Quadern D'estiu Ciencies Naturals 1R D'eso PDF

QUADERN DESTIU
Cincies Naturals
Institut Mart i Franqus

Nom de lalumne:.................................................
Grup:......................................................................
Professor:............................................................
Institut Mart Franqus
QUADERN DESTIU
CURS 1er ESO
NDEX
Unitat 1. Lunivers i el sistema solar
pgina 2
Unitat 2. La Terra
pgina 4
Unitat 3. Els ssers vius
pgina 6
Unitat 4. Els animals vertebrats
pgina 8
Unitat 5. Els animals invertebrats
pgina 10
Unitat 6. Les plantes i els fongs
pgina 12
Unitat 7. Els ssers vius ms senzills
pgina 14
Unitat 8. Latmosfera terrestre
pgina 16
Unitat 9. La hidrosfera terrestre
pgina 18
Unitat 10. Els minerals
pgina 20
Unitat 11. Les roques
pgina 22
Unitat 12. La materia i les seves propietats
pgina 24
pgina 1
Resum
UNITAT 1. L'Univers i el Sistema Solar
L'UNIVERS
Els astres que el componen sn:
Sn astres lluminosos.
Planetes. Giren al voltant d'un estel,

Giren al voltant d'un planeia.
Sn astres petits formats de glaq,
gasos.
EL SISTEMA SOLAR
Est format pels astres segents:
Es l'estel que dna nom al sistema solar.
Sn astres de forma esfrica que giren al voltant del Sol.
Satl.lits.
Asteroides.
Cometes.
Els astres tenen dos tipus de moviments;

. Es el desplagament
d'un astre
que gira al voltant d'un altre.

. s
el gir d'un astre sobre si mateix.
ELS PLANETES INTERIORS
=-=-;'=,*e
Sn els ms prxims al Soll

. s el planeta ms prdxim al Sol. No t
satl.lits
ni atmosfera.
s el segon planeta del sistema solar.
No t satl.llts.
s ei
El seu
Es el
T dos
tercer planeia des dei Sol i s on vivim.
satl.lit s Ia Lluna.
quart planeta del sistema solar.
satl.lits
ELS PLANETES EXTERIORS

Sn els ms allunyats del Sol. Estan formats per gas; per aix sn coneguts
com a
s el cinqu planeta des del Sol i el ms gran
de tots. T ms de seixanta
satl.lits.
. s el sis planeta del sistema solar i el segon

ms gran. Presenta, com a caracterstica principal, un sistema d'aneils
moli vists.
s el set planeta del sistema solar, T ms de
vint-i-cinc satl'lits. Tamb t anells, toi i que molt petits.

Es l'ltim dels planetes del sistema solar.
T ms de deu
satl.lits petits.
12
pgina 2
Eix de rotaci
de la Lluna
ATENCI A LA DIVERSITAT
REFOR UNITAT 1: L'Univers i el Sistema Solar
1 Completa el quadre segent:

Astres i conjunt
dastres
Qu sn i com sn
Nebuloses
Galxies
Estels
Planetes
Satllits
Cometes
Meteorits
2 Per qu no sn tils les unitats de longitud que utilitzem per a les distncies en la nostra vida
quotidiana (per exemple, el metre i el quilmetre) quan les intentem aplicar a lunivers?
Quines unitats de mesura haurem dutilitzar i a qu equivalen?
3 En grec, Gea s la Terra, i Helios, el Sol. Tenint en compte aix, explica el significat de teoria geocntrica
i teoria heliocntrica.
La teva adrea galctica
Planeta on vius
Sistema dastres al qual pertany el teu planeta
Galxia en la qual hi ha el sistema dastres
5 Explica la diferncia entre els moviments de rotaci i translaci que fan els planetes del sistema solar.
6 Quin astrnom va proposar la teoria heliocntrica? Quin va ser el primer matemtic que va inventar i va utilitzar
un telescopi per observar lunivers?

7 Quins planetes del sistema solar sn gasosos? Quins sn els planetes rocosos? Quins sn els dos planetes
ms grans? Quins sn els dos ms petits? Quins dos planetes sn els vens de la Terra?
8 Explica les diferncies entre els conceptes segents:
a) Teoria geocntrica i teoria heliocntrica.

b) Astronomia i astrologia.
9 Observa el cel nocturn i respon les preguntes:
a) Com es distingeixen els planetes dels estels en observar-los al cel nocturn?

b) Quin nom reben les agrupacions destels que, vistes des de la Terra, formen figures que es poden
reconixer fcilment?
10 Quins moviments fa la Lluna i al voltant de quin astre?
11 Com es va formar lunivers?
K CINCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L. K
pgina 3
49
Resum
UNITAT 2. La Terra
EL PLANETATERRA
Les
caracterstiques sn:
ELS MOVIMENTS DE LATERRA

LaTerra fa dos moviments:
laTerra gira al voltant de si mateixa.
laTerra gira al voltant del Sol.
LES ESTACIONS
Al llarg de l'any se succeeixen quatre estacions:
EI pas
d'una estaci a llaltrat lloc en dates concretes, que sn:
Solstici d'estiu, comenQa

comenea la tardor.
Solstici d'hivern, comenqa

comenqa la primavera.
LATERRA I LA LLUNA
s el satl.lit de laTerra.
r
LI nostre satl.lii t dos moviments principals:
-.
en qu gira sobre si mateixa.
en qu gira al voltant de laTerra.
Les quatre fases de la Lluna sn:

La Liuna no es veu al cel.
La Lluna es veu com una franja en forma de C.
La Lluna es veu completa.
La Lluna es veu com una f rania en forma de D.
Els dos
tipus d'eclipsis sn:

Es produeix quan laTerra se situa entre el Sol i la Lluna,
Es produeix
quan la Lluna se situa entre el Sol i laTerra.
21 de marg
Primavera
Equinocci
primavera
{e
-*
dejuny
Solstici
d'esliu
21
Estiu
Hivern
_.--
22 de desembre
Solstici
d'hivern
23 de setembre
Equinocci de tardor
22
pgina 4
Tardor
REFOR UNITAT 2. La Terra
1 Quines sn les caracterstiques ms importants de la Terra? Quina s la caracterstica que la fa nica
com a planeta en el sistema solar?

2 Per qu tenim el dia i la nit a la Terra? Explica-ho.
3 Qu sn els equinoccis? Coincideixen les dates dels equinoccis a lhemisferi nord i al sud?
Per qu?
4 Com arriben els raigs del Sol al nostre pas durant el solstici dhivern? Explica per qu.
5 Quines sn les fases de la Lluna?
6 Qu s un eclipsi? Quins sn els dos tipus declipsis que es produeixen? Explicals.
7 Qu succeeix quan hi ha marea i per qu?
8 Qu s latmosfera? Qu s la hidrosfera?
9 Respon les preguntes segents sobre el moviment de rotaci de la Terra:
a) Per quins punts del nostre planeta passa leix de rotaci?

b) Com est orientat aquest eix respecte del pla de translaci al voltant del Sol?
c) Utilitzant el moviment de rotaci de la Terra, com podrem definir el que s un dia?
10 Respon les preguntes segents sobre les estacions:
a) Qu succeiria amb les estacions si leix de rotaci de la Terra no estigus inclinat respecte
del pla de translaci?
b) Quina s la diferncia entre equinoccis i solsticis? Quins dies es produeixen?
11 Explica en qu es diferencien lescora continental i locenica. Quines sn les altres capes de la Terra?
12 En qu es diferencien els calendaris juli i gregori?
13 Comenta algunes de les adaptacions dels ssers vius al medi aqutic.
82
pgina 5
Resum
UNITAT 3. Els ssers vius

oTIs
CARACTERSTIQUES
ssTRS VIUS
Tots els ssers vius
tenen una composici qumica semblant, estan formats
per-
acompleixen tres f uncions viials:
LA COMPOSICI QUMICA DELS sSgnsvlus
It.
Les substncies qumiques dels ssers vius poden ser:
Substncies inorgniques, Les principals sn:
Substncies
Es classif iquen en:
proternes i cids
LA CL.LULA
Totes les cl'lules estan compostes per: membrana plasmtica,
Les
cl.lules poden ser de dos tipus:

:
,'.ffi#
amb nucli.
Procariotes:
r* ]
Els organismes segons el nombre de cl.lules poden ser:
. Unicel'lulars;
{ormats per moltes cl.lules.

ELS CINC REGNES
Els ssers vius es classif iquen en cinc regnes: de les moneres,
dels fongs,
i dels animals.
LA HISTRIA DE LAVIDA
Els primers ssers vius capagos de viure sense oxigen van ser
D'aquests van sorgir els protozous

i,
Els primers ssers vius
d'aquests, els
que van ocupar terra ferma van ser

Els primers animals que van abandonar l'aigua van ser
.
Ms tard, van sorgir els amf ibis i els rptiis.
f extinci dels dinosaures va permetre el desenvolupament

ide
d'
LA BIODIVERSITAT
S'anomena biodiversitat
1a
varietat d'
que viuen o han viscut a laTerra.

Entre les raons perconservar Ia biodiversitat destaquen:
Sn recursos
esttiques
38
pgina 6
i.'.-*i
"{
,/
REFOR UNITAT 3. Els ssers vius

Els cinc regnes dssers vius
Com sn. Alguns exemples
2 Explica quines sn les tres funcions vitals dels ssers vius. Si trobssim un sser que es reprodueix per
no es pot nodrir ni es relaciona amb el medi, el considerarem un sser viu?

3 Descriu la reproducci sexual i posa un exemple dorganismes que es reprodueixin aix.
4 Quina s la diferncia entre substncies orgniques i inorgniques? Esmenta les substncies
inorgniques que hi ha en els ssers vius.

5 Respon les preguntes sobre les cllules:
a) Qui va descobrir la cllula i quan?

b) Qu fa falta per veure les cllules?
6 Respon les preguntes segents sobre els tipus de cllules:
a) Quins sn els dos tipus de cllules, segons si tenen nucli o no?

b) Quins sn els dos tipus de cllules amb nucli? En qu es diferencien?
7 Completa el quadre segent sobre els ssers vius que tenen cada tipus de cllules.
Quins ssers vius en tenen?
Cllules vegetals
Cllules animals
8 Defineix qu s un teixit i un rgan, i posan exemples. En qu es diferencien els sistemes i els aparells?
9 Explica com classifica la taxonomia els ssers vius. Quin txon inclou diferents ordres? Quin s el txon
immediatament superior als gneres?

10 Explica quin s el procs que ha perms arribar a la diversitat despcies que existeixen avui a la Terra.
Descriu una causa de la prdua de la biodiversitat.
pgina 7
117
Resum
UNITAT 4. Els animals vertebrats
ELS ANIMALS
.
.
'
Sn ssers pluricel.lulars, s a dir, estan formats per
Segons l'alimentaci poden

Es ciassifiquen
ser:
en:
.
Tenen corumna vertebral.
No tenen columna vertebral.
Els nRurrns
Cos cobert de
.
.
Extremitats en forma de
.
.
Reproducci:
Respiraci:
Alimentaci:
-,
Cos cobert de
Extremitats en forma d'

Respiraci:
Reproducci:
. Alimentaci:
ELS RPTILS
. Cos cobert d'

Extremitats en forma de
Respiraci:
Reproducci:
Alimentaci:
ELS AMFIBIS
. Peil
. f n adults, extremitats en forma de
. Respiraci: Capgrossos
Adults
Reproducci:
Alimentaci:
Capgrossos
Adults
ELS PEIXOS
. Cos cobert d'

.
ia\
]t
ELS OCELLS
.
.
.
.
\(
Extremitats en forma d'

Respiraci:
Reproducci:
Alimentaci:
48
pgina 8
REFOR
UNITAT 4. Els animals vertebrats
1 Qu diferencia els animals vertebrats dels invertebrats? Posa un exemple de cada grup danimals.
rgans dels vertebrats
En qu consisteixen i quins grups en tenen
Columna vertebral
Pulmons
Aletes
Ales
Bufeta natatria
Cua
Closca
3 Quins sn els cinc grups de vertebrats? Escriu-los. A continuaci, descriu, per a cadascun
daquests grups, la caracterstica que consideres ms important i que serveix per diferenciar-los
de tots els altres grups.
4 Els peixos sn ovpars o vivpars? Justifica la resposta.
5 Quin grup de vertebrats sn poiquiloterms? Qu vol dir la paraula poiquiloterm?
6 Qu cobreix el cos dels ocells? Com es reprodueixen els ocells?
7 Explica la metamorfosi dels amfibis.
8 Respon les preguntes sobre els rptils:
a) Qu cobreix el cos dels rptils?

b) Tots els rptils tenen potes? Quins no en tenen?
Els ocells
Caracterstiques externes rellevants
Trets importants de lanatomia interna
10 Respon les preguntes segents sobre els mamfers:
a) Els mamfers sn vivpars? Per qu?

b) Qu vol dir que els mamfers sn homeoterms?
c) Qu diferencia el grup dels ssers humans daltres mamfers?
11 Menciona les caracterstiques prpies dels peixos.
pgina 9
149
Resum
UNITAT 5. Els animals invertebrats
ELS ANIMALS INVERTEBRATS

Els animals
no tenen columna vertebral.
Es classif iquen en
Er-s
diversos grups:
poRrrRs
Sn porfers: Ies
El cos t forma
i esi perforat per
ELS CELENTERATS
Sn celenterats: les
els
i les
El cos s
Poden tenir forma de:
ELS PLATIHELMINTS, ELS NEMATODES I ELS ANEL.LIDS
ila
Sn platihelmints: la
Tenen el cos
i dividit en
Sn nematodes:
i els
1a
El cos s
ila
Sn anl.lids: el
Tenen el
i dividit en
COS
ELS MOL.LUSCS
iel
Sn mol.luscs: el
i
Ei cos
est dividit en tres parts;

. Es
.
.
.
classif iquen en:
iel
Gasterpodes. Corn el
ila
Bivalves. Com la
iel
Cefalpodes. Com el
ELS ARTRPODES
iel
Sn artrpodes: l'
Tenen el cos dividit en tres parts:
Es
.
.
.
.
lnsectes. Com el
il'
Arcnids. Com l'
it'
ila
Crustacis. Com el
Miripodes. Com els
classif iquen en:
i els
ELS EQUINODERMS
Sn equinoderms; l'
il'
El seu cos pot
tenir forma
60
pgina 10
REFOR
UNITAT 5. Els animals invertebrats

Exemples
danimals invertebrats
A quin grup pertany i com s
Medusa
Escarabat
Estrella de mar
Cargol
Aranya
Esponja
Cuc de terra
2 Qu s un animal invertebrat? Per qu diem que no podem definir els invertebrats, com a grup, per all
que tenen, sin que els definim per all que no tenen?
3 Quin s el grup danimals ms extens? A quines zones del nostre planeta els podem trobar?
4 Els invertebrats poden tenir esquelet? Posan un exemple.
5 Explica com s el cos dels artrpodes.
6 Indica per qu es pot dir que les esponges (porfers) sn animals primitius i senzills. Comparals amb
un insecte i escriu una frase en qu resumeixis les conclusions que nhas tret.
7 Qu s un cuc? On viuen els cucs? Esmenta els tres tipus de cucs.

8 Quins sn els quatre grups dartrpodes? Daquests, quins s el grup ms ampli?
9 Completa el quadre segent sobre els molluscs:
Grup de molluscs
Quines caracterstiques tenen
Gasterpodes
Bivalves
Cefalpodes
182
pgina 11
Resum
UNITAT 6. Les plantes i els fongs
EL REGNE DE LES PLANTES

Les plantes es classif iquen en:
Plantes
Sn: les molses, les
les
i els
Plantes
Poden ser
com el pi, i angiospermes, com
PARTS DE LES PLANTESAMB FLORS

Les plantes amb f lors tenen tres parts: I'
i les
A latijaes diferencien quatre parts principals, que sn:
les
fulles es distingeixen cinc parts:
A I'arrel hi ha dues parts importants: la

i els
FUNCIONSVITALS DE LES PLANTES

Les plantes porten a terme tres funciones vitals, que sn:
En la nutrici es distingeixen cinc fases:
-.
.
.
Les respostes de les plantes poden ser de dostipus:
La reproducci de les plantes pot ser
Grans
de pol.len
si hi intervenen clilules especials anomenades
si hi interv noms un individu.
LA FLOR
A la f lor hi ha els rgans
de la pianta.
S'hi distingeixen les parts segents:
El
iransport del pol'len d'una flor a una altra
s'anomena-.
EL REGNE DELS FONGS

Els fongs poden ser unicel.iulars o
son
format per
les cl.lules
la nutrici s
i
el cos est
es reprodueixen per
Hi ha tres tipus de fongs: els

i els fongs que
76
les
formen
pgina 12
REFOR
UNITAT 6. Les plantes i els fongs

Grup de plantes
Caracterstiques
Molses i heptiques
2 Quines sn les caracterstiques que comparteixen un pi i una falguera que ens permet classificar-los tots dos
en el regne de les plantes?

Funcions vitals
Com les duen a terme les plantes
Nutrici
Reproducci
Relaci
4 Dibuixa el model duna planta i descriu-ne les parts ms importants i per a qu serveixen.
5 Qu s una flor? Qu s un fruit? Qu s una llavor?
6 Explica el cicle vital duna planta.
7 Respon les preguntes segents sobre les fulles.
a) Com sanomena, cientficament, la cua de les fulles?

b) Com sanomena la part superior duna fulla? I la part inferior?
c) Quines funcions tenen lloc a les fulles?
8 Completa el quadre segent sobre la fotosntesi i la respiraci de les plantes.
Quins gasos entren en una planta i quins en surten?
En el procs de la fotosntesi
En el procs de la respiraci
9 Respon les preguntes segents sobre la nutrici de les plantes.
a) Qu s la fotosntesi?
b) Qu s la clorofilla?
c) Les plantes poden fer la fotosntesi de nit? Per qu?
d) En qu es diferencien la fotosntesi i la respiraci?
e) Qu s la saba bruta? I la saba elaborada?
10 Defineix els termes segents:
a) Sorus.
b) Transpiraci.
c) Caliptra.
pgina 13
221
Resum
UNITAT 7. Els ssers vius ms senzills
EL REGNE DELS PROTOCTISTS
Pertanyen a aquest regne els
i Ies
Els protozous SON ESSETS
amb nutrici
i que viuen en
Les algues poden ser unicel.lulars o
poden fabricar
el seu propi aliment, per aix sn
viuen en medis
EL REGNE DE LES MONERES
A aquest regne pertanven els

Els bacteris estan formats per: una
el
iel
Tamb poden presentar
per desplaqar-se
Flagel
Material
ELSVIRUS
gentic
perque no son
Els virus no sn
i no poden acomplir lesfuncions

EIs virus estan
Citoplasma
Cpsula
bacteriana
formats pel la
il'
Paret
cel.lu lar
Alguns virus tenen una
bacteriana
LES MALALTIES PRODUI DES

PER MICROORGANISME
Depenent de la seva funci en la naturalesa, els microorganismes poden ser
de dues classes:
Les vies
principals d'entrada dels microorganismes sn:
LA LLUITA CONTRA LES MALALTIES INFECCIOSES

Les miilors maneres d'impedir les malalties infeccioses sn:
i prendre
la
Les
els
ens ajuden a prevenir
o a superar infeccions,
El primer antibitic va ser
i la va descobrir
86
pgina 14
Membrana cel.lular
REFOR
UNITAT 7. Els ssers vius ms senzills
1 a) Qu sn els bacteris? On els podem trobar? Tenen alguna utilitat per a les persones?
b) Qu sn els protozous? On es troben? Nhi ha cap que causi malalties?

2 Identifica a quin tipus dssers vius ens referim a continuaci:
a) Unicellulars, hetertrofs, amb cllula eucariota i es desplacen per mitj de flagels, cilis
o pseudpodes.
b) Unicellulars, amb cllula procariota, majoritriament hetertrofs i es reprodueixen per bipartici.
c) Unicellulars o pluricellulars, amb cllula eucariota, auttrofs, amb cloroplasts i sn aqutics.
Estructura dels bacteris
Components
Descripci
Citoplasma
Flagels
Controla i regula el funcionament de la cllula
i es troba dispers pel citoplasma.
Cpsula bacteriana
Regula lentrada i la sortida de substncies.
Embolcall rgid que envolta la membrana cellular.
4 Explica el procs de reproducci dels bacteris.
5 Com salimenten els bacteris parsits? Quin efecte tenen en altres ssers vius?
6 Qu s un virus? Quins sn els tres components bsics que formen lestructura dun virus?
7 Fes un esquema del procs de reproducci dun virus, i indica els passos que segueix per entrar i sortir
de la cllula.
8 Indica algunes funcions beneficioses dels microorganismes en els ssers vius.
9 Esmenta per quines vies dentrada els microorganismes patgens poden infectar un sser viu.
Com sanomenen les malalties produdes per un microorganisme?

10 Quin s el mitj ms important de qu disposem per combatre i curar una infecci? s efica
en tots els tipus dinfecci?

11 Quins ssers vius formen un liquen? Quins tipus de lquens pots mencionar?
12 Qu sn les vacunes i quina funci compleixen en la lluita contra les malalties infeccioses?
pgina 15
255
Resum
UNITAT 8. L'atmosfera terrestre
t-R COlvlPOSlCl DE L'AIRE

L
Composici de I'aire
Nitrogen 78%
aire est compost principalment per:

s el gas que ms hi abunda.
.
Es imprescindibie per a la respiraci
dels ssers vius.

Forma el 0,9 % de l'atmosfera.
Filtra les radiacions ultraviolades,

que son noctves.
El necessiten les plantes per
fer
la
fotosntesi. s responsable de I'efecte d'hivernacle
Oxigen:Z1o/o
Altres gasos:
1 %
L'ESTRUCTURA DE UATMOSFERA
A l'atmosfera es distingeixen quatre capes;
L'ORIGEN DE L'ATMOSFERA
L
atmosfera primitiva estava composta principalment per:
atmosfera actual est composta principalment per:
LA HUMTAT IELS NVOLS

La humiiat de I'aire procedeix de dues fonts:
Els nvols poden ser:

.
Nvols alts blancs,

Nvols densos d'aspecte cotons.
Nvols plans o grumollosos.
Nvols baixos que formen capes grisenques.
LES PRECIPITACIONS
Tipus de precipitacions
Les precipitacions poden ser:
LA METEOROLOGIA
Els meteordiegs obtenen dades sobre
la
les
la
ia-
ila
EIs
instruments que utilitzen els meteordlegs sn:
96
pgina 16
REFOR
UNITAT 8. L'atmosfera terrestre

Capes de latmosfera
Gruix aproximat i caracterstiques
2 Quina s la matria que forma latmosfera? De qu est composta?

3 Com sanomenen els lmits que separen les capes de latmosfera i quines capes separen?
4 Per qu s important latmosfera per al desenvolupament de la vida a la Terra, tal com la coneixem?
Qu passaria si, de sobte, desaparegus latmosfera?

5 Quan va aparixer latmosfera? Don procedien els gasos que la van constituir?
6 A quina capa es localitzen:
a) La major part del vapor daigua i els altres gasos.

b) La capa doz.
c) Els fenmens meteorolgics.
d) Les aurores.
7 Respon les preguntes segents sobre els gasos de latmosfera.
a) Quin s el gas ms abundant a laire? I el segon ms abundant?

b) Quins gasos constitueixen l1 % de la composici percentual de laire?
c) Qu s loz?
d) Don procedeix el dixid de carboni?
8 Qu s un barmetre?
9 Explica com varia la temperatura a latmosfera.
10 Explica qu passa a latmosfera quan la previsi meteorolgica indica una depressi.
11 Don prov la humitat de laire? Com es mesura?
12 Quina predicci del temps podem fer si el barmetre indica una pressi atmosfrica que tendeix a baixar?
13 Respon les qestions segents sobre el que observem al cel:
a) Qu s larc de Sant Mart? Quan surt?

b) De quin color es veu el cel a lalba i al vespre?
c) En una nit ennuvolada a la ciutat, de quin color s el cel? Per qu?
K CINCIES DE LA NATURALESA K MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L. K
pgina 17
287
Resum
UAIGUA
DE
UNITAT 9. La hidrosfera terrestre

Distribuci de I'agua a Ia Tera
LI\ TERRA
El91% de l'aigua de la Terra s aigua salada i noms el

dolEa. L aigua dolqa est repartida de ia manera segent:
s aigua
Total d'agua
al planeta
El79% en forma
sn aiges subterrnies.
' El
. t'1%estroba-
|}
Aigua marina:
Aiguadolga:3%
La hidrosfera est formada per tota l'aigua de laTerra en quaisevol

dels tres estats:
o/o
Toial d'aigua dolga
glag i neu,
GlaqrTg%
|l Aigur.
--^.
suhf-6rnres:2{l%
i mars, rius i llacs.

;
97
humitat de I'aire.
Aioua dolga
superficial:.1 %
Les propietats de l'aigua sn:
molt
Total d'aigua dolga

superficial
Absortreix
I
J
j
Mostra
s una
i
|
L'AIGUA DELS OCEANS
Llacs:s0%
Sr:389zo
Atmosfera:10%
Rius:1%
sersvius:
L'aigua dels oceans s

Cont gasos dissolts:
Proporci de sals
a I'aigua marina
aigua dels oceans presenta tres iipus de moviments:
TAIGUA DELS CONTINENTS

L'aigua dolga es troba en:
EL CICLE DE
L'AIGUA
El
El cicle de l'aigua s el conjunt de processos ais quals est sotmesa

l'aigua de la Terra, Entre aquests processos destaquen:
:AIGUA QUE NECESSITEM

Ct
T
La major part de I'aigua
I'L
que
iJ( utilitzem a Espanya es fa servir en:
la
iel
aigua potable s la que podem
108
pgina 18
cicle de I'aigua
'1%
REFOR
UNITAT 9. La hidrosfera terrestre
1 Respon les qestions segents sobre laigua als planetes.
a) Don prov laigua del nostre planeta?

b) Per qu Mercuri i Venus estan mancats daigua?
c) Per qu diem que Mart va poder tenir aigua en un temps remot?
2 Completa el quadre segent sobre les propietats de laigua.
Propietats de laigua
Processos en els ssers vius
Bon dissolvent
Atenua els canvis de temperatura.

s un refrigerant efica.
El gla que sura als mars mant laigua lquida,
on continuen vivint alguns organismes.
Substncia adherent
3 Quines caracterstiques t el 97 % de laigua de la Terra? On es troba?

4 Respon les preguntes segents sobre laigua dels continents.
a) Quina proporci de laigua del planeta s aigua dola?

b) De tota laigua dola, quanta es troba en forma de gla?
c) Quina proporci de laigua dola es troba al subsl?
5 Respon les qestions segents sobre laigua salada i laigua dola.
a) Quina proporci de sals t laigua del mar?

b) Quines sals sn les que formen part de laigua marina? Quines sn les ms abundants?
c) Per qu laigua dels rius sanomena dola si, en realitat, tamb t sals?
6 Fes un esquema senzill del cicle de laigua en qu indiquis els processos que hi tenen lloc.
7 Qu sn els corrents marins i com es formen?
8 Escriu una definici senzilla per als termes segents: aiguamoll, torrent, riu, llac i glacera.
9 Respon les preguntes segents sobre el cicle de laigua.
a) Com arriba laigua des de la superfcie de la Terra fins a latmosfera?

b) Com torna laigua de latmosfera a la superfcie de la Terra?
c) Per qu laigua que cau a les muntanyes al final arriba al mar?
d) Quin paper compleixen les plantes en el cicle de laigua?
10 Quines sn les causes ms habituals de la contaminaci de laigua?
11 Qu significa depurar els abocaments? On es duu a terme?
320
pgina 19
Resum
UNITAT 10. Els minerals
ELS MINERALS
EIs minerals sn
sdlids, naturais,
no originats per
formats
per
Els minerals tenen tres caracterstiques;
Els minerals estan compostos per un
de substncia.
Segons la forma en qu es disposen els seus components, els minerals
poden ser:
.
.
\**
r f-*
;-r
Minerals
Minerals
LA CLASSIFICACI DELS MINERALS

Segons la composici, els minerals es poden classif icar en;
Silicats. Compostos per

Entre els silicats destaquen:
No-silicats. No contenen
Entre els no-silicats destaquen;
,n{
LES PROPIETATS I LES APLICACIONS DELS MINERALS
Tipus de llum que ref lecteix el mineral quan s il.luminat
amb llum bianca.

La llulssor, s la manera en qu el mineral
s la resistncia que ofereix
el mineral quan el ratllem.

s el
color de
Ia
pols que es produeix quan ratllem un mineral.
exfoliaci. s
Els minera ls tenen diferents utilitais:
Obtenir
.
.
lndstries
Elaborar
116
pgina 20
'-f
tffi
10
REFOR
UNITAT 10. Els minerals
1 En qu es diferencien, fonamentalment, uns minerals dels altres?

2 Quines sn les caracterstiques que defineixen els minerals?
3 Quin criteri sutilitza per classificar els minerals en dos grups? Descriu aquests dos grups i posan exemples.
4 Quines de les substncies segents sn minerals i quines no ho sn? Raona la resposta.
a) Aigua.
b) Or.
c) Quars.
d) Glucosa.
5 Qu s lescala de Mohs? Qu vol dir que el valor de la duresa del diamant s 10?
6 Identifica i classifica els minerals segents en silicats i no-silicats.
7 Explica les propietats segents dels minerals: color de la ratlla i llussor. Posan algun exemple.
8 Defineix els conceptes segents:
a) Mineral amorf.
b) Mina.
c) Exfoliaci.
d) Silicat.
9 Explica com soriginen els minerals i posan exemples.
352
pgina 21
Resum
UNITAT 11. Les roques
ELSTIPUS DE ROQUES
Roques sed jmentries. Es formen per I'
Roques gnies. Es formen pel
ila
de sediments
dei magma.
'
Roques metamrf iques. Es formen a l' interior de l'escorqa

terrestre a partir d'altres roques, per fenmens deguts a les
de l'interior
altes
LES ROQUES SEDIMENTARIES
Hi ha diversos tipus de roques sedimentries:
Les roques
de
Es
"'.1!o
formen per acumulaci
fragments de diferents minerals i roques.
Les roques
Es
formen fonamentalment
Es
formen en llocs on
pel mineral calcita.
Les roques
el clima s sec i calors i, a rns, hi ha aigua salada.
Les roques
Es
formen per I'acumulaci
Es
formen quan el magma
de matria orgnica.
LES ROQUES GNIES
Hi ha dos tipus de roques gnies:
Les rogues
es refreda a gran profunditat a I'interiorterrestre,
roques
Les
. Es formen quan el magma
surt a la superf cie en forma de lava i se solidif ica.
LES ROQUES METAMRFIQUES
Hi ha dostipus de roques metamrf iques:
Les roques
Se separen en lmines
quan es trenquen.
Les roques
Es
trenquen de manera
irregular i no se separen en lmines.

EL CICLE DE LES ROQUES
Es el
que experimenten
conjunt de
Ies roques i els sediments a la
ial'
de I'escorga terrestre.
ELS USOS DE LES ROQUES

Les roques poden tenir diferents usos:
materials de
usos ornamentals, recipients,
i indstria
126
pgina 22
11
REFOR
UNITAT 11. Les roques
1 Sn el mateix la calcria i la calcita? Per qu? Esmenta un exemple de roca monomineral i un altre de roca
formada per diversos minerals.

2 Uneix amb fletxes les dues columnes:
Conglomerat
Gres
SEDIMENTRIA
Calcria
Petroli
Carb
MAGMTICA
Granit
Basalt
Obsidiana
METAMRFICA
Pissarra
Esquist
3 Respon les preguntes segents sobre el cicle de les roques:
a) Com pot arribar una roca metamrfica a transformar-se en magmtica?

b) Com pot arribar un sediment a transformar-se en roca metamrfica?
c) Com pot arribar un magma a transformar-se en sediment?
4 Quines zones podem distingir a lEstat espanyol segons el tipus de roques que hi predominen?
5 Fes una llista amb les diferents roques de lentorn on vius i els usos que sen fan.
6 Explica els orgens de les roques sedimentries calcries i posa exemples de cada tipus de formaci.
7 Com es formen les roques magmtiques? Explica com es formen les roques com el basalt i lobsidiana.
A quin grup pertanyen dins de les roques magmtiques?

8 Explica com es formen les roques metamrfiques cristallines.
9 Explica breument el cicle de les roques.
10 Fes una descripci breu de les roques segents, i indica-hi el grup de roques al qual pertanyen
i com es van formar.

a) Basalt.
b) Travert.
c) Guix.
d) Esquist.
374
pgina 23
Resum
u
UNITAT 12. La matria i les seves propietats
rrarRt
Matrias
Les propietais de la matria poden ser:
. Generals.
.
iel
Sn la
Especfiques. Prpies de cada tipus de matria
Cada tipus diferent de matria rep el nom de
LA MESURA
Superfcie:.rXt2
Una magnitud s quaisevol caracterstica d'un cos que podem

Les magnituds que s'utiiitzen amb ms freqncia sn; la
la
il
el
la
iel
la
LA LONGITU D
La longitud s
El-(m)slaunitatdemeSuradelongitudenelsistemainternaciona]
+Base+
Exemples d'instruments de mesura de longitud sn:
lase
e,rnn#in,
x altura
'/
LA SUPERFCIE
La superf cie s
FI
(m'?)
Es calcula
utilitzant
s la unitat de superf cie en el sistema internacional,
corresponent a la forma de l'objecte.
la
ELVOLUM
Ei volum mesura
(m3) s la
EI
unitat de mesura del volum en el sistema internacional.
Linstrument principal de mesura del volum s la
LA MASSA
il
I
La massa mesirra
(kg) s la unitat de mesura de la massa en el sistema internacional.
EI
il
L'instrument de mesura de la massa s la
LA DENSITAT
La
densitat s
La densitat s'obt dividint ta
i$,
entre el
LATEMPERATURA
La
temperatura permet mesurar

(K) s la unitat de mesura de Iatemperatura en el sistema internacional.
El
L'instrument que mesura ia temperatura dels cossos s
ELTEMPS
El
temps permet mesurar
EI
(s) s la unitat de mesura del temps en el sistema internacional.
138
pgina 24
,i
12
REFOR
UNITAT 12. La matria i les seves propietats
1 Qu s la matria? Quines propietats t la matria? Explica en qu consisteix cadascuna i posan exemples.

2 Qu sanomena magnitud? Esmenta tres propietats de la matria que siguin magnituds i tres que no ho siguin.
3 Qu diferencia una magnitud fonamental duna de derivada? Posa un exemple de cadascuna.
4 Quina s la magnitud que mesura la distncia entre dos punts? s una unitat fonamental o derivada? Per qu?
Quina s la unitat de longitud en el sistema internacional? Esmenta alguns mltiples i submltiples de la unitat.
5 Per qu s til el canvi dunitats? Posan un exemple.
6 Qu hem de fer per mesurar la superfcie dun camp de futbol? Quines unitats utilitzaries?
7 Per qu diem que la temperatura s una propietat general de la matria i no una propietat especfica?
8 Quina magnitud fem servir per indicar la quantitat de matria que t una substncia? Amb quin instrument
es mesura? Quina s la unitat en el sistema internacional?

9 Quina s la unitat de temps en el sistema internacional? Quines altres unitats es poden utilitzar i quines sn
les equivalncies?
10 Respon les qestions segents sobre el volum:
a) Quina informaci dna la magnitud del volum dun objecte?

b) Com es mesura el volum dun slid geomtric?
c) Com mesuraries el volum dun lquid?
11 Respon les qestions segents sobre la densitat:
a) Si 1 l daigua t una massa d1 kg, quina s la densitat de laigua, expressada en kg/l? I expressada
en g/cm3?
b) Si omples amb aigua una piscina de 150.000 l, quina s la massa de laigua continguda a la piscina?
Calcula aquest valor a partir de la frmula de la densitat.
c) Com podem determinar el volum dun cos slid de formar irregular?
400
pgina 25

Quadern D'estiu Ciencies Naturals 1R D'eso PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Quadern D'estiu Ciencies Naturals 1R D'eso PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

QUADERN DESTIU

Institut Mart i Franqus

Institut Mart Franqus

CURS 1er ESO

Unitat 3. Els ssers vius

Unitat 4. Els animals vertebrats

Unitat 5. Els animals invertebrats

Unitat 6. Les plantes i els fongs

Unitat 7. Els ssers vius ms senzills

Unitat 8. Latmosfera terrestre

Unitat 9. La hidrosfera terrestre

Unitat 10. Els minerals

Unitat 11. Les roques

Unitat 12. La materia i les seves propietats

UNITAT 1. L'Univers i el Sistema Solar

Planetes. Giren al voltant d'un estel,

Sn astres de forma esfrica que giren al voltant del Sol.

Els astres tenen dos tipus de moviments;

que gira al voltant d'un altre.

el gir d'un astre sobre si mateix.

ELS PLANETES INTERIORS

Sn els ms prxims al Soll

tercer planeia des dei Sol i s on vivim.

ELS PLANETES EXTERIORS

. s el sis planeta del sistema solar i el segon

vint-i-cinc satl'lits. Tamb t anells, toi i que molt petits.

REFOR UNITAT 1: L'Univers i el Sistema Solar

1 Completa el quadre segent:

un telescopi per observar lunivers?

a) Teoria geocntrica i teoria heliocntrica.

a) Com es distingeixen els planetes dels estels en observar-los al cel nocturn?

K CINCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L. K

ELS MOVIMENTS DE LATERRA

Al llarg de l'any se succeeixen quatre estacions:

d'una estaci a llaltrat lloc en dates concretes, que sn:

Solstici d'estiu, comenQa

Solstici d'hivern, comenqa

en qu gira sobre si mateixa.

en qu gira al voltant de laTerra.

Les quatre fases de la Lluna sn:

tipus d'eclipsis sn:

quan la Lluna se situa entre el Sol i laTerra.

REFOR UNITAT 2. La Terra

1 Quines sn les caracterstiques ms importants de la Terra? Quina s la caracterstica que la fa nica

com a planeta en el sistema solar?

a) Per quins punts del nostre planeta passa leix de rotaci?

K CINCIES DE LA NATURALESA 1r ESO K MATERIAL FOTOCOPIABLE GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIN, S. L. K

UNITAT 3. Els ssers vius

Tots els ssers vius

tenen una composici qumica semblant, estan formats

acompleixen tres f uncions viials:

LA COMPOSICI QUMICA DELS sSgnsvlus

Les substncies qumiques dels ssers vius poden ser:

Substncies inorgniques, Les principals sn:

Es classif iquen en:

cl.lules poden ser de dos tipus:

Els organismes segons el nombre de cl.lules poden ser:

{ormats per moltes cl.lules.

D'aquests van sorgir els protozous

Els primers ssers vius

que van ocupar terra ferma van ser

Ms tard, van sorgir els amf ibis i els rptiis.

f extinci dels dinosaures va permetre el desenvolupament