Influència, Conformitat I Obediència

Influncia,
conformitat
i obedincia
Les paradoxes de lindividu social
Joel Feliu i Samuel-Lajeunesse
P01/10006/00319
Universitat Oberta de Catalunya P01/10006/00319 2 Influncia, conformitat i obedincia
Universitat Oberta de Catalunya P01/10006/00319 Influncia, conformitat i obedincia
ndex
Presentaci.................................................................................................. 5
Introducci ................................................................................................. 9
Objectius ...................................................................................................... 13
1. El procs de normalitzaci ................................................................ 15

1.1. Les normes socials ............................................................................. 15
1.1.1. Algunes distincions possibles.................................................. 16
1.1.2. Normes implcites i explcites ................................................. 17
1.1.3. El trencament de les normes................................................... 18
1.1.4. La normalitat........................................................................... 19
1.1.5. Lordre social ........................................................................... 19
1.1.6. Restricci o possibilitat? .......................................................... 20
1.2. La creaci de normes ......................................................................... 20
1.2.1. Normes de percepci............................................................... 21
1.2.2. Normes de responsabilitat....................................................... 24
1.2.3. Normes en uns avalots ............................................................ 25
1.3. Una polmica: qu sn les normes socials? ...................................... 26
1.3.1. Les normes a dins i a fora........................................................ 27
1.3.2. Les normes, ni dins ni fora sin tot el contrari ...................... 28
2. Factors socials en la percepci .......................................................... 31

2.1. Percepci i percepci social ............................................................... 31
2.1.1. La realitat com a construcci social ........................................ 33
2.2. Percepci i actituds ............................................................................ 33
2.3. Percepci social i relacions interpersonals ........................................ 37
2.3.1. La formaci dimpressions ...................................................... 37
2.3.2. Les teories de latribuci i els biaixos cognitius ...................... 40
2.4. Percepci social i relacions intergrupals:
estereotips i discriminaci ................................................................. 45
3. Influncia de la majoria: conformitat ........................................... 48

3.1. Asch i la pressi grupal ...................................................................... 48
3.1.1. Normes en conflicte ................................................................ 50
3.1.2. Implicacions per a la dinmica de grups ................................ 50
3.2. Conformitat, conformisme i uniformitat.......................................... 51
3.3. Formar-se i conformar-se ................................................................... 52
3.4. Abast de la influncia de la majoria .................................................. 53
4. Influncia de la minoria: innovaci ............................................... 55

4.1. Majories i minories ............................................................................ 55
4.2. Conformitat o conversi ................................................................... 57
4.3. Caracterstiques de la minoria innovadora ....................................... 60
4.4. Resistncies a la influncia de la minoria.......................................... 63
4.5. Explicacions de la influncia ............................................................. 64
4.5.1. Models cognitius ..................................................................... 64
4.5.2. Models sociocognitius ............................................................. 66
4.6. Relacions de poder............................................................................. 67
5. Obedincia a lautoritat ..................................................................... 70

5.1. Lexperiment de Stanley Milgram ..................................................... 71
5.1.1. Les diferents condicions experimentals.................................. 73
5.1.2. Crtiques a lexperiment.......................................................... 75
5.1.3. Algunes rpliques experimentals ............................................ 77
5.2. Lindividu en una societat burocrtica.............................................. 77
5.2.1. Lexplicaci de Milgram .......................................................... 78
5.2.2. Extensions de lexplicaci de Milgram ................................... 80
5.2.3. Relacions de poder .................................................................. 82
5.3. La pres de Stanford .......................................................................... 84
5.3.1. Detalls de lexperiment ........................................................... 86
5.3.2. El joc dels rols ...................................................................... 87
5.4. Lindividu en una instituci total ..................................................... 88
5.5. Les possibilitats de la resistncia ....................................................... 90
Resum ........................................................................................................... 92
Propostes de reflexi ................................................................................ 95
Glossari......................................................................................................... 97
Referncies .................................................................................................. 97
Presentaci
En aquest mdul trobareu ms elements que us permetran de qestionar algu-

nes assumpcions que el sentit com i la psicologia han fet durant el segle xx.
El fet de saber que els processos psicolgics habitualment considerats bsics i
solament biolgics o individuals sn creats socialment i determinats per rela-
cions de poder s essencial per a comprendre lorganitzaci de la nostra socie-
tat, per a entendre algunes de les seves meravelles, per tamb, i sobretot,
algunes de les seves injustcies. El tema de la influncia s precisament un
daquests temes, en el qual les explicacions possibles oscillen entre una expli-
caci psicologista: pensar la influncia com una interacci entre persones amb
caracterstiques especials de personalitat (linfluenciador i linfluenciable); i
una explicaci social: la influncia s un procs que t lloc en una situaci de
caracterstiques especials, independentment de les caracterstiques de les per-
sones que hi sn presents.
Tot i que la psicologia social en conjunt hagi apostat per una explicaci que Recordeu...
posa mfasi en les caracterstiques de la situaci, aix no fa que el panorama
... les metfores del verns o la
sigui ntid. Les tensions entre els punts de vista diferents que la configuren fan plastilina i la noci dinextrica-
bilitat del que s psicolgic i
que sigui necessari entendre b el context en el qual es plantegen alguns dels del que s social sn en el punt
1 del mdul 1.
experiments i de les teories que veurem en aquest mdul. Per exemple no s
el mateix pensar la influncia des de la metfora de verns o la plastilina (des
de la noci dimpacte dels factors socials sobre un individu preexistent) que
des de la inextricabilitat dall psicolgic i social. No s el mateix intentar de
comprendre els fenmens dinfluncia social des de la idea que la psicologia
social s lestudi de com la presncia real o imaginria daltres persones afecta
la conducta de lindividu que des de la idea que la psicologia social estudia els
processos de creaci, canvi i manteniment de la realitat (individus inclosos).
La construcci social dels individus

Recordeu...
Que vivim en una societat individualista s un tpic com tants daltres. Si parlem des del
... en el punt 5.2. del mdul 2
sentit com, hi ha qui diu que hi ha societats ms individualistes que altres, i el que en-
teniu una definici de la con-
tenem tots s que es vol dir que hi ha societats en qu els individus sn ms egoistes que cepci dindividu que domina
en daltres, que es preocupen ms pel seu benefici que pel benestar dels altres. Aix fa que a Occident.
sigui possible dassistir a discussions de caf eternes sobre si ara som ms individualistes
que abans, o si als Estats Units sn ms individualistes que aqu. Sigui com sigui el fet s
que vivim en una societat individualista, per no en el sentit que esmentvem fins ara,
sin en el sentit, ms analtic, dafirmar que vivim en una societat formada per individus.
Aix us pot sonar com el descobriment de la sopa dall, per no ho s. Malgrat el que ens
pugui semblar, no sols no totes les societats humanes estan o han estat formades per in-
dividus, sin que a ms els individus tenen una existncia limitada en el temps en els
darrers dos-cents o tres-cents anys. Per el fet que no tothom tingui clar que lexistncia
dindividus s un fenomen histric i cultural, fa que sigui important dinsistir-hi.
Per aquestes raons el mdul constitueix un recorregut histric, organitzat te-

mticament, dels diferents plantejaments que lestudi de la influncia social
ha provocat. Un recorregut que permet de passar dentendre la influncia com
un procs negatiu que trepitja lindividu i coarta la seva llibertat, a veure la in-
fluncia com a inevitable, com el procs necessari per a esdevenir humans.
Altres tensions recorren tot el mdul. Per comenar una tensi terica: la
Recordeu que..
fractura entre psicologia social psicolgica i psicologia social sociolgica. s
... trobareu aquestes orientaci-
una fractura terica i metodolgica que no hem doblidar, ja que gran part dels ons en el punt 3 del mdul 1.
estudis que presentarem sn estudis generats des de la psicologia social psico-

lgica, encara que no nicament. Entendre b els estudis que trobareu descrits
en el mdul passa per entendre en quin marc teric sorgeixen. En general, tots
els estudis que trobareu estan inspirats per la psicologia de la Gestalt, que do-
nar lloc posteriorment a la psicologia cognitivista. Per si expliquem tot aix
s perqu en realitat el mdul est escrit des del punt de vista de la psicologia
social construccionista i aix podria contribuir a generar algunes confusions.
La ra s que vist des dara les explicacions dels mateixos autors dels primers
estudis sn incompletes, entre daltres raons per lomissi del paper dels fac-
tors histrics i culturals, una caracterstica habitual de la PSP. En aquest mdul
farem una tasca de reinterpretaci daquells treballs per a oferir una visi de
conjunt del problema i allunyar-nos dexplicacions causals simplistes per a
oferir-vos eines de comprensi, no sols dels fenmens en si, sin tamb dels
estudis que els tractaren en el seu moment.
Tamb hi ha una tensi poltica. No s el mateix pensar que la humanitat pot

canviar el seu dest que pensar que s inevitable que les coses siguin com sn.
La fractura entre progressisme i conservadorisme tamb divideix la psicologia.
Els conservadors prefereixen explicacions que legitimin la seva posici en la
societat i que garanteixin que les coses seguiran igual tota la vida. El progres-
sisme busca formes dentendre la realitat que justifiquin el que aquesta es pu-
gui canviar en benefici de noves formes dorganitzaci social. Fixeu-vos que
encara que vulguem oferir un tractament cientfic a aquestes qestions no po-
dem escapar dels efectes que provoquen les nostres explicacions (recordeu la
noci denlightenment presentada en el mdul 1). Per aquesta ra no s indife-
rent, per exemple, dexplicar que les persones obem a les autoritats per natu-
ralesa, perqu aix som les persones, que trobar una explicaci basada en els
factors histrics i culturals que les regulen.
Finalment hi ha una tensi dordre moral; si b totes ho sn, en aquest cas

s especialment important la dimensi moral i tica de lassumpte. Des del co-
menament de la seva existncia la psicologia social shavia preocupat per la
manipulaci dunes persones per part daltres, primer sota el nom de suggesti
i desprs dinfluncia. Des de la hipnosi i els estudis de masses, i continuar
amb els rumors i la propaganda. Per desprs de la Segona Guerra Mundial el
problema esdev especialment punyent. Com es podia explicar que milers de
persones es dediquessin a lextermini sistemtic de milions daltres persones?
Els estudis sobre influncia social parteixen sobretot daquesta darrera tensi.
Per acabar aquesta presentaci, noms ens falta dir-vos que lobjectiu general
Pregunta guia
del mdul s desconstruir la noci dindividu que fem servir des del sentit co-
La pregunta que orienta el m-
m. Aix ens permetr destablir els elements de comprensi dalguns dels dul s la segent: per qu actu-
comportaments que ms ens sorprenen en lsser hum. Per tal dassolir em tan sovint en contra de les
nostres creences?
aquest objectiu haureu de fer servir sobretot les preguntes-guia que apareixe-
ran al llarg de lexplicaci, com per exemple la que teniu aqu al costat.
Els processos a partir dels quals estudiarem les diferents modalitats din-
fluncia social sn la normalitzaci, s a dir, la creaci de normes soci-
als; la percepci, s a dir, la captaci i interpretaci dinformaci; la
conformitat, s a dir, la submissi de lindividu a la majoria; la innova-
ci, s a dir, la modificaci de les accions i els discursos de la majoria
per part duna minoria; i finalment, lobedincia, s a dir, lacceptaci
dordres que provenen daltres persones.
Introducci
En aquest punt de lassignatura ja heu sentit a parlar de la psicologia social

com a disciplina que s, de com shan transformat les seves preocupacions
inicials i les seves diferents definicions; us hem presentat tamb algunes te-
mtiques importants des del punt de vista de la psicologia social, per exem-
ple, com podem pensar la identitat de les persones, lorigen i el paper de
les nostres actituds a lhora denfrontar-nos al mn que ens envolta o el pa-
per del llenguatge. En aquest mdul de dos crdits reprendrem el que heu
aprs fins ara per a aplicar-ho a un dels temes estrella de lassignatura en
qualsevol pla destudis de psicologia: la influncia social, tamb anomena-
da influncia interpersonal.
Per abans de presentar aquesta noci, cal redefinir altra vegada qu s la

psicologia social, i no ser pas aquesta lltima vegada que aix passa; fins
ara, a banda del que us han explicat en el primer mdul, tamb us heu po-
gut imaginar la psicologia social com una psicologia de les relacions inter-
personals, com una psicologia dels grups, com una psicologia de la identitat
social o, fins i tot, com una psicologia de les creences i opinions; ara ens
interessa que us imagineu la psicologia social com una psicologia de les si-
tuacions.
La psicologia de les situacions
A priori us pot semblar estrany que les situacions puguin tenir una psicologia, per aix
penseu en lexemple segent: el nostre dia a dia consisteix a fer una srie daccions con-
secutives i passar duna a laltra sense parar. Ens llevem, ens dutxem, esmorzem, ens
transportem, treballem, dinem, militem, cantem, llegim, sopem, veiem la televisi, dor-
mim... Aquestes accions no tenen lloc en el buit sin que, com podeu intuir fcilment
mitjanant les imatges que us han vingut al cap mentre les llegeu, tenen un context, for-
men part dalguna de les situacions possibles amb les quals ens enfrontem cada dia. s
important que retingueu aquest concepte de situaci i que entengueu que va ms enll
del context fsic, i que tamb inclou el context social, s a dir, el que les accions signifi-
quen per a nosaltres i per a les altres persones. Per exemple, la presncia fsica duna taula
forma part de determinades situacions laborals, per tamb el significat de taula i les nor-
mes que regulen qu sha de fer en una taula i qu no sha de fer. Aix, doncs, els diversos
usos i costums de les relacions entre persones i taules formen part de la situaci i de la
seva definici.
Per tal dexecutar cadascuna de les accions que pot requerir una situaci do-
La definici...
nada, en primer lloc, cal que linterpretem, que lemmarquem en un context
... de la situaci s un dels con-
ms ampli i la doti duna srie de significats. Fer aix sanomena definir la si- ceptes ms importants que va
aportar lescola de Chicago, la
tuaci. Un cop la situaci est definida, ens hi podem moure amb gran como- qual treball en el marc teric
de linteraccionisme simblic.
ditat i fer tot el que sespera de nosaltres (i que nosaltres tamb esperem de
nosaltres mateixos) sense gaires dificultats.
bviament aquestes definicions no ens les inventem nosaltres sols,

sin que les compartim amb les altres persones que es troben amb no-
saltres en cada situaci, de manera que no som nosaltres qui definim la
situaci, sin que la definici, el senti que per a nosaltres t una situaci
s sempre el producte duna negociaci amb altres persones. El que en
ltima instncia determina la conducta final duna persona, contrria-
ment al que habitualment pensem, no s el que aquesta persona en ter-
mes individuals cregui o deixi de creure que ha de fer o que est b de
fer, sin la definici de la situaci de la qual parteix. La noci dinflu-
ncia interpersonal o social es refereix precisament als diferents proces-
sos implicats en la creaci daquestes definicions.
Una psicologia de les situacions ha de poder entendre no sols com es genera Un exemple...
una determinada situaci sin que ha de poder explicar perqu aquesta defi-
... relativament intranscendent
nici s capa de sobreposar-se a les opinions i creences diferents que puguin s com es defineix una situaci
de transport en autobs, i com
tenir les persones implicades en la situaci, de manera que aquestes aviat ad- sabem qu podem fer i qu no
podem fer en un autobs, per
quireixin un sentit del que s correcte o incorrecte de fer, dir o pensar en aque- podem aplicar el mateix con-
lla situaci. Per tant, la definici duna situaci comporta una moral, un sentit cepte per a entendre com es
genera una situaci de violn-
del que est b i del que est malament o del que s adequat i del que no, i cia domstica o la massacre
dun grup de civils en una
tamb un sentit de les accions pertinents, i de les habilitats requerides per a guerra.
efectuar-les en un context determinat.
Tot i que aquesta visi interaccionista del que sn les relacions interpersonals i
de les situacions en les quals es desenvolupen deixa un gran espai a lagncia
individual, ja que el resultat de la negociaci dependr de la implicaci de la
persona en aquesta, no perdeu de vista el fet que tant les relacions com les si-
tuacions, com fins i tot les mateixes persones que hi participen, sn creacions
histriques situades en una poca concreta i en un territori concret. Sn crea-
cions culturals i socials inserides en relacions de poder que limiten (i tamb
permeten, s clar) les definicions possibles. Aquest s el reajustament que pro-
posa la psicologia social construccionista a linteraccionisme simblic.
Us heu preguntat mai...?

A aquestes alades de lassignatura ja us deveu haver adonat que la no-
Per qu en general no us coleu
ci dindividu de sentit com, la que habitualment fem servir per a in- al tren, per qu calleu quan el
vostre cap us ho demana, per
terpretar i jutjar les accions de les altres persones, ha canviat. Si teniu qu accepteu un procs de se-
clar que all social i all psicolgic sn inextricables i que, per tant, in- lecci racista per a entrar a les
discoteques, per qu dineu per
dividu i societat no sn dos fenmens separables sin com a molt les Nadal amb la famlia en lloc de
quedar amb els amics, per qu
dues cares duna mateixa moneda, si teniu clar que la identitat mitjan- considereu que lecologia s
ant la qual lindividu es pensa ell mateix no s fixa ni immutable, sin una bona cosa o per qu a Ko-
sovo unes persones en maten
mltiple i emergent en les diferents situacions, si teniu clar que les opi- quaranta i les enterren en una
fossa comuna?
nions que les persones expressem no sn privades, invents particulars
de cadasc de nosaltres sin discursos ideolgics que circulen en les di-
ferents interaccions, aleshores us ser fcil dentendre que les accions
que fem cada dia sn sobretot un producte de la influncia social.
Imagineu-vos per un moment que sou a Barcelona, o a qualsevol ciutat amb

Curiositat
servei de transport pblic, i que voleu agafar lautobs nmero 9. Arribes a la
A Barcelona, no sacostuma a fer
parada i hi ha tres persones ms esperant. s culturalment lgic de pensar que cua a les parades dautobs, de
aquestes persones van davant vostre, per no sabeu si en realitat hi ha una cua manera que lordre de pujada a
lautobs s una interacci com-
o no nhi ha. Segons com us poseu, a quina distncia, en quin angle i en quina plexa de factors aleatoris (da-
vant de qui ha quedat la porta) i
direcci, generareu la impressi que hi ha una cua o que no nhi ha. Potser cvics (si hi ha gent gran o impe-
dida esperant). En canvi, aquests
aquesta primera distribuci de les persones s ms o menys atzarosa, per si la factors no tenen cap importn-
vostra presncia provoca lefecte que hi ha una lnia de persones, la persona cia en les parades dorigen de les
lnies dautobs, ja que en
segent que arribi a la parada interpretar que hi ha una cua i es posar darrere aquestes la norma s fer cua in-
dependentment dels proble-
vostre. Acabeu dassistir al naixement duna norma social en una situaci es- mes de mobilitat dels diferents
usuaris.
pecfica. Aquest procs sanomena en psicologia social normalitzaci. Les nor-
mes socials sn el primer mbit en el qual estudiarem la influncia social,
estudiarem qu sn, com es creen, i quin s el seu paper en la conformaci de
les conductes individuals.
Ser un porc no s una condici especialment agradable en la nostra societat,

especialment si un espera viure molts anys. Per... de qu estem parlant?
Duna persona o dun animal? B, de fet dambdues coses. Calen poques inte-
raccions desagradables entre dues persones perqu luna acabi convenuda
que laltre s un porc. No s fcil de deslligar percepci i pensament aix que
s molt probable que dara en endavant la persona-porc adquireixi per a laltra
persona algunes de les caracterstiques daquest animal, probablement un to
de pell rosat, unes orelles punxegudes, un to de veu excessivament agut, una
cua petita, i lemissi de diferents sorolls poc convenients. Bromes a part, a
poc a poc el nostre pensament es converteix en percepci i all que havia co-
menat essent un insult acaba adquirint tons dobjectivitat. Les successives in-
teraccions que tenim amb una persona (fins i tot amb nosaltres mateixos) van
encaminades a confirmar les nostres impressions, aix que una persona que ha
tingut un comportament fred en una situaci concreta t grans probabilitats
de provocar que considerem que s una persona freda. Si aix passa amb les
persones, ara imagineu-vos el que pot passar amb els objectes, els quals no es
poden ni defensar de les nostres interpretacions.
Recordeu
Un porc, ara lanimal, no s realment res ms que el conjunt dinterpretacions que Jerome Bruner...
que en fan les diferents persones que el perceben. Un carnisser no veu el ma- ... va mostrar com en nens i ne-
nes de vuit a deu anys la percep-
teix que un pags, el qual no veu el mateix que una persona de ciutat, el qual ci de la mida dunes
circumferncies variava segons
no veu el mateix que un musulm, el qual no veu el mateix que un zoleg. Un si eren de cartr o b si eren mo-
bileg musulm el pare del qual tenia una carnisseria el veuria de maneres di- nedes. Les monedes valien ms
i, per tant, eren ms grans.
ferents segons la situaci. La relaci entre la situaci i el que percebem ser el
motiu del punt que anomenarem factors socials en la percepci.
Habitualment...
... pensem que hi ha persones

No heu tingut mai la sensaci que era millor callar que no pas predicar en el ms conformistes que daltres, i
que si es t una personalitat forta
desert? Que s millor no dir res abans que posar-se en evidncia davant de tot- no ss conformista. Aquesta
hom? Molt sovint preferim no expressar la nostra opini sobre un tema si pen- creena del sentit com no t en
compte que hi ha situacions en
sem que la gent que ens envolta no est dacord. Ara b, amb aquesta actitud les quals som conformistes i situ-
acions en les quals no ho som.
el que fem s contribuir a la idea que la opini majoritria s una de sola i que
no hi ha divergncies. Si alguna altra persona pensa diferent probablement

tampoc expressar la seva creena si nosaltres no ho hem fet, ja que pensar
que s lnica persona que no pensa com la resta. Fins al punt que tots acabem
creient que vivim envoltats per una colla de conformistes. Lestudi de les con-
dicions i els efectes daquest fenomen sagrupa sota el ttol dinfluncia de la
majoria o conformitat. Per tal de no ser vistos com a diferents o de salvar una
relaci personal som fins i tot capaos de dir el contrari del que pensem. I si
no recordeu qu vau fer lltima vegada que la vostra parella us va dir que el
cam ms curt per a anar als cinemes Dorado Multiplex s de tota la vida pel
carrer Major, precisament quan anveu a veure aquella pellcula que va agra-
dar tant a tots els vostres amics menys a vosaltres.
La humanitat t coses admirables i daltres de pattiques, els dos ltims punts

En els ltims anys...
del mdul tracten un aspecte admirable i un de pattic de la naturalesa huma-
... a lEstat espanyol han mort
na. Comencem per ladmirable. s de destacar que en els ltims anys les coses una mitjana de seixanta dones
cada any en mans dels seus
han canviat i per a b. Hi ha un gran consens entorn de la necessitat de tenir
companys masculins. Les de-
cura del medi ambient i, encara que sigui amb alguns ensurts, la dona adqui- nncies per maltractament
ronden les vint mil anuals i se
reix els mateixos drets que lhome. Aquests dos fenmens generen situacions sospita que noms sn la pun-
ta de liceberg. De moment, el
que eren impensables fa pocs anys: empresaris detinguts per contaminar rius, canvi social noms es nota en
homes que tenen cura de nadons i dones que presideixen el Congrs i el Senat el fet que aquestes xifres ens
provoquen horror, potser al-
de lEstat espanyol. Malgrat que siguin anecdtics, la diferncia s que abans gn dia, sempre i quan hi hagi
qui continui lluitant activa-
no eren possibles ni tan sols anecdticament. Per el procs que ha perms ment, deixaran dexistir.
darribar en aquest punt, i que encara continua, ha estat llarg i difcil i ha im-
plicat lesfor personal de molta gent i lorganitzaci de centenars de collec-
tius darreu; i, tot i la magnitud dels canvis que hi ha hagut, han estat una
minoria les persones que han buscat els canvis activament i que, en definitiva,
els ha provocat. El procs mitjanant el qual una minoria pot provocar canvi
social, i pot generar un canvi dactituds, opinions, creences i discursos, i sub-
seqentment alguns canvis en el comportament, sestudia sota el nom de la
influncia de la minoria o innovaci.
B, i ara el cant pattic. Qui ms qui menys creu que lobedincia s necess- A causa de...
ria per al bon funcionament de la societat. Sobreviuria una empresa en el lliure
... la noci dobedincia degu-
mercat sense lobedincia dels seus treballadors? Seria possible lescolaritzaci da, milers de soldats shan es-
talviat al llarg daquest segle de
massiva de la poblaci infantil i juvenil sense que aquestes criatures obessin? respondre dels crims que havi-
en coms amb les seves mans.
Com sho faria la policia per a reprimir una manifestaci si lobedincia no fos
un valor? Sota lespantall de la funcionalitat i leficcia no dubtem a creure
que lobedincia s un mal necessari en una societat que no saguantaria si tot-
hom fes el que volgus. s clar que pensem que en tot cas lobedincia no ha
de ser cega, i que uns ciutadans amb esperit crtic podrien assumir perfecta-
ment que lobedincia s necessria per noms fins a cert punt. Per quin s
aquest punt? Quins sn els lmits de lobedincia? Lltim punt del mdul va
dirigit a aprofundir en la comprensi de lorigen, el manteniment i les conse-
qncies dels processos dobedincia a lautoritat en la nostra societat.
Objectius
Els objectius que us proposa aquest mdul consisteixen a aconseguir que una ve-
gada els hagueu estudiat i nhagueu elaborat els continguts, sigueu capaos de:
1. Descriure els processos principals de la influncia social.
2. Comprendre els conceptes principals vinculats a lestudi de la influncia

social.
3. Distingir entre explicacions individualistes, interaccionistes i construccio-

nistes de la influncia.
4. Identificar el paper de la noci vigent dindividu en lexplicaci dels pro-

cessos dinfluncia social.
5. Reconixer els processos de construcci dindividus en la nostra societat.
6. Proporcionar elements dinterpretaci psicosocials als processos que estu-

diareu al llarg de la carrera.
7. Fer servir les reflexions que teniu en els mduls en lanlisi de situacions
quotidianes.
s molt recomanable que no els perdeu de vista, i que si cal en moments de

dubte hi retorneu per a tornar a trobar el fil.
1. El procs de normalitzaci
Les relacions entre les persones certament tenen un grau important de formalit-
Vigileu de...
zaci. No podem tractar de qualsevol manera a qualsevol persona, no sols pel
... no confondre la noci de nor-
que fa als tractaments gramaticals (vos, vost i tu) sin tamb pel que fa a les malitzaci de la psicologia social
coses que podem fer o deixar de fer, dir o deixar de dir als altres. Les lleis dels amb la de normalitzaci entesa
com a retorn a la normalitat que
estats moderns sn una forma important de regulaci daquestes relacions i, de saplica, per exemple, en el cas
de la normalitzaci lingstica.
fet, estableixen tot un seguit de penalitzacions per a aquells que no les complei-
xen. Per les lleis, els codis o els reglaments no sn lnica manera de regular el
comportament de les persones. De fet, haurem de dir que no sn ni tan sols la
ms important. En aquest apartat anomenarem normalitzaci al procs de crea-
ci de les normes que regulen la conducta, la percepci, el pensament o els de-
sitjos de les persones en una situaci concreta. La normalitzaci s un concepte
que sha fet servir per a explicar la uniformitat present en la societat. Els costums
i les tradicions, les regles i els valors i, fins i tot, les modes, sn exemples de nor-
mes que indiquen a les persones quina s la conducta adequada en una situaci
determinada. En general podem dir que qualsevol criteri de comportament que
estigui normalitzat com a conseqncia que s duna interacci entre individus
s un cas concret de norma social (Sherif, 1936).
1.1. Les normes socials
En principi no s gaire difcil de pensar en qualsevol situaci i detectar-ne les Trencament

normes que la regulen. Laeroport, el carrer o una autopista, un sopar de Nadal dexpectatives
o un dinar de cada dia, un bar o una discoteca, un casament, una venda o una Quantes vegades no ens hem
sorprs de les nostres mateixes
compra, un enterrament, passejar el gos o b fer lamor sn situacions dife- reaccions! Pronunciar la frase
rents en les quals una srie de normes constrenyen les possibilitats dacci de mai mhagus esperat que re-
accionaria aix s ms habitual
les persones, tot i que alhora tamb les permeten. del que sembla.
Les normes socials es poden considerar les obligacions que tenen les
persones en una situaci, per tamb les expectatives que aquestes per-
sones tenen sobre quin ser el comportament de les altres persones i so-
bre el seu mateix comportament.
Vegem-ne algunes definicions:
En primer lloc, una definici que posa lmfasi en la desitjabilitat dels compor-
taments regulats per les normes en un context determinat:
Las normas son principios sociales que regulan la accin de los individuos al interior de un
sistema, indicando qu acciones son deseables y cuales no en cada papel y situacin concretas.
I. Martn-Bar (1983). Accin e ideologa (pg. 312). San Salvador: UCA.

La definici segent remarca el fet que es tracta dexpectatives, per tamb ens
recorda que la definici de la normalitat est ntimament lligada al concepte
de norma social:
Reglas para la conducta aceptada y esperada. Las normas prescriben la conducta apropia-
da. (En un sentido diferente de la palabra, las normas tambin describen lo que la ma-
yora de los dems hacen lo que es normal).
Myers, D.G. (1995). Psicologa Social (pg. 190). Mxico D.F.: McGraw-Hill.
I finalment, Erving Goffman ens recorda no sols que les normes es troben re-
gulades per sancions i recompenses, sin que a ms estan lligades a la identitat
de les persones.
Una norma social es el tipo de gua de accin que se ve apoyada por sanciones sociales,
negativas que establecen penas por la infraccin y positivas que establecen recompensas
por el cumplimiento ejemplar. No se pretende que el significado de esas recompensas y
esas penas resida en su valor intrnseco, sustantivo, sino en lo que proclaman acerca de
la condicin moral del actor.
Goffman, E. (1979). Relaciones en pblico (pg. 108). Madrid: Alianza.
A continuaci desgranarem les implicacions que contenen aquestes definici-

ons, i tamb altres punts remarcables de la noci de norma social.
1.1.1. Algunes distincions possibles
Erving Goffman en el seu llibre Relaciones en pblico (1963) comenta algunes

de les distincions que podem establir entre les normes a manera de possible
classificaci.
a) Podem distingir entre prescripcions, s a dir, obligacions, com per exem-

ple aplaudir al final dun espectacle, i proscripcions, s a dir, prohibicions,
com per exemple parlar a un desconegut a menys de 20 cm de la seva cara.
b) Els principis sn normes a les quals es reconeix un valor intrnsec, com per
exemple el fams precepte de No matars; en canvi, les convencions sn
normes sense cap valor especial excepte pel fet que sn tils per a la fludesa
de la vida quotidiana, per exemple esperar que el nostre interlocutor faci una
pausa abans de reprendre el torn de paraula.
c) Tamb es pot establir una distinci entre les normes que s previsible que
la gent acompleixi ms o menys i les que ning no acomplir encara que sigui
desitjable daproximar-shi. Goffman anomena les primeres ordres i les sego-
nes normes. Per exemple, s desperar que tots els habitants dun pas occiden-
tal aprenguin a llegir i a escriure (aquest s lordre social), per no s desperar
que ning no acompleixi lideal (la norma) de bellesa occidental.
d) Tamb s possible de distingir entre normes substantives i normes rituals.

Les primeres regulen directament els assumptes de valor, i les segones ho fan
indirectament; sn les cerimnies, els rituals, les expressions, etc.
e) Finalment distingeix entre drets, quan qui ha dacomplir la norma aix ho

desitja, i deures, quan qui lha dacomplir no ho desitja especialment.
Linters daquestes distincions no s tant la classificaci en si com el fet dex-

plicar la varietat dmbits als quals es pot aplicar el concepte de norma social.
1.1.2. Normes implcites i explcites
Probablement podrem buscar altres classificacions possibles, per sens dubte

la distinci ms comuna s la que fan la majoria dautors, i Goffman tamb,
entre normes explcites i normes implcites, tamb anomenades normes for-
mals i normes informals, respectivament.
La distinci s sobretot en termes de conscincia, s a dir, si les persones im-

plicades en el seu seguiment sn conscients que segueixen una norma o no ho
sn. Les normes explcites sn aquelles normes que sabem que ho sn, que so-
vint, encara que no sempre, estan recollides en codis, lleis o reglaments o fins
i tot en manuals de civisme, urbanisme i bona educaci. Sn tamb les normes
que ens han transms oralment en frases de lestil nen, aix no es fa o ne-
na, aix no es toca, o faci el favor dapartar-se que no veu que dificulta el
trnsit?.
En canvi, les normes implcites tenen la remarcable caracterstica de passar

Letnometodologia
desapercebudes, fins i tot, per al que les acompleix. En general, no sabem que
Letnometodologia s lestudi
sn normes, i per descomptat no estan escrites enlloc. Estudis daquesta mena dels mtodes que la gent fa ser-
de normes els trobem en els treballs ja clssics de Garfinkel (1967), el fundador vir en la seva vida quotidiana
perqu aquesta flueixi cmoda-
de letnometodologia, i dErving Goffman (1959) sobre la presentaci dun ment, s a dir, que funcioni.
mateix. Molts altres autors tamb han explorat aquesta mena de normes, com
per exemple Stanley Milgram (1992).
Lascensor
Normes daquesta mena sn, per exemple, les que regulen les accions de les persones en
un ascensor. Algunes sn generals de tots els ascensors i daltres sn especfiques segons
si lascensor s dun habitatge o dun edifici doficines, si es troba en una ciutat gran o en
un poble petit, etc. Per exemple, el silenci s la norma principal. En un ascensor s desit-
jable estar callat; tot i aix aquesta norma pot xocar amb una altra que promogui la co-
municaci entre persones. Quan aix passa, la norma que succeeix a la del silenci s la
de parlar del tema ms neutre i amb menys implicacions personals possibles, s a dir, del
temps que fa. Si es mant el silenci, trobem tamb altres normes com per exemple no mi-
rar directament les altres persones i, per tant, evitar el contacte ocular i en tot cas mirar
les parets de lascensor, els llums, el mirall (no gaire perqu no fos cas que els altres pen-
sessin que som uns presumits o que els mirem mitjanant el mirall) o llegir-se per milio-
nsima vegada les instruccions ds i les limitacions de persones i pes. Si s possible, cal
deixar el mxim despai possible entre persones i evitar qualsevol contacte fsic; si aix
no s possible cal expressar clarament encara que no verbalment, la incomoditat que ens
provoca tal situaci.
Els exemples anteriors sn exemples de normes implcites, altres normes ex-

plcites poden ser el fet de no fumar, el fet que els menors no viatgin sols o el
fet de saludar-se en entrar a lascensor. Qualsevol situaci est regulada per
una combinaci de normes explcites i implcites.
Lectures
Un bon exercici de psicologia social s pensar una situaci i trobar les complementries
normes socials que la regulen. Una manera de fer-ho s trencar la norma Per a dominar el concepte de
norma social implcita sn
de la qual sospiteu lexistncia, encara que aix no est exempt de riscos
molt recomanables les obres
personals. segents: Goffman, E. (1979).
Relaciones en pblico. Madrid:
Alianza; i Garfinkel, H. (1984).
Studies in Ethnomethodology
(ed. original 1967). Oxford:
Un dels efectes de fer lexercici anterior s adonar-se que la distinci entre quan Blackwell.
una norma s explcita i implcita no s clara. Hi ha normes que ens poden venir
de seguida al cap i de les quals es fcil de recordar quan, com i qui ens les va
ensenyar, daltres sn ms difcils de veure, algunes podien haver estat explcites
i ara ja no perqu les hem automatitzat tant que no sabem ni quan les vam
aprendre. En realitat podrem dir que les normes es poden situar en un continu
de ms implcites a menys, o de ms explcites a menys, com vulgueu. Una nor-
ma fins ara implcita pot passar de cop a ser explcita quan alg la viola.
1.1.3. El trencament de les normes
Les sancions socials pel trencament duna norma sn normes sobre normes,
s a dir, que sn normes que regulen el compliment i lincompliment de les
normes. Les sancions es poden dividir en formals i informals segons quina si-
gui la mena de norma que es trenca. El trencament dun norma explcita com-
porta laplicaci de sancions clares de les quals es pressuposa el coneixement
general. En general, a ms, no sn les persones implicades en la situaci les
que apliquen aquestes sancions sin un organisme competent. Duna altra
banda, el trencament duna norma implcita comporta unes sancions comple-
tament diferents.
Les sancions informals sn aplicades directament per les altres persones impli-
cades en la situaci o fins i tot per un mateix. La burla, el ridcul, lallament,
els insults i les amenaces sn les ms bvies, per tamb hi ha les que saplica
un mateix com per exemple la vergonya i el rubor, el silenci i la submissi, bai-
xar el cap i no mirar enrere. En general assimilem la noci de sanci informal
a la de pressi grupal. La pressi del grup va sobretot encaminada a recordar
que el fet de pertnyer al grup implica el respecte a les normes del grup i que
qualsevol persona que no les respecti ser excls del grup i qualificat de dife-
rent, anormal o desviat.
Lascensor
Ms val que no proveu de trencar les normes de lascensor de casa vostra per a veure qu pas-
sa, si no voleu haver de donar massa explicacions, i sobretot si particularment no us ve de
gust que la majoria de vens no us dirigeixin ms la paraula o defugin la vostra presncia.
1.1.4. La normalitat
La connexi entre les nocions de normalitat i de norma social s directa. En una

En canvi...
societat com la nostra de la qual pensem que est formada per individus que
... les normes formals no estan
poden actuar pel seu compte i als quals pressuposem lliures, esdev impres- tan vinculades a la noci de
normalitat precisament perqu
cindible preveure la conducta dels altres. Per aix la noci de normalitat t sn explcites. En general, el
seu no compliment s indici de
tanta fora; tots aspirem a ser considerats normals en tot cas qualsevol carac- rebellia, per no pas danor-
terstica personal que ens faci ser individuals no pot excedir els marges de la malitat.
normalitat. s normal qui acompleix les normes implcites i no ho s qui no

les acompleix.
La violaci duna norma implcita, per exemple, per la falta de reconeixe-

ment de la seva presncia, provoca moments difcils i extremadament com-
promesos. Si tenim sort noms sens qualificar com a persones amb poca
habilitat social, per la sanci pot ser ms greu, perqu com esmenta Gof-
fman, s tot el carcter moral de lactor qui est implicat en la situaci i, per
tant, la seva identitat queda qestionada. Aquell que trenca una norma s
ms fcilment caracteritzat com una persona imprevisible, poc fiable, immo-
ral i, en els casos ms greus, anormal. Un error daquest estil, encara que sigui
a causa dalguna ambigitat de la situaci, s fcilment atribut a una defici-
ncia en la personalitat i, per tant, a una caracterstica difcilment modifica-
ble de la persona.
1.1.5. Lordre social
Com hem vist en la primera definici les normes sn principis actius a linte-
Pregunta guia
rior dun sistema. La noci de norma social est fortament impregnada daques-
Fixeu-vos en les metfores que
ta idea que les normes estan organitzades i que, de fet, pertanyen a un marc es fan servir per a parlar de la
societat. No sn arbritries ni
social ms extens que el de la mateixa situaci. No podem desvincular les si- accidentals, tamb reflecteixen
els valors socials dominants.
tuacions, ni les seves definicions possibles, ni, per tant, les normes que les re-
Quins valors creieu que reflec-
gulen de la histria de la societat en la qual t lloc aquesta situaci. Les normes teix la metfora de la maquin-
ria social? I la de lorganisme
socials sn mecanismes de control social que garanteixen que la mquina so- social? Creieu que tenen els
mateixos efectes?
cial o lorganisme social funcioni eficament.
Les normes socials estan organitzades en codis o sistemes de normes (tant les
explcites com les implcites). Tota norma t un context ds en la qual s per-
tinent, i est relacionada amb daltres normes a les quals fa referncia o de les
quals depn. Podem pensar fcilment que hi ha una jerarquia de normes que
ens indica quines sn ms bsiques i quines ms convencionals, quines sn
imprescindibles per a garantir un ordre social determinat i quines sn ms f-
cilment modificables ja que no provoquen canvis essencials en el sistema. Les
normes estan indissolublement lligades als valors, i la gravetat de la sanci per
la seva transgressi s un indici daquests valors.
Lascensor
Els exemples anteriors de les normes presents en una situaci tan aparentment innocent
com la dun viatge en ascensor, reflecteixen i construeixen alhora el que significa la inti-
mitat en la nostra societat, distingeixen els espais pblics dels privats, regulen la relaci en-
tre lindividu autnom i la collectivitat. Indiquen que hi ha una tensi que cal resoldre
normativament entre un espai collectiu limitat que anulla la disponibilitat despai perso-
nal que qualsevol individu considera seu. Lascensor de lhabitatge s un moment de trn-
sit, una frontera entre all pblic i all privat que remarca la noci de propietat privada i
la caracterstica de lindividu modern com a possedor o propietari de bns, espais i mo-
ments, dels quals ning no pot disposar sense la seva autoritzaci expressa.
La noci de norma social ens permet dentendre perqu el lligam entre lindivi-
Per a entendre...
du i societat s inextricable, all que la persona s no es pot separar de les nor-
... com el rol marca la identitat
mes que regulen les situacions en les quals es troba. La noci de rol social de la penseu en les diferents normes
que han de complir homes i do-
qual heu sentit a parlar en el mdul 2 reflecteix precisament aix: quin s el con- nes en la nostra societat i com
junt de normes que es troba associat a una determinada posici o estatus social. aix condiciona les possibilitats
de ser.
Ambdues nocions ens ajuden a veure com all que s normal o anormal depn
de les normes socials instaurades en una societat determinada i no pas de va-
lors abstractes definits per especialistes (en la nostra societat els psiclegs).
1.1.6. Restricci o possibilitat?
La noci de norma social permet dentendre per qu la societat funciona amb

relativa fludesa, com s que la multitud dinteraccions personals de cada dia
no es converteix en una multitud semblant de conflictes interpersonals. Per
aix les normes socials si b restringeixen les possibles accions de les persones
tamb alhora permeten que aquestes tinguin lloc, i ofereixen un context rela-
tivament flexible. I s que les normes no regulen tots els mbits de la vida quo-
tidiana, ofereixen marges a la diversitat en rees poc importants o b dins els
lmits dall acceptable (Martn Bar, 1983).
Daltra banda, s una noci que ens explica perqu som capaos dadaptar-nos
rpidament a situacions no familiars per a nosaltres tan sols observant la con-
ducta de les altres persones. Per no solament aix, sin que remarcar el fet
que la majoria dels nostres comportaments t un origen social ens permet de
pensar que aquests no vnen dalguna entitat exterior al mateix sser hum,
Du o la mare naturalesa, sin que sn productes de la interacci entre perso-
nes; encara que la majoria de normes siguin implcites i no sapiguem que hi
sn, podem canviar-les des del moment en qu un trencament ens permeti
didentificar-les i plantejar-nos la seva validesa.
1.2. La creaci de normes
Del punt anterior es desprn que les normes neixen en situacions concretes
histricament contextualitzades, creixen i sexpandeixen a daltres situacions
o moments i que finalment moren quan ja no es fan servir ms.
En aquest punt veurem alguns exemples de com neixen les normes socials que
ens ajudaran a entendre una mica ms el concepte i tamb les seves implicacions.
1.2.1. Normes de percepci
Lany 1936 Muzafer Sherif ide un experiment per a veure com es generen les
normes socials. El punt de partida era la hiptesi que les normes socials can-
vien quan ens trobem en situacions socials inestables. Quan la confusi i la
incertesa sorgeixen perqu les antigues normes ja no serveixen, aleshores sen
creen de noves. Sherif pens a aprofitar lefecte autocintic com a prototip de
situaci en la qual la persona no t referncies.
Lefecte autocintic
Aquest efecte s prou conegut pels astrnoms, que en pateixen les conseqncies. Es produ-
eix sempre que percebem un objecte llumins i ens manquen les referncies espacials per a
situar-lo respecte a la nostra posici en lespai. En aquestes condicions lobjecte llumins
sembla que es mogui errticament en qualsevol direcci tot i estar realment immbil.
Lexperiment va consistir a situar una persona en una cambra fosca al fons de

la qual hi havia una llum immbil; com que el subjecte no tenia cap punt de
referncia, al cap duns instants la llum aparentment comenava a moures.
All que lexperimentador demanava era quina distncia recorria aquella
llum. A cada persona se li presentava la llum cent vegades i el que es va obser-
var s que al cap duns quants assajos la persona establia un rang i un punt
dins aquest rang. A partir de lestabliment daquesta norma peculiar de cadas-
c, tots els judicis subseqents que les persones efectuaven eren segons aques-
ta norma particular. En dues sries ms, de cent avaluacions cadascuna, es va
mostrar que la persona mantenia consistentment els primers judicis. s a dir,
que si la persona veia la llum moures unes tres polzades cada vegada, es
mantenia aquesta distncia fins al final. Podrem dir que la persona genera en
aquestes condicions una norma individual de percepci. Com que en realitat la
llum no es movia, les diferncies individuals foren considerables, des de qui
mantenia que la llum quasi b no es movia (0,5 polzades) fins al que la veia
moures 10 polzades. Altres experiments posteriors han mostrat que lefecte
autocintic pot generar apreciacions que van des de qui no la veu moures fins
a qui la veu desplaar-se diversos metres passant pels que noms es mou al-
guns centmetres.
Sembla, doncs, que en situacions dambigitat les persones tenen tendncia a

ordenar lentorn i a percebre regularitats i, fins i tot quan aquestes sn inexis-
tents, a inventar-se-les. A ning no se li escapa que una situaci tan artificial
i tan particular no pot ser generalitzable a la vida quotidiana duna persona. I
s ben cert, quan sin una persona es troba sola a lhora demetre judicis sobre
situacions ambiges o poc clares? De fet, en aquestes situacions busquem ac-
tivament lopini dels altres. I aquesta va ser la fase segent de lexperiment,
posar la persona en una situaci de grup.
Sherif va crear quatre grups de dues persones i quatre grups de tres persones
que ja havien passat per la primera fase i que, per tant, ja tenien una norma
individual de percepci creada. I va repetir els assajos. El que va passar s que
en la situaci de grup les persones parlaven entre elles, com era desperar, i se-
guidament modificaven el seu judici previ, cosa que ja no era tan esperable. De
manera que davant la creena que la llum es movia igual per a totes dues o
totes tres les persones es veien obligades a modificar el seu judici previ indivi-
dual i adaptar-lo a la percepci de laltre. En tres sries dassajos les persones
van convergir i van crear una norma de grup. s a dir, que van comenar a veu-
re que la llum es movia com la resta del grup i no pas com la veien en els as-
sajos individuals. Ara faltava saber si efectivament hi veien diferent o si
noms es conformaven amb la opini del grup.
Aleshores Sherif va crear vuit grups ms, de dues i tres persones que no havien
participat en cap sessi prvia i en lloc de fer-los passar primer per les sessions
individuals els va posar directament en la sessi de grup. Ja des de la primera
srie de judicis les persones es van posar dacord en un rang determinat i en
cap cas van sorgir diferncies individuals. Desprs de tres sries de grup, es va
posar aquestes persones en una situaci individual; si en aquesta sessi les per-
sones shaguessin conformat al grup, s on haurien dhaver aparegut difern-
cies individuals. Per no va ser pas aix, les persones van continuar mantenint
la norma de grup en els judicis individuals.
En les dues figures de la pgina segent podeu constatar levoluci dels judicis
en cadascun dels grups.
En paraules del mateix Sherif,
La base psicolgica de las normas sociales establecidas, tales como estereotipos, modas,
convenciones, costumbres y valores, reside en la formacin de marcos comunes de refe-
rencia como producto del contacto de individuos. Una vez que tales marcos de referencia
quedan establecidos e incorporados al individuo pasan a ser importantes factores en la
determinacin o modificacin de sus reacciones, frente a las situaciones que afrontarn,
ms tarde, sociales, e incluso en ocasiones no sociales, especialmente si el campo de es-
timulacin no est bien estructurado.
Sherif, M. (1936). Las influencias del grupo en la formacin de normas y actitudes. A:

J.R. Torregrosa; E. Crespo (1984). Estudios bsicos de Psicologa Social (pg. 344). Barcelona:
Hora.
Per a explicar aquests resultats entre daltres, Leon Festinger propos, el

De totes maneres...
1954, la teoria de la comparaci social, de la qual ja heu sentit a parlar en els
... fins i tot les proves ms cien-
altres mduls. Segons lautor de la teoria calia explicar quins processos gene- tfiques no sn altra cosa que
consensos de grups de perso-
ren uniformitat en el si dels diferents grups socials. La qesti de partida s nes entorn del que es considera
que hi ha temes sobre els quals s ms fcil estar segur que daltres. Si una una prova vlida i del que no.
La seva objectivitat s noms
persona no est segura de la mida duna rajola agafa un metre i sacaba el un consens entre grups de
persones autoritzades.
problema. En canvi, si dubta de si un professor s un bon professor o no, no
t cap metre pedaggic a m. Lnica cosa que t a m sn els altres estu-
diants. En aquest cas la creena en la validesa de les prpies opinions no-
ms pot venir donada per les altres persones. De fet, la majoria de temes
rellevants de la vida social sn ms daquesta segona mena que no pas dels
primers, s a dir, que en general no tenim proves de la majoria de temes
que ens importen.
Resultats dels 16 grups de dues i tres persones en lexperiment de lefecte autocintic. Cada ratlla representa un subjecte. Leix vertical sn les polzades que recorre la llum segons
el subjecte i leix horitzontal sn les diferents sessions individuals o de grup.
La teoria de la comparaci social postula que les persones necessitem avaluar

les nostres opinions i les nostres habilitats, i que si no hi ha artefactes dispo-
nibles per a comprovar-ne la validesa les persones comencem un procs de
comparaci amb les daltres persones per tal de tenir-ne alguna certesa. Com
veureu en el punt 3 daquest mdul, la prctica daquesta mena de compara-
cions s tan habitual que fins i tot en el cas de dilemes suposadament obvis
tenim tendncia a confiar ms en els altres per a saber qu hem de dir, fer,
pensar o fins i tot en el que hem de veure, que no pas en els nostres propis
ulls.
s clar que les comparacions no sn a latzar, sin que tendim a fer-les amb
persones que considerem que sn semblants a nosaltres. Com ms semblan-
a percebem o imaginem amb laltra persona, ms confiem en ella per a ava-
luar els nostres judicis. La necessitat dassegurar que aquestes comparacions
siguin fiables es tradueix en una tendncia a voler assemblar-nos ms als al-
tres i al fet que els altres sassemblin ms a nosaltres i, per tant, en un incre-
Si penseu en...
ment de la uniformitat grupal.
... el fet que pertanyem a molts
grups diferents, podeu copsar
la complexitat en la qual ens
Una de les evolucions daquesta teoria s la teoria de la categoritzaci social que movem a lhora de gestionar
les mltiples categoritzacions i
heu vist en el mdul 2. La comparaci amb daltres persones acaba essent un comparacions que fem diria-
element essencial per a avaluar-nos a nosaltres mateixos, per no tindr el ma- ment.
teix resultat si es fa amb persones del nostre grup o dun altre grup. En general,
tendim a percebrens com a ms similars a les persones del nostre grup i con-
fiem ms en ells per a saber qu fer o pensar en una situaci donada. Per aix
mateix fem servir les comparacions amb gent daltres grups, per a garantir-nos
una identitat social positiva. Laltre no s mai una referncia adequada per
a validar les nostres creences.
La definici de la situaci s un element bsic per a decidir quines comparacions

sn pertinents i quines categories socials sn les que cal activar en una situaci
concreta; daqu que la identitat sigui emergent a les diferents situacions i, per
tant, mltiple.
El cercle es tanca: negociem amb els altres les normes adequades mitjanant
comparacions socials diverses, basades en les categories socials que hem cre-
at. Lacord amb els altres ens fa ms semblants als membres del nostre grup
i ms diferents als dels altres grups, accentuem la percepci de diferncies i
alhora creem aquestes diferncies. Monitoritzem les persones del nostre grup
per a saber si actuem correctament i alhora som exemples per a aquestes ma-
teixes persones. La nostra identitat, el que pensem que som, s el resultat
daquestes comparacions.
1.2.2. Normes de responsabilitat
Vegem altres exemples de naixement de normes socials en contextos grupals.
Una situaci demergncia
Els casos demergncies sn situacions particularment ambiges. La percepci del perill

per a un mateix o per als altres no s gens clara normalment, i el fet que siguin situacions
excepcionals dificulta encara ms que hi hagi pautes o normes establertes. En aquestes
circumstncies cerquem elements que ens donin pistes. I habitualment el que fem s mi-
rar qu fan els altres. La definici de la situaci i de les normes que hi imperen seran ales-
hores determinants per tal de saber qu fer. Diversos estudis de psicologia social intenten
dexplicar sobre la base del concepte de norma social algunes situacions particulars com
poden ser els avalots al carrer (Reicher, 1987) o b la passivitat davant duna emergncia
(Latan i Darley, 1970).
Un esdeveniment que va passar als Estats Units a final dels seixanta va commo-
cionar gran part de lopini pblica del pas. Una noia, Kitty Genovese va ser
apallissada durant trenta-cinc llargs minuts davant dalmenys trenta-vuit perso-
nes que sho miraven de casa estant. Ning no va fer res per a ajudar-la: ning
no va sortir al carrer, ning no va telefonar la policia fins que ja va ser morta.

Esdeveniments com aquest no sn tan infreqents; el 1994 una nena es va ofe-
gar davant duna multitud de banyistes en un llac holands, el 1999 una estu-
diant de la UAB mor assassinada en un carrer del barri barcelon de Grcia sense
que ning aviss la policia, tot i que sen sentien els crits. Per no cal anar ms
lluny, qualsevol habitant duna gran ciutat sap que no es pot aturar a preguntar
si es necessita la seva ajuda cada vegada que veu alg estirat a terra.
Hi ha una norma explcita que diu que si alg necessita la nostra ajuda lhi
hem doferir, per tots ens podem imaginar un gran nombre de condicionants
que poden fer que no loferim. Latan i Rodin, el 1969, efectuaren lexperi-
ment segent: primer, posaven una persona en una sala i marxaven amb qual-
sevol excusa. Mentre els experimentadors eren fora, la persona sentia al
despatx del costat una senyora que senfilava en una cadira, que queia a terra
i que es queixava de dolor. Un 70% de les persones que estaven soles saixeca-
ven i sortien per a oferir la seva ajuda. Per quan eren dues persones a la sala
noms en un 40% de les ocasions alg intervenia. Si daquestes dues persones,
una era un cmplice de lexperimentador que tenia instruccions de no aixecar-
se, lajuda davallava fins al 7%.
Aix es pot interpretar com una mostra que en una societat individualista la
responsabilitat s un element que es pot dividir entre el nmero de persones
presents (cada persona atribueix a laltre la responsabilitat dactuar) i que, per
tant, com ms persones siguin presents en una situaci de necessitat menys
probabilitats hi ha que alg ofereixi la seva ajuda. Per tamb mostra que sem-
pre estem pendents de saber qu faran els altres. Una situaci com la descrita
mostra el naixement duna norma, dmbit restringit, en alguns casos la daju-
dar i en daltres la de no ajudar. La conclusi ms important s que el paper
de les normes implcites sempre va per endavant del de les normes explcites;
davant de la norma explcita dajudar a qui ho necessita, primer simposa sa-
ber quina s la norma de la situaci.
1.2.3. Normes en uns avalots
Els disturbis en el carrer sn qualificats habitualment per la premsa com una

mostra de la irracionalitat dalguns ciutadans, especialment si sn joves o
membres de minories tniques. El que no acostumen a pensar els periodistes
s que potser el comportament en uns avalots no s tan irracional sin que t
les seves normes. Unes normes que no vnen imposades per una minoria de
manipuladors provocadors sin que sorgeixen en la situaci mateixa.
Steve Reicher, un psicleg social angls, va dedicar una recerca a analitzar

els avalots que hi va haver el 1980 al barri de St. Pauls de la ciutat de Bristol.
Lanlisi de les notcies dels mitjans de comunicaci, dels informes oficials
sobre els fets, de fotografies i dentrevistes als participants en els avalots i

tamb a daltres habitants del barri va mostrar un panorama molt diferent
de la suposada irracionalitat i fria de les masses. Durant els fets es van cre-
ar una srie de normes. La ms important va ser la que va distingir entre la
comunitat de St. Pauls i els estranys a la comunitat. Com passa en altres ca-
sos, nicament els bancs i la policia, smbols de poder, van ser atacats. Les
botigues que van ser saquejades noms van ser les que pertanyien a perso-
nes de fora del barri, i on sobretot comprava gent tamb de fora del barri,
ats que el poder adquisitiu de la gent del barri era fora baix. Cap propietat
privada de gent de la comunitat ni cap persona privada va ser atacada
collectivament.
Tot va comenar sense que es necessits cap lder, ni ning en especial va ini-
ciar els esdeveniments. Una batuda antidrogues de la policia va ser el desenca-
denant del que es va considerar una provocaci cap a la comunitat. Les
normes van sorgir a mesura que els fets se succeen. Per exemple, un entrevis-
tat comenta: alg va cridar de cop el banc i un cop all es van llanar pedres
grosses i totxanes... Va ser una reacci completament espontnia. (Reicher,
1987). s important de notar que si alg hagus cridat el quiosc ning no li
hagus fet cas; de fet, algunes pedres allades que van caure en finestres no
autoritzades no van ser seguides per ning, i que quan es va trencar una fi-
nestra dun autobs tampoc.
1.3. Una polmica: qu sn les normes socials?
Tot i la seva importncia, el concepte de norma planteja alguns problemes so-

bre la seva realitat. s a dir, que si ens fem la pregunta Qu sn les normes
socials? no trobarem una resposta fcil.
Si recordeu les definicions que us hem posat al principi del mdul, les normes
acaben essent definides mitjanant ls de sinnims, per exemple, les normes
sn guies, o principis, o regles, etc., la qual cosa s una estratgia de definici
poc aclaridora i sobretot tautolgica. De fet, les dificultats principals que plan-
teja el concepte s que s un concepte creat post hoc. La cosa va aix: percebem
una regularitat en les conductes de les persones i pensem que algun principi
les deu unificar; a partir daqu pensem en lexistncia de normes. bviament,
les normes no es poden observar, lnica cosa que en podem veure sn les se-
ves conseqncies. Per, s clar que la causa de la uniformitat de comporta-
ments podria ser una altra.
Pensarem a continuaci algunes de les possibilitats que la psicologia, la socio-

logia i la lingstica ens ofereixen.
1.3.1. Les normes a dins i a fora
a) Dins lindividu
Ning no dubta del seu origen social, excepte potser alguns adeptes a la soci-
obiologia o letologia aplicada als humans. Per hi ha qui considera que en tot
cas, si b sn un producte social, cal que les persones les interioritzin perqu
afectin la seva conducta; com s el cas per a la major part de processos psico-
lgics, la seva comprensi parteix de ls duna metfora. s adir, que hi ha un
interior i un exterior de les persones.
En aquest sentit laprenentatge i la socialitzaci serien els mecanismes mitjan-

ant els quals les normes socials penetren a linterior de lorganisme. Des del
punt de vista de la psicologia cognitiva, les normes podrien ser enteses com
a esquemes o blocs de processament dinformaci. s a dir, maneres especfi-
ques mitjanant les quals codifiquem, guardem i fem servir la informaci que
prov del medi ambient.
Els esquemes sn blocs de coneixements que contenen conceptes, la seva

agrupaci en categories i les relacions entre aquestes. Estan basats en lexperi-
ncia social, per una vegada establerts sn resistents al canvi. Com que sn
estructures que processen activament la informaci, aix implica que no re-
flecteixen merament els estmuls que reben, sin que els reconstrueixen a par-
tir de la informaci que ja tenen. Per exemple un estereotip s un tipus
desquema extremadament resistent. Si pensem que els catalans sn avaricio-
sos i el nostre amic catal ens paga el beure pensarem que ell s una excepci
en lloc de canviar el nostre estereotip. En canvi, si quasi b mai ens convida
pensarem que s efectivament perqu s catal i reforar el meu estereotip.
Segons els cognitivistes socials hi ha esquemes de persones (imatges de les carac-

El gui ms fams...
terstiques psicolgiques de les persones que ens envolten), autoesquemes
... s el gui del restaurant.
(imatges i descripcions de nosaltres mateixos), esquemes per a resoldre problemes Quan entrem en un restaurant
ja sabem tots els passos que
(passos que cal seguir per a trobar una soluci) i esquemes de grups (com els es- hem de fer per endavant i no
ens cal preguntar perqu ser-
tereotips). Per tamb hi ha uns esquemes que vindrien a ser les normes: els
veix el senyor de la camisa blan-
esquemes de rols (grups dexpectatives atribudes a una determinada posici so- ca ni si el menjar el regalen.
cial) i esquemes desdeveniments (guions que ens indiquen pas a pas qu sha de
fer en una situaci especfica).
El problema daquesta mena de visions de les normes sn la falsa aparena

dexplicaci que tenen. El fet que la creaci de categories socials incrementi la
illusi de semblana intragrupal i accentu les diferncies intergrupals, o b el
fet que els estereotips siguin impermeables al canvi, no deixen de ser consta-
tacions post hoc. Falses explicacions perqu en collocar-se dins lindividu
adopten laparena dun procs universal descontextualitzat. La visi ms psi-
cologista com sempre oblida els aspectes culturals i histrics i naturalitza pro-
cessos que sn sobretot locals.
b) Fora de lindividu
Si seguim amb la metfora de linterior i lexterior, la sociologia sha encarregat

destudiar les implicacions de les normes socials per a la societat sense preocu-
par-se gaire de quin era el lligam amb la psicologia individual. Encara que aix
no vol dir que trenqui amb la dualitat dins-fora, sin tot el contrari, la refora
bo i posicionant-se en laltre extrem.
Per lescola funcionalista de la sociologia les normes compleixen la funci de

mantenir cohesionada la societat. Sn el greix que fa girar la maquinria. Sn
com les lleis per als estudiosos del dret: permeten que la societat no es disgre-
gui. Les normes socials permeten les interaccions entre persones, faciliten la
comunicaci, creen un marc en el qual moures. Marquen els lmits del que es
pot fer i el que no, mantenen la societat organitzada. Les normes garanteixen
leficcia de lestructura social. Si el dret preveu una srie de penes per als in-
fractors, les normes socials tamb; quan el dret posa una multa, la societat es
burla; quan el dret tanca a la pres, la societat exclou; quan el dret condemna
a mort, la societat condemna a lostracisme.
Aquesta visi legaliforme de les normes planteja tres problemes greus.
a) En primer lloc, converteix en aparentment esttic un procs dinmic. Les

normes neixen, creixen i moren a alta velocitat, el seu carcter s sempre pro-
visional. La seva dependncia de la situaci fa que no les puguem plantejar
com si fossin preceptes inamovibles que els individus van interioritzant, a poc
a poc, mitjanant anys de socialitzaci. Com hem pogut veure en el punt an-
terior les normes es creen molt rpid, i tan rpid com han aparegut poden des-
aparixer, noms es mantenen si la situaci es mant.
b) En segon lloc, fa pensar que les normes socials poden tenir algun tipus
dexpressi verbal: si et trobes en un ascensor amb el teu ve parla del temps.
Aquesta s una abstracci del procs que no t en compte la concreci de les
situacions en les quals sapliquen. En aquest sentit, la norma s ms semblant
a tot el treball dinterpretaci que provoca un judici i a les discussions poste-
riors del jurat que no pas al codi penal que es vol aplicar.
c) En tercer lloc, planteja una visi de la societat excessivament idllica i poc

conflictiva. Si ens deixem portar per la noci s molt fcil dacabar veient la soci-
etat com una partida de bridge entre senyores angleses que prenen el te educada-
ment ms que no pas com un camp de batalla en el qual les relacions de poder
histriques sn el que finalment marquen com shauran de portar les persones.
1.3.2. Les normes, ni dins ni fora sin tot el contrari
El problema no s senzill. El fet de plantejar la uniformitat social com un

problema mereixedor datenci ja marca les possibilitats de la resposta. La
uniformitat social noms pot ser un problema si creiem que la societat est
formada per individus que haurien de prendre lliurement les seves decisi-
ons. Per si no s aix, el problema desapareix, o en tot cas sha de plantejar
en uns altres termes. Si acceptem el problema, resoldrel apellant a les nor-
mes socials tampoc s innocent com heu pogut veure en el punt anterior.
El concepte que fem servir per a respondre restringeix altra vegada les pos-
sibilitats de resposta.
No hi ha gaires alternatives, per el recent gir lingstic en psicologia, encar-

nat per la psicologia construccionista, la psicologia cultural o b la psicologia
narrativa, obre algunes possibilitats. Una mostra de les possibilitats que ofe-
reix s la revaloraci dels estudis clssics de Frederic Bartlett sobre el recordar.
En aquests estudis mostr com en recordar un relat al llarg del temps aquest es
deforma, de la mateixa manera que es deformen els rumors, i sadequa als c-
nons culturals del que s una bona narraci. Daquesta manera mostr com els
esquemes, suposadament individuals, sn en realitat productes culturals, ja
que el llenguatge t una estructura concreta, s un producte histric de les ins-
titucions socials en les quals sha creat. Per tant, no es tracta de pensar que les
normes siguin uns esquemes individuals que estan dins el cap de les persones
sin de veure que en realitat sn narracions que es creen en les converses amb
els altres. Aquestes narracions actuen com a marcs de referncia en els quals
situem les accions de les persones, i en aquestes elaborem el seu significat, que
conseqentment s un producte cultural.
Una altra forma en la qual el llenguatge restringeix (o possibilita, com us agradi

ms) les accions humanes s mitjanant la narraci del que s real i del que no.
Moltes vegades la uniformitat ve donada, no per lexistncia duna suposada
norma, sin per la impossibilitat de fer una altra cosa. El llenguatge quotidi di-
ferencia all que s real, dall que s fictici, i, per tant, atorga naturalitat a
determinats comportaments. Per exemple, alegrar-se o entristir-se en un enter-
rament no seria en aquest cas producte duna determinada norma social que
existiria en els funerals i que obligaria les persones a alegrar-se o entristir-se,
sin que seria conseqncia directa del que significa, s a dir, de qu s realment
la mort per als membres del grup afectat. I s que certament no s el mateix mo-
rir en un context que creu en lexistncia del parads que en un que creu que
desprs de la mort no hi ha res ms.
Michel Foucault
Lectures
El clebre filsof francs mostra en el seu llibre Vigilar y castigar com la disciplina impo-
complementries
sada a les escoles (i tamb en altres institucions tancades com sn hospitals, presons,
quarters o fbriques) no t com a efecte principal la interioritzaci de determinades nor- Una bona introducci a
mes de comportament sin la constituci real de cossos dcils i tils, de subjectes obedi- Michel Foucault s la lectura
ents disposats a acceptar feines que anteriorment consideraven inacceptables. La dels llibres: Vigilar y castigar i
disciplina, la vigilncia, els exercicis fsics, el tancament en espais ordenats geomtrica- Histria de la sexualitat: la
voluntad de saber. Ambds a
ment, els exmens mdics, etc. creen lindividu modern, no com a subjecte jurdic sot-
leditorial Siglo XXI de
ms a unes normes exteriors a ell, sin com a conjunt de normes ambulant: lindividu Madrid.
no s altra cosa que un grup de normes.
En resum, les normes socials estableixen i mantenen un determinat or-

dre social mitjanant lorganitzaci i la regulaci de les relacions inter-
personals. De fet, manifesten determinades relacions de poder, en el
sentit que prescriuen la normalitat (i proscriuen lanormalitat) mitjan-
ant mecanismes de control evidents o subtils que dificulten la no ad-
hesi a la norma: el cstig o el refor per part de lautoritat pertinent en
una situaci donada o b la naturalitzaci de determinats comporta-
ments, pensaments i desigs. Conjuntament amb aquesta prescripci de
normalitat, els rols (conjunts de normes associades a determinades po-
sicions socials) condicionen la identitat de les persones. Malgrat tot ai-
x, no hem doblidar que les normes socials impliquen determinats
valors socialment distributs amb els quals les persones podem mostrar
el nostre acord.
Finalment i per a fer justcia als investigadors que shi han esforat tant, no
podem oblidar que, com la major part de conceptes en cincies socials, el seu
valor s per damunt de tot heurstic. La noci de norma social s valuosa
perqu ens ajuda a comprendre com pot ser que all social i all psicolgic no
es pugui deslligar. El seu valor no rau en la seva validesa a lhora de generar
explicacions causals de la conducta humana sin en les vies de comprensi
que obre. Potser per aix ms enll del que sn o deixen de ser, sn importants
pel tipus de preguntes i de recerques que han perms de pensar.
2. Factors socials en la percepci
Hi ha alguns processos fonamentals de la psicologia que sovint acostumen a

Lectures
veures des dun punt de vista exclusivament individual quan la part que te- complementries
nen de social s prou important, essencial fins i tot, per a parar-hi un moment. No us perdeu la lectura dun
gran clssic de la psicologia
El fet que aquests siguin processos psicolgics bsics no vol dir que puguem social de la memria:
estudiar-los sense tenir en compte la seva dimensi social com si passessin no- Bartlett, F. (1995). Recordar.
Madrid: Alianza (ed. original
ms a les persones que viuen en illes desertes. Per exemple, la memria, recor- 1930). I tamb, Middleton,
D.; Edwards, D. (1992).
dar s alguna cosa que fem collectivament; recordem amb els altres els nostres Memoria compartida. La
millors moments i els pitjors, tenim converses sobre el que ens va passar tal naturaleza social del recuerdo y
del olvido. Barcelona: Paids.
dia i tal any, o sobre la importncia dun determinat esdeveniment per a la fa-
mlia. En general recordem all del que hem parlat o pensat i no pas all que
ha passat sense arribar a ser verbalitzat. Com heu vist en el mdul anterior el
pensament no es produeix separadament dun dels productes socials ms so-
fisticats, el llenguatge, i aquest s tamb el cas de les emocions, les quals fem
servir en contextos socials que els donen sentit i les regulen.
No podia quedar fora daquest grup de processos bsics la percepci, captar in-
formaci per tal de processar-la; com ja han vist els psiclegs cognitivistes, s
ms un procs de construcci dall percebut que no pas una absorci directa
destmuls. El que veurem en aquest apartat s de quina manera aquest procs
de construcci es produeix collectivament malgrat tenir lloc en individus par-
ticulars i en cossos concrets. Comenarem estudiant les diferncies i semblan-
ces que hi ha entre percebre objectes fsics i persones, pararem una estona en
els experiments ms clssics que shan fet sobre percepci i finalment estudi-
arem les implicacions que aquesta visi de la percepci t per a lestudi de les
relacions interpersonals i intergrupals.
2.1. Percepci i percepci social
La percepci s el procs mitjanant el qual obtenim informaci del nostre en-

torn per mitj dels sentits. El concepte de percepci social fa referncia sobretot
a la percepci de persones, per tamb sestn a la percepci de qualsevol ob-
jecte o relaci que tingui un significat social. Una primer intuci ens podria
fer creure que percebre persones i percebre objectes fsics sn dues activitats
diferents. Percebre una persona s una activitat que inclou classificar-la en al-
gun grup social, fer una primera aproximaci a la seva personalitat i fins i tot
deduir-ne les intencions per tal de preveure la seva conducta. Mentre que per-
cebre objectes sembla a primera vista un fenomen molt ms passiu.
Aparentment lentorn de la persona s ple de coses i noms cal estar-ne a prop

per a comenar a sentir lolor que fan, veure-les, tocar-les o sentir-ne els so-
rolls. En definitiva, per a obtenir una srie de sensacions dels nostres cinc sen-
tits sembla que noms cal enfrontar-se a un objecte i prou. Entendre la
persona com un mer receptor passiu de sensacions oblida que lacci bsica en
la percepci s la dotaci de significat dall que s percebut. Per aix, la per-
cepci dobjectes no deixa de ser una activitat molt semblant a la de percebre
persones, que inclou, s clar, tasques de classificaci, atribuci de caractersti-
ques i de significats, els quals sn socials, en el sentit que els hem aprs mit-
janant les relacions que mantenim amb els altres i de la histria dels grups
socials als quals pertanyem.
De fet, no hi ha res de natural en la percepci per molt automatitzada que

Lectura complementria
aquesta ens sembli. Els psiclegs de la Gestalt van proposar una srie de lleis
Podeu consultar la resta de
que guien la percepci. La ms important s que el tot s ms que la suma de lleis derivades daquestes al
llibre Koffka, K. (1935).
les parts, s a dir, que la globalitat dall percebut posseeix propietats emer- Principles of Gestalt
Psychology. Nova York:
gents que no sn presents en les parts de les quals es compon, fins al punt que Hartcourt Brace. O b en
qualsevol manual de
aquesta globalitat atorga propietats i significats a les parts que aquestes no te-
psicologia de la percepci.
nien abans. Una altra daquestes lleis s la que afirma que la figura simposa
per sobre del fons, s a dir, que organitzem la informaci percebuda en totali-
tats (figures) que es destaquen de la resta dinformaci (fons). El carcter innat
o aprs daquestes lleis i de les que sen deduren va provocar un gran nombre
dinvestigacions i poc acord entre aquestes. Des del punt de vista de la psico-
logia social, sembla ineludible arribar a la conclusi que s el significat social
atorgat al conjunt de la informaci la que determina quins elements esdeve-
nen figura i quins fons.
Un nec o un conill? Noms la paraula que utilitzem per a descriurel ens

permet veure qu s realment.
Activitat. Fotocopieu i retalleu aquesta figura i ensenyeu-la a diferents persones del vostre entorn, tapeu-la
i digueu-los que la dibuixin. A alguns digueu-los abans que els ensenyareu una figura negra i a uns altres
digueu-los que els ensenyareu una figura blanca. Interpreteu-ne les diferncies.
Aix explica perqu veiem una taula i no pas un conjunt de fustes enganxa-
des. La percepci de lobjecte taula est directament vinculada al significat so-
cial de la taula i als usos que aquesta t. Vist aix, tota percepci s social i
podeu entendre lafirmaci anterior que lactivitat de percebre s ms cons-
tructora que descriptora duna realitat concreta. Encara que sembli estrany,
percebre s una activitat collectiva ms que no pas individual.
2.1.1. La realitat com a construcci social
Ara s un bon moment per a tornar a definir la psicologia social. Si assumim Lectura recomanada
les premisses que la percepci s una construcci de la realitat i que a ms els
El punt de vista del
actes perceptius sn una construcci conjunta i no pas un acte individual, po- construccionisme social
que se us ha presentat en
dem definir la psicologia social com la disciplina que estudia els processos de diverses ocasions en aquesta
assignatura est explicat
constituci, manteniment i canvi de la realitat. didcticament i en detall
en el llibre: Burr, V. (1997).
Introducci al construccionisme
social. Barcelona: Ediuoc-
Proa.
2.2. Percepci i actituds
Al final dels anys quaranta, una srie de recerques protagonitzades per Jerome
Bruner i els seus collaboradors estudiaren alguns determinants socials de la
percepci que anaven ms enll de les lleis de la Gestalt, com per exemple els
valors, les necessitats, les actituds, la motivaci, laprenentatge o el llenguatge.
Aquesta lnia de recerca reb el nom, mig en broma, de New Look on Perception
(una nova mirada a la percepci).
Els treballs de Bruner, i de molts altres estudiosos de la percepci, sorgiren com

a reacci a una psicologia experimental dinspiraci psicofisiolgica que du-
rant molt de temps va estudiar la percepci allada del context en qu es pro-
dua, i assumia que els seus subjectes representaven subjectes universals, i que
no hi hauria interferncies culturals en la percepci, tot i que molts estudis
mostraren ben aviat la influncia en la percepci de factors com laprenentat-
ge i la motivaci, el temperament i lhumor, les necessitats i els hbits i les ac-
tituds i els valors (Bruner, 1947). Per Bruner la percepci s una negociaci
entre el que lorganisme pot percebre per les seves capacitats biolgiques i el
que selecciona per a ser percebut. Laprenentatge determina quines percepci-
ons sn rellevants i provoca que els objectes que habitualment se seleccionen
destaquin per sobre dels altres, de manera que semblen ms vvids, ms clars,
ms brillants o ms grans (Bruner, 1947). Per fins i tot ms enll de lhbit,
alguns objectes poden semblar ms grans segons la seva importncia, s a dir,
del seu valor i del seu significat, dos aspectes que per cert no es poden separar
fcilment.
Per a mostrar aquesta ltima qesti explicarem ms detalladament lexperi-

ment de Bruner i Goodman (1947) que se us ha presentat en el mdul 1. Els
investigadors van demanar a un grup de nens de deu anys que avaluessin la
mida dunes circumferncies. Per a fer-ho, disposaven duna llum que projec-
tava un cercle llumins en una pantalla i que es podia fer ms gran o ms petit
amb un bot que girava. Lexperiment consistia en el fet que mentre que un
grup de nens va avaluar la mida duna srie de monedes les fraccions de dlar
d1, 5, 10, 25 i 50 centaus, que coneixien b i feien servir habitualment laltre
va avaluar uns discos de cartr de la mateixa mida.
Podeu veure els resultats en el grfic segent:
Mitjana de les estimacions de discos i monedes de la mateixa mida per nens de 10 anys. Leix de coordenades cont les monedes
i leix dordenades el percentatge de desviaci respecte a la mida real.
Com veieu les monedes sn sistemticament sobreestimades, mentre que els

discos de cartr, no. La diferncia noms es pot explicar en termes del valor
que per als nens tenien aquestes monedes. Els autors consideren que el fet que
la moneda ms gran, mig dlar, no segueixi lordre creixent de sobreestimaci
es deu probablement al fet que els nens no tenien gaire sovint monedes de
tant de valor a labast i que per tant la moneda ms que valuosa era probable-
ment considerada irreal, menys familiar.
Lexperiment prossegu amb la hiptesi que la sobreestimaci aniria segons el

valor que per als nens tenien les monedes. Agafaren nens duna escola dun barri
ric de Boston i duna altra dun barri pobre. Repetiren les sessions davaluaci de
mides i els resultats tornaren a mostrar que efectivament el valor determina la
sobreestimaci. Fins al punt que les diferncies entre les estimacions dun grup
i altre eren estadsticament significatives en relaci al diferencial de valor perce-
but que per ambds grups tenien les monedes. Vegeu el grfic segent:
En aquest grfic la lnia discontnua representa les estimacions dels nens procedents dun entorn pobre i la contnua la dels nens
procedents del barri benestant.
En un article posterior Bruner ens explica com percebre no s un procs allat,

sin que forma part del procs de comprensi mateix.
... hay un flujo constante de estudios experimentales sobre el modo en que los factores
sociales provocan tipos de selectividad respecto de lo que una persona percibe o infiere
y respecto de su forma de interpretarlo. (...) Sin actitudes apropiadas, y sin una estructura
lingstica adecuada, un sujeto no capta con facilidad ciertos acontecimientos en su en-
torno, que otra persona debidamente equipada con actitudes y un lenguaje, percibira
como importantes.
Bruner, J. (1958). Psicologa Social y Percepcin. A: J.R. Torregrosa; E. Crespo (ed.). Es-
tudios bsicos de Psicologa Social (pg. 143). Barcelona: Hora, 1984.
La percepci no s, per tant, si fem servir una metfora clssica, un procs de

baix a dalt sin de dalt a baix, s a dir, que s lorganitzaci cognitiva la que
determina la percepci. Aix no vol dir, per, que el procs sigui individual,
no ho s perqu lorganitzaci cognitiva no s un producte individual en el

sentit que no depn de lexperincia particular dun individu per a constituir-
se sin que depn de la posici que aquest ocupa en la xarxa de relacions so- Lectura complementria
cials i de les eines lingstiques i afectives que aquesta xarxa ha construt. Podeu llegir els articles
originals daquests dos
experiments de Bruner, a la
Un exemple el proporciona un altre experiment de Bruner i Postman (1949) web Classics in the History
of Psychology.
de la mateixa poca que lanterior. En aquest mostr una srie de cartes de p-
http://www.yorku.ca/dept/
quer a un grup destudiants i control el temps que trigaven a reconixer-les. psych/classics.
Les cartes eren reconegudes en 28 millisegons de mitjana. Per qu passaria

si els subjectes no coneguessin les cartes? Bruner i Postman van introduir al-
gunes cartes incongruents, s a dir, cartes en les quals el color i el pal no coin-
cidien, per exemple un 4 de cors negre, o b un 6 de trvol vermell. De mitjana
el temps de reconeixement va incrementar-se en ms de quatre vegades (114
millisegons). Aix solament demostraria que el coneixement anterior afecta
la percepci, per el ms interessant s que no totes les cartes van poder ser
descrites pels subjectes. Mentre que com a mxim als 350 ms qualsevol carta
normal ja havia estat reconeguda, en el temps dexposici mxima (1000 ms)
noms el 89,7% de cartes incongruents van poder ser descrites.
Els subjectes manifestaren una resistncia extrema a la incongruncia, quan

una carta incongruent apareixia, el ms habitual s que aquesta es descrivs
com una carta normal (efecte de domini del color o del pal), per exemple, una
carta vermella es veia com un cor o un diamant encara que el pal fos trvol o
pica. Per tamb es produren altres efectes, davant de la falta de reconeixe-
ment del que veien, en algunes ocasions alguns subjectes arribaven a una so-
luci de comproms i descrivien la carta en un terme mig, per exemple, un cor
negre es veia marr, o negre amb vermell al contorn, o prpura. Tamb va pas-
sar que la percepci arrib a bloquejar-se fins al punt que el subjecte no va ser
capa de descriure el que veia, i manifestava simultniament nervis: que em
maleeixin si s si aix s vermell o qu!. Ms de la meitat dels subjectes es blo-
quejaren davant dalguna carta incongruent, cosa que no succe en cap ocasi
en el cas de les cartes normals.
Com podeu veure no percebem; de fet, seria ms exacte de dir que ens neguem
a percebre, all per a la qual cosa no estem preparats. Sortosament la vida so-
cial s tan complexa que proporciona una gran quantitat de maneres de per-
cebre, per a tot all existent i, fins i tot, per a all inexistent, com mostra el
pnic collectiu que provoc Orson Welles, el 1938, durant lemissi dun pro-
grama de rdio que anunciava la invasi de la Terra per part dun grup de mar-
cians violents.
Invasi!
Una persona explic que va mirar el carrer i que tot semblava igual que cada dia i que,
per tant, havia pensat que la invasi encara no havia arribat al seu barri. Una altra per-
sona va explicar que va veure que el carrer era ple a vessar de cotxes i que, per tant, la
gent ja estava fugint. Una tercera persona va descriure que pel seu carrer no va passar cap
cotxe i que va pensar que el trnsit havia quedat collapsat a causa de la destrucci de les
carreteres. El significat atorgat a la percepci s la percepci mateixa, amb un grau sor-
prenent dindependncia respecte de la informaci que suposadament ens envien els

nostres rgans sensorials.
Exemple extret de Cantril, H. (1940). The Invasion from Mars. A: E.E. Maccoby; T.M.
Newcomb; E.L. Hartley (1958). Readings in Social Psychology. Londres: Methuen, 1966.
En larticle de 1958, citat anteriorment, Bruner arriba a una conclusi especi-

alment rellevant per al tema de la influncia.
Lo que esto sugiere es que, una vez que una sociedad ha moldeado los intereses de una per-
Pregunta guia
sona y la ha entrenado para esperar lo que sea ms probable en esta sociedad, se ha ganado
un inmenso control, no solamente sobre sus procesos mentales, sino tambin sobre el mis- Potser penseu que aquestes
mo material con el que el pensamiento opera los datos experimentados por la percepcin. restriccions de la percepci es
poden evitar si un hom es pren
Bruner, J. (1958). Psicologa Social y Percepcin. A: J.R. Torregrosa; E. Crespo (ed.) Es- ms temps per a observar les
tudios bsicos de Psicologa Social. Barcelona: Hora, 1984, pg. 154. coses; segurament s, per la
pregunta s, quantes vegades
ens parem a observar detingu-
Segur que no se us escapen les repercussions que t aquesta manera denfocar dament les coses i les altres
persones? Tenim temps per a
els estudis de la percepci humana. No sols sobre el nostre coneixement de la fer-ho, abans que no haguem
dactuar?
societat i de les relacions entre les persones, sin que tamb posen damunt de
la taula una pregunta crucial per a les cincies socials i humanes: fins a quin
punt s possible lestudi objectiu daquestes relacions i de la seva organitzaci?
Sigui quina sigui la resposta, aquesta no ha aturat la recerca, sin que en tot
cas lha esperonada en mltiples direccions.
Un dels objectes de la percepci que ha merescut latenci central dels psic-

legs socials s, s clar, la persona. De fet, aix ha estat tant aix que el concepte
de percepci social sha referit quasi b sempre a lestudi de la percepci dal-
tres persones i dels processos particulars que aquesta comporta. Segons si es
posa mfasi o no en ladscripci a una categoria grupal duna persona, podem
dividir lestudi de la percepci social en dos camps, que podem anomenar per-
cepci interpersonal i percepci intergrupal.
2.3. Percepci social i relacions interpersonals
En aquest punt us presentarem dos camps destudi clssics de la percepci soci-

al. El primer, dinspiraci gestltica, versa sobre la formaci dimpressions, s a
dir, sobre com sorganitza la percepci de les altres persones de manera que ens
permet darribar a conclusions sobre el seu tarann a partir duns indicis m-
nims. El segon estudia latribuci de les causes de la conducta de les persones;
en altres paraules, s lestudi de les explicacions que el sentit com dna de lori-
gen i, per tant, de la responsabilitat final del nostre comportament.
2.3.1. La formaci dimpressions

Pensa en els esforos...
En el mdul 2 daquesta mateixa assignatura heu vist que una de les activitats ... que dediquem a aconseguir
ms importants que fem durant les interaccions que mantenim amb les altres que la gent que ens envolta
pensi que som bones persones.
persones s la gesti de les impressions que proporcionem als altres. Aix vol
dir que som perfectament conscients (de fet, ho practiquem cada dia) que les
persones ens formem impressions dels altres.
La percepci de persones s un procs de percepci com qualsevol altre i, per

tant, comparteix els mecanismes que permeten la percepci de qualsevol ob-
jecte, inclosa la seva dependncia de la societat. Aix vol dir que tamb s un
procs que depn dels valors, les actituds, laprenentatge i en general de qual-
sevol fenomen que vinculi la persona i el seu entorn social.
Tot i que ara per ara ens sembli natural i obvi que ens formem impressions de
Daryl Bem...
les altres persones, la qesti no s tan senzilla. Per a poder fer-ho hem de par-
... argumenta que nosaltres
tir duna condici especial que no sha complert ni en totes les poques ni en mateixos som objecte de la
nostra percepci. En la seva te-
totes les societats, lexistncia dindividus. La visi unitria de la persona que oria de lauto-percepci de-
fensa que:
anomenem individu s una creaci histrica de la societat occidental del pa-
Els individus arriben a coni-
rell de segles darrer. Per exemple, tal i com heu vist en el mdul 2 el self occi- xer les seves actituds, emoci-
ons, i altres estats interns en
dental ha passat successivament a ser romntic, modern i saturat. part mitjanant les inferncies
que fan a partir de lobservaci
del seu mateix comportament
s noms a partir daquesta condici que podem entendre, com va dir Solo- i/o de les circumstncies en les
quals aquest t lloc Bem, D.
mon Asch que: (1972). Self perception the-
ory. A: L. Berkowitz (ed.). Ad-
vances in experimental social
psychology (vol. 6, pg. 2).
Resultado final de la interaccin con los dems y de la percepcin de sus acciones, moti-
Nova York: Academic Press.
vos y emociones llegamos al conocimiento de que las personas poseen individualidades
particulares y singulares. A partir de los diversos aspectos de un individuo nos formamos
una opinin del mismo como una clase particular de persona, que posee propiedades re-
lativamente perdurables.
Asch, S. (1952). Psicologa Social (pg. 172). Buenos Aires: Eudeba, 1972.
Asch, que era Gestaltista, lgicament es propos destudiar com sorganitzava

aquesta percepci, ats que entrava clarament en la mena de percepcions que
malgrat provenir aparentment de caracterstiques puntuals i segregades pro-
duen un efecte unitari: lindividu. Amb aquesta finalitat disseny lexperi-
ment segent:
Va llegir a cadascun dels dos grups destudiants una de les dues llistes dadjec-
tius segents:
intelligent-traut-treballador-clid-decidit-prctic-caut
intelligent-traut-treballador-fred-decidit-prctic-caut
Els explic que aquests adjectius descrivien una persona i que, si us plau, se-
leccionessin duna llista de divuit trets, aparellats en un pol positiu i un de ne-
gatiu (per exemple: geners-avar; popular-impopular; fort-dbil, etc.) quin de
cada parella era el que ms sadeia a la persona que acabaven de sentir. En els
resultats per comenar es va veure com el grup clid atorgava ms trets po-
sitius que no pas el grup fred. A ms, en concret, la persona clida era gene-
rosa, prudent, feli, imaginativa, altruista, humana, popular, etc., mentre que
la freda, tot el contrari.
El mateix experiment, amb la mateixa llista dadjectius per substituint lopo-

sici clid-fred per educat-mal educat no va produir cap daquestes dife-
rncies. Fixeu-vos, doncs, que un canvi en un dels adjectius produeix una
modificaci dmbit global (tal com prediu la Gestalt) i que, a ms, hi ha trets
ms centrals que altres. La qualitat de clid o fred s ms bsica a lhora de fer
una atribuci de caracterstiques que no pas la deducat o mal educat. Fixeu-
vos que aix t una certa lgica, ja que parlem de dues qualitats que podem
pensar fcilment que una depn ms de les situacions que laltra, si b pot no
ser cert. Tot i aix, el context s fonamental, s a dir, que el que ens trobem s
tota una xarxa de relacions entre trets, la mateixa dicotomia clid-fred no
produeix el mateix efecte posada en la llista segent:
Obedient-dbil-superficial-clid/fred-sense ambicions-vanits
Harold Kelley, el 1950...
s a dir, que una qualitat no s inherentment central sin que depn sempre ... va reproduir lexperiment en
condicions naturals. Presen-
del context. De fet, el que canvia el context s el mateix significat de clid o t a dos grups destudiants un
professor convidat, per va
fred, qualsevol de les dues expressions pot ser central o perifrica, positiva o canviar una frase: la gent que
el coneix el considera una per-
negativa segons el conjunt en qu es trobi. sona molt clida/ms aviat
freda. Desprs de vint minuts
dinteracci les descripcions
Com en daltres ocasions, a partir de la psicologia de la Gestalt, la psicologia que en feren els estudiants
eren molt ms favorables en el
social cognitiva va prendre lestudi de la formaci dimpressions sota el seu pa- cas del professor clid que
raigua. Jerome Bruner i R. Tagiuri formularen, el 1954, el concepte de teories en el cas del professor fred.
El ms interessant s que la di-
implcites de la personalitat. La qesti sorg perqu no sols passava que al- nmica dels grups no va ser la
mateixa de bon comena-
guns trets estaven relacionats entre si, sin que aix era fins i tot un procs ment. Tot i que el professor va
actuar de la mateixa manera
previ a la mateixa impressi. De manera que a partir de la percepci dalguna amb tots dos grups, el clima no
caracterstica duna persona, inferim la presncia i labsncia daltres trets. Per va ser el mateix, els estudiants
van evitar ms sovint la interac-
exemple, duna persona que ens sembla prctica no esperem que sigui imagi- ci amb el professor fred i in-
tervingueren menys a classe!
nativa, per esperem que alg tens mostri tamb ansietat, alg que veiem ac-
Kelley, H. (1950). The warm-
tuar tmidament no pensem que sigui extravertit, etc. Daqu que hi hagi cold variable in first impression
of persons. Journal of Persona-
expectatives prviament al contacte interpersonal que relacionen els dife- lity, (nm. 18, pg. 431-439).
rents trets de la personalitat. Ens trobem, doncs, davant dautntiques teories Podeu pensar ara en lefecte
que tenen sobre la docncia i
populars de la personalitat, que no sols determinen qu podem percebre sin laprenentatge els rumors que
circulen sobre els vostres pro-
qu podem esperar a percebre i, fins i tot, com podem esperar ser. fessors.
La psicologia social cognitivista ha dedicat grans esforos a estudiar quina s

lestructura daquestes teories implcites, basant-se en lestudi de les correlaci-
ons que mostren les descripcions que fem de les altres persones, i en daltres
casos a estudiar els prototips o exemples ideals que ens serveixen de referncia
(per exemple la bona persona, lestret, el collonut, el desgraciat, etc.).
Els resultats ms interessants sn els que mostren que aquestes correlacions o
conjunts de trets agrupats en personalitats ideals no tenen relaci amb lex-
perincia anterior de contactes que les persones hem mantingut. Tant si s per
descriure un amic ntim, alg que coneixes molt b, com un desconegut, sem-
pre apareixen les mateixes agrupacions. Aix tranquillitza els psiclegs de la
personalitat, ja que els sembla dapreciar que hi ha una consistncia en els
trets que legitima el constructe personalitat, per tamb ens pot permetre
de pensar que els testos de personalitat i els diversos factors que shan trobat
sorgeixen precisament daquestes teories populars de la personalitat i no pas,

Lectura recomanada
com afirmen els psiclegs del descobriment cientfic, dunes caracterstiques
Per a aprofundir en les teories
objectives preexistents. implcites de la personalitat
i la seva relaci amb
les teories cientfiques
Sigui el que sigui el que pensem, sembla que hi ha una relaci circular; primer de la personalitat, no us
perdeu el captol
es crea histricament i culturalment la noci dindividu, aix fa que les perso- Epistemologia del sentit
com de Henri Paicheler.
nes percebin que hi ha una srie de trets consistents que fan de cada persona
El trobareu a: Moscovici, S.
una unitat lgica, els psiclegs estudien aquests trets i descobreixen la perso- (ed.) (1986). Psicologa social
(vol. 2). Barcelona: Paids.
nalitat i finalment retorna a la societat en forma de testos i teories que surten
a les revistes, a les entrevistes laborals, a la televisi quan parlen experts i que
tornen a dir a la gent com sn, o el que s el mateix, com haurien de ser.
La formaci dimpressions i les teories implcites de la personalitat sn un me-

canisme fonamental per a recrear individus en la vida quotidiana. Tal i com
ja va comentar Solomon Asch, a partir dels treballs de Fritz Heider, tot i que
no partien de les nostres premisses:
Uno de los pasos necesarios para llegar a conocer a los dems consiste en percibir la ac-
cin como un efecto que produce una persona que funciona como causa. Cuando el acto
y la persona ingresan en una formacin cognoscitiva unitaria, la persona asume la cuali-
dad de sus actos, tal como las acciones de un objeto se convierten en su propiedad fun-
cional. Un acto generoso altera nuestra opinin respecto de una persona y le adjudica la
cualidad de generosidad. (...) Debera agregarse que reconocemos que las personas cons-
tituyen causas de manera relativamente absoluta; en general no procedemos a rastrear las
condiciones que produjeron un individuo molesto, sarcstico o satisfecho. Los individu-
os son causas fenomnicamente primeras en un grado substancial. (...) La experiencia
nos enfrenta con muchas acciones de los dems que se suceden en relativo desorden. En
oposicin a este movimiento y este cambio incesantes de nuestras observaciones, surge
un producto de considerable orden y estabilidad.
Asch, S. (1952). Psicologa Social (pg. 212). Buenos Aires: Eudeba, 1972.
Lestudi de la formaci dimpressions s important perqu, tal com es
La influncia de la psicologia
desprn del que heu vist en el mdul 2, el que la gent pensa de nosaltres damunt de la societat ha
estat estudiada a partir del
no s ali al que nosaltres mateixos pensem que som. Vet aqu, doncs, concepte de Nikolas Rose
una de les formes dinfluncia ms subtils. En un procs circular, les im- the psy-complex, que fa
referncia al conjunt
pressions que els altres es fan de nosaltres, les quals hem vist que tenen dinstitucions i teories
psicologiques presents en la
un origen social i cultural que va ms enll de les interaccions directes nostra societat i als efectes
i reals que sostenim amb els altres, repercuteixen directament en la nos- de dominaci que
provoquen. Sn referncies
tra identitat. Per aix, malgrat que biolgicament siguem lorganisme imprescindibles: Rose, N.
(1985). The psychological
ms plstic que es coneix, el que podem ser en una societat concreta no complex. Londres: Routledge
s una combinaci de possibilitats infinites, sin producte directe dall i Rose, N. (1989). Governing
the soul. Londres: Routledge.
que en aquesta societat es considera que es pot ser.
2.3.2. Les teories de latribuci i els biaixos cognitius
Parallelament a lestudi de la formaci dimpressions es va anar desenvolu-

pant un camp destudi basat en la idea de Fritz Heider que les persones actuem
com a analistes ingenus i intentem de donar sentit, ordre i estabilitat al mn
que ens envolta. Una de les maneres de fer-ho, com hem vist una mica ms
amunt, s atribuir als individus les causes de la seva conducta. Aix no us ha
destranyar gaire. Mireu el codi penal de qualsevol pas occidental; els indivi-
dus sn sempre els responsables dels seus actes (excepte en el cas dels militars,
com veurem ms endavant).
Les teories de latribuci sn teories que intenten de comprendre de quina ma-

nera proporcionem en la vida quotidiana explicacions de les conductes de les
altres persones. Sn rellevants en el sentit que comprendre a qu atribum una
determinada acci (per exemple, la de qui arriba tard a un cita o b dna un
cop a alg) s comprendre el futur curs de la interacci. En el cas que ens do-
nin un cop, lexplicaci de si sha fet expressament o ha sigut sense voler, s
cabdal per a entendre com sorgeix una baralla. Aix seria anecdtic si les atri-
bucions fossin sempre fundades en la realitat o si es fessin a latzar. Per ni una
cosa ni laltra sn certes; hi ha algunes tendncies en les atribucions que fem
que mostren que sn el producte duna manera determinada dentendre el
mn social i les persones.
a) Heider i lanlisi ingnua de lacci
Fritz Heider va ser el primer psicleg social en postular el terme datribuci, per
a explicar de quina manera comprenem la conducta de les altres persones. A
partir de les seves propostes es van desenvolupar la resta de plantejaments. Els
seus estudis inspirats en les teories de la Gestalt, mostraren com tendim a per-
cebre en termes unitaris i, per tant, a vincular accions que poden ser relativa-
ment independents. Si dos esdeveniments sassemblen o b tenen lloc a
proximitat lun de laltre, tendim a assumir que lun s conseqncia de laltre.
Segons Heider aix provocaria la nostra tendncia a atribuir les responsabili-
tats de les accions a les persones que les fan, que no pas a les circumstncies
en qu les fan. De Heider tamb s la distinci entre causes internes i externes.
Quan atribum la responsabilitat duna acci a una persona ho fem en termes
interns, s a dir, apellem a factors com lesfor, la intenci, la capacitat, la in-
telligncia, les actituds, les motivacions, etc., mentre que no ho fem a causes
externes com podria ser apellar a factors com la sort, les circumstncies, la
pressi social, la dificultat de la tasca, etc. Daqu que Heider anomeni aquesta
anlisi de sentit com, que les persones fem, ingnua, ja que no t en compte
totes les explicacions possibles de la conducta duna persona.
b) Jones i Davis i la inferncia corresponent
Seguint la lnia marcada per Heider, Jones i Davis van estudiar quines eren les
condicions necessries per a atribuir una conducta a una disposici estable de
la persona. Per exemple, si som testimonis duna conducta agressiva podem
inferir que aquesta es deu al fet que la persona que lha dut a terme s agressiva.
Per aix s necessari que la persona que infereix la disposici que correspon a
lacci, pensi que lacci s intencional, que la persona coneix les conseqn-
cies de lacci que fa i que s capa de dur-la a terme. Fer una inferncia
daquesta mena no sempre s senzill, encara que ho fem prou sovint. Les nor-
mes que regulen la situaci es tenen en compte; per exemple, s ms fcil de
fer una inferncia corresponent quan la persona trenca les expectatives de la
situaci que no pas quan segueix les normes socials (Jones i Davis, 1965). Aix
t una implicaci important: la persona que faci una acci en contra de lordre
social establert ser vista com a possedora dunes disposicions que el fan ser
rebel o desviat o anormal i, per tant, ser molt ms senzill desqualificar-la, que
no pas pensar en si t ra o no, o si la seva acci est justificada.
c) Kelley i lanlisi de la covariana
En la lnia destablir les condicions mitjanant les quals ens sentim capaos
datribuir la causa duna conducta a un factor intern o extern, s a dir, dispo-
sicional o situacional, Harold Kelley va proposar que quan tenim prou infor-
maci, prou temps i estem motivats per a fer-ho, latribuci s conseqncia
de la interacci o covariana duna srie de factors.
Consens: Tothom es comporta de la mateixa manera davant dun objecte determinat

(alt consens) o b ning ms no ho fa (baix consens).
Distintivitat: La persona es comporta igual amb objectes semblants (baixa distintivi-

tat) o b noms es comporta aix amb aquest objecte concret (alta distintivitat).
Consistncia: La persona sempre actua de la mateixa manera amb aquest objecte (alta
consistncia) o b altres vegades ha actuat diferent (baixa consistncia).
Lobjecte pot ser una altra persona o b una situaci, com per exemple un exa-
men, un espectacle, etc.
La combinaci daquests factors fa que finalment atribum la responsabilitat

de lacci a la persona, a la situaci o b a les circumstncies. Per exemple, atri-
buirem lacci suspendre un examen a alguna disposici de la persona (s
un beneit) si quasi b ning ms suspn, si suspn altres exmens i, a ms,
sempre suspn aquesta matria. Per farem una atribuci a lobjecte (lexamen
era molt difcil) si tothom suspn, aprova altres exmens i normalment aprova
aquesta matria. O b farem una atribuci a les circumstncies (el gat se li va
morir el dia abans) si quasi b ning altre suspn, aprova altres exmens i nor-
malment aprova aquesta matria.
bviament aquest model est idealitzat, i, de fet, el mateix autor reconeix que
Un esquema...
probablement aquesta combinaci funcioni en realitat de manera simplifica-
... s un conjunt de coneixe-
da com un sol esquema causal que agruparia aquests factors (Kelley, 1973). ments organitzats en lmbit
cognitiu producte de la cultura
i la societat en la qual viu la
d) Weiner i les atribucions dxit o de fracs persona.
Un altre camp destudi de les atribucions, especialment relacionat amb la per-

cepci dun mateix, s el de les atribucions que es produeixen en un context
en el qual cal fer una tasca i aquesta pot ser desenvolupada correctament o in-
correctament. Segons Weiner, lxit o el fracs en la tasca poden ser atributs

a diferents factors, o b a la capacitat de la persona per a dur-la a terme, o b
a lesfor que hi ha dedicat, o b a la dificultat de la tasca, o b a la sort. Ca-
dascun daquests factors t una relaci particular amb el subjecte segons si de-
penen del que aquest faci o no (controlabilitat), segons si es troben en
linterior o lexterior del subjecte (locus de control) i, finalment, segons
si sn ms o menys permanents (estabilitat).
Per exemple, una atribuci dun fracs a la sort no t gaires conseqncies sobre lauto-
estima del subjecte perqu aquesta es troba fora dell, no la pot controlar i no s perma-
nent. En canvi, latribuci daquest fracs a la capacitat produeix efectes ms greus, ja que
aquesta s permanent, interna i poc controlable.
e) Biaixos cognitius
Lestudi de les explicacions que donem sobre la prpia conducta i la dels altres
no sha centrat solament en els complexos processos de decisi que arriben fi-
nalment a una atribuci de causalitat. Hi ha algunes maneres directes mit-
janant les quals fem atribucions o altres raonaments. Sn tendncies per a
arribar a una determinada conclusi que simposen sobre altres processos o els
afecten. Sanomenen biaixos en el sentit que orienten el procs en una direcci
preestablerta.
Error fonamental datribuci
El primer efecte estudiat, i que ja va mencionar Fritz Heider, sanomena fona-

mental perqu es considera quasi b inherent al procs mateix de formular atri-
bucions de causalitat. Es tracta de la preferncia general de fer atribucions
disposicionals o internes abans que situacionals o externes. Si seguim a Heider
lorigen rauria en el mateix procs perceptiu gestltic que obliga a percebre
unitriament actors i accions. Aquesta explicaci s problemtica perqu na-
turalitza aquest biaix i, en canvi, sembla lgic de pensar que potser en tot cas
s un reflex ms de lindividualisme de la societat occidental. Si hi ha indivi-
dus i aquests sn responsables dels seus actes, s coherent que la tendncia a
inferir disposicions sigui ms habitual que la de fixar-se en les circumstncies.
Efecte actor-observador
Sorgeix arran de la constataci que si un hom s qui executa la conducta ten-

deix a atribuir les seves accions a factors situacionals, mentre que si un hom
observa aquesta conducta en altres persones tendeix a fer atribucions disposi-
cionals. Lexplicaci ms habitual daquest efecte es basa en el punt de vista,
s a dir, en la salincia de determinades percepcions. Nosaltres no ens veiem
a nosaltres mateixos actuar i, en canvi, percebem clarament les situacions en
les quals ens trobem, mentre que si som observadors tamb percebem laltre
com a possible causa de la conducta.
Creena en un mn just
Ja hem mencionat que els factors ideolgics sn importants. La creena en un

mn just s una idea extremadament conservadora, segons la qual cadasc t
el que es mereix. Garanteix a lindividu occidental la tranquillitat de saber
que si sesfora tindr el que vol i que les desgrcies dels altres sn principal-
ment responsabilitat dells mateixos.
Fals consens
Si recordeu ara la teoria de la comparaci social us ser fcil dentendre aquest

biaix. s un biaix autoconfirmatori que ens fa posar ms atenci a les informa-
cions procedents daltres persones que coincideixen amb les nostres mateixes
conductes i opinions. Per aix en algunes situacions en les quals busquem una
confirmaci tendim a considerar que els altres sostenen les mateixes opinions
que nosaltres. Per, atenci, perqu en determinats contextos en els quals ens
interessi dadquirir o mantenir una autoestima positiva podem ignorar aques-
tes mateixes informacions per a garantir-nos una percepci doriginalitat o
unicitat. s el biaix que sanomena falsa originalitat o b ignorncia pluralista.
Biaix a favor dun mateix (Self-serving bias) Atribuci i depressi
Algunes explicacions cogniti-

s una conseqncia de les atribucions dxit o de fracs de Weiner. En el cas vistes de la depressi, la consi-
deren un defecte en laplicaci
dhaver fet una tasca que pot ser correcta o incorrecta, tendim a mantenir la daquest biaix. De manera que
nostra autoestima en un bon nivell si fem atribucions internes per als nostres la persona tendiria a fer atribu-
cions externes quan les coses li
xits i externes per als nostres fracassos. Una explicaci no motivacional van b, i atribucions internes
quan li van malament. Per
daquest biaix, s a dir, no centrada en lautoestima, s la que afirma que en aquest fenmen tant pot ser
una causa com una conse-
general tenim aquesta tendncia perqu tenim lexpectativa de fer b les coses,
qncia de la depressi!
per tant, el compliment de lexpectativa seria a causa del nostre esfor o vlua,
mentre que el no compliment seria a causa dalguna interferncia en el trans-
curs lgic dels esdeveniments.
Malauradament per a la psicologia social les atribucions que fem shan estudi-
at generalment en termes de relacions entre individus relativament allats del
context histric i social, un problema que no s pot separar del mite que els
experiments sn lnica manera de conixer realment la conducta humana.
Lestudi en contextos naturals amb un fort mfasi en les variables histriques
i lingstiques de les explicacions que donem de la conducta dels altres i de la
nostra mateixa conducta ha mostrat que les atribucions sn mecanismes soci-
als compartits que es conformen sobre la base duna determinada ideologia so-
cial. Una ideologia que contempla els individus com a nics i ltims
responsables dels seus actes i que fa daquesta interpretaci una justificaci per
al manteniment de relacions socials injustes.
Un exemple daix el trobem en un experiment de Duncan, fet el 1976. Va dir a quatre

grups destudiants nord-americans blancs que miressin una interacci filmada de dues
persones que es discutien cada vegada ms fort fins que un dells empenyia laltre. Dun-
can va variar la raa de cada interacci, i va fer que fos una interacci entre blancs, entre
negres, entre negre i blanc i entre blanc i negre (aquestes darreres segons qui empenyia).
El 70% dels subjectes va escollir descriure la conducta del qui empenyia com a violenta
(per oposici a, juganera, per exemple) quan aquest era negre. Si el que empenyia era
blanc noms un 13% dels subjectes ho consider violent. A ms a ms, quan qui empe-
nyia era negre es feien atribucions disposicionals, mentre que quan era el blanc qui em-
penyia laltre, es feien atribucions situacionals.
Diferncies en la descripci i atribuci de causes en la percepci dinteraccions intergrupals.
2.4. Percepci social i relacions intergrupals:

estereotips i discriminaci
Si les construccions que fem de la realitat determinen la nostra percepci de ma-

Categoritzaci social
nera important, no podem obviar un dels principals mecanismes de construc-
Ara s un bon moment perqu
ci: la classificaci o categoritzaci. Per molts sociocognitivistes es tracta del repasseu el punt 3 del mdul 2
en el qual ja us hem parlat de
procs fonamental que guia els processos de percepci social. La categoritzaci la categoritzaci social i la seva
s el procs bsic mitjanant el qual es creen els esquemes de coneixement. relaci amb els prejudicis i la
discriminaci.
Lacte de categoritzar s tan fonamental en la nostra societat que hem aconse-

guit que aquesta sigui la nostra manera quasi exclusiva de percebre el mn. La
categoritzaci s efectivament un procs social de gran importncia, per aix
s aix all on ha penetrat una certa manera de veure el mn com a objecte des-
tudi cientfic, all on el mn est impregnat per la classificaci; no s, per tant,
que la categoritzaci sigui un fenomen universal tal com han volgut postular
molts psiclegs socials i presentar-lo com a procs cognitiu. A part del clar ori-
gen social de la necessitat de classificaci vinculat al naixement de la cincia
moderna, la categoritzaci tamb parteix duna metfora molt concreta.
Per comenar a postular-la cal primer creure que lorganisme hum no s en

la prctica prou eficient en el processament de la informaci; ens trobem, per
tant, davant duna metfora economicista. Lestimulaci (la informaci) es
pensa que s excessiva, el mn s massa ric en fonts destmuls de manera que
el desgast energtic per a sobreviure ha de ser racionalitzat al mxim, fins al
punt de necessitar una economia de pensament. Poques societats han desenvo-

lupat un sistema discursiu daquesta mena que permet de crear fcilment sub-
jectivitats emmotllades en lestalvi, la cadena de producci, laprofitament
energtic i la millora del rendiment. A ms, categoritzaci i desigualtat, en la
nostra societat, estan ntimament associades. La metfora econmica reque-
reix que els estmuls siguin valorats, de manera que en determini la importn-
cia i els atorgui una posici en la jerarquia social.
Discriminaci
Potser no s casualitat que discriminaci, una de les paraules ms utilitzades en els estudis
de categoritzaci, tingui dos sentits molt clars. Duna banda, vol dir distingir o diferen-
ciar i, duna altra, separar o maltractar. No s casualitat que aquestes quatre paraules
tinguin cadascuna possibilitats ds en les quals siguin sinnimes exactes.
Quan la categoritzaci del mn que ens envolta sha dedicat a classificar per-
Lectura recomanada
sones, el procs sha anomenat estereotipaci. Lestereotipaci s un doble
Un llibret de butxaca per
moviment mitjanant el qual primer sassigna una persona a una categoria i prou complet sobre el tema
s: Mazzara, B.M. (1999).
desprs se li atribueixen les caracterstiques que se suposa que sn el criteri de Estereotipos y prejuicios.
creaci de la categoria. Coneixem, veiem o sentim parlar dalg, ens comenten Madrid: Acento.
que s jueu i aleshores pensem que s avar, ric, comerciant, mentider, conspi-
rador, etc. Criteris que sn els mateixos que fan rellevant lexistncia de la ca-
tegoria de jueu i alhora fan evident la poca consistncia dels qui insisteixen a
pensar que s un biaix cognitiu individual. En tot cas amb vista a aix es fa
difcil de pensar que es tracti dun problema de processament de la informaci
de base econmica, ja que sn sorprenents la fantasia, el gust pel luxe de de-
talls i els excessos de tota mena que caracteritzen els estereotips ms comuns.
En tractar-se dun esquema de coneixement de laltre, que aparentment sim-

plifica la complexa realitat, sha postulat que el contacte intergrupal s un dels
remeis a aquestes percepcions desviades. s a dir, que si seguim all que el roce
hace el cario, el contacte permetria un coneixement ms objectiu o com a
mnim ms complex. En realitat, mai sha pogut demostrar per qu precisa-
ment els estereotips han guiat el contacte i han produt efectes pitjors que el
que es volia arreglar. El contacte no s cap soluci en si perqu no hi ha una
realitat que de cop es faci evident i, per tant, no pot produir efectes sense can-
vis previs o simultanis en la definici de la situaci, dels grups i de les seves
posicions, s a dir, de la seva percepci mtua.
Per a alguns, els estereotips guien el contacte intercultural i ajuden, diuen, a

sobreposar-se en el primer moment de xoc cultural, langoixa que sorgeix da-
vant dall desconegut. Ajuden a convertir all misteris en conegut i permet
la seva identificaci i la creaci dexpectatives sobre el seu comportament i el
nostre. s clar que, com que la base social de lestereotip s la fantasia poltica
malintencionada, les conseqncies no sn sempre les ms desitjables.
Alguns desenvolupaments de la teoria de les atribucions mostren com la cate-

goritzaci social t efectes sobre la percepci dels membres daltres grups. El
fet que la categoritzaci social tendeixi a accentuar les diferncies intergrupals
i a reduir les intragrupals, es tradueix habitualment en la necessitat de mante-

nir una identitat social positiva. Si atribueixo disposicions internes a les acci-
ons negatives de membres de laltre grup i causes situacionals o externes per a
les accions positives, mantinc lestereotip i a ms reforo la identitat social po-
sitiva del meu grup.
Aix s aix si els grups tenen conscincia de ser un grup dominat en oposici
Pregunta guia
amb un altre grup dominant, per si no es t conscincia de la relaci de do-
Per qu molts grups de jueus
minaci, s molt fcil que es tendeixi a fer atribucions invertides, com viem no van mostrar resistncia a ser
deportats a camps de conce-
en el cas de la depressi. Les accions positives del grup dominant seran atribu- traci nazis durant la Segona
Guerra Mundial?
des a caracterstiques positives dels seus membres mentre que les accions po-
sitives del propi grup seran degudes a circumstncies diverses.
Com heu vist, la percepci social, sigui dobjectes, persones o grups, no s un

mecanisme senzill que es pugui explicar per lexistncia dun sistema fisiolgic
que permeti de sentir. El paper actiu de la persona, ara ja podem dir que de la
societat, en la percepci ha quedat prou demostrat. s molt probable que ara
penseu que aquests mecanismes siguin mecanismes que distorsionin una pos-
sible percepci pura, per res ms lluny de les nostres possibilitats. La percep-
ci pura no existeix, ni pot existir, per tant, en lloc dintentar de comprendre
quins sn els errors o biaixos que cometem hem daspirar a entendre les
diferents possibilitats de percepci que una societat, un grup o una cultura
permeten, per a valorar-ne els efectes i si ho creiem convenient fer propostes
dintervenci que modifiquin aquesta situaci. Sempre sabrem que no ser en
la direcci de crear una percepci ms objectiva o ms justa, sin tan sols una
percepci que no tingui els efectes indesitjables que tenen els mecanismes de
percepci amb els quals ens hem dotat fins ara.
3. Influncia de la majoria: conformitat
Com heu vist en el mdul 3 la relaci entre actituds i comportament no s di-

recta, de fet, no s ni tan sols clara. Que una persona que mostri, o afirmi de
tenir una determinada actitud, no aconsegueixi de materialitzar aquesta ten-
dncia en una conducta concreta pot ser a causa de molts factors. Tot i aix,
encara que ara deixarem de banda el polmic concepte dactitud, ens farem
una pregunta que hi est relacionada. Per qu en algunes ocasions no som ca-
paos dactuar en concordana amb els nostres valors o b amb les nostres cre-
ences ms fermes?
3.1. Asch i la pressi grupal
Solomon Asch va orientar una resposta possible, i va pensar que en algunes

ocasions aix podia ser degut a la pressi social que prov del grup de persones
presents en una situaci concreta. Podem estar dacord, i de fet ja ho hem vist
en lexperiment sobre la normalitzaci de Sherif, en el fet que, efectivament,
recorrem prou sovint a les opinions dels altres per a validar la nostra mateixa
opini. Per lexperiment de Sherif tenia lloc en una situaci fora ambigua;
qu passaria si la situaci fos molt ms clara?
Lexperiment dAsch curiosament demostra el que no volia demostrar, o almenys

Recordeu del mdul 2...
aix s el que diu el seu autor. Com a bon americ i com a bon gestaltista, estava
... que la persona viu en una
interessat a demostrar la independncia de judici dels individus i com aquests no tensi constant entre ser com
els altres per a saber qui som i
es deixen influenciar fcilment. Aix reafirmaria la privacitat de lexperincia in- ser diferent per a mantenir la
illusi dautonomia i unicitat
dividual dalguns processos perceptius i el seu carcter fonamental. Per els resul-
prpia de lindividu occidental.
tats no van ser els que esperava, malgrat que molta gent, de fet, es va mantenir
independent, un percentatge sorprenentment alt es va conformar a les opinions
duna majoria que anava en contra de levidncia ms clara.
Lexperiment es desenvolup de la manera segent. Es tractava de crear una

situaci en la qual es demans a una persona lapreciaci de la llargada duna
lnia i la compars amb unes altres tres lnies. Com podeu veure en la figura
segent lexercici s bastant obvi. Aix que si ens pregunten quina de les lnies
1, 2 o 3 sassembla ms a la lnia patr, cap de nosaltres dubtaria ms duns
centsims de segon a afirmar que s la lnia 1.
Per Solomon Asch, va demostrar que hi ha una condici en la qual la major

part de nosaltres pot arribar a afirmar que s la lnia 2 la que s com la lnia
patr. Aquesta situaci es dna quan fem aquesta apreciaci en grup i totes les
persones del grup (de set a nou persones cmplices de lexperimentador) afir-
men que s la lnia 2 la que s igual que la patr.
Una de les comparacions de mostra
En una srie de dotze judicis successius sobre la llargada de lnies diferents (en set dels quals
la majoria cmplice tenia una opini clarament contrria a la realitat) un 23% de la gent no
cmplice que va participar en lexperiment una vegada va fer una afirmaci com la de la ma-
joria, en contra de la seva mateixa visi de les lnies, un 32% ho va fer dues o tres vegades, i
un 26% quatre vegades o ms. En total un 81% es va plegar almenys una vegada al judici de
la majoria, i un 58% ho va fer ms duna vegada. Un total de trenta-una persones van ser sub-
jectes no cmplices en aquesta primera versi de lexperiment.
Fixeu-vos que s molt difcil de sostreures a la fora de la majoria. Poseu-vos en

la situaci daquestes persones, qu fareu si de cop us trobeu envoltades de gent
amb una opini clarament diferent? De cap de les maneres ens agrada de pensar
que puguin pensar que estem tocats del bolet! Aix que preferim de cedir i dir el
mateix que diu la major part de la gent o b, fins i tot, arribem a dubtar sincera-
ment de les nostres opinions. Si aix passa en una qesti evident, ara imagineu-
vos qu pot passar quan el tema que cal jutjar no s tan fcil ni tan obvi com la
llargada duna lnia!
Els resultats van sorprendre per ben mirat no sn tan sorprenents si sabem que
els altres constitueixen sempre la mesura de la nostra percepci. Noms aquelles
persones que confiaven extremadament en el seu judici i aquelles que creien que
pel b de lexperiment havien de dir all que veien, aconseguiren de sostreures a
la conformitat que la situaci exigia. Per no podem pensar que ho van fer tran-
quillament, ni el subjecte ms independent i confiat de tots seria capa de que-
dar-se indiferent en una situaci aix. Per aix probablement el resultat ms
espectacular no s que el 81% de persones en algun moment de lexperiment es
conformessin sin que el 100% de subjectes no va ser capa de viure la situaci
sense experimentar una gran tensi. No podem fer com si els altres no existissin
sense que aix tingui un cost alt.
Aquest experiment provoc dues reaccions tpiques en els participants, o b arri-

baven a la conclusi que estaven equivocats, malgrat que continuaven tenint clar
quina era la seva percepci, o b pensaven que no era acceptable de mostrar-se
diferent i, per tant, sabstreien de la tasca concreta i es conformaven al grup. Una
variant de lexperiment en qu es va augmentar la contradicci, i es va exagerar
fins al lmit de labsurd la diferncia de longitud de les lnies, no va anullar lefec-
te, sin que aquest es va mantenir; de fet, lnica cosa que va provocar va ser un
augment considerable de la tensi. Per les persones que decidiren de no enfron-
tar-se a la majoria tenien bones raons per a fer-ho. Quan en una de les condicions
experimentals es va invertir la situaci i es va introduir un nic subjecte cmplice
entre una majoria de subjectes desprevinguts i, per tant, el cmplice va ser lnic
a mencionar la lnia equivocada, la reacci general va ser la hilaritat ms absoluta.
Laugment de la minoria en una persona ms (tamb cmplice per amb ins-

truccions de dir el que veis amb fermesa i, per tant, de donar suport a la per-
sona no instruda), va disminuir considerablement el nivell de conformitat,
per potser el ms sorprenent s que no el va anullar completament, el 13%
de les estimacions encara foren expressades en direcci a la majoria.
3.1.1. Normes en conflicte
Per a arribar a entendre per qu es genera una tensi tan alta fins al punt que Lectura complementria
la majoria dels subjectes decideix de mentir, cal tenir en compte algunes coses.
Una de les lectures ms
Ja hem comentat abans que els altres, segons la teoria de la comparaci social recomanables per a
introduir-se en el pensament
de Festinger, sn el nostre punt de referncia. s clar que ho diem de les situ- de Kurt Lewin, sempre i quan
acions ambiges i ara sembla ser que, tamb en algunes circumstncies, ho po- entengueu que les frmules
matemtiques que surten
dem generalitzar a les situacions clares. Una possibilitat s considerar-ho en tenen sobretot un s
metafric, s la segent:
termes de la psicologia de Kurt Lewin, tamb de la corrent gestltica, una qes- Lewin, K. (1951). La teora de
ti de forces en oposici. El subjecte de lexperiment dAsch seria vctima de campo en la ciencia social.
Buenos Aires: Paids, 1978.
la interacci de dues forces diferents, una que podem denominar pressi gru-
pal i laltra, pressi individual. Queda en tot cas pensar quin s lorigen
daquesta fora que t un grup, o que t un mateix per a creure en all que veu.
Lexplicaci clssica planteja que la persona es troba davant de dues formes

Pregunta guia
dinfluncia, la qual cosa explicaria les dues reaccions ms tpiques que hem
Per qu creieu que als subjec-
esmentat abans. Luna sha anomenat influncia informacional i correspon al tes de lexperiment els s ms
fet que la persona considera que la informaci que els altres proporcionen, els senzill de pensar que sn ells
mateixos els qui estan equivo-
seus judicis, sn millors que els della mateixa. De fet, al llarg de la nostra vida cats i no pas els altres?
hem vist que en general les altres persones estan dacord amb nosaltres sobre
el que veiem o sentim i no ens ha anat tan malament. Laltra sanomena influ-
ncia normativa i consisteix a mostrar acord amb la norma de grup per a poder
continuar formant part daquest i no ser-ne excls.
Una altra manera denfocar-ho s oblidar-nos per un moment de lindividu com

una entitat coherent, i no perdre de vista que sense grups no hi ha individu ni per-
sona ni personatge ni rol ni personalitat, ni res de res. El fet de pertnyer a nivells
diferents a grups diferents, els quals tenen les seves normes i els seus valors corres-
ponents ens permet dentendre que durant lexperiment dAsch ens trobem en
presncia dun conflicte. Per no s un conflicte entre percepcions dindividus di-
ferents, ni s un conflicte cognitiu que lindividu pateix tot sol. s un conflicte en-
tre la norma de no mostrar-se diferent als altres en pblic i la norma que considera
lobjectivitat com un valor. Dues normes culturals la formaci histrica de les
quals no s difcil de rastrejar en el naixement de lpoca moderna i els seus dos
productes ms caracterstics: lindividu i la cincia.
Reflexi
Heu deixat dexpressar alguna

3.1.2. Implicacions per a la dinmica de grups vegada la vostra opini perqu
no senteu que era la majorit-
ria? En aquestes ocasions qui-
Una altra de les repercussions de lexperiment cau damunt la dinmica de nes explicacions us heu donat
a vosaltres mateixos?
grups. Plantegeu-vos la dificultat de pensar en com podem ajudar en una de-
cisi de grup sabent que si una majoria sexpressa en una direcci, la minoria
dissident no expressar cap divergncia, o el que s pitjor ocultar informaci,
per bvia que sigui, que pugui anar en contra del sentir de la majoria, i perdres
daquesta manera elements que poden ser essencials per a la decisi final.
Com afirma Asch (1952), quan alg es troba enmig dun grup no es pot sentir in-
diferent cap al grup. Entre daltres raons perqu cadasc pressuposa veure el ma-
teix que els altres veuen (norma dobjectivitat). Per quan ens trobem en una
situaci en la qual sha de prendre una decisi que no t uns referents tan objec-
tius, com actua la pressi cap a la conformitat? Janis, en un clebre llibre (Janis,
1972) va estudiar decisions diferents clarament errnies que governs diferents
dels Estats Units havien pres al llarg de la histria recent. Per exemple, no fer cas
dels avisos dalarma anteriors a latac japons sobre Pearl Harbour el 1941, decidir
denvair Corea del Nord el 1950 sense tenir en compte la possible reacci de la Xi-
na, o entrenar una brigada dexiliats per a envair lilla de Cuba per la Badia de Co-
chinos el 1961 i pensar que la poblaci els rebria amb els braos oberts. Janis
explica que aquestes decisions es van poder prendre perqu en els comits que les
havien de valorar hi havia una gran pressi directa sobre qualsevol persona que
saparts dels estereotips o illusions del grup i una ficci compartida que la deci-
si havia estat majoritria, provocada per lautocensura de qui es pogus apartar
del consens. Aquest efecte lanomen pensament grupal, i sexplica pels esforos
que el grup fa per a evitar el conflicte i mantenir el grup aparentment unit.
Els psiclegs socials especialitzats en la dinmica dels grups han estudiat les con-
dicions diferents en les quals un grup tendeix a prendre decisions que sn un
punt mig entre els punts de vista extrems (normalitzaci) o b que pertanyen a
un dels extrems (polaritzaci). El paper que t entendre els processos de confor-
mitat s bsic en ambds casos, per aix s tema per a una altra assignatura.
3.2. Conformitat, conformisme i uniformitat
Ara s el moment destablir algunes diferncies conceptuals, que us poden ser tils.
En primer lloc, cal saber que les tres paraules que constitueixen lenunciat daquest
punt no sn sinnimes encara que facin referncia a processos relacionats.
La uniformitat s el producte que resulta del seguiment de les normes socials

per part dun grup i que consisteix en el fet que les persones daquest grup
comparteixen creences, percepcions i comportaments. La persona es pot mos-
trar dacord explcitament o simplement no saber que est seguint una norma.
La normalitzaci i els processos de comparaci socials sn alguns dels meca-
nismes pels quals sarriba a la uniformitat.
Les diferncies que sovint trobem entre comportament pblic i creences pri-
vades tots ho hem sospitat dalg altre alguna vegada o fins i tot ho hem vis-
cut en la nostra carn poden, s clar, ser degudes a un afany deliberat de
manipulaci dels altres mitjanant la mentida, per aix s excepcional. El
procs ms habitual que condueix a aquestes diferencies s la conformitat. Per

tant, s el fet que una persona canvi les seves accions com a resultat de la pres-
si duna altra persona o dun grup. Kelman, distingia, el 1971, tres tipus din-
fluncia social o conformitat (com veureu ms endavant, durant molts anys,
els termes influncia social i conformitat foren sinnims, per culpa duna ac-
cepci restrictiva del primer terme):
Submissi: mostrar acord amb lorigen de la influncia per por al rebuig o el cstig.
Identificaci: mostrar acord pel desig de sentir-se membre del grup.
Interioritzaci: mostrar acord per la creena que lorigen de la influncia t ra.
La conformitat s lacci de conformar-se i el conformisme s lactitud

daquell que accepta passivament les normes de la societat. El conformisme
saconsegueix mitjanant els processos que acabem de veure que provoquen
conformitat i consisteix en lassumpci que un hom no pot fer res per a can-
viar les coses perqu creu que la majoria de gent pensa que ja estan b aix o
b per por a lexclusi social.
Un exemple interessant de generalitzaci daquest procs el trobem en Elisabeth

Noelle-Neumann, respecte al paper dels mitjans de comunicaci de masses. Ella
afirma que aquests mitjans produeixen un efecte de normalitzaci en difondre
els discursos dominants. La por a quedar fora de la societat fa que la gent observi
el seu entorn per a determinar quines sn les opinions dominants.
Si encuentran que sus opiniones predominan o incrementan, entonces las expresan li-
bremente en pblico; si encuentran que tienen pocos partidarios, entonces se vuelven te-
merosos, ocultan sus convicciones en pblico, y se mantienen en silencio
Noelle-Neuman, E. (1981). Mass media and social change in developed societies. A: E.

Katz; T. Szecsk (ed.). Mass media and social change (pg. 139). Beverly Hills: Sage.
Aix lgicament porta que es produeixi una sobrerepresentaci dels discursos

dominants en un moment donat i que cada vegada es faci ms difcil que sor-
geixin punts de vista alternatius. Lautora anomena aquest efecte de silenci
creixent que poden provocar els mitjans de comunicaci: espiral de silenci.
3.3. Formar-se i conformar-se
La distinci entre conformitat i conformisme s important per una ra. Ja sa-

Pregunta guia
beu que fem servir els altres per a obtenir tot tipus dinformaci del nostre en-
Quina s la relaci entre la con-
torn, inclosa la informaci sobre nosaltres mateixos. La conformitat s, per formitat, lindividualisme i la
manca de rebelli contra un
tant, un element ms del fet que la part psicolgica i la part social de la perso- ordre establert visiblement in-
na siguin inextricables, per a no dir indistingibles. Per tant, seria injust de dir just?
que hi ha gent que es conforma ms que daltres per naturalesa o tarann, no

s una qesti que depengui de la personalitat. El que s que hi ha sn situa-
cions que indueixen ms conformitat que daltres, i sobretot societats que te-
nen els mecanismes per a crear subjectes ms conformistes que daltres.
Com hem vist els mitjans de comunicaci collaboren a generar conformisme

mitjanant la difusi massiva dun punt de vista aparentment consensuat.
Tamb contribueix a aix el fet que la societat sigui generadora dindividus i
que les persones es pensin com a individus separats dels altres. Podrem pensar
que com ms important sigui la comunitat per a una societat concreta ms
conformista s. Per aix no s aix, ja que sempre, essent ms individualista
o ms comunitarista, les decisions, les creences, les conductes etc., es generen
en grup. En una societat comunitarista la persona pot tenir un pes en la decisi
perqu la seva pertinena al grup no ha de quedar afectada si trenca determi-
nats consensos o, en tot cas, pel fet de pertnyer a mltiples grups, li pot ser
ms fcil de trencar el consens en un grup tot i mantenint la solidaritat i els
lligams afectius dels altres grups. En canvi, en una societat individualista qual-
sevol trencament del consens aparent deixa la persona completament allada,
daqu que, paradoxalment, abandonar el grup sigui molt ms costs.
En una societat individualista els processos lligats a la conformitat porten qua-

si b automticament al conformisme.
3.4. Abast de la influncia de la majoria
Lexperiment dAsch obliga a pensar sobre les diferncies entre comportament

pblic i creences privades i sobre el fet que sigui tan fcil de mostrar-se inco-
herent amb un mateix. A partir daquest experiment el problema de la relaci
entre actituds i comportament passar a ser central per a la psicologia social,
ja que es demostra que el fet de tenir una determinada actitud, opini o cre-
ena no t perqu tenir cap relaci amb el comportament subseqent de la
persona.
Per exemple, penseu en quina efectivitat poden tenir les campanyes per a prevenir la
sida o els accidents de trnsit. Tothom s conscient del que sha de fer per a evitar els
contagis o els accidents, per a lhora de la veritat...
Per quina mena dinfluncia s aquesta?, pot realment influenciar una majo-
ria? Els processos de conformitat bsicament indueixen complaena, s a dir,
submissi quant a la conducta explcita, per no pas canvis en les creences, els
valors o les actituds que les persones. Podem, doncs, parlar correctament din-
fluncia quan parlem de conformitat? Per Serge Moscovici, un important psi-
cleg social francs, aquest experiment no s realment sobre influncia, ja que
cap dels subjectes es conven de res, no aporta cap pista sobre el canvi dopi-
ni o dactituds. Per, malgrat aquestes crtiques, en tot cas mostra que la vida
social s ms social del que molts ens pensem. s a dir, que a lhora defectuar
un comportament estem molt ms preocupats del que habitualment sospitem
sobre el que diran els altres.
Larrel del problema s que, durant molts anys, la conformitat va ser sinnim
dinfluncia i que, per tant, els processos de conformaci de les persones a una
majoria van ser lnic fenomen estudiat vinculat a la influncia. Serge Mosco-
vici va ser el primer a anomenar el model destudi de la influncia que shavia
fet servir fins aleshores, model funcionalista.
La ra s que aquesta mena destudis que hem presentat en aquest punt, i que
han tingut centenars de rpliques i variants, posen tot lmfasi a estudiar com
una societat es reprodueix a si mateixa, s a dir, com funciona, com es mant,
com aconsegueix de mantenir lordre social, la disciplina al cap i a la fi. Sn
estudis molt interessants per que sobliden de la meitat de lassumpte. Hi ha
una part de la influncia que consisteix a estudiar la manera en qu la societat
canvia, genera noves normes de comportament, canvia de valors, evolucio-
na per a dir-ho en termes poc psicosocials. En estudiar, no la manera en com
les persones ens conformem, sin la manera en com les persones ens conven-
cem dalguna cosa nova o diferent. En el sentit que aix suposa entendre no
pas la reproducci de la societat sin la seva creaci, Serge Moscovici anomen
el model que ell propos model gentic. Lobjectiu daquest model s enten-
dre els processos de canvi i, per tant, la manera en qu una minoria dissident
pot provocar que la majoria canvi de manera de veure les coses.
4. Influncia de la minoria: innovaci
Les cincies socials han estat des de sempre un instrument de lestat per a conixer
la poblaci amb la finalitat de governar-la o el que s el mateix, amb la finalitat
de construir-la com una entitat governable. La psicologia social no sescapa a aix.
Lestudi del funcionament de la persona en societat no s innocent ni es deu a
una preocupaci abstracta pel coneixement. Des dels seus orgens la psicologia so-
cial ha tingut un vessant fortament aplicat que volia procurar a lestat modern el
coneixement sobre la influncia social que havia de servir per a regular el com-
portament dels individus. Lestudi del canvi dactituds i de la persuasi ns un
exemple molt clar. Per tamb calia entendre com es regula en detall la creaci i
el seguiment de les normes i quins sn els processos que fan que la gent obeeixi
ordres o que cregui en el que li diuen. Aquesta lgica, si deixem de banda les bo-
nes intencions o les filiacions poltiques progressistes de la major part de psiclegs
socials, port a esbiaixar lestudi de la influncia social cap a lestudi de la confor-
mitat o, el que s el mateix, la reproducci passiva del sistema social.
Serge Moscovici argument al final dels anys seixanta que aix anava en con-
tra de levidncia mateixa del canvi social. Si els mecanismes de reproducci
sn tan forts, com s que la societat canvia? Aquesta no s una experincia tan
estranya; qui ms qui menys es pot adonar que les coses no sn el mateix ara
que fa uns anys i, fins i tot, amb una mica desfor es pot pensar en quins han
estat els factors decisius daquests canvis. Okupes, insubmissos, feministes, na-
cionalistes, anarquistes, ecologistes, sindicalistes, etc. sn alguns dels noms
que probablement ens vindrien al cap quan pensem en algunes de les trans-
formacions que ha sofert la nostra societat els ltims anys. El que tenen en
com aquests grups s que sn minories actives.
Fins ara hem vist que el fet daconseguir dinfluenciar es devia bsicament al fet
que la font de la influncia tenia alguna mena de poder (poder normatiu o b po-
der informatiu). De fet, el que explica la influncia en els punts anteriors s el fet
que el blanc de la influncia s dependent de la font de la influncia. s a dir, que
la minoria depn dalguna manera de la majoria sigui normativament o informa-
cionalment. Per el fet s que no sols cal ser majoria per a influenciar; una mino-
ria aparentment sense poder tamb ho pot fer, i una majoria, per definici no
dependent de la minoria en cap aspecte, tamb pot ser influenciada. Els estudis
sobre influncia minoritria van mostrar com aix s possible.
4.1. Majories i minories
Abans, per, dintroduir-nos en els processos dinfluncia minoritria cal fer

alguns aclariments. Per comenar cal abandonar la noci que la influncia s
un procs unidireccional, s a dir, que parteix dun grup majoritari per anar a
impactar les ments daltres persones o grups minoritaris. La influncia va en
dos sentits, per descomptat que la majoria influencia la minoria, per no po-
dem oblidar que aquesta minoria tamb actuar per a defensar el seu punt de
vista. No sembla lgic de pensar que aquesta activitat de la minoria no afecti
de cap manera els membres de la majoria. Les minories sn tamb creadores
en potncia de noves normes socials i, per tant, han de ser considerades tamb
una possible font dinfluncia.
Duna altra banda, cal entendre que la distinci entre majories i minories no s
Pregunta guia
sols, potser ni principalment, qesti de nmeros. El fet de saber que un grup de
Els pobres sn majoria o mino-
persones s ms nombrs que un altre o que un grup concret compta en el seu si ria a la nostra societat? I les do-
nes? Els negres eren majoria o
amb un subgrup minoritari no ens s gaire til. Per comenar perqu, en primer minoria a la Sud-frica de
lloc, all que compta no s quanta gent pertany realment a un grup o un altre lapartheid?
sin qui, quan i com percep que alg altre s minoritari o majoritari. En grups pe-
tits, com els experimentals, s fcil de provocar lefecte que hi ha una majoria i
una minoria manipulant el nombre de persones que defensen una posici con-
creta. La noci democrtica que suposa que la majoria t ra ja far la resta. Per
en la nostra vida quotidiana la situaci s molt ms complexa. No sols perqu en-
tren en joc creences sobre la composici de la societat que el ms sovint no respo-
nen a cap estudi sociolgic, sin perqu, a ms, el fet que les persones pertanyem
a diversos grups simultniament fa que el fet de formar part duna majoria o
duna minoria es torni molt relatiu. Segons el grup que sigui rellevant en una si-
tuaci especfica serem de la majoria o de la minoria.
Pertinena mltiple
Penseu, per exemple, en qualsevol dona de classe mitjana barcelonina. El fet de ser dona
la fa minoritria en un context de relacions de gnere, el fet de ser de classe mitjana la fa
majoritria en un context de relacions de classe, el fet de ser catalana la fa minoritria en
un context espanyol, el fet de ser tamb catalana la fa majoritria en la relaci immi-
grant-autcton, el fet de ser barcelonina la fa majoritria en la relaci urb-rural.
Per tant, la comprensi de la relaci entre majories i minories com una relaci
merament numrica s si ms no complicada. El fet que els valors socials duna
burgesia poderosa siguin els valors dominants no vol dir que tota la societat
pertanyi a aquesta burgesia. El fet que els valors dominants siguin masculins
no vol dir que hi hagi ms homes que dones a la societat. Els valors dominants
en una societat reben aquest nom perqu la majoria de gent els segueix o com
a mnim creu que aquests sn els valors correctes. Per en aquest cas, qui s la
majoria i qui la minoria? En contra de les matemtiques ms elementals, hi ha
situacions en qu la majoria t menys membres que la minoria.
El tercer aclariment fa referncia a la voluntat de la minoria de promoure el seu

punt de vista o els seus valors. Aix s el que diferencia una minoria anmica
duna minoria nmica. Una minoria anmica s una minoria que ho s en la me-
sura que les seves creences saparten de les de la majoria o dels valors dominants,
per que no presenta cap proposta de canvi a la societat i no sinteressa especial-
ment perqu els seus valors passin a ser adoptats per la majoria. La seva definici
com a grup prov per la seva oposici a les normes de la majoria i no pas perqu
tingui normes prpies. Una minoria nmica ho s perqu, tal com indica el seu
nom, posseeix normes prpies i les proposa a la societat o al grup de referncia
perqu siguin adoptades.
Finalment conv distingir entre aquelles minories que sostenen creences o va-
lors que sn, de fet, els de la majoria per interpretats de manera fonamenta-
lista, i aquelles que proposen nous valors o noves creences. Les primeres sn
minories ortodoxes i les segones heterodoxes. Les segones cerquen un canvi en les
relacions socials del moment, les primeres lluiten per a la conservaci daques-
tes mateixes relacions. Un cas paradigmtic s dels grups dextrema dreta.
Aquesta mena de grups no poden ser considerats en el nostre context social
minories innovadores i, per tant, els processos que estudiarem a continuaci
no fan pas referncia a aquesta mena de minories.
4.2. Conformitat o conversi
Comenarem lestudi dels processos dinfluncia minoritria i atendrem a la dife-

rncia entre conformitat i conversi. Recordeu la definici de conformitat i tamb
els tres tipus de conformitat que hem vist en el punt anterior, la submissi, la iden-
tificaci i la interioritzaci; fixeu-vos que la caracterstica principal s labsncia de
consideraci de la informaci que la majoria fa arribar. Quan alg es conforma no
s perqu decideixi que els arguments que la majoria t sn poderosos, sin que
sn les caracterstiques de la situaci les que provoquen la conformitat quasi b
independentment del missatge concret. En aquest sentit els processos de confor-
mitat estan buits de contingut. El fet que oblida aquesta perspectiva s que els ar-
guments tamb ens poden convncer. Al cap i a la fi, si cal, som capaos datendre
a raons. Per aix calia completar aquest punt de vista amb lestudi de la conversi.
La conversi s lassumpci del nou punt de vista. Les minories, com que no te-
nen poder, noms poden convncer. I aix s el que fan.
Repetim lexperiment dAsch, per ara amb colors. Mostrem una srie de diaposi-
tives blaves a un grup de persones i els preguntem de quin color sn. Prviament
hem fet una prova de discriminaci de colors perqu tots els membres del grup
es convencin que tothom hi veu b. Ara b, en la situaci experimental quatre
persones sn subjectes ingenus de lexperiment i dues sn cmplices que afirmen
de manera consistent que les diapositives sn verdes. Els resultats sn sorpre-
nents, altra vegada. Malgrat que la majoria dna la resposta correcta (blau), la mi-
noria afecta els resultats finals i finalment un 8,42% de les respostes emeses pels
subjectes ingenus coincideix amb la de la minoria. En aquesta condici de mino-
ria consistent, un 32% dels subjectes va donar alguna vegada el verd com a res-
posta. En canvi, en una srie de control en la qual la minoria s inconsistent i no
diu sempre verd, sin que diu blau de tant en tant, noms l1,25% de les res-
postes acaba essent verd. Aix, doncs, vet aqu que la minoria tamb pot influ-
enciar, sempre i quan sigui consistent.
Per a comprovar si a banda dun acord pblic, hi havia tamb un acord privat amb
la minoria, cosa que no succea en els estudis de conformitat, es va fer una altra
prova. Aquesta suposici sorgia del fet que si la minoria no t poder normatiu ni
informatiu per definici, lnica ra que sembl plausible per a explicar el canvi
s que la persona estigus dacord amb aquesta. En aquesta prova, enfrontats a
una srie de discos de colors que anaven gradualment del blau al verd es pregun-
tava pel moment en qu lescala passava del blau al verd. Es va descobrir que la
gent que havia estat sotmesa a la minoria consistent no discriminava el blau del
verd en el mateix punt que el grup control. En efecte, shavia produt un efecte
latent, que fu que els grups sotmesos a la minoria modifiquessin el seu llindar de
percepci i veiessin ja verds els discos que per al grup control encara eren blaus.
Per hi ha una dada ms; dels trenta-dos grups de quatre subjectes experimen-
tals i dos cmplices als quals es va fer la prova, en catorze es van obtenir res-
postes influenciades i en divuit no. Curiosament el canvi latent en el llindar
de discriminaci blau-verd va ser ms fort en aquells grups que prviament no
shavien deixat influenciar. s a dir, que la resistncia a la influncia directa va
produir un efecte dinfluncia indirecta.
Per a corroborar si hi havia, doncs, un canvi real en la percepci dels colors

Lefecte consecutiu
que anava ms enll de la mera conformitat amb la font dinfluncia es va fer
Quan mirem un color i de cop
un altre experiment en el qual sestudi lefecte consecutiu de la visi duna aquest marxa i queda la panta-
lla en blanc, es produeix una
diapositiva de color blau. El color complementari del blau es troba en la zona illusi ptica, durant uns breus
del groc-taronja-vermells, mentre que el del verd es troba en la zona del por- instants veiem el color comple-
mentari del que viem fins
pra-rosat. Lexperiment es va desenvolupar en grups de dues persones, un sub- aleshores. Si us fixeu en els ne-
gatius de les fotos en colors
jecte ingenu i un cmplice, depenent dels grups, el cmplice, el qual sempre veureu que els colors estan in-
vertits, cada color surt en for-
deia verd davant de les diapositives blaves, representava o b una majoria o ma del seu complementari.
b una minoria, ara veureu com.
Lexperiment de Serge Moscovici i Bernard Personnaz
Primera fase: durant cinc assajos, el subjecte i el cmplice donen per escrit i en privat les
seves respostes sobre: 1) el color de la diapositiva, i 2) el color de la imatge consecutiva.
Aquest s el test previ amb el qual es confrontaran les respostes posteriors.
Inducci majoritria o minoritria: es recullen els fulls de resposta i lexperimentador infor-

ma als subjectes que es troba en condicions de transmetrels algunes informacions sobre
les respostes dels subjectes precedents. Per descomptat, si seguim els trucs habituals de
lexperimentaci en psicologia social, aquesta informaci s totalment inventada i per-
met dintroduir la primera variable experimental: categoritzar el subjecte i el cmplice,
lun com a majoritari i laltre com a minoritari. Es distribueix als subjectes un full amb
els percentatges dels individus que perceben la diapositiva de color blau o verd. Aquests
percentatges estableixen una clara diferncia entre una majoria (81,8%) i una minoria
(18,2%). Aix, doncs, en una condici experimental se suposa que el cmplice pertany a
una majoria i el subjecte a una minoria (condici dinfluncia majoritria) i en laltra
condici s al revs (condici dinfluncia minoritria).
Tercera fase: La diapositiva es projecta quinze vegades ms. Els subjectes donen una vega-
da ms la seva resposta per escrit, tant respecte al color de la diapositiva com pel que fa
a la imatge consecutiva.
Quarta fase: Abans de comenar aquesta fase, el cmplice abandona precipitadament la

sala, amb lexcusa duna cita important. El subjecte es queda sol, i durant quinze assajos
ms avalua altra vegada el color de la diapositiva i de la imatge consecutiva.
Paicheler, G.; Moscovici, S. (1985). Conformidad simulada y conversin. A: S. Mosco-

vici (dir.). Psicologa Social (pg. 191-192). Barcelona: Paids.
Percepci de la diapositiva blava i de la imatge consecutiva1
Fases
I II III
Pre-influncia. Post-influncia. Post-influncia.
Presncia Presncia Absncia
Condicions del cmplice del cmplice del cmplice
Percepci del color de la diapositiva

Font minoritria 482,87 483,45 485,05
Font majoritria 482,18 481,33 481,98
Percepci de la imatge consecutiva

Font minoritria 622,12 633,00 635,10
Font majoritria 624,11 625,63 619,47
1. Expressada en promig de longituds dona.
Fixeu-vos en el desplaament de les mitjanes de longitud dona en cada fase i per cada condici.
Els resultats van mostrar que una minoria obt una influncia latent o indirecta,
que es veu en lavaluaci de la imatge consecutiva, sense que els subjectes siguin
conscients que han modificat la seva percepci. La imatge consecutiva de la dia-
positiva blava va passar a veures en la condici dinfluncia minoritria, com la
consecutiva del verd, i aquest desplaament saccentu encara ms en la quarta
fase, quan el cmplice no hi era.
El mateix experiment replicat per Bernard Personnaz, el 1981, per que subs-
titueix la informaci verbal pel fet dassenyalar en un espectrmetre quin s el
color que sha vist, dna el resultat segent:
Per a entendre aquesta mena de processos la millor estratgia que podeu seguir s
posar-vos en la pell de les vctimes daquests experiments. Laparent obvietat de
lestmul no pot fer altra cosa que generar un efecte de sorpresa i dincomoditat
en trobar que hi ha persones que no el veuen igual. La situaci no s per tan greu
com en lexperiment dAsch, ara no hi ha pressi i la persona pot dir lliurement
que la diapositiva s blava, tal com ella efectivament la veu. Per, tot i aix, ens
queda un cuquet que ens rosega; i si la diapositiva s verda? I si aquestes persones
tenen ra? Com que ara no hem destar pendents que ens mirin com si fssim es-
tranys, ats que la majoria pensa com nosaltres, ens podem dedicar a pensar una
estona per qu aquesta gent veu la diapositiva verda. s aquesta activitat cognitiva
la que explicaria segons Moscovici la conversi, s a dir, la modificaci inconsci-
ent del codi perceptiu dels subjectes sotmesos a una influncia minoritria. Els ex-
periments fets amb colors mostren com la majoria aconsegueix, lgicament, ms
influncia directa que la minoria, en canvi la majoria no aconsegueix mai una in-
fluncia latent o indirecta i la minoria s.
Probablement la norma social que proclama la llibertat de lindividu en la nostra

societat i que ataca els individus dbils, influenciables o conformistes, fa
que no es vulgui reconixer la influncia de la minoria. Mentre que el fet dhaver-
se deixat influenciar per una majoria sempre es podria justificar, la persona no tro-
ba cap ra per haver-se deixat influenciar per la minoria. Aquesta falta de possibi-
litat de donar-se una explicaci fa que no es vulgui reconixer aquesta influncia.
Tot i aix, quan fem servir una mesura que la persona no sap que est relacionada
amb la influncia (lefecte consecutiu) apareix que s que hi ha hagut influncia.
Tot i aix, com veurem en el punt segent, la minoria que vol influenciar no ho
t fcil. Les situacions experimentals que hem vist sempre estan en un equilibri
frgil. Qualsevol canvi en el comportament de la minoria pot anullar completa-
ment la seva capacitat dinfluncia, i, a ms, la majoria tamb t mecanismes per
a resistir, si cal, aquesta influncia. Ho veurem a continuaci. Mentrestant recor-
deu la importncia de lacci humana en la definici de la realitat, dall que s
vlid. Fixeu-vos, doncs, que des daquest punt de vista lexistncia humana no
deixa de ser tot un seguit de negociacions que unifiquen el terreny de lexperin-
cia, permeten la supervivncia i redueixen el conflicte.
4.3. Caracterstiques de la minoria innovadora
Per a generar lactivitat cognitiva necessria per a aconseguir conversi cal, per,
mantenir algunes condicions. Algunes ja les hem anunciades, la resta sn el resul-
tat dels molts i variats experiments que shan fet en el camp de la influncia mi-
noritria. Aquests experiments han fet servir el recurs a les diapositives de colors,
per tamb situacions en les quals estaven en joc preferncies musicals o estti-
ques (per exemple, que tagradi el rock dur o la msica new age), idees poltiques
(per exemple, sobre el paper de la dona en la societat, o postures liberals o de pos-
tures conservadores), opinions sobre temes candents (per exemple, lavortament
i la contracepci), actituds (per exemple, sobre actituds xenfobes), etc. Per a pre-
sentar-vos cadascuna de les condicions necessries per a generar preocupaci per
la minoria i les seves postures, farem servir un exemple de minoria activa, en el
nostre cas els okupes. Per tamb podeu pensar en algun altre grup i comprovar
quines de les condicions segents es donen.
a) La primera s el conflicte que provoca el fet que un grup de persones qes-

tioni la situaci donada i definida a priori per la majoria. El conflicte requereix
una segona condici, que sigui visible: sha de provocar en un espai pblic,
sigui aquest fsic, meditic o ideolgic. Qualsevol conflicte obert obliga les per-
sones que el viuen directament o indirectament a posicionar-se en una banda
o una altra. En aquest sentit lobjectiu de la minoria s mantenir el conflicte.
Un conflicte obert s sempre un espai en el qual es pensa, es reflexiona, es des-
envolupen arguments. s lespai de la creaci i de la innovaci, un espai, per
tant, favorable a les minories, encara que no tant per les persones que formen
les minories com per les seves idees. De fet, el manteniment del conflicte so-
cial aconsegueix lobjectiu de provocar un conflicte cognitiu entre els mem-
bres de la majoria (per aix, alguns autors prefereixen parlar de conflicte
sociocognitiu) i alhora permet la visibilitat de la minoria, que daltra manera
romandria fora de labast dels membres de la majoria.
Els okupes
El moviment okupa, tal com diu el seu nom i tamb la seva grafia, planteja un conflicte
directe ocupant les cases i qestionant la norma social que la propietat privada immobi-
liria s sagrada. El moviment planteja que el dret a lhabitatge est per sobre del de la
propietat privada i que qui no t habitatge, sigui un individu o un collectiu, est legiti-
mat per a ocupar-ne un. Aix els porta a plantejar que lespeculaci immobiliria s un
dels delictes ms importants i contra el qual sha de lluitar amb tots els mitjans. Les
cases ocupades es fan servir dhabitatge, per tamb com a centres socials, locals de reu-
ni, sales dexposicions, espais culturals, etc. Quan la policia fa servir la violncia per a
desallotjar un local ocupat illegalment, els okupes aconsegueixen, de retruc i sense vo-
ler, que el conflicte es faci ms visible, que sen parli i obliguen la gent a plantejar-se les
seves raons. Ja se sap, all que no surt a la televisi... no existeix!
b) En segon lloc, la influncia que la minoria aconsegueix s per la consistn-

cia que presenta. Podem parlar de dos tipus de consistncia: la consistncia di-
acrnica, que es dna quan la minoria aconsegueix de mantenir els seus
postulats amb coherncia al llarg dun perode de temps, i la consistncia sin-
crnica, que es dna quan les diferents persones que conformen la minoria
mantenen la mateixa postura de manera coherent, aquesta segona tamb
sanomena unanimitat. Quant ms elevat sigui el grau de consistncia que els
membres de la majoria percebin en la minoria, ms elevada ser la influncia
per part daquesta. En aquest sentit, si la majoria vol reduir la capacitat de la
minoria per a influir, haur desforar-se a mostrar les contradiccions de la mi-
noria i alhora mantenir una postura extremadament consistent. Fixeu-vos que
aix s ms difcil per a la majoria que per a la minoria, ja que la suficincia
habitual de qui se sent majoria acostuma a portar a considerar que no cal ar-
gumentar la prpia postura, i si la majoria s, a ms a ms, majoria numrica,
li ser molt ms difcil de mantenir una postura unnime, simplement pel fet
dhaver de coordinar les posicions de molta ms gent. Tot i aix, el poder de
la majoria, com ja hem vist, s prou fort com per no haver-se de preocupar ex-
cessivament per la consistncia.
Els okupes
Qu passaria si sorts una persona a la televisi que digus que ha estat okupa molts anys
i que ara creu que no tenen ra, que ja sha acabat, que sn errors de joventut? El mal
que faria al moviment seria considerable, sempre que aquesta persona tingus certa cre-
dibilitat. De totes maneres, els okupes no sols sn consistents sin que, a ms, cada vegada
hi ha ms grups, estan coordinats i defensen el mateix, almenys de cara a fora del movi-
ment. Sn, per tant, una minoria amb un gran potencial dinfluncia segons els terics
de la influncia minoritria.
c) En tercer lloc, la minoria tamb pot aconseguir canvis en les postures ma-
joritries si es mostra autnoma i genera confiana. Mostrar-se autnoma vol
dir generar la percepci que les opinions de la minoria no es deuen a interessos
externs al moviment i que sn opinions a les quals sha arribat mitjanant un
procs de reflexi propi. Generar confiana s relativament fcil per a una mi-
noria, ja que la capacitat de mantenir posicions independents s molt valora-
da en la nostra societat, i oposar-se a la majoria s un bon pas per a ser
considerat digne de confiana. Duna altra banda, tamb cal mostrar que no
sactua per interessos personals o per a obtenir privilegis per al propi grup.
Els okupes
Defensen una millora de les condicions de vida per a amplis sectors de la poblaci. Sn
crtics amb les injustcies que genera el sistema capitalista, defensen, doncs, alternatives
globals que no responen a un inters particular dels seus membres. s important de con-
trastar-ho amb les ocupacions illegals de cases i locals per part de famlies, grups de per-
sones o empreses. Daquestes ocupacions sempre nhi han hagut, i probablement tamb
les trobarem legtimes en moltes ocasions, per en no formar part dun moviment orga-
nitzat amb objectius definits de canvi social, no sols no poden ser considerats una mino-
Per influncia directa...
ria activa, sin que tampoc no generaran canvi social en percebres que sn ocupacions
interessades, dirigides a obtenir un benefici particular. ... es considera la influncia
aconseguida en mostrar-se els
subjectes dacord literalment
d) En quart lloc, cal considerar lestil de negociaci de la minoria. Tant la amb algunes afirmacions de la
minoria com la majoria poden mostrar estils de negociaci rgids o flexibles. minoria. Mentre que la influn-
cia indirecta s quan no
La noci destil de negociaci no fa, per, referncia al comportament de ma- saconsegueix acord literal
amb les afirmacions de la mi-
jories i minories al voltant duna taula de negociaci; ens referim a la disposi- noria, per, en canvi, saconse-
gueix acord amb algunes
ci de cedir que els uns poden inferir dels altres. No hi ha un estil millor que afirmacions coherents amb la
laltre, sin que cada estil s til en determinats moments. Per a la minoria, el postura de la minoria i no pas
amb la de la majoria, sempre i
fet de mostrar-se flexible en determinats moments li pot servir per a mostrar quan la minoria no les hagi de-
fensades directament.
que les seves posicions no sn dogmtiques i tancades i que busca el millor per
a tothom. Per tamb li conv el fet de mostrar-se rgida per a mostrar-se con-
sistent i sobretot, per a mantenir el conflicte viu. Les minories flexibles acon-
segueixen una bona dosi dinfluncia directa i dinfluncia indirecta, mentre
que les minories rgides malgrat no aconseguir influncia directa aconseguei-
xen resultats ms bons que les flexibles en la influncia indirecta. A la majoria,
en canvi, no li queda ms remei que mostrar-se flexible, ja que qualsevol rigi-
desa ser interpretada com un abs de poder i pot provocar simpaties envers
les posicions de la minoria.
Els okupes
Els plantejaments del moviment okupa no tenen gaires probabilitats dxit, almenys di-
rectament; a priori sembla complicat que una qesti com la propietat privada, base in-
tocable del sistema capitalista, pugui ser ni tan sols erosionada per a propostes que
provenen de minories sense poder. Per no s tan estrany de pensar que en dimensions
ms indirectes puguin tenir xit. Molta gent encara que consideri que els okupes siguin
uns joves immadurs, malcarats, bruts i a sobre violents, no t perqu considerar que no
sigui legtim destablir una poltica dhabitatge ms justa, i aquest plantejament no sel
farien sense lexistncia del moviment. Desprs dun temps denfrontaments amb propi-
etaris, bancs i ajuntament, els okupes de Ginebra (Sussa) i els afectats van arribar a un
acord: de manera semblant als contractes de masoveria del mn rural catal, es farien uns
contractes per als okupes. No tots els okupes hi van estar dacord, per a molts va ser una
baixada de pantalons, per haver-se mostrat disposats a negociar va ajudar a solucionar
el problema, seris, de lhabitatge per a joves a la ciutat. A nivell indirecte, un dels efectes
ms sorprenents ha estat el canvi de consideraci que ha tingut la propietat immobili-
ria. Els propietaris shan convenut que una casa no s una propietat privada qualsevol
sin que representa una responsabilitat envers la comunitat i que, per tant, especular s
illegtim.
e) Una de les coses que cal que la majoria eviti ms i que la minoria pot estar
ms interessada a buscar, sn les defeccions, s a dir, persones clarament de-
fensores de la postura de la majoria, com ms defensores millor, que en un
moment concret es passin a la minoria. Aix sanomena efecte bola de neu i
sha mostrat que quan passa, la influncia que aconsegueix la minoria s molt
ms elevada. No cal que ms gent ingressi a les files explcites de la minoria,
sin que simplement el fet que alg shi passi obliga altra vegada els membres
de la majoria a qestionar-se la seva posici i a reflexionar sobre les propostes
de la minoria. bviament, la majoria tamb pot intentar que hi hagi gent de
la minoria que passi a la majoria i que haur trencat la consistncia tan neces-
sria per a la minoria.
Els okupes
El fet que el moviment okupa creixi i sescampi per barris i pobles, s un indici de la seva
fora. De totes maneres, lefecte bola de neu es nota sobretot quan s algun membre de
la majoria que defensava explcitament les postures de la majoria en contra de les de la
minoria el qui passa a defensar les postures de la minoria. Que lAjuntament de Ginebra,
oposat durant molts anys al moviment, passi a negociar amb ells, arribi a resultats i de-
fensi les solucions aconseguides, per tant, que doni la ra al moviment s un pas molt
important per a convncer altres implicats, com poden ser bancs o grups de propietaris.
Fins aqu hem vist algunes de les circumstncies que sha mostrat que entren en
joc en els processos dinfluncia minoritria, i que poden afavorir la minoria dal-
guna manera. Per bviament si la minoria s activa, tamb ho s la majoria.
4.4. Resistncies a la influncia de la minoria
La majoria pot desplegar una srie destratgies per a no deixar que triomfi la
minoria. Ara veurem quins sn els recursos que t per a bloquejar la capacitat
dinfluncia de la minoria i els resultats que han donat els experiments que els
han explorat. Els podem agrupar en dues categories:
a) En primer lloc, hi ha la denegaci i la censura, elements que podeu reco-

nixer fcilment. La denegaci consisteix en la negaci de la validesa de la
postura de la minoria posant mfasi en la seva absurditat, la seva falsedat o la
seva incoherncia. La censura consisteix a prohibir la difusi de les postures
de la minoria. Encara que sembli paradoxal, ambdues estratgies sn molt ne-
gatives per a la majoria. La denegaci accentua enormement la influncia in-
directa o diferida de la minoria, a causa de lesfor cognitiu que comporta
haver de buscar arguments per a contrarestar les idees de la minoria. Aquesta
recerca obliga a pensar molt ms en els arguments de la minoria que la seva
simple aprovaci o simpatia, de manera que a la llarga saconsegueix una in-
fluncia molt ms forta en qui precisament ms ha negat la validesa de les pos-
tures de la minoria. La censura produeix un efecte similar, la prohibici duna
informaci genera de manera fulminant un alt inters per la informaci pro-
hibida. Ja que si alg la prohibeix s que alguna ra hi deu haver o algun in-
ters ha de tenir. Noms podria triomfar en cas que la censura fos tan rotunda
que no deixs cap escletxa a la sospita que sest amagant alguna cosa. Un re-
curs que probablement requeriria leliminaci fsica de tots els membres de la
minoria, una opci molt costosa, polticament parlant.
Per, tot i aix, no totes les minories triomfen, malgrat la seva consistncia,
estil de negociaci, autonomia i confiana i lajuda involuntria de la dene-
gaci o la censura. Aix s a causa que la majoria t un recurs molt fort a la
seva disposici i que s el que bsicament han devitar les minories.
b) Es tracta de la psicologitzaci. La psicologitzaci s ls darguments ad ho-

minem destinats, ja no a treure credibilitat als arguments de la minoria sin a
la minoria mateixa, a les persones que la componen. s atribuir les raons de la
dissidncia a particularitats mentals de les persones que la defensen. Malaura-

dament, s millor, ms convincent, ms efectiu i ms fcil (i tamb molt
menys tic) desqualificar alg per obsessiu, per portar la contrria sistemtica-
ment, per dogmtic o poc objectiu, que per les seves idees. Aquesta facilitat fa
que sigui important per a la minoria crixer de nombre rpidament per a evi-
tar al mxim la psicologitzaci individual. Per encara hi ha daltres formes
fortes de desqualificaci de persones que funcionen de manera similar, i que
no sn senzilles de solucionar. Es pot atribuir el comportament de la minoria
a la seva pertinena sociolgica (per exemple, classe social), biolgica (per
exemple, sexe, malaltia, etc.), tnica (per exemple, raa, cultura, etc.). Totes les
raons imaginables per a desqualificar la font del missatge i no pas el missatge
en si. En general, aquesta forma de desqualificaci pren dues formes. En la pri-
mera, basada en els estereotips, els membres de la minoria posseeixen les ca-
racterstiques de la categoria i aix els invalida per a generar influncia. Seria
aquest el cas de creure que les dones, i, per tant, les feministes, sn emocional-
ment inestables i histriques, o b que els joves sn immadurs, sistemtica-
ment crtics destructius i no constructius, etc. La segona forma correspon al
fet de creure que la minoria actua de la manera que ho fa, no perqu vulgui
una millora global de la societat, sin noms del seu grup. s a dir, que el seu
comportament respon a un inters particular i egoista.
4.5. Explicacions de la influncia
s molt interessant de donar un cop dull a les explicacions que shan fet sobre
el perqu es dna la influncia minoritria, i que de pas han volgut tamb ex-
plicar la influncia majoritria. Les podem dividir en dos tipus, segons el seu
grau dindividualisme, s a dir, segons el paper, ms bsic o menys, que ator-
guen als processos individuals en lexplicaci del fenomen de la conversi. En-
cara que totes les explicacions shagin generat a linterior de la psicologia
social, el fet que la recerca clssica sobre influncia estigui ms lligada a la psi-
cologia social psicolgica que no pas a la sociolgica, fa que el debat entre les
diferents explicacions hagi girat entorn al seu grau dindividualisme, sense
acabar, per, de treures de sobre la noci que els processos mentals sn fona-
mentals en lexplicaci de la influncia.
Les ms individualistes sn les explicacions cognitives, que atorguen el paper

explicatiu ms important als processos mentals que el subjecte duu a terme.
Podem posar dins aquest cabs la teoria de la conversi, de Serge Moscovici i
la teoria de limpacte social de Bib Latan. Una mica menys individualistes sn
les teories sociocognitives, que posen lmfasi en el paper de la identitat social
i del conflicte social per a explicar aquests resultats. Dins aquest grup trobem
la teoria de lautocategoritzaci de John Turner i la teoria de lelaboraci del
conflicte de Juan Antonio Prez i Gabriel Mugny.
4.5.1. Models cognitius
Dins els models ms individualistes, el debat ms important ha estat sobre el

nombre de processos subjacents. Per uns, la influncia ha de ser explicada per
un sol model, s a dir, que mitjanant la descripci dun nic procs cognitiu
es poden explicar, i, per tant, predir i controlar tots els fenmens dinfluncia,
sigui aquesta majoritria o minoritria. Per als altres, la influncia minoritria
i la majoritria no sassemblen en res, sn fenmens diferents que han de ser
explicats separadament.
a) Teoria de la conversi
Aquest s un model dual, que va ser el primer que es va establir per a explicar
la influncia minoritria. Postula que la majoria, que provoca conformitat, ho
fa perqu activa un procs de comparaci social pel qual les persones impli-
cades deixen de donar importncia a la tasca que han de fer, ja que estan so-
bretot preocupades pel qu diran els altres. En canvi, la minoria provoca un
procs de validaci, mitjanant el qual els subjectes estudien activament la
postura de la minoria, i desenvolupen arguments i contraarguments a lentorn
de la tasca que sels demana que facin.
Ms endavant aquest model ha rebut un cert suport de la recerca de Charlan J.

Nemeth, la qual mant que hi ha diferncies entre el tipus de pensament que
indueix el conflicte provocat per una font majoritria i el que indueix el conflic-
te que provoca una font minoritria. Nemeth (1987) afirma que totes dues fonts
dinfluncia provoquen activitat cognitiva i no pas noms la minoria, per que
les formes que aquesta activitat pren sn diferents. La minoria provoca un pen-
sament divergent, s a dir, que fa que el problema es consideri des de perspec-
tives diverses, es tinguin en compte ms fets, es facin servir ms estratgies per
a resoldre la situaci, etc. En canvi, la majoria provoca un pensament conver-
gent, que fa que latenci i els processos cognitius que es generin siguin els ma-
teixos que els de la majoria, de manera que no es considerin altres possibilitats,
s a dir, que no es planteja la situaci des de cap altre punt de vista.
b) Teoria de limpacte social
Aquest s un model simple que pretn dintegrar ambds tipus de resultats en

una sola explicaci. Diu que el procs psicolgic que es troba darrere la influ-
ncia, sigui conformitat o innovaci, s un de sol. El canvi que provoca en un
individu la presncia, real, implicada o imaginria daltres individus lanome-
na impacte social. Aquest impacte es podria calcular com una funci de la rela-
ci entre tres variables: la fora (F) dels membres de la font dinfluncia
(estatus social, prestigi, capacitat de persuasi, habilitat percebuda, etc.); la
proximitat (P) espacial i temporal de la font i el nmero (N) de persones que
compon la font dinfluncia. El resultat s la formula: Ip = (F,P,N). Inicial-
ment aquesta funci s senzillament multiplicativa, per pot canviar segons
altres parmetres que es tinguin en compte.
s per tant un model formal, s a dir, un model que pretn de predir tots els
resultats dels experiments sobre influncia mitjanant un model matemtic.
Les limitacions dun plantejament daquesta mena que elimina el significat de
la interacci concreta sn fcils de veure. Tot i aix encara avui en dia una
gran part dels psiclegs es deixen fascinar per aquesta mena de models sim-
plistes, per no dir ridculs.
4.5.2. Models sociocognitius
Els models sociocognitius no estan tan preocupats per si el procs cognitiu

subjacent s un de sol o b sn dos. La ra s que aquests models, tot i no
anullar el paper central de la cognici, no hi donen tanta importncia. Pels
investigadors que defensen aquests models el ms important s estudiar com
la interacci mateixa produeix modificacions en les categories socials en joc
mitjanant el conflicte que una situaci del tipus de les que hem estudiat ms
amunt, provoca.
c) Teoria de lautocategoritzaci
Aquesta teoria s una derivaci de la teoria de la identitat social que heu estu-
diat en el segon mdul i de la qual recordareu que les comparacions intergru-
pals donaven lloc a una identitat social positiva per als membres del propi
grup o endogrup. Aix aplicat a la influncia dna que, tal com cita Canto:
La postura de Turner se simplifica afirmando que una fuente (individuo o grupo) lograr
influir en la medida en que sea categorizada como endogrupo, ya que tal coincidencia
categorial entre la fuente y el blanco delimita las opiniones y comportamientos que son
normativamente vlidos, por lo que de tal circunstancia se deriva que si la opinin refle-
jada por la fuente es percibida como normativamente vlida, entonces, ser influyente.
Canto, J.M. (1994). Psicologa social e influencia: estrategias del poder y procesos de cambio
(pg. 102). Archidona (Mlaga): Ediciones Aljibe.
Una persona que sha autocategoritzat com a pertanyent a un grup determinat,

sempre i quan aquesta categoria sigui rellevant per a la situaci concreta, es dei-
xar influenciar pel fet que buscar activament quines sn les normes que regulen
el grup en qesti. Daqu es desprn que les minories que siguin considerades
membres de lendogrup sn les que ms poden influenciar. Fixeu-vos que aix
porta a una conclusi, i s que el grau de conflicte que planteja la minoria no pot
ser ni molt alt, ja que aleshores seria fcil de categoritzar-la com a exogrup, s a
dir, que forma part dun grup amb caracterstiques diferents del grup del subjecte,
ni molt baix, ja que la seva postura no seria considerada prou diferent per a me-
rixer alguna mena datenci.
De totes maneres, encara que el model sigui menys individualista, ja que est
centrat en una dimensi social, lactivitat de categoritzaci, descategoritaci i
recategoritzaci no deixa de ser una activitat cognitiva amb un origen princi-
palment individual.
d) Teoria de lelaboraci del conflicte
Aquest model agafa alguns postulats de la teoria de la conversi, admet que hi

ha conflicte cognitiu i que aquest s important, per alhora reconeix que no es
pot oblidar que el context en el qual tenen lloc els processos dinfluncia est
marcat per la definici de categories socials i la tensi corresponent entre grups.
Per tant, reconeix que la consecuci didentitat social positiva t un paper im-
portant per que ha de ser possible dexplicar tamb com s que una minoria
exogrupal pot arribar a influenciar. Per aix G. Mugny i J.A. Prez postulen que
s important destudiar el significat especfic que el conflicte adquireix en cada
situaci; aix permet dexplicar alguns resultats experimentals que mostraven
que una minoria endogrupal influenciava ms quan accentuava el conflicte, per
exemple mantenint un estil de negociaci rgid. I una minoria exogrupal influ-
enciava ms quan mantenia un estil de negociaci flexible. Diguem que tot s
una combinaci entre el conflicte didentificaci que provoca una minoria i si
aquest permet o no diniciar un procs de validaci.
Per aix el ms important s el significat que lindividu atorga a la divergncia

Exemple
que la minoria introdueix. El que significa aquest conflicte selabora segons el
La tasca de les lnies dAsch es
tipus de tasca exigida (una tasca pot ser classificada sobre la base de si s greu
pot fer b o malament, per en
o no equivocar-se, i sobre la base de si t alguna relaci amb la vida quotidiana canvi no t rellevncia social.
Per si et pregunten una opi-
dalg o no) i del tipus de font que introdueix la divergncia (la font pot ser ni, no ho pots fer ni b ni ma-
lament, en canvi, la tasca s
classificada sobre la base de si s minoria o majoria i sobre la base de si s en- important, socialment parlant.
dogrupal o exogrupal) (Prez i Mugny, 1998). Com diuen els seus autors:
El conflicto del que se habla en la Teora de la Elaboracin del Conflicto (TEC) no es un

mero conflicto de intereses o el intento de un agente por imponer su punto de vista a
otro que se resiste. En la TEC el conflicto es la divergencia de puntos de vista elaborada
en funcin de las creencias epistmicas sobre la tarea, de la representacin que se tiene
del otro y de la identidad que uno mismo quiere adquirir o preservar. La influencia ocurre
cuando las creencias epistmicas y el juego de identidades sociales y personales no se cor-
responden segn las expectativas de los actores en interaccin y cuando esa no-corres-
pondencia es implicativa para el sujeto.
Prez, J.A.; Mugny, G. (1998). Articulacin de enfoques de la influencia social mediante

la teora de la elaboracin del conflicto. A: D. Pez; S. Ayestarn (ed.). Los desarrollos de
la psicologa social en Espaa (pg. 78). Madrid: Fundacin Infancia y Aprendizaje.
En el punt segent veurem algunes crtiques a tota aquesta mena de planteja-

ments.
4.6. Relacions de poder
Totes les explicacions que acabem de veure tenen un problema semblant, sn

nascudes a recer duns resultats experimentals i neixen amb lobligaci dexpli-
car-los. Aix les fa relativament impermeables a les crtiques de fons. Per est
clar que estan condicionades pels diferents artefactes experimentals que han
creat, i el curis s que si critiquem els experiments des de la base, per la seva
artificiositat, pel seu oblit del context social, per la dificultat de generalitzar els
resultats, pels implcits que comporten sobre la naturalesa humana, aleshores
tamb aquestes teories es desfan com un terrs de sucre en un vas daigua.
Sembla, doncs, necessari introduir alguns elements ms de comprensi que situn

aquests fenmens en un context histric i social ms ampli que, per exemple, re-
flexioni sobre com hem construt lindividu modern, sobre el paper de les normes
socials i sobre les relacions de poder. Aix s el que fa Toms Ibez (1987). Lele-
ment de reflexi original el proporciona el fet dadonar-se que si sortim de les si-
tuacions experimentals, simposa una evidncia i s que la innovaci no pot
nixer en el buit social, per tant, ha de ser hereva del seu temps, dalguna manera
ha de reflectir les contradiccions duna poca, les polmiques i divisions ideolgi-
ques duna societat, els discursos que hi circulen. Aix fa que si volem que lestudi
de les minories actives tingui alguna utilitat hem de tornar-lo al camp de batalla
social del qual provenen aquestes, i donar ms pes a les relacions de poder i al con-
flicte social que no pas a la validaci i al conflicte cognitius.
Un exemple de limpossibilitat de reduir all social a conflictes psicolgics s

com es generen els conflictes en aquests experiments. s un conflicte que es
crea no per un problema de base cognitiva sin per la incompatibilitat de dues
creences en un context cultural en el qual noms hi pot haver una veritat.
Aix tamb ajuda a donar poder a la minoria, i s que tampoc no s cert que
la minoria no tingui poder, ja que com va dir Michel Foucault, el poder s una
relaci, no alguna cosa que es t i, per tant, no hi ha espais ni relacions sense
poder. Com diu Toms Ibez:
La minora slo es influyente en la medida en que no d lugar a ninguna duda en cuanto

a su resolucin de no ceder (consistencia) y en cuanto a la firmeza de su posicin. La con-
sistencia de la minora testimonia, por un lado el rechazo del consenso siempre que ste
no se establezca sobre sus propias bases y, por otro, muestra su anclaje firme sobre una
posicin tenazmente tomada. De este modo, la minora lanza un desafo al consenso
mayoritario y desarrolla un poder temible. La mayora tiene la opcin o de eliminar a la
fuente de protesta, lo que es costoso y a veces arriesgado, o bien coexistir con ella, lo que
le obligar a desarrollar permanentemente un poder de contencin de la desviacin. En
suma, la minora no expresa slo una divergencia, sino que tambin posee el poder de
hacerle pagar a la mayora el coste, bajo o alto, poco importa en este caso, que implica
todo ejercicio de poder por parte del dominante. Este es el sentido en el que la minora
instaura un conflicto y es para evitarlo o para resolverlo por lo que se engrana un proceso
de toma de consideracin del punto de vista minoritario.
Ibez, T. (1987). Poder, conversin y cambio social. A: S. Moscovici; G. Mugny; J.A. Prez
(ed.). La influencia social inconsciente. Estudios de Psicologa Social Experimental. Barcelona:
Anthropos, 1991.
Un altre aspecte que cal considerar s lexistncia mateixa duna cosa anome-
nada individu normal per autnom. Aquest fet provoca que la norma social
que determina el conflicte que provoquen la majoria i la minoria sigui la que
recordeu del mdul 2: la recerca simultnia de ser igual i diferent que els altres
i que porta a resistir activament la pressi social. Si la pressi exigeix daccep-
tar el que diu la majoria, ens conformarem pblicament per mantindrem la
independncia en privat, si la pressi exigeix de rebutjar una minoria dissi- El cost social
dent, ho farem en pblic, per en privat estudiarem la seva proposta. Malgrat que la minoria sigui
convincent, ning no vol ser
confs amb un membre
daquesta. Per aix s fcil de
Un altre aspecte que considera Ibez sn els resultats que mostraven que la sentir dones que afirmen: jo
intensificaci del cost social, per exemple, el fet daugmentar el conflicte o estic a favor dels drets de les do-
nes, per no sc feminista, eh!
provocar la identificaci dels subjectes amb la minoria, bloqueja la conversi.
Daqu s pot deduir que el mecanisme actiu de la influncia no recau en els

mecanismes dincitaci al canvi sin en els de resistncia. Si la majoria no vol
canvi, no nhi ha. Per tant, les minories sn una expressi del canvi que ja est
en marxa. La minoria no pot forar el canvi, aquest es difon grcies a la majo-
ria, si aquesta accepta el canvi. En aquest sentit, Ibez afirma que les minories
actives no sn altra cosa que un instrument dun canvi que ja sest produint
per part de la majoria.
En resum, tal com ja explicava Serge Moscovici en la seva introducci a la psi-

cologia social de 1975, el model funcionalista de la influncia t les caracters-
tiques segents:
La influncia interv en situacions dinteracci social marcades per lasimetria entre els
membres del grup.
La finalitat de la influncia s, essencialment i en tots els casos, lestabliment i el refor
del control social.
Les raons per les quals sexerceix o saccepta la influncia tenen sempre relaci amb la
incertesa.
Els efectes de la influncia, en la direcci cap a la qual es resolen les incerteses, estan
determinades per la dependncia.
I el model gentic es caracteritzaria pels punts segents:
Tots els membres del sistema collectiu han de ser considerats alhora com a emissors
i receptors dinfluncia.
El control social no s lnica finalitat per a lexercici de la influncia; el canvi social
s tamb una finalitat important.
Lestil de comportament daquell que proposa una norma a un grup t un paper decisiu
en la consecuci de la influncia.
Els processos dinfluncia tenen una relaci directa amb la producci i la reabsorci
dels conflictes.
Lamentablement, la reducci dall social en la interacci interpersonal,

loblit de la histria, la cultura, les estructures socials i les relacions de poder,
sn massa elements que falten a unes teories que pretenen dexplicar potser
massa coses. Un model centrat en les interaccions entre individus mant la
noci que all important s el que passa en els individus i que en tot cas qual-
sevol modificaci en el curs del seu comportament noms podria provenir de
les relacions interpersonals. Aquest model necessitaria, com a mnim, ser com-
pletat amb algun punt de vista que no sigui solament individualista. La pro-
posta de Toms Ibez ofereix algunes possibilitats, en el sentit que si tothom
s emissor i receptor dinfluncia i tota comunicaci s, per tant, susceptible
de provocar influncia, la interacci individual no s tan important com les-
tudi de les resistncies al canvi que les instncies de poder de la societat poden
desenvolupar.
5. Obedincia a lautoritat
Suposem que, com molta gent, alguna vegada us haureu preguntat com va ser
possible lassassinat en massa i a sang freda, durant la Segona Guerra Mundial,
de milions de persones, en nom de la puresa de la raa ria. Malauradament el
tema segueix dactualitat, Bsnia, Kosovo, Txetxnia, Timor Oriental... no sn
noms dantics conflictes. La pregunta a la qual ha de respondre la psicologia so-
cial va ms enll de qui i per qu dna lordre de matar en un moment concret.
Hem de poder oferir una comprensi de com pot una persona executar unes or-
dres semblants. Sense executor lordre esdevindria absurda i sense sentit.
Per aix en aquest punt estudiarem un altre concepte relacionat amb la influ-
ncia, una altra manera per la qual les persones fan sovint accions en contra
de les seves creences: lobedincia. Hem deixat aquest punt per al final perqu
sembla senzill per s el ms complicat. Aparentment no hauria de ser estrany
en un sistema social jerrquic que alg compls les ordres que li sn donades
per una autoritat. Per quan aquestes ordres inclouen la tortura i lassassinat
de persones o la realitzaci dactivitats que poden posar en perill la vida dal-
tres persones, lobedincia es torna necessriament motiu destudi.
Les primeres respostes van intentar de demostrar lexistncia dun tipus de

Lectura recomanada
persona, dotat duna personalitat anormal, que sanomen autoritria, i que,
Busqueu per Internet lltim
suposadament, prevaldria en aquesta mena de situacions particulars. Lobjec- informe dAmnistia
Internacional i fixeu-vos en
tiu de Theodor Adorno i els seus ajudants, els quals van estudiar la gnesi i la la llista de pasos implicats;
distribuci de la personalitat autoritria, era probablement salvar una determi- lobedincia criminal no s
un fenomen rar ni propi de
nada concepci dhumanitat. s a dir, que era millor pensar que aquestes coses pasos subdesenvolupats.
Les adreces sn les segents:
les feien persones que no eren normals i situar les causes del mal en les parti- http://www.amnesty.org/
http://www.pangea.org/ai-
cularitats de la psicologia individual. Desgraciadament la histria es va encar- cat/
regar de demostrar que aquestes situacions no eren pas tan rares, i el senyor
Stanley Milgram demostr que les persones implicades en aquestes situacions
no eren pas anormals, que no tenien cap desviaci de personalitat ni res de
semblant, que eren persones, que sn persones, com tots nosaltres.
La senzillesa de lexperiment de Milgram, contraposada a la dificultat que va

comportar per a la psicologia social el fet dinterpretar els resultats que va ob-
tenir, s esgarrifadora. Tant, que ha estat criticat abundantment des que es va
fer. Tant des de la sociologia, com de la psicologia, com de la psicologia social
mateixa, i tot i que les crtiques podien ser ms o menys encertades o raona-
bles, sobretot les que fan referncia a ltica de lexperiment, res no treu que
lexperiment va tenir lloc tal com sexplica i que els resultats sn els que sn.
El ms probable s que lafany de tanta crtica es degui a la incredulitat que
provoquen els resultats, i al fet, no menys transcendent, que obliguen el lector
a pensar all que s ms bsic: la noci dsser hum que tenia.
5.1. Lexperiment de Stanley Milgram
Lexperiment transcorre de la manera segent. Mitjanant un anunci en un diari

local o b duna carta que oferia una modesta compensaci dinerria per a colla-
borar en un experiment sobre memria i aprenentatge que tindria lloc a la Uni-
versitat de Yale, es van aconseguir entre 1961 i 1962 ms de mil participants.
Entre aquestes persones hi havia de tot, obrers, oficinistes, mestres, infermeres,
venedors, etc. Telefnicament sels donava dia i hora. Quan arribava el dia, la
persona acudia al lloc al qual se lhavia citat, all trobava dues persones, luna era
una persona que suposadament tamb hi havia acudit per a lexperiment, un
comptable de 47 anys i daparena amable, per que en realitat era un cmplice
de lexperimentador, i laltra una persona que actuava dexperimentador, amb
bata, de 31 anys daparena impassible i austera. Sels pagava els diners promesos
(4.50$) i per a justificar el que passaria a continuaci sels explicava el segent:
Els psiclegs han desenvolupat moltes teories per a explicar com la gent aprn matries
diferents. Algunes de les ms conegudes estan tractades en aquest llibre [al subjecte se li
ensenyava un llibre sobre aprenentatge]. Una teoria s que la gent aprn les coses correc-
tament quan sels castiga si sequivoquen. Una aplicaci comuna daquesta teoria s quan
els pares peguen als nens si fan alguna cosa malament. Se suposa que el fet de pegar, una
forma de cstig, far que el nen aprengui a recordar ms b, far que aprengui ms efecti-
vament. Per de fet no sabem gran cosa sobre els efectes del cstig sobre laprenentatge,
perqu quasi no shan fet estudis vertaderament cientfics sobre el tema en ssers humans.
Per exemple, no sabem quina quantitat de cstig s millor per a laprenentatge, i tampoc
no sabem si hi ha diferncies en funci de qui dna el cstig, si un adult aprn millor duna
persona ms jove o ms gran que ell mateix, o moltes altres coses daquesta mena. Per aix
en aquest estudi ajuntem un cert nombre dadults docupacions i edats diferents i dema-
nem a alguns que siguin mestres i als altres que siguin aprenents. Volem descobrir quins
sn els efectes que tenen algunes persones sobre daltres, unes com a mestres i les altres
com a aprenents i tamb quin s lefecte del cstig sobre laprenentatge en aquesta situaci.
Per tot aix els demanar que lun de vosts faci de mestre i laltre daprenent.
Extret de Milgram, S. (1974). Obedience to Authority. Londres: Pinter Martin, 1997. (versi
en castell: Obediencia a la autoridad. Bilbao: Desclee de Brouwer, 1980).
Seguidament es feia un sorteig trucat per a assignar els papers de manera que
sempre el subjecte real feia de mestre. Aleshores sels portava a lhabitaci del
costat i sels deia que calia preparar laprenent perqu pogus rebre els cstigs;
all, davant del mestre, sel lligava a una cadira i se li posaven uns elctrodes
als canells. Sexplicava que sel lligava perqu no es mogus en rebre els xocs i
que se li aplicava pasta delctrode per a evitar cremades. Per a incrementar la
credibilitat de la situaci laprenent mostrava preocupaci pels xocs, i se li
contestava que encara que els xocs podien ser molt dolorosos no causaven
danys permanents en els teixits.
Seguidament es portava el mestre davant dun aparell, un suposat generador

de xocs elctrics, que tenia trenta botons amb pilots de color vermell. Cada
bot tenia una etiqueta amb el voltatge corresponent, que anava de 15 a 450
volts, i augmentava 15 volts entre bot i bot. Cada quatre botons (s a dir,
cada 60 volts) una etiqueta especificava desquerra a dreta: XOC LLEUGER
(15v-60v), XOC MODERAT (75v-120v), XOC FORT (135v-180v), XOC MOLT
FORT (195v-240v), XOC INTENS (255v-300v), XOC EXTREMADAMENT IN-
TENS (315v-360v), PERILL: XOC SEVER (375v-420v), XXX (435v-450v).
Per a fer creble laparell se li donava un xoc de 45 volts de prova al mestre pit-
jant el tercer bot; en realitat, aquest era lnic bot que funcionava. Aleshores
se li explicava la tasca que calia fer. Hauria de llegir a laprenent una srie de
paraules aparellades i desprs llegir-li una daquestes paraules i preguntar-li,
dentre quatre opcions, amb quina paraula shavia aparellat primer. Per exem-
ple lhi hauria de llegir: Capsa blava, Dia bonic, nec Salvatge, etc. i desprs
lhi llegiria: Dia; Gris Bonic Clar Lleig. Cada vegada que laprenent sequi-
voqus li hauria dadministrar un xoc, comenant pel de 15 volts i pujant un
bot, 15 volts ms, cada vegada que sequivoqus a mesura que avancs lex-
periment. Abans dadministrar el xoc el mestre hauria danunciar a lapre-
nent el voltatge que li aplicaria aix es feia per a assegurar-se que el subjecte
era conscient del voltatge que administrava.
Si en algun moment el subjecte dubtava o preguntava si havia de continuar,

lexperimentador li havia de respondre aquestes quatre frases, i en aquest or-
dre a mesura que avancs lexperiment:
1) Si us plau continu.
2) Lexperiment requereix que vost continu.
3) s absolutament necessari que vost continu.
4) Vost no t cap altra opci, ha de continuar.
Si la persona es preocupava per les ferides que podia ocasionar se li contestava

el mateix que ja se li havia dit abans, que no causaven danys permanents als
teixits. Si la persona deia que era laprenent qui no volia continuar, se li deia:
tant si a laprenent li agrada com si no, vost ha de continuar fins que hagi
aprs tots els parells de paraules correctament; si us plau, segueixi.
Ara ja coneixeu la situaci amb detall. Abans de continuar llegint i de co-

nixer les diferents condicions, penseu si hagussiu acceptat de collabo-
rar en aquest experiment. Penseu si hagussiu comenat un cop us
haguessin explicat el que haveu de fer i penseu fins a quin voltatge ha-
gussiu estat disposats a continuar, tenint en compte que si hagussiu dit
que no voleu seguir se us hagus contestat el que acabeu de llegir.
B, si ja us ho heu pensat, comencem a comentar els resultats. La primera ve- Condici I: Absncia
gada que es va fer lexperiment era una condici en la qual el mestre no veia de retroalimentaci
ni sentia laprenent les respostes li arribaven mitjanant una capsa amb qua- Recordeu aquesta dada, si
la vctima no es veu ni se sent,
tre llums. Davant la sorpresa general, en aquesta condici el 100% de subjectes tot i tenir informacions sobre
van arribar fins al final, i van administrar descrregues de fins a 450 volts (eti- el seu possible sofriment,
lobedincia s dun 100%.
quetades XXX).
Pensant que alguna cosa no funcionava, es va permetre que el mestre sents

les protestes de laprenent. Aquestes es van gravar, perqu sempre fossin les
mateixes, i eren les segents:
Fins a 60 volts cap queixa.

75v-105v: una petita queixa.
120v: laprenent crida que li comena a fer mal.
135v: gemec de dolor.
150v-285v: crida diferents versions de: experimentador, treguim daqu; ja no vull con-
tinuar ms en aquest experiment. Em nego a continuar.
180v: crida no puc suportar el dolor.
270v: crit agnic.
300v: laprenent diu que es nega a donar ms respostes (en aquest punt lexperimentador
diu al mestre que el silenci sha de considerar un error i que segueixi endavant).
315v: crit violent i la vctima diu que ja no segueix endavant.
330v fins a 450v: silenci total, ni contesta ni crida.
Aquesta condici es va considerar la condici base. Tot i aix nosaltres

li donarem el nmero II, ja que en realitat va ser un segon experiment.
Milgram lanomen condici de retroalimentaci de veu; a partir daquesta
es van fer disset variants ms, canviant diferents elements de la situaci.
Tot seguit les repassarem. Per abans penseu seriosament, fins on ha-
gussiu arribat?
Doncs b, en aquesta condici base un 62,5% de persones va arribar fins al

Condici III:
final. Vctima remota
Una variant daquesta condici

va consistir en el fet que les
La trista sorpresa que van comportar aquests resultats, provoc que sestudis queixes de la vctima noms
la situaci amb deteniment. Cal esmentar que cap explicaci sobre la base van consistir en uns cops sords
a la paret fins al silenci definitiu,
dunes suposades caracterstiques de personalitat especials que tindrien els par- en aquest cas un 65% de les
persones va arribar fins al final.
ticipants daquest experiment no saguanta. La mostra era especialment varia-
da, i en tot cas no hi ha cap teoria de la personalitat que indiqui que ms dun
60% de la poblaci tingui caracterstiques de tipus sdic o criminal. s per aix
que abans destudiar les explicacions que shan donat daquests resultats, ens
mirarem amb detall les diferents variants de lexperiment i tamb algunes de
les seves rpliques posteriors aix com les crtiques, teriques, metodolgiques
i tiques que ha tingut.
5.1.1. Les diferents condicions experimentals
En aquestes condicions que acabem de presentar, i tamb en les que hi ha a

continuaci els subjectes sn tots homes, excepte en la condici IX. Tamb s
interessant de notar que molt pocs subjectes actuaren amb tota tranquillitat,
la majoria comentaren que es van sentir molt tensos i nerviosos durant lex-
periment, tot i aix els subjectes oberen en les proporcions mencionades.
Les altres condicions sn les segents, llegiu-les amb cura, penseu en les dife-
rents situacions que crea cada condici i en el perqu del percentatge dobedi-
ncia que hi trobareu.
n = Nombre de participants de cada condici experimental.

So = Percentatge de participants que oberen fins al final, s a dir, que van fer servir dues
vegades el voltatge mxim (450v).
Condici IV: Proximitat. La vctima se situa en la mateixa habitaci que el subjecte.
n = 40, So = 40%.
Condici V: Proximitat de tacte. Per a poder rebre el xoc laprenent havia de posar la
m damunt una placa. A partir del xoc de 150 volts es negava a fer-ho i era el mestre qui
li havia de posar per fora seguint les ordres de lexperimentador. n = 40, So = 30%.
Condici VI: Nova condici base. Es traslladen els experiments a un laboratori menys
bonic de la mateixa universitat. En les queixes de laprenent safegeixen tres referncies
a una certa preocupaci per lestat del seu cor. n = 40, So = 65%.
Condici VII: Canvi de personal. Es canvien lexperimentador i laprenent, invertint les
caracterstiques personals presents en els experiments anteriors. Lexperimentador s de
maneres suaus i poc agressiu, laprenent, de mandbula prominent, t cara de pocs amics.
n = 40, So = 50%.
Condici VIII: Absncia dexperimentador. Lexperimentador abandona la sala i dna
les ordres per telfon. n = 40, So = 20,5%.
Condici IX: Els subjectes sn dones. En aquesta condici tots els subjectes sn dones.
Es pensava que, seguint els resultats daltres experiments i estudis de psicologia, aquestes
serien ms obedients, per que tamb serien menys agressives. Com actuarien aquestes
dues forces oposades? El resultat va ser el mateix que en el cas dels homes, encara que les
dones mostraren ms tensi i nervis. n = 40, So = 65%.
Condici X: Contracte de responsabilitat limitada. El subjecte i la vctima firmen abans de
comenar lexperiment un full en el qual afirmen participar voluntriament a lexperiment i
a lliurar la universitat de Yale i els seus empleats de qualsevol reclamaci legal subseqent.
Laprenent sho mira dues vegades i en veu alta accedeix a firmar amb la condici que, per
raons de cor, quan ho demani sel deixar anar, cosa que com en la resta de condicions des-
prs no es complir, lexperimentador assenteix i lexperiment comena. n = 40, So = 40%.
Condici XI: Canvi de context institucional. La seu de lexperiment es trasllada a unes
oficines fora del context universitari i es diu que lexperiment el duu a terme una associ-
aci privada amb un nom inventat Research Associates of Bridgeport que fa recerca per
a empreses. n = 40, So = 47,5%.
Condici XII: Llibertat per escollir el xoc elctric. Es deixa escollir a la persona el vol-
tatge del xoc administrat. La mitjana va ser de 50 volts, amb molt poca desviaci. Noms
una persona administr el xoc ms alt. n = 40.
Condici XIII: La vctima dna les ordres. En aquesta condici laprenent demana se-
guir amb lexperiment malgrat que lexperimentador considera, als 150v, que no sha de
seguir perqu es queixa molt. Laprenent exigeix que se li continun administrant xocs
perqu un amic seu va arribar fins al final. n = 20, So = 0%.
Condici XIV: Una persona qualsevol dna les ordres. En aquesta condici hi ha dos
mestres, un s un cmplice al qual sassigna la tasca fictcia de controlar el temps. Lex-
perimentador marxa i deixa els mestres sols amb lordre de continuar. El cmplice sug-
gereix que cal administrar xocs cada vegada ms elevats i comena a donar les ordres per
a continuar. n = 20, So = 20%.
Condici XV: El subjecte com a espectador. Tot s igual que en la condici anterior,
per quan el subjecte no volia seguir el cmplice soferia per a continuar en lloc seu i ad-
ministrar els xocs. n = 16, S = 68,75% de persones que no interferiren en la continuaci
de lexperiment si els xocs els donava una altra persona.
Condici XVI: Dues autoritats enfrontades. Hi ha dos experimentadors. En arribar als
150v. comencen a discutir, lun creu que cal continuar i laltre que no. n = 20, So = 0%.
Condici XVII: Dues autoritats enfrontades (bis). Com en lanterior situaci hi ha dos
experimentadors, per laprenent no apareix. Decideixen a sorts que un dels experi-
mentadors far daprenent. A partir daqu tot igual que en la condici base, incloses la
negativa a continuar, per en aquest cas dun experimentador. n = 20, So = 65%.
Condici XVIII: Dos mestres es rebellen. La feina de fer de mestre es divideix entre
Pregunta guia
tres persones, luna llegeix les parelles de paraules, la segona li diu a laprenent si la res-
posta s correcta o no, la tercera (en realitat lnic subjecte experimental, els altres dos Ara que coneixeu totes les con-
sn cmplices) administra els xocs. Als 150 volts el mestre que llegeix es nega a continu- dicions, penseu en qu aporta
ar, deixa de llegir les paraules i saixeca. Lexperimentador demana als altres dos de con- cada variant a lexplicaci de
tinuar. Als 210 volts el segon mestre saixeca i diu que no continua. Lexperimentador lobedincia. s a dir, quins fac-
demana al subjecte que continu sol. n = 40, So = 10%. tors explicatius permet de des-
cartar i quins mant cadascuna
Condici XIX: El subjecte collaborador. Es demana al subjecte que collabori en lex- de les condicions?
periment, per exemple llegir paraules, per ell no administra els xocs. n = 40, So = 92,5%.
s interessant de veure grficament els resultats:
Val la pena que us atureu un moment a comparar les condicions
5.1.2. Crtiques a lexperiment
Tot i que la immensa majoria de psiclegs socials reconeix que els experiments
de Milgram estan ben fets i que els seus resultats sn fiables, aquest experi-
ment ha estat blanc de crtiques ferotges. Tot i aix Milgram mateix ja va co-
mentar que sospitava que lorigen de les crtiques no era tant lexperiment
sin els resultats obtinguts. Si lexperiment hagus donat com a resultat all
que sesperava, que ning obeeix unes ordres immorals, segurament cap
daquestes crtiques hagus sorgit. Podem dividir aquestes crtiques en tiques,
metodolgiques i teriques.
La preocupaci per ltica de lexperiment va ser la primera en sorgir. LAmeri-

Ltica
can Psychological Association, la ms important del mn i de la qual en sentireu de lexperimentaci...
a parlar bastant al llarg de la carrera, va retardar un any ladmissi de Milgram, ... en psicologia exigeix que
una persona que participa en
mentre estudiava amb detall lexperiment. Finalment van considerar que era un experiment ha de sortir
igual que com ha entrat. s
acceptable, per molts psiclegs i socilegs encara ara dubten que ho fos. possible aix? Com us sentirieu
Duna banda, no s tic fer passar alg per una situaci tan angoixant, per desprs de saber que sou capa-
os de matar alg per no res?
sobretot la preocupaci sorgia pel possible carcter traumatitzant de la parti-
cipaci en lelectrocuci induda duna persona. Milgram sassegur que des-
prs de lexperiment el subjecte parls amb la vctima per a deixar clar que
estava b. Tamb informava als subjectes obedients que la seva conducta era
la normal. Finalment va fer un seguiment durant un parell danys, mitjanant
qestionaris, de les persones que hi havia participat, i els inform dels resultats
obtinguts amb la recerca. Cal dir que moltes persones valoraren positivament
la seva participaci i pensaren que havien aprs alguna cosa til sobre ells ma-
teixos. Milgram pos sovint, amb orgull, lexemple dun noi que shavia aca-
bat fent objector de conscincia. Tot i aix, com podeu veure, lexperiment va
tenir efectes molt importants sobre els participants i la seva vida, i ells no ho
havien pas demanat; a ms acudien enganyats a lexperiment. Avui en dia un
experiment daquest tipus no es podria fer, per molts investigadors pensen
que va valer la pena, i que la lli extreta daquells experiments s massa va-
luosa per a deixar-la perdre.
La crtica metodolgica ms forta la van fer Orne i Holland el 1972. Aquests in-
vestigadors afirmen que no hi ha obedincia sin conformitat amb les carac-
terstiques de la situaci. Fixeu-vos que lexperiment s una situaci tan
anmala que el que fa la persona s intentar dendevinar per tots els mitjans
possibles de qu va tot all, s a dir, dendevinar qu ha de fer per a complir
amb les expectatives que es tenen sobre ell i actuar en conseqncia. Davant
dun conflicte com el que planteja la situaci, lexperimentador ha de tenir la
clau, de manera que si aquest est tranquil s que no passa res greu; de fet, ja
se sap que en un experiment no et pot passar res. Fins i tot per als autors, les-
for que es fa per a enganyar el subjecte implica que difcilment es pugui ge-
neralitzar el resultat a cap situaci quotidiana. A tot aix Milgram respongu
que, sigui com sigui i arribessin a la conclusi que arribessin, els subjectes no
podien saber si els xocs eren reals o no, i que en tot cas el dubte no els va fer
pas desobeir. De fet, preguntats a posteriori la majoria contesta que s que creia
que eren de veritat. Ara b, aix tamb podria ser una resposta provocada per
les ganes de quedar b amb lexperimentador.
Les crtiques teriques es desenvolupen a partir del concepte dobedincia. El

problema que plantegen alguns autors s sobre la utilitat dun concepte que
per a fins experimentals sha operacionalitzat fins al punt de convertir-se en
una abstracci descontextualitzada. Per exemple, Milgram arriba a definir
lobedincia aix: Si Y segueix una ordre dX aleshores direm que ha obet a
X; si no aconsegueix complir lordre dX, direm que ha desobet a X. Un con-
cepte aix no pot aspirar a explicar res, per en tot cas s un concepte pertinent
per a descriure les accions de determinades persones. Cal, doncs, anar amb
compte a no confondre el valor descriptiu amb el valor explicatiu del concepte
(Lutsky, 1995). En tot cas, per a explicar els resultats no nhi ha prou amb afir-
mar que la gent s obedient, sin que cal saber, quines ordres obeeixen i qui-
nes no i en quin pas, en quin moment histric, en quina societat o en quin
grup sn obedients (Helm i Morelli, 1985).
Per com diu Zygmunt Bauman:
Su hiptesis [de Milgram] de que los actos crueles no los cometen individuos crueles, sino
hombres y mujeres corrientes que intentan tener xito en sus tareas normales, caus una
inquietud y una ira muy pronunciadas. Y sus descubrimientos: que la crueldad no tiene
mucha conexin con las caractersticas personales de los que la perpetran pero s tiene una fuerte
conexin con la relacin de autoridad y subordinacin, con nuestra estructura de poder y obe-
diencia normal y con la que nos encontramos cotidianamente. (...) En resumidas cu-
entas, Milgram sugiri y demostr que la inhumanidad tiene que ver con las relaciones
sociales. Como stas ltimas estn racionalizadas y tcnicamente perfeccionadas, tambin lo

est la capacidad y eficiencia de la produccin social de inhumanidad.
Bauman, Z. (1989). Modernidad y Holocausto. Madrid: Sequitur, 1997.
5.1.3. Algunes rpliques experimentals
De lexperiment de Milgram se nhan fet moltes rpliques arreu del mn. Els
Enlightenment
resultats sempre sn els mateixos. Lobedincia assoleix fins i tot nivells ms
Alguns autors consideren que
alts en alguns casos. Les rpliques de la condici base fetes als Estats Units en- els resultats daquestes rpli-
ques demostren que Gergen
tre 1967 i 1976 obtingueren graus dobedincia dentre el 30% i el 91%. Una no t ra quan parla de lefecte
rplica daquesta condici feta a lEstat espanyol el 1980 obtingu el 50% dEnlightenment (vegeu el m-
dul 1) que pateix la psicologia
dobedincia; a ustria, el 1985 un 80%; a Itlia el 1968 un 85%; a Jordnia el social. Per quants daquests
subjectes havien sentit a parlar
1978, un 62,5%. El nivell ms baix sobtingu a Austrlia el 1974, noms un de lexperiment abans? A ms,
probablement, els que nhavi-
28% dels subjectes obe ordres criminals; tot i aix, aquest 28% s la mitjana en sentit a parlar eren descar-
del 40% dhomes que oberen davant del 16% de dones. En les altres rpliques tats abans de lexperiment.
no es trobaren diferncies significatives en el grau dobedincia dhomes i do-

nes (Blass, 1999).
A causa de les crtiques rebudes sobre la impossibilitat de generalitzar aquests

resultats perqu cap situaci quotidiana shi assembla, algunes rpliques van
fer servir estratgies diferents. Aquest s el cas de la srie dexperiments que
tingueren lloc a la Universitat dUtrecht, Holanda (Meeus i Raaijmakers, 1986,
1995). El procediment inicial s igual al de Milgram, per la tasca que ha com-
plir el subjecte canvia, ats que lexperiment es presenta com un estudi sobre
la relaci entre lestrs i la realitzaci de tests psicolgics. Sexplica al subjecte
que saprofitar el fet que sha de seleccionar una persona per al personal del
departament per a fer lexperiment. De manera que el que haur de fer el sub-
jecte s, durant el test de selecci del candidat, fer comentaris negatius sobre
els seus resultats amb la finalitat destressar-lo. A ms, sinforma al subjecte
que si el candidat no passa el test no obtindr la feina. Quan comena lexpe-
riment i a mesura que passa el temps, les respostes del candidat en el test es
veuen fortament afectades pels comentaris negatius del subjecte i el candidat
li demana diverses vegades que pari de fer comentaris. Tot i aix lexperimen-
tador ordena al subjecte que continu. Doncs b, en aquest cas, tot i que el can-
didat demana que es pari, i tot i que els subjectes saben que la seva actuaci
provocar que no obtingui la feina, un 91% dels subjectes oberen fins al final.
5.2. Lindividu en una societat burocrtica
Nhi ha prou amb tenir en compte els elements propis i nics de la situaci ex-
perimental per a explicar la conducta daquestes persones? Podem pensar que la
gent va obeir perqu lexperiment tenia lloc en una universitat prestigiosa; que
va ser per a collaborar en el progrs de la cincia; que va ser pel comproms ad-
quirit en cobrar diners i en accedir a comenar lexperiment; que va ser perqu
laprenent tamb havia decidit de collaborar voluntriament en lexperiment i,
a ms, el paper li va tocar de manera justa; que va ser per la novetat i originalitat
de la situaci; que va ser perqu se li va assegurar que els xocs no produen danys
permanents; que va ser per la rapidesa amb qu transcorre tot, la qual no et dei-
xa pensar; que va ser perqu t ms pes una autoritat legtima que busca el b
com que no pas linters particular duna persona (Milgram, 1963).
Per cap daquestes raons no sembla suficient com perqu en el conflic-

te provocat per la norma de no fer mal a altres persones i la norma
dobeir les autoritats legtimes, triomfi aquesta darrera. Cap daquestes
explicacions s prou raonable per a admetre que la majoria de persones
de la nostra societat estigui disposada a electrocutar brutalment alg si
se li demana b.
5.2.1. Lexplicaci de Milgram
El funcionament en societat implica per Milgram divisi del treball i coordi-

Enlightenment
naci, i per a efectuar aix: jerarquia. Considera tamb que el fet que les per-
Probablement, conixer aquests
sones funcionin a linterior dun sistema bviament produeix canvis en la seva experiments, tal com reconeixia
capacitat per a funcionar autnomament, per exemple, han de cedir el control un dels participants de Milgram,
us podria ajudar a evitar de po-
a qui coordina. Tot aix porta Milgram a defensar que el que passa en els ex- sar-vos en situacions dautoritat i
dobedincia. Per la fora de la
periments s un canvi especial en lactitud dels individus. Aquests, durant lex- situaci fa que una vegada a
dins dificlment gosis de desafiar
periment, passen a un estat actitudinal que anomen estat agent, pel qual obertament lautoritat.
la persona que sincorpora en un sistema dautoritat ja no es veu a ella mateixa
com un actuant moguda pels seus motius sin que es veu ella mateixa com un
agent al servei dels desitjos daltri. Tal com resumeix Josep Maria Blanch:
Las consecuencias ms destacables del estado de agente en una persona, consisten en su

aceptacin de la definicin de la situacin que le dicte la autoridad, su asuncin del rol
de instrumento al servicio de los fines impuestos por el superior y en su transformacin
moral, por la que se siente responsable no tanto de las consecuencias de sus actos como
del cumplimiento estricto de las rdenes que le han sido dadas.
En otros trminos, la obediencia no elimina la moral; sino que desplaza el centro de gra-
vedad de la misma, en el contexto de una reestructuracin del campo social e informa-
tivo. De este modo, su componente cognitivo confiere mayor relevancia al imperativo
tico de la subordinacin y al aspecto tcnico de la ejecucin que al elemento interper-
sonal de la relacin agente-vctima implicado en la accin. Esa nueva moralidad reduce
el bien a la ley y el amor al deber; al tiempo que establece la sumisin como base de las
virtudes cardinales.
Blanch, J.M. (1982). Psicologas Sociales. Aproximacin histrica. Barcelona: Hora.
Per falta explicar per qu una persona pot entrar en aquest estat agent, en
quines ocasions ho fa i com shi mant. Per Milgram hi ha dos tipus de pro-
cessos, els antecedents necessaris i els que genera la mateixa situaci en el mo-
ment. Entre els antecedents trobem la socialitzaci en lobedincia. La famlia,
lescola i el treball sn estructures fonamentals de la nostra societat i sn ins-
titucions jerrquiques basades en lautoritat dunes persones sobre altres. La
lgica de les institucions no sols ens porta a obeir, sin tamb a considerar
lobedincia una necessitat per a la supervivncia mateixa de la instituci, cosa

que sovint s confon a ms amb la supervivncia mateixa de la humanitat. Hi
ha, a ms, un antecedent necessari ms propi de lexperiment, la ideologia ci-
entifista, s a dir, el fet que es reconegui comunament que la cincia s una
forma de coneixement legtima i que el cientfic s la persona que ostenta lau-
toritat legtima en una situaci de cincia. Aix, per tant, al fet que hi ha una
ideologia que justifica la situaci safegeix el fet que el subjecte considera el
cientfic lautoritat adequada per a la situaci en qesti. Com b diu Milgram,
el poder de lautoritat no prov de les seves caracterstiques personals sin de
la seva posici percebuda en una estructura social, i cal afegir, del compliment
adequat del seu rol; si lexperimentador exigs qualsevol cosa que no estigus
justificada adequadament en el context, no obtindria cap mena dobedincia.
Els processos que fan que la persona es mantingui en la situaci en lloc de sor-
tir-ne una vegada ha comenat, sn diversos. El subjecte ha adquirit un com-
proms amb lexperimentador i, per tant, t una relaci amb el que considera
una autoritat legtima que vol que sigui el mxim de satisfactria. El control
de la impressi dell mateix (recordeu Erwing Goffman) fa que vulgui quedar
com una persona complidora i en la qual es pot confiar, en canvi, no t cap
relaci amb laprenent, el qual s sobretot una molstia, un impediment per
a quedar b. Tamb trobem que la definici de la situaci la proporciona lex-
perimentador i no pas el subjecte.
Cada situaci tamb posseeix una mena dideologia, la qual anomenem definici de la
situaci, i que s la interpretaci del significat duna circumstncia social. Aquesta pro-
veeix la perspectiva mitjanant la qual els elements duna situaci adquireixen cohern-
cia. Un acte vist des duna perspectiva pot semblar atro, per la mateixa acci vista des
duna altra perspectiva sembla adequada. Hi ha una propensi de la gent per a acceptar les
definicions de lacci que provenen duna autoritat legtima. Aix vol dir que, encara que el
subjecte faci lacci, permet a lautoritat de definir-ne el significat.
Milgram, S. (1974). Obedience to Authority (pg. 162-163). Londres: Pinter Martin, 1997.
(Versi en castell: Obediencia a la autoridad. Bilbao: Desclee de Brouwer, 1980).
Tamb cal tenir en compte que la situaci posseeix una temporalitzaci, s a

dir, que consta duna srie delements molt semblants que se succeeixen un
darrere laltre. Aix t la seva importncia, ats que cada vegada que pugem
15 volts el xoc, la situaci no canvia substancialment, el fet dhaver efectuat
el xoc anterior justifica el fet de continuar endavant. s a dir, que cada vegada
que es dna un xoc es fa ms difcil de trencar amb lexperiment; si la persona
ja ha actuat fins al punt que ho ha fet, com pot justificar de deixar-ho crrer
en el punt segent? Com expliquen alguns autors:
Si el sujeto decide que no es permisible aplicar la siguiente descarga, entonces, como sta
es (en todos los casos) slo ligeramente ms intensa que la anterior, cul es su justificacin
por haber aplicado la ltima? Negar la correccin del paso que est a punto de dar implica
que el paso anterior tampoco era correcto y esto debilita la posicin moral del sujeto. El
sujeto se va quedando atrapado por su compromiso gradual con el experimento.
Sabini, J.P.; Silver, M. (1980). Destroying the Innocent with a Clear Conscience: A so-
ciopsychology of the Holocaust. A: J.E. Dinsdale (ed.). Survivors, Victims and Perpetrators:
Essays on the Nazi Holocaust (pg. 342). Washington: Hemisphere. Citat a Bauman (1989).
El factor de gradualitat s rellevant per a entendre la generalitzaci que shan fet dels
resultats de Milgram a daltres contextos, en els quals les implicacions defectuar acci-
ons immorals sota les ordres duna autoritat no sn evidents des del comenament,
per es materialitzen quan lindividu queda enxarxat en una cadena de comandament
burocrtica.
Miller, A.; Collins, B.E.; Brief, D. (1995). Perspectives on Obedience to Authority: The
Legacy of the Milgram Experiments. Journal of Social Issues (nm. 51, vol. 3, pg. 1-19).
Finalment, el ms important, la responsabilitat de lacci es delega a lautori-

tat, la persona se sent responsable envers lautoritat pertinent per no pas dels
actes comesos, sin del compliment de les ordres. Per aix la pregunta ms im-
portant que cal fer-se, i que Milgram no contesta, s com s possible de delegar
la responsabilitat a alg altre duna srie dactes que un mateix comet amb les
seves mans?
No s sobrer recordar aqu que els estudis experimentals sobre influncia par- Nota
teixen del punt de vista de la psicologia social psicolgica, s a dir, que per a
Cap dels punts anteriors no t
aquests investigadors lindividu preval per damunt de lorganitzaci social, la sentit si no recordeu la defini-
ci dindividu preponderant en
qual no s ms que la conseqncia del conjunt dinteraccions entre indivi- la nostra societat; s en el punt
5.2 del mdul 2. Repasseu-la i
dus. Per aix Milgram pot afirmar que un individu s originalment autnom rellegiu-vos lexplicaci de Mil-
i a causa de la seva pertinena a un sistema perd part daquesta autonomia, la gram des daquesta ptica.
que cedeix al grup. Aquest punt de vista no se sost des duna psicologia social
ms sociolgica, com la construccionista, segons la qual individu i sistema, lle-
giu societat o grup, no sn pas dues coses diferents.
5.2.2. Extensions de lexplicaci de Milgram
Invertir la visi de la psicologia social psicolgica i comenar la nostra expli-

caci per la societat enlloc de per lindividu, ens pot permetre de pensar que
lindividu autnom no s un antecedent de la situaci sin que ns una con-
seqncia. Sn les estructures dobedincia les que, estratgicament, definei-
xen lindividu, que han creat, com a autnom; cosa que camufla les relacions
de poder a les quals aquest est sotms. Lexperiment de Milgram desvetlla
aquestes relacions de poder i les mostra en tota la seva cruesa, torna patent que
lindividu no s autnom, no perqu hagi perdut una suposada llibertat inici-
al, sin perqu com a individu mai no lha tinguda. Per tant, podem llegir lex-
periment com una demostraci fefaent del que ha comportat que la ideologia
moderna divids la societat en unes unitats mnimes anomenades individus.
El subjecte obedient no pot ser res ms que un producte de la mena de societat
que hem creat.
Una mostra daix s el sistema jurdic occidental que considera que lindividu
s responsable dels seus actes en algunes circumstncies i en daltres no. Per
tant, assumeix que la responsabilitat s un b que es posseeix de vegades s i de
vegades no. s una possessi ms amb la qual, metafricament, es pot comer-
ciar. La persona que es troba en lexperiment cedeix la seva responsabilitat a
lexperimentador, perqu ho pot fer; aix ho reconeix el nostre sistema jurdic.
Ateses les circumstncies adequades, la responsabilitat es pot traspassar, per

aix t un preu important. Com que ser responsable dels seus actes s una de
les caracterstiques bsiques daquesta construcci que anomenem individu,
el preu de perdre la responsabilitat s la seva desaparici com a individu. Tin-
gueu en compte, a ms que el fet de ser individu s lnica manera de ser au-
toritzada, normalitzada i legitimada en la nostra societat, i que com ja sabeu
la realitzaci de determinats actes popularment sinterpreta com una manca
dhumanitat, com un no ser persona. En la nostra societat, deixar de ser indi-
vidu s deixar de ser persona, tamb.
El reconeixement de lobedincia deguda que absol tants soldats de les bar-

baritats que cometen amb les seves mans s una mostra daquest trasllat de res-
ponsabilitats, que s possible en les organitzacions jerrquiques. Com diu
Bauman (1989), lorganitzaci en el seu conjunt s un instrument per a eli-
minar tota responsabilitat. Es tracta duna situaci en la qual tots i cadascun
dels seus membres traslladen la responsabilitat a alg altre, en una cadena que
no t final i que acaba en una mena de responsabilitat flotant, de la qual ning
no deu explicacions a ning.
Malgrat el que pugui semblar, una societat amb una divisi social del treball
tan complexa com la nostra s a la prctica una societat sense responsables,
ats que latomitzaci s tan gran que ning no coneix exactament quin s el
producte final, per pensa que hi ha alg que si ho sap i aix ho ordena. Aix
passa en quasi b tots els mbit del treball.
Exemples
En els hospitals les infermeres acaten ordres de metges que saben positivament que sn ne-
gatives per al pacient perqu no en sn les responsables finals, i segurament el metge con-
sidera que la instituci es far responsable de qualsevol problema, ja que ell tamb s un
treballador obligat a treballar en les condicions que marca la instituci; les dones de fer fei-
nes netegen la merda dels altres perqu alg ho ha de fer en aquesta societat tan complica-
da, els altres embruten perqu ja hi ha alg que ho netejar; els vens no avisen la policia
si veuen una violaci davant de casa seva perqu la policia ja deu tenir els mitjans per a
assabentar-sen i arribar a temps, al cap i a la fi s la seva feina i, per tant, la seva responsa-
bilitat; els empresaris de les tabaqueres no tenen cap dilema moral a promoure productes
cancergens perqu la responsabilitat no s seva, en tot cas ho s de qui fuma, i en tot cas
ells noms sn persones bones i normals que fan la seva feina el millor que poden.
En la seva anlisi de lHolocaust, el socileg de la postmodernitat, Zygmunt

Lectura recomanada
Bauman, mostra com aquest va ser el producte duna forma de racionalitat
Bauman, Z. (1997).
molt caracterstica de la modernitat: la burocrcia. En una burocrcia la preo- Modernidad y Holocausto.
Madrid: Sequitur. s un llibre
cupaci principal dels funcionaris no sn els objectes de la seva acci, com es- dolors per imprescindible
tan o com se senten, sin la rapidesa i leficincia que mostren a lhora per a entendre els ssers
humans del segle XX.
dassolir els objectius que els seus superiors han marcat (Bauman, 1989, pg.
208). Lacci moral s la lleialtat, el compliment del deure i la disciplina, lac-
ci racional s leficcia.
Exemple
No cal entrar a lexrcit per a trobar exemples daix, en una escola no s estrany que el mes-
tre humili en pblic un alumne en nom del manteniment de lordre, el qual es justifica per
la necessitat dassolir els objectius daprenentatge del curs, marcats pel Consell Escolar i en
darrer terme per la Direcci General de lEnsenyament de la Generalitat de Catalunya.
Segons Bauman, la tecnologia adquireix de retruc per la seva racionalitat ma- La racionalitat...
teixa, una condici moral. Recordeu els resultats de les condicions de lexpe-
... tan caracterstica de lera
riment de Milgram, com ms gran era la distncia de la vctima ms fcil era moderna, queda plasmada en
els jocs infantils de construcci
dexecutar lordre. Un pilot davi pot llenar una bomba damunt duna ciutat tipus Mecano o Lego. Les pe-
i mantenir la seva integritat moral i la seva humanitat, en canvi, alg que mata ces sn dures i quadrades per
lgiques, expressen perfecta-
a cops de puny una altra persona s una mala bstia. Normalment lusuari de ment lesttica funcional del
nostre temps. Potser s per
la tecnologia no s qui lha inventada i, per tant, la responsabilitat moral passa aix que un artista polons ha
recreat els camps dextermini
a linventor de la mquina en qesti, per a lhora de la veritat aquest no s
nazis amb peces de Lego. Una
ning en concret, sin un conjunt vague de coneixements cientfics bsics, de les obres ms basardoses
que shan vist mai.
equips denginyers, universitats i institucions de recerca, empreses i, fins i tot,
una cosa tan abstracta com la poltica cientfica dun pas.
Lo que el experimento de Milgram ha demostrado al final es el poder de los conocimien-

tos y su capacidad para triumfar sobre los impulsos morales. Se puede inducir a personas
morales a cometer actos inmorales incluso en el caso de que sepan (o crean) que esos ac-
tos son inmorales, siempre y cuando estn convencidos de que los expertos (personas
que, por definicin, saben algo que ellos no saben) han determinado que esos actos eran
necesarios. Despus de todo, la mayor parte de las actuaciones que se producen en el seno
de nuestra sociedad no estn legitimadas porque se hayan discutido sus objetivos, sino
por el consejo o la instruccin que ofrece la gente que tiene conocimientos.
Bauman, Z. (1989). Modernidad y Holocausto (pg. 258). Madrid: Sequitur.
En resum, daquest punt nheu dhaver extret la idea que els resultats de lex-
periment no es poden entendre com el producte duna interacci particular
entre individus amb caracterstiques diferents sin que cal integrar tota la si-
tuaci en la singular histria de la societat occidental en lpoca moderna.
Aix us ha de permetre de veure que hi ha situacions, aquest experiment per
exemple, en qu no s pertinent lexistncia dindividus. s a dir, que no s
que hi ha individus que participen en determinades situacions sin determi-
nades situacions que creen individus i determinades situacions que no ho fan.
Per a donar ms mfasi al carcter histricament situat dels resultats de lex-
periment compararem a continuaci les dues formes dentendre les relacions
de poder que trobem en psicologia social.
5.2.3. Relacions de poder
Lexperiment que estem estudiant s molt interessant per a contrastar dues

Lectura recomanada
maneres dentendre les relacions de poder que coexisteixen en la psicologia
Trobareu els dos paradigmes
social davui dia. Si seguim a Michel Foucault, podem dir que hi ha dos para- resumits en el llibre segent:
Ibez, T. (1982). Poder y
digmes, o dues maneres dentendre el poder, el paradigma jurdic i el paradig- Libertad. Barcelona: Hora.
ma estratgic. Toms Ibez les presenta aix:
a) El paradigma jurdic
Representa la forma clssica dentendre el poder. Segons aquesta visi el poder

s una substncia, una cosa que, metafricament, es pot posseir. Hi ha, per
tant, persones que tenen poder. Aix vol dir tamb que el poder t un origen
des del qual sorgeix i un blanc al qual arriba. Lexemple ms clar s la llei. La
llei permet o prohibeix determinades accions, marca els lmits de la llibertat i
sexerceix de dalt a baix, del president als ciutadans, del pare als fills, del marit
a lesposa, del mestre als alumnes. El poder controla el saber, qui posseeix sa-
ber t poder. El poder reprimeix, exclou i tanca a qui no el respecta. Els smbols
del poder sota el paradigma jurdic sn la sang i la mort.
b) El paradigma estratgic
Representa la proposta de Michel Foucault respecte a la nova manera en qu sha

dentendre el poder per a entendre com es formen les persones en el mn mo-
dern. El poder s una relaci, una acci, no s, per tant, una cosa que es posseeixi
sin una cosa que sexerceix. En aquest sentit el poder no t un punt dorigen sin
que t forma de xarxa, sorigina en tots els punts. No hi ha, per tant, espais de lli-
bertat. No s com la llei que diu qu no sha de fer sin com les normes socials
que diuen com sha de ser. El poder va de baix a dalt. El poder produeix el saber,
qui t poder t saber. El poder no reprimeix sin que controla i regula, vigila i ges-
tiona, no tanca ni exclou sin que cura, s a dir, torna normal. El smbol del
poder s la vida i el seu objectiu definir-la i gestionar-la.
Lamentablement, en psicologia social les relacions de poder no shan estudiat

prou; tot i aix la proposta ms complerta i utilitzada s la de French i Raven
(1959), la qual autors com Thomas Blass han fet servir per a interpretar lexpe-
riment de Milgram. Aquesta proposta parteix duna concepci clssica del po-
der, s a dir, del paradigma jurdic. El que fan els autors s postular que hi ha
sis formes de poder.
El poder de recompensa. El qui posseeix el poder t els mitjans per a atorgar gratificacions
a qui s objecte daquest poder, el subjecte. Per exemple, en el cas de lexperiment de Mil-
gram, el subjecte (S) espera laprovaci de lexperimentador (E).
El poder coercitiu. El qui posseeix el poder pot castigar el subjecte. Quan E diu que lex-
periment ha de continuar implica conseqncies negatives per a S si para.
El poder legtim. El qui posseeix el poder t el dret de prescriure el comportament del sub-
jecte. E representa lautoritat de la cincia en un context experimental.
El poder del referent. El subjecte sidentifica amb o li agrada qui posseeix el poder. S vol-
dria ser com E i fer el que E fa.
El poder de lexpert. El subjecte creu que qui posseeix el poder t un coneixement espe-
cial sobre el tema pertinent a la situaci donada. S confia en els coneixements superiors
dE, per exemple, quan li diu que els xocs no creen danys permanents en els teixits.
El poder dinformaci. El qui posseeix el poder controla la informaci que el subjecte ne-
cessita per a actuar. E defineix la situaci, sota la qual ha dactuar S, a la seva manera.
Thomas Blass (1999) va preguntar a una srie destudiants que havien vist un
dels enregistraments que Milgram va fer del seu experiment quin creien que
era el tipus de poder que ms va afectar els resultats. Per ordre dimportncia,
els estudiants van opinar que en primer lloc el poder dexpert i, desprs, el po-
der legtim, el coercitiu, el dinformaci, el de recompensa i el del referent. Tot
i aix, cal mencionar que entre els quatre primers tipus les diferncies no foren
estadsticament significatives. Aquesta manera dinterpretar els resultats de
lexperiment utilitzant la noci de poder del paradigma jurdic s molt comu-

na, encara que probablement insuficient.
Un exemple daix s que quan preguntem a alg qu hagus fet si hagus par-
Probablement...
ticipat en lexperiment tothom nega sistemticament que hauria arribat fins
... els psiquiatres i psiclegs de
al final. De fet, Milgram ho va preguntar sistemticament a grups de persones la personalitat cometrien avui
dia el mateix error de predicci
semblants als de lexperiment: les persones que van dir que haguessin arribat si intentessin dexplicar els re-
ms lluny mencionaren els 300 volts, per la gent, de mitjana, va dir que no sultats en termes de la perso-
nalitat dels subjectes. Per a
passaria dels 150 volts. Aleshores Milgram va preguntar a la gent quins creien entendre el problema que
aquest experiment planteja als
que serien els resultats del seu experiment. Tothom va predir que noms un psiclegs de la personalitat po-
deu consultar larticle: Sabini,
1% de persones amb alguna patologia, arribaria fins al final i que la majoria de J.; Silver, M. (1983). Disposi-
tional vs. Situational Interpre-
subjectes no passaria dels 150 volts. Un grup de psiquiatres als quals va fer la tations of Milgrams
pregunta, pressuposant que coneixen b les persones, va fer exactament la ma- Obedience Experiments: The
Fundamental Attributional
teixa predicci, excepte que, a ms, van reduir la quantitat de persones que Error. Journal for the Theory
of Social Behavior (nm. 13,
obeirien fins a lu per mil. vol. 2, pg. 147-154).
El perqu van fer prediccions tan errnies t a veure precisament amb la noci
dindividu autnom que aquestes persones tenien. Si creiem que lindividu s,
per definici, lliure i no est subjecte a cap mena de poder, pensarem que la
situaci experimental que sens planteja no s adequada per a obtenir obedin-
cia, perqu el subjecte no s objecte de cap amenaa, ja que la repressi seria
lnica manera de fer que alg actus en contra de les seves conviccions mo-
rals ms ntimes. Veiem, doncs, que aquestes prediccions es van fer tamb par-
tint duna concepci del poder clssica, la del paradigma jurdic.
Per, de fet, lnica manera dencertar prviament els resultats seria compren-
dre primer que el poder actua estratgicament. El poder no reprimeix sin que
construeix. Els participants no sn individus originalment lliures sin indivi-
dus constituts en un context histric en el qual les institucions socials han
convertit lobedincia en un valor i la cincia en una autoritat. Individus que
saben que la cincia s per al b de la humanitat i que el poder de la cincia ve
precisament de la seva defensa de la vida. Individus que en creure en la seva
mateixa llibertat queden atrapats en una xarxa de fidelitats burocrtiques, per-
qu no poden justificar com s que hi han entrat. Les propostes de Michel Fou-
cault sobre el paradigma estratgic han estat utilitzades sobretot per la
psicologia social construccionista, i les seves aplicacions a estudis psicosocials
shan centrat bsicament en lanlisi del discurs.
5.3. La pres de Stanford
Acabarem el reps dels experiments ms famosos de la psicologia social, amb ll-

tim de tots. Aquest experiment ens mostra una altra situaci en la qual les perso-
nes que hi participen arriben a obeir ordres degradants, per sobretot ens recorda
altra vegada la fora que tenen les situacions a lhora dentendre qu fem i qu
som les persones. Per damunt de les caracterstiques personals de cadasc de no-
saltres, la situaci exerceix la seva influncia. Vegem-ho a la prctica.
El 1971 el psicleg social de la Universitat de Stanford, Philip Zimbardo, i els

Fixeu-vos b...
seus collaboradors es van plantejar que era important dentendre com funcio-
... en la crrega valorativa que
nava un procs que en la psicologia social clssica, sanomenava desindividualit- tenen els conceptes psicol-
gics. Per exemple, desindividu-
zaci. Aquest concepte recollia el fet que en determinades situacions que alitzaci saplica a situacions en
faciliten lanonimat, com per exemple a linterior dun grup, les persones sn les quals aparentment un hom
deixa de ser persona de b. s
capaces de manifestar una gran quantitat de comportaments hostils i, fins i tot, a dir, que es parteix de la idea
que ser individu s la manera
agressius. Per a estudiar aquest fenomen van dissenyar un experiment les con- correcta de ser.
seqncies del qual van anar bastant ms enll de la seva preocupaci inicial.
Pensaren que la situaci ms desindividualitzant que sels acudia era una pre-
Joc de rols
s. En una pres les conductes dels presoners (i dels guardes) estan tan pauta-
De fet, el role-playing o joc de
des que no queda lloc per a lexpressi daltres conductes que no siguin les que rols ja era una prctica habitual
en lestudi de la dinmica de
marca el rol. El grup assigna els rols i, per tant, es dilueix la responsabilitat per-
grups i tamb en la seva aplica-
sonal. Per a estudiar-ho, van provar de fer treball de camp en presons per no ci en diversos contextos. Des-
prs dels problemes tics que
van ser autoritzats per cap instituci penal, aix que van decidir de crear una va comportar lexperiment de
Milgram es va suggerir que en
pres simulada, i van intentar de fer una mena de joc de rol avant-la-lettre. Van els experiments no senganys
ms els subjectes i que es fessin
dissenyar una pres als soterranis de la Facultat de Psicologia de la Universitat servir les possibilitats del joc
de Stanford i van buscar voluntaris que volguessin participar-hi. No hi havia de rols.
cap mena dengany, es tractava de passar dues setmanes en una pres simula-
da, alguns dels voluntaris, aleatriament, farien de guardes i daltres farien de
presoners. La majoria dels participants, vint-i-un en total, eren estudiants uni-
versitaris que passaven lestiu a la regi i que van acceptar de participar per la
compensaci econmica que sels ofer (15$/dia). Una entrevista clnica en
profunditat i una srie de tests psicolgics van determinar que els participants
eren normals: emocionalment estables, fsicament sans i respectuosos amb
la llei. En resum que ni eren sdics ni delinqents.
Doncs b, el resultat s que lexperiment va durar exactament sis dies i sis nits!
Per quina ra sescur? Doncs, perqu va sortir de mare amb una rapidesa in-
creble. El que esperaven que serien lleus modificacions en el comportament i
lestat anmic dels participants, es van convertir en actes brutals i arbitraris
sense precedents per part dels guardes i en estats dapatia i depressi per part
dels presoners. La situaci es va apoderar de tots els participants, els mateixos
experimentadors inclosos, fins a tal punt que ja no se sentiren capaos de con-
trolar el que estava passant. En paraules del mateix Philip Zimbardo:
Al cabo de seis das tuvimos que clausurar nuestra prisin ficticia porque lo que vimos
era asustante. La mayora de los sujetos (e incluso nosotros mismos) ya no distingua con
claridad dnde terminaba la realidad y dnde empezaban los papeles. Casi todos se ha-
ban vuelto realmente presos o guardias, sin poder separar con claridad entre la represen-
tacin del rol y su propia persona. En la prctica, todos los aspectos de su actuar, pensar
o sentir cambiaron dramticamente.
Zimbardo, P.G. (1976). Patology of imprisonment. A: D. Krebs (ed.). Readings in Social

Psychology: Contemporary Perspectives (pg. 268). Nova York: Harper i Row (citat a Martin-
Bar, 1989, pg. 145).
5.3.1. Detalls de lexperiment
Una vegada van haver donat el seu consentiment de participar els subjectes
La pres de Stanford
van ser detinguts per sorpresa un diumenge al mat a casa seva per la policia
Per a entendre b lexperiment
de Palo Alto. Aix, juntament amb la srie de detalls que us comentarem a s imprescindible que visiteu la
pgina web que cont els detalls
continuaci va contribuir a donar un toc realista a lexperiment. De totes ma- de lexperiment, fotos i videos
neres cal saber que lexperiment no va intentar de reproduir una pres real inclosos. La versi completa s
en angls i la trobareu a:
sin noms els aspectes funcionals daquesta. Per exemple no safait els caps http://www.prisonexp.org/
Hi ha una versi en castell a la
dels presoners com es fa en alguns camps de concentraci o a lexrcit mateix pgina personal del psicleg so-
cial Juan Muoz:
per a potenciar lanonimat i lacceptaci de larbitrarietat de les normes, sin http://seneca.uab.es/jmunoz
que es va simular lafaitat obligant els presoners a portar nit i dia una gorra Podeu trobar la versi en catal
a la web daquesta assignatura
feta amb mitges de dona. Altres aspectes van ser els segents: en el campus de la UOC, a
ladrea http://campus.uoc.es/
moduls/UW00_10006_00512/
En arribar sels va despullar, registrar, desinfectar i sels va donar un uniforme, una to- web/index1.html
vallola, sab i sels va tancar en una cella amb dues persones ms i un llit per a cadasc.
Es va potenciar la sensaci danonimat i dhumiliaci donant-los un uniforme que era

com una bata i sels va fer anar sense roba interior i amb la gorra mencionada; sels va
posar una cadena en un peu (no estava lligada enlloc, per els recordava la situaci
constantment, fins i tot mentre dormien, ja que se sentia en moures). No sels va dei-
xar tenir efectes personals i sels va prohibir de dirigir-se entre ells pel seu nom, nica-
ment amb el seu nmero didentificaci. Als guardes sels va donar a tots el mateix
uniforme i unes ulleres de sol de vidres reflectors que impedien el contacte visual.
Als guardes sels deix llibertat i noms sels digu que havien de mantenir la llei i lor-
dre i que havien de solucionar els problemes que es presentessin.
El segon dia una rebelli va agafar tothom desprevingut, els presoners es van
treure gorres i nmeros i van bloquejar les celles. Aquest acte va ser bsic, ja que
va constituir un punt dinflexi en la dinmica de lexperiment. Probablement la
rebelli va ser actuada com a part del paper de presoners que creien que havien
dexecutar, per els guardes sho van prendre seriosament, i van reprimir-la amb
fora, van demanar reforos als altres torns de guardes, van entrar a les celles amb
un extintor, van despullar els interns, els van molestar i intimidar i van recloure
els lders en una cella de cstig ms petita. Pensant que perdrien el control, van
decidir pel seu compte de crear una cella amb privilegis i posar-hi els presoners
bons; desprs van canviar alguns dels bons i arbitrriament els posaren amb els
dolents. Aix va trencar completament lorganitzaci incipient dels presoners,
ja que van sospitar que els bons eren confidents dels guardes.
A partir daleshores les arbitrarietats i els cstigs sovintejaren, els presoners van
Pregunta guia
comenar a assumir el seu rol fins a tal punt que ja es comportaven com a pre-
soners fins i tot en absncia de guardes i personal de lexperiment. Per exem- Hem relacionat aquest experi-
ment amb lobedincia, per,
ple, el 90% dels temes de conversa eren sobre les possibles fugues, queixes per qu? Qui creieu que sn els
subjectes obedients, els guar-
sobre el menjar, tctiques per a relacionar-se amb determinats gurdies, etc. La des o els presoners? A qui o a
qu obeeixen cadascun?
seva vida personal havia desaparegut fins al punt que es coneixien pels n-
meros o per malnoms; alguns mai van arribar a saber com es deien els seus
companys, simplement perqu no ho van preguntar.
Els experimentadors tamb van perdre el nord, davant dun rumor no comprovat que
alg vindria a rescatar els presoners, mogueren la pres de lloc, desplaaren els presoners
lligats i amb els ulls embenats a un magatzem proper. s a dir, que salvaren la pres i
els presoners i deixaren de fer observacions, enlloc de veure qu passava i recollir-ho.
La confusi comen a ser total quan els pares dun estudiant, desprs duna
visita, digueren que anirien a buscar un advocat per a treure el seu fill (cal re-
cordar que lexperiment era voluntari i que en qualsevol moment es podia
abandonar). Els experimentadors van deixar que ladvocat vingus i parls
amb els presoners. Arribats en aquest punt, la situaci ja no era un experi-
ment, era un pres de veritat, noms era el sis dia, per van decidir que lex-
periment havia dacabar.
Fixeu-vos en aquests extractes dun diari de camp dun dels guardes:
Abans de lexperiment: com a persona pacifista i no agressiva em resulta impossible

dimaginar-me una situaci en la qual pugui ser guarda daltres ssers vius i molt menys
maltractar-los.
Desprs de la reuni dorientaci: la compra duniformes al final de la reuni em con-

firma latmosfera de passatemps de tot aquest muntatge. Dubto que molts de nosaltres
compartim les expectatives de seriositat que semblen tenir els experimentadors.
Primer dia: Em sembla que els presoners es burlaran del meu aspecte. Posar en marxa
la meva primera estratgia bsica: s fonamental que no somrigui davant de res que pu-
gui dir o fer, aix equivaldria a admetre que tot aix no s ms que un passatemps...
Maturo a la cella 3 i amb veu greu i baixa dic al nmero 5486: De qu rius? De res,
senyor oficial. B, asseguris que sigui aix. (Quan marxo em sento com un estpid).
...
Quart dia: ... el psicleg mincrepa per emmanillar i tapar els ulls dun presoner abans de
sortir de loficina (de consell i orientaci) i li contesto ofs que s necessari des del punt
de vista de la seguretat i que a ms s assumpte meu.
Cinqu dia: Assetjo en Sarge [un presoner] que sobstina tossudament a obeir totes les
ordres excessivament. Lhe escollit per a maltractar-lo perqu sho ha guanyat a pols i
perqu em cau malament, i prou. El problema comena amb el sopar. El nou presoner
(416) es nega a menjar-se la salsitxa. El llencem al forat [cella de cstig] i li ordenem
que agafi les salsitxes amb cada m i les mantingui ben altes. Tenim una crisi dautoritat.
Aquesta conducta rebel pot minar el control total que tenim sobre els altres.(...) En passar
per davant de la porta del forat hi dono cops de porra... Sento una gran irritaci cap a
aquest presoner que crea molsties i problemes amb els altres. Decideixo de fer-lo menjar
a la fora per no sho empassava i el menjar li relliscava per la cara. No em crec que sigui
jo el que est fent aix. Modio per obligar-lo a menjar per lodio ms a ell per negar-se
a menjar.
...
Zimbardo, P.J. i altres (1986). La Psicologa del encarcelamiento: privacin, poder y pa-
tologa. Revista de Psicologa Social (nm. 1, pg.103).
Suposo que ara ja enteneu perqu es va haver dacabar abruptament lexperi-

ment, per no deixeu de visitar la pgina web de lexperiment per a consultar-
ne ms detalls. Inclou tamb alguns elements de reflexi.
Per a un exemple de procs

similar per crtic amb el
5.3.2. El joc dels rols concepte de desindividualit-
zaci vegeu lestudi:
Reicher, S. (1987). Conducta
Ens trobem altra vegada davant de la pregunta de sempre, com pot ser que per- de masa como accin social.
A: J.C. Turner (ed.). Redescubrir
sones normals, que assumeixen un paper a latzar, acabin degradant-se daques- el grupo social. Madrid:
Morata, 1990.
ta manera? Com abans, la sorpresa noms s possible si pensem que la gent en
general actua per voluntat prpia, perqu aix ho decideix lliurement, fora de
qualsevol relaci amb daltres persones. Per aix no s mai aix, ni en un joc
de rol ni en la vida real; al contrari del qu pensava Zimbardo, lexperiment
no exemplifica una desindividualitzaci, sin un canvi en les normes pertinents
de comportament.
Els participants es comportaren com a persones, per aix s com a persones

Lectura recomanada
guardes i com a persones presoners, o s que hi ha alguna altra manera de ser
Per a conixer amb detall les
guarda i presoner en la nostra societat? Quina possibilitat tenien els subjectes implicacions i complexitats
dels rols vegeu el captol:
de comportar-se de manera diferent una vegada entrats en el joc? Els papers
Vzquez, F. (1996). La
que la societat ens adscriu o que adquirim en les diferents situacions sn ms distribuci social del
coneixement: els rols en
que papers en una obra de teatre, sn el que som. Martin-Bar (1989) comenta lensenyament. A: T. Ibez
(coord.). Psicologa social de
que es pot pensar, amb algunes limitacions, per que la fora dels rols rau en lEnsenyament. Barcelona:
Edicions de la Universitat
el fet que: Oberta de Catalunya.
A) Son parte de un sistema social y, como tales, establecen la coherencia entre el com-
portamiento de las personas y el contexto social externo, lo que produce los beneficios
socialmente sancionados.
B) Los roles tienen una consistencia interna, y su adopcin arrastra la incorporacin de

sus exigencias; en otras palabras, el margen que la adopcin de un rol da a las variaciones
personales es mnimo y quien asume un rol lo asume como un todo significativo.
C) La accin termina moldeando a las personas, es decir, cada uno termina siendo aque-
llo que hace.
Martn-Bar, I. (1989). Sistema grupo y poder. Psicologa social desde Centroamrica II (pg,
148). San Salvador: UCA editores.
5.4. Lindividu en una instituci total
Una visi que conjuga aquesta interpretaci de lexperiment com a joc de

Lectura recomanada
rols i alhora com a demostraci del poder de la situaci, s comprendre que
El llibre dErwing Goffman,
aquest experiment (i tamb el de lobedincia de Milgram) transcorre en una publicat originalment el
1961, Internados: ensayos
instituci. En concret, en una instituci total. El concepte dinstituci total s sobre la situacin social de los
enfermos mentales, s un llibre
dErwing Goffman i fa referncia als espais que, en la nostra societat, unifi-
que hauria de llegir
quen la residncia, el treball, i de vegades tamb loci, en una sola instituci, obligatriament qualsevol
estudiant de psicologia.
generen una sola rutina i es troben en un allament relatiu de la resta de la so-
cietat. Sn institucions totals les presons, s clar, per tamb els manicomis,
les residncies per a la tercera edat, els quarters, els convents o fins i tot les ca-
ses senyorials des del punt de vista del servei.
Les institucions totals sn un exemple molt interessant per a entendre qu sig-

nifica ser un jo en la nostra societat i el paper que tenen els rols en la seva
definici. Les institucions totals es caracteritzen, segons Goffman, pel segent:
tots els aspectes de la vida tenen lloc en un mateix lloc i sota una nica auto-
ritat, tot es fa en companyia dun gran nombre de persones que fan el mateix
i reben el mateix tracte, tot est programat, la seqncia dactivitats simposa
des de dalt mitjanant normes explcites i un grup de vigilants, i, finalment,
les activitats sintegren en un sol pla racional dirigit a la consecuci dels ob-
jectius de la instituci (Goffman, 1961, pg. 20).
Fins fa poc en manicomis i presons, normalment les persones no tenien dret

a tenir pertinences personals, les quals sn bsiques per a definir un jo en
un mn de propietats privades, i portaven uniforme; no cal ni esmentar la im-
portncia de la gesti de laspecte personal en la definici que la persona fa
della mateixa. Parallelament, els treballadors daquesta mena dinstitucions
es mouen entre dues tensions contradictries, una exigncia social de sentir
compassi pels interns i alhora una inexorable necessitat de complir amb els
objectius de la burocrcia institucional, important per a aconseguir coses tan
complicades com mantenir la netedat dels locals, la higiene dels interns o do-
nar-los menjar.
Una altra tasca que han de fer els treballadors de presons i manicomis, es des-
Resistir
muntar les versions que tenen els interns sobre ells mateixos. Aquestes narra-
Significa lnica manera de
cions sn contrarestades per la histria oficial de la instituci sobre un mateix. mantenir la dignitat personal,
per, tamb significa caure en
Per mentre que la histria de lintern busca de mantenir la mateixa humani- la lgica de la instituci. Que
tat de la persona i oferir raons acceptables del perqu es troben all, la de la un nen creui els dits damagat
per a poder mentir a un adult
instituci busca de protegir la seva mateixa lgica dexistncia i els seus objec- s una mostra de la seva im-
maduresa. Que un pres o un
tius com a instituci. La instituci ha de garantir que la seva versi ser assi- pacient psiquitric pintin amb
excrements (lnica cosa que
milada per lintern per a legitimar que sap el qu fa i que fa el millor per a la tenen) les parets per a expres-
persona implicada. Alhora qualsevol forma de resistncia s qualificada com sar-se s una mostra de la seva
malaltia.
una demostraci de la necessitat de lintern destar dins la instituci.
En les circumstncies que acabem de veure, qu vol dir ser? I encara

pitjor, com s possible de definir-se com un individu autnom, amb vo-
luntat prpia? Com es contesta la pregunta: qui sc jo? Noms hi ha
una manera: resistir la lgica de la instituci, per aquesta resistncia
noms es podr establir en els termes que la mateixa instituci ha defi-
nit. El jo sempre sorgeix contra la instituci.
s relativament senzill dextrapolar el que passa en una instituci total a la

Un s...
vida quotidiana de les persones que no en formen part. La instituci total s
... all en qu treballa. En pre-
un exemple que es pot fer extensiu a daltres mbits, com per exemple el labo- sentar-nos diem molt abans jo
ral si tenim en compte el nombre dhores que hi estan involucrades les perso- sc bomber, sc psicleg, sc
lampista... que no pas sc t-
nes i la importncia que t el treball per a la definici dun mateix. Avui en dia mid, sc fan dels Backstreet
Boys, sc amant de la cuina ca-
el nostre mn sest transformant, per no en la direcci dalliberar-nos de les solana... que requereixen un
mbit ms restringit per a ser
institucions sin tot el contrari. Les institucions sobren, sexpandeixen, i co-
expressats. De fet, els ms jo-
mencen a entrar en mbits on no tenien espais abans. La universitat ha entrat ves dentre vosaltres estudieu
per a ser alguna cosa i els ms
a casa vostra, el treball ha entrat a casa dels vostres consultors i tutors, els ma- grans per a canviar el que ara
sou, oi?
lalts mentals reben atenci domiciliria, els nens classes particulars... Si fem
servir el concepte dextituci, del filsof francs Michel Serres, per a descriu-
re aquesta nova mena dinstitucions obertes, podrem dir que el nostre mn
assisteix al naixement de les extitucions totals.
5.5. Les possibilitats de la resistncia
Tornem a donar un cop dull a lexperiment de Milgram, desprs dhaver pas-

sat per la pres de Stanford. La cosa canvia. Potser els resultats de lexperiment
en lloc de conduir al pessimisme haurien de convidar-nos a loptimisme. En
la condici base un 35% de persones desoberen en algun moment de lexpe-
riment, i tot i que en la condici de collaborador noms ho feu un 7,5% i en
la rplica holandesa un 9%; almenys alg va desobeir. Per tant, tamb podem
llegir lexperiment com una lli sobre les condicions necessries per a la re-
sistncia.
Un individu sol enfrontat a un experimentador molt consistent, simplement

no s un individu. En canvi, si hi ha daltres persones que defineixen una pos-
sible resistncia o lexperimentador perd la consistncia, es pot redefinir la si-
tuaci. De manera que ni lobedincia ni la resistncia sn, de fet, processos
individuals. Ambdues accions requereixen una situaci que ha de ser definida
collectivament.
Podem extreure algunes conclusions de tot aix. En primer lloc, que la idea de
lexistncia dun individu autnom s sobretot una estratgia de camuflatge
del poder, una manera de dissimular les relacions de poder que construeixen
la societat. Els diferents valors competeixen per a estructurar la societat, per a
definir les normes pertinents i per a definir com sn les persones. All que un
considera bo t tant de poder com all que un considera dolent.
En segon lloc, el fet que lindividu autnom sigui una estratgia no vol dir que
el discurs que linstaura no produeixi efectes de veritat. En altres paraules, que
lindividu autnom pot existir precisament perqu sen parla i sel pressuposa
collectivament. Per aix, grcies a aquesta paradoxa apareix, encara que sigui
poca, resistncia individual en els experiments. Per lindividu no existeix si
no hi ha un discurs que linstauri. Per tant, no s qesti dinteracci entre in-
dividus que existeixen independentment de les situacions i que es mantenen
immutables a mesura que passen duna a laltra, sin de prctiques discursives
que barregen idees sobre qu s ser persona amb normes de comportament
apropiades a determinades situacions en contextos organitzats.
Dos exemples per acabar. Franois Rochat i Andr Modigliani (1995) van estu-
diar la resistncia a collaborar amb el govern pronazi dun poble francs. Con-
clouen que malgrat laparena heroica daquesta resistncia que va aconseguir
salvar la vida de milers de persones perseguides, la realitat va ser prou diferent.
El poble no es diferenciava en res dels pobles vens i la resistncia va ser el re-
sultat duna srie daccions que van emprendre alguns habitants i la resposta
del govern francs. Simplement, resistir va ser tan normal com obeir per a la
majoria dels francesos. De la mateixa manera que obeir no s qesti de sdics,
resistir tampoc no s qesti dherois ni de sants.
Laltra cara daquesta mateixa moneda lexplica Haristos-Fatouros (1988), que

desprs destudiar curosament els programes dentrenament de la policia mi-
litar grega, la qual va torturar centenars de detinguts durant la dictadura dels
coronels (entre 1967 i 1974), arrib a la conclusi que si sapliquen els proce-
diments densenyament adequats en les circumstncies apropiades qualsevol
persona s un torturador potencial.
Hanna Arendt en els seu fams llibre Eichmann a Jerusalem va descriure amb
horror el que havia vist en el judici a aquest nazi que va tenir lloc el 1961. Una
persona normal havia pogut cometre els pitjors crims i ella ho va definir
com the banality of evil, s a dir, que la maldat s dall ms corrent, vulgar
podrem dir fins i tot. Tenia tota la ra, per tampoc cal oblidar que la bondat
s igual de corrent i de banal, i s que, en definitiva, no es tracta de diferncies
personals sin socials. La bondat o la maldat poden aparixer de manera nor-
mal i corrent i la poden exercir les mateixes persones normals i corrents. All
que cal estudiar no s, per tant, les persones que en participen sin els mo-
ments i les circumstncies en les quals apareixen.
Resum
En aquest mdul heu acabat destudiar a fons els processos que els psiclegs
socials consideren que estan relacionats amb la influncia, concretament, ens
hem centrat en aquells processos dinfluncia que impliquen una interacci
interpersonal. Heu estat testimonis dels esforos que els psiclegs socials han
fet per a superar els problemes que planteja entendre la conducta humana en
termes de motivacions individuals i de com lhan explicada mitjanant la in-
teracci i dels factors de la situaci en la qual aquesta t lloc. No obstant aix,
com heu pogut comprovar, tot i que aquests processos passen en les interacci-
ons immediates entre persones, les explicacions noms les podem buscar en
un mbit ms ampli que en el daquestes relacions.
Els psiclegs socials han estat sempre molt crtics amb les maneres dentendre
la psicologia que estudien les persones com si no es relacionessin amb ning.
Per ara tamb s el moment de reclamar a la psicologia social que no estudi
les relacions com si tinguessin lloc a lespai sideral. De la mateixa manera que
la conducta humana t lloc a linterior duna xarxa de relacions, les relacions
tenen lloc en espais culturals i histrics concrets. Per aix, i parafrasejant el
mdul 1, podem dir que all interaccional i all social sn inextricables. Ai-
x, doncs, quan torneu a entrar en contacte amb temes com la normalitzaci,
la percepci, la conformitat, la innovaci o la obedincia, recordeu que, ms
enll de les interaccions en les quals tenen lloc, aquests processos ens mostren
tamb de quina manera es formen els individus en la nostra societat, s a dir,
qu vol dir ser una persona i com sen regula el comportament, els pensaments
o els desitjos.
Per exemple, potser us heu fixat en el fet que les diferents modalitats dinfluncia social
tenen en com evitar el conflicte. Aix s un producte de la societat del consens en la
qual vivim, una societat en la qual el conflicte s menyspreat en detriment duna supo-
sada convivncia pacfica que pot amagar opressions ms greus que les que produiria un
conflicte obert. Els individus de la nostra societat som capaos dacceptar all inaccepta-
ble noms per a evitar la incomoditat dun conflicte interpersonal. Ara b, com que tot
en aquesta vida t dues cares com a mnim, aix tamb possibilita que el conflicte sigui
una oportunitat i una condici per al canvi social.
Daltra banda, quan en el primer mdul us parlvem dall social i dall psi-
colgic, potser la idea de qu s all psicolgic us semblava ms clara que la
de qu s all social. Per all psicolgic rpidament us podeu imaginar algu-
nes coses com la ment, els pensaments, les emocions, la personalitat o el ta-
rann de cadasc. En canvi, all social ha estat tantes vegades infraestimat que
sovint no sabem ni qu s amb exactitud, si la societat, la cultura, el grup o la
famlia. Doncs b, efectivament s cadascuna daquestes coses, per tamb s
la situaci. En aquest mdul heu vist alguns exemples concrets de qu s el
que hem dentendre quan parlem dall social. Ara el pas que queda s que no
ho oblideu, tingueu en compte que s molt senzill doblidar-ho; la tendncia
creixent cap a lindividualisme de la nostra societat accentuar encara ms la

pressi cap a la comprensi del comportament de les persones segons les seves
caracterstiques individuals. El desenvolupament que t la gentica saprofita-
r sovint per a remarcar que efectivament sn els individus qui controlen les
seves accions i que, per tant, cal anar a linterior dels individus per a compren-
drels. La psicologia social continuar insistint, potser massa tmidament, en
el fet que la comprensi cal buscar-la fora, i que all social (ara ja sabeu qu
s) passa per damunt dels individus ms fcilment del que habitualment cre-
iem, siguin quines siguin les seves caracterstiques gentiques o psicolgiques
particulars.
Recordeu que a partir de la idea dun suposat individu cognitivament i moral-

ment autnom, s a dir, lliure, paradoxalment es pot generar la inhumanitat
ms absoluta. Lobligaci social de lindividu de mostrar-se racional el porta a
justificar les accions comeses com si el fet dhaver-les emprs depengus nica-
ment dell o ella. La conseqncia immediata daix s la recreaci pblica de la
ideologia dominant. La suposada llibertat de lindividu per a resistir tota influ-
ncia fa que aquesta es pugui reproduir amb tota tranquillitat. Ens sotmetem
constantment a situacions que ens indueixen a entrar en una esfera de poder
per a evitar una srie de micropenalitzacions que potser no sn molt importants
agafades duna en una, i que provoquen microsubmissions lliurement accepta-
des. Aix explica el fet que siguem les mateixes persones les que construm la
ideologia dominant sense que calgui que aquesta simposi de manera massiva o
macromassiva, com intentaven dexplicar les teories de la comunicaci persua-
siva. A la ideologia dominant no li cal ser absorbida mitjanant mecanismes
ocults dinfluncia subliminar o b mitjanant grans aparells propagandstics,
sin que noms li cal ser practicada en el dia a dia; la necessitat de justificaci
que sent un individu lliure ja far la resta. I recordeu que els rols sn un me-
canisme fonamental daquesta construcci, el lloc que ocupem en la societat
provoca una srie de microobligacions lliurement acceptades per lindividu
que pressuposen tamb una determinada ideologia.
La definici de la situaci inclou tamb si en el seu si hi haur individus o no

i quin ser el comportament daquests individus segons els rols que els assigni
i de les normes que marqui. Per no arronseu el nas, perqu aquesta ltima
frase, encara que ho sembli, no s determinista. No oblideu mai que sn les
persones les que defineixen les situacions, les que hi aporten el significat, i
que, per tant, tota situaci s permanentment negociable i modificable. La so-
cietat, els grups, la histria, no sn altra cosa que vosaltres mateixos, i no exis-
teixen sin s per mitj vostre. Som, per tant, nosaltres (i fixeu-vos que diem
nosaltres i no jo o tu) els qui, en definitiva i encara que sigui realment
difcil, tenim lltima paraula sobre la realitat de les coses i de la vida, de les
paraules i els objectes, dels pensaments i les emocions, de les relacions al cap
i a la fi. Aquest s el gran avantatge que aporta la psicologia social respecte
daltres comprensions de la psicologia que s sn deterministes en situar lori-
gen del comportament en instncies no controlables per les persones, siguin

aquestes el seu passat o els gens.
Pel que fa al mtode, molts psiclegs socials han abandonat ja els experiments
de laboratori. Aquests experiments van ser necessaris en un moment en qu
en psicologia no es podia parlar de cap altra manera, un moment en el qual
actuar fora dels rgids marges de la cincia entesa dogmticament era proble-
mtic si un hom volia fer recerca. Ara, tot i que encara s aix sovint, hi ha dal-
tres possibilitats que permeten danar a estudiar els processos dinfluncia i de
resistncia all on tenen lloc, mitjanant estudis etnogrfics, anlisis del dis-
curs o daltres metodologies qualitatives. O fins i tot simplement reflexionar
sobre aquests com hem fet en aquest mdul. Estudiar processos psicosocials s
una feina tan necessria com inacabable, precisament perqu les situacions
canvien constantment.
La bellesa de la psicologia social rau en la seva gran capacitat descriptiva ms

que no pas en la seva habilitat explicativa. Massa anys dexperimentalisme es-
tret i mal ents, centrat en la recerca obsessiva de la causa, han malms una dis-
ciplina que sempre sha caracteritzat per la seva impressionant intuci sobre el
funcionament de la vida quotidiana en societat. El que heu vist en aquest m-
dul han estat alguns dels experiments fonamentals de la psicologia social, i crec
que no exagero si afirmo que sn admirables. Per la recerca de la causa final,
nica i invariant, ha acabat en abs de factors explicatius simplistes, com poden
ser la necessitat dautoestima o la recerca duna identitat social positiva, i lamen-
tablement ha oblidat els factors culturals i histrics, aportacions de disciplines
tan fonamentals com sn lantropologia i la histria.
Potser si la preocupaci per lexplicaci se substitueix, tal com proposa el cons-

Lectura recomanada
truccionisme social, per un afany de comprensi, si lobsessi per a lobjecti-
Us recomanem fermament la
vitat es torna en un reconeixement del paper de la interpretaci, i si la lectura de larticle segent
publicat originalment el
metfora del mn interior que cada persona t es canvia per una altra met- 1973: Gergen, K.J. (1998).
fora menys individualista, aleshores la psicologia social tindr un lloc entre les La Psicologa Social como
Historia Anthropos (nm.
altres cincies socials i humanes a lalada que les seves increbles descripcions 177).
de la conducta humana es mereixen.

Propostes de reflexi
1) En aquest mdul heu vist alguns dels processos que permeten la reproduc-
ci de la societat, s a dir, el manteniment de les relacions de poder tal com
existeixen en un moment concret. Per tamb heu pogut reflexionar sobre les
possibilitats que les persones tenim per a canviar all que no ens agrada o que
es troba en oposici directa als valors que mantenim. Segons quina lectura feu
dels mduls podeu extreuren conclusions pessimistes o optimistes sobre el fu-
tur de la nostra societat. Quins elements destacareu per a una lectura pessi-
mista? I per a una lectura optimista?
2) Conixer la fora que tenen determinades situacions a lhora de fer-nos ac-

tuar en contra dall que creiem us hauria de permetre didentificar aquesta
mena de situacions en la vida quotidiana i evitar-les. Per tamb us hauria de
permetre davaluar fins a quin punt les persones sn responsables dels seus ac-
tes i quines conseqncies t la visi de les coses que us hem ofert, a lhora
demetre opinions en qualitat de psiclegs. En alguns judicis shan fet servir
aquestes teories per a alleugerir les condemnes de persones implicades en
crims collectius (per exemple, a lfrica del Sud, vegeu Colman, 1991). El de-
bat sobre la responsabilitat individual no s, doncs, anecdtic. Segons el que
heu llegit, penseu quina seria la vostra posici si us demanessin dactuar com
a expert en un judici en el qual un grup de caps rapats (Skin Heads) va assas-
sinar un indigent a puntades de peu.
3) En diversos apartats daquest mdul han sortit referncies a la noci dEn-

lightenment, que es pot traduir com a efecte dillustraci, i sobre la qual ja teneu
una proposta de reflexi en el mdul 1. Aqu us en proposem una altra. La pro-
posta de Gergen sobre el fet que el coneixement sobre la societat s sempre provi-
sional perqu produeix modificacions en la societat mateixa, ha estat ben rebuda
per alguns sectors de psiclegs socials crtics amb les versions clssiques de la psi-
cologia social. Per altres psiclegs socials diuen que no hi ha evidncies sobre
fins a quin punt es produeix aquest efecte. Per exemple addueixen que la gent a
la qual sexplica lexperiment de Milgram no tenen gaires dificultats a tornar a
caure en una situaci semblant. Fins a quin punt, doncs, creieu que el coneixe-
ment psicosocial pot produir canvis en la societat? Fins a quin punt les persones
traslladen les llions duna situaci a una altra de semblant? Generalitzant aix,
fins a quin punt creieu que leducaci dels infants t conseqncies sobre el com-
portament daquests infants en situacions tan llunyanes en el temps com les que
podran viure dadults? En definitiva, podem confiar en el fet que una bona edu-
caci dels nens davui dia produir un mn millor dem?
4) Tot sovint al llarg del mdul hem alludit a la presncia, massa sovint obli-
dada pels psiclegs socials, de factors de tipus cultural i histric, per no hi
hem entrat massa. Per exemple, en el cas dels experiments sobre lobedincia
es fa palesa molt sovint la seva relaci amb el genocidi, per no queda clar si
lobedincia s un factor explicatiu definitiu o b si noms s un pas ms cap
a lextermini. Si fos aquest el cas, quins altres factors psicosocials o b quins
altres processos culturals i histrics creieu que sn necessaris per a arribar a
una situaci de genocidi?
Glossari
atribucions
Explicacions quotidianes sobre les causes de la conducta de les altres persones i la prpia.
conformitat
El fet que una persona canvi les seves accions com a resultat de la pressi dun altra persona
o dun grup, ja pot ser a causa de la por al rebuig per part del grup, pel desig de sentir-se mem-
bre del grup o per creure que el grup t ra.
influncia interpersonal
Modificaci del curs de les accions duna persona provocada per la interacci amb altres per-
sones o grups.
innovaci
Canvi en les normes socials vigents en una situaci donada com a conseqncia de la influ-
ncia duna minoria.
majoria
Persones que es comporten segons les normes i els valors dominants en una societat o en un
grup.
minoria
Persones que es comporten segons normes i valors alternatius als dominants en una societat
o en un grup.
norma social
Expectativa que tenen les persones sobre les accions adequades en una situaci concreta.
normalitzaci
Procs de creaci de les normes que regulen la conducta, la percepci, el pensament o els
desigs de les persones en una situaci donada.
obedincia
Execuci de les ordres donades per una autoritat.
percepci
Procs actiu de recerca i dinterpretaci de la informaci del nostre entorn que est mediatit-
zat pel significat social que aquesta informaci posseeix.
rol
Conjunt de normes socials pertinents per a una posici social donada.
societat burocrtica
Societat que presenta una divisi del treball rgida, en la qual les persones se senten ms res-
ponsables del funcionament de la rutina programada que no pas de les seves conseqncies.
uniformitat
Resultat del fet que les persones dun grup comparteixen creences, percepcions i comporta-
ments com a efecte del seguiment de les normes socials.
Referncies
Allport, G.W. (1954). La naturaleza del prejuicio. Buenos Aires: Eudeba, 1962.
Asch, S. (1952). Psicologa Social. Buenos Aires: Eudeba, 1972.
Barnes, B. (1987). Sobre Ciencia. Barcelona: Labor.
Bauman, Z. (1997). Modernidad y Holocausto. Toledo: Sequitur.

Blanch, J.M. (1982). Psicologas Sociales. Aproximacin histrica. Barcelona: Hora.
Blass, T. (1999). The Milgram Paradigm After 35 Years: Some Things We Know About Obe-
dience to Authority. Journal of Applied Social Psychology (nm. 29, vol. 5, pg. 955-978).
Blass, T. (1996). Attribution of Responsability and Trust in the Milgram Obedience Expe-
riment. Journal of Applied Social Psychology (nm. 26, vol. 17, pg. 1529-1535).
Brief, A.; Buttram, R.; Elliott, J.; Reizenstein, R.; McCline, R. (1995). Releasing the
Beast: A Study of Compliance with Orders to Use Race as a Selection Criterion. Journal of
Social Issues (nm. 51, vol. 3, pg. 177-193).
Bruner, J. (1958). Psicologa Social y Percepcin. A: J.R. Torregrosa; E. Crespo (ed). Estu-
dios bsicos de Psicologa Social. Barcelona: Hora, 1984.
Bruner, J. (1980). Investigaciones sobre el desarrollo cognitivo. Madrid: Pablo del Ro Editor.
Bruner, J. (1991) Actos de significado. Ms all de la revolucin cognitiva. Madrid: Alianza.
Bruner, J.; Goodman, C. (1947). Value and Need as Organizing Factors in Perception.
Journal of Abnormal and Social Psychology (nm. 42, pg. 33-44).
Bruner, J.; Postman, L. (1949). On the Perception of Incongruity: A Paradigm. Journal

of Personality. (nm. 18, pg. 206-223).
Canto, J. (1994). Psicologa social de la influencia. Estrategias de poder y procesos de cambio. M-

laga: Aljibe.
Collier,G.; Minton,H.L.; Reynolds,G. (1996). Escenarios y tendencias de la psicologa social.

Madrid: Tecnos.
Collins, B.E.; Brief, D.E. (1995). Using Person-Perception Vignette Methodologies to

Uncover the Symbolic Meanings of Teacher Behaviors in the Milgram Paradigm. Journal of
Social Issues (nm. 51, vol. 3, pg. 89-106).
Colman, A.M. (1991). Crowd Psychology in South African Murder Trials. American Psyc-
hologist (nm. 46, vol. 10, pg. 1071-1079).
Corneille, O.; Leyens, J.P. (1994). Categoras, categorizacin social y esencialismo psico-
lgico. A: R.Y. Bourthis; J.P. Leyens (ed.): Estereotipos, discriminacin y relaciones entre grupos.
Madrid: McGraw-Hill, 1996.
Darley, J.M. (1995). Constructive and Destructive Obedience: A Taxonomy of Principal-

Agent Relationships. Journal of Social Issues (nm. 51, vol. 3, pg. 125-154).
Deutsch, M.; Krauss, R.M. (1970). Teoras en Psicologa Social. Buenos Aires: Paids.
Dumont, L. (1983). Essais sur lindividualisme. Pars: Seuil. (versi en castell: Ensayos sobre
el individualismo. Buenos Aires: Amorrortu.)
Duncan, B. (1976). Differential social perception and attribution of intergroup violence:

testing the lower limits of stereotyping of blacks. Journal of Personality and Social Psychology.
(nm. 34, pg. 590-598).
Echebarra, A.; Villarreal, M. (1991). La percepcin social. A: A. Echebarra (ed.): Psi-

cologa Social Sociocognitiva. Bilbao: Descle de Brower.
Elms, A.C. (1995). Obedience in Retrospect. Journal of Social Issues (nm. 51, vol. 3; pg.
21-31).
Fernndez Dols, J.M. (1982). Las dos ltimas dcadas en el estudio de la conformidad y
la influencia social. Estudios de Psicologa (nm. 10, pg. 54-62).
Foucault, M. (1975). Vigilar y castigar. Madrid: Siglo XXI, 1977.
Foucault, M. (1977). Historia de la sexualidad. 1. La voluntad de saber. Madrid: Siglo XXI, 1992.
Garfinkel, H. (1967). Studies in Ethnomethodology. Cambridge: Polity Press, 1984.
Goffman, E. (1959). La presentacin de la persona en la vida cotidiana. Buenos Aires: Amor-

rortu, 1976.
Goffman, E. (1961). Internados. Buenos Aires: Amorrortu, 1970.
Goffman, E. (1963). Relaciones en pblico. Madrid: Alianza, 1979.
Hamilton, G.G.; Woolsey Biggart, N. (1985). Why People Obey. Theoretical Observa-
tions on Power and Obedience in Complex Organizations. Sociological Perspectives (nm. 28,
vol. 1, pg. 3-28).
Hamilton, V.L.; Sanders, J. (1995). Crimes of Obedience and Conformity in the

Workplace: Surveys of Americans, Russians, and Japanese. Journal of Social Issues (nm. 51,
vol. 3, pg. 67-88).
Haritos-Fatouros, M. (1988). The Official Torturer: A Learning Model for Obedience to the
Authority of Violence. Journal of Applied Social Psychology (nm. 18, vol. 13, pg. 1107-1120).
Heider, F. (1958). The psychology of interpersonal relations. Nova York: Wiley.
Helm, C.; Morelli, M. (1985). Obedience to Authority in a Laboratory Setting: Generaliza-

bility and Context Dependency. Political Studies (nm. 33, pg. 610-627).
Hewstone, M. i altres (1988). Introduccin a la psicologa social. Una perspectiva europea.

Barcelona: Ariel, 1990.
Ibez, T. (1979). Factores sociales de la percepcin. Hacia una psicologa del significado.
Cuadernos de Psicologa (nm. 1, pg. 71-81).
Ibez, T. (1982). Poder y Libertad. Barcelona: Hora.
Ibez, T. (1987). Poder conversin y cambio social. A: S. Moscovici; G. Mugny; J.A. Prez
(ed.). La influencia social inconsciente. Estudios de Psicologa Social Experimental. Barcelona:
Anthropos, 1991.
Janis, I.L. (1972). Victims of Groupthink. Boston: Houghton Mifflin.
Jones, E.; Davis, K. (1965). From acts to dispositions: the attribution process in person
perception. A: L. Berkowitz (ed.) Advances in Experimental Social Psychology (vol. 2). Nova
York: Academic Press.
Kelman, H.C. (1972). La influencia social y los nexos entre el individuo y el sistema social:
ms sobre los procesos de sumisin, identificacin e internalizacin. A: J.R. Torregrosa; E.
Crespo (comp.) (1982). Estudios bsicos de Psicologa Social. Barcelona: Hora.
Kelley, H. (1959). La variable fro-caliente en las primeras percepciones de las personas.

A: H. Proshansky; B. Seidenberg (dir.). Estudios bsicos de Psicologa Social. Madrid: Tecnos
(pg. 89-95).
Kelley, H. (1973). The processes of causal attribution. American Psychologist (nm. 28;
pg. 107-128).
Latan, B.; Darley, J. (1970). The unresponsive bystander: why doesnt he help? Nova York:
Appleton.
Latan, B.; Rodin, J. (1969). A lady in distress: inhabiting effects of friends and strangers
on bystander intervention. Journal of Experimental Social Psychology (nm. 5, pg. 189-202).
Levine, J.M.; Pavelchak, M.A. (1984). Conformidad y obediencia. A: S. Moscovici (ed.)

Psicologa Social, I: Influencia y cambio de actitudes. Individuos y grupos. Barcelona: Paids, 1985.
Lindzey, G.; Aronson, E. (1985). Handbook of Social Psychology. Volume II. Special Fields and
Applications. Nova York: Random House.
Lutsky, N. (1995). When is Obedience Obedience? Conceptual and Historical Commen-

tary. Journal of Social Issues (nm. 51, vol. 3; pg. 55-65).
Maccoby, E.E.; Newcomb, T.M.; Hartley, E.L. (1958). Readings in Social Psychology. Lon-
dres: Methuen, 1966.
Martn-Bar, I. (1983). Accin e ideologa. Psicologa Social desde Centroamrica. San Salva-
dor: UCA editores.
Martn-Bar, I. (1989). Sistema grupo y poder. Psicologa social desde Centroamrica II. San Sal-
vador: UCA editores.
Meeus, W.; Raaijmakers, Q. (1986). Administrative Obedience: Carrying Out Orders to

use Psychological-Administrative Violence. European Journal of Social Psychology (nm. 16,
pg. 311-324).
Meeus, W.; Raaijmakers, Q. (1995). Obedience in Modern Society: The Utrecht Studies.
Journal of Social Issues (nm. 51, vol. 3, pg. 155-175).
Milgram, S. (1963). Behavioral study of obedience. Journal of Abnormal and Social Psycho-
logy (nm. 67, vol. 4, pg. 371-378).
Milgram, S. (1974). Obedience to Authority. Londres: Pinter Martin, 1997. (versi en castell:
Obediencia a la autoridad. Bilbao: Desclee de Brouwer, 1980).
Milgram, S. (1992). The individual in a social world. Essays and Experiments. Nova York: Mc-
Graw-Hill.
Miller, A.; Collins, B.E.; Brief, D. (1995). Perspectives on Obedience to Authority: The
Legacy of the Milgram Experiments. Journal of Social Issues (nm. 51, vol. 3, pg. 1-19).
Miller, A. (1995). Constructions of the Obedience Experiments: A Focus Upon Domains

of Relevance. Journal of Social Issues (nm. 51, vol. 3, pg. 33-53).
Miller, A. (1972). The Social Psychology of Psychological Research. Nova York: Free Press.
Modigliani, A.; Rochat, F. (1995). The role of Interaction Sequences and the Timing of
Resistance in Shaping Obedience and Defiance to Authority. Journal of Social Issues (nm.
51, vol. 3, pg. 107-123).
Moscovici, S.; Mugny, G.; Prez, J.A. (1987). La influencia social inconsciente. Estudios de
Psicologa Social Experimental. Barcelona: Anthropos.
Moscovici, S. (1984). Psicologa Social. (1-2 vol.) Barcelona: Paids.
Moscovici, S. (1981). Psicologa de las minoras activas. Madrid: Morata.
Mugny, G. (1981). El poder de las minoras. Barcelona: Rol.
Myers, D.G. (1995). Psicologa Social. Mxico D.F: McGraw-Hill.
Newcomb, T.M. (1969). Manual de Psicologa Social. Buenos Aires: Eudeba.
Noelle-Neuman, E. (1981). Mass media and social change in developed societies. A:

E. Katz; T. Szecsk (ed.). Mass media and social change. Beverly Hills: Sage.
Orne, M.T.; Holland, C.H. (1972). On the Ecological Validity of Laboratory Deceptions.
A: Arthur Miller (ed.). The Social Psychology of Psychological Research. Nova York: Free Press.
Prez, J.A.; Mugny, G. (1988). Psicologa de la influencia social. Valncia: Promolibro.
Prez, J.A.; Mugny, G. (1998). Articulacin de enfoques de la influencia social mediante

la teora de la elaboracin del conflicto. A: D. Pez; S. Ayestarn (ed.). Los desarrollos de la
psicologa social en Espaa. Madrid: Fundacin Infancia y Aprendizaje.
Proshansky, H.; Seidenberg, B. (ed.) (1965). Estudios bsicos de Psicologa Social. Madrid:
Tecnos.
Reicher, S. (1987). Conducta de masa como accin social. A: J.C. Turner (ed.) Redescubrir
el grupo social. Madrid: Morata, 1990.
Rochat, F.; Modigliani, A. (1995). The Ordinary Quality of Resistance: From Milgrams
Laboratory to the Village of Le Chambon. Journal of Social Issues (nm. 51, vol. 3, pg. 195-
210).
Sabini, J.; Silver, M. (1983). Dispositional vs. Situational Interpretations of Milgrams

Obedience Experiments: The Fundamental Attributional Error. Journal for the Theory of So-
cial Behavior (nm. 13, vol. 2, pg. 147-154).
Sherif, M. (1936). La formacin de las normas sociales. El paradigma experimental. A: H. Pros-

hansky; B. Seidenberg (ed.) (1965). Estudios bsicos de Psicologa Social. Madrid: Tecnos.
Shibutani, T. (1961). Sociedad y personalidad. Buenos Aires: Paids, 1971.
Tajfel, H. (1981). Grupos Humanos y Categoras Sociales. Barcelona: Herder.
Tajfel, H. (1972). La categorizacin social. A: S. Moscovici (dir.). Introduccin a la Psicolo-

ga social (pg. 349-387). Barcelona: Planeta, 1975.
Tajfel, H. (1968). Social and cultural factors in perception. A: G. Lindzey; E. Aronson (ed.)
Handbook of Social Psychology. (paHillsdale: Eribaum, 315-394.
Torregrosa, J.R.; Crespo, E. (ed.) (1984). Estudios bsicos de Psicologa Social. Barcelona:
Hora.
Turner, J.C. (1991). Social Influence. Michigan: Brooks/Cole.
Turner, J.C. (1987). El anlisis de la influencia social. A: J.C. Turner (ed.) Redescubrir el grupo
social. Madrid: Morata, 1990.
Van Avermaet, E. (1988). Influencia social en los grupos pequeos. A: M. Hewstone; W.

Stroebe; J.P. Codol; G.M. Stephenson (dir.): Introduccin a la Psicologa Social. Una perspectiva
Europea. Barcelona: Ariel, 1990.
Vzquez, F. (1996). La distribuci social del coneixement: els rols en lensenyament. A:

Ibez, T. (coord.) Psicologa social de lEnsenyament. Barcelona: Edicions de la Universitat
Oberta de Catalunya.
Witte, E. (1990). Social influence: a discussion and integration of recent models into a ge-
neral group situation theory. European Journal of Social Psychology (nm. 20, pg. 3-27).
Woolsey Biggart, N.; Hamilton, G.G. (1984). The power of obedience. Administrative
Science Quarterly. (nm. 29, pg. 540-549).
Zimbardo, P.J. i altres (1986). La Psicologa del encarcelamiento: privacin, poder y pa-
tologa. Revista de Psicologa Social. (nm. 1, pg. 95-105).

Influència, Conformitat I Obediència

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Influència, Conformitat I Obediència

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Influncia,

Joel Feliu i Samuel-Lajeunesse

1. El procs de normalitzaci ................................................................ 15

2. Factors socials en la percepci .......................................................... 31

3. Influncia de la majoria: conformitat ........................................... 48

4. Influncia de la minoria: innovaci ............................................... 55

5. Obedincia a lautoritat ..................................................................... 70

Propostes de reflexi ................................................................................ 95

En aquest mdul trobareu ms elements que us permetran de qestionar algu-

La construcci social dels individus

Per aquestes raons el mdul constitueix un recorregut histric, organitzat te-

estudis que presentarem sn estudis generats des de la psicologia social psico-

Tamb hi ha una tensi poltica. No s el mateix pensar que la humanitat pot

Finalment hi ha una tensi dordre moral; si b totes ho sn, en aquest cas

En aquest punt de lassignatura ja heu sentit a parlar de la psicologia social

Per abans de presentar aquesta noci, cal redefinir altra vegada qu s la

La psicologia de les situacions

bviament aquestes definicions no ens les inventem nosaltres sols,

Us heu preguntat mai...?

Imagineu-vos per un moment que sou a Barcelona, o a qualsevol ciutat amb

Ser un porc no s una condici especialment agradable en la nostra societat,

... pensem que hi ha persones

no hi ha divergncies. Si alguna altra persona pensa diferent probablement

La humanitat t coses admirables i daltres de pattiques, els dos ltims punts

1. Descriure els processos principals de la influncia social.

2. Comprendre els conceptes principals vinculats a lestudi de la influncia

3. Distingir entre explicacions individualistes, interaccionistes i construccio-

4. Identificar el paper de la noci vigent dindividu en lexplicaci dels pro-

5. Reconixer els processos de construcci dindividus en la nostra societat.

6. Proporcionar elements dinterpretaci psicosocials als processos que estu-

s molt recomanable que no els perdeu de vista, i que si cal en moments de

1.1. Les normes socials

En principi no s gaire difcil de pensar en qualsevol situaci i detectar-ne les Trencament

Vegem-ne algunes definicions:

I. Martn-Bar (1983). Accin e ideologa (pg. 312). San Salvador: UCA.

Goffman, E. (1979). Relaciones en pblico (pg. 108). Madrid: Alianza.

A continuaci desgranarem les implicacions que contenen aquestes definici-

1.1.1. Algunes distincions possibles

Erving Goffman en el seu llibre Relaciones en pblico (1963) comenta algunes

a) Podem distingir entre prescripcions, s a dir, obligacions, com per exem-

d) Tamb s possible de distingir entre normes substantives i normes rituals.

e) Finalment distingeix entre drets, quan qui ha dacomplir la norma aix ho

Linters daquestes distincions no s tant la classificaci en si com el fet dex-

1.1.2. Normes implcites i explcites

Probablement podrem buscar altres classificacions possibles, per sens dubte

La distinci s sobretot en termes de conscincia, s a dir, si les persones im-

En canvi, les normes implcites tenen la remarcable caracterstica de passar

Els exemples anteriors sn exemples de normes implcites, altres normes ex-

1.1.3. El trencament de les normes

La connexi entre les nocions de normalitat i de norma social s directa. En una

normalitat. s normal qui acompleix les normes implcites i no ho s qui no

La violaci duna norma implcita, per exemple, per la falta de reconeixe-

1.1.5. Lordre social

1.1.6. Restricci o possibilitat?

La noci de norma social permet dentendre per qu la societat funciona amb

1.2. La creaci de normes

1.2.1. Normes de percepci

Lexperiment va consistir a situar una persona en una cambra fosca al fons de

Sembla, doncs, que en situacions dambigitat les persones tenen tendncia a

En paraules del mateix Sherif,

Sherif, M. (1936). Las influencias del grupo en la formacin de normas y actitudes. A:

Per a explicar aquests resultats entre daltres, Leon Festinger propos, el

La teoria de la comparaci social postula que les persones necessitem avaluar