Jlopezt

PREMIS A TREBALLS DE RECERCA DE LA UdL
per a l’estudiantat de batxillerat i cicles formatius de grau superior
L’Efecte halo: per què la gent jutja un llibre per la seva

portada?
Júlia López Tuset
Centre: Padre Damián sscc de Barcelona.

Tutora: Sónia Gesé
Data: novembre, 2022
L'EFECTE HALO:
PER QUÈ LA GENT JUTJA
UN LLIBRE PER LA SEVA
PORTADA?
L’efecte halo: per què la gent jutja un llibre per la seva portada?
Índex
1. Introducció ........................................................................................................... 5
2. Abordant el tema ................................................................................................. 6
2.1. Introducció a l’efecte halo ....................................................................................... 6
2.1.1. Què és l’efecte halo? .............................................................................................................. 6
2.1.2. És l’efecte halo quelcom inherent en l’ésser humà? .............................................................. 8
2.1.3. Beneficis i conseqüències. .................................................................................................... 10
2.1.4. Àmbits en els quals afecta i s’aplica. ..................................................................................... 11
2.2. Analitzar l’efecte halo en el màrqueting/publicitat i la comunicació estratègica. ....14
2.2.1. Presència de l’efecte halo en el màrqueting/publicitat ........................................................ 14
2.2.2. Presència de l’efecte halo en la comunicació. ...................................................................... 20
2.3. Com evitar-lo ..........................................................................................................31
3. Part Pràctica....................................................................................................... 33
3.1. Explicació ...............................................................................................................33
3.2. Guió i pauta de la sessió .........................................................................................35
3.3. Funcionament i resultat de la sessió .......................................................................36
3.4. Conclusions extretes...............................................................................................37
4. Conclusions finals ............................................................................................... 42
5. Referències ......................................................................................................... 45
5.1. Webgrafia ..............................................................................................................45
5.2. Diccionaris ..............................................................................................................47
5.3. Treballs citats .........................................................................................................47
6. Glossari .............................................................................................................. 51
7. Annexos ............................................................................................................. 57
8. Ressenya ............................................................................................................ 89
9. Graella d’autoavaluació ..................................................................................... 91
3
1. Introducció
L’objectiu d’aquesta recerca és l’aproximació a l’efecte halo per mitjà d’un estudi que en
gran part està enfocat cap al màrqueting/publicitat i comunicació, el qual ha tingut un límit
temporal d’un any. Aquest estudi s’ha fet a través de documentació i una anàlisi pràctica
sobre aquest biaix cognitiu.
Un dels objectius inicials que volia assolir realitzant aquest treball era fer una cerca constant
i minuciosa sobre aquest tema d'interès personal. La meva motivació ve del fet que aquest,
és un tema que des que el vaig conèixer em va crear molta curiositat i considero que aquesta
ha estat una oportunitat única per convertir-me en tota una experta en ell.
He pogut aplicar els coneixements adquirits a les diferents matèries que he cursat, ja que
aquest és un tema molt transversal. Això m’ha permès aconseguir un treball sòlid i
documentat.
Un altre objectiu que tenia era aprendre a trobar i consultar fonts. M’interessava saber
seleccionar bé les webs i analitzar-les de forma correcta. Alhora, un altre objectiu és
aprendre a referenciar i citar correctament. Així mateix, em vaig proposar poder tenir
l’habilitat de saber expressar correctament i amb profunditat les idees i els coneixements al
llarg de tot el meu treball.
Tanmateix, els meus objectius específics del tema han estat poder aprendre què és realment
l’efecte halo i si és veritat que és quelcom inherent en l’ésser humà. A més a més, he
analitzat els efectes que produeix aquest fenomen i quins són beneficiosos i quins no. Així
mateix, l’àmbit en el qual he aprofundit més és en la presència que té aquest efecte en el
màrqueting/publicitat i la comunicació estratègica. Amb aquest treball es pretén analitzar i
avaluar totes les variables que el regeixen (com per exemple: la psicologia del color,
distribució de les webs, brànding...) i el mateix amb la comunicació estratègica.
Espero que aquesta investigació em serveixi per recordar que l’efecte influeixi en la forma
que els altres em veuen a mi i tenir-ho en compte, però també influeix en la forma que veig
als altres i això em permeti perdre decisions més racionals.
En conclusió el treball m’ha permès obtenir una visió informada, treballada i global
d’aquest fenomen en aquests àmbits i he pogut treure unes bones conclusions que aportin
nous coneixements a la societat.
Cal recalcar que al llarg d’aquest treball trobareu una primera part on hi ha la definició de
l’efecte halo, quins beneficis i conseqüències aporta, així com en quins àmbits es troba
present. També trobareu una anàlisi enfocatda la presència d’aquest efecte en la publicitat
i la comunicació. En la segona part podreu llegir una petita experimentació per estudiar
l’existència de l’efecte halo. Per últim podreu llegir les conclusions a les quals he arribat
amb la meva recerca.
Per fer-ho es va partir principalment d’una hipòtesi. “L'efecte halo està molt present i té
una gran influència en el màrqueting i la comunicació estratègica. (Demostrar que l'efecte
halo afecta el màrqueting i la comunicació estratègica).”
S’ha intentat seguir un mètode d’investigació documental, per tal que el treball gaudís de
la major objectivitat, cura, rigor i precisió possibles. Espero que així hagi estat.
5
2. Abordant el tema
2.1. Introducció a l’efecte halo
2.1.1. Què és l’efecte halo?
L’efecte halo es produeix quan tendim a definir o englobar el conjunt d’una persona basant-
nos només en un dels seus trets.1 Per entendre-ho millor posaré un exemple. Les persones
que físicament són més atractives acostumem, automàticament, a considerar-les més
intel·ligents o millors ciutadans.2 Pot semblar incoherent o que jutgem, o millor dit
prejutgem, a una persona, però és un biaix de confirmació1,1ja que el que volem aconseguir
amb això és reafirmar-nos en les nostres creences i opinions i que per tant, confirmi la visió
que hem tingut en una primera impressió sobre elles.1
Tal com diu Daniel Kahneman en el seu llibre: "Si ens agrada la política del president, és
probable que ens agradi la seva veu i la seva aparença. La tendència a agradar-nos (o
disgustar) tot d'una persona - incloent coses que no hem observat- és coneguda com a efecte
halo."2 (Kahneman, 2011)2L’origen està en el cervell, el qual ens fa tendir a una
simplificació, fent que treiem conclusions massa d’hora i mitjançant aquesta inèrcia d’un
inici, provoca que no ens aturem a fer una anàlisi.3
Això no és quelcom nou, sinó que es tracta d’un fenomen social que va ser identificat per
Edward L. Thorndike per primer cop (1920), quan estudiava els errors que es feien en les
avaluacions psicològiques en l’àmbit militar.2 En aquest estudi, ell va demanar a uns
comandats que estudiessin i avaluessin una sèrie de trets i habilitats tant cognitives com no
cognitives dels militars. El que va comprovar amb aquest experiment és que quan valoraven
de manera altament positiva una de les característiques, això derivava en una pujada de la
mitja de la resta de qualitats. Així mateix passava a la inversa, i quan la valoració era
negativa la mitja de les altres queia.1
Clarament, el que es demostra amb aquest experiment és que la primera impressió que el
militar dona al seu comandant en l’avaluació del primer tret, afectarà l’avaluació posterior
que en farà de les altres. És a dir, si un militar en la primera prova ho fa bé, aquesta bona
impressió que causa, jugarà a favor seu alhora de l’avaluació que li farà el mateix
comandant en les següents. Contràriament, si per qualsevol circumstància la primera prova
no li va bé o comet un petit error, la impressió que s’emporta el militar farà que en les
següents proves no se’l jutgi tan bé, encara que li surti millor que tothom. Això succeeix
perquè a causa de l’efecte halo, el comandant ja haurà fet el judici, tot i que erroni, sobre
la seva globalitat encara que només es basi en els primers trets que ha percebut d’ell.
Per tant, conclouria que les primeres impressions sí que són molt importants encara que
sovint no depenguin de tu, ja que, els humans tenim aquesta tendència a valorar el conjunt
d’una persona, producte o qualsevol altre element, a partir dels primers inputs que ens
transmet o que nosaltres rebem d’aquest. Confirmant així que a partir de la primera
impressió es fa un judici global, i això és el que anomenem efecte halo.2
1 Totes les paraules del text marcades en negreta estan recollides en el glossari. (Vegeu l’apartat 6)
2 Kahneman, D. (2011). Pensar Rápido, Pensar Despacio. http://lelibros.org/
6
Cal destacar que, normalment, aquests judicis són fruit dels aprenentatges socials que es
donen a la família o amics, mitjans de comunicació, etc. I és a partir d’aquest, els que ens
condicionen i marcaran les nostres relacions amb les altres persones, productes i l’entorn
en general. Diferents estudis afirmen que aquesta primera opinió del que estem veient, que
és generada per aquest judici, és formada en només 7 segons.4
A continuació es planteja un petit exercici. Es definiran dues persones: en Pere i la Maria.

Començaré pel Pere i vull que en un full el defineixis en una o dues frases amb les teves
pròpies paraules. Les sis paraules que defineixen el Pere són:
Intel·ligent, treballador, impulsiu, crític, tossut i envejós.
Ja ho tens? D’acord, doncs ara definiré a la Maria. Si pots demana-li a algú altre que tinguis
a prop que faci el mateix que tu has fet amb en Pere, però amb la Maria, és a dir, que la
defineixi breument amb les seves paraules. La Maria és:
Envejosa, tossuda, crítica, impulsiva, treballadora i intel·ligent.
En realitzar aquest exercici, t’hauràs adonat que hi ha bastants diferències entre les vostres
descripcions. D’aquí que us faci la següent pregunta: Com és possible això si les paraules
que defineixen en Pere són idèntiques a les de la Maria?
L'explicació és clara i concisa: perquè l’ordre sí que importa i té rellevància. Aquest
exercici que us acabo de fer és una reproducció semblant a la que va fer Solomon Asch en
1946.
Les persones que escolten la descripció d’en Pere tendeixen a definir-lo ressaltant les seves
qualitats que tapen els seus petits defectes, mentre que els que escolten la definició del
caràcter de la Maria tendeixen a recalcar els seus defectes enfront de les virtuts. Això, és
una bona mostra dels resultats que té l’efecte halo, ja que en la seqüència de paraules que
definien en Pere les paraules intermèdies (impulsiu, crític) són interpretades positivament
perquè les primeres impressions que hem rebut d’aquest ho són. Per tant, veiem a en Pere
com una persona que és d’acció però amb sentit crític. Per contra, com en el cas de la Maria
hem escoltat primer envejosa i tossuda, els adjectius intermedis li resten i afecten
negativament. El que ens porta a pensar que aquesta és una persona que actua sense pensar
i tot li sembla malament.
Aquesta adaptació es pot extrapolar a molt altres casos. Per exemple, ser tossuda en una
persona intel·ligent és vist com quelcom justificable, inclús pot transmetre respecte vers
aquesta. Altrament, la intel·ligència en una persona envejosa i tossuda la fa altament més
perillosa.5
Per un altre costat, un altre punt important sobre aquest fenomen és el seu efecte paral·lel
anomenat efecte diable. Aquests dos són les dues cares d’una mateixa moneda. Per tant,
l’efecte diable prové també de la tendència del nostre cervell a fer una simplificació a l’hora
de treure conclusions. Si més no, aquest es diferencia de l’halo en ser la seva inversa:
succeeix quan es fa el judici però de forma negativa ressaltant els aspectes negatius.
Un exemple del món d’avui en dia d’aquest efecte és el personatge històric Mao Tse-Tung.3 3
3Mao Zedong (1893-1976) va ser un president xinès i el fundador de la República Popular de la Xina. Va ser una
de les figures històriques més importants a la Xina de segle XX i gràcies al seu lideratge, els comunistes van
aconseguir el control de la Xina el 1949.”
7
Ell va aconseguir alfabetitzar a la població xinesa, a més de convertir el país en una gran
potència mundial. Aquests èxits econòmics i socials no són valorats com es mereixen per
la majoria de la gent a causa que la seva figura representa el règim totalitari que va imposar
a la Xina.
Tot i això, dir que sovint, l’efecte halo predomina i engloba ambdós conceptes.4
L’efecte halo consisteix, així doncs, en la realització d’una generalització errònia que es fa
a partir d’una sola qualitat o característica que rebem en una primera instància d’un objecte,
persona, marca o producte. Tanmateix, ressaltar que les persones emetem judicis de valor
de forma habitual. Concloure que és un fenomen que ens afecta en la nostra quotidianitat i
que per tant, l’observem en el nostre dia a dia amb freqüència i en qualsevol àmbit, però
que l’apliquem sense donar-nos compte.6
El cas és que com diu Ana Aranda Castillo (2019) en el seu blog: “Solem ser menys
objectius del que creiem. Fins i tot les nostres decisions més racionals són, sovint, errades
i equivocades.”44 Encara que aquesta teoria, des de l’inici que va ser proposada, fa
referència a les persones, l’efecte s'estén en el camp de les marques, el disseny de les webs
i les estratègies de màrqueting, publicitat i comunicació.1
2.1.2. És l’efecte halo quelcom inherent en l’ésser humà?

Com bé afirma Kahneman en el seu llibre anomenat “Pensar Rápido, Pensar Despacio”,
aquest efecte “juga un paper important en la conformació de la nostra manera de veure a
les persones i les situacions.”2
Però, aquí ve la qüestió: encara avui en dia les primeres impressions tenen realment tanta
importància? Moltíssim! Vols dir que encara se segueix jutjant a primera vista? No hem
evolucionat com a societat?
Doncs, lamento comunicar que per molt temps que passi serà un efecte molt complicat de
deixar de banda perquè cal recalcar que no es tracta d'evolucionar o no evolucionar sinó
que és quelcom que va més enllà. M’atreviria a dir que és inherent en l’ésser humà.
Com el mateix Daniel Kanheman (2011) afirma, els éssers humans tendim omplir aquest
buit que ens deixa una primera impressió, ja que no ho podem conèixer a fons en pocs
minuts, amb una suposició que s’adequa a la nostra resposta emocional. És més, en altres
situacions, les evidències s’acumulen gradualment i la interpretació que ens fem és guiada
per l’emoció que acompanya a la primera impressió.2 En altres paraules, la utilització per
omplir els forats que es creen en el nostre enteniment d’una persona o producte el qual
encara no coneixem és el resultat d’aquest efecte. Malgrat això, sovint deriva en un error i
d’aquí que sigui extremament important una profunda reflexió posterior.1
El cas és que com hem dit anteriorment, en aquest error també en forma part que som
proclius a reafirmar-nos en la coherència i consistència del que veiem, la tendència
designada biaix de confirmació. Tanmateix, a aquest fet se li suma la forta inclinació que
tenim a creure que aquestes petites mostres són un fidel reflex de la població o marca.7
En aquest llibre de Kahneman ens dona una explicació que reafirma que seria un factor del
cervell, el qual va inherent en la nostra manera de ser i no depèn tant d’un prejudici.
4 Aranda Castillo, A. (2019, February 28). El Efecto Halo: qué es, por qué funciona, y cómo utilizarlo.
https://www.abtasty.com/es/blog/efecto-halo-como-utilizarlo/
8
"El Sistema 1 va per davant dels fets construint una rica imatge amb retalls d'evidència.
Una màquina de saltar a les conclusions actuarà com si cregués en la llei dels petits
nombres.”2
Així doncs, “L'efecte halo és una mostra que el cervell humà està disposat a omplir buits
d'informació amb les poques dades de les quals disposa per tal de fer que la incertesa
desaparegui.”5 Com aquesta afirmació d’Adrián Trigilia demostra, el nostre cervell és
5
capaç d’estirar la informació que té de la primera impressió com si fos un xiclet i

transformar aquesta valoració en l'opinió global que tenim sobre ella, sense la necessitat de
tenir en compte els matisos de la seva personalitat o altres factors.8
Clarament, ho fem sense cap mala intenció. No busquem jutjar ni etiquetar a la lleugera,
simplement és com acte reflex que es produeix de manera inconscient. No és possible
sempre ser conscient de tot i el nostre cervell el que necessita és tenir una idea ràpida sobre
el que ens rodeja, sent així un instint de protecció. Tenim la necessitat de saber de qui o
que podem fiar-nos, de buscar aquesta seguretat al nostre voltant. De manera que, l’efecte
halo es produeix. Sovint, una sola característica és suficient per fer-nos aquesta visió i
deducció global, que lògicament sol ser poc encertada però necessària com a instint
animal.6
Tanmateix, utilitzem en la nostra habilitat perceptiva, aquesta mena de “drecera” innata que
s’activa quan valorem organitzacions, persones, marques o productes, ja que el nostre
cervell, evolutivament, està preparat per la simplificació d’aquests processos perceptius. 9
Resultant així al funcionament de l’efecte halo.
Cal destacar que l’efecte halo és un fenomen el qual el seu procés mental té beneficis per
l’individu en el context evolutiu, i és més, certament és un llegat natural de l’evolució.10
Ara bé, la gran pregunta: ¿Per què funciona l’efecte halo?, ha estat objecte de diferents
teories.
Per una banda, el psicòleg Hermann Ebbinghaus defensa que com la nostra capacitat
cognitiva és limitada, els primers elements que percebem saturen la memòria, fent que es
redueixi la capacitat per recordar els últims. Per l’altra banda, Asch afirma que els primers
elements generen la imatge a través de la qual la resta de la informació és filtrada i per tant
aquesta informació posterior, es veu afectada per la visió que se’n fa des de la visió inicial.5
El que sí que sabem segur, és que d’una forma o altra, aquest efecte funciona perquè els
primers elements són millor capturats pel nostre cervell per configurar la imatge ràpida del
que ens envolta i per tant, aquest fet condiciona la resta que vindran més endavant. El
perquè del seu funcionament és la importància que necessita el nostre cervell donar-li a la
seqüència d’ítems rebuts i així, no sentir-se que està en la incertesa i reafirmar-se en la seva
capacitat de control de la situació per sobreviure. En definitiva, podríem afirmar que
l’efecte halo és un mecanisme de defensa que utilitza el nostre cervell per no sentir-se
desprotegit davant quelcom desconegut o una situació inesperada.
Per aquest mateix motiu, val la pena que, cada cop que ens parem a jutjar els altres, ens
aturem a pensar i reflexionar, donat el fet que les seves facetes i la seva manera de ser,
5 Triglia, A. (n.d.). ¿Qué es el Efecto Halo? Retrieved March 20, 2021, from
https://psicologiaymente.com/psicologia/efecto-halo
9
seran sempre molt més extenses del que percebem en una primera impressió, encara que
nosaltres creiem que ja sabem com realment és. La personalitat d’una persona sempre és
més extensa i complexa que la nostra predisposició per recollir i analitzar tota la informació
rellevant que ens està arribant contínuament.8
"Com sempre, el nostre cervell tracta que no ens saturem d'informació i ens recondueix per
la via ràpida i curta de decisió. Però com diu el refrany: «No és sempre el millor camí el
més curt»."6 (Flores, 2020)
6
Com a quelcom inherent en l’evolució instintiva de l’ésser humà, conseqüentment, puc

afirmar que per tant, l’efecte halo és quelcom inherent en l’ésser humà des dels seus inicis.
2.1.3. Beneficis i conseqüències.

La conseqüència més evident de l’efecte halo és la que fa referència Hugo Sáez (2018):
"els éssers humans tenim una tendència natural a què ens agradi o ens disgusti tot d'una
persona, producte o idea. És a dir, si ens agrada una de les característiques d'alguna cosa
(sobretot si és el primer que coneixem) tendim a qualificar la resta dels seus atributs com a
favorables, fins i tot encara que no disposem de molta informació sobre ells. No només
això, sinó que adaptem els atributs "neutres" o "negatius" a aquesta realitat positiva i els
restem importància. En cas de disgustar succeeix al revés. "7 7
Un dels avantatges que li podem treure a aquest biaix cognitiu és quan l’apliquem per
utilitzar-lo a favor nostre. Recordem que aquest efecte influeix en la forma que ens veuen
els altres, per tant, tenir-lo en compte podria ser beneficiós.
Les teves accions en un aspecte o les primeres interaccions que el receptor rebi de tu
configuraran significativament la seva percepció general, així doncs, cal donar-li èmfasi a
què aquestes transmetin la imatge que necessites. De la mateixa manera, podem aplicar-ho
quan nosaltres jutgem algun producte, marca o persona. Serà molt important tenir-lo en
compte per tal que puguem prendre decisions més racionals i que puguem evitar suposar
coses bones o dolentes sobre aquests en situacions en les quals estaríem equivocats en fer-
ho.11
Per l’altre costat aquest efecte ens porta un desavantatge bastant perjudicial per nosaltres.
Correm el risc d’etiquetar a tot i a tothom enganxant-li en el front un rètol fix i perdurable,
estereotips resistents en el temps i halos negatius, que s’estendran per tota la seva vida. Ara
bé, aquí proposo donar-li la volta a aquest concepte. Si ens vestim de forma agradable
estèticament o donem a conèixer la nostra part positiva primer, tindrem un impacte positiu
i que per molt que després rebin inputs no tan bons, aquests últims es veuran interceptats
pels primers que sí que eren molt bons i no ens veurem tan negativament afectats.
6 Flores, E. (2020, October 18). ¿Por qué caemos en el efecto halo? - NeuroClass. https://neuro-
class.com/por-que-caemos-en-el-efecto-halo/
7 Sáez, H. (2018, October 11). El efecto halo: cómo las primeras impresiones moldean las siguientes (I)
| by Hugo Sáez | Medium. https://medium.com/@hugo_saez/el-efecto-halo-cómo-las-primeras-
impresiones-moldean-las-siguientes-i-89141cb0caae
10
Sabem de primera mà que això funciona, ja que s’ha demostrat per estudis americans que
quan es jutja a un acusat que físicament no es veu gaire deixat, no se’l presentaran els
mateixos càrrecs que a un que aparentment no està tan cuidat.2
No obstant això, cal destacar que és un instint inherent en els éssers humans per estalviar
temps i esforços. Això ens hauria d’indicar que si està, és per algun motiu i probablement
és necessari en la nostra naturalesa en molts casos. Però clar, compte! Perquè no en tots els
moments ni casos ens és tan útil i hem de vigilar que no ens porti en el seu pitjor
desavantatge, dur-nos a impressions falses.12
2.1.4. Àmbits en els quals afecta i s’aplica.
Fins ara hem vist en què consisteix aquest efecte, així mateix, hem pogut comprovar la gran
presència que té en el nostre dia a dia. Per aquest mateix motiu, sabem que aquest és un
biaix que afectarà i s’aplicarà en tots els àmbits de la nostra vida en societat. Ara
m’agradaria analitzar-lo breument en els següents àmbits: recursos humans, educació, en
els tribunals, esports i política.
Començaré per recursos humans. L’efecte halo pot arribar a jugar un paper fonamental en
els processos de selecció de personal. Si no d’on ve la famosa frase: No pots anar així vestit
a una entrevista de feina. Has de fer una bona impressió! O bé, com ens fa reflexionar la
psicòloga Sonia Castro (2019) en el seu blog “Per què de vegades a igualtat de formació i
experiència professional entre dos currículums, finalment és contractada la persona que
considerem més maca? I per què a vegades es contracta també a la més maca i moltes
vegades menys preparada?”8 La resposta ja la tenim clara: l’efecte halo està innat, com
8
Pepito Grillo per Pinotxo, en les nostres decisions.
Tanmateix, en aquests processos de selecció de personal caure en les xarxes de l’efecte és

un dels errors més freqüents. Tal com l’efecte funciona, reconeixem aquí que els primers
trets que percebem dels altres ens acabarà influenciant en la percepció que tenim d’ella al
llarg de tota l’entrevista. Insistir que com ja he comentat amb anterioritat, un dels aspectes
que més influeix en aquest efecte és l’atractiu de les persones, fent d’aquesta manera que
rebin millors avaluacions. No obstant això, està demostrat que el físic no és l’únic que pot
donar lloc a prejudicis. Avui en dia tenim altres eines com les xarxes socials o el mateix
curriculum vitae que també, poden donar lloc a aquest efecte i portar-nos a un judici de la
persona.4 “De fet hi ha estudis que mostren que més del 60% de les empreses utilitza
almenys dues xarxes socials per conèixer els candidats.”9 (Casado Reina, 2018)
9
Una altra àrea en la qual de la mateixa manera es produeix l’efecte en els recursos humans
és l'avaluació d'acompliment. Aquest procés es basa en uns controls periòdics que avaluen
l’eficàcia dels recursos per aconseguir i assolir els objectius de l’empresa en diferents
departaments i a través dels quals es detecten deficiències en l'acompliment dels recursos.
8 Castro, S. (2019, July 24). Efecto Halo: Cuándo la Primera Impresión lo es Todo - 𝗜𝗘𝗣𝗣.
https://www.iepp.es/efecto-halo/
9 Casado Reina, F. (2018, June 18). ¿Qué es el efecto “Halo”? - Blog de Psicología y Salud.
https://www.psicologiaysaludsevilla.com/que-es-el-efecto-halo/
11
Durant aquestes, un gerent podria pecar de subjectivitat i fer l’avaluació basada en un sol
factor, sigui l'aspecte físic sigui el bon comportament, fent aparèixer així l’efecte halo en
els resultats. Si algun empleat ha fet molt bé alguna cosa durant l'última setmana, el gerent
és propens a avaluar-lo basant-se en això i obviant el seu comportament anterior. I
igualment a la inversa, podria donar-se l’efecte halo en negatiu i que a un treballador se
l’avalués pitjor pel seu sexe, raça, religió, comportament de les darreres setmanes, etc.4
Amb referència a l’educació, també els professors poden tenir per culpa de l’efecte halo
alguns alumnes preferents. Breument, els alumnes que acostumen a treure millors notes, la
mitjana afirma que reben un tracte més benevolent que aquells que presenten més dificultats
o treuen pitjors notes.9 Encara més, hi ha estudis que mostren que a l’hora de corregir
exàmens, els professors són més indulgents amb els alumnes que en general tenen unes
bones qualificacions.13 Tot plegat, això no és quelcom nou, ja que com a mostra tenim que
en la majoria, per no dir tots, els exàmens oficials o importants s’avalua als estudiants de
forma anònima. És la manera que tenim d’evitar que ens afecti aquest biaix. Fet que va ser
observat en un experiment, en el qual es va comprovar que els universitaris eren qualificats
en el treball escrit en la mateixa línia que en les presentacions orals, fetes i avaluades amb
anterioritat, concloent per tant, que aquesta primera marcava i influenciava la posterior
avaluació del treball en funció de la impressió que havien donat.14 “Tal és així que s'ha
demostrat en altres estudis biaixos pel que fa al sexe, raça i fins i tot pel gust del cognom
de l'estudiant (Malouff et al., 2013)."6 (Flores, 2020). O si per exemple s’està corregint un
examen de respostes obertes, l’avaluació que es doni a la primera pregunta condicionarà
l’avaluació de les altres.4
Una altra mostra que ho evidencia és el que va trobar Abikoff: “En concret els professors
tenen tendència a identificar bé el TDAH en els nens que de veritat ho pateixen, però també
tendeixen a adjudicar-ho als nens que presenten altres problemes com trastorns
oposicionistes-desafiants.”10 (Efecto Halo - Wikipedia, La Enciclopedia Libre, 2021)
10
Sovint aquest fenomen es dona de forma inconscient i sense cap intenció, ja que tots estem
habituats a avaluar el que passa al nostre voltant.4 En determinats actes, com serien la
correcció de treballs i exàmens, són moments on l’efecte halo pot tenir especial presència i
intoxicar les valoracions en l'àmbit acadèmic, per molt que no sigui intencionats.15 Ara bé,
un docent ha de ser conscient d'aquesta realitat i actuar de la forma més objectiva possible.4
Per una altra banda, trobem l’àmbit de la justícia o dels tribunals. En aquest, ressaltaria tres
estudis que s’han dut a terme. El primer de tots va ser l'any 1941 per Monahan. Va presentar
a un grup de persones fotografies de criminals reals i havien de jutjar si aquestes havien
comès un crim o no. El resultat va ser clar, trobaven difícil creure que les més atractives
haguessin comès algun crim. En segon lloc, està l’estudi que va dur a terme Efran en 1974,
en el qual va trobar que les persones més atractives, per molt d’haver comès el mateix crim,
eren sentenciades a condemnes més petites. A més, de creure que aquestes tenien més
possibilitats de reinserir-se en un futur.16 Finalment, en l’any 2010, l’estudi més recent que
va realitzar la Universitat de Cornell va determinar que els criminals que són poc agraciats
físicament tendeixen a rebre una mitjana de 22 mesos més de condemna que les persones
més agraciades en aquest aspecte, per molt que el delicte sigui el mateix.9
10 Efecto halo - Wikipedia, la enciclopedia libre. (2021, November 4).

https://es.wikipedia.org/wiki/Efecto_halo#Educación
12
A escala esportiva es pot exemplificar amb un equip anglès, el Leeds United, el qual en la
seva època més gloriosa, els anys 60, eren coneguts pel seu joc dur, sempre rosant el límit
(del permès, en el sentit d'agressions en l’esport). I és que resulta que l’entrenador, durant
la setmana, demanava als seus jugadors que li expliquessin totes les majors dades possibles.
En el túnel, abans de saltar al camp, els jugadors li preguntaven pels seus fills, la seva dona,
etc. És així com durant el partit l’àrbitre tendia a ser més permissiu amb aquests nois tan
amables. El seu criteri no podia estar més influenciat per l’efecte halo.13
Respecte a la política i aquest biaix cognitiu passa quelcom semblant: “de vegades, en lloc
de valorar la competència dels candidats, ens basem abans en aspectes com l'atractiu i la
familiaritat que generi. Això, que forma part d'avaluacions automàtiques i d'una etapa
precognitiva, té un clar efecte en el judici racional de la competència del candidat (Verhulst
et al., 2010).”6 (Flores, 2020)
“Si un líder resulta atractiu, molta gent tendirà a pensar que la seva política també ho és,
atribuint-li major valor. Precisament perquè aquest col·lectiu coneix i fa ús de l'efecte halo,
en campanya electoral tots els candidats s'afanyen a semblar més pròxims, divertits i
amigables davant la societat.”11 (Efecte Halo - Viquipèdia, l’enciclopèdia Lliure, 2020)
11
Aquest fet demostra, així mateix com l’estudi del 2010 de Verhulst que les persones
atractives i familiars tenen una major facilitat per accedir a un lloc de lideratge. En el que
es va consistir aquest estudi va ser mostrar-li a un grup de persones fotografies de cares
desconegudes i ells havien de jutjar qui creien que guanyaria les eleccions. Reconeixent
aquí també que les persones més atractives tenien conseqüentment, més coneixement
polític que les menys atractives.16
“Encara que des de temps immemorials es fa servir l'efecte halo, un punt d'inflexió en l'era
moderna va ser en el primer debat televisat de la història, el 26 de setembre de 1960, que
va enfrontar a l'aleshores vicepresident Richard Nixon i al candidat demòcrata J.F.
Kennedy. El debat, que va tenir una audiència sense precedents del 60% de la població, va
ser un fenomen no només polític sinó profundament mediàtic.12 12
Va tenir la particularitat que la majoria d'aquells que el van escoltar per la ràdio, van donar
com a guanyador a l'experimentat Nixon. No obstant això, per a la majoria dels que el van
veure per televisió, va ser l'inexpert JFK el guanyador. Nixon va vestir un vestit gris i no
va voler maquillar-se, el que en aquella època es considerava poc "masculí". JFK va cuidar
la imatge, va prendre el sol per lluir un bru envejable i va utilitzar tècniques de comunicació
no verbal per projectar seguretat en els seus arguments.”13 Aquest va significar, la primera
de moltes grans demostracions de l’efecte halo i de la seva utilització en aquest cap.
No m’agradaria acabar aquest apartat sense mencionar que aquest efecte halo també es
produeix amb el menjar. El seu funcionament és molt semblant al dels altres àmbits. Per
això mateix i per altres motius (com serien el temps i l’espai), ho deixaré a part.
11 Efecte halo - Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure. (2020, December 22).

https://ca.wikipedia.org/wiki/Efecte_halo#Efecte_halo_en_l%27àmbit_acadèmic
12 Imatge adjuntada en els annexos en el qual podem apreciar la diferent comunicació no verbal. (Vegeu
l’apartat 7, figura 1)
13 Muinelo, A. (2017, September 11). El efecto halo en el marketing y comunicación | Adrian Boss
Lifestyle. https://www.adrianboss.com/el-efecto-halo-en-publicidad/
13
El següent punt a considerar és el de la publicitat o màrqueting i la comunicació, però com

que considero que és els àmbits en què més presencia pot tindre i més utilització conscient
se’n fa, em vaig encuriosir en aquest aspecte i per tant vaig decidir que serien els camps en
els quals més em centraria en aquest treball de recerca. Donades aquestes condicions
desenvoluparé en més profunditat en els següents apartats més endavant.
2.2. Analitzar l’efecte halo en el màrqueting/publicitat i la

comunicació estratègica.
2.2.1. Presència de l’efecte halo en el màrqueting/publicitat
Imagina que en lloc d’en Ronaldo jugant a les cartes en l'anunci d’aquella coneguda pàgina
de jocs en línia, em posen a mi o a tu. Creus que tindrà el mateix efecte sobre el consumidor?
Que passaria si posen al teu veí prenent un cafè i treuen a George Clooney?
La psicologia del màrqueting camina a poc a poc i de manera silenciosa, però les grans
marques en fan ús cada dia, sense ni tan sols, adonar-nos que l’estan aplicant. La idea és
utilitzar l'efecte halo pel seu propi benefici donant una bona imatge de la seva marca, però
està clar, sense mentir.17
El concepte s’aplica tant a la venda en persona com a la de manera indirecta, ja sigui a
través de webs, anuncis o altres mitjans de publicitat.18
A continuació, s’analitza tots aquests punts sense deixar de mirar des de la perspectiva
d’aquest efecte en particular.
2.2.1.1. Brànding i imatge.

En aquesta secció s’analitza el que aporta l’efecte halo al brànding i a la imatge de
l’empresa. Per poder fer-ho, primer cal definir aquest concepte. El brànding consisteix en
la creació d’elements per crear, als que ens rodegen, el biaix cognitiu adequat perquè
l’empresa pugui construir la seva pròpia realitat. Dit així, potser sembla molt complicat o
enrevessat, però es veu més clar amb exemples pràctics d’empreses molt reconegudes en
l’actualitat.19 Cal recordar que una marca és la suma entre el que sembla i el que és, com
bé recalca Iván Díaz en la seva web anomenada Making Branding Simple. Utilitzaré els
exemples que ell ens proposa per veure-ho més clar: “Molts segueixen creient que IKEA
és barat i no és cert, que tot això de GOOGLE és la llet i ningú pensa en Google+, o que
fins a un llapis de TESLA ha de molar... això té a veure amb l'efecte Halo.”14 13
En les marques podem trobar dos tipus diferents d'halo: Halo de contacte i Halo
d’arrossegament. El primer de tots, fa referència a quan no conec i aquest em fa una primera
impressió i a més, em fa un esquema de qui és i el que puc esperar. Per l’altra banda, el
d’arrossegament és aquella impressió que m’emporto i extrec d’experiències anteriors
viscudes a noves interaccions. Ja s’ha vist, amb anterioritat, que aquest comportament és
un patró de supervivència. En aquest tipus, no és menys: el primer ajuda a preparar-se pel
que pugui arribar a passar i el segon ajuda a anticipar el resultat o a no repetir els errors.
Quan una marca es construeix i aconsegueix generar un efecte halo positiu, ja té mig camí
fet. Tot i això, ha de vigilar que el seu efecte halo com a marca estigui projectant el que
realment és i fa, i també que el que faci estigui a l'altura del que diu que fa, per realment
aconseguir aquest impacte que farà que es vegi beneficiat. Si aconsegueixen aquest efecte
14
13 Díaz, I. (n.d.). El Efecto Halo y el Poder de la Marca | Branzai | Branding y Marcas. Retrieved June
14, 2021, from http://www.branzai.com/2018/11/el-efecto-halo-y-el-poder-de-la-
marca.html#comments
14
a favor seu, transmetran més seguretat i els clients seran més fidels, seran menys sensibles
als preus, augmentarà la confiança en nous productes que no coneixen encara…, entre molts
altres avantatges, des de la seva posició. Ara sí que ja veiem clar els interessos de les
marques per utilitzar l'efecte halo en la seva creació i en les campanyes de màrqueting tant
de la marca com dels productes. Perquè al final del dia, ets el que els altres creuen que ets,
ja sigui perquè realment és així i els ho has demostrat o perquè simplement és el que la teva
primera impressió els ha transmès, i ho pensen.19
No van tardar a adonar-se de la gran capacitat de l’efecte halo en el màrqueting per atraure
i crear rebuig als consumidors. Quan anem passejant per un supermercat i escollim
comparar un producte d’una marca en específic, en la decisió ens influeix no només
l’impacte inicial que ens causa aquell producte sinó també la valoració global que tenim
sobre aquella marca del producte. Així mateix, com aquest efecte ens porta a generalitzar
un tret (positiu o negatiu) d’una persona, aquest també es produeix quan es tracta d’una
marca o producte. En concret, si guardem un bon record d’una marca específica, és més
senzill que valorem positivament els altres productes que han estat elaborats per aquella
mateixa companyia. Val la pena tornar a dir, que aquest judici no es produeix sota cap
criteri objectiu. Encara que no contenim cap opinió per jutjar cada producte per separat, el
nostre cervell s’encarrega de proporcionar-nos aquestes “senyals de confiança” a través de
la nostra memòria.20
Una de les maneres més actuals per aconseguir aquesta bona imatge està sent la
Responsabilitat Social Corporativa (RSC). Les empreses s’aprofitarien de la bona
primera imatge que aquesta et pot donar o transmetre, quan després realment no es fa tot el
que aquesta planteja o presenta en un inici. En aquests casos l’efecte halo juga a favor seu,
però ens pot fer passar una mala passada a nosaltres, ja que, la mostra que se’ns dona de
l’empresa no seria la que realment després és. Pot semblar una mica brusc, però m’atreviria
a dir que és una forma de manipulació. Així i tot, recalcar que si ets una persona amb
pensament crític i que profunditza, amb el temps t’adonaries que no només és màrqueting
aquesta RSC perquè sense una bona planificació (realista) quelcom així no és sostenible en
el temps.
El primer clar impacte de l’efecte en aquest aspecte seria el que ens presenta el diari britànic
capdavanter en aquest àmbit. "Segons The Economist, el mateix passa en el món
empresarial en relació amb la inversió en Responsabilitat Social Corporativa: aquelles
organitzacions amb importants programes de RSC reben sancions menors en els litigis
legals que aquelles que no en tenen."15 (Gibert Elena, 2015)
14
A continuació, Elena Gisbert (2015) ens explica en la web de Fundació Factor Humano
com va sorgir aquesta afirmació: "L'estudi va trobar que, entre les empreses processades,
aquelles amb els programes de RSC més complets (mesurats pel MSCI ESG, un proveïdor
d'índexs corporatius) tendien a aconseguir sancions més lleus."15
En definitiva, es conclou que els jutges semblen estar influenciats per RSC de l’empresa,
tot i considerar que aquests només haurien de basar-se en el que mereixen els implicats. Es
torna a demostrar que la primera impressió que rebem, en aquest cas els jutges reben els
primers inputs de l’empresa a través de llegir que fan i la seva funció en la societat (RSC),
i és a partir d’aquest, que després es configuren els altres. Clarament, no totes les formes
15 Gisbert Elena. (2015, August 2). The halo effect [El efecto halo].
https://factorhuma.org/ca/actualitat/noticias/11818-the-halo-effect-el-efecto-halo
15
de RSC tindran el mateix bon impacte, algunes seran millor vistes que altres pels jutges.21
"Gastar en relacions laborals i en relacions amb la comunitat va tenir un major impacte
entre els jutges i fiscals que la promoció de la diversitat o el respecte pel medi ambient."
(Gisbert Elena, 2015)15
L’interès de les empreses en sostenir aquesta imatge no només seria causat per l’anterior,
sinó que també podria afegir valor a aquestes organitzacions de tres maneres diferents:
1-La inversió de la RSC pot ser interpretada pels consumidors com a senyal d’alta
qualitat en els productes de la marca.
2-Com a forma indirecta d'estar donant a bones causes en les quals l’empresa
contribueix, els clients poden tenir més predisposició per comprar en una empresa.
3-Mitjançant un efecte halo més difús, les bones accions de l'empresa portades endavant
per la RSC, fan que s’aconsegueixi una major consideració entre els consumidors i
altres.21
Encara que és l’última on l’halo destaca més, no ens oblidem que l’acte reflex d’aquest
també està present en les altres dues maneres, donat el fet que aquesta bona primera
impressió que causa l’empresa, és seguida pels posteriors actes dels consumidors que
acaben beneficiant aquesta organització.
Insistir en el fet que està clar que això no és sostenible si només és una imatge projectada
cap a la societat i no una realitat per part de les empreses, perquè s’acaba notant en la
manera d’actuar. Però també hem de ser conscients que en moltes marques aquesta, forma
part del mateix màrqueting i que és una jugada molt llesta perquè col·labora a fer que la
primera impressió sigui favorable a la marca i per tant, que l’efecte halo jugui a favor seu.
És per aquest motiu, que és important per tant, que aquestes empreses trobin l’equilibri
entre la imatge projectada i la seva capacitat real.
Nosaltres no només veiem a través dels ulls sinó que el que veiem és interpretat pel cervell.
És així com el que percebem no és tant el que succeeix sinó una interpretació de la situació,
en què el nostre cervell l’ha ajustat en funció del context i altres variants del moment. Fent
així, que el nostre cervell sigui capaç de completar les imatges que rebem i sincronitzar-la
amb altres accions. De fet, inclús tendeix a variar lleugerament els nostres records si aquests
ens generen inseguretat o ens danyen, es manifesta un cop més, que és una actuació de
l’instint de protecció i seguretat.19
"L'efecte halo ens ajuda a mostrar al món, abans de demostrar-ho, que podem ser pròxims,
o disruptius, o seriosos, o frescos, o el soci adequat... abans fins i tot, d'acostar-se a
comprovar-ho." (Díaz,n.d)14
Recapitulant, cuidar de l'halo, tant si és ets una empresa com si ets un individu, és cuidar
del teu futur.19
2.2.1.2. Com apliquen l’efecte halo en el màrqueting les empreses.

Com bé ens diu Bertrand Regader en un article d’opinió penjat a la web de Puro Marketing:
“Si hi ha un àmbit en el qual s'inverteixi diners i enginy en quantitats industrials, aquest és
el màrqueting. Un dels recursos més valuosos en el màrqueting és, precisament, el
coneixement profund de l'Efecte halo.”1615
16
15 Regader, B. (2015, November 19). El Efecto Halo y su aplicación en el mundo del marketing.
https://www.puromarketing.com/27/25850/efecto-halo-aplicacion-mundo-marketing.html
16
La utilització de tècniques per generalitzar les opinions positives que tenim cap a una marca
i minimitzar les negatives, és la forma que tenen les empreses d’emprar a favor seu l’efecte
halo.4
A continuació s’expliquen que fan les empreses per fer una bona impressió i quines són
algunes de les tècniques més empleades.
La primera impressió conta, i molt!

La primera impressió que s’emporta el consumidor determina en una gran quantitat si,
posteriorment, confiarà, o no, en aquell producte o servei en un futur. És per això que el fet
que l’empresa planifiqui de manera adequada els diferents aspectes públics i comunicatius
es torna de vital importància. Aquí és quan entra en joc l’equip de comunicació, que ha de
ser molt curós i pensar en tots els detalls per no deixar cap element a l’atzar.
Mitjançant la segmentació publicitària, les empreses tenen la capacitat i les eines per fer
arribar les campanyes a aquells usuaris a qui desitgen. Avui en dia, les xarxes socials s’han
convertit en una gran finestra per crear un impacte i primeres impressions als clients per
part de les empreses. D’aquest fet s’han adonat ràpidament i d’aquí que més endavant
veiem la utilització que estan fent per explotar-les al màxim.20
La vinculació d’una marca amb la imatge d’un famós.

Considero que aquest és un dels exemples més clars i reconeguts de l’efecte en el món de
la publicitat. Trobem infinits exemples cada dia i a tots els llocs i formats publicitaris. Entre
els més destacats: Iker Casillas amb H&S, Risto Mejide amb Amena, Paul Gasol amb el
Banco Popular, Rafa Nadal amb el Banc Sabadell, David Bisbal amb Yatekomo, Jesús
Vázquez amb Jazztel, Marc Márquez amb Repsol, Jordi Cruz amb Bicentury, Brad Pitt amb
Channel, Alejandro Sanz i les ulleres de sol, José Coronado i els iogurts, Isabel Preysler i
els bombons de Nadal, Penélope Cruz i els creuers… I podria continuar perquè hi ha una
llista infinita. Però, si bé hi ha un cas reconegut i que ens permet veure un impacte més fort
i ampli (ja que va ser d’abast mundial), aquest és el de George Clooney amb el cafè
Nespresso.
El spot d’aquest actor tan popular amb l’empresa que elabora les càpsules de cafè és
ineludible per la seva claredat: s’han basat en la vinculació de la marca amb un personatge
mundialment conegut pel seu atractiu físic i la seva sofisticació.20 Encara és més, en l’últim
spot de Nespresso apareix Joack Black com a contrast, fent més evident els trets destacables
i també com a tècnica per obrir una mica més el target, (fet molt intel·ligent per la seva
part).
Aquestes persones que estan dotades de notorietat pública i que sovint es vinculen amb
marques, són persones les quals la seva imatge pública ha estat tallada minuciosament per
agències de màrqueting i publicitat.8
Com he comentat abans, actualment la gran finestra per donar-se a conèixer han passat a
ser les xarxes socials i la televisió ha perdut força. És per això mateix que en aquests últims
temps aquestes associacions amb famosos s’han produït també en aquest medi. Aquest ha
estat un dels factors que ha contribuït al naixement d’aquest nou fenomen anomenat
influencers.
Últimament, podríem considerar que les marques manlleven aquesta influència a les
celebritats o personatges popular en les xarxes per beneficiar-se i poder publicitar-se.
Col·laborar amb aquestes persones per tal que donin suport és la forma més ràpida
d’amplificar la confiança de la seva marca. El funcionament és molt senzill. Totes aquestes
persones tenen darrere grups de gent molt gran que els admiren. Si aquest ho recomana i
veuen que fa utilització de la marca, per extensió tot aquest munt de persones que la
segueixen també confiarà en aquestes empreses que representa.1
17
En conclusió, les celebritats són un mitjà per aconseguir un fi. És important utilitzar la seva
popularitat de manera que no eclipsin la marca, perquè igual que pot col·laborar per
millorar i donar més popularitat a una marca, també pot ser que la situació es reverteixi i
aquesta es vegi afectada. Les marques solen controlar la reputació de la persona que els
representa perquè la seva no es vegi afectada. Això i tot, aquest és un mètode molt efectiu
i ja s'estan obtenint grans resultats gràcies a ell. Com a demostració tenim la dada que ens
ofereix Raquel Cerrudos que és que 9 de cada 10 consumidors ha adquirit un producte per
recomanació d'un influencer.22
«En concret, el que s'intenta és que els valors i les sensacions associades al famós o famosa
en qüestió siguin esteses a la imatge del producte, creant d'aquesta manera un" halo "de
valoracions positives que té el seu origen en allò que opinem de la celebritat. 17 El brànding 16
té en l'efecte halo un mitjà per fer que la imatge d'una marca quedi revitalitzada simplement
utilitzant una cara famosa.» (Triglia. n.d.) 5 17
Un altre cas relacionat amb persones de renom, seria vincular-lo amb un producte d’una
manera més directe. Com per exemple, associar el nom d'un dissenyador popular a un
perfum, ja que això elevarà automàticament el seu preu de mercat o la valoració en ell.15
En breu, aquesta és una aplicació molt encertada del popular refrany: «dime con quién
andas y te diré quién eres».23
Fan un bon ús de l’atractiu:

Molt semblant passa quan una persona atractiva surt en un anunci, per molt que no sigui
coneguda. Això és el que es coneix com l’efecte halo d’atractiu: quan algú atractiu es
converteix en el rostre d’una marca, el valor que percebem del producte augmenta. Així bé,
els científics afirmen que en veure un home o una dona atractius, les persones eludim la
nostra facultat racional i comprem per impuls. Per norma general, però sobretot perquè ens
ha sigut inculcat així, assumim que “lo bo és bonic”. Altrament, transferim l’atractiu del
model al producte.
En poques paraules, si utilitzen models atractives, provoquen que nosaltres, els usuaris,
comprem guiats pels impulsos i les assumpcions errònies de l’halo.
Ficar un ganxo:
Alberto Soler (2019) en el seu canal de YouTube ens explica un altre cas que ens podem
trobar: “Un altre exemple de l'efecte halo en el món de la publicitat i el màrqueting serien
aquestes campanyes tan agressives en què inverteixen molts diners a publicitar alguns
productes ganxo molt rebaixats en els supermercats, per exemple. Amb el que fan que, la
gent vagi allà corrent a comprar aquest producte tan rebaixat. Però, després surten amb el
carro fins dalt de molts altres productes que potser no estaven tan bé de preu. Com aquest
producte era barat, assumeixes que tot allà ho és, encara que el més probable és que això
no sigui així. En realitat, ho han posat de ganxo perquè tu piquis.” 18 Una altra gran forma
18
de ficar trampa és amb les etiquetes. L’efecte halo ens influeix tant, que fins i tot el títol
d’una etiqueta, pot ser motiu d’influència. Això succeeix quan en el títol de l’aliment està
centrat i inclou alguna paraula saludable. En aquests casos l’impacte és major que si explica
17
16 Per veure un exemple vegeu l’apartat 7, figura 2
17
18
18 Alberto Soler. (2019, July 1). ¿Por qué la primera impresión es la que cuenta? El efecto halo -
YouTube. https://www.youtube.com/watch?v=ADQ2vzigqoU
18
els continguts nutritius que conté. En portar-nos per primers impactes, una frase breu serà
més eficaç que una de llarga.14
Crear un producte increïble i sense competència:

Començarem amb un cas pràctic per veure-ho millor. El cas més evident que s’ha produït
és el de l’iPod d'Apple. Aquest producte de qualitat va aconseguir fascinar als usuaris. I és
a partir d’aquí, que la marca va experimentar també una notable pujada en la venda
d’ordinadors. És ineludible veure que a partir d’aquell moment, l’empresa de la poma es
va consolidar com un gegant en el seu sector, traient al mercat iPhone rere iPhone i iPad
rere iPad. Dos productes envejats per la competència i que això va alimentar encara més el
seu efecte halo. La gent en aquell moment va pensar que si l’iPod era bo, els ordinadors de
la mateixa marca també ho havien de ser.4
És així doncs, com una marca quan aconsegueix crear un producte que sobresurt en el
mercat, el seu èxit està pràcticament assegurat. I com ja sabem, no és només l’èxit d’aquell
producte en concret, sinó que l’halo fa que aquest èxit sigui reconegut a tota la marca i els
seus posteriors productes.20 Això passa perquè les persones s'associen positivament amb la
resta de la seva línia de productes. Altres exemples populars que trobem són Nike, quan va
utilitzar el reconeixement de la seva marca per entrar al mercat del golf. Però mai ens
oblidem de què sempre tenim la cara oposada de la moneda. Una experiència negativa pot
fer que les vendes caiguin en picat, com quan el 2017, Samsung va veure com el seu valor
baixava en retirar el model de mòbil Galaxi Note 7.
Posició estratègica en els anuncis:

Qualsevol objecte que sigui posat en escena al costat del producte influeix en la forma en
què la gent veu o percep a aquest producte, per això aquest és també un punt clau per a les
marques. Per ficar un exemple: un estudi de la Universitat de Georgia demostra que un joc
de coberts al costat d’una obra d’art són percebuts com a luxosos. En estar els coberts junt
amb l’obra d’art, aquests primers poden adquirir el que caracteritza l’obra d’art, com serien
el luxe i l’exclusivitat. Aquesta tècnica es pot aplicar en qualsevol ambient, però s’aplica
sobretot en els supermercats.23
Un disseny agradable de web:

Les webs no són menys, i en aquestes també tenen efecte l'halo. En aquest àmbit la lògica
és la següent: una web harmoniosa, agradable i atractiva, serà digna de confiança.
ConversionXL Institute ha publicat unes troballes que revelen que les persones ens fixem
en el disseny d'un web per saber si confiar en ell o no. Quines són aquelles que es veuen
millor pel que fa al disseny? Principalment les menys desordenades i més orientades a un
propòsit, aquelles que de primeres ens impacten amb els elements més destacats d'aquesta
marca. Una web que sigui fàcil perquè els usuaris trobin el que busquen o perquè realitzin
les funcions bàsiques és important, però es queda en un segon pla. El primer i més rellevant
per a un bon efecte halo en aquesta, és que sigui visualment atractiva.
Recollint el més important, el disseny d'una web estètica i la seva usabilitat van de la mà.
Encara que si parlem de l'efecte halo, parlem de primers impactes i per tant d'una web
visualment atractiva i de fàcil enteniment pel cervell.1
19
Altres factors que influeixen en veure una marca i que són fonamentals per una bona
primera impressió, però que no entraré a analitzar en tanta profunditat, són: el nom de
l’empresa, el logotip, l’eslògan, la tipografia 19 i els colors 20 i també l’atmosfera que es
19 20
crea.
Com a conclusió, resumim, encara que una majoria de consumidors creiem comportar-nos
racionalment a l'hora d’escollir un producte, certament això és molt complicat i moltes de
les decisions que prenem quan ens referim a l’acte de comprar, es produeixen a escala
inconscient i són molt complicades de controlar o evitar. Entendre aquests procediments
cerebrals i mecàniques que s’amaguen sota les nostres decisions inconscients ens és de gran
ajuda per aprendre i entendre el món del màrqueting i la publicitat.24 Observem també que
al llarg de les diferents tècniques o trucs que s’utilitzen i els quals amb l’efecte halo es
beneficien, van repetint els mateixos patrons: les marques i els productes adquireixen les
característiques d'allò que els acompanya, ja sigui una persona atractiva, un famós, un altre
objecte o qualsevol altre element. Globalitzant, una gran part, (per no dir la majoria), de la
publicitat que consumim es basa en l'efecte halo.
2.2.2. Presència de l’efecte halo en la comunicació.

Amb tota la informació recopilada, ja es pot afirmar que abans de conèixer algú s’ha de
pensar en com ens presentarem perquè d’això dependrà com ens percebran.
L’efecte és clar quan ens enfrontem a una entrevista de feina, però també ho és quan es
parla amb un client o en els perfils de qualsevol xarxa social. Per això mateix, aquest efecte
es té molt en compte en l’àmbit de la comunicació i el món audiovisual. Per tal que jugui a
favor, el nostre perfil haurà d’estar fet minuciosament i parlar dels nostres èxits, capacitats
i coneixements.25
Aquest fet en el marc de la comunicació és aplicable tant a grups mediàtics com a grups
polítics i els seus líders, persones amb notorietat pública, líders emprenedors, ONG,
empreses...
És complicat concebre una empresa que estigui tancada en ella mateixa, incapaç de
comunicar o allunyada de les crítiques i opinions dels clients i del seu públic. Certament,
totes les organitzacions i institucions tenen la capacitat i necessitat de comunicar les seves
fites, fins, productes, entre altres fets destacables. És més, avui en dia, amb la
internacionalització dels mercats s’ha tornat vital i imprescindible la capacitat de
comunicació. Aquesta habilitat que està íntimament lligada amb l’èxit d’una empresa (si
no mirem el cas d'Apple), contribueix a destacar de la competència, tot i que contribuint a
la competitivitat entre negocis d’un mateix sector.26
Tal com es comunica en el blog de Laura Mora Cuadrado (2013): «L'Associació de

Directius de Comunicació (Dircom) en el seu segon estudi de les empreses sobre “El estado
de la Comunicación en España” apuntava entre les seves conclusions que el 73% de les
empreses consultades considerava que la importància de la comunicació empresarial és
molt més gran actualment que fa uns anys, i un 87% creia que s'anava a incrementar en el
19
19 Il·lustració adjuntada als annexos. Vegeu l’apartat 7, figura 3.
20
20
futur. La veritat és que la comunicació no pot ser una activitat aïllada ni independent de la
situació diària, ja que representa una síntesi de la cultura, identitat i imatge corporativa.» 21
De tot això, extraiem que en l’actualitat, l’existència d’un portaveu és essencial i
imprescindible.
El portaveu no només ha de tenir en compte la confiança, tenir un comportament ètic, dir
la veritat, l’argumentació, etc, sinó també la comunicació no verbal. Els gestos, les mirades,
la postura, tota aquesta sèrie de factors, també comuniquen. Els experts diuen que més del
50 % de la comunicació és la pertanyent a la no verbal.
Per tal que aquesta reforci i aclareixi el que diem, és a dir acompanyi a la comunicació
verbal, les nostres expressions i moviment hauran d’acompanyar el que es diu. En canvi,
perdem credibilitat i transmeten incongruències, en el cas que aquesta no es correspongui
amb el nostre missatge. És per això mateix, que el llenguatge no verbal i el verbal van
sempre de la mà i acompanyant-se. És complicat concebre un sense l’altre quan estem
parlant de comunicació (efectiva).
El portaveu, que és un expert en el seu àmbit, sap que els seus gestos ajuden a les seves
paraules i que amb ells està comunicant, a més, és coneixedor que els periodistes i el públic
els estan interpretant. De la mateixa manera, mantenir la postura i imatge és imprescindible
en aquesta comunicació no verbal, ja que, no ens podem oblidar que el portaveu és imatge
d’una empresa, associació o organització en la qual treballa. La imatge que ell o ella
transmeti serà l’atribuïda també, al grup que hi ha darrere. Una mala vestimenta o un "look"
descuidat poden entorpir la primera impressió. L'aparença és important perquè ajuda a
garantir i transmetre confiança i credibilitat. Un físic amb compte, una bona indumentària,
la utilització de colors corporatius elegants són la base de tot bon discurs.26
Tot això és imprescindible en la comunicació per culpa o a causa de l’efecte halo.
2.2.2.1. Comunicació no verbal.

La importància de la comunicació no verbal ens porta a analitzar-la a causa del seu gran
paper en l’efecte halo.
El llenguatge corporal pot revelar tanta o més informació que les paraules. Utilitzarem
l’exemple, molt il·lustrador, que posa César Toledo en la web d'anàlisis no verbal.
“Entérate de lo que las cookies de tu cuerpo andan contando por ahí”
La conducta no verbal funciona com les galetes d’internet: sense adornar-nos, el nostre cos
transmet constantment informació dels nostres sentiments, intencions i personalitat. Fins i
tot, en els moments que estem en silenci o sense moure’ns, els gestos, les postures, les
expressions facials i l’aparença parlen per nosaltres. Així mateix com succeeix en la
pantalla del nostre navegador, passa en la vida real: no se’ns avisa que les galetes s’estan
aprofitant d’una petita distracció per mostrar informació valuosa sobre nosaltres, quelcom
que acabarà afectant-nos en la forma en què ens relacionem amb els altres.
Per molt que ens ho adverteixin, el més probable és que actuéssim com fem en el cas del
navegador per xarxa: ignorant les galetes i continuem en cerca del següent. Greu error.
Des del punt de vista evolutiu, el llenguatge corporal ens ha acompanyat des de molt abans
de convertir-nos en humans i està vinculat fortament amb la part emocional, intuïtiva i
instintiva del nostre cervell, desenvolupant-se principalment en el pla inconscient,
apropiant-se sempre de gran importància. És comunament erroni pensar que la conducta no
21
21 Mora, L. (2013, April 3). no verbal | El Efecto Halo. https://elefectohalo.wordpress.com/tag/no-
verbal/
21
verbal és la part més primitiva de la comunicació, no obstant això, la realitat és que és la

que més experiència evolutiva acumula i de les que més influeix la nostra conducta.
Per molt intel·ligents i racionals que ens creguem, la veritat és que la conducta no verbal,
les emocions i l'inconscient mouen a la seva conveniència la nostra forma de comunicar-
nos, i van per allí explicant tot sobre nosaltres.27
Els principals set canals pels quals s’expressa la conducta no verbal són els següents:
(Toledo César,2015)
1-Expressions facials: Són l'indicador emocional més potent. És el primer en què centrem
la nostra atenció en interactuar. En fraccions de segon el nostre cervell decideix pel seu
compte, deixant de banda la raó, si una cara ens agrada o no. A la cara es reflecteixen de
manera innata les set emocions bàsiques: alegria, sorpresa, tristesa, por, ira, fàstic i
menyspreu.
2-Gestos: Aquest canal té un elevat component cultural. Els gestos il·lustradors tenen una
estreta vinculació amb la credibilitat. Altres tipus de gestos són els emblemàtics, els
adaptadors, els reguladors i els manifestadors d'afecte.
3-Postures: Expressa principalment el grau d'interès i obertura cap als altres, reflectits en
l'exposició i orientació del tors. També les postures expansives indiquen satisfacció i
activitat; mentre les postures de contracció es vinculen a la negativitat i la passivitat. Al seu
torn, aquest canal té una gran incidència en la nostra imatge personal, sobretot per
transmetre confiança, estabilitat i seguretat.
4-Aparença: L'aparença continua sent un dels canals més influents de la comunicació.
L'aspecte d'una persona ens parla de la seva edat, sexe, origen, cultura, professió, o condició
social i econòmica, entre altres dades. Per més que intentem sostreure'ns dels estereotips,
l'aparença segueix sent la principal font d'informació, no hi ha una segona oportunitat per
causar una bona primera impressió. Alguns estudis acrediten també la influència de
l'aparença en la persuasió, com l'uniforme a les forces de seguretat o la bata blanca al cas
dels metges.
5-Tacte (hàptic): El tacte resulta imprescindible a l'hora d'establir intimitat, dona a entendre
compromís, i revela informació molt sensible, com la posició de domini en la interacció.
Investigacions recents demostren, fins i tot, el poder del tacte a l'hora d'influenciar les
conductes alienes, com passa entre metges i pacients. El contacte físic té un marcat
component cultural.
6-Proxèmica: És el canal més directe del llenguatge corporal a l'hora de mostrar-nos propers
o distants. Ens informa de l'ús de l'espai en la interacció. Segons la distància de les persones
la seva relació pot ser: íntima, personal, social i pública.
7-Parallenguatge: La veu pot dir molt més que les paraules: el parallenguatge és l'indicador
emocional més fiable, juntament amb les expressions facials. El volum, to o velocitat de la
nostra veu revela important informació de les nostres emocions. La veu té també una
enorme influència en la credibilitat i la persuasió: veus nasals, tons aguts i volums alts tenen
menys crèdit en el públic. I recorda: el silenci també comunica.27
A continuació, es detallen les claus del llenguatge corporal per poder aplicar-les i
interpretar-les també en els altres i millorar així l’efecte halo gràcies a la comunicació no
verbal. (Forner Pau, 2014)
22
“1. Significat dels gestos de la cara:

Þ Tapar-se o tocar-se la boca: si es fa mentre es parla pot significar un intent d'ocultar
alguna cosa. Si es realitza mentre s'escolta pot ser el senyal que aquesta persona
creu que se li està ocultant alguna cosa.
Þ Tocar-se l'orella: és la representació inconscient del desig de bloquejar les paraules
que se senten.
Þ Tocar-se el nas: pot indicar que algú està mentint. També passa quan algú s'enfada
o es molesta.
Þ Fregar un ull: és un intent de bloquejar el que es veu per no haver de mirar a la cara
a la persona a la qual es menteix.
Þ Rascar-se el coll: senyal d'incertesa o de dubte amb el què un mateix està dient.
Þ Portar-se un dit o alguna cosa a la boca: significa inseguretat o necessitat de
tranquil·litzar-se.
2. Posicions del cap:

Þ Aixecar el cap i projectar la barbeta cap endavant: pretén comunicar expressament
agressivitat i poder.
Þ Assentir amb el cap: es tracta d'un gest de submissió contagiós que pot transmetre
sensacions positives. Comunica interès i acord, però si es fa diverses vegades molt
ràpid, pot comunicar que ja s'ha sentit bastant.
Þ Decantar el cap: és un senyal de submissió a deixar exposada la gola. Si ho fas
mentre consentiu quan estiguis escoltant a algú, aconseguiràs augmentar la
confiança del teu interlocutor cap a tu. En el cas de les dones també s'ha observat
que s'empra per mostrar interès per un home.
Þ Donar suport a la cara sobre les mans: s'exposa la cara habitualment amb l'objectiu
de "presentar-se-la" a l'interlocutor. Per tant, demostra atracció per l'altra persona.
Þ Donar suport a la barbeta sobre la mà: si el palmell de la mà està tancada, és senyal
d'avaluació. Si el palmell de la mà està oberta, pot significar avorriment o pèrdua
d'interès.
3. La mirada també parla:

Þ Variar la grandària de les pupil·les: no pot controlar-se, però la presència de
pupil·les dilatades sol significar que s'està veient una cosa que agrada, mentre que
les pupil·les contretes expressen hostilitat.(En qualsevol cas, són variacions molt
subtils que sovint queden emmascarades pels canvis ambientals en la intensitat de
la llum.)
Þ Aixecar les celles: és una salutació social que implica absència de por i grat. Fes-
ho davant persones a les quals vulguis agradar.
Þ Abaixar el cap i aixecar la vista: en el sexe femení es considera una postura que
transmet sensualitat per atraure els homes. En els homes és a l'inrevés: les preses
són inferiors per semblar més alt i dominant.
Þ Mantenir la mirada: en el cas de les dones, establir contacte visual durant 2 o 3
segons per després desviar la mirada cap avall pot ser un indicador d'interès sexual.
23
Þ Parpellejar repetitivament: és una altra forma d'intentar bloquejar la visió de la

persona que tens davant, sigui per avorriment o desconfiança.
Þ Mirar cap als costats: una altra manera d'expressar avorriment, perquè de manera
inconscient estàs buscant vies d'escapament.
4. Tipus de somriure:
Þ En un somriure fals al costat esquerre de la boca sol elevar-se més pel fet que la
part del cervell més especialitzada en les emocions està a l'hemisferi dret, el qual
controla principalment la part esquerra del cos.
Þ El somriure natural (o somriure de Duchenne) és la que produeix arrugues al costat
dels ulls, eleva les galtes i descendeix lleument les celles.
Þ Un somriure tibant, amb els llavis estrets, denota que aquesta persona no vol
compartir les seves emocions amb tu i és un clar senyal de rebuig.
5. Posició dels braços:

Þ Creuar els braços: mostra desacord i rebuig.
Þ Creuar un sol braç per davant per subjectar l'altre braç: denota manca de confiança
en un mateix en necessitar sentir-abraçat.
Þ Braços creuats amb polzes cap amunt: postura defensiva, però que alhora vol
transmetre orgull.
Þ Unir les mans per davant dels genitals: en els homes proporciona sensació de
seguretat en situacions en què s'experimenta vulnerabilitat.
Þ Unir les mans per darrere de l'esquena: demostra confiança i absència de por a
deixar exposats punts febles com l'estómac, gola i entrecuix.
6. Gestos amb les mans:

Þ Mostra el palmell obert: expressa sinceritat i honestedat, mentre que tancar el puny
mostra el contrari.
Þ Mans a les butxaques: denota passotisme i desimplicació en la conversa o situació.
Þ Emfatitzar alguna cosa amb la mà: quan algú ofereix dos punts de vista amb les
mans, normalment el que més li agrada el reforça amb la mà dominant i el palmell
cap amunt.
Þ Entrellaçar els dits de les dues mans: transmet una actitud reprimida, ansiosa o
negativa.
Þ Puntes dels dits unides: expressa confiança i seguretat, però pot arribar a confondre
amb arrogància.
Þ Subjectar l'altra mà per l'esquena: és un intent de controlar-se a un mateix, per tan
expressa frustració o un intent de dissimular el nerviosisme.
Þ Mostra els polzes per fora de les butxaques: en els homes representa un intent de
demostrar confiança i autoritat davant dones que els atrauen, encara que en una
situació conflictiva també pot ser una forma de transmetre agressivitat.
24
Þ Portar-se les mans als malucs: indica una actitud subtilment agressiva, ja que vol
augmentar la presència física. Com més s'exposi el pit, major agressivitat
subcomunicará.
7. Posició de les cames:

Þ El peu avançat: el peu més avançat gairebé sempre apunta cap a on voldries anar.
En una situació social amb diverses persones també apunta cap a la persona que
consideres més interessant.
o Si vols que algú de forma emocional senti que li estàs donant tota la teva
atenció, assegura't que els teus peus estan encarats cap a ell. De la mateixa
manera, quan el teu interlocutor apunta amb els seus peus cap a la porta en
lloc de cap a tu és un senyal prou evident que vol acabar la conversa.
Þ Cames creuades: és una actitud defensiva i tancada que protegeix els genitals.
o En una situació social, que hi hagi una persona asseguda amb braços i cames
creuats probablement significa que s'ha retirat de la conversa. De fet, els
investigadors Allan i Barbara Pease van realitzar un experiment que va
demostrar que les persones recordaven menys detalls d'una conferència si
l'escoltaven amb els braços i cames creuats.
Þ Assegut amb una cama elevada recolzada en l'altra: típicament masculina, revela
una actitud competitiva o preparada per discutir.
Þ Cames molt separades: un altre gest bàsicament masculí que vol transmetre
dominància i territorialitat.
Þ Asseguda amb les cames enroscades: en les dones, habitualment significa certa
timidesa i introversió.” 22
Finalment, s’analitza la comunicació no verbal en el debat polític de Nixon contra Kennedy

per adonar-se’n en un cas real. (Recordar que aquesta situació ja ha estat mencionada
anteriorment en l’apartat d'Àmbits en els quals afecta i s’aplica, més específicament en
l’àmbit de la política.)
El debut de les eleccions va tenir lloc el 8 de novembre de 1960. Anys després s’ha pogut
comprovar com la imatge que va reflectir un candidat, comparada amb la de l'altre va ser
molt diferent, tot i que en aquell moment el país estava dividit entre els dos bàndols. Molts
apunten al fet que com el debat va ser el primer televisat en la història, això va permetre al
candidat demòcrata (Kennedy) guanyar les eleccions. I és que, com he mencionat amb
anterioritat aquest debat va estar en els ulls de tot el país quan es va produir, el 26 de
setembre de 1960.
Família americana pendent de la televisió.
22 F o r n e r N a v a r r o , P . ( 2 0 1 4 ) . L e n g u a j e C o r p o r a l : T o d o L o Q u e D e b e r í a s S a b e r . h t t p s : / / h a b i l i d a d s o c i a l . c o m / e l- l e n g u a j e - c o r p o r a l /
22
25
La forma de comunicar en aquella nit a través de la imatge de Kennedy va ser molt més
potent i correcte que la de Nixon. Això va ser demostrat quan: els que van escoltar el debat
per la ràdio donaven com vencedor a Nixon, mentre que els que el van veure-ho per la
televisió no van tenir dubtes que el guanyador seria Kennedy, demostrant que la imatge i
la primera impressió visual si tenia un gran impacte i alterava els resultats.
Segons apunten algunes fonts, el principal problema pel qual Nixon va perdre, va ser la
seva arrogància, tret innat en la seva personalitat. Ell creia que ho tenia tot guanyat i se
sentia superior al seu rival, ja que el candidat republicà havia estat vicepresident
d'Eisenhower i havia vençut el líder soviètic Nikita Krushchev. Des del seu punt de vista
acabar amb el jove senador Kennedy seria una tasca molt senzilla i fàcil d'aconseguir. Tal
actitud va ser transmesa al públic que estava veient el debat des de la televisió i això el va
perjudicar ja, des d'un inici.
Negre elegant, gris afligit.
Trobem les primeres diferències en com van preparar el debat cadascú d'ells. Per una banda,
Kennedy va entrenar un cop rere l'altre, mentre que Nixon no va poder fer-ho perquè va
estar hospitalitzat per culpa d'una lesió al genoll. Clarament el públic no només va tenir en
compte l'actitud o mentalitat dels candidats, sinó també a la vegada, el seu aspecte físic.
Ambdós es van preocupar per la seva imatge i van anar vestits elegantment. No podem
oblidar-nos que com ja sabem per culpa de l’efecte halo, els portaveus són la cara humana
visible de les institucions a les quals representen o dels grups als quals pertanyen. No
obstant això, físicament Kennedy va destacar més en el bon sentit que Nixon. I és que
resulta que aquest candidat es va bronzejar, se'l veia un home en forma, atractiu, maquillat
i a més, es va deixar assessorar molt bé.
Gràcies a aquest bon assessorament va portar una vestimenta fosca (negra), que el feia
ressaltar del fons gris clar que tenien a l'esquena. Per l'altra banda, Nixon va ser tot el
contrari. Va escollir una vestimenta grisa que feia que es confongués amb el fons, no tenia
bon aspecte, ja que havia perdut pes a conseqüència de l'estressant campanya i dels
problemes de salut que li havien succeït. A més a més, cal destacar que no es va deixar
maquillar perquè creia que no era molt viril per un home. Tots aquests factors van contribuir
i van fer destacar el candidat demòcrata positivament, especialment quan el debat es veia a
través de la televisió.
26
Mirada intimidant vs. Mirada amigable
Així mateix, Kennedy va saber mantenir una postura molt més acord amb la importància
de l'esdeveniment. Estava ben assegut, tranquil, amb les cames creuades (signe
d'autodefensa) i transmetia una sensació de confiança. Contràriament, el seu oponent estava
recolzat incòmodament sobre la cadira, amb les cames obertes i amb un aspecte de derrotat.
En segon lloc, menys quan escoltaven les preguntes dels periodistes que estaven allí reunits,
tots dos va mantenir el contacte visual amb la càmera, és a dir, amb el públic. El faristol
que tenien al seu abast, els va facilitar les coses, ja que els va recolzar durant el discurs i
ajudar a saber què fer amb les mans.
Pel que fa a les veus, van estar bastant planes i sense gaires titubejos. En factors mencionats
anteriorment, van estar força igualats. Però, les mirades van aportar molt: si ens hi fixem la
mirada de Nixon, és intimitat, mentre que la de Kennedy és en certa manera més amigable.
A mesura que el debat va evolucionant, es veu que Nixon ho passa cada cop pitjor: comença
a suar una mica i fins i tot en un moment treu un mocador per eixugar-se la suor, alhora
que no sap ben bé quina postura adoptar a la cadira. Tot i que en un primer moment es posa
les mans a la cara per intentar denotar interès, després s'agafa els punys deixant sortir la
seva por. Paral·lelament Kennedy roman tranquil. Finalment, també hem de tenir en compte
que en acabar el debat i les seves intervencions Nixon va voler marxar de seguida, com
amb ganes de desaparèixer ràpidament.
Signe bàsic de nerviosisme (de Nixon)
Posteriorment, va haver-hi tres debats més en els quals Nixon va millorar la seva imatge
(televisiva), perquè recordem que els de la ràdio el donaven per guanyador. Amb tot, no va
aconseguir revertir l'opinió ciutadana ni la seva imatge davant d’ells, perquè el primer debat
li va pesar. L'efecte halo es va demostrar amb claredat, el primer input marca la percepció
dels posteriors, la ciutadania ja anava amb una “mala predisposició” respecte al seu debut
en televisió.
Va ser a partir d’aquí, que la imatge en la comunicació política va anar adquirint més
rellevància. És possible tenir un bon discurs i un llenguatge adequat, però si la imatge no
acompanya i la impressió que transmet no és bona, això perjudica decisivament. Els dos
trets han d’anar de la mà si es vol un bon impacte.28
27
Una foto pel record.
La roba com a factor de comunicació no verbal juga un paper vital i fonamental en la creació
i transmissió d’aquest efecte halo tant en individus com empreses, però sobretot en aquests
camps de màrqueting, publicitat i comunicació.
La roba ha passat a tenir més significat que no només fer la funció de cobrir el nostre cos.
És una via per transmetre els nostres gustos, el nostre estat d’ànim, i fins i tot la nostra
personalitat.29
Trobem que cada color transmet unes emocions específiques 23, no només en la roba, els
colors d’un logotip també transmeten valors d’una marca per exemple. 24 Aquests
coneixements els hem pogut anar adquirint a mesura que avançava el temps i és per això
mateix, que ja sabem que certs colors són més encertats que altres per a certs esdeveniments
o circumstàncies. 25
Cal reconèixer que en aquests casos, l'efecte halo també ens l’està jugant, ja que encasellem
a una persona només per una peça de roba o l’estil que porta. El nostre cervell té la curiosa
necessitat de classificar tot el que l'envolta, fa més senzill l'entesa i el fet de connectar
coneixements, i la roba no se n’escapa d’aquesta classificació automàtica.29
2.2.2.2. Mitjans de comunicació.

En aquest apartat, veurem com els mitjans de comunicació també es veuen afectats per
l’halo i de quina manera.
Avui en dia, vivim en un món de ritme vertiginós (fast-thinking), de fake news: actualment,
molt mitjans volen ser primícia i no contrasten correctament les seves fonts, fent que la
fiabilitat de les notícies sigui cada cop més dubtosa. Tenim a l’abast tanta informació i de
tantes fonts i tan ràpid, que realment, això en comptes d’informar-nos ens desinforma,
perquè aquest excés d’informació, que val a dir que no és sinònim de més coneixement, fa
que d’una manera o altra hi hagi una infoxicació. Així doncs, ara com ara, tenim molta
facilitat a l’accés d’informació i aquesta és valor, poder… entre moltes altres coses.
Concloent així, que som la societat de la informació i del coneixement. M’agradaria
destacar que considero que la infoxicació ha estat un factor que ha augmentat la presència
de l’efecte halo en el segle XXI, ja que, perquè com no tenim el temps ni la capacitat per
23
24
25
28
processar tota la informació que ens arriba, el cervell es veu obligat a omplir aquests buits
amb les percepcions inicials que rep, reforçant així aquests instints.
Aquest boom de les fake news i la desinformació ha fet que els anunciants visquin amb
més temor en el fet de quina via o canal s’utilitza per publicar o publicitar els seus anuncis,
accelerant així la preocupació davant les grans conseqüències en la reputació. Això és degut
al fet que segons l’efecte halo si la via és reconeguda pels usuaris com a canal de moltes
fake news, els anuncis publicats allí també poden ser percebuts així (com per exemple en
les xarxes socials), afectant així negativament la seva reputació. Malgrat això, no només
haurien de centrar-se en els rumors negatius, sinó que els anuncis i canal haurien de pensar
a actuar conjuntament reforçant entre ells la bona imatge de cadascú, ja que surten
beneficiats ambdós, (per l’efecte halo).30 “Els mitjans aporten credibilitat - o no - al
contingut publicitari i canvien la percepció que els consumidors tenen de les marques”
(Redacción de Publicidad Online, 2020) 2326
Un estudi dut a terme per la IAB, en col·laboració amb Magid Research Find, va concloure
que tal com diu la web Puro Marketing (2020): “la publicitat en un mitjà considerat segur
té un impacte notable en la percepció de la marca. Segons l’estudi, la confiança augmenta
i també es torna més probable que els consumidors reaccionin davant l’anunci i
responguin”23 Les dades de l’estudi indiquen que la confiança en una marca augmenta un
6%, quan l’anunci d’aquesta surt en les notícies (en mitjans online). Per una altra banda,
que els anuncis surtin en mitjans de comunicació segurs té un gran efecte tant en punts
tangibles com en elements intangibles. Com a punts tangibles les mostres són que un 40%
reconeix que provaria una marca després d’una campanya en mitjans de notícies fiables.
Un 45% assegura que d’aquesta manera és més probable que visiti la web de la marca, un
43% considera que compraria i finalment, un 39% se sentirà més còmode a l’hora de
recomanar aquella marca als altres. De manera paral·lela, amb els elements intangibles la
imatge de la marca aconseguirà certs valors. És així com un 49% dels consumidors
asseguren que els consideren més rellevants, un 47% considera que així estan centrades en
els consumidors i un 46% diu que són d’alta qualitat.30
Un altre punt que convé destacar és que en els mitjans d’informació, especialment en les
seves notícies, és important l’ordre en què es disposa la informació, ja que aquesta
determina entre altres coses la línia editorial que sovint els ve marcada pel grup mediàtic
al qual pertanyen. Si recordem en l’efecte halo, l’ordre en què apareixen els diferents
aspectes d’una idea condicionen la nostra avaluació final sobre aquesta mateixa. Per tant,
sigui intencionadament o no, la selecció d’aquest ordre que fa cada mitjà afecta la nostra
percepció per l’efecte halo, ja que li donarem més importància al primer que es digui i
configurarem la resta d’informació a partir d’aquestes primeres dades o idees que ens
proporcionen.
Ara ens centrarem en el mitjà de comunicació específic, en aquest cas la televisió a Espanya
Un article publicat a la web Panorama Audiovisual escrit per la redacció (2020) diu:
“L'estudi, presentat per responsables de Publiespaña i Accenture als anunciants del sector
Telcos, conclou que la televisió és el mitjà més eficaç en termes de notorietat, que posseeix
26
23 El poder del efecto halo o por qué el canal sí importa cuando se escoge cómo se lanzarán los
anuncios. (2020, October 7). https://www.puromarketing.com/25/34278/poder-efecto-halo-canal-
importa-cuando-escoge-como.html
29
un efecte halo que perdura i potència a la resta de mitjans i que per optimitzar la inversió
en termes de notorietat és aconsellable incrementar la inversió en televisió.”. “A més, la
televisió és l'únic mitjà que posseeix un efecte halo rellevant, és a dir, la capacitat de generar
un record a llarg termini en el consumidor fins i tot mesos després de finalitzar la campanya
publicitària: el 9% de la notorietat d'altres mitjans es deu a la televisió en el curt i mitjà
termini i l’11% en el llarg termini.” 2427
Segons Kantar Media, les causes que explicarien l’eficàcia d’aquest mitjà varien depenent
si el visionament es fa a través de l’entorn digital o lineal. En el primer cas, genera un major
record gràcies al seu impacte visual i la fixació de la pupil·la en el spot. Succeeix en major
mesura en el mòbil que no pas en els ordinadors, i també l’impacte és més gran si el vídeo
és en instream que si outsteam. Pel que fa al record en la pantalla gran que és la del segon
cas, és a dir, en la televisió lineal, Kantar destaca que la duració dels blocs és el factor
principal. Aquest influeix tant en el record com en la percepció, com també en la presència
d’un prescriptor conegut. A causa d’aquests factors, en el bloc HQ 25 es recorda un 45%28
més que un bloc de 6 minuts, alhora que les iniciatives especials es recorden un 34% més
que els spots convencionals.31
De la mateixa manera s’afirma en la revista IPMARK (2018) quan diuen: “La televisió
permet a les marques experimentar en les seves campanyes un efecte halo sobre la resta de
mitjans, observant-se que un 26% de la notorietat aconseguida en aquests mitjans està
generada per l'efecte que produeix la TV, que amplia el record publicitari de la resta de
mitjans.”26 29
Una altra demostració que tenim de què la televisió permet un major efecte halo és la
mencionada per Elena Lostalé en El blog de Kanlli (2021): “Així ho exposa l'informe «TV
's Halo Effect: Amplifying Advertising’s Digital and Business Impact» realitzat per Effectv
i TVSquared, que revela que després de l'emissió d'un anunci de televisió, el lloc web de
l'anunciant rep 520 visitants més de mitjana per setmana i veu incrementat en un 4,7% les
seves visites després de l'emissió d'un anunci. A l'altra cara de la moneda, es van analitzar
els efectes en aquells anunciants que van deixar d'emetre anuncis a la televisió, els qui van
veure disminuïdes en un 20% les recerques totals i les visites directes durant el temps que
no estaven en antena, en comparació amb els anunciants que sí que tenien presència a la
televisió durant el mateix període.”2730
En conclusió, puc afirmar que estic d’acord amb teoria de la comunicació elaborada per
Marhall MacLuhan l’any 1964, la qual diu que el mitjà és el missatge. El que es vol dir
amb això és més que el contingut, el que mediatitza és el mateix mitjà.
27
24 Redacción de Paronama audiovisual. (2020, January 9). La televisión es el medio más eficaz en
términos de notoriedad. https://www.panoramaaudiovisual.com/2020/01/09/ltelevision-es-medio-
eficaz-notoriedad/
28
25 HQ: Sigles angleses de High Quality
29
26 Revista IPMARK. (2018, November 8). La TV genera el 75,5% de notoriedad de las marcas en sus
campañas. https://ipmark.com/notoriedad-de-marcas-television/
30
27 Lostalé, E. (2021, January 26). Televisión conectada y su mágico influjo en otras campañas de
medios | Kanlli. https://www.kanlli.com/estrategia-de-medios/television-conectada-y-su-magico-
influjo-en-otras-campanas-de-medios/
30
A través d’estudis i articles que he consultat, he vist que la televisió és el mitjà que més
potencia l’efecte halo i del que més es poden beneficiar les marques, deixant evidència de
la teoria mencionada abans (El mitjà és el missatge), ja que és realment el medi qui
mediatitza i dona notorietat a l’anunci. Les marques es denoten d’aquesta notorietat gràcies
a l’efecte halo dels mitjans, en els millors dels casos, de la televisió.
“La televisió és un mitjà que actua com a legitimador i amplificador de missatges.” (Lostalé
Elena, 2021)27
2.3. Com evitar-lo

Ja hem vist que l’efecte halo és quelcom inherent en l’ésser humà.
Clar que l’efecte és pura supervivència, però ara ja no ens trobem en aquesta situació de
mort o vida com en la prehistòria. Com aquest és inherent no podem suprimir-ho, però hem
de mirar d’intentar almenys revertir-lo per no caure més en les trampes i utilitzar-lo a favor
nostre.
A continuació, es mostra un decàleg de consells que he creat per poder evitar l’efecte halo.
1. Sigues conscient dels judicis que realitzes.

El primer pas de tots per intentar evitar els judicis que realitzem a causa de l’efecte halo, és
ser conscients d’ells. El principal problema de l’efecte es que quan es produeix no en som
conscients.32 No ens oblidem que molt sovint, la vestimenta i l’aparença no és absolutament
tot, hem de tractar d’anar més enllà i esbrinar qui està darrere d’aquella “roba”.2
Així doncs, per no intentar caure en l’efecte halo de forma inconscient i automàtica és
important racionalitzar més els judicis que fem, d’aquesta manera serem més justos amb
les valoracions.9 Per evitar judicis immediats i precipitats basats únicament en les
impressions externes, és necessari recopilar la major informació possible sobre el que s’està
jutjant o avaluant. Recalcar que l’efecte s’aguanta fins que trobem una evidència del
contrari!2
2. Cerca la coherència.
Això és essencial per potenciar el teu efecte halo. Sigues fidel als teus codis ètics, gustos,
principis morals, i aficions.9 Ets coherent quan fas el que penses i segueixes els teus ideals,
quan fas el que dius que faràs. Si es projecta una imatge incoherent, el teu efecte halo es
reduirà, ja que l’altra persona et veurà d’una manera negativa.33
3. No deixis de somriure, el somriure potencia l'efecte halo.

Intenta somriure més sovint. El somriure projecta proximitat, respecte i simpatia. Una
persona que somriu de manera sincera, franca i natural tendeix, en general, a caure bé.9 A
més, els estudis demostren que quan nosaltres somriem es produeix un fenomen de causa-
efecte: l'altra persona també tendeix a somriure'ns.32
4. No et deixis portar per les primeres impressions.

És inevitable que el cervell es faci una primera impressió en els primers segons, però
nosaltres ens hem d’esforçar a recolzar aquesta primera impressió amb altres arguments
per aprofundir més.9
5. Evita generalitzar.
Les generalitzacions només potencien els errors de l’efecte halo i per tant, encara que costi
s’ha d’intentar no deixar-nos portar per les generalitzacions.9
31
6. No facis el que no t'agradarien que et fessin.

A ningú li agrada que el jutgin per la primera impressió que provoca sense que li donin
l’oportunitat donar-se a conèixer una mica més. És per això que, així com a tu no t’agradaria
que t’ho fessin, aplica-ho quan et toqui a tu fer aquests judicis i valors.9
7. Cuida la teva higiene personal.

Diuen que la veritable bellesa és a l'interior i per descomptat que estem totalment d'acord
amb això, però això no impedeix que no cuidis també la teva imatge exterior i la teva
higiene personal, d'aquesta manera ajudaràs a crear un "efecte halo" positiu.9 Deixant de
banda el pes, l'aparença, l'alçada, etc., és important ajudar a crear un efecte Halo positiu
tenint una higiene personal saludable. El cabell gras, la pudor corporal i les ungles brutes
certament no t'ajudaran a fer una bona primera impressió.33
8. Cuida el teu llenguatge no verbal.

Ja hem comprovat que el llenguatge no verbal té molta importància. Més del 70% de la
informació que rep algú de nosaltres es deu a la comunicació no verbal, així que és
fonamental no deixar-ho de banda i cuidar-ho.9
9. Intentar analitzar les nostres creences des d'un punt de vista contrari.
Intentant argumentar com si penséssim de manera oposada, com si actuant d’ "advocat del
diable", podrem comprovar la fortalesa del nostre raonament i identificar les seves
principals debilitats.3
10. Fes-te preguntes (pensament crític).

Qüestiona't. Cada vegada que emetis un judici sobre una persona o un objecte, pregunta't
sincerament quina seria la teva opinió si la imatge fos diferent. Aprenent a utilitzar la teva
intuïció amb equilibri, ja que de la mateixa manera que aquesta pot estar encertada, pot ser
que estigui en l'equivocat. Et convido a reflexionar de manera constructiva sobre les teves
primeres impressions.32
32
3. Part Pràctica
3.1. Explicació
La realització de la part pràctica d’aquest treball ha consistit en l’execució de 4 dinàmiques
a 30 alumnes de l’ESO (en aquest cas de 3r) del col·legi Padre Damián. La sessió té una
durada aproximada d’1 hora. Destacar que en fer aquest experiment, als alumnes no se’ls
haurà explicat ni donat cap coneixement sobre l’efecte halo, ni de la finalitat de
l’experiment. Només se’ls ha informat que forma part de l’apartat pràctic d’un TR.
D’aquesta manera el que aconseguim és que les activitats siguin el més neutre possible i
els alumnes no es vegin condicionats.
A continuació, es detalla en què consisteixen les activitats i seu el funcionament.
La primera dinàmica de totes és la inspirada en l’experiment que va dur a terme Solomon

Asch l’any 1946. Els alumnes s’asseuen en parelles perquè així la comparativa de l’activitat
sigui més còmode i senzilla. Totes les parelles tenen dues fitxes. En una d’elles és en la que
es definirà en Joan i en l’altre es defineix la Maria. Cada component de la parella té una de
les fitxes, diferent entre elles. Cal ressaltar que les fitxes es reparteixen boca a baix i al
compte regressiu de 3, els alumnes giren el full i han de descriure la persona de la fitxa,
que se’ls defineix amb 6 paraules. És important que entre parelles ni les persones d’un
mateix personatge es mirin el que estan escrivint per evitar que s’encomanin entre ells i que
l’explicació sigui el més pura possible. Tot seguit, en finalitzar això, cada persona de la
parella llegirà a l’altre el que ha posat i comentaran el resultat (semblances, diferencies,
opinions…). En finalitzar, cadascú individualment escriurà les conclusions que extreu del
que ha comentat amb la parella, dels resultats del petit debat amb la parella i de l’activitat
en general. Al final, les fitxes es recullen per a la seva posterior anàlisi i extracció de
conclusions.
En segon lloc, es mostra als alumnes una imatge i se’ls fa la següent pregunta:
Ara, imagina que una persona és l’heroi i una altra el malvat. Qui és qui?
És important que no comentin res en veu alta, i que escriguin el primer que els passi pel
cap. Un cop tots han contestat, es demana que els que hagin escrit que l’heroi és el de la
dreta es ficaran a la banda dreta de la classe i els que hagin escrit que l’heroi és el de
l’esquerra es col·locaran al costat esquerre. Un cop tothom ja estigui en un dels costats,
s’analitza entre tots, els resultats que han sortit i perquè creuen que ha passat això. Alhora
que comenten i justifiquen les seves opinions entre els diferents bàndols.
La tercera dinàmica és també inspirada en un estudi real. En aquest cas, va ser realitzat per
Landy i Sigall el 1974. Per dur a terme l’activitat, dividirem la classe en 4 grups. En comptar
amb 30 alumnes hi ha 2 grups de 7 alumnes i 2 de 8. Els quatre grups estaran separats entre
sí i no podran parlar entre ells.
Al grup 1, els donem un text molt mal escrit, on té adjuntat la foto de l’escriptora, una dona
atractiva. Tot seguit, els demanem que avaluïn la qualitat del text en una escala de l’1 al
10.
33
Al grup 2, els donem el mateix text molt mal escrit, on té adjuntat la foto de l’escriptora,
però aquest cop una dona no atractiva. Tot seguit, els demanem que avaluïn la qualitat del
text en una escala de l’1 al 10.
Al grup 3, els donem el mateix text molt mal. També tenen adjuntades dues fotografies:
una d’una dona atractiva i un altre d’una dona no atractiva. Ells han de dir qui creuen que
de les dues dones ha estat l’escriptora del text.
Al grup 4, els donem el mateix text, però en aquest cas corregit i ben escrit. Aquest grup té
també adjuntades les mateixes fotografies. Ells han de dir qui creuen que de les dues dones
ha estat l’escriptora del text.
Totes aquestes dades les han d’escriure en el full perquè quedi constància i puguin ser
analitzades.
Finalment, hi ha una quarta dinàmica que és la centrada a analitzar l’efecte halo, però
l’impacte que té en el màrqueting i publicitat. Per fer-ho, la classe seguirà dividida en 4
grups.
Al grup 1, els donem la imatge de la publicitat d’un producte i ells han de descriure’l o fer
una ressenya sobre aquest. A més, a continuació es plantegen les següents preguntes que
hauran de ser respostes basant-se en la imatge i el que aquesta els suggereixi.
o Què us ha fet pensar així del producte?
o Què creieu que transmet la imatge sobre producte? I la marca?
o Digueu 5 atributs o habilitats de la persona que surt en l’anunci
o Què és en el primer que us heu fixat de la imatge?
o Què us crida més l’atenció? Per què?
o Algun aspecte més que creieu important o voleu comentar?
Al grup 2, els donem una altra imatge i han de respondre les següents preguntes:
o En veure la imatge, us ve al cap alguna marca?
o En veure la imatge, us ve al cap algun eslògan?
o Sabeu de què treballa la persona de la imatge?
o Què creieu que transmet la imatge sobre producte? I la marca?
o Digueu 5 atributs o habilitats de la persona que surt en l’anunci.
o Què us crida més l’atenció? Per què?
Al grup 3, els donem dues imatges de dos bolsos i han de respondre les següents preguntes:
o Quin bolso et compraries tu abans? (En cas de noi, quin compraries a la teva mare,
amiga…?)
o Quin bolso creus que és més car dels dos? Per què?
o Estima el preu aproximat que creus que té cadascun dels bolsos.
Al grup 4, els donem unes imatges i les han de relacionar amb els famosos que se’ls
acudeixin. Finalment responen les següents preguntes:
o Per què creieu que heu relacionat les marques amb aquests famosos?
o Quins atributs creieu que transmeten els famosos que heu anomenat? Trobeu alguna
relació amb les marques?
34

3.2. Guió i pauta de la sessió
Presentació:
Hola a tots! Em dic Júlia López i soc una alumna de 1r de Batxillerat. Avui vinc a fer una
sèrie de dinàmiques que em servirà com a part practica del meu treball de recerca. Les
activitats que farem a continuació em seran de gran utilitat per analitzar i treure conclusions
sobre la temàtica del meu treball. Abans de tot, i de què em pregunteu, dir-vos que no us
dic quin és el meu tema perquè així evito que estigueu condicionats a l’hora de fer les
dinàmiques. No necessiteu res més que un bolígraf així que guardeu-ho tot i agafeu només
un bolígraf. Teniu alguna pregunta? Doncs, comencem! L'activitat que farem consisteix en
4 dinàmiques i us explicaré el funcionament de cadascuna a continuació.
Durada total aproximada: 1h 15min
Explicació dinàmica:
Dinàmica 1: (20min)
1. Els alumnes s’asseuen en parelles.
2. Repartir una fitxa de cada a cada persona de la parella. (Cada parella ha de tenir una
fitxa d’en Joan i una de la Maria). És important repartir-les boca a baix.
3. Al compte regressiu de 3, els alumnes giren el full.
4. Han de descriure la persona de la fitxa, que se’ls defineix amb 6 paraules. És
important que entre parelles ni les persones d’una mateixa persona es mirin el que
estan escrivint per evitar que s’encomanin entre ells. (5min)
5. En finalitzar això, cada persona de la parella llegirà a l’altre el que ha posat i
comentaran el resultat (semblances, diferencies, opinions...). (5min)
6. Cadascú individualment escriurà les conclusions que extreu del que ha comentat
amb la parella, dels resultats del petit debat amb la parella i de l’activitat en general.
(5min)
7. Es recullen les fitxes.
1. Es mostra als alumnes una imatge.
2. Quan faci la pregunta, és important que no comentin res en veu alta, i que escriguin
el primer que els passi pel cap
3. Se’ls fa la següent pregunta:
Ara, imagina que una persona és l'heroi i una altra el malvat. Qui és qui? (2min)
4. Un cop tots han contestat, es demana que els que hagin escrit que l’heroi és el de la
dreta es ficaran a la banda dreta de la classe i els que hagin escrit que l’heroi és el
de l’esquerra es col·locaran al costat esquerre. (2min)
5. Es recullen els fulls amb les explicacions pertinents.
6. S’analitza entre tots, els resultats que han sortit i perquè creuen que ha passat això.
Alhora que comenten i justifiquen les seves opinions entre els diferents bàndols.
(10min)
1. Dividim la classe en 4 grups. En comptar amb 30 alumnes hi ha 2 grups de 7
alumnes i 2 de 8. Els quatre grups estaran separats entre si i no podran parlar entre
ells. (2min)
2. Repartir les fitxes pertinents a cada grup i explicar-los el que han de fer. (2min)
35
Al grup 1: Els demanem que avaluïn la qualitat del text en una escala de l'1 al 10.
Al grup 2: Els demanem que avaluïn la qualitat del text en una escala de l'1 al 10.
Al grup 3: Han de dir qui creuen que de les dues dones ha estat l’escriptora del text.
Al grup 4: Han de dir qui creuen que de les dues dones ha estat l’escriptora del text.
Totes aquestes dades les han d’escriure en el full perquè quedi constància i puguin ser
analitzades. (10min)
1. La classe seguirà dividida en 4 grups.
2. Repartir les fitxes pertinents a cada grup i explicar-los el que han de fer. (2min)
Al grup 1: Han de descriure’l o fer una ressenya sobre el producte donat i respondre a les
preguntes que se suggereixen.
Al grup 2: Han de respondre a les preguntes que se suggereixen.
Al grup 3: Han de respondre a les preguntes que se suggereixen.
Al grup 4: Han de relacionar les imatges amb els famosos que se’ls acudeixin i respondre
a les preguntes. (12min)
Conclusió:
Ja hem arribat al final. Moltes gràcies per la vostra col·laboració. Espero que hàgiu passat
una bona estona. Si teniu qualsevol dubte o alguna cosa que em vulgueu comentar estic a
la vostra disposició.
Fitxes de les dinàmiques

Les fitxes utilitzades per dur a terme les dinàmiques pertinents de la part pràctica estan
adjuntes als annexos. 2831
3.3. Funcionament i resultat de la sessió

S’ha realitzat la sessió el dia 11 de juny del 2021 de les 11:30 a les 12:30 en l’aula de 3r
d’ESO C del Col·legi Padre Damián. En general considero que ha sortit molt bé i que ha
estat una bona sessió. En un inici estava nerviosa i no sabia si sortirien bé les dinàmiques
o quina seria la reacció i el comportament dels alumnes. Però la veritat és que ha anat força
bé i he sortit contenta. Sí que és veritat que alguns han estat més dispersos que altres, però
com passa en totes les aules. Els alumnes s’han portat molt bé i s’han implicat en totes les
dinàmiques.
S’han realitzat les quatre dinàmiques com estava previst i en menys temps del que havia
pensat. Finalment la classe estava formada amb 29 alumnes. Per consegüent, el primer grup
era de 6 persones, el segon i el quart de 8 i el tercer de 7.
Tots els alumnes han anat realitzant i contestant les diferents activitats de les fitxes de les
dinàmiques, les quals després han estat recollides perquè pogués analitzar-les. Si haig de
ressaltar alguna de les activitats, jo considero que seria la segona, ja que era més dinàmica
i entretinguda, on els alumnes podien interactuar entre els diferents bàndols en els quals
s’han posicionat segons les seves opinions. També, destacaria l'última dinàmica del grup
4, ja que pensava que costaria molt que poguessin relacionar les marques amb famosos,
31
28 Adjuntades als annexos. Vegeu l’apartat 7, figura 5.
36
però segons he vist, i ells m’han transmès se’ls ha acudit molt de pressa i no els ha costat
gens.
Al final, ja sí que els he comentat i explicat per sobre quin era el tema del meu treball de
recerca, que no ho havia fet abans per no condicionar-los en les seves respostes. Han estat
encuriosits sobre el contingut del meu treball, ja que algunes de les dinàmiques els han
agradat i s’havien quedat amb la intriga sobre per què em servirien les activitats que han
fet, especialment la de l’heroi i el malvat, que ha estat la segona.
En conclusió, ha estat una bona classe i el funcionament de la sessió ha anat molt bé.
No volia acabar sense agrair l’ajuda dels alumnes, de l’escola i de la professora Sonia Gesé.
Em va ajudar que tot funcionés bé i que aquesta part pràctica del treball tirés endavant i fos
realment útil.
3.4. Conclusions extretes

Primera dinàmica
Després de llegir les respostes de la primera dinàmica de l’experiment, s’ha pogut
concloure:
à En la majoria de casos, per no dir gairebé tots, els adjectius han estat relacionats
amb els estudis. El que em fa entendre que sempre interpretem a les persones
portant-nos-les al nostre terreny. Al que em refereixo amb això és que s’han
imaginat que els personatges eren adolescents com ells en comptes de potser
imaginar-se que ja eren persones grans amb una feina. Segons el que han escrit puc
intuir que ells s’imaginen a aquests personatges actuen descrits pels adjectius, però
en el seu mateix entorn en el qual ells viuen o un de similar. Aquest és un patró
recurrent que m’ha cridat l’atenció i creia important recalcar. Per mi això demostra
que les interpretacions són subjectives.
Þ En trets generals en Joan ha estat ben valorat. El descriuen com: exigent, ressalten
que té moltes bones i algunes dolentes, líder, competitiu, aplicat, bones notes, llest,
s’esforça, responsable, amigable, perfeccionista. Destacar també que hi ha hagut
una persona que ha fet menció a què té moltes bones qualitats i algunes de dolentes,
deixant en evidència que dona més importància a les bones que a les dolentes. 2932
Þ En canvi, la Maria no ha estat tan ben valorada. Diuen d’ella: vol sentir-se superior,
no només exigent amb ella mateixa sinó que també amb els altres, mal caràcter, vol
ser el centre d’atenció, es creu la millor, gelosa, no li agrada acceptar els seus errors,
caràcter complicat, no gaires amics. Descriuen a la Maria com si tingués mancances
en certs aspectes respecte a altres persones (com per exemple companyes) i que ho
compensa sent bona estudiant. Queda evidenciat quan un alumne diu: “La Maria
és una nena que no ho pot tenir el que sí poden les seves amigues i per compensar-
ho és bona estudiant” o un altre exemple seria: “mai pot donar la raó als
demés”.3033
Þ Com he pogut comprovar, destacar el primer adjectiu per sobre dels altres és un
patró comú en els dos casos, fent que la descripció de cada personatge es vegi
afectada pel primer input que es rep.
Þ De la part en la qual havien de comparar els resultats en parelles, alguns conclouen
trets que creuen que tenen en comú, fins i tot, d’altres s’adonen i diuen que les dues
persones són iguals, que mateixa personalitat o que s’assemblen molt.
32
33
37
Þ A més, considero important destacar que una tercera part s’han adonat de la
importància de l’ordre. Realment, han estat més persones del que m’esperava (9),
les que ho han comentat en les conclusions, representant així un 32,07% del total,
que realment ha estat més del que m’esperava. Això, m’ha demostrat que encara
que l’efecte sigui quelcom inherent, podem adonar-nos i reconèixer quan aquest es
produeix, fet que possibilita la seva reconversió per evitar-lo. 3134
Þ En comparar-ho, s’han adonat que l’ordre estava canviat i que això havia afectat.
Alguns exemples d’això són: “Les conclusions que hem tret han estat que en un full
els adjectius estan en un ordre diferent que a l’altre full. L’activitat en general és
de saber quin ordre posar els adjectius per descriure a la persona”, “Ens importa
més el primer que ens diuen” o “Hem tret conclusions diferents, és a dir, no hem
interpretat igual. L’ordre de les paraules pot canviar el missatge”.
D’una manera definitiva, els que van llegir la descripció d’en Joan tendien a definir a una
persona, la qual les virtuts tapaven els seus lleus defectes i per contrari, els que van sentir
la de Maria descrivien a una persona amb grans defectes que tacaven les seves poques
virtuts.
En la seqüència d'adjectius (intel·ligent, treballador, impulsiu, crític, tossuda i envejós) les
qualitats intermèdies (impulsiu, crític) són interpretades positivament o negativament
segons la impressió inicial. En el cas de Joan, els adjectius del mig sumen valors a les dues
inicials fent d’en Joan una persona d'acció però amb sentit crític. En el cas de Maria, els
adjectius intermedis resten. Ens porten a pensar que Maria actua sense pensar i que tot li
sembla malament.
Així doncs, puc reafirmar el que diu l’Hugo Sáez al seu blog: l'adaptació succeeix fins i tot
amb els adjectius eminentment positius o negatius. Ser tossuda en una persona intel·ligent
és vist com una cosa justificable i fins i tot pot inspirar respecte. Per contra, la intel·ligència
en una persona envejosa i tossuda la fa més perillosa.5
Els resultats d'aquest experiment són conseqüència de l'efecte halo, ja que he comprovat
que la percepció d’un primer tret particular influeix en la percepció de trets posteriors, en
una seqüència d’interpretacions.
Segona dinàmica
En el debat fet després que contestessin la pregunta, els alumnes han afirmat que els colors,
la roba, l’expressió i la il·luminació són factors que contribueixen, determinat així també,
sense ells saber-ho, que en l'efecte halo també. 3235
Els que creuen que l’heroi és el de la dreta es justifiquen en què creuen que l’altre és més
fred i que el seu somriure és una trampa, ja que està forçat. També mencionen el fet que és
més pàl·lid.
Per l’altra banda, els del bàndol que diuen que l’heroi és el de l’esquerra, afirmen que ho
han cregut així per la seva expressió, vestimenta, il·luminació, cara, celles frunzides,
mirada més amable i tranquil·la, per ser més jove, faccions més suaus, expressions facials.
És més, alguns s’atreveixen a descriure qualitats que van més enllà del físic, basant-se
només en aquest, com per exemple: amable, bona persona, o que els transmet més seguretat.
Aquest grup va jutjar en un primer moment què el de la dreta estava enfadat com si sempre
fos així i això el fes ja una persona que sempre està enfadada.
34
35
38
Es veu com el físic és en el que es basa la seva decisió i que aquests primers trets que reben
fan que es decideixin per un bàndol o un altre. Inclús en un moment, s’arriba a escoltar en
el debat algun comentari de: “si ese es calvo”, donant a entendre que això el fa menys guapo
i alhora el malvat en ser menys guapo. També, algú menciona que li fa més bona impressió
o mencionen el “a primera vista” o fins i tot, “l’estereotip que s’ha creat a les pel·lícules”.
Respecte a aquest últim comentari, considero que a les pel·lícules s’ha fet així perquè era
com les persones ho relacionaven i fer-ho així i no trencar-ho, els beneficiava.
Aclarir que només un 27,59% es posiciona en el primer bàndol (el de què l’heroi és el de
la dreta), en contraposició al 72,41% del segon bàndol (el de què l’heroi és el de l’esquerra).
I només una persona, és a dir, un 3,45% menciona que no es pot saber amb només dues
imatges, tot i que s’acaba mullant, decantant-se cap al segon bàndol. 3336
En efecte, el més probable és que se suposi que la persona de l'esquerra és l'heroi i la

persona de la dreta és el dolent. Per què? Probablement es deurà al fet que la persona de
l'esquerra sembla més maca i s'ajusta al nostre concepte típic d'heroi, com bé hem
comprovat.
Quan érem nens, vam aprendre que el bo és bell i el dolent és lleig (o almenys, no tan
bonic). Ventafocs, el príncep blau i els altres protagonistes eren molt més guapos que la
madrastra, les germanastres i altres antagonistes. D’aquí el comentari referent a l’estereotip
de les pel·lícules en el que es basava. 3437
Encara que les històries de ficció i les representacions d'avui no segueixen necessàriament
aquesta “regla”, encara es pot veure en les nostres suposicions sobre altres en el món real.
Cada dia, jutgem a les persones per la seva aparença i som jutjats a canvi. La nostra primera
impressió de l'atractiu d'un individu afecta la forma en què veiem a aquesta persona. És així
com aquest fenomen conegut com a efecte halo, ha condicionat i donat resultat a aquesta
dinàmica de l’experiment.
Tercera dinàmica
En aquesta dinàmica hi havia quatre grups diferents, però totes les activitats de tots els
grups estaven relacionades perquè tractaven i analitzaven coses molt semblants basant-se
en un text. He pogut concloure, per tant, els fets presentats a continuació:
Þ Quan la foto era d'una dona atractiva, la nota mitjana que posaven al text va ser un
1,17 mentre que quan la dona no era atractiva la nota mitjana va ser un 0,94. Deixant
una diferència de 0,23 en un text que era completament igual en ambos casos. Pot
semblar poca diferència, però realment aquesta té un gran rerefons i demostra
clarament l’efecte del fenomen halo. Remarcar que hi ha hagut més diferencia de la
que esperava: un 24,47% més de nota entre els dos casos. Així com també es
demostra l’efecte en les seves justificacions. En la dona atractiva diuen: que no sap
escriure, moltes faltes d’ortografia. No obstant es fan alhora comentaris com que li
fiquen una mica de nota per valorar l’esforç o s’arriba a afirmar que està ben
redactat. Per contra, en la dona no atractiva es diu: que és: difícil d’entendre, moltes
faltes d’ortografia, el text no expressa gaire cosa. Però és més, algun alumne arriba
a dir: “És tonta i no sap escriure. Probablement té un retràs mental” quan cal
insistir en el fet que el text era el mateix en els dos grups i l’únic que canviava era
la imatge de l’escriptora, d’una dona agraciada a una que no ho era tant. 3538
36
37
38
39
Þ Quan se’ls hi dona el text mal escrit i han de jutjar la persona que l’ha escrit creuen
que és la menys agraciada (la de la dreta) justificant que tot i porta ulleres pot no
ser tan llesta. Donant així a entendre que s’estan basant en el seu físic.
Þ En el cas del grup 4, el text estava corregit i sense cap falta i també havien d’escollir
l’escriptora. Es reitera el fet que s’han basat en els primers trets físics (ja que no es
dona informació psicològica) per generalitzar les altres característiques. Algunes de
les afirmacions que fan són les següents: “té més cara d’escriptora” o detallen que
també s’han deixat portar per la vestimenta.
Es veu així que aquestes primeres característiques que captem d’una persona ens porten en
una direcció o en una altra sobre el que opinem o pensem d’ella, deixant una mica de banda
altres factors, fent que l’objectivitat sigui gairebé impossible.
Quarta dinàmica
El grup 1 d’aquesta darrera dinàmica, en descriure el producte, fan menció a què la
patrocina el noi.
Creuen que és un producte de luxe per la primera impressió, però no aconsegueixen
identificar que es veuen influïts perquè posa el nom de la marca i això ja el fa car, pel
brànding i tot el màrqueting que aquesta porta a les seves espatlles. Qualifiquen a la marca
de: “marca prestigiosa” i afirmen que és la imatge la que els fa pensar així i que ha estat la
que els ha transmès aquestes qualitats. A més a més, diuen que el producte és atractiu i
elegant. Això ens indica que s’extrapolen les qualitats de la personalitat que l’anuncia al
producte. Sense provar-la ja afirmen que serà de bona qualitat.
Ells diuen que el primer en què s’han fixat ha estat la colònia i el que més els crida l’atenció
ha estat el noi, fent que aquest condicioni la posterior visió dels altres elements com el gran
nom que surt de la marca.
Veiem la força que té l’efecte halo quan és impulsat pel màrqueting.
En aquest segon grup la dinàmica m’ha permès veure els següents ítems:
Þ Les col·laboracions marca-famós són realment afectives, ja que et fan relacionar
ràpidament aquests dos elements i creant-te una bona impressió, basada en l’efecte
halo.
Þ Una demostració que tinc que la generalització a causa de l’efecte halo és la següent
frase que va formular una alumna: “És un bon producte perquè és un famós el que
ho representa”. De la mateixa manera que una altra destaca el fet que estigui vestit
de gala, donant-li més elegància i estatus a la marca.
Þ Destacar així mateix, que la majoria fan referència a l’anunci de la marca
(Nespresso) amb el famós (George Clooney), com si fos l’únic que ha existit i que
han fet. Això exemplifica que l’impacte que ha aportat l’efecte halo d’aquest primer
anunci ha condicionat als posteriors.
Þ També ho han relacionat amb el famós eslògan d’aquesta campanya publicitària:
“Nespresso, what else?”.
Þ Mencionen l’atractiu de l’actor, deixant en evidència que aquest fet col·labora al
judici de la marca. Alhora que, per aquest fet, ja donen per suposat d’altres.
En síntesis, l’efecte halo és fonamental en tots els seus aspectes i factors en una bona
campanya de màrqueting i comunicació estratègica.
40
En aquesta tercera dinàmica de l’experiment m’he pogut reiterar en els coneixements que
ja sabia i que ja sabien produït en alguna altra dinàmica. Tot i que es comprarien el bolso
de l’esquerra, creuen que el més car és el de la dreta. En veure una persona, aparentment
més atractiva, automàticament el preu del producte puja, ja que ells l’han qualificat de més
alt, en alguns casos del doble de preu.
La dinàmica del quart grup ha estat sorprenent, ja que em pensava que costaria molt més
del que realment els va costar. Segons em van comunicar i jo vaig poder presenciar van
tardar molt poc a relacionar i pensar un famós per cada marca. Aquí subratllaria que aquests
famosos corresponen a cada marca en la qual han participat en un o més anuncis. És curiós
com tot i haver-hi altres famosos que posteriorment han sortit en anuncis d’aquestes
marques, ells ho relacionin amb el que més impacte van tenir i al mateix temps, dels primers
a fer col·laboracions amb aquelles marques. Encara és més, tots han coincidit en les
mateixes persones per cadascuna de les marques. 3639
Recapitulant, la primera impressió compte en tot a la vida. Per això cal tenir cura de la
imatge que es projecta de l’empresa. El client, en general, no perdrà el seu temps a conèixer-
les a fons, es guiarà pel primer impacte que causen. A les seves mans està que sigui positiu
o negatiu.
Vincular a un famós amb la marca comporta al fet que les característiques que li atribuïm
a aquesta persona es transmetin a l'empresa, tant les positives com les negatives. Com ja
sabem, l'efecte halo provoca que realitzem una generalització errònia a partir de la
característica més destacada, o per un judici anterior de què ja disposem, de manera que si
el famós ens agrada, la marca ens agradarà i d’això és del que fan utilització la majoria de
les marques i com es comprova en algunes de les diferents dinàmiques.
Per últim, només afegir que gràcies a aquesta part pràctica he pogut extreure moltes
conclusions i sobretot comprovar conceptes de primera mà, els quals havia investigat i
desenvolupat en la part teòria. Ha estat de gran ajuda i ha estat també, fonamental per poder
comprovar o desmentir les meves hipòtesis inicials, veient-ho per mi mateixa i fent que tot
aquest treball cobrés sentit.
39
41
4. Conclusions finals
La hipòtesi d’inici d’aquest treball de recerca va ser la següent:
L'efecte halo està molt present i té una gran influència en el màrqueting i la comunicació
estratègica. (Demostrar que l'efecte halo afecta el màrqueting i la comunicació
estratègica).
Ara, un cop finalitzada la investigació i comptant amb el suport tant de la part teòrica com
practica, considero que puc afirmar la hipòtesi i verificar-la. He pogut comprovar de
primera mà que l’efecte halo té una grandíssima presència en el màrqueting i la
comunicació, però també en molts altres àmbits.
Altres afirmacions que puc extreure al llarg del meu treball són:
Þ L’efecte halo està més present en el nostre dia a dia del que un es pot arribar a
imaginar. Està constantment al nostre voltant.
Þ L’efecte halo és quelcom inherent en l’ésser humà, és un instint de protecció i per
sobreviure.
Þ S’aplica i afecta en tots els àmbits (recursos humans, educació, esportiu, justícia,
política, màrqueting i publicitat i comunicació)
Þ Hi ha les dues cares de la moneda: pot actuar tant per bé com per malament.
Þ Hi ha molts factors que intervenen i col·laboren en l’efecte en el màrqueting o
comunicació com serien: el brànding i imatge d’una empresa, la psicologia del color
i del text, comunicació no verbal… I d’aquest deriven fenòmens com els
influencers, els mitjans de comunicació…
Þ Sovint el llenguatge no verbal ens transmet molt més que el verbal. És per això
mateix que aquest és una gran eina per analitzar una mica més profundament les
persones, intentant deixar de banda l’efecte halo.
Þ De tots els mitjans audiovisuals la televisió és el de major notorietat en l’efecte halo.
Þ També he pogut experimentar les diferents formes que existeixen o es poden aplicar
per evitar l’efecte halo o utilitzar-lo a favor nostre.
Þ Aquest efecte dificulta l'existència del concepte d'objectivitat.
Þ Aquest efecte és molt més complex del que en un inici sembla.
Vull clarificar que no presento aquestes afirmacions com veritats absolutes sinó les
conclusions que he pogut extreure després de la realització del meu treball.
En resum, l’efecte halo és un biaix cognitiu que ens porta a generalitzar una sèrie d’atributs
arran d’una sola experiència aïllada. És així com la primera impressió influeix decisivament
en la valoració que fem tant d’una persona com d’una entitat o associació, o d’un producte
o d’una marca.20
Aquest principi psicològic és un valuós recurs pels experts dels mercats, publicistes i
comunicadors, que tracten d’aprofitar-ho i generar una bona imatge i reputació amb
diferents tècniques que pot aportar aquest efecte.20 Com a societat, com a consumidors, és
necessari que fem ús d’una anàlisi i promoguem aquest esperit crític.
42
Fent referència al títol d’aquest treball: "L'efecte Halo: per què la gent sol jutjar un llibre
per la seva portada" Aquesta famosa frase ja té resposta, i aquesta deriva clarament de
l’efecte halo. La portada és el primer que rebem d’aquest llibre i això és el que ens crea la
seva primera impressió. Per consegüent, les característiques que percebem de la portada
seran les que atribuirem al llibre per la generalització.
Concloent, l’efecte halo és una resposta del cervell humà per omplir els buits d’informació
que es generen en les primeres impressions i aconseguir així deixar de banda la incertesa.
El psicòleg que va descobrir aquest biaix cognitiu pensa que en realitat, no som tan bons
diferenciant l'emoció de la raó, i jo estic d’acord amb ell.
"Si quieres dominar a un niño, dale un juguete. Pero si quieres

dominar a un adulto, dale un prejuicio." ~Albert Einstein.
43
5. Referències
5.1. Webgrafia
1
Aranda Castillo, A. (2019, February 28). El Efecto Halo: qué es, por qué funciona, y
cómo utilizarlo. https://www.abtasty.com/es/blog/efecto-halo-como-utilizarlo/
2
Francia, G. (2020, November 23). ¿Qué es el EFECTO HALO en psicología? - Con
ejemplos cotidianos. https://www.psicologia-online.com/que-es-el-efecto-halo-en-
psicologia-5334.html#anchor_3
3
Paco. (2013, April 15). Efecto halo y diablo: Definición, ejemplos y cómo evitarlos.
https://www.academiadeinversion.com/efecto-halo-diablo-definicion-ejemplos-
evitar/
4
Casado Reina, F. (2018, June 18). ¿Qué es el efecto “Halo”? - Blog de Psicología y
Salud. https://www.psicologiaysaludsevilla.com/que-es-el-efecto-halo/
5
Sáez, H. (2018, October 11). El efecto halo: cómo las primeras impresiones moldean las
siguientes (I) | by Hugo Sáez | Medium. https://medium.com/@hugo_saez/el-efecto-
halo-cómo-las-primeras-impresiones-moldean-las-siguientes-i-89141cb0caae
6
Sánchez Cuevas, G. (2019, August 26). ¿Qué es el efecto Halo?
https://lamenteesmaravillosa.com/que-es-el-efecto-halo/
7
Kahneman, D. (2011). Pensar Rápido, Pensar Despacio. http://lelibros.org/
8
Triglia, A. (n.d.). ¿Qué es el Efecto Halo? Retrieved March 20, 2021, from
9
Castro, S. (2019, July 24). Efecto Halo: Cuándo la Primera Impresión lo es Todo - 𝗜𝗘𝗣𝗣.
10
Muinelo, A. (2017, September 11). El efecto halo en el marketing y comunicación |
Adrian Boss Lifestyle. https://www.adrianboss.com/el-efecto-halo-en-publicidad/
11
The Halo Effect: Why People Often Judge a Book by Its Cover – Effectiviology. (n.d.).
Retrieved April 25, 2021, from https://effectiviology.com/halo-effect/
12
Ricardo, R. (n.d.). ▷ El efecto Halo: definición, ventajas y desventajas - Estudyando.
Retrieved April 25, 2021, from https://estudyando.com/el-efecto-halo-definicion-
ventajas-y-desventajas/
13
El efecto halo y como nos afecta. (2020, November 19). https://psicolagun.com/es/el-
efecto-halo-y-como-nos-afecta/
14
Flores, E. (2020, October 18). ¿Por qué caemos en el efecto halo? - NeuroClass.
https://neuro-class.com/por-que-caemos-en-el-efecto-halo/
45
15
Efecte halo - Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure. (2020, December 22).
16
Efecto halo - Wikipedia, la enciclopedia libre. (2021, November 4).
17
Machado, J. (n.d.). 12+1 Formas De Aplicar El Efecto Halo Al Marketing De Tu Blog.
Retrieved June 15, 2021, from https://nosinmiscookies.com/efecto-halo-marketing/
18
Digital Guide IONOS. (2020, September 24). Efecto halo: el impacto del sesgo
cognitivo en el marketing - IONOS. https://www.ionos.es/digitalguide/online-
marketing/vender-en-internet/el-efecto-halo-en-marketing/
19
Díaz, I. (n.d.). El Efecto Halo y el Poder de la Marca | Branzai | Branding y Marcas.
Retrieved June 14, 2021, from http://www.branzai.com/2018/11/el-efecto-halo-y-el-
poder-de-la-marca.html#comments
20
Regader, B. (2015, November 19). El Efecto Halo y su aplicación en el mundo del
marketing. https://www.puromarketing.com/27/25850/efecto-halo-aplicacion-
mundo-marketing.html
21
Gisbert Elena. (2015, August 2). The halo effect [El efecto halo].
22
Cerrudos, R. (2019, August 26). El “efecto halo” o por qué nos fiamos de los
influencers al comprar - cuv3. El digital de la FCOM de Villanueva C.U.
https://www.cuv3.com/2019/09/26/el-efecto-halo-o-por-que-nos-fiamos-de-los-
influencers-al-comprar/
23
Nardi, G. (2015, October 30). El efecto halo en marketing: ¿qué es y cómo
aprovecharlo? https://desnudandoelmarketing.com/efecto-halo-en-marketing/
24
Bel, D. (2021, April 4). El Efecto Halo de una marca: despierta el lado irracional de tu
cliente | La Innovación Necesaria. https://www.integratecnologia.es/la-innovacion-
necesaria/el-efecto-halo-de-una-marca-despierta-el-lado-irracional-de-tu-cliente/
25
Villa, N. (2014, September 19). Efecto halo en la comunicación | enpositivocoaching.
https://enpositivocoaching.wordpress.com/2014/09/19/efecto-halo-en-la-
comunicacion/
26
Mora, L. (2013, April 3). no verbal | El Efecto Halo.
https://elefectohalo.wordpress.com/tag/no-verbal/
27
Toloedo, C. (2015, August 30). Lenguaje corporal y comunicación no verbal.
https://www.analisisnoverbal.com/lenguaje-corporal-y-comunicacion-no-verbal
28
46
29
Pérez Salado, M. (2020, April 12). La moda y el “Efecto Halo” - VAVEL Media
España. https://vavel.media/es/2020/04/12/moda/1019121-la-moda-y-el-efecto-
halo.html
30
El poder del efecto halo o por qué el canal sí importa cuando se escoge cómo se
lanzarán los anuncios. (2020, October 7).
https://www.puromarketing.com/25/34278/poder-efecto-halo-canal-importa-cuando-
escoge-como.html
31
Redacción de Paronama audiovisual. (2020, January 9). La televisión es el medio más
eficaz en términos de notoriedad.
https://www.panoramaaudiovisual.com/2020/01/09/ltelevision-es-medio-eficaz-
notoriedad/
32
Martínez de Toda, C. (2018, January 30). El Efecto Halo en tu vida diaria: 10 trucos
para manejarlo eficazmente - Blog CogniFit. https://blog.cognifit.com/es/efecto-
halo/#1-_Se_consciente_de_los_juicios_que_realizas
33
▷ El Efecto Halo - INTELITEST. (n.d.). Retrieved July 6, 2021, from
https://www.intelitest.net/el-efecto-halo/
5.2. Diccionaris
Generalitat de Catalunya. (n.d.). Optimot, consultes lingüístiques - Llengua catalana.
Retrieved April 10, 2021, from
https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html
RAE. (2020). instinto | Definición | Diccionario de la lengua española | RAE - ASALE.

https://dle.rae.es/instinto
Jané, A. (2015). Diccionari de sinònims - Albert Jané - Secció Filològica - Institut

d’Estudis Catalans.
https://sinonims.iec.cat/sinonims_cerca_sin.asp?pclau2=caracter%EDstica&offset=0
5.3. Treballs citats

2 Kahneman, D. (2011). Pensar Rápido, Pensar Despacio. http://lelibros.org/
3López Cabia, D. (2019, December 12). Mao Zedong - Biografía, quién es y qué hizo |
2021 | Economipedia. https://economipedia.com/definiciones/mao-zedong.html
4Aranda Castillo, A. (2019, February 28). El Efecto Halo: qué es, por qué funciona, y
cómo utilizarlo. https://www.abtasty.com/es/blog/efecto-halo-como-utilizarlo/
47
6 Flores, E. (2020, October 18). ¿Por qué caemos en el efecto halo? - NeuroClass.
https://neuro-class.com/por-que-caemos-en-el-efecto-halo/
7 Sáez, H. (2018, October 11). El efecto halo: cómo las primeras impresiones moldean las
siguientes (I) | by Hugo Sáez | Medium. https://medium.com/@hugo_saez/el-efecto-
halo-cómo-las-primeras-impresiones-moldean-las-siguientes-i-89141cb0caae
8 Castro, S. (2019, July 24). Efecto Halo: Cuándo la Primera Impresión lo es Todo - 𝗜𝗘𝗣𝗣.
9 Casado Reina, F. (2018, June 18). ¿Qué es el efecto “Halo”? - Blog de Psicología y Salud.
https://www.psicologiaysaludsevilla.com/que-es-el-efecto-halo/
10 Efecto halo - Wikipedia, la enciclopedia libre. (2021, November 4).

11 Efecte halo - Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure. (2020, December 22).

13 Muinelo, A. (2017, September 11). El efecto halo en el marketing y comunicación | Adrian

Boss Lifestyle. https://www.adrianboss.com/el-efecto-halo-en-publicidad/
14 Díaz, I. (n.d.). El Efecto Halo y el Poder de la Marca | Branzai | Branding y Marcas. Retrieved
June 14, 2021, from http://www.branzai.com/2018/11/el-efecto-halo-y-el-poder-de-la-
marca.html#comments
15 Gisbert Elena. (2015, August 2). The halo effect [El efecto halo].
16 Regader, B. (2015, November 19). El Efecto Halo y su aplicación en el mundo del marketing.
https://www.puromarketing.com/27/25850/efecto-halo-aplicacion-mundo-
marketing.html
18 Alberto Soler. (2019, July 1). ¿Por qué la primera impresión es la que cuenta? El efecto halo -
YouTube . https://www.youtube.com/watch?v=ADQ2vzigqoU
21 Mora, L. (2013, April 3). no verbal | El Efecto Halo.

22 Forner Navarro, P. (2014). Lenguaje Corporal: Todo Lo Que Deberías Saber.

https://habilidadsocial.com/el-lenguaje-corporal/
23 El poder del efecto halo o por qué el canal sí importa cuando se escoge cómo se lanzarán los
anuncios. (2020, October 7). https://www.puromarketing.com/25/34278/poder-efecto-
halo-canal-importa-cuando-escoge-como.html
48
24 Redacción de Paronama audiovisual. (2020, January 9). La televisión es el medio más eficaz
en términos de notoriedad.
https://www.panoramaaudiovisual.com/2020/01/09/ltelevision-es-medio-eficaz-
notoriedad/
26 Revista IPMARK. (2018, November 8). La TV genera el 75,5% de notoriedad de las marcas en
sus campañas. https://ipmark.com/notoriedad-de-marcas-television/
27 Lostalé, E. (2021, January 26). Televisión conectada y su mágico influjo en otras campañas de
medios | Kanlli . https://www.kanlli.com/estrategia-de-medios/television-conectada-y-
su-magico-influjo-en-otras-campanas-de-medios/
49
6. Glossari
à Biaix de confirmació: “El biaix de confirmació és la tendència a donar un major
valor a les idees o opinions que confirmen les nostres pròpies idees o opinions. En
molts casos el biaix de confirmació porta a ignorar completament les idees
contràries a les pròpies, fent que només tinguem un punt de vista.” (Paco, 2013)
Paco. (2013, February 22). Sesgo de confirmación: Definición, ejemplos y consejos para
evitarlo. https://www.academiadeinversion.com/el-sesgo-de-confirmacion-definicion-
ejemplos-consejos-evitarlo/
à Sistema 1: Kahneman explica que existeixen 2 formes diferents de pensament en

els humans. El sistema 1, que és ràpid, automàtic, freqüent, emocional, estereotipat
i subconscient. S'encarrega de generar intuïcions que ens serveixen en la majoria de
les ocasions, però no sempre.1 Comporta processos automàtics que tenen lloc en
segon pla de manera inconscient i que impliquen menys esforç. També es basa en
experiències passades i en les relacions que s'han creat a partir d'aquestes mateixes,
a més de les emocions.2 El sistema 2, que és lent, requereix esforç, poc freqüent,
lògic, calculador i conscient. La seva funció és la de prendre les decisions finals,
agafant com base.1
1Universidad Ecommerce. (n.d.). Sistema 1 y Sistema 2: pensando rápido y despacio |

Universidad. Retrieved April 13, 2021, from
https://campus.universidadecommerce.net/courses/883202/lectures/16131021
2Ipsos. (2017, June 24). El sistema 1 y el sistema 2 | Ipsos. https://www.ipsos.com/es-es/el-

sistema-1-y-el-sistema-2
à Instint: “Mòbil atribuït a un acte, sentiment, etc., que obeeix a una raó profunda,
sense que se n'adoni qui el realitza o sent.”
RAE. (2020). instinto | Definición | Diccionario de la lengua española | RAE - ASALE.

https://dle.rae.es/instinto
à Mecanisme de defensa: “Els mecanismes de defensa són aquells mecanismes,

principalment inconscients, que els individus fan servir per defensar-se d’emocions
o pensaments que produirien ansietat, sentiments depressius o una ferida en
l'autoestima si arribessin a la consciència.”
E. Baekeland, C. (n.d.). Mecanismos de Defensa · Psicólogo Madrid. Retrieved April 18, 2021,
from https://www.consultabaekeland.com/p/es/psicologo-madrid-faqs/mecanismos-de-
defensa.php
51
à Pepito Grillo per Pinotxo: Amb aquesta expressió faig un paral·lelisme referint-
me que l’efecte sempre està amb nosaltres i que és inevitable eludir-lo, com li passa
a la pel·lícula a en Pinotxo amb el Pepito Grillo, que com és la seva consciència no
aconsegueix desfer-se mai d’ell i sempre va amb ell, ja forma part de la seva
persona. Doncs quelcom semblant ens passa a nosaltres amb l’efecte halo, i això ha
sigut el que he volgut expressar amb aquesta metàfora.
à Responsabilitat Social Corporativa: “La Responsabilitat Social Corporativa

(RSC), també anomenada Responsabilitat Social de les Empreses (RSE), és el
compromís de l'organització envers les necessitats dels seus grups d'interès en els
diferents àmbits (laboral, acció social, medi ambient, clientela i entitats proveïdores,
i bon govern i transparència), per mitjà d'una implicació voluntària i solidària més
enllà del que estableix la legislació vigent.”
Responsabilitat social corporativa - Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure. (2021, March 28).

https://ca.wikipedia.org/wiki/Responsabilitat_social_corporativa
à The Economist: És un setmanari britànic d'informació econòmica i política en

llengua anglesa. El setmanari té una gran reputació en els àmbits de la política
internacional, l'economia i els negocis, i és una de les publicacions internacionals
més influents.
The Economist - Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure. (2021, June 5).

https://ca.wikipedia.org/wiki/The_Economist
à Spot: Anunci publicitari que s’emet a la televisió.
à Target: públic objectiu o grup de consumidors potencials agrupats segons unes

mateixes propietats.
à Portaveu: «Etimològicament portaveu prové de "portar" i "veu". Des d'aquesta

perspectiva, portaveu seria tot aquell que porta la veu i el que parla en nom d'un
altre. Segons el diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua, el
portaveu és la "persona que està autoritzada per parlar en nom i representació d'un
grup o de qualsevol institució o entitat i la persona autoritzada per comunicar a
l'opinió pública el que pensen sobre d'un assumpte determinat les institucions
polítiques o els seus dirigents"»

à Fake News: Notícies falses o enganyoses
à Infoxicació: Molta informació en poc temps, que ens desinforma més que informar-
nos. No tenim temps ni capacitat per processar tota la informació que ens arriba.
52
à Línia editorial: les línies que segueix un mitjà per generar els continguts
(ideologia); aquesta línia editorial és la que defineix el llenguatge, la temàtica i la
forma en la qual s'aborden els fets.
à Grup mediàtic: Empresa que posseeix un grup de diferents mitjans de

comunicació, ja siguin mitjans escrits (periòdics, revistes i altres productes
editorials), mitjans audiovisuals tradicionals (cadenes de televisió i radio,
productores cinematogràfiques) o les més recents formes de telecomunicació
(especialment Internet).
Font: PowerPoint del tema 4 de l’assignatura de Cultura Audiovisual de 1r de Batxillerat.

https://classroom.google.com/w/MTI4NTU2NTQwMjUz/t/all
à Kantar Media: Es defineixen de la següent manera: “En Kantar treballem amb

dades i fets demostrables per oferir insights i recomanacions accionables als nostres
clients de tot el món. Tenim una comprensió única i completa de com pensen, senten
i actuen les persones a nivell global i local en més de 90 mercats. No només ajudem
als nostres clients a entendre el que ha passat, els aportem informació sobre per què
ha passat i com poden actuar de cara a futur.”
Sobre Kantar. (n.d.). Retrieved July 1, 2021, from https://www.kantar.com/es/sobre-kantar
à Spot: “S'anomena espot a un petit espai dedicat a la publicitat que pot aparèixer en
els mitjans de comunicació visual com el són la televisió i el cinema, l'espot es troba
compost tant per una part visual i l'altra auditiva.”
¿Qué es Spot? » Su Definición y Significado [2021]. (2021, March 8).

https://conceptodefinicion.de/spot/
à Instream: “El vídeo in stream és el format que permet fer publicitat integrada dins
d'un altre de vídeo emès en les pàgines de visualització de YouTube, en pàgines
web i en aplicacions de Google. També s'utilitza en les diferents xarxes socials
(Twitter, Facebook, etc.).”
Arimetrics. (n.d.). Qué es vídeo in stream. Retrieved July 1, 2021, from

https://www.arimetrics.com/glosario-digital/video-in-stream
à Outstream: "El vídeo Out Stream és un format de publicitat de vídeo que, a

diferència del vídeo In stream, no requereix d'un reproductor de vídeo. És a dir, que
pot reproduir-se per si sol dins de pàgines web de contingut escrit mitjançant un
reproductor sense necessitat que tinguin suport d'un altre vídeo. "
ONiAd. (n.d.). Qué significa Vídeo Out Stream - Real Academia del Marketing ONiAd. Retrieved
July 1, 2021, from https://oniad.com/que-es/video-out-stream/
53
Annexos
7. Annexos
Figura 1
12 Debat Kennedy vs Nixon en el qual podem apreciar la diferent comunicació no verbal

d’ambos candidats i les diferencies esmentades posteriorment en el text.
Figura 2
17 Aquest és un recull dels

diferents influencers que han
publicitat un mateix producte en
la plataforma Instagram.
57
Figura 3:
19 Aquestes il·lustracions són les relacionades amb la tipografia. La primera tracta l’estudi
que se’n pot fer d’aquesta i que és el que aquest en diu. La segona mostra el significat que
transmet cada tipus de tipografia tipus de tipografia.
20 Aquestes il·lustracions són les

relacionades amb la psicologia dels
colors. Cada color transmet unes qualitats
i té el seu propi significat.
58
Figura 4:
23 La il·lustració mostra el significat que té cada color en la roba. Volen dir que si utilitzes
i et poses roba amb aquests colors transmetràs als altres les qualitats pertinents a aquell
color.
24En aquesta roda de colors es veuen les qualitats que ens volen transmetre les marques
que en el seu logotip contenen aquell color.
59
24 Mejía Llano, J. C. (2020, March 28). Psicología del color: Use los colores para atraer
clientes y aumentar las ventas de su negocio + infografía.
https://www.juancmejia.com/marketing-digital/psicologia-del-color-utilice-los-
colores-para-aumentar-sus-ventas-online-y-offline/
25 Cada color és més adient per certes situacions, i a continuació es detalla.
60
25 Monterrubio, M. (2016, November 11). ¿Qué colores usar según la ocasión? - Balear
de Uniformes. https://baleardeuniformes.com/colores-momento-lugar-ocasion-vestir/
61
Figura 5: Fitxes de les dinàmiques
Fitxa dinàmica 1
Versió A
A continuació et definiré en Joan en 6 paraules:
Intel·ligent, treballador, impulsiu, crític, tossut i envejós
Ara intenta descriure en Joan amb les teves paraules en una o dues frases i apunta-ho
tot en aquest quadrat. Escriu tot el que et passi el cap en llegir les 6 paraules.
Escriu les conclusions que has extret del que ha comentat amb la parella, dels resultats
del petit debat amb la parella i de l’activitat en general.
63
Fitxa dinàmica 1
Versió B
A continuació et definiré la Maria en 6 paraules:
Envejosa, tossuda, crítica, impulsiva, treballadora i intel·ligent
Ara intenta descriure la Maria amb les teves paraules en una o dues frases i apunta-
ho tot en aquest quadrat. Escriu tot el que et passi el cap en llegir les 6 paraules.
Escriu les conclusions que has extret del que ha comentat amb la parella, dels resultats
del petit debat amb la parella i de l’activitat en general.
65
Fitxa dinàmica 2
A continuació es mostra una imatge.
Ara, imagina que una persona és l'heroi i una altra el malvat. Qui és qui?
És important que no comentin res en veu alta, i que escriguin el primer que els passi pel
cap. Apunta en el quadrat la resposta i les justificacions que creguis pertinents.
Ara, si has escrit que l’heroi és el de la dreta col·locat la banda dreta de la classe. Per contra,
si creus que l’heroi és el de l’esquerra col·locat al costat esquerre.
Un cop tothom ja estigui en un dels costats, entre tots analitzarem els resultats que han sortit
i perquè creieu que ha passat això. Alhora, comenta i justifica les teves opinions.
67
Fitxa dinàmica 3
Grup 1
A continuació llegiràs un text, l’escriptora del qual és la dona de la imatge. Un cop l’heu
llegit avalua’l amb una qualificació de l’1 al 10. Escriu-ho a baix en el quadrat i si creus
necessari justifica-ho.
69
Fitxa dinàmica 3
Grup 2
A continuació llegiràs un text, l’escriptora del qual és la dona de la imatge. Un cop l’heu
llegit avalua’l amb una qualificació de l’1 al 10. Escriu-ho a baix en el quadrat i si creus
necessari justifica-ho.
71
Fitxa dinàmica 3
Grup 3
A continuació llegiràs un text que ha estat escrit a partir d’un dictat. Tens també adjuntades
dues imatges. Has de dir quina de les dues creus que és l’escriptora del text. Escriu-ho
a baix en el quadrat i si creus necessari justifica-ho.
73
Fitxa dinàmica 3
Grup 4
A continuació llegiràs un text que ha estat escrit a partir d’un dictat. Tens també adjuntades
dues imatges. Has de dir quina de les dues creus que és l’escriptora del text. Escriu-ho
a baix en el quadrat i si creus necessari justifica-ho.
75
Fitxa dinàmica 4
Grup 1
A continuació, es mostra una imatge d’un producte. Descriu-lo i fes una petita ressenya
segons el que et mostra la imatge. Escriu-ho a baix en el quadrat.
77
Ara, respon a les preguntes que es plantegen basant-te en la imatge i el que aquesta
et suggereixi.
1. Què us ha fet pensar així del producte?
2. Què creieu que transmet la imatge sobre producte? I la marca?
3. Digueu 5 atributs o habilitats de la persona que surt en l’anunci.
4. Què és en el primer que us heu fixat de la imatge?
5. Què us crida més l’atenció? Per què?
6. Algun aspecte més que creieu important o voleu comentar?
78
Fitxa dinàmica 4
Grup 2
A continuació, es mostra una imatge d’un producte. Descriu-lo i fes una petita ressenya
segons el que et mostra la imatge. Escriu-ho a baix en el quadrat.
79
et suggereixi.
1. En veure la imatge, us ve al cap alguna marca?
2. En veure la imatge, us ve al cap algun eslògan?
3. Sabeu de què treballa la persona de la imatge?
4. Què creieu que transmet la imatge sobre producte? I la marca?
5. Digueu 5 atributs o habilitats de la persona que surt en l’anunci.
6. Què us crida més l’atenció? Per què?
80
Fitxa dinàmica 4
Grup 3
A continuació, es mostra unes imatges. Observa-les i respon les següents preguntes.
1. Quin bolso et compraries tu abans? (En cas de noi, quin compraries a la teva mare,
amiga…?)
2. Quin bolso creus que és més car dels dos? Per què?
3. Estima el preu aproximat que creus que té cadascun dels bolsos.
81
5.
Fitxa dinàmica 4
Grup 4
A continuació, es mostra unes imatges. Observa-les i relaciona-les amb els famosos que
et vinguin al cap en veure-les.
83
et suggereixi.
1. Per què creieu que heu relacionat les marques amb aquests famosos?
2. Quins atributs creieu que transmeten els famosos que heu anomenat? Trobeu
alguna relació amb les marques?
84
Figura 6: Gràfics Part Pràctica
29Il·lustració gràfica dels trets més

destacats amb els que cataloguen a
en Joan.
30 Il·lustració gràfica dels trets més

destacats amb els que cataloguen a
la Maria
31 Gràficade les dades. El blau fluix és el corresponent al percentatge de persones que no

han identificat que l’ordre de la seqüència és rellevant. El blau fort és el percentatge dels
que sí que s’han adonat.
85
32 Il·lustració gràfica dels factors que

mencionen com a influents en la seva
decisió per posicionar-se en un dels bàndols
33Gràfica de les dades. El gràfic de colors groguencs representa els bàndols que es van
establir en la dinàmica de l’heroi i el malvat. El gràfic de colors rosats, representa dins
d’aquests dos bàndols, de quin, una persona, pertanyent al percentatge del rosa més fort,
menciona el fet que les imatges no són suficients per jutjar.
34Il·lustració gràfica de la nostra concepció tradicional dels bons i dolents (especialment

en el món audiovisual) amb exemples concrets.
86
35Gràfica de les dades. Cada barra representa la mitja de les notes que han ficat al text
segons l’escriptora que els ha tocat. En aquest s’aprecia també la diferència.
36Il·lustració gràfica de la relació que han

establit, entre marca i personalitat famosa,
els alumnes.
87
8. Ressenya
L’objectiu d’aquesta recerca és l’aproximació a l’efecte halo per mitjà d’un estudi que en
gran i major part està enfocat en el màrqueting/publicitat i comunicació i tenia el límit
temporal d’un any. Aquest estudi s’ha fet a través de documentació i anàlisis pràctica sobre
aquest biaix cognitiu.
Els objectius que em vaig plantejar i amb els que vaig basar el treball són els següents:
demostrar que l'efecte halo afecta el màrqueting i la comunicació estratègica, poder
aprendre que és realment l’efecte halo i si és veritat que és quelcom inherent en l’ésser
humà, analitzar els efectes que produeix aquest fenomen i quins ens són beneficiosos i
quins no, analitzar i avaluar les principals variables que el regeixen, vull tenir una visió
informada, treballada i global d’aquest fenomen en aquests àmbits i poder treure unes bones
conclusions que aportin nous coneixements a la societat. Tanmateix, l’àmbit en el qual més
volia aprofundir és en la presència que té aquest efecte en el màrqueting/publicitat i la
comunicació estratègica. Finalment, voldria tindre com a objectiu, acabar el meu treball de
recerca amb un apartat dedicat a trobar maneres d'evitar l’efecte halo, tant en el dia a dia,
com en el màrqueting i la comunicació i ajudar així, per petita que sigui l'aportació, a
evolucionar com a humanitat.
Per la realització d’aquest treball s’ha intentat seguir un mètode d’investigació documental,
per tal que el treball gaudís de la major l’objectivitat, cura, rigor i precisió possibles.
Per fer-ho vaig partir principalment d’una hipòtesi. La hipòtesi que vaig plantejar en iniciar
aquest treball de recerca va ser la següent:
L'efecte halo està molt present i té una gran influència en el màrqueting i la comunicació
estratègica. (Demostrar que l'efecte halo afecta el màrqueting i la comunicació
estratègica).
En finalitzar la investigació i comptant amb el suport tant de la part teòrica com practica,
vaig arribar a unes conclusions. La principal és la verificació de la meva hipòtesi inicial.
He pogut comprovar de primera mà que l’efecte halo té una grandíssima presencia en el
màrqueting i la comunicació, però també en molts altres àmbits.
Altres afirmacions que puc extreure al llarg del meu treball són:
Þ L’efecte halo està més present en el nostre dia a dia del que un es pot arribar a
imaginar. Està constantment al nostre voltant.
Þ L’efecte halo és quelcom inherent en l’ésser humà, és un instint de protecció i per
sobreviure.
Þ S’aplica i afecta en tots els àmbits (recursos humans, educació, esportiu, justícia,
política, màrqueting i publicitat i comunicació)
Þ Hi ha les dues cares de la cara: pot actuar tant per bé com per malament.
Þ Hi ha molts factors que intervenen i col·laboren en l’efecte en el màrqueting o
comunicació com serien: el brànding i imatge d’una empresa, la psicologia del color
i del text, comunicació no verbal… I d’aquest deriven fenòmens com els
influencers, els mitjans de comunicació…
89
Þ Sovint el llenguatge no verbal ens transmet molt més que el verbal. És per això
mateix que aquest és una gran eina per analitzar una mica més profundament les
persones, intentant deixar de banda l’efecte halo.
Þ De tots els mitjans audiovisuals la televisió és el de major notorietat en l’efecte halo.
Þ També he pogut experimentar les diferents formes que existeixen o es poden aplicar
per evitar l’efecte halo o utilitzar-lo a favor nostre.
Þ Aquest efecte dificulta l'existència del concepte d'objectivitat.
Þ Aquest efecte és molt més complex del que en un inici sembla.
Vull clarificar que no presento aquestes afirmacions com veritats absolutes sinó les
conclusions que he pogut extreure després de la realització del meu treball.
En resum, l’efecte halo és un biaix cognitiu que ens porta a generalitzar una sèrie d’atributs
arran d’una sola experiència aïllada. És així com la primera impressió influeix decisivament
en la valoració que fem tant d’una persona com d’una entitat o associació, o d’un producte
o d’una marca.
Aquest principi psicològic és un valuós recurs pels experts dels mercats, publicistes i
comunicadors, que tracten d’aprofitar-ho i generar una bona imatge i reputació amb
diferents tècniques que pot aportar aquest efecte. Com a consumidors, és necessari que fem
ús d’una anàlisi i promoguem aquest esperit crític.
Fent referència al títol d’aquest treball: "L'efecte Halo: per què la gent sol jutjar un llibre
per la seva portada" Aquesta famosa frase ja té resposta, i aquesta deriva clarament de
l’efecte halo. La portada és el primer que rebem d’aquest llibre i això és el que ens crea la
seva primera impressió. Per consegüent, les característiques que percebem de la portada
seran les que atribuirem al llibre per la generalització.
Concloent, l’efecte halo és una resposta del cervell humà per omplir els buits d’informació
que es generen en les primeres impressions i aconseguir així deixar de banda la incertesa.
El psicòleg que va descobrir aquest biaix cognitiu pensa que en realitat, no som tan bons
diferenciant l'emoció de la raó, i jo estic d’acord amb ell.
"Si quieres dominar a un niño, dale un juguete. Pero si quieres

dominar a un adulto, dale un prejuicio." ~Albert Einstein.
90
9. Graella d’autoavaluació
17/
4
4
25
5
5
5
34/
4
5
5
5
5
91
33/
5
5
25/
15/
14/
163
92

Jlopezt

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Jlopezt

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

PREMIS A TREBALLS DE RECERCA DE LA UdL

per a l’estudiantat de batxillerat i cicles formatius de grau superior

L’Efecte halo: per què la gent jutja un llibre per la seva

Júlia López Tuset

Centre: Padre Damián sscc de Barcelona.

2 Kahneman, D. (2011). Pensar Rápido, Pensar Despacio. http://lelibros.org/

A continuació es planteja un petit exercici. Es definiran dues persones: en Pere i la Maria.

2.1.2. És l’efecte halo quelcom inherent en l’ésser humà?

capaç d’estirar la informació que té de la primera impressió com si fos un xiclet i

Com a quelcom inherent en l’evolució instintiva de l’ésser humà, conseqüentment, puc

2.1.3. Beneficis i conseqüències.

2.1.4. Àmbits en els quals afecta i s’aplica.

Pepito Grillo per Pinotxo, en les nostres decisions.

Tanmateix, en aquests processos de selecció de personal caure en les xarxes de l’efecte és

10 Efecto halo - Wikipedia, la enciclopedia libre. (2021, November 4).

11 Efecte halo - Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure. (2020, December 22).

El següent punt a considerar és el de la publicitat o màrqueting i la comunicació, però com

2.2. Analitzar l’efecte halo en el màrqueting/publicitat i la

2.2.1.1. Brànding i imatge.

2.2.1.2. Com apliquen l’efecte halo en el màrqueting les empreses.

La primera impressió conta, i molt!

La vinculació d’una marca amb la imatge d’un famós.

Fan un bon ús de l’atractiu:

Crear un producte increïble i sense competència:

Posició estratègica en els anuncis:

Un disseny agradable de web:

2.2.2. Presència de l’efecte halo en la comunicació.

Tal com es comunica en el blog de Laura Mora Cuadrado (2013): «L'Associació de

2.2.2.1. Comunicació no verbal.

verbal és la part més primitiva de la comunicació, no obstant això, la realitat és que és la

“1. Significat dels gestos de la cara:

2. Posicions del cap:

3. La mirada també parla:

Þ Parpellejar repetitivament: és una altra forma d'intentar bloquejar la visió de la

5. Posició dels braços:

6. Gestos amb les mans:

7. Posició de les cames:

Finalment, s’analitza la comunicació no verbal en el debat polític de Nixon contra Kennedy

Família americana pendent de la televisió.

Negre elegant, gris afligit.

Mirada intimidant vs. Mirada amigable

Signe bàsic de nerviosisme (de Nixon)

Una foto pel record.

2.2.2.2. Mitjans de comunicació.

2.3. Com evitar-lo

1. Sigues conscient dels judicis que realitzes.

3. No deixis de somriure, el somriure potencia l'efecte halo.

4. No et deixis portar per les primeres impressions.

6. No facis el que no t'agradarien que et fessin.

7. Cuida la teva higiene personal.

8. Cuida el teu llenguatge no verbal.

10. Fes-te preguntes (pensament crític).

La primera dinàmica de totes és la inspirada en l’experiment que va dur a terme Solomon

o Algun aspecte més que creieu important o voleu comentar?

Fitxes de les dinàmiques

3.3. Funcionament i resultat de la sessió

3.4. Conclusions extretes

En efecte, el més probable és que se suposi que la persona de l'esquerra és l'heroi i la

"Si quieres dominar a un niño, dale un juguete. Pero si quieres

RAE. (2020). instinto | Definición | Diccionario de la lengua española | RAE - ASALE.

Jané, A. (2015). Diccionari de sinònims - Albert Jané - Secció Filològica - Institut

5.3. Treballs citats

10 Efecto halo - Wikipedia, la enciclopedia libre. (2021, November 4).