Fitxes Reforç I Ampliació Valencià 5é

5
primria
Fitxes de refor
Fitxa 1
Fitxa 2
Fitxa 3
Fitxa 4
Fitxa 5
Fitxa 6
Fitxa 7
Fitxa 8
Fitxa 9
Fitxa 10
Fitxa 11
Fitxa 12
Fitxa 13
Fitxa 14
Fitxa 15
Fitxa 16
Fitxa 17
Fitxa 18
Fitxa 19
Fitxa 20
Fitxa 21
Fitxa 22
Fitxa 23
Fitxa 24
Fitxa 25
Fitxa 26
Fitxa 27
Fitxa 28
Fitxa 29
Fitxa 30
Fitxa 31
Fitxa 32
Fitxa 33
Fitxa 34
Fitxa 35
Fitxa 36
Fitxa 37
Fitxa 38
Fitxa 39
Fitxa 40
131953 _ 0001-0112.indd 1
La comunicaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3
Ls de c/qu, g/gu i j/g . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4
Ls del diccionari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5
Preparar lescriptura dun text . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
El llenguatge i les llenges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
Ls de r/rr . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8
Paraules sinnimes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9
Fer una pluja didees . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
El substantiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11
Laccentuaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
Paraules antnimes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
Emplenar un qestionari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
Ladjectiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
Normes daccentuaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
Famlia de paraules . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
Descriure un personatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
Graus de ladjectiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
Laccent diacrtic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .20
Camp lxic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
Anunciar un esdeveniment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .22
Els determinants . Larticle . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .23
La partici de paraules . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .24
Paraules polismiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .25
Un conte amb dos personatges . . . . . . . . . . . . . . . .26
Els pronoms personals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
Signes que tanquen enunciats . . . . . . . . . . . . . . . . .28
Paraules simples i paraules compostes . . . . . . . . .29
Contar una experincia personal . . . . . . . . . . . . . . .30
El verb: arrel i desinncies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
Paraules amb s sonora . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .32
Prefixos i sufixos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .33
Descriure un lloc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .34
El verb: nombre i persona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .35
Paraules amb s sorda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .36
Les expressions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
Escriure un text expositiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .38
El verb: temps i mode . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .39
Lapstrof . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .40
Els sufixos augmentatius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41
Millorar lestil dun text . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .42
reFOr i ampliaci
Llengua
Fitxa 41
Fitxa 42
Fitxa 43
Fitxa 44
Fitxa 45
Fitxa 46
Fitxa 47
Fitxa 48
Fitxa 49
Fitxa 50
Fitxa 51
Fitxa 52
Fitxa 53
Fitxa 54
Fitxa 55
Fitxa 56
Fitxa 57
Fitxa 58
Fitxa 59
Fitxa 60
Fitxa 61
Els temps verbals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .43

La coma . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .44
Els sufixos diminutius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .45
Escriure el text dun cmic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .46
La primera conjugaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47
El punt i coma . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .48
Els gentilicis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .49
Argumentar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .50
La segona conjugaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51
La contracci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .52
Altres tipus de sufixos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .53
Escriure un informe . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .54
La tercera conjugaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .55
Paraules amb guionet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .56
Els prefixos de situaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57
Resumir un conte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .58
Classes de verbs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .59
Els dos punts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .60
Les sigles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61
Escriure dilegs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .62
Reps . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .63
Fitxes dampliaci
Fitxa 1
Fitxa 2
Fitxa 3
Fitxa 4
Fitxa 5
Fitxa 6
Fitxa 7
Fitxa 8
Fitxa 9
Fitxa 10
Fitxa 11
Fitxa 12
Fitxa 13
Fitxa 14
Fitxa 15
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .70
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .72
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .74
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .76
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .78
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92
Solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .94
14/5/09 08:46:59
Refor i ampliaci Llengua 5 s una obra collectiva

concebuda, creada i realitzada en el Departament de Primria
dEdicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.,
sota la direcci dEnric Juan Redal, Jos Toms Henao
i Immaculada Gregori Soldevila.
En la seua realitzaci han intervingut:
Text: ngels Campos, nxela Carril, Gonal Lpez-Pampl, Roger Sarri.
Illustraci: Josep Vic
Correcci: ngels Campos
Edici: Roger Sarri
2009 by Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

C/Valncia, 44. 46210 Picanya (Valncia)
PRINTED IN SPAIN
Imprs a Espanya per
CP: 131953
Depsit legal:
Aquesta obra est protegida per les lleis de drets dautor i la seua propietat
intellectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legtims de lobra
noms estan autoritzats a fer-ne fotocpies per a usar-les com a material
daula. Queda prohibida qualsevol altra utilitzaci tret dels usos permesos,
especialment aquella que tinga finalitats comercials.
131953 _ 0001-0112.indd 2
21/5/09 14:52:49
Refor
La comunicaci
Nom
Data
Recorda
La comunicaci s lexpressi didees, opinions i sentiments.

Podem comunicar-nos mitjanant gestos, senyals visuals, senyals acstics...
per la forma ms important de comunicaci s el llenguatge.
Els elements de la comunicaci sn lemissor, el receptor, el missatge,
el codi i el canal.
1. Uneix, mitjanant fletxes, els dibuixos amb les formes de comunicaci que els
corresponen.
senyal visual
senyal acstic
gest
2. Escriu en els quadres qui s lemissor, qui s el receptor i quin s el missatge en

aquesta vinyeta.
Passam la sal.
Respon.
Quin s el codi utilitzat?
Quin s el canal?
2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.
131953 _ 0001-0112.indd 3
3
14/5/09 08:47:00
Refor
Ls de c/qu, g/gu i j/g
Nom
Data
Recorda
Per a representar el so k sescriu c davant a, o, u i qu davant e, i.

Per a representar el so de la g de gat sescriu g davant a, o, u i gu davant e, i.
Per a representar el so de la j de joia sescriu j davant a, o, u i g davant e, i.
1. Completa els espais buits amb c o qu.
anviar
es
oltar
ex
ursi
es
irol
eixal
ina
omer
ullera
ra
ivalent
eta
2. Completa els espais amb c, qu, gu, g o j.

Al
uns diumen
es vaig al
enovs, on viuen la
eda i loncle __aume. Tenen una __asa menuda
tia
amb un hort
es i un
alfbe
ant, ple de
esmiler tan alt
ant en a
final ens hem de
eranis,
e pu
ell
ard i ens
itar a fer una be
prendre la llet meren
ada
ansem tant
itada i embrutada bona
Ens ho passem
e al
adeta desprs de
e ens ha preparat la tia.

lhem
A la nit sempre hem de llavar la roba, per

es
a fins a la
ermana i jo passem tot el mat
teulada. La meua
u
ats,
osa.
enial!
3. Canvia de nombre les paraules segents.

boja
taronges
granja
roges
monja
pluges
4. Observa lexemple i escriu el verb que falta en cada oraci.

Si Marta pica una oliva, jo pique uns tramussos.
Toni
ac i ells aparquen all.
Nosaltres torquem els plats i ella

ngels paga el dinar si tu
No vull que es
4
131953 _ 0001-0112.indd 4
els gots.
el sopar.
ell ni que et mogues tu.

14/5/09 08:47:00
Refor
Ls del diccionari
Nom
Data
Recorda
En el diccionari es recullen les paraules ordenades alfabticament lletra

per lletra. A lhora de buscar, has de saber que els substantius es
presenten en singular (informe i no informes); els adjectius, en mascul
singular (correcte i no correcta ni correctes), i els verbs, en infinitiu (redactar
i no redacte ni redactar, etc.).
1. Escriu amb quina forma buscaries en el diccionari les paraules segents. Tingues en
compte quina classe de paraula s cada una.
camaleons
reis
aclareix
instantnia
atrapen
negra
foscos
corria
2. Busca, en la sopa de lletres, les tres paraules definides i escriu-les al costat

de la definici corresponent.
Que est en un estat

de runa.
Emetre el lle i altres animals
el seu so caracterstic.
Cam o llocs que es recorren
en un viatge.
G
R
U
N
A
R
U
I
N
E
S
R
U
T
I
N
A
G
E
R
U
T
A
I
S
R
T
B
S
A
R
U
G
I
R
R
U
Escriu les tres paraules anteriors en ordre alfabtic.
3. Ratlla, en cada srie de paraules, aquella que no pot ser entrada en el diccionari.
jornals
jornaler
jornada
jorn
desfer
desfici
desfan
desfiar
afirmar
afnica
afortunat
afric
portar
portes
porta
porter
mar
mares
mar
marc
roda
rodar
roden
rodet
131953 _ 0001-0112.indd 5
5
14/5/09 08:47:00
Refor
Preparar lescriptura dun text
Nom
Data
1. Llig la situaci segent i respon a les preguntes.

El teu collegi ha fet una revista escolar, en la qual
sexpliquen els esdeveniments ms importants
de lescola i es publiquen els treballs dels alumnes.
La mestra tha demanat que escrigues per a la revista
un text sobre el premi de fotografia que va guanyar
la setmana passada un xiquet de la classe.
Quin tipus de text ser ms adequat per a explicar lesdeveniment?
Un cmic
Un treball de classe
Una notcia
Una carta
Protestar
Donar ordres
Qu vols aconseguir amb el teu escrit?

Fer riure
Informar
Qu hi haurs dexplicar?
s un text breu o extens?
A banda del text, quins materials pots aportar-hi?
Una foto
Una medalla
Un dibuix
2. Escriu ara el text tenint en compte les respostes que has donat en lactivitat 1. El text
ha de contestar aquestes preguntes:
Qu
6
131953 _ 0001-0112.indd 6
Qui
On
Quan
Com
Per qu
14/5/09 08:47:01
Refor
El llenguatge i les llenges
Nom
Data
Recorda
El llenguatge s el mitj de comunicaci ms important entre els ssers

humans, perqu s el ms complet. El llenguatge pot ser oral o escrit.
La llengua s el conjunt de sons, paraules i regles que comparteix un grup de
parlants. Tots els ssers humans utilitzem el llenguatge, per cada grup de
parlants fa servir una llengua distinta: angls, xins, castell
1. Esmenta dues situacions de la teua vida quotidiana en qu uses el llenguatge oral

i dues ms en qu uses el llenguatge escrit.
Llenguatge oral
Llenguatge escrit
2. Descriu la situaci que representa el dibuix, en relaci amb ls del llenguatge i les
diferents llenges.
Excuse me, sir,
could you?
3. Emplena la fitxa segent sobre les diferents llenges que coneixes.

Quina llengua parles a casa?
Quina altra llengua saps parlar?
Coneixes el nom daltres llenges?

Escriu-ne almenys tres.
131953 _ 0001-0112.indd 7
7
14/5/09 08:47:01
Refor
Ls de r/rr
Nom
Data
Recorda
Per a representar el so de r forta, sescriu r a principi de paraula i darrere

consonant, i rr entre vocals.
Per a representar el so de r suau, sescriu sempre r.
1. Classifica aquestes paraules segons com sone la r.

irritaci
esperana
rpid
honrat
heroi
rebot
article
folre
Pere
arrufat
carassa
favor
Suau com
Araceli.
Forta com
Ramon.
2. Copia el text substituint els asteriscs per r o rr, segons corresponga.

Bona nit, un *efresc i un paquet de *oses.
*oses? Ac no en tenim, de *oses. A no s una
flo*iste*ia!
Pe* si en tens da*e*e de tu!
S, tinc un *am de *oses. Les acabe de colli* dun
*ose* del meu ba*i.
No em *efe*isc a aix! Vull di* *oses per a
menja*.
Ah, bo*les! Pe* pe* qu no mho has dit des del
comenament?
Bo*les, *oses... Aix no a*iba*em a entend*ens mai!
8
131953 _ 0001-0112.indd 8
14/5/09 08:47:02
Refor
Paraules sinnimes
Nom
Data
Recorda
Algunes paraules signifiquen el mateix que altres. Per exemple, sorpresa

i admirada tenen el mateix significat. Les paraules que tenen el mateix
significat sanomenen paraules sinnimes.
1. Relaciona les paraules que siguen sinnimes.

barat
aromtic
cansat
saludable
olors
econmic
espectacular
fatigat
sa
admirable
2. Emparella les paraules segents per sinnims i escriu-les davall de la imatge

que corresponga.
cotxe
careta
casa
mscara
habitatge
autombil
3. Torna a escriure les oracions substituint les paraules destacades pel sinnim
del requadre que corresponga. Vs alerta amb les concordances.
La decoraci daquell palau era rica.
Magrada parlar amb Joana. s simptica.
No he ents res del que mha dit el pare.
En aquest establiment venen un gnere molt fi.
131953 _ 0001-0112.indd 9
botiga
agradable
exuberant
mansi
explicar
conversar
comprendre
delicat
9
14/5/09 08:47:02
Refor
Fer una pluja didees
Nom
Data
1. Than proposat un treball de classe sobre lalimentaci saludable; ratlla les gotes de la
pluja didees que no et servirien (nhi ha tres en cada fila).
ALIMENTACI SALUDABLE
els
en qu
cuiners ms consisteix una
famosos
dieta saludable?
hidrats
de carboni
xupa-xups
alimentar-se de
manera equilibrada
els
nutrients
reduir el
consum de greixos
suc de
taronja
un pessic
de sal
ingredients
principals
receptes
de cuina
recomanacions
per a una dieta
saludable
cullera
cassoles
prendre ms
fruites i verdures
prendre
aliments variats
vitamines
paella
2. Ordena les gotes de pluja que has seleccionat i proposa una idea ms per a cada ttol.
Ttol
(gotes grans)
Continguts
(gotes menudes)
10
131953 _ 0001-0112.indd 10
14/5/09 08:47:05
Refor
El substantiu
Nom
Data
Recorda
Els substantius sn paraules que anomenen persones, animals, coses,

idees o sentiments. Els substantius tenen gnere (mascul o femen)
i nombre (singular o plural).
Els substantius poden ser comuns i propis, individuals i collectius i concrets
i abstractes.
1. Subratlla els substantius de les oracions segents, seguint la clau.

De blau
Substantius comuns
De roig
Substantius propis
La ciutat que ms magrada s Lisboa.

Locell de la gbia s una cadernera.
Slvia s una gran jugadora de bsquet.
El riu Millars desemboca a Almassora.
2. Escriu un substantiu de cada classe.
individual
collectiu
concret
abstracte
3. Forma el plural de les paraules segents.

arbre
bra
avi
reina
4. Digues en quin gnere estan els substantius destacats.

La tia de Pau t una granja de vaques.
Magrada molt la gosseta del meu cos.
El metge de mon pare s molt amable.
Al corral hi ha gallines i cavalls.
Escriu de nou les oracions anteriors canviant de gnere els substantius destacats
i les altres paraules que necessites.
131953 _ 0001-0112.indd 11
11
14/5/09 08:47:06
Refor
10
Laccentuaci
Nom
Data
Recorda
Les paraules estan formades per sllabes. La sllaba que sona amb ms
fora en una paraula s la sllaba tnica. Les altres sanomenen tones.
En algunes paraules, la sllaba tnica va marcada amb un signe anomenat
accent grfic. En valenci, laccent grfic pot ser greu (`) o agut (), segons
la vocal que el porta. Porten accent greu les vocals a, e i o; porten accent
agut les vocals e, i, o i u.
1. Encercla la sllaba tnica de les paraules segents.

Alcia
cami
jove
pgines
exercici
Alacant
videojoc
sorpresa
cmoda
notcia
2. Contesta les preguntes segents i posa exemples de cada cas.

Quin so representa laccent greu sobre la o?
La i i la u sn vocals obertes o tancades?
Quin so representa laccent agut sobre la e?
Per qu, quan li posem accent grfic, la a sempre porta accent greu?
3. Lorxatera del dibuix t singlot i pronuncia com a tniques (en majscula) les sllabes
que no ho sn. Reescriu el text i encercla les sllabes tniques correctes.
Tinc ORxata fresCA de
xuFA amb FARtons! Qui en vol
un GOtet per a tastar-LA?
12
131953 _ 0001-0112.indd 12
14/5/09 08:47:06
Refor
11
Paraules antnimes
Nom
Data
Recorda
Algunes paraules signifiquen el contrari que altres. Per exemple, brutcia t

un significat contrari al de la paraula netedat. Les paraules que tenen
significats contraris sanomenen paraules antnimes.
1. Pinta els quadres que continguen parells de paraules antnimes.

mullar
netejar
prop
lluny
hui
desprs
omplir
buidar
bo
difcil
reparar
espatlar
suau
brut
tard
prompte
pujar
crrer
atrevit
prudent
2. Relaciona cada paraula amb lantnim corresponent.

sa
gros
fosc
egoista
vestit
clar
prim
malalt
geners
despullat
3. Escriu lantnim que correspon a cada paraula.

guanyar
alegre
comenar
fort
llanar
ric
donar
bo
4. Copia el text segent substituint les paraules destacades per un antnim.

Volia vendre aquell pis. Era molt fosc i estava en un carrer sorolls. Les habitacions eren
menudes i la cuina, antiga. A ms, tenia una plaa de garatge estreta. En resum, un pis
molt lleig.
131953 _ 0001-0112.indd 13
13
14/5/09 08:47:06
Refor
12
Emplenar un qestionari
Nom
Data
1. Contesta les preguntes segents sobre la millor manera demplenar qestionaris.

El tipus de lletra que far servir per a les respostes s...
bonica
majscula
artstica
Per a escriure el qestionari, far servir...

llapis
retoladors de molts colors
bolgraf
Per a emplenar les dades personals dun qestionari, s necessari saber...

la talla de sabates
el codi postal del poble o ciutat
el color dulls
2. Emplena aquest qestionari tenint en compte les respostes anteriors.
LA COVA DELS LLIBRES

UN PUNT DE TROBADA
PER ALS LECTORS
NOM
COGNOMS
EDAT
ADREA
CODI POSTAL
TELFON
POBLACI
CORREU ELECTRNIC
Quants llibres lliges cada any?

sis
ms de sis
menys de sis
Quins tipus de llibres tagraden ms?

contes
novelles
poemes
teatre
terror
altres
Quina temtica prefereixes?

aventures
misteri
Escriu el ttol de lltim llibre que hages llegit.
14
131953 _ 0001-0112.indd 14
21/5/09 14:53:10
Refor
13
Ladjectiu
Nom
Data
Recorda
Els adjectius sn les paraules que expressen qualitats o estats dels substantius.
Els adjectius van en el mateix gnere i nombre que els substantius a qu es
refereixen.
1. Encercla els adjectius que trobes en aquest text.
Victria de Fernando Alonso

Fernando Alonso va fer un avanament genial en el revolt ms perills del circuit. Va ser una maniobra difcil
i arriscada. Encara que havia eixit des de la setena posici, el pilot asturi va aconseguir un gran triomf. En
segon lloc va creuar la meta Robert Kubica, el pilot polons i, desprs dell, el jove corredor Sebastian Vettel.
2. Fes els canvis necessaris en els adjectius daquestes oracions perqu siguen correctes.
Un cotxe esportiva
Un cotxe esportiu
Una roda punxats

Uns esportistes famoses
Una victria dol
Unes curses frentica
3. Observa aquesta imatge i escriu quatre substantius amb els adjectius corresponents,
com en lexemple.
Un llibre obert
131953 _ 0001-0112.indd 15
15
14/5/09 08:47:09
Refor
14
Normes daccentuaci
Nom
Data
Recorda
Les paraules agudes sn les que tenen lltima sllaba tnica. Saccentuen
quan acaben en vocal, en vocal seguida de s o en les terminacions -en i -in.
Exemple: dem, desprs, entn.
Les paraules planes sn les que tenen la penltima sllaba tnica.
Saccentuen quan acaben en consonant (excepte en les terminacions -as,
-es, -is, -os, -us, -en, -in) i en diftong. Exemple: recrrer, mirveu.
Les paraules esdrixoles sn les que tenen lantepenltima sllaba tnica.
Saccentuen totes. Exemple: llstima.
1. Encercla la sllaba tnica de les paraules segents i classifica-les a continuaci.

mecnic
Mari
sabia
qumica
estigu
Maria
nevera
frmula
regal
histria
prdua
iogurt
Paraules agudes
Paraules planes
Paraules esdrixoles
2. Resol lencreuat. Totes les paraules sn esdrixoles.

4
5
6
1
2
1.
2.
3.
4.
5.
6.
Gran ocell en perill dextinci.

Continent on hi ha el Per i el Canad.
Capital de la comarca de la Costera.
Estratgia per a guanyar un partit.
Botiga on vnen medicaments.
Acci i efecte de perdre.
3. Llig aquest text i accentua, si cal, les paraules en negreta.

El meu amic Jordi visque durant un any a Berlin. Encara que ell s de Penaguila, a la comarca
de lAlcoia, sa mare s de Colonia i sempre han tingut molta relacio amb el pais germanic. Una
vegada el vaig visitar i al principi em vaig sentir molt confus: jo havia estudiat alemany, per ara
tothom el parlava i semblava un examen! Quan algu em deia alguna cosa, em quedava parat, pero al cap duns dies tot va millorar molt. No ho pareix, pero lalemany no s gens dificil!
16
131953 _ 0001-0112.indd 16
14/5/09 08:47:10
Refor
15
Famlia de paraules
Nom
Data
Recorda
Algunes paraules shan format a partir daltres. Per exemple, la paraula terrestre
sha format a partir de la paraula terra. Totes les paraules que shan format a
partir duna paraula determinada formen una famlia de paraules.
1. Classifica aquestes paraules segons la famlia a la qual pertanyen.

pedrada
prtic
empedrar
pedrera
porter
pedregar
portal
portada
pedrota
portella
pedra
porta
2. Ratlla les dues paraules que no pertanyen a la famlia de la paraula indicada.
mar
mariner
mar
mareig
maraca
marea
paper
papada
empaperar
empapussar
paperina
papereria
llibre
llibrer
llibreria
llibertat
llibret
lliure
foc
focus
foguera
enfocar
fog
fogueig
3. Completa les caselles i escriu paraules de la famlia de sec.

1.
2.
3.
4.
Completament sec.
Perode de falta de pluges.
Llevar la humitat.
Terreny molt sec.
4
1 R
2 S
3 A
Escriu una oraci amb dues de les paraules anteriors.
4. Escriu V (verdader) o F (fals).

Martell s de la mateixa famlia que Mart.
Arenal s de la mateixa famlia que arena.
Cordell s de la mateixa famlia que cor.
Fortalesa s de la mateixa famlia que fort.
131953 _ 0001-0112.indd 17
17
14/5/09 08:47:10
Refor
16
Descriure un personatge
Nom
Data
1. Llig la descripci i encercla el personatge al qual es refereix.

Xaloc el vampir
Xaloc s un jovenet vampir, que encara
no ha ingressat a lInstitut Superior dels
Ullals, perqu no supera el metre
i mig dalada. T el cabell llarg
i fosc, com un mantell de llana que li
cobreix mitja esquena. La negror de la
cabellera fa ressaltar encara ms els ulls
blaus brillants, aix s, una mica ocults
darrere dunes ulleres enormes. s
simptic, divertit i sobretot molt inquiet:
es passa el dia fent bromes a la famlia.
Li agrada molt llegir llibres dhistria
dels seus avantpassats, desprs dun
bon berenar amb el seu refresc preferit:
Sanguinola.
2. Subratlla en el text anterior la informaci segent.

De roig
Qui s?
De verd
De blau
Com s fsicament?
De taronja
Com s el seu carcter?

Qu li agrada?
3. Tria un dels personatges dels dibuixos anteriors i escriu les paraules clau que el definirien.
general
fsic
carcter
gustos
4. Escriu la descripci del personatge a partir de la planificaci que has fet en lactivitat 3.
18
131953 _ 0001-0112.indd 18
14/5/09 08:47:10
Refor
17
Graus de ladjectiu
Nom
Data
Recorda
El grau dun adjectiu indica la intensitat amb qu lsser o lobjecte a qu

es refereix ladjectiu posseeix una qualitat.
Els graus de ladjectiu sn tres: positiu, comparatiu i superlatiu. El grau
comparatiu pot ser dinferioritat, digualtat i de superioritat.
1. Digues en quin grau estan els adjectius de les oracions segents.

El golf s menys perills que lalpinisme.
El cel s blau.
Aquest actor s famosssim.
2. Completa les oracions amb els adjectius corresponents.
tan alt com
ms poblada que
menys fredes que
La Safor est
els Ports.
El Montg s
el Bartolo.
Les comarques de la costa sn

les comarques de linterior.
3. Observa el dibuix i escriu tres oracions en qu compares Joan amb el senyor Sebasti.
Usa formes de ladjectiu en grau comparatiu i grau superlatiu.
Exemple: Joan s altssim, per el senyor
Sebasti s ms gros que Joan.
131953 _ 0001-0112.indd 19
19
14/5/09 08:47:11
Refor
18
Laccent diacrtic
Nom
Data
Recorda
A vegades, laccent grfic sutilitza per a diferenciar una paraula duna altra
que t la mateixa forma per un significat diferent. Aquest tipus daccent grfic
sanomena accent diacrtic.
1. Digues qu signifiquen les paraules destacades en negreta.

Andreu s tan gandul que no es pentina mai.
Ma mare sha trencat la m esquerra.
El mes ms bonic s maig.
2. Completa les oracions amb la paraula que corresponga en cada cas.

dona / dna
La persona que
son / sn
vnen / venen
les instruccions s lentrenador de lequip.
Com que em vaig gitar molt tard, aquest mat tinc molta
Si no
a lexcursi hauran danar a classe igualment.
3. Observa els dibuixos i escriu una oraci amb les paraules net/nt i una altra amb les
paraules s/os, en qualsevol forma de gnere i nombre.
20
131953 _ 0001-0112.indd 20
14/5/09 08:47:11
Refor
19
Camp lxic
Nom
Data
Recorda
Les paraules astrnom, allunar i espacial estan relacionades amb un mateix

tema: lunivers. El conjunt de paraules de diferent classe (subtantius, adjectius,
verbs...) que es relacionen amb un mateix tema formen un camp lxic.
1. Colloca cada paraula en el camp lxic que corresponga.

xutar
projectar
gol
rodar
actriu
entrenador
penal
claqueta
film
porteria
productor
rbitre
futbol
cinema
2. Escriu una paraula per a cada imatge.
Marca a quin camp lxic pertanyen les paraules anteriors.

els oficis
la salut
la grip
3. Digues quin camp lxic formen aquestes paraules.

a. pentagrama, tocar, flauta
b. tren, bitllet, viatjar
c. suma, restar, equaci
Escriu tres paraules ms per a cada camp lxic anterior.
a)
b)
c)
131953 _ 0001-0112.indd 21
21
14/5/09 08:47:11
Refor
20
Anunciar un esdeveniment
Nom
Data
1. Al collegi han organitzat un concert per a celebrar larribada de la primavera. Completa

aquesta fitxa amb la informaci que hauria dincloures en el cartell anunciador.
Nom de lesdeveniment
Lloc de celebraci
Data
Hora
Quin grup hi actuar?

Es far alguna actuaci ms?
Quants diners costar lentrada?
Qui hi est convidat?
Quina illustraci o foto posars en el cartell?
2. Fes ara el cartell anunciador, en qu inclogues la informaci anterior. Recorda que ha

de tindre un disseny ben atractiu.
22
131953 _ 0001-0112.indd 22
14/5/09 08:47:12
Refor
21
Els determinants. Larticle
Nom
Data
Recorda
Les paraules que van davant el substantiu per a concretar-lo o determinar-lo

funcionen com a determinants.
Les classes de paraules que poden fer la funci de determinants sn els
articles, els demostratius, els possessius, els numerals i els indefinits.
Larticle s una paraula que funciona com a determinant i indica el gnere
i el nombre del substantiu que el segueix.
1. Completa el text amb les formes de larticle que corresponga.

Els mestres de
escola ens van dur a conixer
visita una xica que anava vestida com

em va agradar va ser
barris antics de Valncia. Va guiar
persones de
Llotja, sobretot per
edat mitjana. El que ms
columnes que hi ha dins
edifici.
Va ser com fer un viatge al passat!
2. Torna a escriure aquest text posant els articles en el lloc on toca.

La romeria de les Canyes
Conta histria la que castellonencs
van els traslladar-se la de muntanyeta
on tenien poble original el a plana la
a partir de any l 1252. Romeria la de
Canyes les recorda cada any aquell
trasllat.
3. Observa els dibuixos i escriu davall larticle i el nom del que representen. Digues tamb
en quin gnere i quin nombre est cada un.
les bruixes
femen
plural
131953 _ 0001-0112.indd 23
23
14/5/09 08:47:13
Refor
22
La partici de paraules
Nom
Data
Recorda
A lhora de partir les paraules a final de lnia, cal seguir les normes segents:
No es poden separar les lletres que formen part de la mateixa sllaba.
Exemple: ves-prada i no ve-sprada.
No es poden separar els diftongs. Exemple: cui-na i no cu-ina.
Cal separar els dgrafs en sllabes diferents, excepte els dgrafs gu, qu, ll,
ny i ig. Exemple: pas-saven per pe-lleter.
No sha de deixar cap lletra sola a final o a comenament de lnia.
Exemple: ales-hores i no a-leshores.
1. Separa les sllabes de les paraules segents.

carro
gorilla
bossa
tonyina
trinquet
cotxe
meravella
fulla
joguet
guitarra
pinya
motxilla
2. Encercla les paraules que estiguen ben partides.

lhora
el compte
lagulla
la parcella
la icona
els passos
Ara escriu correctament les separacions mal fetes.
3. Copia cada paraula amb les sllabes partides, com en lexemple.

caureu
quaranta
remei
enviament
rona
cincia
dirn
faena
aeroport
incaut
histria
diari
dues sllabes
tres sllabes
quatre sllabes
cau-reu
24
131953 _ 0001-0112.indd 24
14/5/09 08:47:13
Refor
23
Paraules polismiques
Nom
Data
Recorda
Hi ha paraules que tenen ms dun significat. Per exemple, la paraula acollidor

significa cmode i amable. Les paraules que tenen ms dun significat
sanomenen paraules polismiques.
1. Numera cada oraci segons el significat de la paraula copa.

1. Vas amb forma de
campana sostingut
sobre un peu.
2. Premi que es dna

al guanyador duna
competici esportiva.
3. Part ms alta
dun arbre, formada
per fulles i branques.
La copa de larbre est plena docells.

Posam aigua a la copa, per favor.
Va arribar el primer i va aconseguir la copa que tant desitjava.
2. Observa les illustracions i escriu una oraci amb cada un dels significats de banc.
3. Explica el significat de la paraula terra en cada oraci.

Els mariners van arribar a terra desprs dun llarg viatge.
Portes els pantalons bruts de terra.
4. Encercla les paraules que siguen polismiques.

peu
rellotge
131953 _ 0001-0112.indd 25
mnega
goma
calendari
25
14/5/09 08:47:13
Refor
24
Un conte amb dos personatges
Nom
Data
1. Fes parelles relacionant els personatges oposats de les dues columnes.

Personatge
1
Personatge
2
humil
gandul
llest
cregut
treballador
agarrat
geners
ximple
2. Tria una parella de les anteriors i contesta les preguntes segents.

Escriu els noms dels dos protagonistes.
Personatge 1
Personatge 2
On viuen?
Com s i qu li agrada fer al personatge 1 que has triat?
Com s i qu li agrada fer al personatge 2?
Qu els pot fer canviar?
Com ser el final? Marca la resposta.
Feli
Trist
Inesperat
3. A partir de les respostes anteriors, inventa un conte que tinga com a protagonistes la
parella de personatges que has triat. No toblides del ttol.
26
131953 _ 0001-0112.indd 26
14/5/09 08:47:14
Refor
25
Els pronoms personals
Nom
Data
Recorda
Els pronoms personals serveixen per a anomenar els ssers o objectes

sense utilitzar substantius.
Hi ha pronoms de primera, segona i tercera persona.
Els pronoms personals poden ser forts o febles. Els pronoms forts poden
anar sols. Els pronoms febles acompanyen sempre un verb.
1. Digues si els pronoms personals destacats sn forts o febles.

Els has trobat ja?
Jo comprar el diari en tornar descola.
Explica-li qu vam fer ahir.
Nosaltres vam reprendre la partida desprs del descans.
2. Completa les oracions amb els pronoms forts adequats.
no parle a la paret, et parle a
no li agrada aquest grup, per a
durem larrs,
lentusiasma.
dureu la carn i
duran la verdura.
3. Encercla els pronoms febles que trobes en el text segent i collocals en el lloc
corresponent de la taula.
Treballar a casa
Si us dic que ma mare guanya diners sense eixir de casa em direu
mentider. Per ma mare s dibuixant de cmics i t un estudi al
pis on vivim. Li agrada molt la faena i sovint fa caricatures als
meus amics i els les regala. Per aix els agrada visitar-nos! Per a
publicar els cmics, ha descanejar-los i enviar-los per correu
electrnic. Qu et pareix el treball de ma mare?
singular
plural
1a persona
2a persona
3a persona
131953 _ 0001-0112.indd 27
27
14/5/09 08:47:14
Refor
26
Signes que tanquen enunciats
Nom
Data
Recorda
Per a indicar que una oraci acaba i en comena una altra, utilitzem diversos
signes de puntuaci:
Al final de les oracions en qu safirma o es nega alguna cosa, sescriu un
punt, del qual hi ha tres tipus: punt i seguit (sescriu per a separar dues
oracions del mateix pargraf), punt i a part (sescriu per a separar dos
pargrafs) i punt final (sescriu per a indicar el final dun text).
Al final de les oracions en qu es pregunta alguna cosa sescriu un signe
dinterrogaci.
Al final de les oracions en qu sexpressa sorpresa, admiraci, por, etc.
sescriu un signe dexclamaci.
1. Encercla els punts daquest text de diferents colors, seguint el codi.

De verd
el punt i seguit
De groc
el punt i a part
De roig
el punt final
Liderat per al Valncia

El Valncia va recuperar ahir el primer lloc de la Lliga, desprs de vncer per quatre gols
a zero a lestadi del Numncia. Aquesta victria confirma el bon joc de lequip. De fet, molts
el veuen ja com un dels aspirants al ttol.
El Vila-real tamb es consolida com un dels millors equips de la temporada. Encara que
ahir noms va aconseguir un empat, ha mantingut una trajectria molt slida. Per aix, s
possible que lany que ve torne a jugar competicions europees.
La Lliga torna el cap de setmana que ve amb ms emocions. Els equips valencians tenen
encara alguns partits molt difcils. Caldr que hi estiguem ben atents.
2. Llig el dileg segent i encercla, de color taronja, els signes dinterrogaci, i de color
morat, els dexclamaci.
Perdone, la carretera de Vinars?
No, ho sent, per no tinc arrs.
Que no mha sentit? Li pregunte per la
carretera de Vinars!
I jo li dic que no en tinc, darrs!
Arrs, no! Vinars!
Mire, all darrs no en fan. Per si segueix
recte arribar a Vinars, on tenen un
llagost per a llepar-sen els dits!
Ahh!
Hi has trobat una altra classe de punt?
Encerclals amb els colors del primer exercici.
28
131953 _ 0001-0112.indd 28
14/5/09 08:47:14
Refor
27
Paraules simples i paraules compostes
Nom
Data
Recorda
Les paraules que shan format a partir de la uni de dues o ms paraules,

com para-xocs (verb parar + substantiu xocs), sanomenen paraules compostes.
En canvi, les paraules que no es componen daltres paraules, com moll,
sanomenen paraules simples.
1. Forma paraules compostes relacionant els verbs de les dues primeres columnes
amb els substantius corresponents.
para
neteja
guarda
porta
trenca
obre
vidres
nous
fang
avions
boscos
llandes
2. Digues a partir de quines paraules simples shan format aquestes compostes.

llevataps
portabicicletes
muntacrregues
para-xocs
penja-roba
trencaclosques
3. Escriu la paraula composta amb qu es designen aquests elements.
4. Escriu tres paraules compostes que comencen amb cada verb. Pots fer servir el
diccionari si et cal.
portar
131953 _ 0001-0112.indd 29
guardar
29
14/5/09 08:47:15
Refor
28
Contar una experincia personal
Nom
Data
1. Marca quina daquestes oracions pertany a lexplicaci duna experincia personal.

La policia ha detingut latracador de joieries al seu domicili de Castell.
La pluja es forma a partir de laigua que sevapora del mar.
Lany passat vaig anar a esquiar i em vaig sentir el ms feli del mn.
La Serra de Mariola s un paratge singular, amb una gran diversitat de flora.
2. Fixant-te en loraci que has triat, completa les caracterstiques daquests textos.
Tipus de verbs: Temps
Persona
Exageracions:
Paraules que descriuen sentiments:
3. Tenint en compte les caracterstiques que has indicat en lactivitat 2, escriu un correu
electrnic a un amic en qu li expliques una ancdota divertida que thaja passat recentment.
De: festa11@correu.es
A: amiga11@correu.es
Data:
Tema:
Hola
Com ha anat el cap de setmana? A mi
30
131953 _ 0001-0112.indd 30
14/5/09 08:47:15
Refor
29
El verb: arrel i desinncies
Nom
Data
Recorda
Els verbs sn paraules que expressen accions o estats. Cada verb t diferents
formes. Les formes verbals poden ser simples, compostes i perifrstiques.
El conjunt de totes les formes dun verb sanomena conjugaci.
Cada forma verbal consta darrel i desinncia.
1. Troba els verbs que hi ha en aquest poema.

Davall lescala de la catedral,
es troba la tomba de Pau Partal.
El seu cognom era Folc, no Partal,
per s que Partal rima amb catedral.
Edward LEar
2. Separa larrel de la desinncia en aquests verbs.

menjarem
trencaren
senties
doneu
expressem
correrem
debateu
preferisc
3. Relaciona cada arrel amb la desinncia que li correspon i escriu la forma resultant.
parl-
-iria
bat-
-e
consent-
-r
4. Escriu tres formes a partir de larrel indicada, i tres ms a partir de la desinncia.

cant-ars
131953 _ 0001-0112.indd 31
31
14/5/09 08:47:16
Refor
30
Paraules amb s sonora
Nom
Data
Recorda
El so de la s sonora es pot representar amb les grafies z i s:

Sescriu z a principi de paraula i darrere consonant.
Sescriu s entre vocals.
1. Encercla els nombres que continguen una essa sonora. A continuaci, escriu els seus
noms en lletres.
3 13 7 17 15 6 11 12 5 14 2
Contenen essa sonora els nombres
2. Escriu el nom del que representa cada dibuix. Totes les paraules tenen essa sonora.
Escriu una oraci per cada una de les paraules anteriors.
3. Busca en la sopa de lletres sis paraules que contenen essa sonora i copia-les.
C
A
R
R
O
S
S
A
A
O
N
Z
E
E
N
L
32
131953 _ 0001-0112.indd 32
S
I
S
U
Z
V
S
Z
A
B
E
T
O
L
U
I
V
R
M
N
M
P
N
T
S
O
T
A
N
V
A
M
Z
P
E
S
A
R
L
X
P
R
E
S
L
I
14/5/09 08:47:16
Refor
31
Prefixos i sufixos
Nom
Data
Recorda
Les partcules que safigen davant una paraula per a formar-ne una altra
sanomenen prefixos i les que safigen darrere, sufixos.
1. Encercla el que es demana en cada srie de paraules.

prefixos
desfeta
recollir
invisible
prefabricar
sufixos
foscor
pastisset
senzillesa
amors
2. Afig, a les paraules segents, els prefixos que corresponguen.

des-
tapar
accelerar
mirar
re-
cmode
baixar
creble
in-
tocar
domable
calar
3. Classifica aquestes paraules segons que tinguen prefix o sufix.

setmanal
plujs
hipermercat
descontent
flotador
paraiger
sobreviure
prehistria
preveure
extraordinari
albereda
analista
amb prefixos
amb sufixos
4. Escriu les paraules que corresponguen segons la definici. Fixat si porta prefix o sufix.
Tornar a elegir.
re-
Persona que ven fruita.
-er
Caracterstica dall que s dur.
-esa
Que no s capa.
in-
Que no t cafena.
des-
131953 _ 0001-0112.indd 33
33
14/5/09 08:47:17
Refor
32
Descriure un lloc
Nom
Data
1. Aquest estiu has anat de vacances a un lloc que tha agradat molt i nhas fet fotografies
com aquesta.
Classifica en aquesta fitxa els elements del paisatge de la foto anterior.
Informaci general
El que es veu en primer pla
El que es veu en segon pla
El que es veu al fons
2. Tria adjectius que et puguen servir per a la descripci de la foto.

guapo
frtil
alt
meravells
cabals
rid
alegre
rpid
3. Una amiga no sap on anar de vacances i vol que la informes del lloc on has estat tu. Descriu la fotografia a partir de la planificaci que has fet en les activitats 1 i 2.
34
131953 _ 0001-0112.indd 34
14/5/09 08:47:17
Refor
33
El verb: nombre i persona
Nom
Data
Recorda
Segons el nombre, les formes verbals poden estar en singular o en plural.

Segons la persona, les formes verbals poden estar en primera, segona
o tercera persona.
Les formes no personals del verb sn linfinitiu, el gerundi i el participi.
1. Situa cada verb en el lloc de la taula que li corresponga.

fa
espere
tenim
calleu
singular
volen
tens
plural
primera persona
segona persona
tercera persona
2. Encercla en aquest text els verbs que estan en tercera persona del singular i, en acabant, reescriu-lo canviant el verbs en primera persona del plural. Fes-hi tamb altres
canvis que necessites (pronoms, possessius, etc.).
Un retrobament nostlgic
Eugeni arrib al poble a primera hora del mat. No hi havia anat des que era xiquet i tenia
molta illusi per retrobar els carrers i les persones de la infantesa. Estigu conversant hores
i hores amb els amics. Encara que se sentia ben feli, no podia evitar una sensaci amarga:
gran part de les cases que havia conegut anys arrere havien desaparegut i els boscos que
envoltaven el poble estaven desapareixent a causa dels incendis. Aix i tot, conduint de
tornada a casa, Eugeni sent que acabava de passar un dels millors dies de la seua vida.
Eugeni i jo
3. Localitza els infinitius, gerundis i participis del text anterior i classificals.

infinitiu
131953 _ 0001-0112.indd 35
gerundi
participi
35
14/5/09 08:47:18
Refor
34
Paraules amb s sorda
Nom
Data
Recorda
El so de la s sorda es pot representar amb les grafies s, ss, i c.
Sescriu
Sescriu
Sescriu
Sescriu
s a principi i final de paraula i al costat de consonant.

ss entre vocals.
davant a, o, u i a final de paraula.
c davant e, i.
1. Llig en veu alta les paraules segents i, en acabant, encercla les lletres que representen
la essa sorda.
setmana
avanar
cinta
Massalfassar
can
porteries
pensament
caadora
divertidssim
sabata
2. Ompli els buits de les oracions segents amb les grafies de la essa sorda que corresponga.
Carle
alvador va viure a Bena
No magrada ca
He
Di
al.
ar, per magrada pe
car.
abut que reu de la mateixa famlia perqu teniu els mateixo

abte que ve agafarem les
El profe
or em va traure a la pi
Em vaig empa
ar un o
telle
i anirem a bu
bra
car bolet
arra.
et i no parava de to
ir.
3. Posa un exemple de cada grafia.

s a principi de paraula
s a final de paraula
s al costat de consonant
ss entre vocals
davant a, o, u
a final de paraula
c davant e, i
4. Relaciona cada paraula segons que duga essa sorda, essa sonora o les dues.
salze
carabassa
zoolgic
escriure
cervesa
36
131953 _ 0001-0112.indd 36
s sorda
s sonora
avisar
sopa
caador
14/5/09 08:47:18
Refor
35
Les expressions
Nom
Data
Recorda
A vegades utilitzem expressions que tenen un significat diferent en conjunt

del que tenen les paraules que les formen. Aix per exemple, trencar el gel
significa iniciar tractes que ning satrevia a comenar i no partir un tros
de gel. Entre les expressions destaquen els refranys i les frases fetes.
1. Relaciona per a formar expressions i copia-les.

Agafar el bou
per a res.
Molt de soroll
en un paller.
Posar la m
Buscar una agulla
per les banyes.

al foc.
1.
2.
3.
4.
Escriu el nmero de lexpressi a qu corresponen les definicions segents.
Tindre confiana en alg.
Pretendre aconseguir alguna cosa difcil o impossible.
Tindre una cosa menys importncia del que sembla.
Enfrontar-se amb decisi i valentia a un problema.
2. En cada oraci de les que segueixen hi ha una expressi; subratlla-la.
Est trist perqu Aitana li ha donat carabassa.
Sempre dius el que penses, no tens pls a la llengua.
Aquest mat fa un fred que pela.
3. Escriu una oraci per a cada expressi.
Ploure a bots i barrals.
Fer un sol de justcia.
Estar als nvols.
131953 _ 0001-0112.indd 37
37
14/5/09 08:47:18
Refor
36
Escriure un text expositiu
Nom
Data
1. Llig la situaci segent i resol lactivitat.

La revista de lescola prepara un nmero especial
dedicat al medi ambient. Com que a laula hem treballat
molt sobre el tema, than demanat un article perqu hi
expliques qu s el reciclatge i en qu consisteix.
Marca les quatre preguntes que haur de contestar el text expositiu.

Qu s el reciclatge?
Quines conseqncies positives t el reciclatge?
Qu opinen els meus pares del reciclatge?
Com s el procs de reciclatge de materials?
Quan va ser la primera vegada que vaig reciclar?
Quins materials es poden reciclar?
Quantes botelles de vidre caben en un contenidor?
2. Ordena i copia les preguntes que hages triat en lexercici anterior i escriu el text
responent a les preguntes. Desprs, posa-li ttol.
38
131953 _ 0001-0112.indd 38
14/5/09 08:47:18
Refor
37
El verb: temps i mode
Nom
Data
Recorda
Els verbs situen les accions en un temps (passat, present o futur), en relaci
amb el moment en qu es parla.
El mode dels verbs reflecteix lactitud del parlant davant all que diu. Hi ha
tres modes: indicatiu, subjuntiu i imperatiu.
1. Reescriu aquestes oracions en passat i futur.

passat
present
futur
Tinc una caseta a lhort

de mon pare.
Els meus amics estan
de viatge a Nova
Zelanda.
El Valncia guanya la
Lliga.
Mireia fa una obra al
Principal.
2. Digues quin mode verbal representa cada dibuix.
Plou!
Circuleu!
Si tinguera
un gosset!
3. Escriu tres oracions en imperatiu a partir de les paraules indicades.

desconnectar / mbils
posar / cintur
reduir / velocitat
131953 _ 0001-0112.indd 39
39
14/5/09 08:47:19
Refor
38
Lapstrof
Nom
Data
Recorda
Els articles el i la i lenlla de sapostrofen davant una paraula que comena

en vocal o en h, llevat de les excepcions segents:
Els articles el i la no sapostrofen davant el nom de les lletres.
Els articles el i la i lenlla de no sapostrofen davant paraules que comencen
en i, u, hi, hu quan fan de consonant i no de vocal.
Larticle la no sapostrofa davant les paraules que comencen en i, u, hi, hu
tones.
1. Relaciona cada paraula amb larticle que corresponga.

iaio
ambulatori
el
universitat
plaa
horitz
iot
la
iogurt
illa
cotxe
histria
iarda
horta
2. Ompli els buits daquesta notcia amb l, el o la.
Pluges intenses a la Comunitat
Ahir va ploure intensament a tota
dinar. A
Alt Maestrat
Morvedre i
Horta Nord
Comunitat, sobretot a
hora de
aigua va inundar cases i carreteres. Al Camp de

problema va ser
pedra.
ajuntament de Faura, on va caldre que els bombers intervingueren amb

carcter durgncia, indica que
a punt de collir.
va decretar
oratge dahir va fer malb moltes taronges
centre de coordinaci demergncies de
Generalitat
alerta taronja pel perill daiguats forts.
3. Reescriu les oracions posant en singular les paraules en negreta. Vigila amb la concordana.
Durant les excursions vam visitar les illes principals dels Columbrets.
Mon pare sho ha passat genial amb les histries que han contat les iaies.
He fotografiat les hienes i els hipoptams del zoo.
40
131953 _ 0001-0112.indd 40
14/5/09 08:47:19
Refor
39
Els sufixos augmentatius
Nom
Data
Recorda
Hi ha sufixos que, en afegir-los al final duna paraula determinada, expressen

la idea de gran. Per exemple, si afegim el sufix -ot a la paraula polp, obtenim
la paraula polpot que significa polp molt gran. Els sufixos que expressen la
idea de mida gran sn els sufixos augmentatius.
1. Encercla el sufix augmentatiu en cada paraula.

festassa
llenguota
llibrot
manassa
piss
rius
taulota
lletjota
2. Forma paraules noves afegint els sufixos augmentatius -ot/-ota, -s/-assa.

cama
mare
peu
home
ulls
cotxe
3. Marca en cada parell de paraules la que s augmentativa.

cuixota
gargot
reps
carcassa
marmota
grandot
cotxs
casassa
4. Digues a partir de quina paraula es formen aquestes.

nassot
camions
donassa
manassa
cadirota
ullerotes
5. Expressa el que representa cada dibuix amb un sufix augmentatiu.
131953 _ 0001-0112.indd 41
41
14/5/09 08:47:20
Refor
40
Millorar lestil dun text
Nom
Data
1. Jaume ha fet un esborrany dun treball de classe, lha revisat i hi ha detectat algunes
paraules inexactes i moltes repeticions.
El paleoltic
El paleoltic s el perode de fa ms anys. En aquest perode , les
persones eren nmades i vivien de la caa, la pesca i la recollecci
de fruits. La paraula paleoltic vol dir pedra antiga i fa referncia
al material que sutilitzava per a fer els objectes.
La manera de fer era molt simple: colpejaven dues pedres i feien
que neixiren fragments, amb els quals feien coses tallants per a
caar o tallar les pells i la carn dels animals.
Assenyala lopci correcta per a substituir les expressions marcades en el text.
de fa ms anys (paraula inexacta)
ms modern
ms antic
ms recent
en aquest perode (paraula repetida)

en aquest pas
en aquest itinerari
en aquesta poca
paleoltic vol dir (paraula inexacta)

paleoltic tracta de
paleoltic parla de
paleoltic significa
la manera de fer (paraula inexacta)

la tctica
la tcnica
la feina
feien que neixiren fragments

aconseguien que neixiren fragments
intentaven que neixiren fragments
amb els quals feien (paraula repetida)

amb els quals provocaven
amb els quals cosien
amb els quals fabricaven
fets tallants
obres tallants
coses tallants (paraula inexacta)

objectes tallants
2. Torna a escriure el text sobre el paleoltic introduint-hi les correccions.
42
131953 _ 0001-0112.indd 42
14/5/09 08:47:20
Refor
41
Els temps verbals
Nom
Data
Recorda
Els temps verbals sn conjunts de formes verbals que situen lacci en el mateix
temps i en el mateix mode.
Segons el temps, hi ha temps de passat, temps de present i temps de futur.
Segons els elements que els componen, hi ha temps simples, temps
compostos i temps perifrstics.
1. Completa el text escrivint, en cada cas, la forma verbal que corresponga.

Magradaria (agradar) que
Em
(haver-hi) ms sales de teatre a la meua ciutat.
(divertir) bona cosa sempre que
vore alguna obra.
(poder) anar a altres ciutats, on

(ser) massa menut i no
haver-hi ms teatres, per

diners per a pagar-me el viatge. Per
(dir): el dia que en
(tindre) loportunitat de
(deure)
(guanyar)
(escoltar) el que us
(guanyar), estic segur que n
(estalviar)
molts per a recrrer tots els teatres del mn!

2. Digues en quin temps verbal estan les formes que has escrit en el text anterior.
agradaria
3. Escriu una forma verbal per a cada indicaci.

pretrit imperfet, verb cantar
pretrit indefinit, verb batre
present, verb dormir
131953 _ 0001-0112.indd 43
43
14/5/09 08:47:20
Refor
42
La coma
Nom
Data
Recorda
Sescriu coma en els casos segents:

Per a separar els elements duna enumeraci.
Per a fer un aclariment enmig duna oraci.
En les notes davs i en les cartes, desprs de la salutaci.
1. Encercla les comes del text segent. Usa el roig per a les enumeracions, el blau per a
les explicacions i el groc per a les frmules de salutaci.
Benvolguts mares i pares,
La setmana que ve la nostra escola, per des any consecutiu, celebrar les
jornades culturals. Hi haur actes de tota mena: castells unflables, contacontes, partits de bsquet i handbol, concursos de videojocs, etc. Tot aix,
que ser totalment gratut per a lalumnat, tindr lloc els dies segents:
dimarts 12, dimecres 13 i dijous 14.
Atentament,
La direcci de lescola.
2. Explica quina diferncia de significat hi ha entre aquestes dues oracions.

La bicicleta que estava lligada al fanal ha desaparegut.
La bicicleta, que estava lligada al fanal, ha desaparegut.
3. Continua les enumeracions segents sense deixar-te cap coma ni el punt final.
Magraden totes les pellcules: les dacci
Ma tia ha viatjat per bastants pasos: Turquia,
La meua germana practica molts esports: nataci
44
131953 _ 0001-0112.indd 44
14/5/09 08:47:21
Refor
43
Els sufixos diminutius
Nom
Data
Recorda
Si a la paraula jersei afegim el sufix -et, obtindrem la paraula jerseiet que

significa jersei menut. Els sufixos que expressen la idea de mida menuda
sanomenen diminutius. A vegades, aquests sufixos tamb sutilitzen per
a expressar afecte o estima. Per exemple: mareta.
1. Escriu el diminutiu de les paraules segents.

fill
taula
pota
gos
mare
llum
peix
reina
sac
pont
2. Ratlla les paraules que no sn diminutius.

paret nasset coet piset marquet fuet riuet distret
caseriu gatiu actriu poquiu ofensiu evasiu curtiu
galeta rodeta coseta escopeta neta tasseta vagoneta
Copia les paraules anteriors que tenen diminutiu i escriu sobre quina paraula sha format.
3. Expressa aquestes frases sense diminutiu.

una tauleta boniqueta
un bracet curtet
un cotxet menudiu
4. Expressa aquestes altres en diminutiu.
una casa blanca
un suc fresc
un tren verd
131953 _ 0001-0112.indd 45
45
14/5/09 08:47:21
Refor
44
Escriure el text dun cmic
Nom
Data
1. Llig la vinyeta i contesta les preguntes.

De nit, la mare i la filla seuen
al sof per vore la televisi...
Mare,
s veritat que
venim dels
micos?
No ho s,
filla, ton pare
mai no em va voler
presentar la seua
famlia!
Quin tipus doraci sutilitza en

el text del quadre o cartella?
Quins tipus doracions sutilitzen

en les bafarades? Quins signes
de puntuaci predominen en les
bafarades?
2. Completa la cartella i les bafarades de les vinyetes segents.
46
131953 _ 0001-0112.indd 46
14/5/09 08:47:22
Refor
45
La primera conjugaci
Nom
Data
Recorda
Els verbs que tenen linfinitiu acabat en -ar pertanyen a la primera conjugaci.
La majoria de verbs de la primera conjugaci es conjuguen com parlar.
1. Encercla els verbs de la primera conjugaci que trobes en el text segent i copials.
Rennan agafa la
pilota i la llana cap al centre
del camp. Albelda la para amb el pit
i la passa a Baraja. Senna corre cap a ell,
Baraja el regateja i envia el bal a Mata. El
davanter perd lequilibri i Cazorla pren la pilota
per a dirigir latac cap al camp contrari.
Els espectadors salcen, pareix que es
desmarca Franco, demana el
bal i
2. Analitza aquestes formes seguint lexemple.
parlarem
infinitiu
temps
mode
parlar
condicional
indicatiu
canviaria
haurem menjat
torn
calleu
van viatjar
arribareu
131953 _ 0001-0112.indd 47
47
14/5/09 08:47:22
Refor
46
El punt i coma
Nom
Data
Recorda
Sescriu punt i coma en els casos segents:

Per a separar els elements duna enumeraci quan algun daquests ja porta
coma.
Davant els enllaos per, tanmateix, no obstant aix quan introdueixen
oracions llargues.
1. Encercla de color roig les comes i de verd els punts i comes.

En la meua classe hi ha companys de tot arreu: Josep s de Mallorca; Mariela, de
Combra; Hamza, de Nador; Dorina, de Bucarest; i Christine, de Lima.
2. Completa el text amb coma o punt i coma.
Legionaris
soldats romans
pareu atenci. Hem de construir un

campament. La primera centria
plantar les tendes
la segona
cavar una rasa al voltant de la muralla

la tercera
construir els murs
i la quarta
alar les torretes.
Semblarem invencibles
no us heu dadormir
tanmateix
perqu
lenemic sempre est a laguait!
3. Escriu dues oracions utilitzant els enllaos per i no obstant aix precedits de punt i coma.
4. Descriu la teua habitaci i enumera els objectes que hi veus. Usa comes i punts i comes.
48
131953 _ 0001-0112.indd 48
14/5/09 08:47:22
Refor
47
Els gentilicis
Nom
Data
Recorda
La paraula castellonenc indica que una persona s de Castell.

Les paraules que expressen el lloc de procedncia de les persones o coses
de qu es parla sanomenen gentilicis.
1. Encercla en aquest text quatre gentilicis i copials indicant a quin lloc fan referncia.
Una carrera molt internacional
Ahir va tindre lloc, pels carrers alacantins, la cinquena marat.
El primer lloc va ser per al marroqu Ahmed Aouita, ve de Sant
Joan, i a continuaci va entrar Piero Nero, itali de naixement
per alcoi dadopci.
2. Escriu el lloc don sn aquestes persones.

els castellonencs
els andorrans
els alzirenys
els saguntins
els canadencs
els tarragonins
els valencians
els eivissencs
3. Completa amb el gentilici que corresponga.
Miren va nixer a Bilbao, s
Marta va nixer a Sevilla, s
Sara va nixer a Madrid, s
Marie va nixer a Pars, s
Laura va nixer a Vencia, s
Alba va nixer a Mrcia, s
131953 _ 0001-0112.indd 49
49
14/5/09 08:47:23
Refor
48
Argumentar
Nom
Data
1. Llig aquesta situaci i respon a les preguntes.

El pati de lescola s molt gran, per
com que est descobert, quan plou,
no podeu fer-hi educaci fsica ni
jugar-hi. A ms, el terra rellisca
molt quan est banyat i ja shi han
lesionat molts xiquets. Proposeu
a la direcci de lescola que cobrisca
una part del pati per a solucionar
aquest problema.
A qui sadrea la carta?
Qu vols aconseguir?
Quins arguments hi pots aportar?
1.
2.
2. Escriu la carta tenint en compte les respostes de lactivitat anterior.
Senyor/-a
,
Els alumnes de 5 de primria daquest centre creiem que seria molt convenient
, per dues raons.
En primer lloc, perqu

En segon lloc, perqu
Atentament,
Signa
50
131953 _ 0001-0112.indd 50
14/5/09 08:47:24
Refor
49
La segona conjugaci
Nom
Data
Recorda
Els verbs amb linfinitiu acabat en -er o en -re pertanyen a la segona conjugaci.
Per exemple: tmer, crrer, batre, ploure. Tamb hi ha uns pocs verbs de la
segona conjugaci que acaben en -r. Per exemple: dir, dur, fer.
1. Encercla els verbs de la segona conjugaci que trobes en el text segent.

Un dia esplndid
Ahir tingurem molta sort en la nostra excursi a Eslida.
Feia molt bon oratge, encara que ja ho sabem perqu
havem vist la predicci en una pgina dInternet. Lnic
que no sho creia era mon pare, perqu pensava que els
nvols dels dies anteriors no desapareixerien i ens plouria
tot el cam. Encara com! Si li hagurem fet cas, no ens
haurem pogut moure de casa.
2. Completa el text amb les formes corresponents dels verbs.

No
(haver-hi) lloc per a tantes persones a la sala dactes. El director no

(creure) que hi
(cabre) tots els alumnes que
(voler) vore lespectacle. No em pensava jo que la gent

tant dinters per lobra. Per clar, els actors
(tindre)
(ser) famosos perqu
(aparixer) en moltes sries de televisi. Quin xit!

3. Escriu la primera persona del futur i del condicional dels verbs segents.
futur
condicional
estendre
irrompre
prmer
4. Indica linfinitiu de cada forma verbal.
correrem
creurs
prenia
baten
temeren
feres
apareixia
creixen
131953 _ 0001-0112.indd 51
51
14/5/09 08:47:24
Refor
50
La contracci
Nom
Data
Recorda
Generalment, quan els enllaos a, de i per entren en contacte amb els articles
el i els, suneixen i formen una sola paraula: al, als, del, dels, pel, pels. Per quan
larticle el sha dapostrofar amb la paraula segent, no es fa la contracci.
1. Uneix amb fletxes cada combinaci amb el resultat que li correspon.

a + el
a + els
de + el
de + els
per + el
per + els
pel
dels
al
pels
als
del
Ara escriu un exemple de cada contracci amb les paraules segents.

teatre
A ma tia li agrada molt anar al teatre.
amics
campi
indis
iogurt
horts
2. Encercla les contraccions que trobes en aquest text i digues quines paraules contenen.
Una bona oferta
Sempre que va al centre, mon pare torna carregat de coses. Laltre dia ens
va dur, a Xavi i a mi, unes samarretes dels nostres equips preferits. Ens va
dir que en venien quatre pel preu de dues. Pels pls que no sacaben!
al centre
a + el centre
3. Copia les oracions substituint la paraula en negreta per la paraula entre parntesis.
El pilot sent una gran emoci quan puja a lavi. (cotxe)
Amlia pateix pel control de lectura. (examen)
La iaia ve del camp de collir bresquilles. (hort)
52
131953 _ 0001-0112.indd 52
14/5/09 08:47:24
Refor
51
Altres tipus de sufixos
Nom
Data
Recorda
Segons la classe de paraula que es vol formar i el significat que es vol afegir
a la paraula original, utilitzarem uns sufixos o uns altres. Per exemple,
el sufix -dor dhistoriador serveix per a formar substantius que signifiquen
persona que fa....
1. Escriu la paraula nova amb el sufix que correspon en cada cas.

Persona que ven flors.
Persona que juga a tenis.
+ ISTA
Persona que toca la flauta.

Persona que ven fruita.
Persona que arregla sabates.
+ ER
Persona que treballa el ferro.

Qu tenen en com els sufixos anteriors? Marca.
Formen paraules que indiquen oficis o professions.
Formen paraules de gnere diferent.
Formen paraules amb el mateix significat.
2. Subratlla el sufix que s com en cada srie de paraules i escriu-lo.
llibreria papereria carnisseria sabateria
sufix
despertador recollidor flotador colador
sufix
Fixat en el significat de cada sufix anterior en el grup de paraules i completa.

El sufix
significa lloc on es ven alguna cosa.
El sufix
significa aparell que serveix per a alguna cosa.
3. Forma noms daparells amb els sufixos -dor i -dora a partir daquests verbs.
despertar
picar
congelar
llavar
contestar
aspirar
calfar
torrar
131953 _ 0001-0112.indd 53
53
14/5/09 08:47:25
Refor
52
Escriure un informe
Nom
Data
1. Llig la situaci segent i fes lactivitat.

LAjuntament us ha demanat un informe sobre les mascotes ms habituals
a les cases del poble. De primer sha passat un qestionari i aquests han sigut
els resultats de les mascotes ms habituals en un dels barris:
10
8
6
4
2
gossos
hmsters
pardalets
gats
ponis
Prepara linforme contestant aquestes preguntes.

Quins tipus de mascotes sn les ms habituals? Assenyalan els dos tipus majoritaris.
Quin tipus de mascota s la menys habitual? Assenyalan el tipus minoritari.
Quins dos factors poden influir ms en la tria de mascota? Marca.
El carcter de lanimal.
El menjar que consumeix lanimal.
El color de lanimal.
Les dimensions de lanimal.
2. Ara escriu linforme tenint en compte les respostes anteriors.

Ttol de linforme
Introducci
Desenvolupament
(resultats)
Conclusi
(interpretaci)
54
131953 _ 0001-0112.indd 54
Els qestionaris revelen
Aix doncs,
14/5/09 08:47:25
Refor
53
La tercera conjugaci
Nom
Data
Recorda
Els verbs amb linfinitiu acabat en -ir pertanyen a la tercera conjugaci.

Per exemple: dormir, sentir, bullir, cosir.
1. Digues quin verb de la tercera conjugaci representa cada dibuix.
Escriu una oraci amb cada verb.
2. Forma el present dindicatiu, el present de subjuntiu i limperatiu daquests verbs.
presidir
present
dindicatiu
present de
subjuntiu
imperatiu
presidisc
presidisca
presideix
competir
rendir
descobrir
3. En cada srie, ratlla la paraula que no s una forma verbal.
sentia
sentim
senta
sentiment
sentint
llegem
llegenda
llegira
llegeixen
llegit
diran
deies
diem
diu
dies
131953 _ 0001-0112.indd 55
55
14/5/09 08:47:26
Refor
54
Paraules amb guionet
Nom
Data
Recorda
Sescriu guionet en els casos segents:

En les paraules compostes, quan la primera acaba en vocal i la segona
comena en r, s o x.
En les paraules compostes on figura el nom dun punt cardinal.
En els numerals, entre la desena i la unitat i entre la unitat i la centena (D-U-C).
En altres paraules, com ara plats-i-olles, desps-dem, etc.
1. Uneix les paraules de la columna de lesquerra amb les de la dreta per a formar
paraules compostes amb guionet. En acabant, escriu una oraci amb cada una.
para
pong
ping
revolucions
compta
oest
nord
xocs
2. Recorda la regla de D-U-C i escriu amb lletres els nombres segents.

34
865
49
234
325
3. Llig el text segent i busca-hi cinc paraules que haurien de dur guionet. Reescriu-les
correctament.
La fauna del Tria
Despsahir un grup de bilegs va comenar una important
investigaci sobre els animals que viuen als boscos de la ribera
del Tria. Des de Ribaroja, aquest equip de vintidos cientfics
tractar de conixer els hbits de les espcies ms habituals,
com ara el pitroig o la sarganta cuallarga, i daltres nordafricanes
que, en alguns moments, es poden vore per les nostres terres.
56
131953 _ 0001-0112.indd 56
21/5/09 14:54:07
Refor
55
Els prefixos de situaci
Nom
Data
Recorda
Alguns prefixos, en afegir-se a una paraula, indiquen lloc o situaci. Per exemple,
el prefix sub- de la paraula subterrani indica, en aquest cas, que es troba davall
terra. Els prefixos que indiquen lloc o situaci sanomenen prefixos de situaci.
1. Relaciona cada prefix de situaci amb el seu significat i escriu una paraula que tinga
aquest prefix.
pre-
davall
extra-
abans
sub-
post-
desprs
fora
2. Forma paraules noves amb els prefixos anteriors tenint en compte el significat que tenen.
Fixat en les pistes que et donen les definicions.
Fer una ratlla per davall una paraula.
Perode que va desprs duna guerra.
Que es fa fora de lhorari escolar.
Que sha cuinat abans.
Que t un crrec inferior al de director.
3. Relaciona i escriu el significat de cada paraula.
extraterrestre
131953 _ 0001-0112.indd 57
preescolar
subcampi
57
14/5/09 08:47:26
Refor
56
Resumir un conte
Nom
Data
1. Tria el text que resumisca millor el conte El vestit nou de lemperador.

Era un home que es pensava que anava vestit,
per anava despullat i solament un xiquet li va dir la
veritat.
Fa moltssims anys vivia en un pas lluny un
emperador presumit que gastava molts diners en
vestits. Un dia va arribar al palau un sastre tramps que
li va prometre un vestit fantstic que sols podrien vore
les persones intelligents. Per fi va arribar el moment
destrenar el vestit i lemperador va fer la desfilada
despullat, per ning satrevia a confessar la veritat per
por de ser considerat ximple. Noms un xiquet va dir el
que realment veia i, finalment, tot el poble sanim a dir
la veritat.
Hi havia un emperador que va ser enganyat per
un sastre, que li promet un vestit meravells i el va
fer anar despullat. La gent es quedava sorpresa, per
callava. Un xiquet va dir la veritat.
2. Quina informaci cont el resum que has triat? Marca les respostes correctes.
Personatges principals.
Lloc i moment en qu ocorre la histria.
Aspectes ms importants.
Dilegs dels personatges.
Final de la histria.
3. Quines expressions shan utilitzat per a enllaar les oracions en el resum que has triat?
4. Fes el resum dun conte que hages llegit recentment. Inclou tota la informaci
necessria i no toblides dusar alguna expressi per a mantindre linters.
58
131953 _ 0001-0112.indd 58
14/5/09 08:47:27
Refor
57
Classes de verbs
Nom
Data
Recorda
Els verbs regulars mantenen larrel igual en totes les formes i presenten
les mateixes desinncies que el verb que els serveix de model de conjugaci.
Els verbs que no compleixen aquestes dues condicions sn irregulars.
1. Encercla els verbs que mantenen larrel igual en totes les formes.
cansar
canse, cans, cansar
anar
vaig, an, anir
debatre
debat, debat, debatr
passejar
passege, passeg, passejar
dormir
dorm, dorm, dormir
vindre
vinc, vingu, vindr
Respon.
Quins sn regulars?
Quins sn irregulars?
Com ho has sabut?
2. Escriu linfinitiu de cada verb en negreta.

Cada mat malce a les huit.
Xiquet, no trenques res!
Quan vnen a casa, els meus nts em saquegen el rebost.
No puges lescala que caurs.
Abans de baixar del llit em calce les sabatilles.
Respon. Es tracta de verbs regulars o irregulars? Per qu?
131953 _ 0001-0112.indd 59
59
14/5/09 08:47:27
Refor
58
Els dos punts
Nom
Data
Recorda
Sescriuen dos punts en els casos segents:

Per a introduir una enumeraci que sanuncia.
Abans de citar les paraules exactes que ha dit una persona.
1. Llig el text segent i anota la funci dels dos punts (enumeraci o citaci).
La presidenta del jurat va dir: s
lactuaci ms extraordinria que he vist
mai: elegant, original, emocionant i divertida. Ets la guanyadora. Aleshores, la
concursant va respondre: Grcies, grcies a tots: als meus pares, a la meua
germana, als meus amics i a tots els que
mhan donat suport fins arribar ac!
2. Completa aquestes oracions amb enumeracions. Usa dos punts, punts i comes i comes.
Mireia juga
Lestiu que ve
Amb lescola hem anat dexcursi
3. Observa el dibuix i completa el text amb loraci que corresponga en cada buit. Recorda
que cal posar els dos punts.
I que s el que
ms tha agradat?
No, s la primera
vegada que vinc.
Havies vingut a
Londres abans?
Vindre amb avi!
El guardi del Big Ben de Londres va preguntar a Pau

.
Pau li va respondre
. Aleshores, ell va dir
.
I Pau va contestar, entusiasmat
60
131953 _ 0001-0112.indd 60
14/5/09 08:47:27
Refor
59
Les sigles
Nom
Data
Recorda
Per a expressar de manera abreujada el nom del Museu Interactiu dHistria

Medieval shan unit les lletres inicials de cada paraula: MIHM. Aquests
conjunts de lletres que es formen en unir la lletra inicial dun grup de paraules
sanomenen sigles.
1. Completa cada oraci amb la sigla que falta.

EUA
ONG
ESO
ONU
DNI
El mes que ve haur danar a renovar el

Els pares de Pau estan de viatge als
La meua cosina treballa en una
La seu de l
molt coneguda.
est a Nova York.
Dac a dos anys comenarem primer d

Escriu el significat de les sigles anteriors.
EUA
ONG
ESO
ONU
DNI
2. Qu signifiquen les sigles presents en cada imatge? Escriu els nmeros.
1
3
Fabri
RTVV
EMT
cat a la UE
6
UCI
AVE
Uni Europea
Lliga de Futbol Professional
Empresa Municipal de Transports
Alta Velocitat Espanyola
Rdio Televisi Valenciana
Unitat de Cura Intensiva
131953 _ 0001-0112.indd 61
61
14/5/09 08:47:28
Refor
60
Nom
Escriure dilegs
Data
1. Llig el text i subratlla en roig el que diu un personatge i en blau el que diu laltre
personatge.
Viatge a la Xina
Teresa va preguntar a Joan si li
agradaria anar de viatge a la Xina. Joan
va respondre que s, sense pensar-sho,
perqu all podria menjar molts rotllets
de primavera. Teresa li va proposar
danar-hi a lestiu, per Joan, ms
insegur, li va confiar que tenia por
de volar i sobretot estava preocupat
pels diners perqu ell noms tenia
50 euros estalviats i, a ms, no sabia xins.
Teresa, molt resolta, li va contestar que
aix no era un problema perqu podien
gastar els 50 euros per a comprar un
diccionari i participar en un concurs
que sortejava un viatge a la Xina: lxit
estava assegurat!
2. Converteix el text anterior en un dileg. Pren com a model la intervenci de la mestra.

En la classe de hui farem un recorregut per un dels monuments ms importants de la
Xina: la Gran Muralla Xinesa! s una fortificaci contruda fa ms de 2.300 anys i s
la ms llarga del mn, amb ms de 7.000 km. va comenar a explicar la mestra.
Mentre la mestra explicava, Teresa i Joan no paraven de parlar:
62
131953 _ 0001-0112.indd 62
14/5/09 08:47:28
Refor
61
Reps
Nom
Data
1. Digues amb quin tipus de paraula es relaciona cada terme i posan un exemple.
abstracte
Exemple
indicatiu
Exemple
superlatiu
Exemple
feble
Exemple
participi
Exemple
collectiu
Exemple
positiu
Exemple
2. Canvia el gnere i el nombre de cada paraula.

antic
mgica
difcil
rojos
cosines
diaris
home
veloces
fosca
antigues
3. Escriu una oraci que continga els signes de puntuaci indicats.

Dos punts, una coma i un punt final.
Dues comes i un signe dinterrogaci.
Un punt i coma, una coma i un punt final
4. Digues quin tipus de prefix o de sufix cont cada paraula.

prefix de situaci
sufix augmentatiu
subordre
cosiua
camota
antesala
llibret
papers
sufix diminutiu
5. Relaciona.
gran i enorme
paraules antnimes
ample i estret
famlia de paraules
mar i ona
paraules sinnimes
terra i terrestre
131953 _ 0001-0112.indd 63
camp lxic
63
14/5/09 08:47:28
Ampliaci
1
Nom
Data
1. Observa el dibuix segent i explica qu hi ocorre anomenant els cinc elements de la

comunicaci.
2. Classifica les paraules segents.

discurs
xarrada
nota
carta
comunicaci oral
missiva
conversa
comunicaci escrita
Explica les diferncies entre una xarrada i un discurs.
3. Observa les paraules segents i encercla les que trobaries, amb la mateixa forma,
en un diccionari.
jugrem
mestre
nit
dir
fusters
alegre
forta
amic
parlaria
hola
corall
negres
daurar
pobre
llums
Ara digues quina paraula hauries de buscar per a saber el significat de les altres.
64
131953 _ 0001-0112.indd 64
14/5/09 08:47:29
4. Consulta el diccionari i escriu qu significa la paraula parpellejar en cada oraci.

Les estrelles parpellegen en el firmament.
La paraula parpellejar significa
Bernat est nervis, i per aix parpelleja.
La paraula parpellejar significa
Busca en el diccionari una altra paraula que tinga dos significats diferents i copials.
significat 1
significat 2
5. Completa aquestes paraules amb q o amb c.
conse
es
ncia
eva
uar
uotidi
pas
uaranta
uiner
inn
ua
re
uadra
uejar
bes
uit
ual
uadre
uadern
6. Classifica les paraules segents segons que continguen el so de la g de gat o de la j de

joia i afig ms exemples a cada llista.
projecte
gavardina
jueu
gual
guard
injecci
guia
regal
guerrer
enginyer
gerra
llegir
Sonen com gat
131953 _ 0001-0112.indd 65
Sonen com joia
65
14/5/09 08:47:29
Ampliaci
1
2
Nom
Data
1. Utilitza el llenguatge per a dir el mateix que el que expressen aquests senyals
de circulaci.
2. A partir de la paraula pera, forman altres de noves que continguen erra forta, com en
lexemple.
P
pissarra,
errant,
rosa,
arres,
3. Encercla la paraula sinnima de cada adjectiu.

fart
tip
tou
llpol
ferstec
auda
intrpid
bell
gusts
moll
sabors
salvatge
sec
ron
eixut
neguits
nervis
llaminer
pllid
dolent
groc
ntid
forms
clar
Emparella per sinnims les paraules que no has encerclat.
4. Pinta del mateix color les paraules que signifiquen el mateix.

granera
guineu
tarda
bes
espill
rabosa
pet
escombra
mirall
vesprada
66
131953 _ 0001-0112.indd 66
14/5/09 08:47:30
5. Consulta, si cal, una enciclopdia i anota, al costat de cada ciutat, el pas a qu pertany
i la llengua o llenges que shi parlen.
Berln
Lisboa
Pars
Rabat
Madrid
Atenes
Copenhaguen
Estocolm
Bucarest
6. Imagina que has descriure un text titulat Formes de comunicaci. Fes lesquema previ
a la redacci a partir daquesta pluja didees.
llenguatge
regles
gestos
paraules
sons
oral
senyals
llengua
escrit
131953 _ 0001-0112.indd 67
67
14/5/09 08:47:30
Ampliaci
1
3
Nom
Data
1. Escriu el gnere contrari dels substantius segents.

egua
jutge
emperador
biloga
comtessa
heroi
marit
bruixa
2. Hi ha substantius que canvien de significat segons el gnere. Consulta el diccionari,

si cal, i encercla lopci adequada en cada cas.
No mobri el clau/la clau del garatge.
Feia un pudor/una pudor insuportable.
Sha trencat el llum/la llum del menjador.
Els ttols segueixen un ordre/una ordre alfabtic.
Encara no he arribat al fi/a la fi del captol.
No toblides de comprar el terra/la terra per a les plantes.
Des que ens vam enfadar, Josep em nega el salut/la salut.
3. Encercla els substantius que es mantinguen igual en plural.
llapis
lla
dilluns
mas
atles
cos
inters
cactus
barns
paracaigudes
Escriu una oraci per a cada substantiu que has encerclat, en plural.
4. Aquestes sllabes formen, ordenades, tres paraules. Copia-les.

TE
FON
LA
PA
DA
MAG
NA
RAU
LE
68
131953 _ 0001-0112.indd 68
14/5/09 08:47:31
5. Separa en sllabes el text segent.

Els pirates, malgrat ser una espcie a extingir i viure
una mica apartats daquesta civilitzaci, podrem dir
amb certesa que es trobaven a laguait de qualsevol
novetat
MErc Viana, El bagul de les disfresses
Busca en el text una paraula:
esdrixola
plana amb accent
plana sense accent
aguda amb accent
6. En aquesta sopa de lletres samaguen catorze verbs. Copials emparellats
per antnims.
D
P
E
R
D
R
E
D
E
A
E
F
W
O
X
N
E
N
C
B
R
T
R
D
I
F
S
D
O
I
E
Q
U
I
V
O
C
A
R
L
N
X
C
A
U
R
O
R
R
I
A
M
A
R
P
T
B
R
E
T
R
O
B
A
R
I
R
E
G
A
M
A
G
A
R
R
I
R
I
R
A
V
A
N
A
R
I
R
A
C
C
E
L
E
R
A
R
Z
7. Escriu cada verb al costat del significat corresponent. Tots tenen relaci amb el medi
ambient.
malbaratar
reduir
reciclar
recollir
reutilitzar
rebutjar
Triar aquells productes que tinguen menys embolcalls.

Llanar un residu al fem.
Malgastar un recurs, deixar-lo perdre.
Tornar a utilitzar un residu.
Arreplegar els residus per a tractar-los.
Obtindre els materials de qu est fet un element per a tornar-lo
a utilitzar en la fabricaci dun altre producte.
131953 _ 0001-0112.indd 69
69
14/5/09 08:47:31
Ampliaci
1
4
Nom
Data
1. Completa aquestes paraules amb la sllaba adequada perqu siguen planes i accentua-les.
le
xa
cer
fo
graf
te
po
tic
mol
ni
ri
tis
to
cor
graf
sim
e
mag
eu
vol
fic
mens
2. Agrupa les paraules segents segons la famlia de paraules a la qual pertanyen.

casalici
doneta
donassa
casador
caseriu
donant
casori
donejar
donatiu
casament
casol
donaci
casa
casar
dona
donar
3. Completa el text amb les paraules segents.

peix
pesca
pescador
pesquer
pescar
Un dia de pesca
. Aquest mat ha eixit a
Ernest s
. De vesprada ha recollit les xarxes i ha descobert
en un vaixell
ha sigut molt abundant. En arribar a terra ha venut
que la
el
a la llotja.
Ara, escriu tu una histria breu titulada Un dia de caa, usant les paraules
del requadre.
caador
70
131953 _ 0001-0112.indd 70
caar
cacera
caadora
14/5/09 08:47:31
4. Completa cada oraci amb un adjectiu que no presente variaci de gnere.

El meu gos s molt
, em segueix all on vaig.
Aquesta activitat s prou

La casa de Marc s
, lhe resolta de seguida.

, fa ms de 200 m2.
5. Fes la descripci de Jaume a partir daquesta informaci.

TRETS FSICS
Alt i prim.
Cara pigosa.
Cabells rulls.
TRETS DE CARCTER
s molt llest i imaginatiu.
Sempre est de bon humor.
AFICIONS
Li encanten els animals.
Li agrada mirar el cel pel telescopi.
Aquest xiquet es diu Jaume i s el millor amic.
Jaume s
6. Classifica els fenmens naturals segents.

tif
maregassa
cicl
sisme
tornado
onatge
tsunami
tremolor
terratrmol
Fenmens naturals
En laire
131953 _ 0001-0112.indd 71
En la terra
En el mar
71
14/5/09 08:47:32
Ampliaci
1
5
Nom
Data
1. Relaciona les formes que corresponen al mateix adjectiu.

pitjor
mxim
ron
menor
pssim
gran
major
ptim
menut
millor
mnim
bo
2. Ompli els buits amb paraules que duen accent diacrtic.

Si jo
ric, no
Hem dit que
en qu invertiria els diners.

a tot el que ens van preguntar.
Vigila amb aquesta

Aquest
, que est plena de vi.

el llibre que volia llegir.
Un dels meus desitjos s fer la volta al
3. Encercla les peces del puzle que continguen expressions que signifiquen el mateix
que estar als nvols.
donar fe
viure
als llimbs
estar
en el cel
vindre
de lhort
a mans
plenes
pensar en les
musaranyes
caure del cel
anar-sen
a terra
4. Classifica les expressions segents.

a trenc dalba
al capvespre
a laurora
a locs
a boca de fosc
a posta de sol
a punta de dia
a sol ixent
MAT
72
131953 _ 0001-0112.indd 72
VESPRADA
21/5/09 14:54:17
5. Escriu cinc paraules de cada camp lxic.

informtica
esports
agricultura
6. Observa el quadre del camp lxic mobiliari per a seure-hi i completa les caselles.
caixabanc
seient
amb
respatler
butaca
cadira
sof
tamboret
amb
braos
per a una
persona
serveix
de bal
Amb lajuda de la informaci de la graella, defineix aquestes paraules:

tamboret
butaca
7. Fes lanunci duna exposici de pintura. No oblides tot el que cal indicar.
131953 _ 0001-0112.indd 73
73
14/5/09 08:47:32
Ampliaci
1
6
Nom
Data
1. Classifica aquests determinants segons del tipus que siguen.

els
aquella
algunes
setze
meua
aquest
nostres
molta
quart
huit
teu
la
aqueixes
prou
articles
demostratius
possessius
numerals
indefinits
2. Observa les parts de lesquirol i descriu-lo utilitzant les quatre paraules.

ull
cua
coll
llom
Ara completa les oracions segents amb les paraules del dibuix.
El
de la camisa est brut.
El
daquest llibre s molt gros.
Aquesta agulla t un
La
molt menut.
del cinema era llargussima.
3. Torna a escriure aquestes paraules fent correctament la separaci de sllabes.

de-shu-ma-ni-tzat
no-sal-tres
su-ba-qu-tic
i-nex-pre-ssiu
tran-sat-ln-tic
ma-la-grat
74
131953 _ 0001-0112.indd 74
14/5/09 08:47:33
4. Encercla les paraules relacionades amb un edifici.

sostre
bndol
ganxo
entresl
capot
artria
andana
raspall
istme
porxada
Escriu una oraci amb cada una.
5. Observa aquests dos personatges i escriu un conte sobre un fet que els puga passar.
No toblides dincloure-hi els punts segents:

Ttol
Trama
Presentaci
Desenlla
131953 _ 0001-0112.indd 75
75
14/5/09 08:47:33
Ampliaci
1
7
Nom
Data
1. Copia les oracions segents substituint les paraules destacades pel pronom feble
adequat.
He regalat un joc a Mireia.
No mireu tant la televisi.
Has abaixat ja el fem?
Tanca la finestra, per favor.
2. Copia aquestes oracions substituint els pronoms febles per altres paraules.
Vaig agafar-lo i vaig eixir corrents.
Si la veus, avisa els pares.
Fes-li un bes molt fort.
Dius que el vas perdre per un minut?
3. Marca quines paraules poden substituir els pronoms destacats.

Hi tornar molt prompte.
A Valncia.
De Valncia.
En tornar molt prompte.

A Valncia.
De Valncia.
Si teniu ganes, parleu-hi.

Delles.
Amb elles.
Si teniu ganes, parleu-ne.

Delles.
Amb elles.
4. Pinta del mateix color cada expressi i el seu significat.

volar al cel
celebrar
volar les campanes
ambicionar
fer volar coloms
fer-se falses illusions
volar alt
morir
Escriu una oraci amb cada una de les expressions anteriors.
76
131953 _ 0001-0112.indd 76
21/5/09 14:54:19
5. Relaciona elements de les dues columnes i forma noms de ferramentes o aparells.

trencar
gotes
comptagotes
ventar
nous
parar
neu
comptar
focs
llevar
xocs
Digues si les paraules anteriors sn simples o compostes i explica per qu.
6. Observa aquesta histria i conta-la com si thaguera passat a tu.

Qu puc
fer?
131953 _ 0001-0112.indd 77
Quina
idea!
Per si hi
havia un pont!
77
14/5/09 08:47:34
Ampliaci
1
8
Nom
Data
1. Escriu una forma verbal que continga cada desinncia, sense repetir els verbs.
-vem
-ar
-e
-aries
-aren
-eu
2. Observa i completa.
Un conjunt de pins s un pinar.
Un conjunt de roures s una
Un conjunt doliveres s un
Un conjunt de carrasques s un
Un conjunt dlbers s una
3. Fixat en els exemples i forma paraules amb el prefix adequat.

incorrecte
impossible
irresponsable
suportable
racional
batut
tranquil
real
comparable
pacient
regular
temporal
parcial
78
131953 _ 0001-0112.indd 78
14/5/09 08:47:34
4. Encercla els sufixos de les paraules segents i digues de quina paraula prov cada una.
sabater
verds
cruesa
dignitat
rogenc
rabiola
5. Esbrina per a qu serveixen els elements segents, relacionats amb lart.

cavallet
esptula
bur
pinzell
6. Observa aquest lloc i descriu-lo.
La cuina del mag Marmit
COM S
LA CUINA
QU HI HA
EN PRIMER TERME
QU HI HA
AL DARRERE
131953 _ 0001-0112.indd 79
79
14/5/09 08:47:35
Ampliaci
1
9
Nom
Data
1. Completa la taula segent amb les formes que falten.

infinitiu
gerundi
participi
dir
parlat
fent
tindre
comprant
llegit
2. Escriu cada formal verbal en la mateixa persona per amb el nombre contrari.
cantem
rebrs
jugue
deien
pint
dormeu
3. Reordena i copia els noms dels vents.

AMUNTANART
TRESMAL
PENTON
BGRA
ELGRAG
VENTALL
XOCAL
Respon.
Quin s el vent del nord?
Quin s el vent del sud-est?
80
131953 _ 0001-0112.indd 80
I el del sud?
I el de loest?
21/5/09 14:54:26
4. Completa aquests refranys amb alguns dels vents anteriors.

La
no s bona ni sana.
Vent de
, pluja a linstant.
Tronada de mat, de vesprada

Roig i
Del
, senyal de vent.
, ni molt ni poc.
5. Relaciona les frases fetes sinnimes.

fer volar coloms
matar el cuc
demanar la lluna
somiar truites
omplir el pap
parar els peus
barrar el pas
picar alt
6. Escriu un text expositiu sobre ls polar. Has dincloure-hi els punts que tindiquem
i posar-li un ttol.
Com s?
On viu?
Qu menja?
Altres caracterstiques.
131953 _ 0001-0112.indd 81
81
14/5/09 08:47:36
Ampliaci
10
1
Nom
Data
1. Digues quin mode verbal sutilitzaria en cada cas i escriu una oraci amb el verb en el
mode adequat.
Per a demanar a alg que tanque la porta.
Exemple
Andreu, tanca la porta.
Per a desitjar a alg que tinga bona sort.

Exemple
Per a expressar sensaci dalegria.
Exemple
Per a ordenar a alg que no parle.
Exemple
Per a manar una faena a alg.
Exemple
Per a recordar un fet passat.
Exemple
2. Escriu oracions en qu el verb estiga en el mode i el temps indicats.
Indicatiu, passat
Imperatiu, present
Subjuntiu, present
Indicatiu, futur
Subjuntiu, passat
3. Explica la norma ortogrfica que segueixen aquests grups nominals en relaci amb
lapostrofaci.
larena
la humanitat
lltima
la idea
el iogurt
82
131953 _ 0001-0112.indd 82
14/5/09 08:47:36
4. Copia cada grup escrivint larticle i la lletra o el nmero en lletres, com en lexemple.
... s
... e
... 80
... x
... 5
... 1
... y
... 8
... 11
la essa
5. Completa les oracions amb la paraula adequada sobre laigua.

potable
dola
mineral
termal
corrent
En aquest balneari han descobert una nova font daigua

Tenia tanta set que he hagut de comprar una botella daigua
Laigua daquesta font no s
Abans, a les cases no hi havia aigua
La truita s un peix daigua
6. Escriu el substantiu que representa cada imatge amb un sufix augmentatiu.
Un cotxs
7. Corregeix els errors daquestes oracions; nhi ha dos en cada.

He ganyat un prmit literari.
Tinc la camissa vruta.
Ja has trovat el llavero?
He comprat cuatre llapissos.
Aix portar conseqencies.
Mer arribar a les dotse.
131953 _ 0001-0112.indd 83
83
14/5/09 08:47:36
Ampliaci
11
1
Nom
Data
1. Digues quin temps verbal resulta de les combinacions segents i posa un exemple de
cada amb el verb cantar.
Present dindicatiu del verb haver + participi
Present dindicatiu del verb anar + infinitiu
Pretrit imperfet dindicatiu del verb haver + participi
Pretrit perfet simple dindicatiu del verb haver + participi
Present de subjuntiu del verb haver + participi
Futur simple del verb haver + participi
Pretrit imperfet de subjuntiu del verb haver + participi
Condicional simple del verb haver + participi
2. Completa lencreuat amb les formes indicades i escriu el nom de les que shan escrit en
les caselles verticals.
4
T
5
M
6
S
1. Futur simple, 3a p. plural, cosir.

2. Condicional, 1a p. plural, anar.
1
R
2
3
3. Present indicatiu, 2a p. plural, avariar.

4.
5.
6.
3. Escriu la paraula de la qual es deriven aquests diminutius.

bestiola
platanet
veueta
banderola
cafenet
maniua
84
131953 _ 0001-0112.indd 84
14/5/09 08:47:37
4. Escriu una oraci per a cada s de la coma.

Per a separar els elements duna enumeraci.
Per a fer un aclariment enmig duna oraci.
En les notes davs i en les cartes, desprs de la salutaci.
5. Observa el model i copia les oracions afegint, en cada cas, la paraula ms adequada.
tu
doctor
cambrer
Per favor, el compte.
senyor
professor
Pere
Fes cas del que et diuen.
amiga
senyora
filla
Escolte, que es deixa el paraigua.
Rosa
senyora
vost
The dit mil vegades que no faces aix.
Per favor, cambrer, el compte.
6. Escriu la lletra de labecedari que correspon a cada nmero i trobars paraules

relacionades amb les compres.
Estan
aquestes camises?
18
24
19
14
18
Amb leuro, els preus shan

Sha
20
lltim llibre de Carles Pont.

5
24
21 18
20
Anota cada una de les paraules anteriors al costat del seu significat.
esgotat, acabat
apujat, augmentat
ms barates
131953 _ 0001-0112.indd 85
85
14/5/09 08:47:37
Ampliaci
12
1
Nom
Data
1. Copia el text segent canviant els verbs destacats per altres de la primera conjugaci
de la llista segent.
marxar
contestar
pegar
passar
descansar
pronunciar
aguantar
trobar
anar
agafar
Unes vacances merescudes

Feia dies que em sentia malament i vaig acudir a cal metge.
Qu li ocorre?, em va preguntar. Jo li vaig respondre:
Es veu que de nit dorm poc i de dia no em sostinc de peu.
Qu puc fer?. Llavors va dir la paraula mgica: Potser vost
necessita unes vacances. No ho havia pensat! Llavors vaig
eixir de la consulta fent bots dalegria: em prendr uns dies
de descans per recuperar-me.
2. Escriu oracions que continguen els enllaos segents. Fes-hi servir el punt i coma.
per
no obstant aix
aix i tot
3. Esbrina a quina localitat corresponen els gentilicis de lesquerra, i com sanomenen els
habitants de les localitats de la dreta.
iberut
Moncofa
pugenc
Burjassot
peniscl
Oriola
oliver
Pego
benicarlando
Onda
xeres
Requena
montes
Canals
86
131953 _ 0001-0112.indd 86
14/5/09 08:47:38
4. Alguns gentilicis no es formen amb un sufix. Substitueix lexpressi destacada pel seu
gentilici, en la forma adequada.
lusit
hell
germnic
gal
Un museu de Frana ha adquirit un quadre de Mir.

Aquesta ciutat de Grcia s famosa per les restes arqueolgiques.
Una empresa dAlemanya sencarregar de restaurar la catedral.
La capital de Portugal ser la seu dun congrs darqueologia.
5. Llig les opinions segents i elabora una argumentaci per a rebatre-les. Pots fer servir
els arguments indicats.
Els
videojocs creen
addicci.
Les imatges
dels videojocs sn
molt agressives.
ARGUMENTS
Els videojocs
augmenten la rapidesa
de reacci i milloren
els reflexos.
Els videojocs permeten
exercitar la coordinaci
ull-m.
s cert que
per solament si
Tot i aix, tamb s cert que
131953 _ 0001-0112.indd 87
87
14/5/09 08:47:38
Ampliaci
13
1
Nom
Data
1. Els verbs dir i dur pertanyen a la segona conjugaci. Completa les taules segents.
Verb DIR
Present dindicatiu
Pretrit imperfet
Present de subjuntiu
Present dindicatiu
Pretrit imperfet
Present de subjuntiu
jo
tu
ells
nos.
vos.
ells
Verb DUR
jo
tu
ells
nos.
vos.
ells
2. Completa aquest poema amb les contraccions que calga.
Els plens
estiu i
hivern
infern;
els dimonis
hivern i
estiu
els dimonis _______ caliu.

estiu i
infern;
els dimonis
tres
hivern
peus, quatre
cap
i un a cada costat.
Popular
88
131953 _ 0001-0112.indd 88
14/5/09 08:47:38
3. Escriu la paraula que correspon a cada definici.

Conjunt de dos llits, un damunt laltre.
Persona que toca el piano professionalment.
Botiga on venen fruita.
Persona que treballa.
Prestar auxili.
Encercla els sufixos en les paraules que has escrit.
4. Forma derivats amb els sufixos -ble i -bilitat.
-ble
-bilitat
comptar
fiar
culpar
portar
adaptar
Respon.
Quina classe de paraules has format amb el sufix -ble?
I amb el sufix -bilitat?
5. Completa cada oraci amb la paraula ms precisa en la forma adequada.
vell
anci
El consell
antic
remot
de la tribu es va reunir en assemblea.
Latletisme era el passatemps preferit de l

Els trets
En un temps molt
Tinc un cotxe
arcaic
Grcia.
que presenta aquesta obra proven la seua antiguitat.

, els dinosaures habitaven la Terra.
, per encara funciona.
6. Digues qu s un informe i per a qu serveix.
131953 _ 0001-0112.indd 89
89
21/5/09 14:54:30
Ampliaci
14
1
Nom
Data
1. Completa les oracions amb verbs de la tercera conjugaci i analitza les formes verbals
que has escrit.
No s quan
el llibre que em vas regalar.
persona del singular,
simple dindicatiu, verb
Estic cansat perqu aquesta nit no

Joan, per favor,
Si
b.
la finestra que tinc calor.

la piscina, podreu nadar a lhivern.
Ahir
el disc que em van dur els Reis.
2. Escriu una oraci amb cada verb.

descobrir
patir
mentir
florir
3. Escriu amb lletres.
El teu nmero de telfon.
La data sencera de hui.
Lany del teu naixement.
4. Observa les paraules segents i marca. Qu passaria si els llevrem el guionet?

cap-roig
Les llegirem millor.
nyic-i-nyac
xino-xano
Canviaria la pronunciaci dalguns sons.
Escriu tres paraules ms en qu aix tamb passaria.
90
131953 _ 0001-0112.indd 90
14/5/09 08:47:39
5. Classifica les paraules segents segons el significat del prefix ultra-.

ultramar
ultralleuger
ultracorrecci
ultraconservador
ultrasensible
ultratomba
ms enll de
ms que o en grau excessiu
Ara completa aquestes oracions amb la paraula anterior que convinga.

Tots els caps de setmana vole en un
Cuba s un dels antics territoris d
Canviar suor per sudor s una
6. Completa les oracions segents amb paraules que continguen el prefix post-.
El perode que segueix un partit s el
Desprs de la guerra va vindre la
Vaig afegir una
a la carta per contar una cosa que se
mhavia oblidat.
Amb la venda dels nostres producte, incloem el servei
7. Relaciona cada imatge amb el seu nom i la utilitat corresponent.
aqeducte
quadriga
mosaic
amfiteatre
arc
Per a
disputar
carreres.
Per a
transportar
aigua.
Per a
commemorar
una victria.
Per a cobrir
el terra de
les cases.
Per a
celebrar-hi
espectacles.
131953 _ 0001-0112.indd 91
91
14/5/09 08:47:39
Ampliaci
15
1
Nom
Data
1. Copia la nota que ha deixat aquest extraterrestre canviant els infinitius per la forma
conjugada de cada verb.
Benvolguts terrcoles,
Anar-men al meu planeta perqu rebre una nota de ma mare que dir:
Ser lhora de sopar.
Estar molt content dhaver viure ac hui. Dem vorens de nou.
A10
2. Relaciona les formes verbals que pertanguen al mateix verb i escriu-ne linfinitiu
i una altra forma.
ix
feu
diu
fou
fiu
puc
pot
dic
dus
isc
sc
duc
Escriu una oraci per a cada verb anterior, en qu utilitzes alguna de les tres formes
verbals.
3. Explica com pots saber si un verb s regular o irregular.
92
131953 _ 0001-0112.indd 92
14/5/09 08:47:40
4. Justifica ls dels dos punts en aquestes oracions.

Mon pare sempre diu: Si continues aix no arribars enlloc.
Ahir vaig comprar dos discos: un dObrint Pas i un altre de Verdcel.
5. Esbrina el significat de les sigles segents.

AMPA
SGAE
DOCV
CEOE
UJI
6. Escriu, a partir de la illustraci, un text que combine la narraci i el dileg. No toblides
dels signes que marquen la intervenci dels personatges ni del ttol.
131953 _ 0001-0112.indd 93
93
14/5/09 08:47:40
Solucions
Refor 1: La comunicaci
1. gest (silenci); senyal acstic (sirena); senyal
visual (semfor)
2. missatge; receptor; emissor
El codi s la llengua que parlen,
el valenci. El canal s laire.
Refor 2: Ls de c/qu, g/gu i j/g
1. canviar; escoltar; excursi; esquirol; queixal;
mquina; comer; cullera; equivalent; raqueta
2. Alguns; diumenges; Genovs; gueda;
Jaume; casa; gegant; gats; geranis;
alfbegues; gesmiler; que; puja; germana;
jugant; aquell; jard; cansem; que; gitar;
becadeta; merengada; que; perqu;
esguitada; cosa; genial
3. boges; granges; monges; taronja; roja; pluja
4. aparca; torca; pagues; moga
Refor 3: Ls del diccionari
1. camale; aclarir; atrapar; fosc; rei;
instantani; negre; crrer
2. runs; rugir; ruta
rugir; runs; ruta
3. jornals; desfan; afnica; portes; mares; roden
Refor 4: Preparar lescriptura dun text
1. Una notcia
Informar
Que un xiquet de lescola ha guanyat un
premi de fotografia.
s un text extens.
Una foto
2. Resposta lliure (R.L.)
Refor 5: El llenguatge i les llenges
1. R.L.
2. Resposta model (R.M.). Una xica pregunta
alguna cosa a un home en angls i aquest
no lentn.
3. R.L.
Refor 6: Ls de r/rr
1. Suau com Araceli: article, esperana, Pere,
heroi, carassa, favor
94
131953 _ 0001-0112.indd 94
Forta com Ramon: irritaci, folre, rpid,

honrat, arrufat, rebot
2. Bona nit, un refresc i un paquet de roses.
Roses? Ac no en tenim, de roses. A no
s una floristeria!
Per si en tens darrere de tu!
S, tinc un ram de roses. Les acabe de
collir dun roser del meu barri.
No em referisc a aix! Vull dir roses per a
menjar.
Ah, borles! Per per qu no mho has dit
des del comenament?
Borles, roses Aix no arribarem a
entendrens mai!
Refor 7: Paraules sinnimes
1. barat econmic
cansat fatigat
olors aromtic
espectacular admirable
sa saludable
2. careta mscara
casa habitatge
cotxe autombil
3. La decoraci daquella mansi era
exuberant.
Magrada conversar amb Joana. s agradable.
No he comprs res del que mha explicat el
pare.
En aquesta botiga venen un gnere molt
delicat.
Refor 8: Fer una pluja didees
1. Cal ratllar: els cuiners ms famosos;
ingredients principals; receptes de cuina;
xupa-xups; cullera; cassoles; suc de taronja;
un pessic de sal; paella
2. En qu consisteix una dieta saludable?
alimentar-se de manera equilibrada; prendre
aliments variats; beure suficient aigua
Els nutrients
hidrats de carboni; vitamines; protenes
Recomanacions per a una dieta saludable
reduir el consum de greixos; prendre ms
fruites i verdures; menjar ms peix que
carn
21/5/09 14:54:33
Refor 9: El substantiu
Refor 12: Emplenar un qestionari
1. Substantius comuns: ciutat; ocell; gbia,

cadernera; jugadora; bsquet; riu
Substantius propis: Lisboa, Slvia, Millars,
Almassora
1. majscula
bolgraf
el codi postal del poble o ciutat
2. R.L.
2. R.M.
individual: casa
collectiu: bosc
concret: flor
abstracte: foscor
3. arbres; avions; braos; reines
4. tia: femen; vaques: femen
gosseta: femen; cos: mascul
metge: mascul; pare: mascul
gallines: femen; cavalls: mascul
Loncle de Pau t una granja de bous.
Magrada molt el gosset de la meua
cosina.
La metgessa de ma mare s molt amable.
Al corral hi ha galls i eges.
Refor 10: Laccentuaci
1. Alcia; Alacant; cami; videojoc; jove;
sorpresa; pgines; cmoda; exercici; notcia
2. El so de la o oberta. Exemple: roda.
Sn vocals tancades, per aix porten accent
agut. Exemples: cos, nvol.
El so de la e tancada. Exemple: marqus.
Perqu s una vocal oberta. Exemple:
fbrica.
3. Tinc orxata fresca de xufa amb fartons! Qui
en vol un gotet per a tastar-la?
Refor 11: Paraules antnimes
1. Cal pintar: reparar espatlar; prop lluny;
tard prompte; omplir buidar; atrevit
prudent
2. sa malalt; fosc clar; vestit despullat;
prim gros; geners egoista
3. guanyar: perdre; comenar: acabar;
llanar: arreplegar; donar: rebre; alegre: trist;
fort: fluix; ric: pobre; bo: ron
4. R.M. Volia comprar aquell pis. Era molt
llumins i estava en un carrer tranquil. Les
habitacions eren grans i la cuina, nova. A
ms, tenia una plaa de garatge ampla. En
resum, un pis molt bonic.
131953 _ 0001-0112.indd 95
Refor 13: Ladjectiu

1. genial; perills; difcil; arriscada; asturi;
gran; polons; jove
2. Una roda punxada
Uns esportistes famosos
Una victria dola
Unes curses frentiques
3. R.M. Una llibreta ratllada; Un llapis trencat;
Una taula desordenada
Refor 14: Normes daccentuaci
1. mecnic; nevera; Mari; frmula; sabia;
regal; qumica; histria; estigu; prdua;
Maria; iogurt
Paraules agudes: Mari, regal, estigu, iogurt
Paraules planes: mecnic, nevera, sabia, Maria
Paraules esdrixoles: frmula, qumica,
histria, prdua
2. 1. guila; 2. Amrica; 3. Xtiva; 4. tctica;
5. farmcia; 6. prdua
3. visqu; Berln; Penguila; Alcoi; Colnia;
relaci; pas; germnic; principi; confs;
havia; alemany; tothom; examen; alg;
alguna; per; dies; molt; per; difcil
Refor 15: Famlia de paraules
1. pedra: pedrada; pedregar; empedrar;
pedrera; pedrota
porta: prtic; portal; portada; porter; portella
2. mar: cal ratllar mareig i maraca
paper: cal ratllar papada i empapussar
llibre: cal ratllar llibertat i lliure
foc: cal ratllar focus i enfocar
3. 1. ressec; 2. sequera; 3. assecar; 4. sec
R.L.
4. F; V; F; V
Refor 16: Descriure un personatge
1. s el personatge de dalt a lesquerra.
2. De roig: Xaloc s un jovenet vampir, que
encara no ha ingressat a lInstitut Superior
dels Ullals
95
14/5/09 08:47:40
De blau: no supera el metre i mig dalada.

T el cabell llarg i fosc, com un mantell de
llana que li cobreix lesquena. La negror
de la cabellera fa ressaltar encara ms els
ulls blaus brillants, aix s, una mica ocults
darrere dunes ulleres enormes.
De verd: s simptic, divertit i sobretot molt
inquiet
De taronja: Li agrada molt llegir llibres
dhistria dels seus avantpassats, desprs
dun bon berenar amb el seu refresc
preferit: Sanguinola.
3. R.M.
general: xica jove, que estudia Veterinria.
fsic: cabells curts i rossos, ulls grans i clars
i arracades
carcter: simptica, dola i tranquilla
gustos: li agraden molt els animals
4. R.M.
Aina s una xica jove que estudia Veterinria
perqu li encanten els animals. T uns
ulls clars i molt grans, i sempre du unes
arracades que destaquen entre els seus
cabells curts i rossos. Aina s una xica molt
tranquilla, simptica i dola tant amb les
persones com amb els animals. Per aix, el
que ms li agrada s passejar amb el seu
gos Lladruc i amanyagar-lo contnuament.
Refor 17: Graus de ladjectiu
1. comparatiu; positiu; superlatiu.
2. La Safor est ms poblada que els Ports.
El Montg s tan alt com el Bartolo.
Les comarques de la costa sn menys
fredes que les comarques de linterior.
3. R.L.
Refor 18: Laccent diacrtic
1. s: tercera persona del singular del present
dindicatiu del verb ser; es: pronom reflexiu
ma: primera persona del singular femen del
possessiu ton
m: part final del bra que consta de cinc
dits
mes: cada una de les dotze parts en qu es
divideix lany
ms: adverbi de quantitat
2. La persona que dna les instruccions s
lentrenador de lequip.
96
131953 _ 0001-0112.indd 96
Com que em vaig gitar molt tard, aquest

mat tinc molta son.
Si no vnen a lexcursi hauran danar a
classe igualment.
3. R.M.
El iaio diu al seu nt que es deixe les dents
ben netes.
Ls sha trencat los de la m.
Refor 19: Camp lxic
1. futbol: xutar; penal; gol; porteria; entrenador;
rbitre
cinema: projectar; claqueta; film; rodar;
actriu; productor
2. infermera; ambulncia; termmetre
la salut
3. a. la msica
b. els viatges
c. les matemtiques
R.L.
Refor 20: Anunciar un esdeveniment
1. R.M.
Festa darribada de la primavera; Pati de
lescola; 20 de mar; 12 del migdia; Quartet
de corda de lescola; Obra de teatre La
Primavera; 2 euros; Tots els alumnes de
lescola amb els pares i mares; Una foto
darbres florits
2. R.L.
Refor 21: Els determinants. Larticle
1. Els mestres de lescola ens van dur a
conixer els barris antics de Valncia.
Va guiar la visita una xica que anava vestida
com les persones de ledat mitjana.
El que ms em va agradar va ser la Llotja,
sobretot per les columnes que hi ha dins
ledifici. Va ser com un viatge
al passat!
2. Conta la histria que els castellonencs van
traslladar-se de la muntanyeta on tenien
el poble original a la plana a partir de lany
1252. La romeria de les Canyes recorda
cada any aquell trasllat.
3. la bicicleta; femen singular
els molins; mascul plural
labella; femen singular
14/5/09 08:47:40
Refor 22: La partici de paraules
Refor 26: Signes que tanquen enunciats
1. car-ro; bos-sa; trin-quet; me-ra-ve-lla; jo-guet;

pi-nya; go-ril-la; to-nyi-na; cot-xe; fu-lla; guitar-ra; mot-xi-lla
2. el comp-te; lagu-lla; la parcel-la
lho-ra; la ico-na; els pas-sos
1. punt i seguit: del Numncia.; de

lequip.; de la temporada.; molt
slida.; ms emocions.; molt difcils.
punt i a part: al ttol.; europees.
punt final: ben atents.
3. dues sllabes: cau-reu; di-rn; re-mei; incaut

tres sllabes: qua-ran-ta; fa-e-na; ro--na;
di-a-ri
quatre sllabes: a-e-ro-port; en-vi-a-ment; hist-ri-a; ci-n-ci-a
2. signes dinterrogaci: de Vinars?;

mha sentit?
signes dexclamaci: de Vinars!;
darrs!; no! Vinars!; els dits!; Ahh!
punt i a part: no tinc arrs.
punt i seguit: no en fan.
Refor 23: Paraules polismiques
Refor 27: Paraules simples i paraules compostes

1. parafang; portaavions; netejavidres;
trencanous; guardaboscos; obrellandes
1. 3; 1; 2
2. R.L.
3. terra: porci de terreny envoltada daigua.
terra: material de qu est formada la part
slida de la Terra.
4. peu; mnega; goma
Refor 24: Un conte amb dos personatges
1. humil cregut; llest ximple; treballador
gandul; geners agarrat
2. R.L.
3. R.L.
Refor 25: Els pronoms personals
1. feble; fort; feble; fort
2. Jo no parle a la paret, et parle a tu.
A ella no li agrada aquest grup, per
a ell lentusiasma.
Nosaltres durem larrs, vosaltres dureu la
carn i ells duran la verdura.
3. Si us dic que ma mare guanya diners
sense eixir de casa em direu mentider.
Per ma mare s dibuixant de cmics i t
un estudi al pis on vivim. Li agrada molt
la faena i sovint fa caricatures als meus
amics i els les regala. Per aix els agrada
visitar-nos! Per a publicar els cmics,
ha descanejar-los i enviar-los per correu
electrnic. Qu et pareix el treball de ma
mare?
1a persona singular: em; plural: -nos
2a persona singular: et; plural: us
3a persona singular: li; plural: els, les, -los
131953 _ 0001-0112.indd 97
2. llevar + taps; portar + bicicletes; muntar

+ crregues; parar + xocs; penjar + roba;
trencar + closques
3. paracaigudes; rentaplats; salvavides
4. R.M.
portaequipatges; portaavions; portallapis
guardaboscos; guardaagulles; guardacostes
Refor 28: Contar una experincia personal
1. Lany passat vaig anar a esquiar i em vaig
sentir el ms feli del mn.
2. passat; primera
el ms feli del mn
sentir, feli
3. R.L.
Refor 29: El verb: arrel i desinncies
1. es troba; era; s; rima
2. menj + arem; sent + ies; express + em;
debat + eu; trenc + aren; don + eu;
corr + erem; prefer + isc
3. parle; batr; consentiria
4. R.M. cantem; cant; cantaven
parlars; caminars; usars
Refor 30: Paraules amb s sonora
1. 13; 15; 11; 12; 14
tretze; quinze; onze; dotze; catorze
2. zebra; casa; pinzell; tisores; rabosa
R.L.
3. casa; zona; alzina; onze; pesar; pres
97
21/5/09 14:54:33
Refor 31: Prefixos i sufixos

1. prefixos: desfeta; recollir; invisible;
prefabricar
sufixos: foscor; pastisset; senzillesa; amors
2. destapar; incmode; retocar; desaccelerar;
rebaixar; indomable; remirar; increble;
descalar
3. amb prefixos: preveure; hipermercat;
sobreviure; extraordinari; descontent;
prehistria
amb sufixos: setmanal; flotador; plujs;
paraiger; albereda; analista
4. reelegir; fruiter; duresa; incapa; descafenat
Refor 32: Descriure un lloc
1. Informaci general: Un paratge natural de
muntanya.
El que es veu en primer pla: Un riu i uns
xiquets jugant-hi.
El que es veu en segon pla: Un bosc i alguns
matolls.
El que es veu al fons: Unes muntanyes molt
altes.
2. cabals; frtil; alt; meravells
3. R.M. El lloc on vam passar les vacances
era meravells. Prop de la casa hi havia
un riu tranquil, poc cabals, on jugvem
i nadvem. Vora el riu hi havia un bosc
frtil darbres frondosos, i al fons unes
muntanyes altes que dominaven la zona.
Refor 33: El verb: nombre i persona
1. 1a persona: espere; tenim
2a persona: tens; calleu
3a persona: fa; volen
2. arrib; havia anat; era; tenia; estigu; se
sentia; podia; havia conegut; sent; acabava
Eugeni i jo arribrem al poble a primera hora
del mat. No hi havem anat des que rem
xiquets i tenem molta illusi per retrobar
els carrers i les persones de la infantesa.
Estigurem conversant hores i hores amb
els amics. Encara que ens sentem ben
felios, no podem evitar una sensaci
amarga: gran part de les cases que havem
conegut anys arrere havien desaparegut i
els boscos que envoltaven el poble estaven
desapareixent a causa dels incendis. Aix i
98
131953 _ 0001-0112.indd 98
tot, conduint de tornada a casa, Eugeni i jo

sentrem que acabvem de passar un dels
millors dies de la nostra vida.
3. infinitiu: retrobar; evitar; passar
gerundi: conversant; desapareixent; conduint
participi: anat; conegut; desaparegut
Refor 34: Paraules amb s sorda
1. setmana; porteries; avanar; pensament;
cinta; caadora; Massalfassar; divertidssim;
can; sabata
2. Carles Salvador va viure a Benassal.
No magrada caar, per magrada pescar.
He sabut que reu de la mateixa famlia
perqu teniu els mateixos braos.
Dissabte que ve agafarem les cistelles i
anirem a buscar bolets.
El professor em va traure a la pissarra.
Em vaig empassar un osset i no parava de
tossir.
3. R.M.
sabata; cames; pensar; passar; caar, a,
venut; lla; cendra, cirera
4. carabassa: s sorda; zoolgic: s sonora;
escriure: s sorda; cervesa: s sorda i s
sonora; salze: s sorda i s sonora; avisar: s
sonora; sopa: s sorda; caador: s sorda
Refor 35: Les expressions
1. Agafar el bou per les banyes. (1)
Molt de soroll per a res. (2)
Posar la m al foc. (3)
Buscar una agulla en un paller. (4)
3; 4; 2; 1
2. Est trist perqu Aitana li ha donat
carabassa.
Sempre dius el que penses, no tens pls a
la llengua.
Aquest mat fa un fred que pela.
3. R.M.
A Valncia ha plogut a bots i barrals,
aquest mat.
Tinc molta calor perqu fa un sol de
justcia.
Joan s molt despistat i sempre est als
nvols.
Refor 36: Escriure un text expositiu
1. Cal marcar les preguntes nmero 1, 2, 4 i 6.
14/5/09 08:47:40
2. R.M.
Qu s el
reciclatge?
El reciclatge s la transformaci duns objectes en

matries primeres.
Quins
materials
es poden
reciclar?
Els materials que es poden

reciclar sn aquells fets
amb paper, cart, vidre,
plstic, alumini o ferro.
Com s el
procs de
reciclatge de
materials?
El reciclatge consta de
diverses fases: recollida
dels residus, tractament
daquests residus i elaboraci de nous objectes
amb les matries primeres
obtingudes.
Quines
conseqncies
positives t el
reciclatge?
Amb el reciclatge es
redueix el consum de
matria primera fresca
i es redueix energia i
contaminaci, de manera que baixen les emissions de gasos defecte
dhivernacle.
Refor 37: El verb: temps i mode

1. R.M.
Tenia una caseta a lhort de mon pare. /
Tindr una caseta a lhort de mon pare.
Els meus amics van estar de viatge a Nova
Zelanda. / Els meus amics estaran de
viatge a Nova Zelanda.
El Valncia va guanyar la Lliga. / El Valncia
guanyar la Lliga.
Mireia va fer una obra al Principal. / Mireia
far una obra al Principal.
2. subjuntiu; indicatiu; imperatiu
3. R.M.
Desconnecteu els mbils ara mateix!
Posat el cintur, Eusebi.
Reduu un poc la velocitat en aquest revolt.
Refor 38: Lapstrof
1. lambulatori; la universitat; la plaa;
el iogurt; lilla; lhorta; el iaio; lhoritz; el iot;
el cotxe; la histria; la iarda
131953 _ 0001-0112.indd 99
2. Ahir va ploure intensament a tota la

Comunitat, sobretot a lhora de dinar. A
lAlt Maestrat laigua va inundar cases
i carreteres. Al Camp de Morvedre i
lHorta Nord el problema va ser la pedra.
LAjuntament de Faura, on va caldre que
els bombers intervingueren amb carcter
durgncia, indica que loratge dahir va fer
malb moltes taronges a punt de collir. El
centre de coordinaci demergncies de la
Generalitat va decretar lalerta taronja pel
perill daiguats forts.
3. Durant lexcursi vam visitar lilla principal
dels Columbrets.
Mon pare sho ha passat genial amb la
histria que ha contat la iaia.
He fotografiat la hiena i lhipoptam del
zoo.
Refor 39: Els sufixos augmentatius
1. festassa; piss; llenguota; rius; llibrot;
taulota; manassa; lletjota
2. R.M. camota; peuot; ullassos; marassa;
homenot; cotxs
3. cuixota; grandot; cotxs; casassa
4. nas; dona; cadira; cami; m; ulleres
5. R.M. manota; xicot; gosss
Refor 40: Millorar lestil dun text
1. ms antic
en aquesta poca
paleoltic significa
la tcnica
aconseguien que neixiren fragments
amb els quals fabricaven
objectes tallants
2. El paleoltic s el perode ms antic.
En aquesta poca, les persones eren
nmades i vivien de la caa, la pesca i la
recollecci de fruits. La paraula paleoltic
significa pedra antiga i fa referncia
al material que sutilitzava per a fer els
objectes.
La tcnica era molt simple: colpejaven
dues pedres i aconseguien que neixiren
fragments, amb els quals fabricaven
objectes tallants per a caar o tallar les
pells i la carn dels animals.
99
14/5/09 08:47:40
Refor 41: Els temps verbals

1. Magradaria que hi haguera ms sales de
teatre a la meua ciutat. Em divertisc bona
cosa sempre que tinc loportunitat de vore
alguna obra. Podria anar a altres ciutats, on
deuen haver-hi ms teatres, per sc massa
menut i no guanye diners per a pagar-me el
viatge. Per escolteu el que us dir: el dia
que en guanye, estic segur que nestalviar
molts per a recrrer tots els teatres del mn!
2. agradaria: condicional simple
hi haguera: pretrit plusquamperfet de
subjuntiu
divertisc: present dindicatiu
tinc: present dindicatiu
podria: condicional simple
deuen: present dindicatiu
sc: present dindicatiu
guanye: present dindicatiu
escolteu: imperatiu
dir: futur simple / dic: present dindicatiu
guanye: present de subjuntiu
estalviar: futur simple
3. R.M. cantava; has batut; dormen
Refor 42. La coma
1. enumeracions: castells unflables,
contacontes, partits de bsquet i handbol,
concursos de videojocs, dimarts 12,
dimecres 13
explicacions: la nostra escola, per des
any consecutiu, Tot aix, que ser
totalment gratut per a lalumnat,
salutacions: Benvolguts mares i pares,
Atentament,
2. En la primera oraci sespecifica que ha
desaparegut la bicicleta que estava lligada
al fanal, mentre que en la segona es diu
que ha desaparegut una bicicleta i sexplica,
com a fet anecdtic, que aquesta estava
lligada al fanal.
3. R.L.
Refor 43: Els sufixos diminutius
1. fillet; poteta; mareta; peixet; saquet;
tauleta; gosset; llumeta; reineta; pontet
2. paret; coet; fuet; distret
caseriu; actriu; ofensiu; evasiu
galeta; escopeta, neta; vagoneta
100
131953 _ 0001-0112.indd 100
nasset: nas; piset: pis; marquet: marc;

riuet: riu; gatiu: gat; poquiu: poc; curtiu:
curt; rodeta: roda; coseta: cosa; tasseta:
tassa
3. una taula bonica
un bra curt
un cotxe menut
4. R.M.
una casiua blanquiua
un suquet fresquet
un trenet verdet
Refor 44: Escriure el text dun cmic
1. Una oraci enunciativa.
Oracions interrogatives, exclamatives i
enunciatives.
Hi predominen els signes dinterrogaci i
dexclamaci.
2. R.M. Al jard, un gat es va enfilar dalt dun
arbre. Mira aquell gat, no pot baixar! /
Menfilar a larbre per ajudar-lo a baixar. /
Ai, gatet, sort que them ajudat!; I ara com
podr baixar jo de larbre?
Refor 45: La primera conjugaci
1. agafa; llana; para; passa; regateja; envia;
salcen; desmarca; demana
2. canviaria: canviar; condicional, indicatiu
haurem menjat: menjar; futur compost;
indicatiu
torn: tornar; pretrit perfet simple; indicatiu
calleu: callar; present; indicatiu, subjuntiu o
imperatiu
van viatjar: viatjar; pretrit perfet perifrstic;
indicatiu
arribareu: arribar; futur simple; indicatiu
Refor 46: El punt i coma
1. comes: Mariela, Hamza, Dorina,
Christine,
punts i comes: Mallorca; Combra;
Nador; Bucarest;
2. Legionaris, soldats romans, pareu atenci.
La primera centria plantar les tendes;
la segona, cavar una rasa al voltant de la
muralla; la tercera, construir els murs; i
la quarta, alar les torretes. Semblarem
invencibles; tanmateix, no us heu dadormir,
perqu lenemic sempre est a laguait!
21/5/09 14:54:34
3. R.L.
Refor 50: La contracci
4. R.L.
1. a + el: al
a + els: als
de + el: del
de + els: dels
per + el: pel
per + els: pels
R.M.
Han donat un premi als amics dels meus
pares.
La raqueta del campi del torneig sha
trencat.
Aquests sn els cavalls dels indis.
Vull canviar el flam pel iogurt de
maduixa.
Sovint passege pels horts del iaio.
2. dels nostres: de + els nostres
pel preu: per + el preu
pels pls: per + els pls
3. El pilot sent una gran emoci quan puja al
cotxe.
Amlia pateix per lexamen de lectura.
La iaia ve de lhort de collir bresquilles.
Refor 47: Els gentilicis

1. alacantins: Alacant; marroqu: el Marroc;
itali: Itlia; alcoi: Alcoi
2. Castell; Andorra, Alzira; Sagunt; Canad;
Tarragona; Valncia; Eivissa
3. bilbana; sevillana; madrilenya; parisenca;
veneciana; murciana
Refor 48: Argumentar
1. Al director o la directora de lescola
Que construsquen un cobert a un costat del
pati.
1. Quan plou no es pot fer educaci fsica
ni jugar. / 2. Alguns xiquets shan lesionat
perqu el terra rellisca molt quan plou.
2. R.M.
Senyor director,
Els alumnes de 5 de primria daquest
centre creiem que seria molt convenient
construir un cobert a un costat del pati, per
dues raons.
En primer lloc, perqu quan plou no podem
eixir a fer educaci fsica ni a jugar.
En segon lloc, perqu alguns xiquets shan
lesionat per culpa del terra, que rellisca molt
quan plou.
Atentament,
Refor 49: La segona conjugaci
1. tingurem; feia; sabem; havem vist; creia;
desapareixerien; plouria; hagurem fet;
haurem pogut; moure
2. No hi ha lloc per a tantes persones a la
sala dactes. El director no creu que hi
cpien tots els alumnes que volen vore
lespectacle. No em pensava jo que la gent
tindria tant dinters per lobra. Per clar,
els actors sn famosos perqu apareixen en
moltes sries de televisi. Quin xit!
3. estendr; estendria
irrompr; irrompria
premer; premeria
4. crrer; prendre; tmer; aparixer; creure;
batre; fer; crixer
131953 _ 0001-0112.indd 101
Refor 51: Altres tipus de sufixos

1. florista; tenista; flautista
fruiter; sabater; ferrer
Formen paraules que indiquen oficis o
professions.
2. -eria; -dor
El sufix -eria significa lloc on es ven
alguna cosa.
El sufix -dor significa aparell que serveix
per a alguna cosa.
3. despertador; congelador; contestador;
calfador; picadora; llavadora; aspiradora;
torradora
Refor 52: Escriure un informe
1. Els pardalets i els hmsters.
Els ponis.
El carcter i les dimensions de lanimal.
2. R.M.
Les mascotes del nostre barri
Sha passat als xiquets del barri uns
qestionaris per esbrinar quines sn les
mascotes majoritries a les seues cases.
Els qestionaris revelen que les mascotes
ms nombroses sn els pardalets, amb 10,
101
14/5/09 08:47:40
i els hmsters, amb 6. En canvi, els ponis

sn els menys nombrosos, ja que noms
nhi ha 1.
Aix doncs, es confirma que les dimensions
de lanimal, a banda del carcter, s el
factor determinant a lhora de triar una
mascota domstica.
Refor 53: La tercera conjugaci
1. dormir; tossir; cosir; llegir
R.L.
2. competisc; competisca; competeix
rendisc; rendisca; rendeix
descobrisc; descobrisca; descobreix
3. Cal ratllar sentiment, llegenda i dies.
Refor 54: Paraules amb guionet
1. para-xocs
ping-pong
compta-revolucions
nord-oest
R.L.
2. trenta-quatre
huit-cents seixanta-cinc
quaranta-nou
dos-cents trenta-quatre
tres-cents vint-i-cinc
3. desps-ahir; Riba-roja; vint-i-dos; pit-roig;
nord-africanes
Refor 55: Els prefixos de situaci
1. R.M.
pre-: abans; prehistria
extra-: fora; extraterrestre
sub-: davall; submar
post-: desprs; postguerra
2. subratllar
postguerra
extraescolar
precuinat
subdirector
3. extraterrestre: 3r dibuix. sser que viu fora
de la terra.
preescolar: 1r dibuix. Etapa educativa
anterior a lescola.
subcampi: 2n dibuix. Esportista que queda
per davall del campi.
102
131953 _ 0001-0112.indd 102
Refor 56: Resumir un conte

1. Cal marcar la segona opci.
2. Personatges principals.
Lloc i moment en qu ocorre la histria.
Aspectes ms importants.
Final de la histria.
3. Un dia; Per fi
4. R.L.
Refor 57: Classes de verbs
1. cansar; debatre; passejar, dormir,
Cansar, debatre, passejar i dormir.
Anar i vindre.
Perqu en els verbs irregulars larrel
canvia en alguna forma.
2. alar; trencar; saquejar; pujar; calar
Es tracta de verbs regulars, perqu el fet
que canvie una lletra de larrel per qestions
ortogrfiques no s motiu per a considerar-los
irregulars.
Refor 58: Els dos punts
1. citaci; enumeraci; citaci; enumeraci
2. R.M.
Mireia juga amb molts xiquets: amb Cristina,
Marc i Ldia, de lescola; amb Paula, del
barri; i amb Ignasi, del repl.
Lestiu que ve anir de vacances a tres llocs:
a lapartament de Cullera, amb els pares;
a la casa de Sogorb, amb els iaios; i a les
colnies, amb els companys de lescola.
Amb lescola hem anat dexcursi a Sagunt,
on hi ha de tot: un barri jueu; un castell,
construt pels rabs; i un teatre, que van fer
els romans.
3. El guardi del Big Ben de Londres va
preguntar a Pau: Havies vingut a Londres
abans?. Pau li va respondre: No, s la
primera vegada que vinc. Aleshores, ell va
dir: I qu s el que ms tha agradat?. I Pau
va contestar, entusiasmat: Vindre amb avi!.
Refor 59: Les sigles
1. El mes que ve haur danar a renovar el DNI.
Els pares de Pau estan de viatge als EUA.
La meua cosina treballa en una ONG molt
coneguda.
La seu de lONU est a Nova York.
21/5/09 14:54:34
Dac a dos anys comenarem primer dESO.

EUA: Estats Units dAmrica.
ONG: Organitzaci no governamental
ESO: Educaci secundria obligatria
ONU: Organitzaci de les Nacions Unides
DNI: Document nacional didentitat
2. Uni Europea: 2; Empresa Municipal de
Transports: 3; Rdio Televisi Valenciana: 4;
Lliga de Futbol Professional: 1; Alta Velocitat
Espanyola: 5; Unitat de Cura Intensiva: 6
2.
3.
Refor 60: Escriure dilegs

1. Teresa; Joan
Teresa va preguntar a Joan si li agradaria
anar a la Xina. Joan va respondre que s,
sense pensar-sho, perqu all podria
menjar molts rotllets de primavera. Teresa
li va proposar danar-hi a lestiu, per Joan,
ms insegur, li va confiar que tenia por de
volar i sobretot estava preocupat perqu
ell sols tenia 50 euros estalviats i, a ms,
no sabia xins. Teresa, molt resolta, li va
contestar que aix no era un problema
perqu podien gastar els 50 euros per a
comprar un diccionari i participar en un
concurs que sortejava un viatge a la Xina:
lxit estava assegurat!
2. R.M.
Joan, vols que anem a la Xina? va
preguntar Teresa.
S! va contestar Joan sense pensarsho. All podr menjar molts rotllets de
primavera!
Perfecte, doncs. Vols que hi anem a
lestiu? li va proposar Teresa.
No ho s va respondre Joan, ms
insegur. s que jo noms tinc 50 euros
estalviats i, a ms, no s xins
Aix no s un problema! va exclamar
Teresa, tota resolta. Mira, podem gastar
els 50 euros per a comprar un diccionari
i participar en un concurs que sorteja un
viatge a la Xina. Tenim lxit assegurat!
Refor 61: Reps
1. R.M.
abstracte: substantiu; imaginaci
indicatiu: verb; cantem
superlatiu: adjectiu; bonssim
131953 _ 0001-0112.indd 103
4.
5.
feble: pronom; et
participi: verb; jugat
collectiu: substantiu; ramat
positiu: adjectiu; gran
roja; dones; mgics; cos; velo; difcils;
diria; foscos
R.M.
A la festa he convidat tres amics: Jordi,
Anna i Enric.
Jaume, has portat cartolines, retoladors i
tisores?
Lordinador que magrada s molt car; per si
aconseguisc un descompte, mel comprar.
subordre: prefix de situaci
camota: sufix augmentatiu
llibret: sufix diminutiu
cosiua: sufix diminutiu
antesala: prefix de situaci
papers: sufix augmentatiu
gran i enorme: paraules sinnimes
ample i estret: paraules antnimes
mar i ona: camp lxic
terra i terrestre: famlia de paraules
Ampliaci 1
1. El conductor dun vehicle (receptor) est
parat davant un semfor (emissor) que est
en roig (codi). Com que el conductor coneix
el codi, sap que no pot passar (missatge).
Aquest missatge li ha arribat a travs de la
llum viatjant per laire (canal).
2. comunicaci oral: discurs; xarrada; conversa
comunicaci escrita: nota; carta; missiva
Els dos sn dos tipus dexposici oral,
per el discurs t una finalitat ms
persuasiva i un grau de formalitat ms alt.
3. alegre; corall; mestre; nit; amic; daurar; dir;
pobre; hola
jugrem: jugar; forta: fort; negres: negre;
parlaria: parlar; fusters: fuster; llums: llum
4. La paraula parpellejar significa resplendir,
un cos llumins, fent intermitncies molt
rpides.
La paraula parpellejar significa obrir i tancar
les parpelles rpidament.
R.L.
5. conseqncia; quaranta; esquadra; evacuar;
cuiner; cuejar; quotidi; inncua; bescuit;
pasqual; requadre; quadern
103
21/5/09 14:54:34
6. Sonen com gat: guard; guerrer; gavardina;

guia; gual; regal. R.L.
Sonen com joia: projecte; injecci; enginyer;
jueu; gerra; llegir. R.L.
Ampliaci 2
1. Prohibit circular a ms de 40 quilmetres
per hora.
Obligat girar a la dreta.
Prohibit avanar.
Obligat aturar-se.
2. R.L.
3. fart: tip; salvatge: ferstec; auda: intrpid;
gusts: sabors; sec: eixut; neguits:
nervis; plIid: groc; clar: ntid
tou i moll; llpol i llaminer; bell i forms;
ron i dolent
4. granera escombra; rabosa guineu; pet
bes; tarda vesprada; mirall espill
5. Berln: Alemanya, alemany.
Lisboa: Portugal, portugus.
Pars: Frana, francs.
Rabat: Marroc, rab, francs.
Madrid: Espanya, castell.
Atenes: Grcia, grec.
Copenhaguen: Dinamarca, dans.
Estocolm: Sucia, suec.
Bucarest: Romania, romans.
6. R.L.
Ampliaci 3
1. cavall; emperadriu; comte; muller; jutgessa;
bileg; herona; bruixot
2. la clau; una pudor; el llum; un ordre; la fi; la
terra; el salut
3. llapis; dilluns; cactus; atles; paracaigudes
R.L.
4. telfon; paraula; magdalena
5. Els pi-ra-tes, mal-grat ser u-na es-p-ci-e a
ex-tin-gir i viu-re u-na mi-ca a-par-tats daques-ta ci-vi-lit-za-ci-, po-dr-em dir amb certe-sa que es tro-ba-ven a la-guait de qual-sevol no-ve-tat
R.M.
esdrixola: espcie
plana amb accent: podrem
plana sense accent: pirates
aguda amb accent: civilitzaci
104
131953 _ 0001-0112.indd 104
6. debilitar i enfortir; frenar i accelerar;

odiar i amar; descobrir i amagar; endarrerir
i avanar; corregir i equivocar; perdre i
trobar
7. reduir; rebutjar; malbaratar; reutilitzar;
recollir; reciclar
Ampliaci 4
1. fotgraf; potic; telgraf; moltssim; correu;
crvol; magnfic; exmens
2. casa: casalici; caseriu; casol
casar: casador; casori; casament
dona: doneta; donassa; donejar
donar: donant; donatiu; donaci
3. Ernest s pescador. Aquest mat ha eixit a
pescar en un vaixell pesquer. De vesprada
ha recollit les xarxes i ha descobert que la
pesca ha sigut molt abundant. En arribar a
terra ha venut el peix a la llotja.
R.M.
Un dia de caa
Miquel s caador. De bon mat, sha
posat la caadora i ha eixit a caar amb
els seus gossos. Per hui no li ha anat
massa b i la cacera no ha sigut gens
bona.
4. R.M.
El meu gos s molt fidel, em segueix all on
vaig.
Aquesta activitat s prou fcil, lhe resolta
de seguida.
La casa de Marc s enorme, fa ms de
200 m2.
5. R.M.
Jaume s un xic alt i prim i t la cara plena
de pigues i els cabells molt rulls. s una
persona llesta amb una gran imaginaci i,
a ms, sempre est de bon humor. El que
ms li agrada sn els animals i mirar el cel
a travs del seu telescopi.
6. En laire: tif; cicl; tornado
En la terra: sisme; tremolor; terratrmol
En el mar: maregassa; onatge; tsunami
Ampliaci 5
1. bo millor ptim
ron pitjor pssim
gran major mxim
menut menor mnim
14/5/09 08:47:41
2. Si jo fra ric, no s en qu invertiria els diners.

Hem dit que s a tot el que ens van preguntar.
Pregunteu-los qu volen per a sopar.
Vigila amb aquesta bta, que est plena de vi.
Aquest s el llibre que volia llegir.
Un dels meus desitjos s fer la volta al mn.
3. viure als llimbs; vindre de lhort; pensar en
les musaranyes
4. mat: a trenc dalba; a punta de dia; a
laurora; a sol ixent
vesprada: a boca de fosc; a posta de sol; al
capvespre; a locs
5. R.M.
informtica: ratol, tecla, internauta,
ciberespai, memria
esports: puntuar, equip, rbitre, golejar,
esqu
agricultura: llaurador, pala, segar, tractor,
squia
6. seient: caixabanc; butaca; cadira; sof;
tamboret
amb respatler: caixabanc; butaca; cadira; sof
amb braos: butaca; sof
per a una persona: butaca; cadira; tamboret
serveix de bal: caixabanc
tamboret: seient per a una persona,
sense respatler ni braos.
butaca: seient per a una persona, amb
respatler i braos.
7. R.L.
El sostre de lhabitaci sha esquerdat.

A landana de cals iaios hi ha tot de trastos
vells.
Lentresl es troba situat damunt la planta
baixa.
Aquesta nit seurem a la porxada a comptar
estrelles.
5. R.M.
La llebre i la tortuga
Un bon dia, una llebre i una tortuga es van
trobar al bosc. La llebre li va proposar de
fer una cursa, perqu sabia que guanyaria
ja que s ms rpida. La tortuga, per, va
acceptar la proposta.
Aix, la cursa va comenar i la llebre va eixir
disparada. Al cap duna estona, veient que
anava molt destacada i que tenia temps de
sobres, va decidir descansar una miqueta.
Per el que no pensava s que la tortuga, a
poc a poc, aconseguiria atrapar-la i avanarla. Quan es va despertar, va descobrir que
la tortuga estava a punt de travessar la
meta. Va arrancar a crrer amb totes les
forces i, just quan estava a punt davanar
la tortuga, va entropessar amb una branca i
va caure a terra.
Finalment, la tortuga, tranquillota per
segura, va guanyar la cursa a la llebre
confiada.
Ampliaci 6
1. Li he regalat un joc.
No la mireu tant.
Ja lhas abaixat?
Tanca-la, per favor.
2. R.M.
Vaig agafar el llibre i vaig eixir corrents.
Si veus la iaia, avisa els pares.
Fes un bes molt fort a Bernat.
Dius que vas perdre el tren per un minut?
3. Hi tornar molt prompte: A Valncia.
En tornar tornat molt prompte: De Valncia.
Si teniu ganes, parleu-hi: Amb elles.
Si teniu ganes, parleu-ne: Delles.
4. volar al cel: morir
volar les campanes: celebrar
fer volar coloms: fer-se falses illusions
volar alt: ambicionar
R.L.
1. articles: els; l; la
demostratius: aquella; aquest; aqueixes
possessius: meua; nostres; teu
numerals: setze; quart; huit
indefinits: algunes; molta; prou
2. Lesquirol s un animal que viu als arbres.
T els ulls menuts i el coll estret. El llom s
ample i t una cua llarga que li permet botar
de branca en branca.
El coll de la camisa est brut.
El llom daquest llibre s molt gros.
Aquesta agulla t un ull molt menut.
La cua del cinema era llargussima.
3. des-hu-ma-nit-zat; sub-a-qu-tic; trans-at-lntic; nos-al-tres; in-ex-pres-siu; mal-a-gra-t
4. sostre; andana; entresl; porxada
R.M.
131953 _ 0001-0112.indd 105
Ampliaci 7
105
21/5/09 14:54:34
5. trencanous; ventafocs; para-xocs; llevaneu

Sn paraules compostes, perqu estan
formades per la uni de dos mots.
6. R.M.
Ahir vaig anar a fer una volta pel camp i em
vaig trobar un riu que no coneixia. Com el
podria creuar? Estava un poquet preocupat,
per prompte vaig tindre una idea: vaig
agafar un tronc que hi havia a la vora i el
vaig collocar a manera de pont. Quan vaig
aconseguir travessar-lo, per, sabeu qu
va passar? Doncs que vaig vore que uns
metres ms enll hi havia un pont que
creuava el riu. Quin cap, el meu!
Ampliaci 8
1. R.M.
jugvem; parle; cantaren; escoltar;
caminaries; passegeu
2. Un conjunt de roures s una roureda.
Un conjunt doliveres s un oliverar.
Un conjunt de carrasques s un carrascar.
Un conjunt dlbers s una albereda.
3. insuportable; imbatut; irreal; impacient;
intemporal; irracional; intranquil;
incomparable; irregular; imparcial
4. sabater: sabata
cruesa: cru
rogenc: roig
verds: verd
dignitat: digne
rabiola: rbia
5. cavallet: suport que fan servir els pintors per
a collocar-hi la tela que volen pintar.
esptula: pala menuda que serveix per a
estendre una pasta o pintura.
bur: ferramenta dacer que sutilitza per a
gravar el metall.
pinzell: estri format per un feix de pls fixat
a un mnec i que serveix per a pintar.
6. R.M.
La cuina del mag Marmit s una estana
mplia, plena de llibres, estris i mobles
antics.
En primer terme hi ha una gran taula on
el mag prepara els seus beuratges. Ms
enll hi ha un moble on guarda tots els
ingredients i al fons es troba el foguer, on el
mag bull les pocions.
106
131953 _ 0001-0112.indd 106
Ampliaci 9
1. dient; dit
parlar; parlant
fer; fet
tenint; tingut
comprar; comprat
llegir; llegint
2. cante; juguem; pintaren; rebreu; deia;
dormies
3. (En el sentit de les agulles del rellotge)
tramuntana; gregal; llevant; xaloc; migjorn;
garb; ponent; mestral
El vent del nord s la tramuntana. El vent
del sud s el migjorn. El vent del sudest s el xaloc. El vent de loest s el
ponent.
4. La tramuntana no s bona ni sana.
Vent de llevant, pluja a linstant.
Tronada de mat, de vesprada garb.
Roig i ponent, senyal de vent.
De xaloc, ni molt ni poc.
5. fer volar coloms: somiar truites
demanar la lluna: picar alt
omplir el pap: matar el cuc
barrar el pas: parar els peus
6. R.M.
Ls polar
Ls polar s un animal carnvor, el ms
gran de la Terra, que t el cos cobert dun
gran pelatge blanc.
Viu en el medi polar i en zones gelades, i
salimenta bsicament de carn, com ara
foques i balenes, tot i que tamb menja
un poc de vegetaci de la tundra a lestiu.
En les ltimes dcades, la poblaci
dssos polars sha redut a causa de la
cacera. Per aix, ara mateix est prohibit
caar-ne.
Ampliaci 10
1. imperatiu
subjuntiu: Que tingues molta sort,
Pasqual.
indicatiu: Quin dia ms bo que fa!
subjuntiu: No parles tant, per favor.
imperatiu: Cludia, para la taula.
indicatiu: Ahir vam visitar loncle Arnau.
2. R.L.
21/5/09 14:54:35
3. larena: Larticle la sapostrofa davant

vocal.
la humanitat: Larticle la no sapostrofa
davant paraula comenada per hu tona.
lltima: Larticle la sapostrofa davant
vocal.
la idea: Larticle la no sapostrofa davant
paraula comenada per i tona.
el iogurt: Larticle el no sapostrofa davant
paraula comenada per i consonntica.
4. la ics; la i grega; la e; el cinc; el huit; el
huitanta; lu; lonze
5. En aquest balneari han descobert una nova
font daigua termal.
Tenia tanta set que he hagut de comprar una
botella daigua mineral.
Laigua daquesta font no s potable.
Abans, a les cases no hi havia aigua
corrent.
La truita s un peix daigua dola.
6. un gossot; una casota; un camions;
una vacota; un llibrot; una motassa; uns
ullots.
7. He guanyat un premi literari.
Tinc la camisa bruta.
Ja has trobat el clauer?
He comprat quatre llapis.
Aix portar conseqncies.
Merc arribar a les dotze.
Ampliaci 11
1. pretrit indefinit: he cantat
pretrit perfet perifrstic: vaig cantar
pretrit plusquamperfet dindicatiu: havia
cantat
pretrit anterior: hagu cantat
pretrit perfet de subjuntiu: haja cantat
futur compost: haur cantat
pretrit plusquamperfet de subjuntiu:
haguera cantat
condicional compost: hauria cantat
2. 1. cosiran
2. anirem
3. avarieu
4. Pretrit imperfet, 1a o 3a p. singular,
tornar.
5. Futur simple, 3a p. singular, migrar.
6. Pretrit perfet simple (o Pretrit imperfet
de subjuntiu), 2a p. singular, saber
131953 _ 0001-0112.indd 107
3. bestiola: bstia
veueta: veu
cafenet: caf
platanet: pltan
banderola: bandera
maniua: m
4. R.M.
Joan, Marc, Aurora i Guillem sn germans.
Els meus cosins, que viuen a Madrid,
vindran dem.
Estimada Carla, ja he arribat a lapartament
de Gandia.
5. Fes cas del que et diuen, Pere.
Escolte, senyora, que es deixa el paraigua.
The dit mil vegades que no faces aix,
Rosa.
6. Estan rebaixades aquestes camises?
Amb leuro, els preus shan encarit.
Sha exhaurit lltim llibre de Carles Pont.
esgotat, acabat: exhaurit
apujat, augmentat: encarit
ms barates: rebaixades
Ampliaci 12
1. Unes vacances merescudes
Feia dies que em trobava malament i vaig
anar a cal metge. Qu li passa?, em va
preguntar. Jo li vaig contestar: Es veu que
de nit descanse poc i de dia no maguante
de peu. Qu puc fer? Llavors va pronunciar
la paraula mgica: Potser vost necessita
unes vacances. No ho havia pensat!
Llavors vaig marxar de la consulta pegant
bots dalegria: magafar uns dies de
descans per recuperar-me.
2. R.L.
3. Ibi; el Puig; Penscola; Oliva; Benicarl;
Xeresa; Montesa
moncof; burjassoter; oriol; pegol; onder;
requenenc; canal
4. Un museu gal ha adquirit un quadre de
Mir.
Aquesta ciutat hellena s famosa per les
restes arqueolgiques.
Una empresa germnica sencarregar de
restaurar la catedral.
La capital lusitana ser la seu dun congrs
darqueologia.
107
14/5/09 08:47:41
5. s cert que les imatges que mostren els

videojocs sn molt agressives i que creen
addicci, per solament si sen fa un s
abusiu.
Tot i aix, tamb s cert que els videojocs
augmenten la rapidesa de reacci i milloren
els reflexos, i permeten exercitar la
coordinaci ull-m.
Ampliaci 13
1. dic; dius; diu; diem; dieu; diuen
deia; deies; deia; diem; dieu; deien
diga; digues; diga; diguem; digueu; diguen
duc; dus; du; duem; dueu; duen
duia; duies; duia; diem; dieu; duien
duga; dugues; duga; duguem; dugueu;
duguen
2. A lestiu i a lhivern
els dimonis a linfern;
a lhivern i a lestiu
els dimonis al caliu.
A lestiu i a lhivern
els dimonis a linfern;
tres als peus, quatre al cap
i un a cada costat.
3. llitera; pianista; fruiteria; treballador;
auxiliar
4. comptable; comptabilitat
fiable; fiabilitat
culpable; culpabilitat
portable; portabilitat
adaptable; adaptabilitat
Amb el sufix -ble es formen adjectius.
Amb el sufix -bilitat es formen
substantius.
5. El consell anci de la tribu es va reunir en
assemblea.
Latletisme era el passatemps preferit de
lantiga Grcia.
Els trets arcaics que presenta aquesta obra
proven la seua antiguitat.
En un temps molt remot, els dinosaures
habitaven la Terra.
Tinc un cotxe vell, per encara funciona.
6. Un informe s un text en qu sexpliquen els
resultats duna investigaci, dun treball,
etc., amb una finalitat concreta: informar,
convncer, fer alguna recomanaci...
108
131953 _ 0001-0112.indd 108
Ampliaci 14
1. No s quan llegir el llibre que em vas
regalar. Primera persona del singular futur
simple dindicatiu, verb llegir.
Estic cansat, perqu aquesta nit no he
dormit b. Primera persona del singular,
pretrit indefinit dindicatiu, verb dormir.
Joan, per favor, obri la finestra que tinc
calor. Segona persona del singular,
imperatiu, verb obrir.
Si cobriu la piscina, podreu nadar a lhivern.
Segona persona del plural, present
dindicatiu, verb cobrir.
Ahir vaig sentir el disc que em van dur els
Reis. Primera persona del singular, pretrit
perfet perifrstic dindicatiu, verb sentir.
2. R.L.
3. R.M.
Noranta-sis, tres, trenta-cinc, quaranta-huit
noranta.
Deu de mar de dos mil nou.
Mil nou-cents noranta-sis.
4. Canviaria la pronunciaci dalguns sons.
R.M. pit-roig, pl-llarg, blanc-i-blau
5. ms enll de: ultramar; ultratomba
ms que o en grau excessiu: ultralleuger;
ultrasensible; ultracorrecci;
ultraconservador
Tots els caps de setmana vole en un
ultralleuger.
Cuba s un dels antics territoris
dultramar.
Canviar suor per sudor s una
ultracorrecci.
6. El perode que segueix un partit s el
postpartit.
Desprs de la guerra va vindre la
postguerra.
Vaig afegir una postdata a la carta per
contar una cosa que se mhavia oblidat.
Amb la venda dels nostres productes,
incloem el servei postvenda.
7. quadriga: per a disputar carreres.
arc: per a commemorar una victria.
amfiteatre: per a celebrar-hi espectacles.
mosaic: per a cobrir el terra de les cases.
aqeducte: per a transportar aigua.
21/5/09 14:54:35
Ampliaci 15
1. Benvolguts terrcoles,
Men vaig al meu planeta perqu he rebut
una nota de ma mare que diu:
s lhora de sopar.
Estic molt content dhaver viscut ac hui.
Dem ens vorem de nou.
A10
2. R.M.
ix: isc; eixir: isques
diu: dic; dir: deia
fiu: feu; fer: faig
pot: puc; poder: pogu
dus: duc; dur: dus
sc: fou; ser: ets
R.L.
3. Cal fixar-se en com es conjuguen tres temps
verbals determinats: present dindicatiu,
pretrit perfet simple i futur simple.
4. En la primera oraci els dos punts sn
necessaris perqu cal escriurels abans de
citar el que diu una persona literalment.
En la segona oraci han destar perqu
shan descriure sempre que es vol
introduir una enumeraci que sanuncia.
131953 _ 0001-0112.indd 109
5. AMPA: Associaci de Mares i Pares

dAlumnes.
SGAE: Societat General dAutors dEspanya.
DOCV: Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
CEOE: Confederaci Espanyola
dOrganitzacions Empresarials.
UJI: Universitat Jaume I
6. Quina calor!
Era comenament de juliol i feia molta calor.
Per aix, quan vam vore aquella gelateria, hi
vam anar corrent.
Bon dia, xics, qu voleu? ens va preguntar
el gelater.
Jo vull un gelat de maduixa va dir Irene.
I tu, qu vols? em va demanar a mi
mentre servia el de maduixa a Irene. Jo sc
molt indecs i vaig dubtar un poc. No sabia
si menjar-me un altre gelat de maduixa, o un
de nata, o un de xocolate, o
Vinga, Pau, que sem desfar el meu! va
cridar Irene.
Ai, perdoneu em vaig disculpar jo.
Mmmm, un gelat de pera!
Naturalment, no en tenien. I em vaig haver
de conformar amb un gelat de nata.
109
14/5/09 08:47:41
131953 _ 0001-0112.indd 110
14/5/09 08:47:41
131953 _ 0001-0112.indd 111
14/5/09 08:47:41
131953 _ 0001-0112.indd 112
14/5/09 08:47:41

Fitxes Reforç I Ampliació Valencià 5é

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Fitxes Reforç I Ampliació Valencià 5é

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

5

Els temps verbals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .43

Refor i ampliaci Llengua 5 s una obra collectiva

2009 by Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

La comunicaci s lexpressi didees, opinions i sentiments.

2. Escriu en els quadres qui s lemissor, qui s el receptor i quin s el missatge en

Ls de c/qu, g/gu i j/g

Per a representar el so k sescriu c davant a, o, u i qu davant e, i.

1. Completa els espais buits amb c o qu.

2. Completa els espais amb c, qu, gu, g o j.

eda i loncle __aume. Tenen una __asa menuda

final ens hem de

itar a fer una be

prendre la llet meren

itada i embrutada bona

e ens ha preparat la tia.

A la nit sempre hem de llavar la roba, per

ermana i jo passem tot el mat

3. Canvia de nombre les paraules segents.

4. Observa lexemple i escriu el verb que falta en cada oraci.

ac i ells aparquen all.

Nosaltres torquem els plats i ella

ell ni que et mogues tu.

En el diccionari es recullen les paraules ordenades alfabticament lletra

2. Busca, en la sopa de lletres, les tres paraules definides i escriu-les al costat

Que est en un estat

Escriu les tres paraules anteriors en ordre alfabtic.

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

Preparar lescriptura dun text

1. Llig la situaci segent i respon a les preguntes.

Qu vols aconseguir amb el teu escrit?

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

El llenguatge i les llenges

El llenguatge s el mitj de comunicaci ms important entre els ssers

1. Esmenta dues situacions de la teua vida quotidiana en qu uses el llenguatge oral

3. Emplena la fitxa segent sobre les diferents llenges que coneixes.

Coneixes el nom daltres llenges?

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

Per a representar el so de r forta, sescriu r a principi de paraula i darrere

1. Classifica aquestes paraules segons com sone la r.

2. Copia el text substituint els asteriscs per r o rr, segons corresponga.

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

Algunes paraules signifiquen el mateix que altres. Per exemple, sorpresa

1. Relaciona les paraules que siguen sinnimes.

2. Emparella les paraules segents per sinnims i escriu-les davall de la imatge

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

Fer una pluja didees

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

Els substantius sn paraules que anomenen persones, animals, coses,

1. Subratlla els substantius de les oracions segents, seguint la clau.

La ciutat que ms magrada s Lisboa.

3. Forma el plural de les paraules segents.

4. Digues en quin gnere estan els substantius destacats.

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

1. Encercla la sllaba tnica de les paraules segents.

2. Contesta les preguntes segents i posa exemples de cada cas.

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

Algunes paraules signifiquen el contrari que altres. Per exemple, brutcia t

1. Pinta els quadres que continguen parells de paraules antnimes.

2. Relaciona cada paraula amb lantnim corresponent.

3. Escriu lantnim que correspon a cada paraula.

4. Copia el text segent substituint les paraules destacades per un antnim.

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

eda i loncle aume. Tenen una asa menuda