AROMATER

PIA

Elisabeth Gonzalez Rodrguez

Aromaterpia

Teraputica natural y medicina 2014-15

INDEX
1. Que s laromaterpia?
2. Historia de laromaterpia
2.1Els inicis de la humanitat
2.2Els egipcis
2.3Xina
2.4Grcia i Roma
2.5Abu Ibbn Sina
2.6Edat Media
2.7A laltre banda de loce
2.8Els segles XVII, XVIII i XIX
2.9Les essncies a lactualitat
3. Que son i com sobtenen els olis essencials?
3.1Destillaci
3.2Espremut
3.3Altres mtodes
4. Classificaci dels olis essencials
4.1Florals
4.2Ctrics
4.3Resines
4.4Herbals
4.5Baies i llavors
5. Mtodes dadministrar els olis essencials
5.1Inhalaci i vaporitzaci
5.2s tpic
5.3Ingesti
6. Olis base
6.1oli
6.2oli
6.3oli
6.4oli
6.5oli
6.6oli

dametlla dola
dos albercoc
de calndula
de coco
de jojoba
de germen de blat

7. Olis essencials bsics.

7.1Arbre del te
7.2Espgol
7.3Estrag
7.4Eucaliptus radiata
Pgina | 2

Aromaterpia
7.5Lavanda
7.6Llimona
7.7Menta piperita
7.8Taronger amarg (fulla)
7.9Palo de ho
7.10
Ravintsara
7.11
Sempreviva
8. Toxicitat i riscos relacionats amb els olis essencials
9.

Conclusions.

10.Bibliografia

Pgina | 3

Aromaterpia

1. Que s laromaterpia?
Laromaterpia es nodreix de la natura, utilitzant all que hi troba en
aquesta, flors, herbes, plantes, escora... es considera una disciplina
dintre de la medicina natural, que aprofita les propietats dels olis
essencial extrets de les plantes aromtiques, per tal de restablir lequilibri
i harmonia del cos i de la ment. Es fonamenta en un enfoc holstic,
considerant la persona com un
tot, harmonitzant la part fsica amb
lemocional, mental i espiritual
interrelacionant-lo tot. Forma
part
dun regim de curaci global que
intenta
buscar les arrels de la causa de la malaltia mas
que la simptomatologia, aix com despertar
la habilitat interna que te el cos
per
curar-se a si mateix, aconseguint un
estat
dequilibri.
Laromaterpia es concentra en el sentit de lolfacte i del tacte ja que es
dells que depenem per beneficiar-nos dels aromes. Els estudis han
demostrat que les persones responen a les olors a un nivell emocional
superior al daltres sentits. Un aroma pot desencadenar tota una
successi de records oblidats, ja que la zona del cervell associada amb
lolor
es la mateixa que la de la memria. La regi
olfactria es lnic lloc del
nostre cos on el sistema central
esta
relacionat estretament amb el mon
exterior, daquesta manera, els
estmuls olfactius arriben
directament a les centrals de
connexi mes internes del
nostre cervell. Mentre que el
tacte s un instint hum i una
necessitat fonamental,
influeix en el sistema nervis
autnom, relaxant i vigoritzant el cos al mateix temps, els estudis han
demostrat que fomenta la secreci dendorfines, les conegudes com les
hormones de la felicitat, que actuen com narctics naturals del cos al
reduir el dolor i produir una sensaci de benestar.

Pgina | 4

Aromaterpia

2. Historia de laromaterpia
Laromaterpia tal i com la coneixem avui es prou jove, uns 100 anys,
per realment son uns coneixements que venen de lluny, els nostres
avantpassats van aprendre el mtode a base de proba i error, mitjanant
el contacte amb el seu medi, la natura, observant els animals, quines

plantes menjaven quan estaven malalts, al adonar-se que

algunes plantes, llavors o arrels els feia estar millor quan tenien un
malestar, daltres no tenien efectes i algunes els feia estar pitjor produint
tot vmits o fins i tot la mort. Aquets coneixements es van passant de
generaci en generaci amb la resta de coneixements.
2.1

Els inicis de la humanitat

Les primeres civilitzacions van descobrir que cremar branquetes o fulles

dalgunes plantes produen efectes com ara estimular els sentits o
contrriament induir a la son, o be produir experincies mstiques o
religioses. Daqu lorigen de les ofrenes de fum als deus o a la natura
mes mgica.
Prcticament i sense excepci totes les civilitzacions han fet servir duna
manera o una altre els aromes a la seva vida quotidiana, ja sigui amb
finalitats medicinals, espirituals o cosmtics, algunes ho han fet de
manera tan singular que els seus coneixements encara avui son
empleats. Tots els pobles antics van considerar que certes plantes tenien
un carcter sagrat i les van oferir en ofrenes.
Se sap que ja al paleoltic sextreien matries greixoses premsant plantes
o be utilitzant altres mtodes, aix va ser habitual una vegada lhome va
passar a ser nmada. Amb el temps la humanitat va anar aprenent
quines plantes eren beneficioses i quines txiques.
A les coves de Lascaux, a Frana, existeixen coves amb pintures que
descriuen ls de plantes amb fins curatius i medicinals. Sestimen que
daten duns 18.000 anys abans de Crist. Tamb sha trobat un
alambique de terracota duns 5000 anys dantiguitat, exposat al museu
Taxila, del Paquistn. Es creu que es feia servir per produir aiges
aromtiques i qui sap si tamb olis essencials. Aix es curis perqu es
considera que la destillaci es va inventar fa nomes 1000 anys. Les
antigues civilitzacions es possible que estiguessin mes avanades que el
que es pensa.
2.2

Els Egipcis

Els antics egipcis ja disposaven duna exhaustiva classificaci de flors i

herbes, separant-les en diferents grups, tenint en compte els seus
aromes. Els olis y les essncies balsmiques, els ungents de perfums
intensos y les resines diludes en vi o algun altre alcohol eren les mes
emprades en medicina, cosmtica i per embalsamar als morts. Els
Pgina | 5

Aromaterpia
aromes eren tamb habituals a la seva vida quotidiana. El sol ara
homenatjat amb encens i
la lluna amb mirra per
exemple. En els jeroglfics
es pot llegir que els
sacerdots, exercien tamb
de metges, prescrivien la
mirra per alleujar
inflamacions i altres
ungents per curar diverses malalties. Tamb tota la quantitat dolis que
feien servir en les momificacions i els cosmtics rejovenidors per a
tractaments de bellesa. Al papir dEvers (1550aC) un papir mdic on
sexplica ls estes i freqent de laromaterpia a la medicina egpcia.
Sexplica que laromaterpia es feia servir de forma interna i externa per
combatre problemes de salut.
Els egipcis eren conscients de la capacitat dels aromes dafectar a les
emocions. Cada fara tenia diversos perfums propis fets per elevar els
esperits, dissipar els nervis, propiciar lamor, aportar tranquillitat o induir
a la agressi amb fins guerrers.
Les dones amb mes poder adquisitiu podien rebre massatges
daromaterpia desprs del bany. Les esclaves aplicaven els olis, que
rejovenien i perfumaven la pell. Loli de fusta de cedre era del preferits.
Aquestes dones egpcies fins i tot coneixien barreges aromtiques que
saplicaven com a anticonceptius.
2.3

Xina

La medicina tradicional xina te un gran coneixement de plantes i el seu

us medicinal des de abans del naixement de Jesucrist. Al llarg del riu groc,
fa 5000 anys, els xinesos feien servir fulles dajenjo i arrels de clamus
amb fins higinics. Hi ha varies obre antigues que parlen sobre les
plantes com Lherbari de lemperador Shen Nung (2700 aC) o La
medicina interna clssica de lemperador groc atribut a
lemperador Huang Ti (2650aC).
2.4

Grcia i Roma

A lantiga Grcia varen ser fora importants els coneixements de les

essncies aromtiques provinent dels egipcis, eren utilitzades sobretot
per perfumar el cos i la roba i per aromatitzar aliments. Hipcrates (460370 aC), el pare de la medicina occidental, defensa ls de les essncies
procedents de plantes aromtiques per sanar, recomanava els banys
aromtics i massatges diaris, va escriure als seus Aforismes que els
banys aromtics son tils en el tractament dels trastorns femenins
Escolapi o Asclepi, de qui era el smbol de la serp enroscada a una
estaca, smbol actual de la medicina, relacionada amb la troballa de
plantes medicinals. Aquesta associaci de la serp amb les plantes prov
Pgina | 6

Aromaterpia
de mes enll, de la Mesopotmia asitica, 2000 a. C. Explica la llegenda
que lheroi Gilagamesh, va sortir en busca duna planta que proporciones
la vida
eterna y cures al seu amic Enkidu, Gilagamesh desprs de
molt
buscar va trobar la planta al fons del mar i la va depositar
a la
riba dun llac mentre prenia un bany; per all va passar
una
serp que al veure lherba se la va menjar i per tal de
poder
escapar sense ser reconeguda va mudar de pell. Aquest
canvi
de pell va ser interpretat com a rejoveniment o renixer, es
daquest relat que sorgeix la serp com a smbol de
curaci.
Els
grecs van desenvolupar tamb lart de la perfumeria. Les
receptes dalguns perfums medicinals van quedar gravats a les pedres
de marbre dels temples dEscolapi i Afrodita, deessa del amor i la bellesa.
Es considera al primer aromaterapeuta de la historia a un grec,
Teofrasto, que va escriure un tractat denominat Relatiu a les olors En
el que analitzava els efectes dels diferents aromes sobre el pensament,
els sentiments i la salut.
Els romans van heretar gran part de la filosofia i cultura grega, se sap que
elaboraven preparats dolis pel cos i per perfumar les robes i ambients.
Els romans feien servir les herbes aromtiques per ungir a aquells que
havien assolit un rang social de privilegi o un cert grau inicitic. A roma
les hetairi o prostitutes feien servir els aromes en abundncia. Galeno,
metge dels gladiadors, prepara ungents i fins i tot una crema freda.
Els soldats romans portaven a la guerra mirra per les ferides. El seu
coneixements de les propietats de les plantes el van estendre pel mon,
all on anaven recollien plantes i sembraven llavors que portaven. A Gran
Bretanya van portar el julivert, la slvia, el roman i la farigola.
2.5

Abu Ibbn Sina

O tamb conegut com Avicena (980-1037 dC) va

nixer a Persia era metge i erudit, es considerat
linventor de la destillaci. ja es feia una
destillaci rudimentria per ell la va
perfeccionar, va engrandir el conducte de
refrigeraci i li va donar la seva tpica forma
despiral, aix permetia la condensaci del vapor
i la essncia resultant molt mes efica. El primer
oli essencial que va obtenir va ser el de roses a
partir de la rosa centifolia que es va fer molt popular com a perfum
femen i a la cuina i rebosteria rab.
Va escriure prop dun centenar de llibres entre ells el Cnon de
medicina que es va fer servir com a referencia a les escoles mediques
durant 500 anys, on menciona molts olis essencials, incloent la
camamilla, el cinnamom, l anet i la menta.
Pgina | 7

Aromaterpia
2.6

Edat Media

Algunes ordres religioses cultivaven les seves prpies plantes

aromtiques. Al segle XII la monja i escriptora alemanya Hildegard Von
Bingen va escriure un interesant tractat sobre herbolisteria, en el que va
exaltar les virtuts de les herbes aromtiques i va destacar les bondats de
la lavanda.
Els primers olis utilitzats a la medicina medieval varen ser el de lavanda i
el de roman. Durant les epidmies de la pesta negra els anomenats lliga
hansetica, confraria de apotecaris, es van fer coneguts per cremar com
a mtode de desinfecci, encensos resinosos de pi, xiprer i cedre, als
carrers, a les habitacions dels malalts aix com als hospitals. Aquesta
manera de fer estava avalada pel fet que els perfumistes que elaboraven
lencens no es contagiaven. A lactualitat tenim proves cientfiques que
confirmen lacci antibacteriana daquets olis essencials naturals.
Els perfums es feien servir a tota Anglaterra, degut a que la gent
prcticament no es rentava, aix que els perfums emmascaraven les
desagradables olors corporals.
Paracelso metge i alquimista sus va escriure a 1576 el Gran llibre de la
cirurgia on sostenia que el paper de lalqumia no era convertir els
metalls en or, sino desenvolupar medicines, especialment a partir de
plantes.
Durant el renaixement, els olis essencials es van fer servir mpliament i
la botnica formava part de lestudi de la medicina.
2.7

A laltre banda de loce

A laltre banda del mar tamb shan trobat testimonis de ls dels olis
amb finalitat curativa i ritual. La tradici medicinal xamnica es basa en
el principi de que les plantes son sagrades i que
aquesta condici transmet salut. Els xamans eren
el
membres de la tribu que sabien curar i coneixien
les propietats de les herbes i plantes i de com
utilitzar-les. Tamb feien servir les plantes amb
propietats allucingenes per posar-se en
contacte amb laltre mon.
A partir del SXVII els cientfics descobreixen
com aplicar els coneixements qumics a la
medicina, de manera que es va anar deixant
de banda els remeis mes naturals sent
reemplaats per productes qumics dacci mes rapida tot i que la base
de molts daquets remeis te com origen les plantes. A partir daquet
moment els olis van ser relegats a ls de la cosmtica i la perfumeria.
2.8

Els segles XVII, XVIII i XIX

Pgina | 8

Aromaterpia
Durant el S. XVII la pesta va tornar a aparixer i les herbes aromtiques
es van popularitzar, els perfumistes varen gaudir de immunitat a la
pesta per estar rodejats dels olis essencials. Els olis es feien servir a la
medicina tradicional per combatre un gran numero de malalties.
Durant el S. XVIII prcticament tots els especialistes en plantes i
medicina feien servir els olis essencials. Les barreges es feien a les
farmcies de lpoca, cada una amb el seu segell particular.
Els cientfics del S.XIX van identificar alguns dels constituents qumics
dels olis i els varen batejar amb noms com geraniol i citronellol. Aix va
portar al desenvolupament de copies sinttiques dels constituents
principals dels olis. Ls de les plantes i els olis essencials va disminuir
de forma important mentre que les farmacutiques comenaven a fer-se
fortes.
Per moltes drogues sinttiques poden produir nombrosos efectes
secundaris i ser txics i nocius en contra dels olis essencials.
2.9

Les essncies a lactualitat

A principis del segle XX les essncies tornen a adquirir importncia

gracies al qumic francs Rene M. Gottefosse, considerat el pare de
laromaterpia actual per ser qui va utilitzar la paraula per primera
vegada, 1937, per a referir-se a un treball realitzat amb olis essencials.
Gottefosse va verificar que els olis tenien moltes virtuts antisptiques i
curatives, va demostrar que a traves de la pell, lorganisme pot absorbir
substancies greixoses que tenen una estructura molecular petita.
El qumic es va interessar pels olis quan en 1928 va patir un accident, es
va cremar la ma al seu laboratori i va recordar que la lavanda curava les
cremades, va submergir la ma en lavanda pura. La seva curaci va ser
tan rapida i positiva que es va posar a estudiar els olis essencials per
descobrir quins mtodes eren mes idonis i quin efecte tenien sobre el
sistema nervis.
Als treballs de Gottefosse es van sumar el daltres cientfics, durant la
segona guerra mundial el metge Jean Valnet va comprovar el gran
potencial de les plantes medicinals tractant amb molts dels ferits. En
1964 va publicar Aromatheraphie, obra en la que descriu els casos amb
els quals va tenir xit incloent el testimoni del pacients. Al 1982 es va
tornar a reeditar sota el ttol de Practice of the Aromatherapy, aquets
llibre es responsable de que actualment es consideri aquesta disciplina
com a terpia.
A Londres Marguerite Maury (1895- 1964), va obrir la primera clnica de
aromaterpia utilitzant els olis amb massatges i va introduir el concepte
de prescripci individual. Va escriure un llibre, The secret of life, que
tracta el rejoveniment. Aquesta terpia de forma holstica va sorgir a
estats units tot i que en la actualitat esta reconeguda a Franci i a Gran
Bretanya.

Pgina | 9

Aromaterpia
Avui en dia esta estesa a tot el mon i no es posa en dubte de les
propietats beneficioses dels olis essencials. Cientfics com P. Franchome,
D.Pnol y Fhanel han dedicat mes de 20 anys a la
investigaci dels olis essencials en relaci als
processos metablics i bioenergtics dels essers
humans. Recentment en diversos estudis sha
comprovat el us positiu del olis en diferents malalties
pulmonars, otorinolaringologies, heptiques, del
sistema digestiu, de la pell.... son molt recomanats
sobretot per tractar malalties de tipus nervis, els banys amb essncies
tonifiques i retornen els seu equilibri al organisme quan aquet es troba en
crisis.
Laromaterapeuta Martha Szaga diu: La mare Terra guarda els seus
dons a lenergia dels seus fruits, de les seves flors, de les seves herbes i
de les seves fustes: depn de quines i de com les utilitzem podrem
recuperar la mgia natural dels aromes.
Actualment en alguns hospitals saromatitzen les habitacions amb
lavanda per afavorir la relaxaci dels pacients i prevenir infeccions, a Jap
sutilitza el perfum de menta al llocs de treball per afavorir la
concentraci. A molts establiments de tot el mon es fan servir perfums
amb bona olor per fer que els consumidors romanguin mes estona i per
tant comprin mes.

3. Que son i com sobtenen els olis essencials?

Les plantes aromtiques fent servir els nutrients del terra i de laigua i
amb la llum del sol produeixen essncies fragants a les seves cllules
excretores, en un procs denominat fotosntesis. Aquestes essncies
produdes de forma natural per les plantes atreuen a insectes
beneficiosos per elles, per ajudar a la pollinitzaci, i desanimen a altres
insectes que se les menjarien o farien mal a la planta.
En moltes de les plantes aromtiques aquestes cllules excretores les
trobem a prop de la superfcie, a les fulles o flors i al passar al costat de la
planta i tocar-la deixen anar aquestes fragncies a laire. Es considera
que la bellesa i la mgia daquestes essncies es el cor aromtic, la fora
de la vida o energia, lnima o esperit de la planta.
Al destillar les plantes aromtiques les essncies son sotmeses a canvis
qumics convertint-les en olis essencials.
Les principals caracterstiques dels olis essencials:
Els olis essencials tenen una caracterstica comuna i es que nomes es
dissolen en olis grassos o en alcohol, no es dissolen en aigua. Aix te
unes conseqncies a lhora de fer-los servir.

Pgina | 10

Aromaterpia
Els olis essencials tenen una concentraci e intensitat molt elevada,
en mots casos per obtenir un kilogram doli essencial ens faran falta mils
de kilograms de fulles o ptals de flors, com es el cas de les roses per
exemple. Amb aix saconsegueixen els intensos efectes que
laromaterpia te sobre lorganisme fsicament, mentalment i
emocionalment.
De Consistncia oliosa; que no grassos; poden ser mes o menys fluts i
a vegades de tipus resins.
Amb una Alta volatilitat, els olis essencials sevaporen amb fora
facilitat; son substancies mes lleugeres que laigua.
Tenen Coloraci tot i que sense grans variacions es poden distingir per
la seva coloraci, alguns son incolors.
La seva conservaci a de ser especial, es precs guardar-los en flascons
de vidre opac i mantenir-los ben tancats per tal de preservar-los de lacci
de laire, la llum i la humitat, ja que a diferencia dels olis fixes o de altres
lpids, els olis essencials sevaporen, es desvirtuen i perden les seves
propietats.
Lobtenci dels olis la fem per destillaci, majoritriament mitjanant
lextracci com a vapor daigua a baixa pressi. Noms per destillar els
ctrics, (llimona, taronja, mandarina...) es fa servir un altre mtode,
lespremut mecnic en fred de la pell. Hi ha altres mtodes dobtenci
dessncies per llavors ja no les podrem considerar olis essencials sino
essncies i son utilitzades a la industria del perfum per no a lmbit de la
medicina natural de laromaterpia.

3.1

Destillaci:

Es el mtode dextracci dels olis essencials mes utilitzat i mes

econmic. Molts historiadors atribueixen els descobriment de la
destillaci a Avicena, tot i que com sha comentat, segurament abans
ja es coneixia un procs mes primitiu. Es necessari conixer be el
procs i ser una mica hbil per no perdre la preuada essncia.
Algunes plantes es destillen directament, daltres shan de deixar
reposar uns dies o fins i tot assecar-les primer.
Durant la destillaci la planta es escalfada, mitjanant aigua bullint o
vapor, aquest calor fa que la planta es descompongui i alliberi els olis
essencials. Aquest oli juntament amb el vapor es portat per una
canonada fins a un dipsit de refrigeraci don sortir en forma liquida
cap a un tanc. El lquid obtingut es una barreja doli i aigua aix fa fcil
la seva separaci. Els olis essencials, que son mes lleugers que el

Pgina | 11

Aromaterpia
aigua, floten a la superfcie mentre que els que son mes pesats, com el
de clau, senfonsaran.
Laigua que es fa servir simpregna amb laroma i es reciclada, es pot
fer servir com aigua perfumada com la de lavanda o la de rosa, es
lanomenat hidrolats.
Segons el tipus de
partcula que
contingui el oli el
podrem classificar en
olis de notes altes,
mitjanes o de notes
de base.
Olis de notes
altes: Son els que contenen les molcules mes petites per tant mes
voltils, sevaporen mes fcilment. Laroma desapareix en 24 hores.
Son olis de notes altes els de alfbrega, aranja, llimona i llima i
leucaliptus. Tendeixen a ser estimulants i revitalitzadors.
Olis de notes mitjanes: Son els olis que estan al mig, les seves
molcules no son les mes petites ni les mes grans. Tenen un aroma
que pot durar entre dos i tres dies. Ho son la camamilla, el gerani i la
lavanda. Solen tenir un efecte equilibrant i afecten al metabolisme
general aix com als sistemes corporals com el procs digestiu i la
menstruaci.
Olis de notes de base: Les seves molcules son les mes pesades,
per tant les menys voltils. El seu aroma pot durar com a mnim una
setmana. Per exemple lencens, la mirra, neroli, ptxuli. Tendeixen a
tenir una capacitat relaxant i sedant.
De la primera destillaci obtindrem un oli essencial de mes qualitat,
per es pot fer una nova destillaci, aquest procs es conegut com
rectificaci. Aquestes noves destillacions produeixen un oli mes
econmic que no es apte per a ls en aromaterpia.
3.2

Espremut:

Aquest mtode esta reservat per a membres de la famlia dels ctrics,

com la bergamota, laranja, llimona, llima, mandarina i la taronja.
Lessncia que es busca es troba en petites quantitats en petites
cavitats sota la superfcie de la pell. Originalment aquest procs es feia
amb les mans. Se espremia la pell del ctric i es recollia el lquid en una
esponja, una vegada aquesta estava saturada sespremia a una
galleda. Aix donava uns costos molt elevats, actualment es fa amb
premses mecniques. Molt de loli de taronja prov destats units, de
fabriques de suc, per aquest oli no es el millor per fer servir en
aromaterpia ja que aquets cultius estan tractats amb pesticides i
Pgina | 12

Aromaterpia
fertilitzants que contaminen lessncia. Els olis de ctrics recomanables
per a aromaterpia haurien de ser el provinents de fruita orgnica.
3.3

Altres mtodes:

Com ja sha dit hi ha altres mtodes dextracci, per no produeixen olis

per al us de laromaterpia. Son:
Extracci amb dissolvent: Es fa servir amb flors, gomes i resines.
Produeix absoluts i resinodes. Es fa servir per obtenir una major
producci o per a olis que no es poden obtenir mitjanant un altre
procediment. Per exemple al gessam li afecten negativament laigua
calenta i el vapor.
Absoluts: Laroma es estret amb dissolvents hidrocarbonats, com el
benz o el hex. El material de la planta es cobreix amb el dissolvent i
sescalfa lentament per dissoldre les molcules aromtiques. El
dissolvent extreu lolor i desprs es filtrat obtenint una substancia
solida, semblant a la cera, que conte un 50% de cera i un 50% doli
voltil. Aquest mtode es fa servir amb la rosa, el gessam i el neroli.
Per sempre queda una resta de dissolvent. Per aquest motiu un
absolut no pot ser tan pur com un oli essencial destillat.
Filtrat: Es el mtode mes modern de extracci, i es mes rapit que la
destillaci. Lequip es molt mes simple. Un nebulitzador de vapor es
passa sobre la planta, que esta penjada per dalt. Cau un lquid
composat doli i vapor condensat, es deixa refredar. Sobt una barreja
doli essencial i aigua com al procs de destillaci, que pot ser
fcilment separable. Es un mtode que promet per encara shan de
fer mes assajos per veure com es comportes aquests olis en
aromaterpia.
Maceraci: Per a aquest mtode les plantes es colloquen a una tina
amb oli vegetal escalfat, aix fa que es descomponguin les cllules de
les plantes, provocant labsorci dels olis essencials. Sagita durant uns
dies. Loli resultant es filtra i sembotella i esta llest pel seu us en
massatges. Exemples dolis extrets amb aquest mtode son els de
pastanaga, calndula i hipric.

Pgina | 13

Aromaterpia

4. Classificaci dels olis essencials

Segons les seves propietats, els olis els classificarem com a Florals,
ctrics, resines, tiges i fulles:
4.1
Florals: Sobtenen per destillaci de flors i tenen propietats
equilibrant, calmants, regeneradores i antidepressives. Ajuden a
potenciar la sensualitat femenina, actuen
a nivell emocional. Es corresponen amb
notes mitges- altes. En cas dembars no
es recomanable el seu us ja que ajuden a
la aparici del cicle menstrual. Poden ferse servir per problemes de lrgan
reproductor. Poden ser les de: Espgol,
lavanda, camamilla, neroli, rosa, ylang-ylang.
4.2

Ctrics: Sobtenen per l espremut de la seva pell i tenen

propietats refrescant, relaxants i astringents.
Actuen a nivell mental. Es corresponen a notes
altes, per tant es volatilitzen mes rpidament.
Sha de tenir la precauci de no prendre el sol
just desprs de la seva aplicaci ja que son
fotosensibles. Algunes delles son: llimona, mandarina,
taronja dola, aranja, bergamota....

4.3
Resines: Son els obtinguts de la destillaci de les escorces,
resines i arrels dels arbres o plantes. Tenen propietats
balsmiques, antiarrugues i regeneradors. Faciliten la
meditaci o aporten equilibri i serenitat. Actuen a
nivell espiritual. Es corresponen a notes baixes:
cmfora blanca, canella, gingebre, encens, mirra,
sndal...
4.4

Herbals: sobtenen per destillaci de les fulles, tiges o planta

complerta. Tenen propietats antisptiques, purificants, desinflamants
i reguladores. Actuen a nivell fsic. Es corresponen a
notes mitjanes, generalment: Alfbrega, canyella fulles,
citronella, gerani, Eucaliptol, menta piperita, niauli, pi,
farigola...

4.5
Baies i llavors: sobtenen per destillaci dels fruits. Tenen
propietats circulatries, desinfectants i
estimulants. Actuen a nivell fsic. Es
corresponen amb notes mitges- baixes,
generalment: Ans estrellat, ans verd,
xiprer, fonoll, pebre negre...

Pgina | 14

Aromaterpia

Pgina | 15

Aromaterpia

5. Mtodes dadministrar els olis essencials

Els mtodes mes habituals dadministrar els olis son:
Inhalaci, vaporitzaci, banys aromtics, massatges teraputics, ingesti.
5.1
Inhalaci i vaporitzaci:
Es tracta de la aspiraci directa dels aroma dels olis essencials que, a
traves del sentit del olfacte les essncies son absorbides a traves dels
pulmons, i des de els alvols, aquestes son difoses als capillars
circumdants arribant a la circulaci en general. Arribant fins al cervell
per a exercir la seva acci. A la zona olfactiva es produeix una relaci
involuntria i automtica de recepci amb el mon exterior (a traves de
les olors), de manera que els estmuls i senyals olfactius arriben
directament a les centrals de connexi internes. Aix fa que un aroma
pugui despertar a mes de sensacions
purament fsiques, agradables o
desagradables, sensacions de tipus
psicolgic o mental: activaci de la
memria a travs de un record. El nostre
benestar general depn molt mes del que
ens pensem del sentit del olfacte, aquest
sentit no nomes controla funcions corporals
inconscients, sino que influeixen en el nostre mon emocional.
Es conegut com un dels mtodes mes rapits i directes. Serveix per
combatre les malalties de les vies respiratries. Podrem recorre a
aquest mtode per alleugerar rpidament les nusees, cefalees i per
la relaxaci. La avantatge principal daquest mtode es que es pot
efectuar en qualssevol lloc i moment. Utilitzarem a mes de laspiraci
directa de les olors, difusors que difonen la olor a lambient.
5.2
s tpic:
La aromaterpia actua sobre el sistema nervis ajudant a la relaxaci i
activant els sentits, multiplica els seus efectes si ho combinem amb
massatges sobre la pell, ja que aconsegueix, a traves del massatge,
eliminar lestrs, el mal mes important del esser hum modern. Tamb
ho podem fer amb banys aromtics, que poden ser de cos complert, a
la banyera, o limitant-los a certes parts del cos, com mans o peus.
Ls tpic de les essncies a
travs de la pell te una acci
immediata i directa. Per la finor
i la composici orgnica de les
molcules dels olis, aquestes
son absorbides per la pell,
accedint a traves de la xarxa
de capillars al torrent
sanguini, i fan arribar els seus
efectes al conjunt de lorganisme. A mes, estimulen al seu pas la
regeneraci de les cllules dels diferents teixits i potencien la salut de

Pgina | 16

Aromaterpia
la epidermis protegint-la de grmens, bactries i altres substancies
txiques.
5.3
Ingesti:
Es tracta dingerir el olis essencials. Es el mtode menys habitual
perqu els seus efectes son mes lents. En aquest cas les dosis han de
ser molt exactes i controlades, prescrites a cada pacient per un metge
aromaterapeuta.

6. Olis base

Els olis essencials estan molt concentrats en estat pur i no han de fer-se
servir directament sense diluir sobre la pell. Per tant necessitrem un
mitja natural que ens vagi be. Aquest mitja es un oli vegetal de llavor o
os, es el que anomenem oli base o fixe.
Loli base que escollim ha de ser premsat en fred. Els olis premsats en
calent son mes barats per la qualitat no es prou bona per a la
aromaterpia. Ha de ser un oli sense refinar i sense cap tractament
qumic.
No son recomanats en aromaterpia els olis
minerals ja que aquets poden arribar a obstruir
els
porus, i no tenen els constituents que
tenen els olis vegetals que
nodreixen i beneficien la pell amb
les vitamines i minerals i
propietats teraputiques
exclusives que contenen. Loli
mineral es sol fer servir a la industria cosmtica per que no es posa ranci,
per roman a la pell i limpedeix respirar.
6.1

Oli dametlles dolces:

Loli dametlles dolces es, segurament, loli base mes fet servir en
aromaterpia. Es diu que ja ho feia servir la dona de Napole.
Es un oli extret mitjanant un premsat en fred de les pepides de les
ametlles dolces, es ric en vitamines (incloent la vitamina E) i conte
cids grassos monoinsaturats i poliinsaturats.
Es til per a tot tipus de pells, indicat principalment per a pells seques,
inflades o prematurament envellides. Tamb beneficis per alleujar el
picor de dolncies com lczema.
Aquest oli sabsorbeix molt fcilment per la pell i no es molt pesat, ni
dens, ni enganxs. No te una olor forta. Recomanable com a oli base
al 100%.
Loli dametlles amargues, altament txic, no sha de fer servir mai en
aromaterpia.
6.2

Oli dos dalbercoc:

Sextreu mitjanant el premsat en fred de los de lalbercoc. Es molt

semblant a loli dametlles dolces i al de os de prssec. Es compon
dcids grassos monoinsaturats i poliinsaturats, vitamines i minerals.

Pgina | 17

Aromaterpia
Indicat per a tot tipus de pell, especialment seques, sensibles e
inflades o prematurament envellides.
Pel seu preu elevat es sol fer servir barrejat amb altres. Es excellent
per una crema facial.

6.3

Oli de calndula:

Es un oli macerat. Te propietats antiinflamatries, curatives i

relaxants, molt beneficis per a les dolncies cutnies. Es de gran
ajuda per a mans i peus esquerdats. Tamb va be per a els varius,
problemes circulatoris, lceres a les cames i llagues. Serveix per
alleujar els pits de les mares que alleten als seus bebs.
Pel seu preu es fa servir barrejat al 10%, es pot fer servir sol.
6.4

Oli de coco:

Loli de coco sha descalfar i refinar per a aconseguir un oli con el que
poder treballar. Tot i que ajuda a aconseguir un bronzejat, no es
aconsellable a laromaterpia com un oli sencer. Es de molt ajuda en
cosmtics i preparats capillars.
6.5

Oli de jojoba:

Loli de jojoba no es realment tal, sino una cera liquida provinent

dArizona, Califrnia i Mxic. Es va descobrir que aquesta cera tenia
les mateixes propietats que loli desperma de balena i ha ocupat el
seu lloc a la industria dels cosmtics.
Sobt dun premsat en fred de los que conte la cera liquida. Conte
cid mistric, protenes i una substancia cerosa similar al collagen.
Es un oli groc i molt estable, no soxida fcilment i no es posa ranci. Te
propietats antiinflamatries, es molt til per a pells inflades, artritis e
inflors de tot tipus. Es un oli equilibrant, indicant per a tot tipus de
pell, es pot fer servir en casos dacne, czema i psoriasis. Recomanat
per la pell de la cara, que nodreix, humiteja i penetra profundament,
tamb per al cabell als quals repara i dona brillantor.
Es pot fer servir al 100% per es sol fer servir dilut al 10% pel seu
preu.
6.6

Oli de germen de blat:

Es un oli de color marro ataronjat i normalment es fa servir per

barrejar amb els altres olis base per ser considerat com un
antioxidant, evita que els olis es tornin rancis, gracies al seu alt
contingut de vitamina E. Es un conservant ideal.
Sobt per premsat en fred. Conte vitamina E, protenes i vitamines
B1,B2,B3 i B6, cinc, ferro, potassi, sulfur, fsfor i cid linoleic.

Pgina | 18

Aromaterpia
Per tant es molt nutritiu i molt bo per a pells seques, esquerdats,
escamades o envellides. Millora les picors, lczema, la psoriasis i les
cremades solars.
Es molt pesat i dens per fer-lo servir sol a mes te una forta olor a blat
per aix es sol fer servir barrejat.
No es recomanable per les persones allrgiques al blat.

7. Alguns dels millors olis essencials bsics:

7.1

Arbre del t:

Nom en llat:
Maleluca alternifolia
Famlia:
Myrtaceae
Mtode dextracci:
Destillaci al vapor de les
fulles
Constituents principals:
Tetraterpineol, cineol,
terpineno
Es un oli essencial amb una enorme
reputaci. El trobem a mots
Origen:
Austrlia

productes dhigiene corporal, sabons, xamps, olis de bany, i

cosmtics. es considerat, amb ra, com un valor segur a la
aromaterpia medica i familiar.

Propietats Principals:
Potent antibacteri dampli espectre dacci. Fungicida. Parasiticida.
Antiviral i estimulant immunitari. Protector cutani per a sessions de
radioterpia.
Indicacions habituals:
Infeccions bucals: Aftosis, estomatitis, abscessos, gingivitis
Infeccions bacterianes o virals de les vies
respiratries superiors e inferiors: sinusitis,
rinitis, otitis, laringitis, faringitis, bronquitis.
Infeccions urinries i ginecolgiques
Micosis cutnia, unguial i subunguial
Edema limftic
Varius, cames pesades, hemorroides
Prevenci de cremades cutnies per
radioterpia
Parasitosis cutnia (sarna, tinya...) o intestinal
(lambliasis, scaris...)
Acne, molt til.
Posologia recomanada:
Per a totes les afeccions: es recomana el tractament per via externa,
la aplicaci freqent de 3 a 4 gotes de aquest oli essencial, en
massatge sobre la pell, repetit 3 vegades al dia durant 5 a 6 dies.

Pgina | 19

Aromaterpia
Informaci til:
No recomanat durant els 3 primers mesos dembars.
Es fa servir com a primers auxilis.
Exemples dutilitzaci:
Per a la cura diria, 1 gota darbre del te i 1 gota de llimona al raspall
de dents abans del dentfric i raspallar les dents. Saconsegueix una
higiene perfecte i un efecte blanquejador de les dents.
7.2

Espgol:

Nom en llat:
Famlia:
Mtode dextracci:
summitat florida
Constituents principals:
Origen:
Aroma:

Lavandula spica
Lamiaceae
Destillaci al vapor de la
cineol, linalol, alcanfor
Sud dEuropa
Dol, floral i suggestiu

Planta area que li agrada la baixa muntanya del sud dEuropa, te

unes flors de un color violeta pllid disposades en espigues laxes, a la
punta de talls llargs. La floraci i recollecci es produeixen mes tard
que les de la lavanda. Proporciona un oli denominat durgncia, ja que
ser miraculs per alleujar i curar de forma casi instantnia les
cremades greus i les picades de vespa.
Propietats Principals:
Antibacteri mitja. Antitxic, antiviral i estimulant immunitari,
excellent fungicida, anticatarral, expectorant, antilgic i analgsic.
Indicacions habituals:
Cremades greus, llagues atniques, ulceres, escares, psoriasis
Micosis cutnies (peu datleta) i ginecolgiques (candida albicans)
Picadures de vespa, medusa,
escorp.
Bronquitis, laringitis, sinusitis,
otitis, rinitis.
Reumatisme articular, rampes.
Astnia nerviosa, depressi.
Posologia recomanada:
Via externa: De 3 a 6 gotes
despgol directament sobre la zona
afectada per la patologia, 3 vegades
al dia.
Via interna: 2 gotes despgol barrejats amb mel, oli doliva o sucre de
canya sota la llengua, 3 vegades al dia per a les afectacions
heptiques.
Informaci til:
No recomanat durant els 3 primers mesos dembars.
Pgina | 20

Aromaterpia
Exemples dutilitzaci:
Sobre picades de vespa, medusa, escorp, etc. Aplicar cada 5 minuts
durant mitja hora 2 gotes despgol. De resultat casi miraculs.

7.3

Estrag

Nom en llat:
Artemisa dracunculus
Famlia:
Asteraceae
Mtode dextracci:
Destillaci al vapor de la
summitat florida
Constituents principals:
Cavicol M.E., -ocimeno
Origen:
Orient mitja.
Aroma:
amb
tonsmitjana,
Els metges rabs ja ho feien servirLleugerament
a lany 1000.anisat,
Durant
ledat

Avicena descriu les seves propietats antiespasmdiques i digestives.

La seva fama actual es deu a la seva eficcia per eliminar gasos i
fermentacions intestinals, aix com dolors menstruals. Loli essencial
es fa servir molt a aromaterpia per les seves propietats
antiespasmdiques neuromusculars, antivirals i antiallrgics a la
practica.
Propietats Principals:
Potent antiespasmdic, estomacal, aperitiu, carminatiu, antiallrgic,
antiinflamatori, antifermentatiu, tnic mental.
Indicacions habituals:
Disppsia, flatulncia, colitis, hipo, espasmes digestius.
Tos espstica, asma allrgic.
Contractures i rampes musculars.
Allrgies.
Dismenorrea (menstruacions
doloroses) i espasmes ginecolgics.
Espasmoflia
Estrenyiment
Nusees, vmits, marejos.
Posologia recomanada:
Via externa: 5 gotes doli essencial + 5
gotes de oli vegetal davellana per fer massatge a la zona.
Via interna: de 2 a 3 gotes doli essencial desprs de cada menjar
barrejats amb una mica doli doliva, mel o sucre de canya, sota la
llengua.
Informaci til:
Es pot aplicar per via externa diluint-lo en oli vegetal de ssam o
avellana. No recomanat durant els 3 primers mesos dembars. No fer
Pgina | 21

Aromaterpia
servir de forma prolongada sense el consell dun aromaterapeuta. En
estat pur pot causar irritaci cutnia, es dermocaustic.
Exemples dutilitzaci:
Qui vulgui trobar un gust autntic, apreciar ladici de 2 o 3 gotes
doli essencial destrag a una salsa bearnesa.
7.4

Eucaliptus radiata

Nom en llat:
Eucalyptus radiata ssp
radiata
Famlia:
Myrtaceae.
Mtode dextracci:
Destillaci al vapor de la
fulla.
Constituents principals:
cineol, -terpineol
Origen:
Austrlia.
Creix als terres drenats de les altures
subtropicals, leucaliptus radiata

posseeix un tronc blau grisos, una escora caduca, fulles joves

arrodonides i fulles adultes lanceolades. Els aborgens australians fan
servir les fulles fresques per embenar llagues.
Propietats Principals:
Anticatarral, expectorant, antitussigen, antiviral, estimulant
immunitari, antibacteri, antiinflamatori, vigoritzant i neurotnic.
Indicacions habituals:
Bronquitis, bronquitis
asmatiformes, sinusitis.
Grips, refredats, epidmies virals.
Cistitis, leucorrees, vaginitis.
Astnies profundes, prdua
denergia.
Otitis infantils.
Posologia recomanada:
Via externa: de 3 a 4 gotes doli
essencial + 3 gotes de oli vegetal davellana, 3 vegades al dia,
aplicades sobre el trax i lesquena.
Via interna: 2 gotes doli essencial barrejats amb una mica doli
doliva, mel o sucre de canya, sota la llengua, 3 vegades al dia.
Informaci til:
No recomanat durant els 3 primers mesos dembars.
Exemples dutilitzaci:
De manera habitual, en perodes depidmies virals contagioses, res
resulta mes efica que la aplicaci sobre el trax i lesquena, o a les
plantes dels peus, de 4 a 6 gotes daquest eucaliptol per a protegir-se
de lagressi del virus i passar aquests perodes sense por.
Laromaterpia no nomes tracta sino que tamb preveu.
Pgina | 22

Aromaterpia

7.5

Lavanda

Nom en llat:
Lavandula angustifolia ssp
angustifolia
Famlia:
Lamiaceae.
Mtode dextracci:
Destillaci al vapor de la
summitat florida.
Constituents principals:
linalol, acetat de linalil
Origen:
Regi mediterrnia
La lavanda es molt important a laromaterpia
moderna. La seva

perfecta innocutat i la seva excellent tolerncia, combinats amb la

seva eficcia, han contribut a posar-la al paper principal que ocupa a
tota farmcia aromtica que es pre. Lenorme numero dindicacions
que tracta aquest oli essencial lo situa dintre de la definici de
panacea universal.
Propietats Principals:
Potent antiespasmdic, calmant, sedant, antidepressiu, potent
cicatritzant, regenerador cutani, antilgic notable, hipotensor,
antimicrobi i antisptic.
Indicacions habituals:
Rampes, contractures i espasmes
musculars.
Estrs, ansietat, depressi, agitaci,
insomni.
Acne, czema, psoriasis, prurit,
cremades, llagues, escares,
dermatitis, cuperosis.
Reumatismes
Hipertensi arterial.
Problemes de tipus nervis: asma,
espasme digestiu, nusea, migranya, extrasstole.
Posologia recomanada:
Via externa: Per a totes les indicacions nervioses, 3 gotes doli
essencial aplicades sobre la superfcie de larc plantar, de la part
interior dels canells i del plexe solar (repetir segons faci falta). Per les
altres indicacions, aplicaci local.
Via interna: 2 gotes doli essencial barrejats amb una mica doli
doliva, mel o sucre de canya, sota la llengua, 2 o 3 vegades al dia, per
a totes les indicacions.
Informaci til:
Possibilitat de reacci de tipus allrgica.
Pgina | 23

Aromaterpia

Exemples dutilitzaci:
4 gotes de lavanda en un cotonet o un tros de fusta per posar-lo a
larmari faran fora les arnes i deixaran un agradable aroma a les
robes. 2 gotes de lavanda al coll del pijama o a la funda del coix
afavoriran un somni reparador.
7.6

Llimona

Nom en llat:
Citrus limon.
Famlia:
Rutaceae.
Mtode dextracci:
Premsada en fred de la pell.
Constituents principals:
cineol, limoneno.
Origen:
ndia.
Aroma:
Net, fresc, afruitat
refrescant
i
penetrant.
Tot i ser originari de lndia, es cultiva al sud dEuropa i a califrnia. La

llimona es un dels fruits mes tils a la medicina natural. La seva

essncia sobt per premsat en fred de la pell del fruit. Per aconseguir
un quilo dessncia fan falta unes 3.000 llimones. Les seves propietats
son tan nombroses i variades que es fa servir sistemticament amb
molt dxit per a infinitat dafeccions. Lessncia neutralitza el bacil
dErberth i lestafilococ en 5 minuts i el bacil de Loeffler (diftria) en
20 minuts.
Propietats Principals:
Antibacteri, antisptic, antiviral, vitamina-P, mimtic i fludificant
sanguini, tnic digestiu, carminatiu, aperitiu, depuratiu, litolitic.
Indicacions habituals:
Perodes de malalties contagiosa en
difusi atmosfrica.
Fatigues digestives, heptiques i
pancretiques.
Cuperosis, flebitis, hemorroides i estasis
venosos
Clculs i clics nefrtics.
Obesitat i drenatge limftic.
Prdua de concentraci, convalescncia, fatiga cerebral.
Furunculosis, acnes, berrugues, herpes.
Posologia recomanada:
Via externa: 2 gotes doli essencial + 2 gotes doli vegetal davellana
sobre la pell que sha de tractar. De manera local 2 vegades al dia.
Via interna: 2 gotes doli essencial barrejats amb una mica doli
doliva, mel o sucre de canya, sota la llengua, 3 vegades al dia, per a
totes les indicacions.
Informaci til:

Pgina | 24

Aromaterpia
No recomanat durant els 3 primers mesos dembars. En estat pur pot
causar irritaci (dermocaustic). Risc de fotosensibilitzaci, no aplicar
abans de la exposici al sol.
Exemples dutilitzaci:
2 gotes dessncia pels matins abans desmorzar a un terrs de sucre
de canya sota la llengua, activar totes les funcions digestives i
hepatopancreatiques i donar lloc a una vertadera desintoxicaci.
7.7
Menta piperita

Nom en llat:
Famlia:
Mtode dextracci:

Mentha x piperita.
Lamiaceae (o labiatae).
Destillaci de les fulles i de la

summitat florida .

Constituents principals:
mentol, mentona.
Origen:
Estats units.
Producte hbrid de menta aqutica i de hierbabuena, planta de 80 cm
Aroma:
Fresc, penetrant i mentolat.

es molt viva. Les seves tiges son quadrangulars, les fulles ovalades,
afilades i dentades. Habita a terrenys frescos, argilosos i calcaris. La
seva destillaci es porta a terme a juny just abans de la floraci.

Propietats Principals:
Anestsic, analgsic, antiprurigins, antiinflamatori urinari e intestinal,
antibacteri, antiviral, colagog i colertic, tnic i estimulant general:
digestiu: estomacal, carminatiu, antinauses- Cardac: hipertensi,
vasoconstrictor.
Indicacions habituals:
Neurlgies, citica, artritis, reumatismes, tendinitis.
Otlgia, rinitis, sinusitis, laringitis, halitosis.
Hipotensi
Fatigues hepatopancreatiques
Astnia fsica i mental
Nusees, vmits, disppsia, indigesti,
flatulncia.
Herpes Zster, cefalees, vertigen, neuritis.
Urticria, czema, acne, varicella.
Cops, traumatismes.
Posologia recomanada:
Via externa: de 3 a 4 gotes doli essencial per aplicar de manera local,
3 vegades al dia per a dolors provocats per qualsevol cosa. Diluir-lo
pera superfcies mes amplies o aplicacions repetides.
Via interna: 2 gotes doli essencial barrejats amb una mica doli
doliva, mel o sucre de canya, sota la llengua, de 3 a 4 vegades al dia,
per a problemes digestius i urinaris.
Informaci til:

Pgina | 25

Aromaterpia
No recomanat per nens menors de 6 anys. No recomanats durant
lembars i la lactncia, no prolongar el tractament sense supervisi
dun aromaterapeuta.
Exemples dutilitzaci:
1 gota de menta a de terrs de sucre per menjar abans duna cita
proporcionar a lal tot el frescor de la menta i actuar de forma
positiva sobre el fetge, a lestimular les seves funcions.
7.8
Taronger amarg (fulla)

Nom en llat:
Famlia:
Mtode dextracci:

Citrus aurantium.
Rutaceae.
Destillaci de les fulles i

branquetes.

Constituents principals:
Origen:
Aroma:

Acetat de de linalil, linalol.

Xina.
Fresc, floral i agredol.

Tot i ser originari de Xina sha ests per tot el clima mediterrani. Del
taronger amarg sobt un oli essencial dolor molt agradable, la simple
inhalaci daquesta proporciona tranquillitat, relaxaci i harmonia. Per
aix linters mostrat en la seva difusi atmosfrica a llocs on es
important controlar lestrs.
Propietats Principals:
Antiinflamatori, antibacteri mitja, antiespasmdic, cicatritzant i
regenerador cutani, relaxant, sedant i antidepressiu.
Indicacions habituals:
Tos espasmdica, asma.
Palpitacions, extrasstoles, artmia.
Espasmes musculars detiologia
nerviosa.
Artritis, tendinitis, reumatisme.
Insomni, estrs, cansament
mental.
Acne, escara, llaga, transpiraci
excessiva.
Posologia recomanada:
Via externa: Per a totes les indicacions nervioses, 3 gotes doli
essencial aplicades sobre la superfcie de larc plantar, de la part
interior dels canells i del plexe solar (repetir segons faci falta). Per les
altres indicacions, aplicaci local.
Via interna: per a problemes de etiologia nerviosa, 2 gotes doli
essencial barrejats amb una mica doli doliva, mel o sucre de canya,
sota la llengua, (repetir segon sigui necessari).
Informaci til:
No recomanat durant els 3 primers mesos dembars.

Pgina | 26

Aromaterpia
Exemples dutilitzaci:
1 gota de Taronger amarg i 1 gota de roman quimiotipat verbenona a
una petita quantitat de crema beneficien enormement a les pells
grasses. La mateixa aplicaci es valida per cabells grassos.

7.9

Palo de Ho

Nom en llat:
Famlia:
Mtode dextracci:
Constituents principals:
Origen:
Aroma:

Cinnamomum camphora.
Lauraceae.
Destillaci de la fusta.

Linalol.
Xina.
carcter de fusta, alcanfor.

El palo de Ho esta emparentat amb la famlia de las Cinnamom, com

per exemple la Ravintsara. De fet es el mateix arbre, larbre
anomenat palo de Shiu o llorer de xina, per la Ravintsara sextreu de
les fulles i el palo de Ho de la fusta, per tant els components son
diferents. Loli del palo de Ho de qui si es germ beso es del pal de
rosa. Posseeix una eficcia excellent i una tolerncia cutnia ptima.
Propietats Principals:
Antisptic, tnic i astringent cutani, antibacteri, fungicida, antiviral,
reafirmant dels teixits.
Indicacions habituals:
Infeccions otorinolaringologia i broncopulmonars.
Vaginitis per candida albicans, leucorrees.
Depressi, astnia, esgotament
intellectual.
Patologies infeccioses peditriques.
Micosis cutnia, acne, escares, arrugues.
Posologia recomanada:
Via externa: de 2 a 3 gotes doli essencial i 2
gotes doli vegetal davellana en aplicaci local sobre lafecci
dermatolgica o sobre el baix ventre per a les infeccions urinries i
ginecolgiques.
Via interna: 2 gotes doli essencial barrejats amb una mica doli
doliva, mel o sucre de canya, sota la llengua, 3 vegades al dia per a
les infeccions respiratries, bucals, urinries.
Informaci til:
No recomanat durant els 3 primers mesos dembars.
Exemples dutilitzaci:

Pgina | 27

Aromaterpia
1 gota de palo de ho i 1 gota de rosa de Damasc a la crema de dia
previndr laparici darrugues i estimularan la regeneraci del teixit
cutani.

7.10

Ravintsara

Nom en llat:
Cinnamomum camphora.
Famlia:
Lauraceae.
Mtode dextracci:
Destillaci de la fulla.
Constituents principals:
Sabineno, cineol, terpineol.
Origen:
Madagascar.
Aroma:
aromtic,
i tropicals humits,
Originari de Madagascar, creix silvestre
alsintens
boscos

pot arribar a mesurar 15 metres. De fulles ovals, alternes, coricies i

llargues, resistents i brillants per la part superior. Floreix entre
novembre i gener i produeix una baia molt caracterstica.
Propietats Principals:
Antiviral i estimulant immunitari, antibacteri, anticatarral,
expectorant, neurotnic (potent vigoritzant).
Indicacions habituals:
Infeccions virals de tot tipus: grip,
mononucleosis, herpes zster, herpes,
hepatitis i enteritis virals.
Deficincia immunitria greu.
Bronquitis, rinofaringitis, sinusitis,
refredat.
Drenatge limftic, retenci
hidrolipidica.
Insomni, depressi, angoixa.
Cansament nervis i fsic profund.
Posologia recomanada:
Via externa: 5 gotes doli essencial 3 vegades al dia, en massatge a
tots dos costats de la columna vertebral o el trax, segons lafecci a
treballar.
Via interna: 2 gotes doli essencial en sinergia amb niauli o eucaliptus
radiata, barrejats amb una mica doli doliva, mel o sucre de canya,
sota la llengua, per a tots els estats virals i problemes nerviosos.
Informaci til:
No recomanat durant els 3 primers mesos dembars.
Exemples dutilitzaci:

Pgina | 28

Aromaterpia
Durant les epidmies de grip de lhivern, aplicar 6 gotes de forma local
sobre la superfcie del pont del peu o el trax, pel mati i per la nit, per
a resistir les agressions virals.

7.11

Sempreviva

Nom en llat:
Famlia:
Mtode dextracci:

Helichrysum italicum.
Asteraceae.
Destillaci de la summitat

florida.

Constituents principals:
Origen:
Aroma:

acetat de nerilo, italidiona.

Conca mediterrnia.
Agradable, de efecte

La sempreviva ens proporciona un oli essencial excepcional, fantstic,

rar i apreciat. Deficcia rapida i sorprenent. Es el producte natural i
vegetal amb activitat antihematoma mes potent que existeix.
Indispensable a la farmaciola de primers auxilis familiar per que fa
miracles. La inversi val la pena tot i que el seu preu es elevat.
Propietats Principals:
Antihematomes, antiflebitic, antiespasmdic, anticatarral, mucoltic,
astringent, cicatritzant, estimulant
hepatopancreatic.
Indicacions habituals:
Hematomes, flebitis, edemes.
Varicositats, cuperosis.
Bronquitis, rinofaringitis.
Reumatismes, artritis, poliartritis.
Malaltia de Dupuytren.
Deficincia hepatocitaria, hepatitis,
cirrosis
Hipercolesterolmia.
Posologia recomanada:
Via externa: En tots els casos, aplicar localment sobre la zona
relacionada amb lrgan afectat. De 2 a 8 gotes doli essencial, segons
lextensi e importncia de la afecci, mitjanant un massatge
penetrant i repetit.
Via interna: 2 gotes doli essencial, barrejats amb una mica doli
doliva, mel o sucre de canya, sota la llengua, 2 vegades al dia per
afectacions heptiques.
Informaci til:
Via interna reservada al terapeuta. No recomanat durant els 3 primers
mesos dembars. No utilitzar de forma prolongada sense la supervisi
dun aromaterapeuta.

Pgina | 29

Aromaterpia
Exemples dutilitzaci:
A qualsevol hematoma, ja sigui del tipus intern o extern, amb o sense
ferida, la aplicaci repetida far miracles.

8. Toxicitat i riscos relacionats amb els olis essencials

Totes les substancies altament eficients des de el punt de vista teraputic
presenten, sovint, riscos relacionats amb la utilitzaci dels olis essencials.
Aqu tenim un llistat dels problemes que ens poden donar els olis
essencials independentment quina sigui la seva entrada a lorganisme:

Fotosensibilitzaci: deguda a molcules furan cumarines

principalment presents a totes les essncies de closca, de les
fruites de la famlia botnica dels ctrics. Es recomana no fer servir
aquestes essncies sobre la pell abans duna exposici solar
prolongada per tal devitar vermellors e hiperpigmentaci.
La Causticitat de les molcules aldhides aromtiques i dels fenols
aromtics que impedeix una utilitzaci concentrada dels olis
essencials rics en aquestes molcules. Una dissoluci forta
daquets olis e un oli vegetal es una bona soluci per fer-los servir
sense riscos a la vegada que es preserven els seus efectes
teraputics. La concentraci final daquets olis essencials no pot,
mai, superar el 15 o 20%.
La irritaci daltres molcules aldehids terpniques, ters terpnics
i terpens ens obliga a diluir-los a una concentraci final de un
mxim de un 50% daquet tipus dolis essencials. Si per a la pell es
important aquesta dissoluci ho es molt mes per a les mucoses.
Shan registrat un total de 27 allrgies aromtiques i terpniques.
Comparant-lo a les allrgies a molcules de sntesis es poc, per
es important vigilar de prop als pacients dels que es coneguin
allrgies i evitar la utilitzaci continua durant perodes prolongats.
La neurotoxicitat de les cetones terpniques i, en menor mesura,
dels xids terpnics, fa que el seu us estigui contraindicat en el cas
de bebs, dones embarassades o que estan alletant, aix com el
cas de pacients amb malalties neurolgiques com: Alzheimer,
convulsions, epilpsia o parkinson.
Una relativa sobrecarrega heptica pot causar-se per la presa
duna elevada dosis dolis essencials rics en fenols aromtics. Per
controlar aquest risc, es recomana evitar la ingesta de dosis
elevada durant llargs perodes de temps en pacients amb
problemes heptics o barrejar-los amb un oli essencial
hepatoprotector.

Aix com es indispensable integrar aquets riscos en les vies comuns

dadministraci dels olis, es fcil apartar-lo casi a la seva totalitat, si
parlem de difusi atmosfrica. Ja que la quantitat dolis essencials
difosos per metre quadrat daire es molt baixa, es a dir la dosis
Pgina | 30

Aromaterpia
inhalada a cada respiraci es tamb molt petita, lo suficient per no
donar toxicitat. Pot provocar alguna incomoditat o molstia, per no
fins al punt de tenir efectes nocius.
Finalment mencionarem els grups de risc com son: bebs i pacients
amb malalties neurolgiques, (Alzheimer, parkinson, epilpsia...). Es
necessari tamb vigilar la difusi atmosfrica en aquelles persones
que puguin tenir alguna allrgia coneguda

9. Conclusions.
El mon de laromaterpia acompanya a lhome des de el principi dels
seus temps, quan vivia a les coves feia servir les plantes per intuci, per
imitaci dels animals per ja intua les virtuts de les plantes aromtiques,
tant que les oferia com a ofrenes als seus deus.
Laromaterpia com a una terpia natural es va fer servir molt abans que
al SXIX es comencessin a sintetitzar els components de manera sinttica,
que es va abandonar la medicina natural per una de mes sinttica
pensant que era millor, mes rapida...
Ara per sort al SXXI aix sembla que esta canviant, que ens hem adonat
que la medicina farmacutica ens fa mal, i cada vegada fem servir mes
les terpies naturals. Entre elles laromaterpia.
Laromaterpia te molts beneficis, es molt propera, la podem fer servir
molt fcilment, en la forma inhalada, la menys inncua, i de seguida
veiem els resultats, si estem refredats i posem un vaporitzador amb unes
gotes de Ravintsara i eucaliptus radiata, comenarem a respirar millor
casi automticament. La podem fer servir simplement per donar bona
olor a la nostra casa ruixant una barreja dalcohol amb unes gotes de
llimona, que ens desinfectar lambient, o una olor que ens agradi en
comptes de fer servir els ambientadors comercials. O fer un bany relaxant
abans danar a dormir amb unes gotes de lavanda.
A casa fem servir aquella barreja que serveix per a tot que diu el meu
pare, un oli base, normalment dametlla dola, unes gotes de niauli i
arbre del te. Aquesta barreja tant la fem servir per les ferides, sobretot si
loli base es de rosa de mosqueta, per les otitis del gos, pels fongs que li
surten al llimoner o per les picades dels mosquits.
Com a conclusi final mhe adonat que el mon de la termoterpia es molt
extens hi ha molt per estudiar i molt camps on aplicar-lo. Tamb he vist
que es una terpia que des de fa un temps esta en auge i cada vegada
mes gent ho fa servir.

Pgina | 31

Aromaterpia

10.

Bibliografia

Whichello, Denise. (2005). AROMATERAPIA, Remedios a travs del

aroma. Barcelona: Amat Gua fcil.

Zhiri, A., Baudoux, D. I Breda, M.L. Aceites esenciales quimiotipados.

Blgica: dessain.

Baudoux D. (2013). Gua prctica de aromaterapia, La difusin.

Belgica: Symeta

Farrer-Halls, Gill. (2012). La biblia de la aromaterapia. Madrid: Gaia

Ediciones, Serie de biblias, bestseller mundial.

Fiszbein, M Rosa. (2006). Aromaterapia. Barcelona: RBA. Cuerpo mente.

Pgina | 32