. Escriv glogues, idillis, madrigals i evoc
fades i goges, a la manera modernista.

CAN DE NADAL
Bruc i galzeran
per guarnir el pessebre
i un trosset de gebre
al raig de la font que tomba ventant,
bruc i galzeran.

18

Montserrat Bertran
JOSEP MARIA LPEZ PIC

Josep Maria Lpez-Pic (Barcelona, 1886 - 1959), poetaautor d'una ingent obra en vers -, prosista, intellectual
barcelon i editor. s un dels escriptors ms destacats del
Noucentisme.

HA NEVAT AL PESSEBRE
Perqu es distregui del fred
el dia de la nevada,
ngels, fan, al son dhivern,
coix amb plomes de nadala.

19

Montserrat Bertran
GUERAU DE LIOST

Guerau de Liost (Olot, 1878 Barcelona, 1933) s el

pseudnim literari de Jaume Bofill i Mates. Poeta, poltic destacat
del catalanisme conservador. Com a poeta fa una obra de
marcats arrels ruralistes. Seguidor de les teories lingstiques de
Pompeu Fabra, amb el seu amic Josep Carner, Liost va ser un
europeista convenut, molt atent a les novetats culturals i
poltiques que arribaven de l'altre costat dels Pirineus.

NIT DE NADAL
La gent reposa
colgada al llit.
El llop no gosa
moure brogit.
Dun vell estable
mal ajustat
la llum eixia.
Fuig el diable.
La nit s dia.
Jess s nat.
El bou recula
poquet a poc.
Decantat, mula,
per fer-li lloc.
Oh meravella!
Penja una estrella
de lembigat.
Les profecies
sn aquests dies.
Jess s nat.
La neu afina
xrrecs avall.
Canten el gall
i la gallina.
Els ngels broden
el cel destrelles.
Els pastors roden
amb vestits nous
perdent els bous
i les esquelles.

20

Montserrat Bertran
SALVAT PAPASSEIT

Joan Salvat i Papasseit (Barcelona, 1894-1924)conegut

sobretot com a poeta, s autor tamb d'articles,
manifestos, i altres proses de caire poltic i social. Fou un
dels principals poetes de la litera tura d'avanguarda. Va
ser influt pels cal.ligrames dApollinaire i pel futurisme de
Marinetti. Desenvolup una lnia lrica que lacost a la
poesia popular .

NADAL
Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca.
Aix el grup d'homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l'empedrat recolza
i els altres qui l'avencen, tots d'adrea al mercat.
Els de casa, a la cuina,
prop del braser que crema,
amb el gas tot encs han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m'apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,
i ja enyoren dem.
Dem posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som-.
Jess ja ser nat.
Ens mirar un moment a l'hora de les postres
i desprs de mirar-nos arrencar a plorar.

21

Montserrat Bertran
NGEL GUIMER

ngel Guimer va nixer a Tenerife el 1845 i va morir

a Barcelona el 1924. Fou dramaturg i poeta. La seva
extensa obra, el va fer un dels mxims exponents de
la literatura catalana de finals del segle XIX.

NADALA
Jo vull la taula parada
com el temps que era nin
a prop de la llar fumosa
baix el sostre revellit.
Sols vs i jo, la serventa,
tornem al casal antic :
tots els altres se nanaren
i mai ms han de venir.
Guarniu la taula ben llarga,
que hi cpiguen grans i xics,
que han nascut el Fill de lHome,
i s nit de goig esta nit.
Traieu la vaixella fina,
les estovalles de bri,
ompliu els pitxers de roses
com en temps que era feli.
Poseu un cap de taula,
la cadira del padr,
en l'altre cap la del pare
i la de la mare al mig.
A vora della la trona
de mon germanet petit;
jo masseur a laltra banda,
com en temps que van fugir.
Enceneu la llar dels avis,
mig cremat hi ha un tronc de pi;
lltim dia que es va encendre
quan la mare va morir.
I aneu-sen lluny, la serventa,
que mofeguen els sospirs,
i vull que sabeuri lnima
22

Montserrat Bertran
amb los records daqu dins.
Jo el rostre damunt la taula
posar ben abscondit
entre els braos que no troben
ning que estrnyer ac.
Amb mos gemecs denyorana
la taula far estremir;
millor que dringuin les copes
com si mests entre els vius.
La ventada en les escletxes
far ludol del mast
amb qui a lesc madormia
abraats com dos amics.
I per sobre de ma testa
la remor haig de sentir
de la gbia trista i sola
que mou el vent esta nit.
I ne la paret els filferros
veuran mos ulls enrogits
com els barrots dunes reixes
que passen sens mai finir.
En tant sentir per fora
com tresca la gent feli,
sonant ferrets i guitarres,
que el goig per tots sobrex.
I als vidres de la finestra
escoltar un dol brogit,
igual que si fos la mare
trucant amb el cap dels dits.
I, ai, que la mare no ha dsser
sin el palm que hi deix;
tan airs quan jo el portava
i ara trencat i ennegrit!

23

Montserrat Bertran

JOAN MARAGALL

Joan Maragall (Barcelona, 1860-1911), conegut

popularment com a poeta, s tamb autor dassajos
dinters ideolgic, cultural i poltic, i de traduccions.
Desperit romntic i partcip del moviment modernista, la
seva teoria de la "paraula viva" en poesia no tan sols t
una significaci esttica sin tamb humana, ja que entn
el fet potic com a manifestaci natural, no elitista,
prxima a la societat i capa dinfluir-hi.

ELS NVOLS DE NADAL

Els nvols de Nadal no s qu tenen
que sn manyacs: no posen
gens de malcia al cel:
pel blau purssim dolament s'estenen,
a la llum de la posta suaus s'encenen
i de nit deixen veure algun estel.
s una de les coses ms alegres
veure entre nvols els estels brillar.
Tenebres de Nadal, no sou tenebres;
ms hi veig en vosaltres
que no en el dia clar.
Ai, nit que vas passant silenciosa;
ai, nvols blancs que pels estels passeu;
ai, llum que no ets enlloc misteriosa;
ai, portal de Betlem, que ets tot arreu!
Quan me vulgueu donar ms alegria
parleu-me dels Nadals ennuvolats,
i cm veureu com infant que somnia,
que riu a lo que veu amb els ulls aclucats.

ELS REIS
Aquesta nit han passat
i han posat la m als balcons...
Els somnis dels infantons
han granat.

24

Montserrat Bertran
Cap a Orient se'n van tornant
a llur reialme confs,
a regnar-hi tot pensant
en Jess.
Heu sentit avui el cor
matinejador dels nens?
Heu sentit el rastre d'or,
mirra, encens?

25

Montserrat Bertran
JACINT VERDAGUER
Jacint Verdaguer (Folgueroles, 1845 - Vallvidrera, 1902) s
un dels escriptors catalans ms importants i representatius
del segle XIX. Contribueix a la Renaixena, des de posicions
catliques i conservadores, amb una obra que abasta poesia
pica i lrica, prosa narrativa i periodstica i literatura de
viatges, per la qual t una enorme repercussi popular.

CAN DE l'ESTRELLA
Jo us mostro el cam.
Seguiu-me, Reis nobles;
sc per reis i pobles
l'estel del mat.
Amb roba daurada
jo enfilo en l'atzur
el cam ms pur
que hi ha a l'estelada.
Rssec de claror
vaig deixant per rastre,
tinc corona d'astre
i aroma de flor.
Tres Reis tinc darrere
i un ngel davant
i a prop de l'Infant
un cel que mespera.
Gemadet i ros
vostre Fill, Maria,
a qui semblaria?
A qui, sin a Vs?

26