LA LITERATURA DE LHOLOCAUST: SONDERKOMMANDO

Jlia Reig

LA LITERATURA DE LHOLOCAUST: SONDERKOMMANDO

NDEX

Pg

FITXA DEL LLIBRE.............................................................................................3

BIOGRAFIA DE SHLOMO VENEZIA..................................................................4
BATRICE PRASQUIER.....................................................................................5
SIMONE VEIL......................................................................................................5
CONTEXT ESPACIAL I TEMPORAL..................................................................5
SINOPSI DEL LLIBRE.........................................................................................6
TEMES I SUBTEMES..........................................................................................6
VALORACI I CONCLUSIONS...........................................................................9
WEBGRAFIA.....................................................................................................11

LA LITERATURA DE LHOLOCAUST: SONDERKOMMANDO

FITXA DEL LLIBRE
VENEZIA, Shlomo. Sonderkommando. En colaboracin con BatricePrasquier.
Prlogo de Simone Veil. Traducido del italiano al castellano por Manuel Serrat
Crespo
Barcelona, 2010. RBA Libros. 1 edici. 244 pg.

LA LITERATURA DE LHOLOCAUST: SONDERKOMMANDO

BIOGRAFIA DE SHLOMO VENEZIA
Lautor del llibre, ShlomoVenezia va nixer
a Salnica, Grcia, el 29 de desembre del 1923 i va
morir l1 doctubre del 2012. El seu cognom Venezia
ve dels seus avantpassats ja que quan van ser
expulsats dEspanya es van installar a Itlia i van
adoptar el cognom de la ciutat.

Shlomotenia quatre germans, un germ ms gran i tres germanes. Quan

Shlomo tenia 11 anys es va morir el seu pare i un any desprs va haver de
deixar lescola per posar-se a treballar. El seu germ gran va poder obtenir una
beca per estudiar a Itlia per va ser expulsat i va haver de tornar a casa a
causa de les lleis racials de Mussolini lany 1938. Aquestes lleis racials es
basaven en la discriminaci i persecuci dels jueus italians.
El 1943, quan tenia vint-i-un anys, va ser deportat al camp de concentraci
dAuschwitz-Birkenau. Durant el temps que va estar intern va dur a terme
diferents tasques fins que va entrar a formar part del sonderkommando, o
unitats especials, que sencarregaven de transportar els cadvers des de la
cambra de gas fins al crematori. Quan els nazis van veure que perdien terreny
contra els aliats van traslladar tots els presoners cap a Mauthausen i all van
esperar fins que van ser rescatats. Desprs de ser alliberat, va ser hospitalitzat
per tuberculosi i va aconseguir superar-la desprs danys. Als trenta-dos anys
es va casar amb una noia que va conixer a Itlia quan estudiava angls i va
tenir tres fills. Cinquanta anys aproximadament desprs del seu alliberament va
decidir donar a conixer el seu testimoni i lany 2007 es va publicar aquest llibre
que recull el seu testimoni dins dels diversos camps de concentraci on va ser
presoner.
Sonderkommando s un llibre creat a partir de les entrevistes realitzades a
Shlomo Venezia per part de Batrice Prasquier i lhistoriador Marcello Pezzetti.
Aquest llibre s un testimoni molt preuat ja que els integrants del
Sonderkommando estaven destinats a morir per evitar que es revels qu va
4

LA LITERATURA DE LHOLOCAUST: SONDERKOMMANDO

passar dins dels crematoris. El llibre sha tradut a vint llenges diferents.

BATRICE PRASQUIER
Batrice Prasquier s una periodista francesa que ha
realitzat les entrevistes a Shlomo Venezia per a poder
escriure aquest llibre. Est vinculada al collectiu jueu.

SIMONE VEIL
s lescriptora que fa el prleg daquest llibre. Va
nixer a Nia, Frana, 13 de juliol de 1927. s una
advocada i poltica francesa.
El mar de 1944 fou deportada, juntament amb la
seva famlia, al camp de concentraci
nazi d'Auschwitz i desprs a Bergen-Belsen, fins que
el 15 d'abril de 1945 que va ser alliberada. De la
seva famlia noms van sobreviure ella i la seva
germana.

CONTEXT ESPACIAL I TEMPORAL

El context en qu est basat el llibre s la Grcia dels anys vint i trenta, aix
com l'ocupaci per part de lAlemanya nazi i els camps de concentraci
dAuschwitz-Birkenau, Mauthausen, Melk i Ebensee.
Quan era petit, a Grcia ja es comenaven a divisar les diferncies entre els
jueus italians i jueus grecs. Ell al ser jueu i tenir la nacionalitat italiana podia
gaudir de privilegis que la resta de jueus no tenien com que lescola fos
gratuta, igual que els llibres i poder fer un pat a la cantina de lescola. A
5

LA LITERATURA DE LHOLOCAUST: SONDERKOMMANDO

Salnica hi havia cinc barris jueus aproximadament i tots eren molt pobres. Les
relacions entre jueus i no jueus eren bones, lantisemitisme no estava ests.
Ms endavant, el 1943, els alemanys van comenar a deportar als jueus grecs.
Els van fer creure que els donarien habitatges en funci dels integrants de la
famlia i que als homes els oferirien feina. Posteriorment Itlia va bombardejar
Salnica i la policia grega va empresonar a tots els italians per ell al ser menor
el van deixar lliure. Desprs van entrar les tropes alemanyes i ells, al ser
italians rebien ms ajudes. Els jueus van comenar a agrupar-se als guetos i a
ser deportats.
La famlia de Shlomo es va poder salvar grcies a la seva nacionalitat, els van
traslladar a Atenes juntament amb ms jueus italians per quan Itlia va perdre
larmistici amb Alemanya, tots els jueus, incloent a Shlomo i la seva famlia, van
ser deportats

SINOPSI DEL LLIBRE

El llibre tracta del testimoni de Shlomo Venezia, un jueu itali que amb vint-i-un
anys va ser deportat amb la seva famlia cap a Auschwitz i que va ser
selleccionat per format part del sonderkommando, una brigada especial que
havia de treure els cadvers de la cambra de gas i cremar-los.

LA LITERATURA DE LHOLOCAUST: SONDERKOMMANDO

TEMES I SUBTEMES
-La vida a Grcia abans de la deportaci: No fui a la escuela juda.
Apenas si fui a la escuela italiana. No tena ya a mi padre para
ensearme las cosas de la vida y mi madre se limitaba a algunas
recomendaciones prcticas. En las familias pobres, la preocupacin no
era la educacin sino slo encontrar algo para comer. Crecamos as,
del aire.
-El feixisme itali: Tras la promulgacin de las leyes raciales de
1938 en Italia, mi hermano fue expulsado del Instituto Tcnico
Marchioni de Miln y devuelto a Grecia.
-La deportaci dels jueus: En enero o febrero de 1944 ordenaron que
los hombres judos fueran a firmar un registro todos los viernes, [...]
Aquel da, en vez de dejarnos salir, nos hicieron entrar en la gran sala
[...] nos ordenaron salir. Nos encontramos ante los camiones y los
soldados armados que nos rodeaban [...], los camiones nos llevaron a la
gran crcel de Hadari.
-El viatge fins al camp de concentraci: Nos empujaron con
brutalidad hacia el interior de los vagones [...] El espacio era muy
limitado y, cuando todo el mundo hubo entrado en el vagn, vimos que
7

LA LITERATURA DE LHOLOCAUST: SONDERKOMMANDO

sera imposible tenderse y que sera necesario, en el mejor de los casos,
permanecer sentados todo el viaje.
-L'arribada a Auschwitz-Birkenau: fui de los primeros en salir. Quise
esperar junto al portn para ayudar a bajar a mimadre. Cuando la
esperaba, un alemn lleg por detrs y me dio dos grandes bastonazos
en la nuca.
-El procs de selecci: En cuanto bajamos del tren, los
alemanes, con sus ltigos y a golpes, formaron dos hileras, poniendo a
las mujeres con los nios a un lado y los hombres, sin distincin, al otro.
Todos los dems se fueron, sin saberlo, del lado de la muerte inmediata
en las cmaras de gas de Birkenau.
-Les tasques dins del camp: Nos ordenaron que sacramos los
cuerpos de la cmara de gas y los depositramos ante las fosas.
-Sonderkommando:

[...]

me

dijo

que

estbamos

en

el

Sonderkommando.
-Qu quiere decir Sonderkommando?
-Comando especial.
-Especial? Por qu?
-Porque debemos trabajar en el Crematorio Donde se quema a la
gente.
-Elscrematoris: Me qued paralizado por lo que acababa de ver:
Cuerpos amontonados, unos sobre otros, se acumulaban all.
-Les cambres de gas: Aguardando la llegada del SS que deba
introducir el gas, se diverta encendiendo y, luego, apagando la luz para
asustar un poco ms. Cuando apagaba la luz, [...] la gente pareca
asfixiarse de angustia, comprendan que iban a morir. Luego volva a
encender la luz y se escuchaba una especie de suspiro de alivio [...]
Luego, por fin, llegaba el alemn que traa el gas.
8

LA LITERATURA DE LHOLOCAUST: SONDERKOMMANDO

-La revolta del sonderkommando: La idea de la revuelta ya

exista mucho antes de que yo llegara al campo. Dos das antes de que
estallara la revuelta se hizo evidente que algo estaba preparndose.
-Desmantellament dels crematoris (1944): Hacia finales de
octubre, lleg la orden de que comenzramos a desmantelar los
Crematorios. Tenan que hacerlo los hombres del Sonderkommando,
pues ramos los nicos que podamos ver el interior de las cmaras de
gas.
-Marcha de la muerte (gener de 1945): Primero fuimos a Auschwitz I,
para reunirnos all con otros prisioneros dispuestos tambin a ser
evacuados. En el tren estbamos tan apretados que nadie poda
moverse [] en mi vagn, un hombre al que no conoca muri a mi lado,
[...] pero estbamos tan apretados que el cadver permaneci de pie.
-Mauthausen: No s qu da llegamos a Mauthausen, pero creo que
era a finales de enero.
-Treball a Melk (subcamp a Mauthausen): En aquel campo, el
trabajo consista en excavar galeras en la montaa.
-Arribada delsnord-americans: Finalmente llegaron una maana,
hacia las once. Unos norteamericanos de origen italiano iban en el
primer tanque. [...] estaban persiguiendo a los SS y los mataban en
cunto podan.
-Alliberament: fuimos liberados el 6 de mayo de 1945 y yo me
qued hasta finales del mes de junio pues no sabamos adnde ir.
-Vida posterior: Marica [...] se reuni conmigo cuando comenc a
trabajar en un hotel de Rimini y nos casamos. [...] Hemos tenido tres
hijos, Mario, Alessandro y Alberto.
9

LA LITERATURA DE LHOLOCAUST: SONDERKOMMANDO

VALORACI I CONCLUSIONS
Els supervivents de lHolocaust mai han pogut passar pgina perqu lhorror del
rgim nazi no es va limitar a la mort sistemtica de milions de persones, sin
que va suposar tamb una tortura psicolgica per a persones supervivents com
Shlomo Venezia. Shlomo va aconseguir sobreviure grcies a la seva astcia i
voluntat per viure, el que fa possible que ara tinguem aquest testimoni.
Qudestruy en ustedesa extrema experiencia?
-La vida. Nunca ms tuve una vida normal. Nunca he podido afirmar que
todo

iba

bien

y,

como

los

dems,

ir

bailar

divertirme

despreocupadamente
Todo me devuelve al campo. Haga lo que haga, vea lo que vea, mi espritu
regresa siempre al mismo lugar. Es como si el trabajo que tuve que hacer all
no hubiera salido nunca, realmente, de mi cabeza
Nunca se sale realmente del Crematorio.
Llegir aquest llibre s una experincia molt enriquidora ja que aporta
coneixement en primera persona dels fets de lHolocaust i les barbries dutes a
terme dins les cambres de gas. Penso que tothom hauria de conixer aquests
fets ja que la Histria ens permet no cometre els mateixos errors i barbries del
passat.
Recomano llegir aquest llibre ja que resulta molt interessant per per a les
persones aprensives no el recomano ja que a vegades es descriuen escenes
de violncia de manera explcita.

10

LA LITERATURA DE LHOLOCAUST: SONDERKOMMANDO

Webgrafia:
https://es.wikipedia.org/wiki/Sonderkommando
https://es.wikipedia.org/wiki/Shlomo_Venezia
https://es.wikipedia.org/wiki/Simone_Veil
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sonderkommando
https://ca.wikipedia.org/wiki/Gr%C3%A8cia
https://ca.wikipedia.org/wiki/Tessal%C3%B2nica
http://www.casadellibro.com/librosonderkommando/9788498678123/1704416
https://www.google.es/search?
q=sonderkommando&espv=2&biw=1366&bih=667&source=lnms&tbm=isc
h&sa=X&ved=0ahUKEwjm1IT2hoTMAhWBUhoKHXzgAxAQ_AUIBigB#tbm
=isch&q=sonderkommando+shlomo+venezia&imgrc=4hR1Cljj0KoeVM
%3A

11