File

Xarxes i Serveis
Col·lecció de problemes
(enunciats i solucions de Teletràfic

i Teoria de cues)
Escola Politècnica Superior de Castelldefels
1
Xarxes i Serveis (problemes). Índex
Índex
Teletràfic i Teoria de cues ............................................................................................................ 3
Solucions Teletràfic i Teoria de cues ......................................................................................... 16
2
Xarxes i Serveis (problemes). Teletràfic i Teoria de cues
Teletràfic i Teoria de cues
Problema 1. Es disposa de les següents mesures fetes sobre un conjunt de 5 circuits. Calculeu:
Número de
circuits
5
4
3
2
1
Temps
(segons)
0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70 75 80 85 90 95
a. Volum de tràfic i Intensitat de Tràfic.

b. Temps mig de servei d’una unitat
c. Taxes de finalitzacions en els diferents estats pels que passa el sistema.
d. Nombre mig de trucades en el sistema (trucades cursades).
Problema 2. S’estudia l’ocupació d’un grup de 4 circuits per part d’una població considerada infinita a intervals de 1 minut
durant l’hora carregada de 10 dies consecutius. El resultat que s’obté és el següent:
Nombre de vegades que s’ha observat

Nombre de circuits ocupats
aquest nº de circuits ocupats
0 89
1 164
2 173
3 114
4 60
El nombre de trucades que es perden durant el temps d’observació és de 34.

Sense utilitzar les taules d’Erlang, calculeu a partir de les mesures preses:
a. Probabilitat que tots els circuits estiguin ocupats

b. Taxa oferta i taxa cursada.
c. Durada mitjana de les trucades.
d. Tràfic ofert i tràfic cursat.
Problema 3. Considereu un sistema de 1 circuit sobre el que s'ofereixen les trucades en primera elecció (1 Er). Si aquest
està ple, les peticions desborden cap a un altre circuit. Calculeu el tràfic perdut del sistema,
a. de manera aproximada.
b. de manera exacta.
3
Problema 4. Dues poblacions a i b infinites generen un tràfic poissonià de taxes λa i λb, respectivament. Les peticions
d'ambdues poblacions són ateses per un grup de C=25 circuits amb un temps mig de servei de 3 minuts.
Calculeu:
λa
Població a
1
λa = 200 trucades / hora
λb λb = 400 trucades / hora

C
Població b
desbordament
a. El tràfic ofert per cada població.

b. La probabilitat de bloqueig per a la població a i b.
c. El tràfic cursat de la població a i de la població b.
d. El tràfic perdut per a la població a i b.
e. La probabilitat que una trucada cursada sigui de la població a i la probabilitat que sigui de la població b.
f. La probabilitat que una trucada desbordada provingui de la població a i la probabilitat que provingui de la població b.
Problema 5. S'ofereix un tràfic de A = 2 Erlangs a un grup de 2 circuits Si l'ocupació d'aquests circuits és aleatòria,
calculeu:
a. Tràfic cursat per un circuit.

b. Probabilitat de tenir el primer circuit ocupat.
c. Probabilitat de tenir 2 circuits ocupats.
d. Taxa amb la que s’ocupa cada circuit.
e. Nº mig de circuits ocupats i variància del nombre de circuits ocupats.
Si l'ocupació és seqüencial, calculeu:
f. Probabilitat que el sistema estigui lliure.

g. Probabilitat de tenir el primer circuit ocupat.
h. Tràfic cursat pel segon circuit.
i. Taxa amb la que s’ocupa cada circuit.
j. Nombre mig de circuits ocupats i variància de circuits ocupats.
Problema 6. Dues poblacions d’usuaris considerades infinites generen tràfics de Poisson de TA = 0,25 Er i TB = 0,75 Er,
respectivament. Es disposa de dos circuits Ca i Cb. La població A ofereix el seu tràfic a Ca i si aquest està ocupat, intenta
ocupar Cb. En cas que tots dos estiguin ocupats, la trucada es perd. Pel que fa a la població b, el mateix però primer intenten
ocupar Cb i si aquest està ocupat, intenten ocupar Ca. Calculeu:
a. Congestió en temps del circuit Ca.

b. Probabilitat que el circuit Ca estigui ocupat i el Cb lliure.
c. Congestió en trucades total del sistema.
d. Tràfic cursat pel circuit Cb.
e. Nombre mig de circuits ocupats i variància del nombre de trucades que ocupen tots dos circuits.
4
Problema 7. A la xarxa de commutació de la figura s’ofereix un tràfic de 2 Er del node A cap a cadascun de la resta de
nodes i de 3 Er des del node D cap a la resta. Només és possible el desbordament que s’indica a la figura pel tràfic d’A a D i el
tràfic des d’A amb destinació B sempre es transmet a través de C. La secció que desborda es vol dimensionar amb el nombre
màxim de circuits per a que en assignació seqüencial el darrer circuit cursi més de 0,5 Er. Les seccions que no desborden es
volen dimensionar per a que perdin menys del 10% del tràfic que se’ls ofereix. Tots els enllaços són bidireccionals. Calculeu
(sense fer aproximacions):
B C
AA D
a. Nombre mínim de circuits a la secció AC (CAC).

b. Probabilitat de pèrdua d’una trucada des d’A a C.
c. Probabilitat que el darrer circuit de la secció AD estigui ocupat.
Problema 8. A la xarxa de commutació de la figura es transmet 6 Er des d’A a B.
A B
Les rutes possibles per aquest tràfic són, en primer lloc, d’A a B per la ruta directa; com a segona alternativa, la ruta A-C-B i
com a tercera alternativa, la ruta A-D-B. La secció A-B es vol dimensionar amb el nombre mínim de circuits per a que el tràfic
cursat per la secció sigui com a mínim el 80% de l’ofert a la mateixa. A la secció A-C el nombre de circuits ha de ser el mínim
que permeti que la probabilitat de pèrdua de la secció A-C sigui com a molt de 0,5 i la secció A-D es vol dimensionar amb el
nombre mínim de circuits per a que perdi menys de 0.1 Er. Calculeu:
a. Nombre de circuits a les seccions A-B (CAB), A-C (CAC) i A-D (CAD), respectivament.
Problema 9. Considereu un conjunt de infinits servidors amb un temps de servei exponencial al que arriba un tràfic de
Poisson de 2 Er.
Calculeu:
a. Probabilitat que tots els servidors estiguin lliures.

b. Probabilitat de tenir més de 2 servidors ocupats.
c. Probabilitat que un servidor estigui ocupat.
5
Problema 10. Una empresa està estudiant la viabilitat econòmica de llogar un enllaç de certa capacitat a un operador que
disposa d’una xarxa Gigabit Ethernet. En aquest enllaç s’establiran circuits virtuals de diferents capacitats sobre els que es
transmetran trames Ethernet de longitud variable. L’operador ofereix diverses modalitats de facturació que l’empresa haurà
d’analitzar amb l’objectiu d’escollir la més econòmica.
L’empresa té dos departaments, tots dos formats per grups molt nombrosos de treballadors. Un dels departaments accedeix a
la xarxa de l’operador amb trames de longitud exponencial de valor promig 1440 Bytes amb una taxa de 662,4 trames/seg. Els
requeriments temporals de les aplicacions utilitzades pels treballadors d’aquest departament exigeixen l’ús de circuits de 512
Kbps. L’altre departament accedeix a la xarxa de l’operador amb trames de longitud exponencial de promig 1000 Bytes amb
una taxa de 80 trames/seg, utilitzant circuits de 64 Kbps, independents dels anteriors. L’accés als circuits sempre es realitza
sense possibilitat d’espera si estan ocupats i es vol aconseguir una probabilitat de pèrdua inferior a l’1% per a cada
departament, amb els mínims costos possibles. Les opcions de facturació de l’operador es basen en l’ocupació dels circuits, ja
que, si l’ocupació és baixa, pot aprofitar-los per a multiplexar tràfic d’altres empreses. Les opcions de facturació són les
següents:
a. Amb ocupació aleatòria, facturar segons l’ocupació de cada circuit:

a) Si ocupació >= 60% → 300€/mes per circuit de 512Kbps, 30€/mes per circuit de 64Kbps.
b) Si ocupació entre 30% i 60% → 225€/mes per circuit de 512Kbps, 22€/mes per circuit de 64Kbps.
c) Si ocupació < 30% → 113€/mes per circuit de 512Kbps, 11€/mes per circuit de 64Kbps.
b. Amb ocupació seqüencial, facturar segons l’ocupació mitjana dels darrers quatre circuits de cada grup. Si supera el
15%, els costos són de 300€/mes pels de 512Kbps i de 30€/mes pels de 64Kbps; i si està per sota del 15%,
200€/mes pels de 512Kbps i 20€/mes pels de 64Kbps.
c. Amb ocupació aleatòria, disposant de 25 circuits de 512Kbps, 15 de 64Kbps i un darrer circuit de la velocitat que
sigui necessària, múltiple de 64Kbps, a compartir pels dos departaments, de manera que la probabilitat de pèrdua
global per a cada departament continuï essent de l’1%. El cost d’aquest darrer circuit és de 30€*N/mes, on N és el
valor de la multiplicitat de 64Kbps de la velocitat del mateix. El cost de la resta de circuits es determina seguint el
mateix criteri que en l’apartat a.
Calculeu el cost de cada opció (fent les aproximacions necessàries on calgui) i indiqueu la més econòmica.
6
Problema 11. Es vol implementar qualitat de servei (QoS) en un router frontera d’una xarxa de serveis diferenciats (DiffServ).
Els routers frontera d’una xarxa de serveis diferenciats classifiquen i marquen els paquets IP agrupant-los en diferents classes
segons els requeriments del servei que es vol oferir. La xarxa diferencia i serveix els paquets de cada classe de tràfic d’acord
amb el mecanisme de QoS configurat. Aquest tracte particular que rep cada classe en cada node s’anomena PHB (Per-Hop
Behavior). El router frontera, a més a més de classificar i marcar, té implementat un mecanisme de control de policia i només
deixa passar aquells paquets que compleixen amb uns certs criteris d’amplada de banda acordats prèviament. En aquest cas,
els paquets que no compleixen es perden. L’enllaç de sortida del router és de 2048 Kbps i s’estructura en circuits virtuals en
funció de les necessitats de les diferents classes.
Les classes definides en una entorn DiffServ són: EF (Expedited Forwarding), AF (Assured Forwarding) i BE (Best Effort), i es
diferencien segons el codi del camp DSCP de la capçalera del paquet IP (6 bits del camp TOS).
Els paquets que es marquen com a EF provenen d’un servidor de vídeo sota demanda (VoD) que transmet vídeos utilitzant
paquets RTP/UDP/IP de longitud variable i exponencial, seguint una distribució poissoniana. Per aquest tràfic s’hauria
d’assegurar la capacitat requerida sense pèrdues. El servidor de vídeo genera paquets de longitud promig 200 Bytes cada 50
ms. Per a aquest tràfic es reserva un circuit virtual de 1152 Kbps.
Respecte a la classe AF, en aquest escenari es distingeixen dues subclasses AF1 i AF2. Els paquets que es marquen com a
AF1 provenen de telèfons IP (VoIP) que transmeten veu comprimida amb G.711 a 64 Kbps i els paquets que es marquen com
a AF2 provenen de videotelèfons (Netmeeting) que transmeten la veu comprimida amb G.723.1 a 64 Kbps. La classe AF1 és
prioritària respecte la AF2 i, per aquest motiu, es defineix un grup de 6 circuits de 64 Kbps que comparteixen les dues classes,
però quan hi ha més de 3 circuits ocupats només es transmeten els paquets de VoIP. Tant els telèfons IP com els
videotelèfons generen paquets RTP/UDP/IP amb una distribució poissoniana de longitud exponencial i promig 800 Bytes. De
paquets AF1 se’n disposa d’un cada 100 ms i de AF2, d’un cada 200 ms.
Els paquets que es marquen com a BE provenen d’un servidor FTP que transmet paquets TCP/IP també de longitud
exponencial i promig 1400 Bytes. Aquests paquets es generen cada 40 ms i aprofiten la capacitat restant de l’enllaç.
Calculeu de la manera més exacte possible:
a. S’aconsegueix assegurar la capacitat requerida per als paquets EF? Justifiqueu la resposta. Es cas negatiu, quin
percentatge de paquets no compleixen? Quina seria la solució per aconseguir els requeriments del tràfic EF?
b. Per als paquets AF, quin és el percentatge de paquets de VoIP que no compleixen?
c. Quin percentatge de temps el sistema no podrà transmetre tràfic de videotelefonia? Amb quina probabilitat el sistema
començarà a no poder transmetre aquest tràfic?
d. Quin percentatge de paquets de FTP no es poden transmetre?
e. Si la capacitat dedicada al tràfic de vídeo es pogués prendre prestada pel tràfic BE que no compleix, només quan no
es cursa tràfic EF, constituint un segon circuit possible per a transmetre el tràfic BE en cas que el seu propi estigui
ocupat, quina seria la millora per aquest tipus de tràfic? Com afectaria al tràfic EF?
Problema 12. Un operador de telefonia estudia com donar servei a una determinada població considerada infinita. El
comportament estadístic d’aquesta població queda determinada pel fet que realitza 6 intents de trucada cada minut d’una
durada exponencial de mitjana 180 seg. L’operador disposa d’una central que permet configurar fins a C1 circuits de sortida de
primera elecció i d’accés aleatori, mentre que la resta dels circuits, C2, es configuren com a segona elecció i d’accés
seqüencial. Per obtenir C1 i C2, l’operador desitja realitzar els següents càlculs sense fer aproximacions:
a. Calculeu el valor mínim de C1 per tal que el nombre mig d’usuaris fent trucades utilitzant aquest grup sigui com a
mínim de 9.
b. Quin seria el percentatge de temps d’ús d’un circuit del primer grup? Representeu aquest percentatge per a diferents
valors del tràfic ofert per la població (per exemple: 1Er, la meitat del valor real, el valor real i el doble del valor real),
indicant el valor màxim que pot tenir el paràmetre representat. Fins a quin valor de TO es podria admetre si la central
acceptés que, com a màxim, un 60% del TO s’oferís sobre el grup de segona elecció?
c. Calculeu el nombre mínim de circuits del segon grup per tal que els dos darrers circuits d’aquest grup cursin menys
del 9% del tràfic ofert per la població. Quina és, en aquest cas, la probabilitat que una trucada d’un usuari no es
pugui cursar en cap circuit?
d. Quants circuits s’haurien d’afegir, com a mínim, en el segon grup per tal d’aconseguir que la probabilitat que una
trucada d’un usuari no es pugui cursar en cap circuit sigui com a molt de l’1%? Quin serà, en aquest cas, el nombre
mig d’usuaris fent ús de circuits del segon grup?
7
Problema 13. En una xarxa òptica de commutació de ràfegues (OBS, Optical Burst Switching) s’utilitza multiplexat per divisió
en longitud d’ona (WDM) per transportar les dades a través de la fibra òptica. D’aquesta manera, cada node de commutació
escull una longitud d’ona (λ) lliure, entre les N longituds d’ona diferents de les que disposa una fibra òptica, per transmetre
cada ràfega. Com que es transporten trames SDH sobre WDM, cada longitud d’ona ofereix un canal de 2,5 Gbps (STM-16)
(despreciant l’overhead). Els nodes realitzen la commutació del senyal a nivell òptic (sense convertir el senyal a elèctric) la
qual cosa fa que no disposin de buffers per accedir a la fibra de sortida ja que, tecnològicament parlant, encara no són
viables les memòries òptiques.
El temps entre generació de ràfegues en cada node segueix una distribució exponencial de valor mig igual a 1 ms. La
longitud de les ràfegues segueix una distribució exponencial de valor mig igual a 500 paquets IP i cada paquet IP té una
longitud de 930 Bytes. Es requereix que la probabilitat que no es pugui transmetre una ràfega no superi el 0,1%
a. Quin és el nombre mínim de longituds d’ona necessari en un enllaç? Quina és, en aquest cas, la capacitat total de
l’enllaç?
b. Quin és el percentatge d’ús de cada longitud d’ona?
En un dels enllaços es disposa de dues fibres òptiques. En la segona fibra es produeixen efectes no lineals sobre el senyal
transmès, de manera que el node intenta utilitzar, en primera opció, alguna de les 3 longituds d’ona de la primera fibra.
Calcula sense fer aproximacions:
c. Quantes λ’s ha de tenir com a mínim la segona fibra per tal que les dues darreres longituds d’ona d’aquesta fibra
cursin menys del 8,8% del tràfic ofert en el node?. Quin és, llavors, el percentatge total de ràfegues que no es poden
transmetre en aquest enllaç?
d. Quantes longituds d’ona addicionals s’haurien d’utilitzar a la segona fibra per aconseguir que la probabilitat que una
ràfega no es pugui transmetre estigui per sota del 0,1%? Quin seria en aquest cas, el nombre mig de ràfegues
transmeses a la segona fibra?.
Problema 14. Considereu que cadascun dels 3 usuaris d'una població realitza trucades de manera que el temps entre que
finalitza una trucada i intenta començar-ne una altra segueix una distribució exponencial de mitjana 20 minuts i la durada de
les trucades és exponencial de mitjana 120 seg. El sistema que rep les peticions de servei està constituït per 3 circuits.
Calculeu:
a. Probabilitat que tots els servidors estiguin desocupats.

b. Probabilitat de bloqueig del sistema.
c. λtotal, taxa real de peticions de servei sobre el conjunt dels 3 servidors.
d. Congestió en temps i congestió en trucades.
Considerant que només es disposa de dos circuits, calculeu:
e. Congestió en temps i congestió en trucades.

f. Temps mig entre dues trucades perdudes consecutives
g. Suposant que el sistema està bloquejat, quina és la probabilitat que continuï en aquest estat més d’1 minut ?
Problema 15. Una empresa que instal·la PBX vol realitzar un estudi de les prestacions d’aquestes centraletes en funció de la
durada de les trucades realitzades. En aquest cas, en vol instal·lar una en un centre comercial en el que ha de donar servei a
10 usuaris que els permetrà accedir a N línies contractades a una operador de telefonia. Un usuari es comporta com una font
ON-OFF amb un temps d’inactivitat considerat exponencial de mitjana 10 minuts. En un primer disseny, l’empresa decideix
contractar 1 única línia.
a. Representeu la utilització d’aquesta línia per a diferents valors de la durada mitjana de les trucades (entre 0 i 4
minuts). Raoneu breument els resultats obtinguts. Quin és el valor màxim d’aquesta durada per a que la congestió
en temps del sistema sigui com a molt del 10%?
b. Quin és, en aquest cas, la congestió en trucades del sistema?

c. Si, atenent al comportament dels usuaris, el temps mig de durada d’una trucada és de 3 minuts, quantes línies, com
a mínim, s’haurien de contractar per tal que el percentatge de temps que estan totes desocupades no superi el 20%?
d. En aquest darrer cas, calculeu la probabilitat que un usuari es trobi només una línia lliure.
8
Problema 16. Una població de 6 usuaris es connecten a una centraleta privada que dóna accés a una xarxa de commutació
de circuits. Es vol analitzar l’ús de la mateixa en cas que es transmetin dades. En aquest cas, es transmetran fitxers de
longitud distribuïda exponencialment i de mitjana 1280 bytes. El temps entre que s’acaba de transmetre un paquet i se’n
genera un altre, també és distribuït exponencialment amb mitjana de 80 ms. Si la centraleta proporciona com a primera opció
un enllaç de 512 Kbps i, quan aquest està ocupat, ofereix dos nous circuits de la mateixa velocitat que el primer, calculeu en
funció de les probabilitats d’estats:
a. Probabilitat que s’ocupi un dels circuits del segon grup.
b. Probabilitat que una sol·licitud de trucada passi a ocupar un circuit del segon grup.
c. Probabilitat de bloqueig del sistema.
d. Probabilitat de pèrdua d’una trucada.

e. Percentatge de temps que s’ocupa el darrer circuit del segon grup.
f. Probabilitat que una trucada es trobi els dos circuits del segon grup ocupats.
g. Nombre mig de trucades en el sistema.

h. Temps mig que el sistema té els tres circuits ocupats.
Problema 17. Es disposa d’un grup de 5 circuits telefònics que poden cursar un màxim de 5 trucades simultànies. Cadascuna
d’aquestes trucades es poden modelar tenint en compte els estat de la parla com una font ON-OFF que modelen els estat
d’activitat i de silenci, respectivament. La relació entre el període d’activitat i el de silenci és 1. Havent-hi 5 trucades
establertes, calculeu:
a. Quina és la probabilitat que les cinc trucades estiguin en estat actiu, ON?
b. Quin és el nombre mig de trucades que es troben a l’estat actiu ON? I el nombre mig de trucades que es troben a
l’estat OFF?
Aprofitant que hi poden haver trucades en estat de silenci, es permeten fins a 8 trucades simultànies, assumint el risc que
un determinat moment hi hagin més de 5 trucades alhora en estat d’activitat, havent de bloquejar algunes de les trucades
(les que sobrepassen el número de circuits disponibles) durant aquests estats d’activitat.
c. Quina és la probabilitat que hi hagin 6 trucades simultànies en estat ON?
5
Problema 18. Un commutador de missatges disposa d’un canal a 64Kbps. Els missatges tenen una longitud mitjana de 8*10
bits i distribució exponencial. Els missatges arriben un cada 20 seg amb estadística de Poisson.
En cas que el buffer del commutador tingui una capacitat il·limitada, calculeu:
a. Probabilitat que quan arribi un missatge es trobi el canal lliure.

b. Percentatge de missatges que s’han d’esperar a ser transmesos.
c. Probabilitat que un missatge s’hagi d’esperar més de 10 seg.
Si ara el buffer del commutador té una capacitat de Q = 4 posicions, calculeu:
d. Probabilitat que quan arribi un missatge es trobi el canal lliure.

e. Percentatge de missatges que s’han d’esperar per a ser transmesos.
f. Percentatge de missatges que es perden
9
Problema 19. Considereu un ordinador connectat a un servidor a través d’un enllaç sèrie punt a punt. Un usuari es connecta
des de l’ordinador al servidor utilitzant l’aplicació Telnet. En aquest protocol de nivell d’aplicació la transmissió es fa caràcter a
caràcter (cada caràcter és un Byte). Per a la transmissió d’aquests caràcters s’utilitzaran protocols TCP/IP/PPP per als nivells
de transport, xarxa i enllaç, respectivament. D’aquesta manera, cada caràcter viatja encapsulat amb una capçalera TCP/IP de
40 Bytes i a més, una capçalera de 4 Bytes. Es modelarà l’accés a l’enllaç mitjançant una M/M/1.
a. Si la velocitat de l’enllaç és de 1200 bps, calculeu la velocitat màxima de teclejat en caràcters/minut.

b. Per augmentar la velocitat de transmissió de caràcters es decideix implementar una tècnica de compressió de
capçaleres (Van Jacobson) que requereix només 5 Bytes de capçalera TCP/IP en cada caràcter (i a més, la capçalera
PPP). Suposant que es tecleja a una velocitat de 210 caràcters/minut i que la velocitat de l’enllaç és de 1200 bps,
determineu el temps total des que es tecleja un caràcter fins que aquest arriba al terminal remot.
c. Si no es fa compressió, quina velocitat hauria de tenir l’enllaç per aconseguir el mateix temps de retard que a l’apartat
anterior si la velocitat de teclejat és de 210 caràcters/minut?
Problema 20. En una oficina d’atenció telefònica al públic es disposa de tres línies i dues persones per atendre les trucades.
Quan una trucada no pot ser atesa perquè les dues persones estan ocupades, es queda a l’espera sentint una música
agradable. En cas que les tres línies estiguin ocupades, s’envia un to d’ocupat al client que truca. Les trucades provenen de la
xarxa pública amb una taxa de 12 per hora i una durada mitjana de conversa de 5 minuts. Calculeu:
a. Probabilitat que un client obtingui el to d’ocupat.

b. Probabilitat que un client s’hagi d’esperar per a ser atès.
c. Probabilitat que un client que troba línia, s’hagi d’esperar per a ser atès.
d. Nombre mig de trucades a la cua.
e. Temps mig d’espera d’una trucada abans de ser atesa.
f. Temps mig d’espera d’una trucada que troba línia però no persona que l’atengui.
g. Temps mig d’estada d’una trucada en el sistema.
Problema 21. Un multiplexor estadístic transmet dos tipus de paquets diferents, els de tipus A de dades i els de tipus B de
control, sobre un enllaç de 128 Kbps. Ambdós tipus de paquets tenen una longitud distribuïda exponencialment de mitjana
7680 bits i 1024 bits, respectivament. El multiplexor disposa d’un buffer d’una posició que només s’utilitzarà per als paquets de
tipus A. Les taxes d’arribada de paquets són poissonianes de valor λA = 15 paquets/seg i λB = 12,5 paquets/seg,
respectivament.
Calculeu:
a. Utilització de l’enllaç.
b. Temps mig que l’enllaç està transmetent paquets de control sense cap altre paquet en el buffer.
c. Quin percentatge dels paquets de tipus A es perden? I de tipus B?
d. Probabilitat que un paquet de tipus B es trobi l’enllaç ocupat.
Es decideix afegir un segon enllaç per als paquets de dades que no es poden transmetre al qual s’accedeix a través d’un
multiplexor que no disposa de buffer intern.
e. Obteniu una expressió de la velocitat d’aquest segon enllaç per a que la probabilitat de perdre un paquet de dades fos
com a molt de 0,01 sense calcular el valor numèric. Analitzeu la diferència entre realitzar un càlcul exacte i un càlcul
aproximat.
El paquets de control que no es poden enviar es reenvien a un segon multiplexor que disposa d’un buffer il·limitat i que els
transmet sobre un enllaç de 64 Kbps. Calculeu:
f. Taxa de paquets de control que es cursarà sobre l’enllaç de 64 Kbps.
g. Probabilitat que un paquet de control s’hagi d’esperar per a ser transmès. Feu les aproximacions que considereu
oportunes.
10
Problema 22. En una central telefònica s’originen 864 trucades durant l’hora carregada. Per tal de col·lectar les xifres es
desitja instal·lar el nombre mínim d’enregistradors necessaris de manera que no es produeixin esperes il·limitades.
a. Quin és aquest mínim si el temps mig per marcar les xifres és de 5 seg?
b. Fent ús del nombre d’enregistradors calculats a l’apartat a, calculeu el temps mig en segons des del moment que un
usuari despenja fins que detecta el to d’invitació a marcar.
c. Quin percentatge de trucades esperen a detectar el to d’invitació a marcar un temps més gran de 2,5 seg?
d. Quants enregistradors s’haurien d’afegir per a que el temps d’espera es reduís a la meitat?
Problema 23. Una xarxa d’àrea local té un conjunt de 3 estacions connectades que comparteixen el medi físic utilitzant un
protocol d’accés. En aquest cas, quan una estació vol transmetre un paquet, primer determina si el medi està lliure i si és cert,
procedeix a transmetre el paquet. Si està ocupat, l’estació s’espera fins que s’allibera el medi. Suposarem que l’accés es fa
per a cada paquet que es vol transmetre, essent el temps mig que una estació està en repòs igual a 40 ms i el temps mig de
transmissió d’un paquet igual a 6 ms. Calculeu:
a. Probabilitat que el medi estigui lliure.
b. Probabilitat que una estació trobi el medi lliure. Coincideix aquest valor amb el de l’apartat a? Raoneu la resposta.
c. Taxa mitjana de transmissió de paquets a través del medi.
Problema 24. Un router disposa d’un buffer intern de capacitat suficientment gran com per considerar-la infinita i té dues
connexions de sortida de 64 Kbps. Des de 3 aplicacions diferents es transmeten paquets de longitud exponencialment
distribuïda de mitjana 500 Bytes. El router realitza control de congestió limitant la generació de paquets per part de cadascuna
de les aplicacions, de manera que no generen un altre paquet fins que l’anterior ha estat transmès. Si la taxa mitjana de
generació de paquets per part de cada aplicació és de 5 paquets/seg (font ON-OFF), calculeu:
a. Temps mig entre transmissions de paquets.
b. Tràfic de paquets que es demora.

c. Probabilitat que quan arribi un paquet en el router, es demori.
d. Probabilitat que els dos enllaços estiguin ocupats.
e. Probabilitat que un paquet que arriba al router trobi els dos enllaços ocupats.
f. Probabilitat de trobar les 3 aplicacions en espera de transmetre el darrer paquet generat.
Problema 25. Una xarxa d’àrea local disposa d’un router que proporciona un accés a Internet de 2Mb/s. Els paquets arriben
al router amb una distribució de Poisson de taxa 50 paquets/seg i tenen una longitud distribuïda exponencialment de mitjana
1500 Bytes. El router té un buffer intern de capacitat considerada il·limitada. Calculeu:
a. Retard mig de transmissió d’un paquet.

b. Si s’afegeix en el router una targeta que proporciona un altre accés a Internet redundant al primer a la mateixa
velocitat i que s’utilitza de manera equiprobable amb el primer, calculeu novament el retard mig de transmissió d’un
paquet. Aquest nou retard, hauria de ser la meitat de l’anterior? Per què? Cada accés de sortida del router disposa del
seu propi buffer.
c. Quin és, en el cas anterior, la utilització de cada enllaç i l’ocupació promig de cada buffer en Bytes?
d. Si el segon enllaç s’utilitza només quan el primer està ocupat, amb un buffer d’espera únic per ambdós, quina seria la
utilització de cada enllaç i l’ocupació promig del buffer en Bytes?
Considerant novament que només es disposa d’un enllaç d’accés a Internet, si el router executa un algorisme de control de
congestió en el que a partir d’haver-hi 3 paquets en el buffer redueix la taxa de paquets de les fonts a la meitat, calculeu les
següents expressions en funció del tràfic ofert A:
e. Probabilitat que el router iniciï el control de congestió.

f. Si, a més, l’algorisme de control de congestió quan hi ha 9 paquets en el buffer no permet que cap estació transmeti,
quina seria la probabilitat que una estació no pogués transmetre un paquet?
g. En el cas de l’apartat anterior, quin és el temps mig durant el qual les estacions no poden transmetre paquets?
11
Problema 26. Una empresa vol instal·lar un centre de trucades (Call Center) amb operadors per atendre les consultes dels
seus clients. S’estima que a l’hora carregada es rebran 24 trucades de durada mitjana 5 minuts. Es desitja que els clients
s’esperin per a ser atesos un temps inferior a 35 seg.
Calculeu:
a. Nombre d’operadors necessaris que ha de disposar el centre de trucades.

b. Si l’empresa disposés de 6 línies d’entrada, quantes trucades com a molt podrien estar esperant per a ser ateses.
En una segona opció de disseny del centre de trucades, s’afegeix una locució que permet al client que truca escollir entre dos
grups d’operadors diferents (polsant els dígits que li indica la locució) depenent del tipus de consulta que vulgui fer.
Suposarem que quan el client truca, rep immediatament aquesta locució (sense temps d’espera) i que el temps que triga en
escollir un grup d’operadors i posar-se a la cua d’espera per a ser atès és fixa i igual a 5 seg. El primer grup atén les trucades
de durada mitjana 5 minuts, mentre que el segon grup atén les de durada mitjana 8 minuts. Mantenint el nombre de línies de
connexió amb la xarxa pública, calculeu:
c. Si del total de les trucades de l’hora carregada, en mitjana 18 són ateses pel primer grup d’operadors i les restants pel
segon grup, calculeu el nombre d’operadors total necessari.
d. Si per intentar optimitzar, l’empresa decideix que quan el primer grup d’operadors està ocupat les trucades siguin
ateses pel segon grup independentment del tipus de consulta, calculeu la taxa addicional que rebrà aquest segon
grup.
e. En el cas de l’apartat anterior i assumint que les trucades addicionals arriben al segon grup seguint una distribució de
Poisson, calculeu el temps total necessari per a que una trucada que serà atesa per un operador del segon grup
comenci a ser servida.
f. Si només fos possible que un usuari s’esperés per accedir a un operador del segon grup, raoneu com calcularíeu de
manera exacte el nombre d’operadors del segon grup per a que la probabilitat de demora sigui com a molt de l’1%.
g. Si no s’ofereix possibilitat d’espera i els dos tipus de trucada tenen el mateix temps mig de durada igual a 6 min,
calculeu el nombre d’operadors, sense fer aproximacions, necessari en el segon grup per a que la probabilitat de no
poder obtenir un operador del segon grup sigui com a molt del 0,1%.
Problema 27. Un router IP té implementat un mecanisme de QoS mitjançant el qual classifica els paquets depenent del tipus
de servei al que corresponen. Es suporten dos tipus de serveis: vídeo per al qual es reserva una capacitat de 2,048 Mb/s de
l’enllaç de sortida del router i dades, per al que es reserva 512 Kb/s. D’aquesta manera es disposa de dos enllaços virtuals de
sortida, cadascun amb el seu propi buffer d’espera.
El temps necessari per fer la classificació de paquets en el router té una distribució exponencial de mitjana 1ms i els paquets
tenen una longitud també exponencial de mitjana 2048 bits. La taxa d’arribada de paquets al router és de 100 paq/seg. S’han
pres mesures estadístiques i s’ha obtingut que el 25% dels paquets són de vídeo i la resta de dades. Considereu que no es
produeixen pèrdues de paquet. Calculeu:
a. Utilització de cada enllaç virtual en %.
b. Calculeu la QoS per al servei de vídeo si aquesta es mesura amb el retard mig de paquet.
Si la capacitat dels buffers d’accés a l’enllaç de sortida només permetés emmagatzemar com a molt un paquet,
c. Quina seria la utilització de l’enllaç virtual de 512Kb/s en aquest cas?

d. Tenint en compte que part de la QoS ara es mesura amb les pèrdues, quina seria la QoS en termes de tràfic de dades
perdut?
e. Si per al tràfic de dades s’apliqués un mecanisme de control de congestió amb el que es reduís la taxa de paquets en
cas que es superi un cert percentatge de paquets perduts, quina hauria de ser aquesta reducció per assegurar que el
tràfic perdut és com a molt l’1% de l’ofert?
Problema 28. Una empresa desitja instal·lar una centraleta privada i sol·licita que es dimensioni el nombre de línies de
connexió amb la xarxa pública i el nombre d’operadors que atendran les trucades entrants. L’empresa disposa de 1000
extensions amb un tràfic ofert a l’exterior per extensió de 0,05 Er, del qual un 70% és tràfic sortint. Les trucades tenen una
durada exponencial de mitjana 120 seg i el temps de conversa amb l’operador també té una distribució exponencial de mitjana
12 seg. En el disseny es vol aconseguir que la probabilitat que es perdi una trucada per no disposar de línia de connexió amb
la xarxa pública sigui com a molt de l’1%, i que la probabilitat d’espera per no disposar d’operador sigui menor del 10%.
12
Problema 29. Considereu un sistema M/G/1 en el que el temps de servei d’una unitat es decideix just a l’instant de començar
-px
a ser servida i amb probabilitat p val 0 i sinó, és una variable aleatòria exponencial amb una funció de densitat fx=p.e x>=0.
Calculeu:
a. Temps mig de servei.

b. Variància del temps de servei.
c. Temps mig d’espera en cua.
Problema 30. Es disposa d’un enllaç punt a punt de 64 Kbps que constitueix un canal half-dúplex amb errors entre els
terminals A i B, essent la probabilitat que un paquet arribi erroni al destí igual a 0.01. El terminal A genera paquets d’acord
amb un procés de Poisson de longitud fixada de 4096 bits. Per a la transmissió s’utilitza un protocol Stop & Wait i el temps de
propagació d’anada i tornada és de 10 ms. Calculeu:
a. Temps mig necessari per transmetre un paquet correctament.

b. Quina és la taxa de generació de paquets per part d’A que satura l’enllaç?
c. A la meitat de la taxa de paquets anterior, quin és el temps mig d’espera d’un paquet abans de ser transmès?
Problema 31. Una xarxa que disposa d’un protocol de control d’accés al medi per pas de testimoni està formada per 5 nodes,
cadascun dels quals generen paquets amb una taxa poissoniana de 150 paq/seg de longitud promig 500 Bytes i amb
distribució determinista. La xarxa té una velocitat de 4 Mbps i el paquet de testimoni té una longitud de 5 Bytes. Calculeu:
a. Temps que triga el testimoni en tornar a visitar una estació.
b. Temps mig d’espera en cua d’un paquet. Suposeu que el temps des que una estació retransmet el testimoni fins que el
torna a rebre té una distribució determinista.
Problema 32. Es vol connectar tres sucursals d’un empresa amb la seva central a través d’enllaços dedicats de 9600 bps. La
generació de paquets per part de cada sucursal segueix una distribució de Poisson de taxa 25 paq/segon en dues d’elles i a la
darrera, de 10 paq/seg. La longitud dels paquets, l, és una variable aleatòria que té una distribució com la que s’indica a la
figura: 0.6
f(l) 0.3
0.1
60 750 1500 l (Bits)

Calculeu:
a. Quants enllaços fan falta en cada sucursal per a mantenir un temps d’espera dels paquets per sota de 150 ms?
Suposeu que les sucursals que tenen més d’un enllaç distribueixen equitativament la càrrega en tots ells i cadascun
disposa de la seva cua d’espera.
Problema 33. Es disposa d’un switch amb prioritats que segueix la norma IEEE 802.1p, que permet definir prioritats de
paquets. El switch està connectat a un enllaç de 128 Kbps. Es tenen dos fluxos de paquets, un de telnet de 15 paq/seg i
paquets de longitud 80 Bytes i l’altre de ftp de 5 paq/seg i paquets de 1600 Bytes, ambdós de distribució exponencial.
Calculeu el temps mig de permanència d’un paquet en el buffer del switch es cas que:
a. No hi hagi paquets prioritaris.

b. Els paquets de telnet siguin prioritaris.
Problema 34. Es transmeten sobre un enllaç de 9600 bps dos tipus de paquets, uns de control de longitud tots ells de 48 bits,
i els altres de dades de longitud promig 960 bits. El temps de transmissió dels paquets de dades té una variància igual al doble
de la mitjana en segons al quadrat. La utilització global de l’enllaç és de 0,5, essent el 20% tràfic de control. Calculeu:
a. Si s’utilitza una disciplina de cua FIFO per accedir a l’enllaç, quin és el temps mig d’espera per a cada tipus de paquet?
b. Si el paquets de control són prioritaris sense robament del servidor, quin és el nou temps mig d’espera per a cada
tipus de paquet?
13
Problema 35. En un sistema de trunking (sistema de telefonia mòbil cel·lular en grup tancat d’usuaris en el que els canals
disponibles s’assignen dinàmicament en funció de la demanda) es disposa d’un servei de trucades convencionals de durada
mitjana 30 segons i distribució determinista. Els usuaris demanden 1 trucada per minut.
Es desitja introduir unes trucades prioritàries i s’està valorant la possibilitat de fer-ho com a trucades d’emergència que poden
treure del servidor les trucades de prioritat inferior. Aquestes trucades prioritàries es generen amb una taxa de 0.1 trucades
per minut i tenen una longitud determinista de mitjana 120 seg.
a. Determinar els temps de permanència en el sistema si s’implementa amb trucades prioritàries sense robament del
servidor.
b. Donat que els temps obtinguts no són satisfactoris, es decideix implementar un sistema amb robament del servidor.
Quins són els nous valors de temps de permanència per a cada tipus de trucada?
Problema 36. Es disposa d’un enllaç a 128 Kbps per transmetre un flux de paquets de 15 paq/seg. Calculeu:
a. Temps mig que es triga en transmetre un paquet si els paquets tenen una longitud l amb la funció de densitat f(l) que
apareix en la següent figura, és a dir, que amb la mateixa probabilitat els paquets són de 60 Bytes o de 1500 Bytes i
s’utilitza una disciplina de cua FIFO.
f(l) 0.5 0.5
60 1500 l (Bytes)
b. Si es decideix classificar els paquets en funció de la seva longitud establint prioritats sense robament de servidor,
quins paquets haurien de ser prioritaris per a que el temps mig d’espera d’un paquet qualsevol sigui el millor possible?
Problema 37. Una font genera ràfegues de paquets d’acord amb un procés de Poisson de taxa λ. Cada ràfega té r paquets,
on r té una distribució donada i és independent del temps de servei. La probabilitat que r paquets arribin junts a l’instant
d’arribada és gr.
a. Temps mig d’espera en cua d’un paquet corresponent a una ràfega de n paquets.
b. Temps mig d’espera en cua d’un paquet qualsevol.
Problema 38. N perifèrics s’interconnecten a través d’un bus de 132 MBytes/seg a un controlador DMA que els governa, de
manera cíclica, l’accés a la memòria RAM d’un ordinador. Cada perifèric genera blocs de dades de mitjana 3960 Bytes oferint
un tràfic de dades de 0,2 Er amb distribució possioniana i disposa d’un buffer il·limitat. Un perifèric té el bus assignat tot el
temps necessari per transmetre tots els blocs que hagi generat i que generi mentre té el bus assignat. Quan acaba, el terminal
envia 132 Bytes de final de transmissió, indicant al controlador que el bus pot ser assignat a un altre perifèric. Considereu que
el temps que transcorre des que un terminal allibera el bus fins que se li torna a assignar té una distribució determinista. Els
blocs de dades tenen una longitud distribuïda segons s’indica a la figura.
f(l)
1–p
p
1188 5808 l (Bytes)
a. Quants perifèrics es poden connectar com a màxim per a que el temps mig d’espera en cua dels blocs sigui menor
que 10 µs?
b. En el cas que hi hagi 4 perifèrics, quin és el temps mig que un perifèric té el bus assignat?
14
Problema 39. Deu estacions comparteixen un enllaç de 64 Kbps a través d’un concentrador que disposa d’un buffer
considerat infinit. 4 estacions són més ràpides i cadascuna genera trames a una taxa poissoniana de 1 cada segon amb
trames de longitud distribuïda exponencialment de mitjana 1000 Bytes. La resta de les estacions són de baixa velocitat i
cadascuna genera trames amb una taxa poissoniana de 1 cada 10 seg, amb trames de longitud fixa igual a 1200 Bytes.
Calculeu:
a. Temps mig d’espera d’una trama de les estacions més ràpides si la disciplina de servei és FIFO.
Si es decideix assignar prioritat a les estacions més ràpides en front a les de baixa velocitat, sense permetre que una trama
d’una estació ràpida expulsi de l’enllaç una trama d’una estació menys prioritària,
b. quin és el temps mig d’espera d’una trama de les estacions més ràpides?
c. quin és el nombre mig de trames que passarà davant d’una trama de baixa prioritat mentre aquesta s’espera
Problema 40. En una xarxa de commutació de paquets com la de la figura, els terminals A, B i C generen tràfic de Poisson
cap al destí, amb taxes, λA=1 paq/seg, λB= 2 paq/seg i λC=2,5 paq/seg. La longitud dels paquets està exponencialment
distribuïda. Tots els enllaços tenen una capacitat de 6 paq/seg. Calculeu:
A 2
destí
B
1 4
C
3
a. Retard mig d’un paquet del terminal A si tots els paquets s’encaminen cap al node 2 i d’aquest, directament al 4.
b. Retard mig d’un paquet qualsevol si en cada node, s’envien els paquets amb la mateixa probabilitat per tots els seus
enllaços de sortida, excepte en el node 3 que es transmet cap al node 4 amb probabilitat 1.
15
Xarxes i Serveis (problemes). Solucions
Solucions Teletràfic i Teoria de cues
Problema 1. a. vtr = 210 segons

Itr = 2,21 Er
b. vtr / Ne(Tob) = 23,33333 segons/trucada
c. estat 0: 0 finalitzacions/segon
estat 1: 2 finalitzacions / 20 segons = 0,1 finalitzacions/segon
estat 2: 0,08 finalitzacions/segon
d. N = 0 P0 + 1 P1 + 2 P2 + 3 P3 + 4 P4 + 5 P5 = 2,21 servidors ocupats.
Problema 2. a. Probabilitat que tots els circuits estiguin ocupats = 0,1

b. λoferta = 0,5666666 trucades/min
λcursada = 0,51 trucades/min
c. vtr / Ne(Tob) = 3,57 min/trucada
d. TO = 2,022222 Er
TC = 1,82 Er
Problema 3. a. Càlcul aproximat Æ TC = 0,1666666 Er

b. Càlcul exacte Æ TC = 0,2 Er
Problema 4. a. TOa = 10 Er TOb = 20Er

b. PB = ErB (30,25) = 0,245325
c. TCa = 7,55 Er TCb = 15,1 Er
d. TPa = 2,45 Er TPb = 4,9 Er
e. Prob(trucada cursada sigui d’a) = 1/3 Prob(trucada cursada sigui de b) = 2/3
f. Prob(trucada perduda sigui d’a) = 1/3 Prob(trucada perduda sigui de b) = 2/3
Problema 5. ocupació aleatòria
λ λ
P1 = AP0
P0 = 1/5
0 1 2 2
P2 = (A /2)P0 P1 = 2/5
P2 = 2/5
µ 2µ P0 + P1 + P2 = 1
a. Probabilitat 1 circuit ocupat = (1/2) P1 + 1 P2 = 0,6

b. Probabilitat primer circuit ocupat = 0,6
c. Probabilitat 2 circuits ocupats = P2
d. λocupació de cada circuit = TC1circuit / (1/µ) = 0,6 / (1/µ)
2
e. N = 1,2 σ = 0,56
ocupació seqüencial
λ λ
10 AP00 = P10 + P01 P00 = 1/5 = P0
P10 = 2/7,5
µ P01 = 1/7,5
(A+1) P01 = P11
00 P11 = 2/5 = P2
µ 11
µ 2 P11 = A P10 + A P01
µ λ P00 + P10 + P01 + P11 = 1 P10 + P01 = 2/5 = P1

01
16
f. Probabilitat sistema lliure = P00 = 2/5 = 0,2

g. Probabilitat primer circuit ocupat = P10 + P11 = 2/7,5 + 0,4
h. TC2n circuit = P01 + P11 = 1/7,5 + 0,4
i. λocupació del 1er = (P10 + P11) / (1/µ) = (2/7,5 + 0,4) / (1/µ)
λocupació del 2on = (P01 + P11) / (1/µ) = (1/7,5 + 0,4) / (1/µ)
2
j. N = 1,2 σ = 0,56
Problema 6.
λΑ λΑ + λΒ Suposem temps de servei exponencial, amb el
10 mateix valor mig per a les trucades de les dues
µ µ poblacions = (1/µA) = (1/µB) = (1/µ)
00
11 AA = λΑ/µ = 0,25 Er
µ µ
AB = λΒ/µ = 0,75 Er
λΒ
01 λΑ + λΒ
(AA+AB) P00 = P10 + P01 P00 = 0,4
(AA+AB+1) P01 = P11 + AA P00 P01 = 0,25
2 P11 = (AA+AB) P10 + (AA+AB) P01 P10 = 0,15
P00 + P10 + P01 + P11 = 1 P11 = 0,2
a. Congestió en temps Ca,

PBa = P11 + P10 = 0,35
b. Probabilitat Ca ocupat i Cb lliure = P10 = 0,15
c. Congestió en trucades total del sistema,
PPsistema = (λA + λB) P11 / [ (λA + λB) * (P00 + P10 + P01 + P11) ] = P11 = 0,2 = PB
d. TCb = P01 + P11 = 0,45
2
e. N = 0,8 σ = 0,56
Problema 7. a. CAD = 5 circuits, CAC = 7 circuits

b. PPAC = 0,096050 (Aproximació!!!. Suposem que el tràfic ofert al grup de circuits AC és poissonià)
c. TCdarrer circuit AD = 0,567375
Problema 8. a. CAB = 7 circuits, CAC = 2 circuits, CAD = 3 circuits
-A
Problema 9. a. P0 = e = 0,13533528 ∞ 2
b. Probabilitat més de 2 circuits ocupats = ∑ Pk = 1 − ∑ Pk -A -A 2 -A
= 1 – [e + A e + A /2 e ] = 0,323323
c. Probabilitat 1 servidor ocupat Æ 0 k =3 k =0
Problema 10. CAmin = 24 circuits, CBmin = 18 circuits

a. Cost = 25 circuits * 225 €/mes + 34 circuits * 11 €/mes = 5999 €/mes
b. Cost = 28 circuits * 200 €/mes + 21 circuits * 20 €/mes = 6020 €/mes
c. N > 2,55 Æ N = 3
Cost = 25 circuits * 225 €/mes + 15 circuits * 30 €/mes + 3 * 30 €/mes = 6165 €/mes
Problema 11. a. No s’aconsegueix tenir pèrdues nul·les.

PPEF = 0,027 Æ percentatge de paquets que no compleixen = 2,7 % (per aconseguir pèrdues nul·les, la
capacitat del circuit hauria de tendir a ∞)
λAF1 + λAF2 λAF1 + λAF2 λAF1 + λAF2 λAF1 + λAF2 λAF1 λAF1
0 1 2 3 4 5 6
µ 2µ 3µ 4µ 5µ 6µ
b. PPAF1 = P6 = 0,0015809 Æ percentatge de paquets de VoIP (AF1) que no compleixen = 0,158%

c. % de temps que no es pot acceptar nou tràfic de videotelefonia (AF2) = (P4 + P5 + P6) * 100 = 5,58 %
Es comença a no acceptar nou tràfic de videotelefonia (AF2) a l’estat 4, P4 = 0,0474267
17
d. PPBE = PBBE = ABE / (1+ABE) = 0,35353535

e. PPBE = PBE BE + PEF BE = 0,00606 λEF = 0,02 paq/ms
PPEF = PEF 0 + PBE BE + PEF BE + PBE 0 = 0,00962 λBE = 0,025 paq/ms
µ'BE λEF 1/µEF = 1,38888 ms/paq

1/µBE = 21,875 ms/paq
BE 0 0 0 EF 0 1/µ'BE = (1400*8) / 1152 ms/paq
µEF
λBE λBE µ λBE P0 0 = 0,6108
µBE µBE BE
PEF 0 = 0,0169
µ'BE λEF PBE 0 = 0,0187
P0 BE = 0,2929
BE BE 0 BE EF BE PBE BE = 0,0524
PEF BE = 0,0082
λBE µEF
Problema 12. a. C1min = 10 circuits

b.
TC/C1 TC/C1 = TO [ 1 – ErB(TO,C1) ]
1
C1 = 10 circuits
TO = 1Er Æ TC/C1 = 0,1

TO = 9Er Æ TC/C1 = 0,7488
TO = 18Er Æ TC/C1 = 0,91173
TO = 36Er Æ TC/C1 = 0,965016
TO
Tràfic ofert al segon grup de circuits ≤ 60% TO

TO * PP = T0 * PB = TO * ErB(TO,C1) ≤ 0,6 TO Æ ErB(TO,10) ≤ 0,6 Æ TO ≤ 23,4 Er
c. TC2 darrers circuits grup C2 = TO [ ErB(TO,C1+C2-2) - ErB(TO,C1+C2) ] ≤ 9% TO Æ C1+C2 ≥ 13, C2 min = 3 circuits
PP = PB = ErB(18,13) = 0,357149
d. ErB(18,C) ≤ 0,01 Æ C ≥ 28 Æ Caddicionals = 28 – 10 – 3 = 15 circuits
TC2on grup = 18 [ ErB(18,10) – ErB(18,28) ] = 8,75502 Er
Problema 13. a. ErB(1,488, C) < ErB(1,5, C) < 0,001 Æ Número de longituds d’ona mínim = 7.
7 longituds d’ona x 2.5 Gbit/s = 17.5 Gbit/s.
b. TC/C = TO[1-ErB(TO,C)] / C = 0,212410512 Æ percentatge d’us de cada longitud d’ona = 21,2410512 %
c. TC2 últimes longituds d’ona = TO [ ErB(TO,C2 – 2 + 3) – ErB(TO,C2+3) ] ≤ 0,088 TO Æ C2min = 3
Percentatge de ràfegues que no es poden trans. = PP * 100 = PB * 100 = ErB(1,5,6) * 100 = 0,3533 %
d. ErB(1,488,C) < ErB(1,5,C) < 0,001 Æ C = 7 (C2min = 4)
N ràfegues trans. a la segona fibra = 1,488 [ ErB(1,5,3) – ErB(1,5,7) ] = 0,198753
Problema 14. 3λind 2λind λind λind = 1/20 trucades/minut

1/µ = 120 s/trucada = 2 minuts/trucada
0 1 2 3
P0 = 0,7513148
µ 2µ 3µ P1 = 0,22539
P2 = 0,022539
a. Probabilitat tots desocupats = P0 = 0,7513148 P3 = 0,0007513
b. PB = P3 = 0,0007513
c. λoferta = 3 λind P0 + 2 λind P1 + λind P2 = 0,1363 trucades/minut
d. Congestió en temps Æ PB = P3 = 0,0007513
Congestió en trucades Æ PD = 0 (no hi ha cua)
PP = 0
congestió en trucades ≠ congestió en temps (població finita Æ arribades no són de Poisson)
3λind 2λind
P0 = 0,7518797
0 1 2 P1 = 0,22556391
P2 = 0,0225564
µ 2µ
18
e. Congestió en temps Æ PB = P2 = 0,0225564

Congestió en trucades Æ PD = 0
PP = λperduda / λoferta = λind P2 / [ 3 λind P0 + 2 λind P1 + λind P2 ] =
= P2 / (3P0 + 2P1 + P2) = 0,0082644
f. Temps mig entre dues trucades perdudes consecutives = 1/ λperduda = 1/(λind P2) = 886,6 min/trucada per.
g. Prob (temps que el sistema està bloquejat > 1 min | el sistema està bloquejat) = −2 µt
∞
Prob (temps de permanència a l’estat 2 > 1 min | el sistema està a l’estat 2) =
∫ 2µe dt =
=
0
1
1 − ∫ 2 µe − 2 µt = 1 + e -2 µt ]
1
0
=e
-2µ
= 0,36788
1
2 -2µt
f(t) = 2µ e temps de permanència a l’estat 2,
v.a. exponencial de promig 1/2µ
2µ
Problema 15. si només hi ha una línia:

10λ λ = 1/20 trucades/minut
0 1 P1 = 10 A P0 P0 = 1 / (1 + 10 A)
P0 + P1 = 1 P1 = (10 A) / (1 + 10 A)
µ
P1
a. si 1/µ = 0 minuts/trucada Æ A = 0 Æ P1 = 0 1
si 1/µ = 1 minut/trucada Æ A = 1/10 Æ P1 = 0,5
si 1/µ = 2 minuts/trucada Æ A = 2/10 Æ P1 = 2/3
si 1/µ = 3 minuts/trucada Æ A = 3/10 Æ P1 = 0,75
si 1/µ = 4 minuts/trucada Æ A = 4/10 Æ P1 = 0,8
1/µ
PB = P1 = (10 A) / (1 + 10 A) ≤ 0,1 Æ 1/µ ≤ 1/9 minuts/trucada
b. congestió en trucades si 1 circuit i 1/µ = 1/9 minuts/trucada:
PP = (9 λ P1) / (10 λ P0 + 9 λ P1) = 0,09090909
c. 1/µ = 3 minuts/trucada i λ = 1/10 trucades/minut Æ A = 0,3
1
Per un número C de circuits, P0 = C
10 k
∑   A
k =0  k 
Si C = 1, P0 = 1 / (1 + 10A) = 0,25
2
Si C = 2, P0 = 1 / (1 + 10A + 45A ) = 0,124 < 0,2 Æ Cmin = 2 circuits
Si C=2,
10λ 9λ
P1 = 10 A P0
2
0 1 2 P2 = 45 A P0
P0 + P1 + P2 = 1
µ 2µ
d. Probabilitat que 1 usuari trobi només 1 línia ocupada = (9 λ P1) / (10 λ P0 + 9 λ P1 + 8 λ P2) = 0,389
µ 2µ
Problema 16.
0 0 0 1 0 2 λind = 12,5 paquets/segon
1/µ = 10 * 1024 / 512 = 20 ms/paquet
6λind 5λind 4λind

µ µ µ
5λind 4λind P0 0 = 0,3529
P1 0 = 0,2440087
1 0 1 1 1 2 P0 1 = 0,108932
P1 1 = 0,196078
µ 2µ P1 2 = 0,07353
P0 2 = 0,02451
19
a. Probabilitat que estigui ocupat un circuit del segon grup =

TC1circuit del segon grup = 0,5 [ 1 P01 + 1 P11 + 2 P02 + 2 P12] = 0,250545
b. Probabilitat que una arribada ocupi un circuit del segon grup =
(5 λ P10 + 4 λ P11) / (6 λ P00 + 5 λ P10 + 5 λ P01 + 4 λ P11 + 4 λ P02 + 3 λ P12) = 0,40207
c. PB = P12 = 0,07353
d. PP = (3 λ P12 ) / (6 λ P00 + 5 λ P10 + 5 λ P01 + 4 λ P11 + 4 λ P02 + 3 λ P12) = 0,04425
e. TC darrer circuit del segon grup = 0,250545 (apartat a)
f. Probabilitat que una arribada es trobi els dos circuits del segon grup ocupats =
(4 λ P02 + 3 λ P12) / (6 λ P00 + 5 λ P10 + 5 λ P01 + 4 λ P11 + 4 λ P02 + 3 λ P12) = 0,0639
g. Número mig d’unitats al sistema = 0 P00 + 1 P10 + 1 P01 + 2 P11 + 2 P02 + 3 P12 = 1,0147067
h. Temps mig de permanència a l’estat P12 = 1 / (2µ + µ) = 6,66666 ms
Problema 17. Cada font:

λ λ/µ = 1 (temps mig del període d’activitat
= temps mig període de silenci)
OFF ON PON = A POFF
POFF = 1 / (1+A) = 0,5
POFF + PON = 1
PON = A / (1+A) = 0,5
µ POFF = PON = 0,5
5
a. Probabilitat (totes les 5 fonts actives) = (A/(1+A)) = 0,03125
b. Número mig de fonts en estat ON = PON + PON + PON + PON + PON = 5 * 0,5 = 2,5 fonts
Número mig de fonts en estat OFF = POFF + POFF + POFF + POFF + POFF = 5 * 0,5 = 2,5 fonts
8 2 6
c. Probabilitat (6 de les 8 fonts actives) =   POFF PON = 0,109375
 6
Problema 18. a. Prob. lliure = P0 = 1 – ρ = 0,375
b. % missatges que s’han d’esperar = PD = ErC(A,1) = A = 0,625 = 62,5%
- (C-A)t
c. Prob(TQ>10segons) = PD e µ = 0,463
5
d. Prob. lliure = (1 – A) / (1 – A A) = 0,3987
4 5 4
e. PD = TD/TO = λdemorada / λoferta = ∑ Pk
k =1
/ ∑ Pk = ∑P k
4
= P0 [(A – A A) / (1 – A)] = 0,5632 = 56,32%
k =0 k =1
5
f. PP = TP/TO = λperduda / λoferta = P5 /
∑P
k =0
k
= P5 = 0,03802299 = 3,08%
Problema 19. a. Sense compressió: l = 1 + 40 + 4 = 45 bytes

Velocitat màxima de teclejat = [1 caràcters / (45 * 8 bits)] * (1200 * 60) bits/minut = 200 caràcters/min
b. Amb compressió: l = 1+ 5 + 4 = 10 bytes
λ = 210 caràcters/min = 3,5 caràcters/segon
1/µ = 80 bits/caràcter / 1200 bps = 1/15 segons/caràcter
ρ = λ /µ = 3,5/15 Er
Wq (M/M/1) = 1/µ [ρ / (1 – ρ)]
Wservicio = 1/µ
Wsistema = Wq + Wservicio = 1/µ [ρ / (1 – ρ) + 1] = (1/µ) / (1 – ρ) = 0,087 s
c. Si Wsistema = (1/µ) / (1 – 3,5/µ) = 0,087 s Æ 1/µ = 0,067 s
Sense compressió: l = 45 bytes Æ 1/µ = 45*8 / v Æ v = 5373,134 bps
Problema 20. λ = 0,2 trucades/minut

λ λ λ
1/µ = 5 minuts/trucada
A = 1 Er
0 1 2 3
P1 =A P0 P0 =4/11
2
P2 = A /2 P0 P1 = 4/11
µ 2µ 2µ 3
P3 = A /4 P0 P2 = 2/11
P0+P1+P2+P3=1 P3 = 1/11
a. Probabilitat rebre el to d’ocupat = PP = P3 = 1/11
b. Probabilitat que l’usuari s’hagi d’esperar = PD = P2 = 2/11
20
c. Prob(usuari s’hagi d’esperar | troba línia) ?

Prob(s’hagi d’esperar) = Prob(usuari s’hagi d’esperar | troba línia) * Prob(troba línia) +
+ Prob(usuari s’hagi d’esperar | no troba línia) * Prob(no troba línia)
Com que Prob(usuari s’hagi d’esperar | no troba línia) = 0 Æ
Prob(s’hagi d’esperar) = Prob(usuari s’hagi d’esperar | troba línia) * Prob(troba línia)
És a dir, Prob(usuari s’hagi d’esperar | troba línia) = Prob(s’hagi d’esperar) / Prob(troba línia)
Prob(usuari s’hagi d’esperar | troba línia) = PD / (P0 + P1 + P2) = P2 / (P0 + P1 + P2) = 0,2
d. Nq = P3 = 1/11 trucades
e. Wq = Nq / λe = Nq / (λP0 + λP1 + λP2) = P3 / (λP0 + λP1 + λP2) = 0,5 minuts
f. Wq/troba línia però no persona ?
Wq = Wq/troba línia però no persona Prob(s’hagi d’esperar havent trobat línia) +
+ Wq/troba línia i persona Prob(no s’hagi d’esperar havent trobat línia)
Com que Wq/troba línia i persona = 0 Æ
Wq = Wq/troba línia però no persona Prob(s’hagi d’esperar havent trobat línia)
És a dir, Wq/troba línia però no persona = Wq / Prob(s’hagi d’esperar havent trobat línia)
Wq/troba línia però no persona = 0,5 minuts / [PD / (P0 + P1 + P2)] = 0,5 minuts / 0,2 = 2,5 minuts
g. T = Wq + 1/µ = 0,5 + 5 = 5,5 minuts
λA λA
Problema 21.
0 0 A 0 A A
λB = 12,5 paquets/s 1
µA µA
λA = 15 paquets/s
λB µB µB
P0 0 = 0,33753216
PA 0 = 0,330902064
B 0 B A
PB 0 = 0,0301368
Només per A PA A = 0,2978118576
λA = 15 paquets/s λA PB A = 0,003616416
λB = 12,5 paquets/s
1/µA = 7680/128 ms/paquet (µA = 16,666)
n = ocupació enllaç (paquet A, paquet B o buit
1/µB = 1924/128 ms/paquets (µB = 125) n j
j = ocupació buffer (paquet A o buit)
a. Utilització o probabilitat que l’enllaç estigui ocupat coincideix amb el tràfic cursat per l’enllaç i el número
mig de paquets a l’enllaç:
U = 1 PA 0 + 1 PB 0 + 1 PB A + 1 PA A = 1 – P0 0 = 0,66246784
b. Temps mig que s’estan transmetent paquets de control (B) sense cap altre paquet de control al buffer =
temps mig de permanència a l’estat B0 = 1 / (λA + µB) = 7,14 ms
c. La visió del sistema i de les arribades coincideix perquè les arribades són de Poisson (a l’atzar)
Percentatge de paquets tipus A que es perden = PPA = PB A + PA A = 0,3014282736
Percentatge de paquets tipus B que es perden = PPB = PB 0 + PA 0 + PB A + PA A = 0,66246784
d. Probabilitat que un paquet de tipus B trobi l’enllaç ocupat = 1 – P00 = 0,66246784
e.
λA = 15 paquets/s
λA = 15 paquets/s λB = 12,5 paquets/s
1/µA = 7680/128 ms/paquet (µA = 16,666)
1/µB = 1924/128 ms/paquets (µB = 125)
Només Només per A

desbordat d’A
1/µ'A = 7680/v ms/paquet (v desconeguda)
Càlcul aproximat:
λdesbordada = λA (PAA + PBA) = 4,5214241 paq/segon
21
Tdesbordat = λdesbordada 1/µ’A = λdesbordada * (7680 / v)

PPdades = ErB (Tdesbordat , 1) Æ al fer aquest pas és quan es fa l’aproximació!!!!
PPdades = Tdesbordat / (1+Tdesbordat) < 0,01 Æ v > 4,338 Mbps
Càlcul exacte: Realitzar el càlcul exacte implicaria resoldre la cadena de Markov següent:
λA λA
000 A00 AA0

n = ocupació enllaç (paquet A, paquet B o buit
µA µA njk j = ocupació buffer (paquet A o buit)
µB λB k = ocupació enllaç addicional (paquet A o buit)
µB µ'A
λA λA
B00 BA0 AAA

λA = 15 paquets/s
λB = 12,5 paquets/s
1/µA = 7680/128 ms/paquet (µA = 16,666)
µ'A µ'A λA
µ'A 1/µB = 1924/128 ms/paquets (µB = 125)
µA
B0A BAA λA
1/µ'A = 7680/v ms/paquet (v desconeguda)
µB
λB µB
λA
00A A0A
µA
PPA = PBAA + PAAA < 0,01 on PBBA i PAAA depenen de µ’A (i per tant de v)
f.
λA = 15 paquets/s
λA = 15 paquets/s λB = 12,5 paquets/s
1/µA = 7680/128 ms/paquet (µA = 16,666)
1/µB = 1924/128 ms/paquets (µB = 125)
Només per A
Només
desbordat d’A
Només 1/µ'A = 7680/v ms/paquet (v desconeguda)
desbordat de B
λB desbordada sobre l’enllaç de 64 Kbps addicional = λB (1 – P00) = 8,280848 paq/segon

(nota: l’estat P00 correspon a la primera cadena)
g. Càlcul aproximat:
λB desbordada = 8,201 paquets/s

∞ 1/µ'B = 1024/64 = 16 ms/paquets
PD = ErC(A,1) = A = λB desbordada (1/µ'B) = 8,201 * 0,016 = 0,13249
22
Problema 22. Es modela com un grup de servidors C i una cua infinita.

a. A/C < 1; A = 864 trucades/hora * 1hora / 3600 segons * 5 segons/trucada = 1,2 Er; Cmin = 2
b. Wq = [ (1/µC) / (1 – A/C) ] ErC(A,C) = [ (1/(5*2)) / (1 – 1,2/2) ] ErC(1,2,2) = 2,8125 segons
(A-C)t (1,2-2)2,5
c. Prob(TQ > 2,5 segons) = ErC(A,C) eµ = ErC(1,2,2) e0,2 = 0,3016
Percentatge de trucades que han d’esperar més de 2,5 segons a la cua = 30,16%
d. Si C=3 Æ Wq = 0,3921 segons < 2,8125/2 segons. Per tant, s’afegeix 1 circuit.
Problema 23. 3λind 2λind λind

λind = 1/40 paquets/ms
0 1 2 3 1/µ = 6 ms/paquet
P0 = 0,6229559
P1 = 0,28033
µ µ µ P2 = 0,084099
P3 = 0,0126148
a. Probabilitat medi lliure = P0 = 0,6229559
b. Probabilitat que una estació trobi el medi lliure = (3λP0) / (3λP0 + 2λP1 + λP2) = 0,7434944
No coincideix amb l’apartat a) perquè les arribades no són a l’atzar.
c. λtransmissió = λcursada = 3λP0 + 2λP1 + λP2 = 62,84 paquets/segon
Problema 24.
3λind 2λind λind λind = 5 paquets/segon

1/µ = 0,0625 segons/paquet
0 1 2 3
P0 = 0,43932
P1 = 0,4118625
µ 2µ 2µ P2 = 0,128707
P3 = 0,02011
a. λcursada = 3λP0 + 2λP1 + λP2 = 11,35 paquets/segon

Temps mig entre la transmissió de dos paquets = 1/ λcursada = 0,08809 segons
b. TD = λ P2 (1/µ) = 0,0402209 Er
)
c. Probabilitat que un paquet es demori = PD = (λ P2 / (3λP0 + 2λP1 + λP2) = 0,018896
d. Probabilitat que els dos enllaços estiguin ocupats = PB = P2 + P3 = 0,148814
e. Probabilitat que un paquet que arriba trobi els dos enllaços ocupats = PD = 0,018896
f. Probabilitat de trobar les 3 aplicacions en espera de transmetre el darrer paquet generat = P3 = 0,02011
Problema 25. a. wq M/M/1 = [ (1/µ) / (1 – A) ] A = 2,572 ms

retard total = 8,57 ms
b. retard total = (1/2) [ 6 * 0,15 / (1 – 0,15) + 6 ] + (1/2) [ 6 * 0,15 / (1 – 0,15) + 6 ] = 7,0588 ms
(es redueix el temps d’espera en cua però el temps de transmissió és el mateix per tant el retard mig no
es redueix a la meitat)
c. U = TC = A = 0,15 (per cada enllaç)
2
Nq = 0,15 / (1 – 0,15) = 0,02647 Æ 39,7 bytes
d.
λ λ
10
µ µ λ λ
0
2 3
µ µ
2µ 2µ
01 λ P0 = (1-A/2) / (1+A/2) = 0,73913
2
P01 = [ (A /2) / (1+A) ] P0 = 0,025585
2
P10 = [ ((A /2) + A) / (1+A) ] P0 = 0,1961538
U1 = 1 – P0 – P01 = 0,235285 k–1
Pk = A (A/2) P0 k > 1
U2 = 1 – P0 – P10 = 0,0647162
Nq = [ (0,3/2) / (1 – 0,3/2) ] ErC(0,3 , 2) = 0,00691 Æ 10,365 bytes
23
e.
λ λ λ λ λ/2 λ/2
0 1 2 3 4 5
µ µ µ µ µ µ
k
Pk = A P0 1≤k≤4
k-4
Pk = A (A/2) P0 4<k
5 5
P0 = 1 / [ ((1 – A ) / (1 – A)) + ((A /2) / (1 – A/2)) ] = 0,701002
4
Probabilitat que s’iniciï el control de congestió: P4 = A P0 = 0,005678
f.
λ λ λ λ λ/2 λ/2 λ/2
0 1 2 3 4 5 10
µ µ µ µ µ µ µ
k
Pk = A P0 1≤k≤4
k-4
Pk = A (A/2) P0 4 < k ≤ 10
5 5 7
P0 = 1 / [ ((1 – A ) / (1 – A)) + (((A /2) – (A/2) ) / (1 – A/2)) ] = 0,701002
4 6 -8
Probabilitat que una estació no pugui transmetre: P10 = A (A/2) P0 = 6,47 10
g. 1/µ = 6 ms
Problema 26. a. Wq = [ (1/µ Nop) / (1 – A/ Nop) ] ErC(A,Nop) = [ (5 * 60) / (Nop – 2) ] ErC(2,Nop) < 35 Æ Nop min = 4 operadors
b. 6 línies – 4 operadors Æ com a molt s’esperaran 2 usuaris.
A l’apartat a) s’utilitza A=2 Er com el tràfic ofert als operadors, en realitat s’hauria d’agafar el TC per les
línies. Si hi ha 6 línies Æ TC = 2 [ 1 – ErB(2,6) ] = 1,97583 (el tràfic perdut pel número de línies és tan
petit que l’aproximació de treballar amb el tràfic ofert enlloc del cursat és bona).
c. λ1 = 18/60 trucades/min
1/µ1 = 5 min/trucada
∞
A1 = 1,5 Er
5 seg
∞ 1/µ2 = 8 min/trucada
A2 = 0,8 Er
λ1 = 6/60 trucades/min
wq1 = [ 300 / (N1 – 1,5) ] ErC(1,5,N1) < 30 Æ N1 min = 4 operadors

wq2 = [ 480 / (N2 – 0,8) ] ErC(0,8,N2) < 30 Æ N2 min = 3 operadors
d.
1/µ1 = 5 min/trucada
A1 = 1,5 Er
5 seg
∞ 1/µ2 = 8 min/trucada
A2 = 0,8 Er
λaddicional = λ1 ErB(A1,N1) = 18 trucades/hora ErB(1,5,4) = 0,8632 trucades/hora
e. A = [ (6 + 0,8632) / 60 ] * 8 = 0,91509 Er
wq = [ 8 / (3 – 0,91509) ] ErC(0,915,3) = 0,3488 minuts
Ttotal = 0,3488 + 5/60 = 0,432133333 minuts
24
f. λ1 = 18/60 trucades/min 1/µ1 = 5 min/trucada

4
A1 = 1,5 Er
5 seg
Nop 1/µ2 = 8 min/trucada

1
A2 = 0,8 Er
λ2 λ2 λ2
0 00 0 10 (···) 0 Nop 0 0 Nop 1 n = ocupació 1er grup

njk j = ocupació 2on grup
µ2 µ2 µ2
k = ocupació cua
λ1 µ1 λ1 µ1 λ1 µ1 λ1 µ1
λ2 λ2 λ2
1 00 1 10 (···) 1 Nop 0 1 Nop 1
µ2 µ2 µ2
λ1 µ1 λ1 µ1 λ1 µ1 λ1 µ1
(···) (···) (···) (···)

λ1 + λ2 λ1 + λ2 λ1 + λ2
4 00 4 10 (···) 4 Nop 0 4 Nop 1
µ2 µ2 µ2
Caldria resoldre la cadena i assegurar PD1 = P4Nop0 < 0,01

PD2 = P0Nop0 + P1Nop0 + P2Nop0 + P3Nop0 + P4Nop0 < 0,01
g. λ1 = 18/60 trucades/min 1/µ = 6 min/trucada

4
A1 = 1,8 Er
5 seg
Nop 1/µ = 6 min/trucada

A2 = 0,6 Er
Teoria de l’atzar equivalent o de Neal-Wilkinson: Aeq

Tràfic desbordat: m1 = A1 ErB(A1,C1) = 1,8 ErB(1,8,4) = 0,1350594 Ceq
2
σ 1 = m1 [ 1 – m1 + A1 / (C1 + 1 + m1 – A1) ] = 0,1897127
Total: m = 0,1250594 + 0,6 = 0,735
2
σ = 0,1897127 + 0,6 = 0,789 Nop
2
Aequivalent = m + 3z (z-1) = 1,029346 (on z = σ / m = 1,07435)
Cequivalent = Aequivalent [ (m+z) / (m+z–1) ] – m – 1 = 0,566
PP2on grup = ErB(1,02 , 0,566+Nop) / ErB(1,02 , 0,566) < 0,01 Æ Nop = 5 operadors
Problema 27.
0,25 * 100 = 25 paq/s 1/µvídeo = 2048 bits/2048 Kbps
∞ = 1 ms/paquet
λ = 100 paquets/s Avídeo = 0,025 paq/ms * 1 ms/paq = 0,025 Er
∞
1/µ = 1 ms/paquet 1/µdades = 2048 bits/512 Kbps
∞
= 4 ms/paquet
0,75 * 100 = 75 paq/s
Adades = 0,075 paq/ms * 4 ms/paq = 0,3 Er
a. Uenllaç virtual per a vídeo = TCvideo = Avídeo = 0,025 2,5 %

Uenllaç virtual per a dades = TCdades = Adades = 0,3 30 %
b. Retard mig d’un paquet de vídeo = wq1 + 1/µ + wqv + 1/µv = 0,1/(1 – 0,1) + 1 + 0,025/(1 – 0,025) + 1 =
2,1367 ms
25
0,25 * 100 = 25 paq/s 1/µvídeo = 2048 bits/2048 Kbps

1 = 1 ms/paquet
λ = 100 paquets/s Avídeo = 0,025 paq/ms * 1 ms/paq = 0,025 Er
∞
1/µ = 1 ms/paquet 1/µdades = 2048 bits/512 Kbps
1
0,75 * 100 = 75 paq/s = 4 ms/paquet
Adades = 0,075 paq/ms * 4 ms/paq = 0,3 Er
c.
λd λd
P1 = Ad P0
0 1 2 2
P2 = Ad P0
P0 + P1 + P2 = 1
µd µd
Uenllaç virtual per a les dades = P1 + P2 = 1 – P0 = 0,28057

d. TPd = λperduda (1/µd) = λd P2 (1/µd) = 0,01942
2 2
e. PP = P2 = A’d / (1+A’d +A’d ) < 0,01 Æ A’d < 0,10568 Er Æ λ’d = 0,02642 paq/ms
Problema 28. Condicions de disseny:

PP(per no disposar de línia) < 0,01
PD(per no disposar d’operador) < 0,1
1er) Dimensionat del número de línies, N, aplicant el model de pèrdua pur:
TO (que entra i que surt) = 1000 extensions * 0,05 Er/extensió = 50 Er
ErB(50,N) < 0,01 Æ N = 64 línies
2on) Dimensionat del número d’operadors, C, aplicant el model d’espera pur:
Les trucades que surten no passen pels operadors, per tant només s’han de tenir en compte les que
entren, T0 (que entra) = 30% dels 50 Er = 15 Er
Taxa d’arribada de peticions de trucada = 15 / (1/µ) = 15 / 120 = 0,125 peticions/trucada
TO (als operadors) = 0,125 * (1/µ') = 0,125 * 12 = 1,5 Er
PD = ErC(1,5,C) < 0,1 Æ C = 4 operadors
Es podria millorar el dimensionat del número de línies tenint en compte que els 50 Er només compten el temps
d’ocupació de les extensions però no compta el temps que les trucades entrants perden als operadors. És a dir,
per a les trucades entrants s’utilitza el circuit més estona (120 + 12 + wq M/M/C):
TO = 0,3 * 50 * (1/120) * (120 + 12 + ErC(1,5 , 4) (12/(4 – 1,5)) + 0,7 * 50 * (1/120) * (120) = 51,5
ErB(52,N) < 0,01 Æ N = 66 línies
Problema 29. a. x = (1 – p) * (1/p)

2 2 2
b. σ = (1 – p ) / p
c. wq = ρ / (p * (1 – ρ))
Problema 30. a. ttransmisió = tL / (1 – p) = 0,07475 seg

b. λ = 13,38 paq/seg
c. wq = 0,0378 seg
Problema 31. a. tcicle = 5 * (λ ∗tcicle x + ttransmisió testimoni) = 200 µs

b. wq = 0,5 * (ρ / (1 – ρ )) * x + 0,5 * v = 173,235 µs ( v = 170 µs, x = 1000 µs )
2 2
Problema 32. a. x = 64,375 ms; x = 0,006115234 s
Sucursal 1 i 2: ρ1 = 1,609375 Er (com a mínim es necessitaran 2 enllaços)
2 enllaços Æ wq1 = 195,6864 ms > 150 ms
3 enllaços Æ wq1 = 54,97ms < 150 ms
Sucursal 3: ρ2 = 0,64375 Er (com a mínim es necessitarà 1 enllaç)
1 enllaç Æ wq2 = 85,827 ms < 150 ms
26
Problema 33. a. Sense prioritats: Wq = 0,1185294 seg

b. Amb prioritats: Wq1 = 0,054459 seg; aquest temps ha disminuit més de la meitat.
Wq2 = 0,1281388 seg; aquest temps només ha augmentat lleugerament.
Problema 34. a. Sense prioritats: Wq = 120,5 ms

b. Amb prioritats: Wq1 = 66,944444 ms
Wq2 = 133,88888 ms
Problema 35. a. Prioritàries les trucades d’emergència, E, versus les normals, N, sense robament del servidor:
Temps mig de permanència en el sistema per a les trucades d’emergència: WSE = 2,40625 minuts
Temps mig de permanència en el sistema per a les trucades normals: WSN = 1,8542 minuts
b. Amb robament:
Temps mig de permanència en el sistema per a les trucades d’emergència: WSE = 2,25 minuts
Temps mig de permanència en el sistema per a les trucades normals: WSN = 1,9792 minuts
Problema 36. a. FIFO: W = Wq + x = 122,834 ms + 48,75 ms = 171,584 ms

b. Prioritats sense robament:
Si la màxima prioritat és per als paquets curts: Wq curts = 33,967 ms; Wq llargs = 126,388 ms;
Wq = 80,182496 ms
Si la màxima prioritat és per als paquets llargs: Wq curts = 413,757 ms; Wq llargs = 111,19736 ms;
Wq = 262,4775 ms
La millor opció és la primera.
Problema 37. a. 1 ρ x2 ( n − 1) n és la longitud de la ràfega, x és el temps mig de servei

wq = + x
2 (1 − ρ ) x 2 (1 − ρ ) d’un paquet
1 ρ x2 (r 2 − r )
b. wq = + x 2
r, r són el moment de primer i segon ordre respectivament
2 (1 − ρ ) x 2 r (1 − ρ )
de la v.a. longitud de ràfega
Problema 38. a. Podrem connectar fins a 3 perifèrics

b. Temps assignat a un perifèric per transmetre: 4 µs
Problema 39. a. FIFO: Wq = 168,9 ms

b. Prioritats amb robament: Wq ràpides = 138,5 ms
c. Nombre mig trames que passaran davant d’una trama de baixa prioritat mentre espera =
= 4* λalta prioritat * Wq baixa prioritat = 1,3512 trames
Problema 40. a. Retard mig de transmissió d’un paquet des del node 1 fins al 4 = 4 segons
b. Retard mig de transmissió d’un paquet des del node 1 fins al 4 = 0,815775 segons
27

File

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

File

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Xarxes i Serveis

(enunciats i solucions de Teletràfic

Escola Politècnica Superior de Castelldefels

Teletràfic i Teoria de cues ............................................................................................................ 3

Solucions Teletràfic i Teoria de cues ......................................................................................... 16

Teletràfic i Teoria de cues

a. Volum de tràfic i Intensitat de Tràfic.

Nombre de vegades que s’ha observat

El nombre de trucades que es perden durant el temps d’observació és de 34.

a. Probabilitat que tots els circuits estiguin ocupats

λb λb = 400 trucades / hora

a. El tràfic ofert per cada població.

a. Tràfic cursat per un circuit.

Si l'ocupació és seqüencial, calculeu:

f. Probabilitat que el sistema estigui lliure.

a. Congestió en temps del circuit Ca.

a. Nombre mínim de circuits a la secció AC (CAC).

Problema 8. A la xarxa de commutació de la figura es transmet 6 Er des d’A a B.

a. Probabilitat que tots els servidors estiguin lliures.

a. Amb ocupació aleatòria, facturar segons l’ocupació de cada circuit:

Calculeu de la manera més exacte possible:

b. Quin és el percentatge d’ús de cada longitud d’ona?

a. Probabilitat que tots els servidors estiguin desocupats.

d. Congestió en temps i congestió en trucades.

Considerant que només es disposa de dos circuits, calculeu:

e. Congestió en temps i congestió en trucades.

b. Quin és, en aquest cas, la congestió en trucades del sistema?

a. Probabilitat que s’ocupi un dels circuits del segon grup.

c. Probabilitat de bloqueig del sistema.

d. Probabilitat de pèrdua d’una trucada.

g. Nombre mig de trucades en el sistema.

c. Quina és la probabilitat que hi hagin 6 trucades simultànies en estat ON?

a. Probabilitat que quan arribi un missatge es trobi el canal lliure.

c. Probabilitat que un missatge s’hagi d’esperar més de 10 seg.

Si ara el buffer del commutador té una capacitat de Q = 4 posicions, calculeu:

d. Probabilitat que quan arribi un missatge es trobi el canal lliure.

a. Si la velocitat de l’enllaç és de 1200 bps, calculeu la velocitat màxima de teclejat en caràcters/minut.

a. Probabilitat que un client obtingui el to d’ocupat.

d. Probabilitat que un paquet de tipus B es trobi l’enllaç ocupat.

f. Taxa de paquets de control que es cursarà sobre l’enllaç de 64 Kbps.

a. Probabilitat que el medi estigui lliure.

a. Temps mig entre transmissions de paquets.

b. Tràfic de paquets que es demora.

d. Probabilitat que els dos enllaços estiguin ocupats.

a. Retard mig de transmissió d’un paquet.

e. Probabilitat que el router iniciï el control de congestió.

a. Nombre d’operadors necessaris que ha de disposar el centre de trucades.

a. Utilització de cada enllaç virtual en %.

c. Quina seria la utilització de l’enllaç virtual de 512Kb/s en aquest cas?

a. Temps mig de servei.

a. Temps mig necessari per transmetre un paquet correctament.

a. Temps que triga el testimoni en tornar a visitar una estació.

60 750 1500 l (Bits)

a. No hi hagi paquets prioritaris.

f(l) 0.5 0.5

1188 5808 l (Bytes)

Solucions Teletràfic i Teoria de cues

Problema 1. a. vtr = 210 segons

Problema 2. a. Probabilitat que tots els circuits estiguin ocupats = 0,1

Problema 3. a. Càlcul aproximat Æ TC = 0,1666666 Er

Problema 4. a. TOa = 10 Er TOb = 20Er

Problema 5. ocupació aleatòria

a. Probabilitat 1 circuit ocupat = (1/2) P1 + 1 P2 = 0,6

µ λ P00 + P10 + P01 + P11 = 1 P10 + P01 = 2/5 = P1