Treball sobre les escoles hel·lenístiques.

1) Què és el període hel·lenístic? Quan comença? Per què acaba? (Construeix un

eix cronològic)
2) En què consisteix la crisi de les polis gregues?

La crisi de la polis grega fa referència a un període d'incertesa política, econòmica i social a

Grècia antiga que es va prolongar des de finals del segle V aC. fins al segle IV a.C. Durant
aquest temps, les polis (ciutats-estat) gregues van experimentar una sèrie de conflictes
interns i externs, així com canvis econòmics i socials significatius. Aquests conflictes van
incloure guerres entre polis, invasions estrangeres i conflictes interns a causa de la creixent
desigualtat social i econòmica. A més, la crisi també va ser agreujada per factors com el
canvi climàtic i les plagues que van afectar l'agricultura i l'economia en general. Tot i aquests
desafiaments, algunes polis van aconseguir superar la crisi i van mantenir la seva
independència i poder, mentre que altres van ser conquerides o es van unir a una coalició
política més forta.

3) Busca informació sobre les diferents escoles hel·lenístiques (Epicureisme,

Estoïcisme, Cinisme, Escepticisme). Resumeix les seves idees principals. Quina és
la seva posició respecte a la felicitat i el dolor?

1. L'estoïcisme: Va ser fundada per Zenó de Citio al segle IV a.C. i emfatitzava la

importància de l'autodisciplina i l'acceptació de la destinació. Els estoics creien que
la felicitat s'aconseguia mitjançant la vida virtuosa i la raó.

2. L'epicureisme: Fundat per Epicur al segle IV aC, emfatitzava la importància de

buscar el plaer i evitar el dolor. Els epicuris creien que el plaer s'aconseguia
mitjançant la moderació i la raó.

3. L'Acadèmia de Plató: Fundada per Plató al segle IV a.C. i continuada pels seus
successors, se centrava en lestudi de la filosofia, la lògica i la matemàtica.

4. El peripatos: Fundat per Aristòtil al segle IV a.C. i continuat pels seus successors,
se centrava en la filosofia natural i la ciència.

5. Els esceptics: Fundada per Pirrón al segle III a.C. i continuada pels seus
successors, emfatitzava la importància del dubte i l'escepticisme en el coneixement i
la veritat.

6. El neoplatonisme: Fundada per Plotí al segle III a.C. i continuada pels successors,
se centrava en l'estudi de la metafísica i la teologia.

A més d'aquestes escoles, també hi va haver altres corrents filosòfics i culturals importants
al món hel·lenístic, com el cinisme, l'estoïcisme i el cínics.
4) Tria dos dels següents filòsofs i fes una breu biografia on exposis les seves
principals obres o aportacions: Hipàrquia, Diògenes de Sinope, Pirró d’Elis,

Sèneca, Marc Aureli, Epicur o Sext Empíric.

Hiparquia de Nicea: va ser un filòsof i matemàtic grec del segle III aC. que va viure en el
període hel·lenístic. És conegut principalment pel seu treball en el camp de la matemàtica i
la geometria, però també va fer importants contribucions a la filosofia.

Se sap poc de la seva biografia. Es creu que va ser deixeble d'Euclides i que va ensenyar a
l'escola de Plató a Atenes. Va escriure diversos llibres sobre aquests temes, incloent
"Introducció a l'Anàlisi de la Geometria" i "Sistema dels Matemàtics". També va fer
importants contribucions al camp de l'astronomia, incloent-hi el desenvolupament d’una
taula trigonomètrica.

Diògens de Sinope: va ser un filòsof cínic grec del segle IV a.C. que va viure en el període
hel·lenístic. És conegut pel seu estil de vida auster i el seu èmfasi en la vida simple i natural.

Se sap poc de la seva biografia. Es creu que va néixer a Sinope, una ciutat al nord de
Grècia, i que va viatjar per Grècia i el món hel·lenístic per difondre les seves idees. Es diu
que va viure en una bóta i que seguia un estil de vida auster.

Diògenes és conegut per ser un dels fundadors del cinisme, un corrent filosòfic que se
centrava en la vida simple i natural, i en la recerca de la virtut i la felicitat a través de
l'autodisciplina i l'autodenigració. Diògenes emfatitzava la importància de viure d'acord amb
la natura i rebutjava les convencions socials i les possessions materials.

Encara que no es conserven obres escrites de Diògenes, es coneixen alguns dels seus
ensenyaments i anècdotes a través de les obres d'altres autors antics com Diógenes
Laercio i Xenofont. A través d'aquestes fonts es coneixen algunes de les seves idees més
famoses, com la seva famós frase "Només necessito una galleda" en referint-se a la seva
vida senzilla, o la seva famosa acció de rodar un atuell buit per terra en senyal de protesta
contra les possessions materials.

5) Defineix els següents conceptes i digues quina escola hel·lenística els defensa:
hedoné, aponia, ataràxia, clinamen, apatheia, epokhé, tetrapharmakós.

Hedoné: és un terme en grec que fa referència al plaer o al gaudi. Va ser un concepte

important en la filosofia antiga, especialment a l'escola filosòfica coneguda com a
epicureisme.

Aponia: és un terme en grec que fa referència a l'absència de dolor o la tranquil·litat. Va ser

un concepte important en la filosofia antiga, especialment a l'escola filosòfica coneguda com
a estoïcisme.

Ataraxia: és un terme en grec que fa referència a la tranquil·litat oa l'equilibri mental. Va ser

un concepte important a la filosofia antiga, especialment a l'escola filosòfica coneguda com
l'escepticisme.
Clinamen: és un terme en llatí que fa referència a una petita inclinació o desviació en un
curs recte. Va ser un concepte important a la filosofia antiga, especialment a l'escola
filosòfica coneguda com l'epicureisme.

Apatheia: és un terme en grec que fa referència a la impassibilitat o l'absència de passió.

Va ser un concepte important a la filosofia antiga, especialment a l'escola filosòfica
coneguda com l'estoïcisme

Epokhé: és un terme en grec que fa referència a la suspensió del judici o el dubte metòdic.
Va ser un concepte important a la filosofia antiga, especialment a l'escola filosòfica
coneguda com l'escepticisme.

Tetrapharmakos: és un terme en grec que es refereix als quatre remeis o capellans. Va ser
un concepte important a la filosofia antiga, especialment a l'escola filosòfica coneguda com
l'epicureisme.

6) Tria un dels següents vídeos del filòsof Alain de Botton i explica les idees
principals que hi apareixen i com es relacionen amb la nostra societat actual.

Al vídeo es parla que la gent pensa que la clau de la felicitat és tenir molts diners i
explica la teoria i pensament d'Epicur a partir d'això. Segons els epicuris, l'objectiu
final de la vida és assolir el plaer i evitar el dolor. La clau per portar una bona vida és
cercar el plaer de manera moderada i racional, i evitar els plaers excessius i els
dolors innecessaris. Al vídeo també argumenten que els ingredients per a la felicitat
són força econòmics. A més, es parla que en l'àmbit publicitari idealitzen els
elements que associem a la felicitat, però no garanteixen la felicitat.

7) Reflexiona. Què és per tu portar una bona vida? T’identifiques amb alguna de les
escoles hel·lenístiques? (Mínim 1 pàgina)

Les escoles hel·lenístiques de la filosofia antiga tenien diferents enfocaments i teories sobre
com portar una bona vida, però totes compartien alguns elements en comú. Crec que amb
la que més m'identifico és la dels estoics. El seu objectiu final de la vida és assolir la
tranquil·litat i la pau mental. La clau per portar una bona vida és viure segons la raó i la
virtut, i acceptar el destí amb serenitat i autodisciplina.
8) Fes un “meme” original, que reflecteixi algun aspecte del pensament d’una de les
escoles hel·lenístiques que has après fent aquest treball.