AA - Mòdul 3 Concepte I Funcions de Lorientació Professional

Concepte i
funcions de
l'orientació
professional
Sofía Isus Barado
P08/02079/00336
© FUOC • P08/02079/00336 Concepte i funcions de l'orientació professional
Índex
Introducció............................................................................................ 5
Objectius................................................................................................. 8
1. Origen i evolució............................................................................ 9
1.1. Triangle bàsic: ocupació, formació, orientació ......................... 9
1.2. Precursors .................................................................................. 10
1.3. Naixement de l'orientació professional: factors
determinants ............................................................................. 11
1.4. Inici de l'orientació professional a Espanya ............................. 13
1.5. Etapes de l'orientació professional ............................................ 14
2. Conceptualització........................................................................... 23
2.1. Antinòmies de l'orientació ........................................................ 23
2.2. Definicions d'orientació professional ....................................... 25
2.3. La nostra definició d'orientació professional................................ 26
2.4. Dimensions de l'orientació professional ................................... 29
3. Principis............................................................................................ 31
3.1. Prevenció ................................................................................... 31
3.2. Desenvolupament ..................................................................... 32
3.3. Intervenció social ...................................................................... 33
4. Funcions............................................................................................ 36
4.1. Clàssiques .................................................................................. 36
4.2. Tendències actuals ..................................................................... 37
4.2.1. Anticipadora dels canvis ................................................ 38
4.2.2. Introductora de nous valors .......................................... 40
4.2.3. Potenciadora de la igualtat social .................................. 42
4.2.4. Estimuladora del desenvolupament regional i local ...... 44
4.2.5. Incentivadora de la col·laboració .................................. 45
5. Àrees d'intervenció........................................................................ 48
5.1. Área situacional: ensenyar a ubicar-se ...................................... 48
5.2. Àrea cognitiva: ensenyar a processar la informació .................. 49
5.3. Àrea afectiva: ensenyar a sentir ................................................ 50
5.4. Àrea conativa: ensenyar a estructurar-se .................................. 51
5.5. Àrea acomodativa: ensenyar a prendre decisions ..................... 52
6. Àmbits i destinataris.................................................................... 54
© FUOC • P08/02079/00336 Concepte i funcions de l'orientació professional
Resum...................................................................................................... 57
Activitats................................................................................................ 59
Autoavaluació....................................................................................... 59
Solucionari............................................................................................. 61
Bibliografia............................................................................................ 62
© FUOC • P08/02079/00336 5 Concepte i funcions de l'orientació professional
Introducció
Una vegada analitzat el canvi d'escenari de les qualificacions i les competències

en el mòdul 1, l'orientació professional es converteix en l'eix vertebrador entre
el treball i la formació necessària per a exercir-lo. Aquests trets o factors que
s'han produït durant el segle XX han canviat el sistema economicosocial, la
formació professional i contínua i el contingut i les formes del treball, i han
alterat els valors i la manera d'entendre la vida al segle XXI.
Però la preocupació per l'orientació professional ha estat present en la majoria

de les cultures. Des de fa molt de temps hi ha hagut la inquietud per les tasques
que cada persona ha de fer i pot fer en la societat. Com es triava el mag entre
els membres de la tribu? Per què a Grècia un era esclau i un altre es podia
dedicar a la vida intel·lectual? Es podia triar la professió a l'edat mitjana? Com
es tria ara la professió? En quines condicions?
Arbre des ciencia
El 1295, Ramon Llull, cansat, després d'escriure diverses obres, per a dur a terme la pesada
tasca que s'havia imposat de destruir científicament, valent-se de la paraula escrita, les
falses creences, escriu Arbre de ciència. Inspirat per la contemplació d'un llimoner, decideix
valer-se de la imatge de l'arbre per a compilar tot el seu saber. Quan explica les fulles de
l'arbre humanal, exposa la classificació de 18 oficis i dóna unes pautes per a l'orientació
professional: els pares estan obligats a respectar i potenciar les inclinacions naturals dels
seus fills cap a un ofici, procurant que triïn en funció del "fi major" i no del reconeixement
social.
Gravat de l'Arbre de Sciencia de la versió llatina P, en caràcters gòtics, impresa a Barcelona l'any 1505
(transcripció directa de Llull, 1295): Arbre des Sciencia, realitzada per Galmés (1917). Palma de Mallorca:
Comissió Editora Lulliana.
La societat actual del segle XXI es caracteritza per diverses paradoxes relacio-
nades amb l'entorn professional:
• Hi ha una gamma mai no sospitada d'alternatives professionals, però

també d'oficis i professions que desapareixen.
• La preparació professional és cada vegada més àmplia i extensa, es prolon-

guen els processos formatius, però no acaba en la formació inicial; s'aprèn
al llarg de tota la vida.
• La importància del treball com a eix de la vida quotidiana, la centralitat

del treball, contrasta amb la disponibilitat de temps de lleure, ja sigui per
la reducció de la jornada laboral, el treball a temps parcial, la desocupació
o el temps disponible després de l'edat de jubilació.
• Es disposa de tota la informació sobre professions, qualificacions, itineraris

formatius, però hi continua havent problemes en el procés de presa de
decisions professionals.
Davant aquestes situacions paradoxals, quina funció exerceix l'orientació pro-

fessional? Prepara les persones per a la inserció laboral? Promou nous valors
per adaptar-se als canvis? Orienta per al temps de lleure? Qui són els seus des-
tinataris?
Quan Parsons va iniciar la seva tasca orientadora a començaments de segle, la

situació era més senzilla. N'hi havia prou d'estudiar les característiques de cada
individu, les qualificacions que es necessitaven en cada professió i ajustar tots
dos factors, fins a trobar la més indicada per a cada persona. Habitualment,
exercia la mateixa professió durant tota la seva vida laboral.
En la nostra societat postindustrial, l'orientació professional no solament ha de

promoure el coneixement d'un mateix i de l'entorn laboral per fer la primera
tria professional, sinó que també ha de promoure actituds, preparar per a la
societat canviant, per a les situacions de desocupació, per a les adaptacions
professionals, per als canvis d'ocupació, i fins i tot de professió.
És evident que l'orientació professional està relacionada amb la llibertat

d'elecció, sense aquesta no pot existir. La possibilitat de triar és una condició
necessària, però no suficient, per a garantir processos correctes d'orientació
professional. En aquest mòdul s'analitzen els fonaments que garanteixen
aquest procés.
Lectures�recomanades
Atesa la conjuntura actual de grans i ràpids canvis en el món professional, serà interessant
que, per a completar la formació en aquesta àrea, s'estigui al dia amb la lectura de diaris, es-
pecialment els que dediquen algun suplement setmanal al treball i a la formació professional.
Per conèixer el món professional que ve i des de l'orientació professional preparar-s'hi, és

interessant consultar la documentació de la Comissió Europea sobre aquest tema a la pàgina
web: http://ec.europa.eu/education/index_en.html
Les publicacions de l'Institut Català de Noves Professions www.gencat.net/educacio/icqp/

index.htm i de l'Institut Nacional de Qualificacions també poden ajudar a entendre el pano-
rama a Catalunya i a Espanya. wwwn.mec.es/educa/incual/index.html
Objectius
Els objectius que ha d'assolir l'estudiant amb aquest mòdul didàctic són els
següents:
1. Adquirir independència�i�autonomia com a aprenent i responsabilitzar-se

del propi aprenentatge i del desenvolupament de les seves habilitats com
a orientador/a.
2. Utilitzar les diferents fonts�documentals en orientació professional.
3. Mostrar un domini de les estratègies necessàries per a accedir a la informa-

ció i valorar la necessitat d'actualització�documental.
4. Articular una base�teòrica�personal en funció de la definició i de les di-

mensions de l'orientació professional.
5. Analitzar les tendències del treball, la formació i els canvis estructurals per
a establir les noves�funcions de l'orientació professional en cada nova si-
tuació.
6. Identificar els fonaments�i�principis de la intervenció orientadora.
7. Categoritzar les dimensions de l'orientació professional per a fonamentar

la intervenció orientadora en els àmbits acadèmics i de la transició per a
l'ocupació i al llarg de la vida.
8. Identificar les àrees de l'orientació i els seus continguts.

1. Origen i evolució
1.1. Triangle bàsic: ocupació, formació, orientació
El treball ha existit sempre, però reinventat en cada etapa de la humanitat.

Exercir una professió fins a la Revolució Industrial gairebé sempre estava pre-
vist en funció de les necessitats de supervivència de la comunitat, la tradició
familiar i la classe social. A partir de la Revolució Industrial, es produeix un
canvi important en les professions, tant en les tasques que calia dur a terme i
en la necessitat de formació, com en l'elecció de la feina. L'orientació profes-
sional neix en aquest context.
Figura 1. Triangle bàsic establert sobre l'educació de base
Com s'ha resumit en la figura 2 del mòdul 1, l'orientació professional va néi-

xer immersa en el que anomenem el triangle bàsic formació-orientació-treball,
establert sobre una bona educació de base.
Qualsevol treball requereix una formació més o menys complexa per a desen-
volupar-lo. En l'antiguitat calien menys habilitats per a dur a terme les tasques
que en l'actualitat. La divisió del treball, característica essencial de la Revolució
Industrial introduïda per A. Smith el 1776, però aplicada a gran escala a inicis
del segle XX, va implicar la necessitat de qualificació professional dels obrers.
La societat del coneixement actual requereix cada vegada més formació per a
accedir a un lloc de treball. L'orientació professional està íntimament unida al
procés d'elecció del tipus i grau de formació professional.
L'ocupació –realització d'un treball a canvi d'un salari– requereix fer una tria
entre alternatives en funció de les qualitats, els valors i les possibilitats de
l'individu, preparar-s'hi, ingressar en la professió i progressar-hi. Per a fer
aquest procés es necessita ajuda, tant informativa com formativa; és a dir, es
necessita orientació.
És necessari reprendre aquesta trilogia formació-orientació-ocupació per a po-

der analitzar l'entramat complex que regeix l'orientació professional, tal com
va proposar el Consell de la Unió Europea el 2004.
La prestació d'una orientació permanent d'alta qualitat és un element

clau de les estratègies d'educació, la formació i l'ocupabilitat per a acon-
seguir l'objectiu estratègic que Europa es converteixi en la societat del
coneixement més dinàmica del món el 2010 (Doc 8448/04 EDUC 89
SOC 179).
Una preocupació similar mostra el CEDEFOP a través de nombrosos estudis i

en especial en la conferència sobre "L'orientació professional per al desenvolu-
pament de les forces de treball" (Tessalònica, juny del 2007), on es va afirmar:
"L'orientation est une des priorités majeures de l'agenda politique européen. On observe
un vigoureux élan politique à l'échelon communautaire et national, où l'information,
l'orientation et le conseil sont considérés comme essentiels pour la mise en oeuvre de
stratégies en faveur de l'emploi et de l'apprentissage tout au long de la vie aux niveaux
régional et nacional."
1.2. Precursors
Des de l'antiguitat fins a finals del segle XIX, l'orientació professional només
s'exerceix de manera informal, sense una organització sistematitzada. La con-
cepció de la persona i l'organització social imperant en cada època determina-
ven la professió. L'orientació professional, si així es pogués anomenar, consis-
tia en consells o ajuts per a la tria, quan aquesta era possible. De tota manera,
les formulacions intuïtives efectuades per preclars homes i dones d'enginy i
saviesa van propiciar el naixement i desenvolupament de l'orientació profes-
sional al segle XX. Entre ells, destaquen els que es poden considerar precursors
de l'orientació professional:
• Plató (s. IV aC), en l'obra La República, concebia l'estat jerarquitzat i estruc-

turat en funció de la distribució de les tasques, i proposava l'especialització
en el treball i la selecció professional. Les aptituds congènites són les que
determinen la classe social, la formació professional, els graus de saber i
les habilitats.
Resulta anecdòtic observar les conjectures de Plató davant el creixement desmesurat

d'algunes professions:
"L'excés de metges i de jutges. Quan un estat en necessita molts per posar remei als desor-
dres del cos i de l'ànima, és perquè l'estat és feble. Medicina, doncs, senzilla i només en
casos inevitables. Igualment, respecte a la judicatura: constituïda per jutges ancians i de
bons costums, que resoldran fàcilment les disputes, que seran rares entre ciutadans si
aquests estan ben formats de cos i d'ànima." (República, p. 405 i seg.)
• Ramon Llull (s. XIII), a Arbre des Sciencia, classifica les professions i descriu
breument les tasques que s'han d'executar en cada una, alhora que propo-
sa un ajust entre la naturalesa pròpia i la professió a realitzar. L'home neix
amb un potencial que, a través de l'exercici de la seva llibertat, concretarà
en una professió. A parer seu, el consell i la guia dels pares és imprescindi-
ble per a descobrir la naturalesa pròpia i no desviar-se de la finalitat que
s'ha vingut a complir.
• Juan Huarte de San Juan (s. XVI), metge navarrès, va publicar el 1957 l'obra
Examen de ingenios para las ciencias, considerada pionera en l'orientació
professional. Hi relaciona les habilitats amb el gènere d'arts i ciències, con-
cretant les seves idees principals en:
– Les persones es diferencien per les seves aptituds, que es deuen a causes
naturals.
– A cada persona li correspon un gènere de ciència o art en funció dels

seus trets.
– S'han d'examinar de manera científica els enginys de cada un per a

contribuir al bon funcionament de la societat.
A partir del segle XVII diversos autors manifesten una preocupació per la for-
mació per al lloc de treball, així com per a la tria d'un ofici o professió (Pascal,
Leibnitz, Rousseau, Goethe...).
A Espanya també reflecteixen aquesta preocupació diversos autors, entre els

quals destaquem:
• Fray Martín Sarmiento (1695-1772),

• Baldiri Rexach i Carbó (1703-1781),
• Pedro Rodríguez Campomanes (1723-1802),
• Real Sociedad Bascongada de los Amigos del País
• Manuel José Quintana (1772-1857),
• Jaime Balmes (1810-1848),
• Gumersindo de Azcárate y Menéndez (1840-1917).
• Andrés Manjón (1846-1923) V
1.3. Naixement de l'orientació professional: factors determinants
Fins al s. XX no es pot parlar d'orientació professional com a ciència que,

basant-se en uns principis teòrics, aplica un mètode d'intervenció, amb clara
intencionalitat de desenvolupar les potencialitats de l'individu.
És difícil identificar el moment exacte del naixement de l'orientació professi-

onal. La majoria d'autors el situen el 1908, quan Parsons, essent director de
l'Oficina d'Educació Professional de Boston, va escriure un informe orientador
i l'any següent va publicar l'obra Choosing a Vocation.
F. Parsons
F. Parsons era un enginyer preocupat pels joves, especialment per les eleccions professi-
onals que efectuaven. El 1908 va crear el Vocational Bureau a Boston per ajudar els més
desfavorits a triar una professió. En la seva obra Choosing a Vocation (1909) presenta el
seu model d'orientació, denominat posteriorment de trets i factors. Segons ell, l'orientació
professional ha d'ajudar en tres característiques:
1) Conèixer-se un mateix.
2) Conèixer el món professional.
3) Interrelacionar tots dos aspectes fins a trobar la professió més adequada a cadascú.
Més important que identificar la data exacta de l'origen del moviment

d'orientació és conèixer les necessitats a què s'intentava donar resposta, en
plena expansió de la societat industrial. Entre aquestes, cal destacar:
• La dificultat de triar una professió en una societat sotmesa a grans canvis

socials i econòmics (en cert sentit és semblant a la societat actual). La di-
visió del treball, la diversificació de la mà d'obra, les noves professions que
emergien, creaven un clima d'incertesa i desorientació entre els joves que
s'havien d'incorporar al mercat laboral.
• La creixent importància de la formació professional en una societat indus-

trial que necessitava tècnics cada vegada més especialitzats. En mòduls an-
teriors ja s'ha esmentat l'estreta relació existent entre formació i orientació
professional
• L'interès a corregir les desigualtats socials, fruit de la immigració, les man-

cances de tipus social, la falta de qualificació per als nous llocs de treball i
els desequilibris socials que provocava la situació social de la pròpia famí-
lia. L'orientació professional neix unida a la reivindicació social, amb la
finalitat de compensar les desigualtats.
• L'avenç de la psicometria proporciona instruments objectius i científics

per fer un diagnòstic i mesurar les aptituds de l'individu. Les tècniques
psicomètriques es van convertir en el principal mètode de verificació de
l'observació, i l'orientador exerceix un rol prescriptiu, de tècnic que exami-
na les característiques personals, fa un diagnòstic diferencial i aconsella al
jove la professió que pot exercir. És el mètode de trets i factors de Parsons.
• El naixement de diversos moviments psicològics d'atenció a l'aspecte afec-

tiu (el moviment de la higiene mental, la psicoanàlisi i la psicoteràpia cen-
trada en el client). Les aportacions de cada un d'aquests enfocaments van
fer que la relació personal es convertís en un procediment fonamental de
la intervenció orientadora, i s'ampliés l'horitzó del model d'ajust cap a en-

focaments més globals i comprensius de la persona.
1.4. Inici de l'orientació professional a Espanya
La Constitució de 1869 recollia la necessitat de formar professionalment la

classe obrera i fruit d'aquest esperit va ser la creació d'escoles d'arts i oficis. Tan-
mateix, la incidència d'aquestes escoles va ser relativament escassa en compa-
ració amb centres similars de la majoria d'estats europeus, principalment per
l'escassa industrialització i per la idea força compartida que no era necessari
formar els obrers, ja que es considerava que les tasques mecàniques s'aprenien
al lloc de treball i que només calia formar els tècnics.
La crisi de 1898 va posar en dubte aquesta concepció i a partir d'aquest esde-

veniment es va començar a mirar a l'estranger, per a buscar solució als mals
propis i es va intentar copiar les realitzacions d'altres països. Però la inestabi-
litat política –des de 1902 fins a 1923, 39 presidents de govern i 53 ministres
d'Educació– va impedir el desenvolupament de les accions considerades per-
tinents.
On més es va notar la influència estrangera va ser a Catalunya, la Mancomuni-

tat de la qual va propiciar l'origen del moviment d'orientació i formació pro-
fessional dins les nostres fronteres (M. L. Rodríguez Moreno, 1987), a través
d'institucions com les següents:
• El Museu Social (1908) de la Diputació de Barcelona, interessat a estimular

i fomentar la formació i l'orientació professional entre els joves de la classe
obrera.
• La Borsa de Treball de Barcelona (1911), que va tractar de combatre l'atur

posant en relació oferta i demanda, facilitant la col·locació i recollint dades
per a les estadístiques de treball.
• El Secretariat d'Aprenentatge (1913), que formava part del Museu Social i

tenia la missió d'orientar els joves en l'elecció de la professió.
• La transformació del Museu Social en l'Institut d'Orientació Professional

(1918), que va perdurar fins al 1939, any en què el seu director des de 1927
–Emili Mira i López– va emprendre el camí de l'exili. Precisament ell va ser
l'autor del primer manual d'orientació professional en llengua castellana.
Entre les funcions de l'Institut destacava la d'orientació professional individu-

alitzada i la investigació en aquesta activitat educativa, a partir de dades an-
tropomètriques, psicològiques i mèdiques recollides al centre.
Aquesta institució va adquirir gran importància i fama internacional. Els anu-

aris i les memòries demostren que estaven en contacte permanent amb les
primeres figures mundials en educació i orientació (Montesori, Claparède...) i
que les seves investigacions, especialment les efectuades entre 1931-1936, van
tenir repercussió internacional, i van ser comentades en nombroses publica-
cions d'altres països.
Al País Basc es va produir un apogeu de l'orientació professional impulsat pel

model català i es va crear l'Institut d'Orientació i Selecció Professional (1924)
com a secció del Ministeri de Treball. El 1928 va sorgir al seu si l'Institut de
Psicotècnia de Madrid.
La guerra civil va interrompre les activitats en tots els camps i van desaparèixer
la majoria de les institucions dedicades a l'orientació professional.
A partir dels anys cinquanta es reprèn l'activitat legislativa sobre el tema, però
amb una constant mancada de previsió de mitjans humans i materials que van
impedir la posada en pràctica de qualsevol sistema d'orientació professional.
1.5. Etapes de l'orientació professional
Hi ha diferents classificacions de les etapes del desenvolupament de

l'orientació professional, fet que denota la dificultat de parcel·lar un continuum
en funció de categories més o menys artificials. Per facilitar-ne l'anàlisi pren-
drem la classificació efectuada per M. Álvarez (1995), que distingeix les etapes
següents amb les seves característiques:
a)�Els�començaments�de�l'orientació�professional�(1900-1915)
L'orientació als EUA, des dels inicis el 1908 amb Parsons, va ser un dels països
on més apogeu ha tingut. El 1910 ja va tenir lloc la 1a Conferència Nacional
d'Orientació Professional a Boston, que es va repetir anualment, afavorida per
diverses associacions. El 1915 s'edita la primera revista especialitzada Vocatio-
nal Guidance Bulletin.
A Europa es va iniciar el moviment de l'orientació professional el 1902, amb la

creació de l'Oficina d'Orientació Professional a Alemanya. El 1912 es va obrir a
París el Bureau pour Documenter et Counseller les Adolescents dans leur Choix
d'un Métier. El mateix any es va crear a Bèlgica el primer servei d'orientació
professional, mentre que a Suïssa es fundava una associació per ajudar els joves
a triar una professió.
Els inicis de l'orientació professional, tant als EUA, a Europa com a Catalunya,
estan marcats per un notable caràcter filantròpic, dirigit fonamentalment a
joves desfavorits. La seva funció era ajudar-los en el moment de la transició
escola-treball. L'orientació es feia fora del marc escolar, a través de fundacions

privades o públiques que exercien aquesta funció social. Estava íntimament
unida a la formació professional.
Les característiques essencials d'aquesta etapa es poden resumir en:
• Orientació basada en la pràctica i fruit de les mancances socials.
• S'aplica en el camp extraescolar.
• Dedicada gairebé sempre a joves aturats o que necessiten ajuda per

triar una professió.
• S'utilitza l'enfocament d'ajust al treball i de trets i factors de Parsons.
b)�Període�de�contrastos�i�maduració�de�l'orientació�(1915-1950)
Durant aquest període es van produir nombrosos contrastos en el seu desen-

volupament, tant a Europa com als EUA.
A Europa, el 1917, Claparède va crear el Gabinet d'Orientació Professional,

i el 1922 va publicar una obra La orientación profesional: sus problemas y sus
métodos. Es va iniciar així l'enfocament de selecció de personal, promogut
pels avenços psicomètrics, especialment a Europa (Binet, Stern), i per les cir-
cumstàncies de les guerres (necessitat de reclutar joves per a l'exèrcit). Segons
aquesta concepció, l'orientació es limitava a ajustar l'individu a l'ocupació, po-
sant l'èmfasi en el diagnòstic d'aptituds i la informació general. És el mètode
de trets i factors, instaurat per Parsons.
A Amèrica el desenvolupament de l'orientació professional va prendre sovint

un enfocament educatiu, i es va integrar a l'escola. Es va iniciar amb Kelley
(1914) i Proctor (1925), però va prendre importància amb Brewer (1932), sota
el seu postulat d'Education as Guidance. Es tractava de preparar l'alumne per
a la vida activa i per a això es considerava millor fer-ho des del currículum.
L'orientació professional quedava a les mans dels educadors, i se n'apartaven
els tècnics que no eren docents.
En realitat, sota aquest enfocament l'orientació professional va quedar rele-

gada a actes puntuals en els moments de prendre decisions en els estudis, i
va perdre la connexió amb el món del treball i amb la formació professional;
es va produir, doncs, una ruptura amb les institucions encarregades d'aquest
vessant educatiu. El triangle bàsic, exposat a l'inici d'aquest mòdul, quedava
truncat per aquestes divisions internes i la força de les associacions que anaven
prenent actituds en cada cas.
Però l'orientació professional encara va prendre un altre vessant a partir dels

anys trenta, amb l'inici del counseling. Aquest va ampliar el seu camp d'acció
en incorporar l'ajuda individualitzada a les clàssiques funcions d'adequació
i selecció professional. L'assistència psicològica que necessitaven els soldats
que retornaven del front en acabar la II Guerra Mundial, així com els primers
qüestionaments del moviment psicomètric, van fer que l'enfocament terapèu-
tic prengués cert apogeu en l'orientació professional, especialment a partir de
1942 amb la publicació de l'obra de Rogers Counseling and Psychoterapy.
Counseling
Karl Rogers va iniciar els seus estudis a la dècada dels cinquanta, per comprendre què
succeïa en les orientadores entrevistes i psicoterapèutiques. Amb les seves conclusions
pren apogeu el counseling, la intervenció directa individual sobre els orientadors.
En l'enfocament humanístic de Rogers, la persona que posseeix un autoconcepte congru-
ent amb les seves experiències és capaç de prendre decisions responsables i adaptar-se a
noves situacions problemàtiques. L'orientació està encaminada al canvi del jo, a reesta-
blir el contacte amb un mateix a través de l'entrevista no directiva. El rol de l'orientador/a
consisteix a escoltar amb empatia l'orientat, que per si mateix trobarà les solucions.
Segons Rodríguez Espinar (1985, p. 39), el concepte de counseling apareix per

primera vegada a l'obra de Proctor, Benefield i Wrenn, Workbook in Vocations.
Es va considerar com un procés psicològic encaminat a ajudar el subjecte en
la comprensió adequada de la informació educativa i vocacional, relacionada
amb les seves pròpies qualitats, interessos i expectatives. El centre del procés
orientador va passar de la professió a l'individu, i d'aquí la importància de
tenir en compte les necessitats de la persona que sol·licita ajuda. El counseling
era considerat una tècnica d'orientació i els seus plantejaments van néixer
de la pràctica educativa i orientadora, malgrat que la majoria dels promotors
posteriors fossin psiquiatres o terapeutes.
A tall de síntesi, podem destacar com a característiques essencials en

aquesta etapa:
• Conviuen diverses concepcions de l'orientació professional.
• Enfocament de selecció de personal, sustentat pel moviment psi-

comètric i la informació professional. Funció d'ajust.
• Concepció d'ajuda individualitzada incorporant les aportacions del

counseling i anteposant els aspectes personals i psicològics als d'ajust
a la professió. Enfocament no directiu.
• L'orientació professional com a procés educatiu, en un doble ves-

sant: ampliació de l'ajust, incloent-hi l'opció d'estudis i considerant
l'orientació sinònima d'educació.
c)�Expansió�de�l'orientació�i�intents�de�professionalització�(1950-1970)
En aquesta etapa es continua desenvolupant l'enfocament no directiu, però

amplia la seva funció d'ajuda a elecció amb el desenvolupament elements de
reflexió per a l'acte orientació. Tanmateix, la característica essencial d'aquests
anys va ser el pas de l'orientació professional com un fet puntual i estàtic a un
procés de desenvolupament de conductes professionals al llarg de tota la vida
de la persona. El terme vocational (professió) es va substituir per career (carrera
), entesa com la seqüència de rols personals i professionals que exerceix una
persona durant tota la seva vida. Les aportacions de la psicologia evolutiva van
propiciar l'avenç d'aquest enfocament.
El model sociofenomenològic de Super, fruit d'aquesta nova concepció, va in-

tentar reconciliar els dos enfocaments contraposats (de trets i factors i no di-
rectiu), que imperaven fins aleshores.
L'orientació professional va reafirmar les seves bases científiques a través

d'investigacions de tipus longitudinal, fruit de l'enfocament evolutiu i del nou
concepte de maduresa vocacional (Super, Ginzberg, Crites...).
Als anys seixanta, l'orientació professional va gaudir d'una època daurada, es-
pecialment als EUA. Per assolir el somni americà de llibertat i felicitat, i per
assegurar la seva hegemonia en la carrera espacial, es va apostar econòmica-
ment i socialment per l'educació i l'orientació com a recursos essencials.
D'una banda, el desig de llibertat i la cerca d'un mateix, característiques de la

joventut de l'època, van estimular el desenvolupament de l'orientació perso-
nal, sota l'enfocament no directiu.
De l'altra, juntament amb la consolidació de l'enfocament de les teories del

desenvolupament de Super, es van incorporar noves teories. Entre aquestes
teories destaquem l'enfocament psicodinàmic de Roe i Siegelman; el psicoa-
nalític de Bordin, Nachman i Segal; els models de presa de decisions de Ge-
llat, Tiedeman-O'Hara i Katz; el model sociopsicològic de Blau, i el tipològic
de Holland.
La necessitat de contrastar els models i les confrontacions entre si va pro-

vocar un augment considerable de la investigació. El 1951 es va crear
l'Association Internationale d'Orientation Scolaire et Professionelle (AIOSP),
amb la col·laboració de la Unesco.
Com a conseqüència d'aquesta expansió accelerada va augmentar el nombre

de serveis d'orientació professional, tant educatius com socials. El col·lectiu de
professionals dedicats a la intervenció orientadora necessitava més formació.
En resum, aquesta etapa es caracteritza fonamentalment per:
• Creixement ràpid de l'orientació professional.
• Pas de l'orientació en un moment puntual (l'elecció de professió) a

la concepció de desenvolupament de conductes vocacionals al llarg
de la vida.
• Integració de l'enfocament de trets i factors amb el no directiu, cre-

ant el model sociofenomenològic de Super.
• Proliferació d'enfocaments de l'orientació professional (tipològic de

Holland, psicodinàmic de Roe, sociopsicològic de Blau...).
• Aportacions de l'enfocament de presa de decisions amb els seus dos

components: actitudinal i cognitiu.
• Als EUA, substitució del terme vocational (professional) per career

(carrera ), entesa com els rols que una persona exerceix al llarg de
tota la vida.
• Institucionalització de l'orientació professional en el marc escolar.
d)�La�professionalització�de�l'orientació�(1970-2000)
La proliferació de nous enfocaments i l'expansió de l'orientació professional en

l'etapa anterior es converteix en una reflexió més reposada i en cristal·lització.
Es consoliden els enfocaments anteriors i alhora apareixen altres moviments.
Els més significatius són el de l'avaluació psicològica i el d'educació per a la
carrera, tots dos en l'àmbit escolar i en el desenvolupament de recursos hu-
mans en les organitzacions.
L'avaluació psicològica o orientació per al desenvolupament personal posa

l'accent en els aspectes afectius i cognitius de la persona i de la seva interacció
amb l'entorn. L'orientador intervé des del seu rol d'educador en un centre.
Entre els seus promotors es poden destacar Ivey i Aschuler (1973) i Hayes i
Aubrey (1988).
L'educació per a la carrera va néixer en l'àmbit anglosaxó. Aquest enfocament

global de l'educació, que considera el treball com un aspecte essencial buscant
l'acostament del món escolar al laboral, propugna un enfocament d'orientació
integrada al currículum educatiu. L'expansió d'aquesta nova concepció edu-
cativa, que ha transcendit fins i tot en el canvi de nom d'algunes institucions
orientadores, ha donat lloc a alguns models d'orientació professional incardi-
nats en el marc educatiu. El model d'activació del desenvolupament vocacio-

nal i personal (ADVP), proposat per Pelletier, Noiseaux i Bujold el 1974, és un
reflex fidel d'aquest enfocament.
El desenvolupament dels recursos humans com un aspecte essencial d'una or-

ganització ha procurat el desenvolupament de plans d'orientació professio-
nal a les empreses. No n'hi ha prou amb la selecció de personal i la formació
d'aquest personal per a adaptar-se al nou mercat laboral. Gestionar els recursos
humans implica intervenir en orientació, a través de diversos enfocaments.
Tant en l'àmbit acadèmic com en el laboral, les tendències coincideixen a pri-

oritzar la prevenció i el desenvolupament, s'ocupen del desenvolupament in-
tegral de la persona, impliquen la mateixa persona en el seu procés, fins a as-
solir l'autoorientació.
A tall de resum d'aquesta etapa, destaquem el següent:
• L'aparició del model d'orientació per a la carrera en l'àmbit anglo-

saxó, amb el model d'activació del desenvolupament vocacional i
personal (ADVP) en l'àmbit francòfon.
• El desenvolupament de moviment d'avaluació psicològica.
• L'auge de l'orientació en les organitzacions a través de diversos en-

focaments.
• El reconeixement social de l'orientació professional i professionalit-

zació dels orientadors/res.
• S'incideix més en la prevenció, actuant per programes, que en la

intervenció terapèutica, superant el clàssic enfocament per serveis.
• Es promou l'autoorientació, que la persona sàpiga conèixer-se a ella

mateixa, transcendeixi l'ocupació per crear models de vida i sàpiga
adaptar-se als canvis.
e)�L'orientació�professional�en�l'actualitat
Els últims anys del segle XX i a l'inici del XXI, l'orientació professional es
difon en tots els camps, i es produeix una situació que en certa manera es
podria comparar amb la que va propiciar l'inici d'aquesta ciència fa un segle.
El seu desenvolupament gira entorn de dos grans eixos: les competències i la
tecnologia.
D'una banda, el mercat laboral experimenta profundes transformacions i els

requeriments professionals evolucionen des de les capacitats fins a les qualifi-
cacions per acabar en les competències. S'estableixen els sistemes nacionals de
qualificacions i se sistematitzen els procediments per a orientar (MTAS, 2003).
Paral·lelament, és necessari establir sistemes que permetin avaluar les

competències de les persones que es formen al llarg de tota la vida, fent
nombroses transicions. Neixen processos d'orientació sobre la base d'aquestes
competències professionals i el seu diagnòstic. Tant en els mòduls 1 i 2, com
en el 7, s'aprofundeix en aquest enfocament actual per competències.
D'altra banda, l'apogeu de la transformació tecnològica permet que la infor-

mació professional estigui a l'abast de tothom i que els tests i les escales siguin
fàcils d'autoaplicar. La informació està a l'abast de tothom, però queden algu-
nes preguntes a l'aire:
• És sensat que per a orientar i ajudar a prendre decisions, que és una tasca
molt personal, s'utilitzin ordinadors?
• Quins avantatges tenen els sistemes tecnològics sobre l'orientació tradici-
onal?
• Cal canviar el paradigma d'orientació o usar el mateix però amb el suport
de les tecnologies?
Alguns autors ja han fet estudis sobre el tema i en general coincideixen en el

següent:
• En tots els àmbits, també en orientació, les tecnologies permeten arribar

millor i a més persones.
• Usem un percentatge molt baix del potencial de les tecnologies aplicades

a l'orientació.
• No es pot confondre orientació amb informació. Per a orientar cal establir

processos més complexos.
• El ràpid avenç de les tecnologies obliga a una investigació insistent a trobar

usos aplicables a l'orientació. Les simulacions i mons virtuals obren enor-
mes possibilitats a un canvi de paradigma en els processos d'orientació.
De moment coexisteixen dos grans enfocaments respecte a les TIC aplicades

a l'orientació professional: d'una banda, els que consideren que les TIC són
una eina que es pot utilitzar amb independència del model d'orientació que
s'apliqui i, de l'altra, els que consideren que és un paradigma emergent que
obliga a dissenyar models apropiats que permetin extreure el màxim profit
dels avenços tecnològics (Pantoja, 2004; Pantoja i Campoy, 2001).
Arran la combinació d'aquests dos eixos, és probable que en un termini molt

breu l'orientació professional es transformi tant en el seu contingut com en
la seva forma.
A tall de resum:
• Es desenvolupen nous sistemes recolzant-se en els avenços en les

tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i les seves apli-
cacions a l'orientació professional.
• Foment dels processos d'autoorientació a causa del fàcil accés a la

informació i a l'adaptació individualitzada que permeten els siste-
mes en xarxa.
• Convivència de models múltiples simples o integrats, amb suport de

tecnologia o dissenyats sobre la base de plataformes tecnològiques.
• Desenvolupament de noves eines per a l'anàlisi de competències

(portafoli, balanç de competències...).
Lectures recomanades
Per ampliar l'enfocament tecnològic de l'orientació professional des del vessant teòric,
podeu llegir:
F. Martínez Sánchez (2006). Sistemas telemáticos de Orientación, asesoramiento y Recursos

para el alumnado en Educación superior. Análisis y propuesta de futuro. Informe final. Univer-
sidad de Murcia. Disponible a:
http://www.uib.es/depart/gte/edutec/informes/INFORME_FINAL.pdf
(Data de consulta: 4 de març de 2008)
M. L. Rodríguez Moreno (2006). E-learning y e-guidance: La orientación profesional a dis-

tancia. Teoría, estrategias y recursos , 2003. Disponible a:
http://asesoramientoprofesional.org/textos/
LA%20ORIENTACION%20PROFESIONAL%20%20DISTANCIA.pdf
(Data de consulta: 21 de setembre de 2007)
J. Sanz (2005). Nuevas tecnologías aplicadas al asesoramiento vocacional. Diseño de software

y servicios telemáticos de apoyo. Tesi doctoral en xarxa, TDX. Castelló: Universitat Jaume
I. Disponible a:
http://www.tesisenxarxa.net/TESIS_UJI/AVAILABLE/TDX-0129107-131542//sanz.pdf
(Data de consulta: 1 de març de 2008)
Portals d'orientació professional
• EDU365. Web d'orientació acadèmica i professional. Departament d'Educació de la

Generalitat de Catalunya. Disponible a:
http://www.edu365.com:8802 (Data de consulta: 1 de març de 2008)
• PORTA 22. Barcelona Activa. Ajuntament de Barcelona. Disponible a:

http://www.porta22.com/porta22/cat (Data de consulta: 12 de febrer de 2008)
• PORTAL ORIENTA. Informació i orientació professional. Ministeri d'Educació i Cièn-

cia. Disponible a: http://orienta.mecd.es/orienta/piop/jsp/index.jsp
(Data de consulta: 21 de febrer de 2008)
• SIL. Servei d'Intermediació Laboral. IMT Lleida. Disponible a:

www.silimt.org (Data de consulta: 8 de setembre de 2007)

2. Conceptualització
2.1. Antinòmies de l'orientació
Per a definir un concepte, primer cal delimitar el que no és. Des de les antinò-
mies analitzarem què no�és l'orientació professional per arribar a la seva de-
finició.
• No�és:
"Encaminamiento cierto..., dirección..., imposición de puntos de vista..., tomar decisio-

nes por otro..., llevar las cargas de la vida de los demás..., proporcionar noticias definiti-
vas..., acto científico que transforme los datos en conclusiones de valor general."
Fernández Huerta (1959, p. 12)
Tal com afirma Fernández Huerta, l'orientació no consisteix a prendre decisi-

ons sobre la vida de l'orientat, cosa que provoca el desenvolupament d'actituds
de dependència i de poca implicació de la persona en el seu projecte de vida.
Al contrari, orientar és fer d'intermediari perquè l'orientat es conegui més a
ell mateix i conegui el seu entorn, de manera que desenvolupi l'autonomia
personal i la capacitat de prendre decisions.
• No�és�només�informació, ja que aquesta és vàlida si va acompanyada de

la valoració de les necessitats i possibilitats personals.
"La orientación vocacional se puede definir en alguno o en todos estos términos:
a) Programa sistemático de información y experiencias educativas y laborales coordina-

das con la labor del orientador, planificadas para auxiliar el desarrollo vocacional de
una persona.
b) Parte principal de la educación vocacional que integra familia, comunidad y escuela

para auxiliar en el aprendizaje de la autodirección.
c) Conjunto de procesos, técnicas y servicios múltiples, planificados para ayudar a una

persona a conocerse a sí misma, a actuar en consecuencia, a conocer las oportuni-
dades del mundo laboral, educativo y del ocio, y a desarrollar destrezas para tomar
decisiones cara a organizarse la propia vida profesional." (Rodríguez Moreno, 1991,
p. 206)
L'orientació necessita una gran quantitat d'informació. És un dels pilars bàsics

en tot procés orientador, però no solament és això, tal com exposa Rodríguez
Moreno en la seva definició.
"Orientar no es sólo ofrecer a las personas gran cantidad de datos informati-

vos, sino propiciar situaciones de aprendizaje, a través de las cuales puedan
obtener experiencia de la propia subjetividad, de los valores e intereses que le
empujan y de los objetivos que pretende alcanzar. Es intentar que investigue
el sentido profundo que determina sus decisiones y acciones. Es promover que

la persona se interrogue sobre su futuro, buscando un equilibrio armonioso
entre las necesidades y las posibilidades."
• No�és�domesticació (en el sentit d'utilització de la persona), ni instrument

de control social tendent a ajustar la persona al medi, sinó que ha de ga-
rantir l'autorealització a través de la transformació de la pròpia persona i
del seu entorn.
Transformar i domesticar s'utilitzen aquí en el sentit que explica U. Kann:
"Para mí transformación significa liberar al individuo de las opciones profesionales tra-

dicionales, no sólo en lo que respecta al sexo, sino también a la clase social, a la raza,
etc. La domesticación representa el reverso de la medalla. En este caso hacer creer a los
estudiantes que la mejor opción es conformarse, o por lo menos se trata de alentarles a
apartarse de la tradición. Por ejemplo, no se pretende que las muchachas aspiren a un
empleo de tiempo completo, sino más bien a una actividad que puedan dejar fácilmente
para casarse, tener hijos y dedicarse a otras tareas familiares."
Kann (1988, p. 510)
Exercir com a orientador professional és disposar d'un poder d'influència no-

table sobre les persones. Aquesta possibilitat d'ascendència sobre els orientats
es pot enfocar des de diferents punts de vista. Es poden impulsar canvis socials
o orientar cap al control social, es pot intentar que la persona exerceixi la seva
llibertat o que "aprengui" a alienar-se, es pot encoratjar cap a un esperit crític
constructiu o cap a una actitud resignada conformista... En poques paraules,
es pot promoure l'autorealització o la domesticació. Quant a la presa de deci-
sions, l'orientació es pot utilitzar per a perpetuar desigualtats socials o per a
contribuir a la igualtat d'oportunitats.
Figura 2. Tren laminador de Super. Model psicosocial de la carrera (Super, 1991, p.16)
• No� està� limitada� a� unes� quantes� accions� informatives� o� de� presa� de

decisions, sinó que ha d'incloure tots els aspectes de la persona des d'un
enfocament holístic que assumeix la constel·lació total de factors psicolò-

gics, sociològics, educatius, físics, econòmics i fortuïts que es combinen
per a donar forma a la carrera de cada individu, tal com es mostra en la
figura del model psicosocial de la carrera de Super.
• No�es�dóna�en�un�moment�puntual�en finalitzar els estudis o en triar la

professió, sinó que és un procés intencional, sistemàtic i continu que per-
met desenvolupar la capacitat d'autodeterminació. Des que Super va pu-
blicar les seves primeres investigacions el 1951, l'orientació ja no es con-
sidera un fet puntual, sinó un procés que guia les diverses opcions en la
carrera de l'individu.
"La orientación es el proceso mediante el cual se ayuda a una persona a desarrollar y

aceptar una imagen completa y adecuada de sí mismo y de su papel en el mundo laboral, a
poner a prueba este concepto frente a la realidad cotidiana y a convertirlo en una realidad
para su satisfacción personal y para beneficio de la sociedad."
Super (1951, p. 92)
• No solament pretén assessorar la persona, sinó que, sobretot, ha

d'ensenyar a autoorientar-se, capacitar-la perquè sàpiga formular i dur a
terme el seu projecte personal de vida. Le Gat (1965, p. 19) resumeix aques-
ta idea en una frase: "Entre orientar a una persona y enseñarle a orientar-
se hay la distancia que separa el dirigismo tecnocrático y el humanismo
científico".
En la definició de Rodríguez Diéguez (1989) trobem reflectida aquesta idea de

projecte de vida a través de la realització personal i social:
"La orientación es el proceso de ayuda a los individuos encaminado a dotarles de recursos

que les permitan un conocimiento de sí mismo, de las oportunidades laborales a su al-
cance y, en consecuencia, una toma de decisiones consciente dirigida hacia su realización
personal y social, mediante el desempeño de una profesión."
Rodríguez Diéguez (1989, p. 45)
2.2. Definicions d'orientació professional
En l'anàlisi de les definicions de l'orientació professional podem distingir di-

versos grups en funció de les paraules clau que s'inclouen:
• Elecció� professional. Hi ha un nombrós grup de definicions que posa

l'accent en l'elecció professional durant el procés de formació reglada. En-
cara que és una de les funcions essencials, és necessari ampliar aquesta vi-
sió limitada de l'orientació professional. L'elecció vocacional és un aspecte
molt important en la vida professional, però en l'actualitat no és únic (es
canvia d'ocupació, però també de professió), ni es pot obviar l'adaptació
necessària als llocs de treball. No n'hi ha prou de triar, caldrà integrar-se
al mercat laboral i progressar en la professió.
• Autocomprensió. Aquestes definicions posen l'accent en la persona, en el

coneixement d'un mateix, com a aspecte essencial en la vida professional,
sigui per a triar la professió o per a realitzar-s'hi.
• Dirigir� la� trajectòria� vital. Un tercer grup, bastant nombrós, considera

com a objectiu la capacitat d'autodirecció. Es té en compte la vida profes-
sional completa, no solament l'elecció.
• Integració�en�la�vida�adulta. Se centren en els processos d'integració so-

cial, amb el perill que limiti l'orientació professional als joves en transició.
• Trobar�feina. En aquestes definicions es restringeix la transició de l'escola

a la vida laboral, posant l'accent en la cerca de feina i en la integració a la
societat a través de la professió.
• Formació�professional. En aquest petit grup de definicions, l'orientació

queda íntimament relacionada als processos de preparació i a l'elecció de
l'itinerari formatiu.
• Treball. Unes quantes definicions fan referència al món del treball, ja sigui
per a buscar l'adaptació i l'ajust o per a autorealitzar-se a través de l'exercici
de la professió.
2.3. La nostra definició d'orientació professional
Analitzades aquestes definicions, considerem que la intervenció orientadora

en el procés educatiu (elecció professional inicial) serà essencial per a les per-
sones, però no l'únic àmbit on s'ha de fer la mediació.
El context socioambiental de principis de segle, quan va néixer aquesta deno-

minació, era molt diferent del panorama actual. L'elecció vocacional ubicava
la persona en un camp ocupacional fix, on hi havia poques probabilitats que
hagués de canviar de col·locació, si no era per millorar el seu lloc laboral en
la mateixa professió. En l'actualitat, el context laboral ha variat, ja que exer-
cir una ocupació no és garantia que pugui exercir-la tota la vida laboral, ja
sigui per extinció d'aquesta o per la necessitat d'aprendre noves habilitats per
a desenvolupar-la.
L'elecció vocacional ja no s'efectua una vegada a la vida, sinó probablement

diverses vegades. Ja no queda circumscrita a l'adolescència, moment en què la
majoria de persones estan ubicades en l'àmbit escolar.
L'actual orientador/a professional ha d'oferir la seva mediació, tant en el tram

educatiu que compon l'educació professional de base i la formació professi-
onal inicial, com en els diversos moments en què la persona ha de canviar
d'ocupació, de professió, o ha d'actualitzar la seva formació per poder exercir-
la adequadament.
Per tant, entenem que:
• L'orientació professional ha d'incloure l'àmbit del treball al llarg de tota

la vida.
• El procés de mediació que facilita l'orientador s'ha d'iniciar amb

l'autoavaluació de les qualitats i el potencial de cada persona.
Des d'aquests pressupòsits bàsics considerem que:
L'orientació professional és un procés de mediació continu, sistemàtic

i intencional.
• Tendent a desenvolupar la capacitat d'autodeterminació de les per-

sones,
• Perquè sobre la base de criteris contrastats siguin capaces:

– d'identificar
– de triar, i/o
– de reconduir
les alternatives de treball que ofereix el seu entorn o creades per ell
• Fins a assumir les que més s'ajusten al seu potencial i a la seva tra-
jectòria vital i assolir l'autorealització.
El concepte que es pot utilitzar en lloc d'ajuda o assistència és el de mediació,

en el sentit de posar en contacte una part amb una altra, d'intervenir en una
situació. Ho escenifiquem en una figura composta per dos triangles:
Figura 3. Orientació professional
El primer triangle simbolitza la persona.
El projecte de vida, que es construeix a partir de les necessitats de cada indivi-

du, es pot situar a diferents altures del triangle, en funció de la maduresa de la
persona per a assumir tots els aspectes de la base del triangle. Una idea de la
progressió cap al punt superior podria ser la proposada per Maslow en el seu
triangle de necessitats, que culmina en l'autorealització.
El triangle inferior simbolitza el procés d'orientació i està compost pels deter-

minants personals i socials, els quals tenen un doble paper: poden constituir
limitacions en el desenvolupament del projecte personal, però alhora són la
base en què es fonamenta tota acció cap a l'autorealització.
El tercer vèrtex del triangle inferior està determinat per la presa de decisions,
procés que és el punt de partida de tota acció orientadora. Sense presa de de-
cisions és impossible orientar, sense alternatives no existeix l'opció. Com més
a prop són els vèrtexs compostos pels determinants personals i situacionals al
vèrtex de la presa de decisions, més baix serà el centre de gravetat de la figura
i, per tant, tindrà més possibilitat de recuperar l'equilibri quan es balancegi.
Quan la presa de decisions es realitza des del coneixement profund dels deter-
minants, la possibilitat d'equivocar-se queda minimitzada.
Però, a més de ser integral ha de ser integradora, en el sentit de capacitar per

a la valoració dels determinants personals i els socials que li permetin triar
alternatives i prendre decisions adequades.
La unió dels dos triangles simbolitza el procés global de l'orientació.
Un bon coneixement dels determinants personals i socials permet prendre de-

cisions equilibrades i avançar en la cerca de l'equilibri superior. Aquestes deci-
sions es prenen no solament sobre la base dels determinants esmentats, sinó
que el projecte de vida, compost per les seves necessitats, interessos i valors,
és l'eix vertebrador del procés, fins a assolir l'autorealització. És la tendència
a un equilibri superior.
Les necessitats vitals de cada persona, en estret contacte amb els determinants
personals i socials, són les que constitueixen la base d'aquest segon triangle de
l'orientació. Com més àmplia és la base, més equilibri tindrà la figura. Com
més coneixement dels propis determinants personals i situacionals, més pos-
sibilitats d'autorealització.
L'orientació acostuma a anar acompanyada d'alguns adjectius: educativa, voca-

cional, professional, ocupacional...
La professió és l'epítet que complementa la definició anterior d'orientació. En-

cara que donem per fet que l'orientació es produeix durant tota la vida i en
totes les facetes de la persona, aquí es posa l'èmfasi en el fet professional.
L'orientació professional no es pot entendre en el sentit restringit, és a dir,

l'elecció de professió i el pas de l'escola al món laboral, sinó que s'ha de con-
templar en el sentit més ampli i llavors els seus continguts comprendrien els
referents a tot tipus de competències requerides en la nova configuració de les
professions: tècniques (saber), metodològiques (saber fer), participatives (saber
estar) i personals (saber ser). El saber i saber fer compondrien els aspectes for-
matius, el saber estar i el saber ser crearien el desenvolupament personal. En
aquesta concepció holística s'incideix en els valors del treball, l'autorealització
a través d'aquest.
2.4. Dimensions de l'orientació professional
Si bé les principals funcions ja queden perfectament delimitades en la defini-

ció anterior, cal sistematitzar-ne les diverses dimensions per a poder aprofun-
dir-hi.
Quan Morill, Oeting i Hurst (1974) van intentar sistematitzar-les, van proposar
un model tridimensional en què situaven tres eixos: els destinataris, la finalitat
i el mètode. Quan Drapela (1983) intenta novament classificar les dimensions
de l'orientació professional, proposa un altre model tridimensional en el qual
inclou els destinataris, els temes i les estratègies d'intervenció.
En tots dos casos se n'analitzen només algunes dimensions, i d'altres que-

den relegades. Encara que és difícil abordar-les totes, per sistematitzar l'estudi
de l'orientació professional proposem sis dimensions que desenvoluparem en
aquest mòdul i en algun dels següents. Cada dimensió compon una cara d'un
cub, que per poder exposar gràficament es configura en sis quadrats amb les
parts següents:
1) Àmbits de l'orientació professional

2) Principis
3) Funcions
4) Àrees
5) Fases
6) Destinataris
Figura 4. Dimensions de l'orientació professional

3. Principis
Tradicionalment, s'han considerat tres principis de l'orientació: el de preven-

ció, el de desenvolupament i el d'intervenció.
3.1. Prevenció
Aquest principi prové del camp de la salut mental, en concret de la teoria de

les crisis. El principi de prevenció consisteix a detectar la tendència a provocar
crisis i a intervenir abans que aparegui el problema.
En orientació professional el principi de prevenció promou la intervenció ori-

entadora de manera intencional abans que es manifestin les necessitats, po-
sant l'èmfasi en el grup o comunitat i dotant les persones de les competències
bàsiques per a resoldre una situació abans que aquesta aparegui.
Les crisis en orientació professional es donen especialment en les situacions

de transició d'uns estudis a uns altres (presa de decisions vocacionals per la via
acadèmica o professional), transició de l'entorn escolar al món laboral (cerca i
inserció en l'ocupació) i en la transició d'una ocupació a l'altra (decisions en-
torn de l'adaptació, reconversió i desenvolupament de competències professi-
onals).
L'orientació professional des del principi de la prevenció té les característiques

següents:
• És proactiva (es produeix abans que aparegui el problema).
• És intencional i es fonamenta en els coneixements científics sobre orien-

tació professional (enfocament evolutiu i cognitiu).
• Restringeix el risc de problemes d'orientació en els membres del grup en

què s'intervé.
• Modifica, sempre que es pugui, el context socioambiental creador de situ-

acions conflictives.
• Dota les persones d'habilitats i competències necessàries per enfrontar-se

amb èxit a les situacions d'orientació professional.
• Es basa a processar informació dels determinants personals (personalitat,

actituds, interessos...) i els determinants socials (possibilitats de formació
professional, oferta laboral...).
Model d'orientació per a la carrera
El model d'orientació per a la carrera és eminentment de prevenció.
Els seus objectius, segons Rodríguez Diéguez i Pereira (1995), són:
a) Coneixement dels propis interessos, valors, capacitats, actituds, etc. que permeti un
desenvolupament de l'autoconcepte realista i positiu.
b) Exploració per al coneixement de les possibilitats que ofereix l'entorn.
c) Adquisició de competències per a prendre decisions que permetin no solament fer

eleccions immediates, sinó també assumir l'evolució de la societat actual i adaptar-
s'hi.
d) Preparació per al treball, principalment a través del desenvolupament de competèn-

cies, hàbits i valors laborals, de manera que el treball arribi a ser possible, significatiu
i satisfactori per a l'individu.
e) Donar sentit i significació als processos d'ensenyament i aprenentatge a través de la

vinculació entre el currículum escolar i el treball, fet que permetrà a l'alumne una
motivació més elevada i un desenvolupament més adequat de la seva carrera.
Per a més informació es pot consultar el llibre d'M. L. Rodríguez (coord.). (1995). Edu-
cación para la carrera y diseño curricular . Barcelona: Publicacions de la Universitat de Bar-
celona.
3.2. Desenvolupament
El principi de desenvolupament es fonamenta a considerar la persona en cons-

tant procés de formació personal i professional. Els canvis qualitatius que es
produeixen en un mateix o en l'entorn permeten integrar noves experiències
i adequar constantment el projecte vital de cadascú.
Des del principi de desenvolupament, es considera l'orientació professional

amb la finalitat d'estimular el progrés de la persona d'un estadi a l'altre. Les
etapes evolutives estan definides segons l'enfocament orientador (maduratiu
i constructivista).
Des de les teories del desenvolupament maduratiu es considera l'existència

d'unes etapes en l'orientació professional associades al desenvolupament bi-
ològic i al procés temporal, de manera que el model de comportament en
l'àmbit professional es modifica amb independència de l'experiència personal
individual. L'orientació professional ha d'identificar l'etapa en què es troba la
persona i preveure la realització d'activitats que afavoreixin la maduresa per
enfrontar-se a l'etapa immediata superior.
En l'enfocament constructivista es considera el procés de desenvolupament

com una interacció constant amb el mitjà. Els processos evolutius –estadis–
es produeixen en funció del desenvolupament del pensament cognitiu amb
relació al context, i es necessita una motivació constant per al seu progrés.
L'actuació de l'orientador s'ha de donar a través de la millora en el proces-
sament de la informació dels aspectes que afavoreixen o frenen l'assoliment
d'objectius personals.
En tot procés orientador se succeeixen unes fases o etapes que sovint estan
relacionades amb el desenvolupament psicològic i els processos cognitius que
efectua la persona. Diversos autors, com Ginzberg (1972), Super (1977), Pelle-
tier i Bujold (1984), han sistematitzat aquestes etapes evolutives.
En funció d'aquest principi de desenvolupament, l'orientació professional es

caracteritza pel següent:
• Assumir el procés de desenvolupament al llarg de tota la vida, estructurat

en etapes o estadis maduratius.
• Considerar les etapes en funció del desenvolupament biològic, sense in-

tervenir l'experiència del subjecte (enfocament evolutiu).
• Tenir em compte les etapes en funció de la capacitat de processar la infor-

mació i del desenvolupament del pensament (enfocament constructivis-
ta).
• Estimular el pas d'un estadi a un altre, a través de la consolidació de les

habilitats pròpies de cada etapa, per a enfrontar-se millor a la següent.
• Reforçar el principi de prevenció amb accions similars a les promogudes

per aquest.
• Potenciar els recursos interns de les persones per a poder afrontar les múl-
tiples decisions professionals que exigeixen contextos socioeconòmics tan
canviants com l'actual.
Model de Pelletier i Bujold
Un model que prioritza el principi de desenvolupament és el proposat per Pelletier i Bu-

jold en l'àmbit francòfon (França i el Canadà). El model d'activació per al desenvolupa-
ment vocacional i personal (ADVP) es fonamenta en els procediments cognitius del pen-
sament en les diverses fases de l'orientació.
Per a més informació es pot llegir l'obra dels autors Pelletier, Bujold et al. (1984).
3.3. Intervenció social
Hi ha actituds contraposades a l'hora de concretar l'objecte últim de la inter-

venció orientadora.
L'enfocament psicològic considera que l'activitat de l'orientat/ada és la base

per a impulsar el canvi i el desenvolupament personal i proposa un model que
aprofundeixi en el coneixement dels determinants personals, a fi d'ajustar-
los després al context social. En considerar el problema de presa de decisions
centrat en el subjecte, acaba per responsabilitzar-lo gairebé exclusivament de
l'assoliment dels objectius de canvi.
L'enfocament sociològic considera que la intervenció orientadora ha de ser

social i s'ha d'adreçar al context educatiu i ambiental. Assumeixen que després
de canviar els determinants socials, es promou de manera gairebé automàtica
el desenvolupament personal cap a l'autorealització.
Cada un d'aquests enfocaments pot col·laborar a canviar o a mantenir l'statu

quo, com es pot observar en el quadre de Watts i Herr (1976).
Figura 5. Objectius de l'educació vocacional segons Watts i Herr (1976)
El paradigma sistemicoecològic posa de manifest la necessitat de prendre en

consideració cada un dels elements, factors i aspectes diversos que componen
el context on es realitza una acció. La conducta no es pot interpretar sense
considerar el context ambiental en què s'esdevé, però també són importants
els determinants personals. S'actua sobre l'entorn material i humà, sense mi-
nimitzar el protagonisme de l'orientat.
Aquest tercer principi es fonamenta en l'enfocament sistemicoecològic. El co-

neixement de les variables contextuals no es limita a buscar un ajust de la per-
sona al medi, sinó la transformació de l'entorn. La constant interacció entre
l'individu i el context permet la transformació de tots dos alhora.
Segons Álvarez Rojo (1994, p. 114), aquest principi repercuteix: a) en la prò-

pia actuació dels orientadors i b) en les característiques de les intervencions
dirigides als destinataris.
D'una banda, els orientadors han de conèixer els determinants socials, la in-
fluència dels factors ambientals en la presa de decisions personals, per poder
prendre una actitud activa davant les situacions conflictives derivades. És a dir,
han d'analitzar els fets socials i els processos institucionals on es generen, re-
construir la realitat que els origina, analitzar les interrelacions produïdes entre
els agents dels fets socials i la participació d'aquests agents en la transformació
del context. Per tant, han de dur a terme una funció d'investigació (Aubrey
i McKenzie, 1978) i, alhora, enfrontar-se al dilema de mantenir l'statu quo o
buscar-ne la transformació. És a dir, assumir la funció d'agent de canvi.
D'altra banda, les intervencions dirigides als destinataris hauran de facilitar

l'exploració de les metes macrosocials dels entorns i de les microsocials de
les institucions, així com de la seva possibilitat de transformació. Per a això,
caldrà desenvolupar entre els orientats un esquema conceptual que permeti
processar la informació obtinguda i saber trobar l'equilibri entre l'adaptació i
la transformació.
Aquest principi posa de manifest la incongruència de circumscriure

l'orientació professional als àmbits escolars, sobretot quan el context real,
el del treball, queda molt allunyat d'aquests. Els marcs socials on es gene-
ra i desenvolupa el treball, les habilitats per a inserir-se en una ocupació,
les estratègies per a mantenir un lloc de treball, el desenvolupament de les
competències professionals, especialment les socials i participatives, difícil-
ment es troben i es desenvolupen a l'interior de les escoles.
En funció d'aquest principi d'intervenció social, l'orientació professional es

caracteritza pel següent:
• Descobrir, analitzar i interpretar el procés d'interacció de les persones amb

el seu entorn.
• Proposar, elaborar i executar intervencions per a la transformació del con-

text, en la mesura que es pugui.
• Crear consciència dels determinants socials que influeixen en la presa de

decisions.
• Propiciar canvis socials quan es produeixen discrepàncies entre els valors

de la persona i els proposats per la societat.
• Promoure l'autorealització de la persona a través de l'equilibri entre Lectura recomanada

l'adaptació al context i la transformació d'aquest, sense perdre la meta del
Per ampliar informació, po-
projecte vital. deu consultar el primer capí-
tol de l'obra d'Álvarez Gonzá-
lez (1995). També ofereix
informació sobre aquests
principis el tercer capítol
d'Álvarez Rojo (1994).
4. Funcions
En determinar les funcions es pretén precisar el per a què de l'orientació pro-

fessional.
Aquestes funcions les classifiquem en dos grups: les que es duen a terme des
dels seus inicis, les quals denominem funcions clàssiques, i les tendències actu-
als fruit d'uns canvis profunds de valors en el món del treball, exposades en
els mòduls anteriors.
4.1. Clàssiques
Des de Parsons les funcions que sempre han assumit els orientadors professi-
onals són les d'organització, planificació i avaluació del procés orientador en-
caminat al fet que les persones puguin:
1) Conèixer-se a elles mateixes. Aquesta funció, també denominada avalua-

dora o diagnòstica, permet al subjecte conèixer quins són els seus punts
forts i els seus punts febles. En conseqüència, es pot orientar la persona a
desenvolupar estratègies que potenciïn els primers i redueixin els segons.
2) Conèixer l'entorn formatiu i laboral o funció d'informació. Consisteix a

proporcionar a l'orientat tota la informació disponible sobre caracterís-
tiques professionals, possibilitats d'accés a aquestes, requisits i, sobretot,
tendències, fent èmfasi en les dades prospectives que li permetran antici-
par-se als esdeveniments.
3) Prendre decisions interrelacionant tots dos factors o funció d'ajuda a la

presa de decisions, no solament en la tria inicial de la professió, sinó en
totes les decisions posteriors del desenvolupament de la seva carrera pro-
fessional i en general del seu projecte de vida.
4) Promoure l'autorealització o funció educativa. L'orientació professional,

com l'educació, ha de promoure el desenvolupament de totes les poten-
cialitats de la persona. La professió i el treball són el pretext per a posar
en acció les aptituds i actituds personals i socials. La funció educativa és
la que vetlla perquè la persona transcendeixi els límits personals i socials,
indagant noves vies en el seu procés cap a l'autorealització.
En el seminari d'experts en formació universitària d'orientadors, que va tenir

lloc a Sant Sebastià el 1988, es proposaven fins a 24 funcions diferents que ha
d'efectuar l'orientació professional.
Entre aquestes, un bon nombre (2, 3, 4, 18, 19, 20) fan referència a la funció
diagnòstica, a la informació (1, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 22) i a la funció educativa (11,
12, 14, 15, 17, 21). En una proporció molt inferior fan referència a la presa
de decisions (13, 16) i les dues últimes (23 i 24) es referixen a l'organització
i avaluació del procés.
Figura 6. Funcions de l'orientació professional (Seminari d'Experts en Formació Universitària d'Orientadors, 1988)
4.2. Tendències actuals
El propòsit de l'orientació professional també inclou l'aspecte social i està ín-

timament relacionat amb els valors del món actual.
En els reptes del present i del futur immediat, i tenint en compte tant el can-
vi accelerat que s'està produint com la necessitat d'ampliar l'entorn local a
l'universal, considerem que les funcions prioritàries de l'orientació professio-
nal són:
Figura 7. Tendències actuals de l'orientació professional
4.2.1. Anticipadora dels canvis
Aplicant-hi el principi de prevenció i de desenvolupament de l'orientació,

l'actuació proactiva s'haurà d'anticipar als canvis generats en el món professi-
onal.
a) Funció orientadora en el treball i l'oci
El binomi treball-ocupació només es pot entendre des de la perspectiva del

treball productiu, a partir de Smith i posteriorment de Marx. Segons aques-
ta concepció, l'ocupació seria tota activitat remunerada que s'exerceix a can-
vi d'una compensació econòmica. És una concreció del terme més ampli de
treball, que pot incloure altres activitats que no tenen aquesta compensació
econòmica, com el treball domèstic, el treball social voluntari... Això permet
alliberar-se de la concepció restrictiva del treball, reprenent el seu vessant més
creatiu i humanitzador.
Abast de l'orientació professional
L'orientació professional ha d'incloure l'àmbit del treball en el seu sentit més ampli i no
solament de l'ocupació. La inserció laboral serà només una de les funcions de l'orientació
professional, i és necessari intervenir també en la distribució del temps lliure, i sobretot
en la utilització dels temps entre ocupacions, a causa de la falta de regularitat en les seves
noves modalitats de contracte.
b) El treball com a autorealització
L'intent de construir la vida en funció del treball, com succeïa en la societat

industrial, resulta cada dia més difícil en la gran transformació estructural de
la societat postindustrial.
El treball és tota activitat productiva, d'índole manual o intel·lectual, lliure,

dependent o independent, que exigeix habitualment relació personal i amb
mitjans naturals i que, tenint sentit en si mateixa com a àmbit d'aprenentatge
i desenvolupament personal, mira a la producció d'una obra o resultat.
Hi ha una tendència a definir el treball només des del punt de vista econòmic,
de treball remunerat, és a dir l'ocupació. En aquest moment aquesta concepció
seria molt pobra, ja que els altres segments de la vida humana en quedarien
al marge. Entre una acció humana qualsevol –treballar per un mateix, treball
domèstic, activitat lúdica, esportiva– i el treball reconegut econòmicament, no
hi ha una discontinuïtat absoluta. Treball assalariat i temps de lleure tenen en
comú que són experiències vitals que transcendeixen els límits socials, tem-
porals i institucionals.
Segons la concepció de De Blanch (1990, p. 121), el treball:
• Suposa alguna cosa més que la simple obtenció de benestar material.

• És una important font de satisfacció i desenvolupament personal.
• Organitza la identitat psicosocial en funció d'un projecte de vida.
• Reorienta el sentit del temps existencial, incloent-hi l'oci.
• Ocupa un rang important en la jerarquia de valors socioculturals.
En la societat industrial, el treball es confon amb ocupació i exerceix més fun-

cions que les de guanyar diners per a subsistir i cobrir les necessitats. Es con-
sidera que la integració social, que afavoreix els processos de socialització i
creació d'una identitat col·lectiva, és inherent a l'ocupació i a través d'aquesta
es poden distribuir les riqueses socials. Tenir una feina garanteix l'accés a la
formació, a les prestacions socials i en definitiva als beneficis de l'estat del
benestar.
L'atur, la desocupació, ha posat en crisi aquesta concepció del treball-ocupa-

ció, del seu rol d'estructurador social. La crisi de l'estat del benestar, amb la
impossibilitat de garantir una ocupació per a cada persona, obliga a replante-
jar-se la situació.
L'ocupació retribuïda no és l'únic vector de l'activitat social, ni l'única manera

de realitzar-se com a persona. L'ocupació no és l'únic objectiu en la vida de
cada un de nosaltres, sinó una manera particular de concretar el treball en la
nostra societat, susceptible de canvis com ja ha succeït històricament. Ocupa-
ció és una de les maneres de concretar el treball en un lloc definit en un espai
i un temps concrets.
La funció de l'orientació professional, davant el final de la societat ori-

entada a l'ocupació i l'emergència de la necessitat del treball en el sen-
tit més enriquidor de la persona, se centrarà en l'autorealització. Deter-
minar el projecte de vida perquè el que no es pugui cobrir a través de
l'ocupació (o quan no es tingui ocupació), es faci des del treball (volun-
tariat, activitats per a l'enriquiment de la persona...).
4.2.2. Introductora de nous valors
a) La flexibilitat
A les quatre dimensions que es consideren bàsiques per a l'ocupació en la

revolució industrial (normalitat, regularitat, continuïtat i homogeneïtat) es
contraposen les característiques actuals del mercat de treball (irregularitat,
discontinuïtat i heterogeneïtat).
Davant aquesta nova situació que respon a l'augment de contractes temporals

a temps parcial, la tendència a la liberalització de l'acomiadament..., és neces-
sari introduir el valor de la flexibilitat. Ja no es pot esperar un treball fix, amb
contracte indefinit i en unes condicions òptimes, sinó que es preveu un tre-
ball temporal, de vegades a temps parcial, amb contractes de durada limitada
i sovint allunyat de l'àmbit habitual.
Però, a més, hi ha nombroses incongruències entre la perspectiva adulta i la

dels joves. Mentre que els primers inculquen la necessitat de preparar-se per a
llocs segurs i definitius (seguint les coordenades de fa 25 anys), la realitat del
mercat de treball i la política d'ocupació limita aquesta possibilitat a menys
persones cada dia. Aquest aspecte, juntament amb moltes altres característi-
ques, fa que un gran nombre de joves no trobin fàcilment el seu lloc en la
societat i se sentin insatisfets.
La funció de l'orientació professional ha de ser promoure aquesta acti-

tud flexible, d'adaptació a les noves situacions laborals, sense perdre per
això la realització del projecte de vida personal. La discontinuïtat i irre-
gularitat de l'ocupació s'ha de compensar amb un projecte de vida no
solament centrat en l'ocupació, per la qual cosa l'orientació professional
ha de contribuir a prendre en consideració el temps entre ocupacions
des del seu vessant d'autorealització.
b) La competència cultural i la mobilitat

El desenvolupament de les noves tecnologies, amb els profunds canvis soci-

als que hi estan associats, ha comportat, entre altres coses, la necessitat de la
mobilitat.
Mobilitat geogràfica, vinculada a demandes de treball als diversos països, pro-

moguda pels mitjans de comunicació de masses i la facilitat del desplaçament
físic. L'adaptació a noves cultures i mitjans socials implica, entre altres, el
desenvolupament de les competències lingüisticoculturals.
Però més important que la mobilitat geogràfica és la mobilitat mental ente-

sa com a obertura crítica, el respecte mutu i la tolerància entre les persones
que conviuen en societats cada vegada més heterogènies quant a la cultura i
la llengua. La competència cultural implica desenvolupar, a més dels recursos
exteriors per a ubicar-se en nous entorns geogràfics, la seguretat en un mateix
i el desenvolupament adequat de l'autoestima, per a acceptar de manera posi-
tiva els valors i les actituds de persones de diverses cultures.
La competència cultural consisteix a saber avaluar-se un mateix i l'entorn des

de la perspectiva interna i l'externa, en les experiències propiciades per la mo-
bilitat.
L'orientació professional contribueix a la introducció de la mobilitat

com a cultura, potenciant les competències culturals derivades de la
mobilitat geogràfica i de la mental.
c) Aprendre a aprendre
El canvi accelerat en els sistemes de producció, propiciat pel desenvolupament

tecnològic i per l'evolució social del treball, pot provocar greus alteracions en
la vida professional.
Les competències tècniques requerides per a l'exercici d'una professió queden

ràpidament desfasades per l'aplicació dels avenços en informàtica i robòtica.
Les competències metodològiques varien amb celeritat. En la ràpida evolució

tècnica i econòmica es requereixen competències metodològiques que no en-
velleixin: autonomia de pensament i acció, capacitat de previsió en les dife-
rents situacions...
Les competències socials són imprescindibles per al treball en equip. La nova

organització del treball exigeix desenvolupar habilitats socials que afavoreixin
l'intercanvi i la cooperació del grup.
Les competències participatives neixen de la necessitat de participar en

l'organització del treball, d'implicar-se en els objectius de l'empresa. El toyo-
tisme necessita aquestes noves qualificacions.
La competència per a l'acció es forma essencialment "fent". La formació activa

en l'etapa inicial i la formació contínua durant la vida professional no són pos-
sibles sense l'actitud d'aprendre a aprendre. Aquesta implica una actitud activa
davant el propi procés de formació professional que s'inicia amb l'educació
professional de base en el sistema escolar i finalitza amb la jubilació.
Els programes de reciclatge poden ajudar no solament a l'adaptació als canvis

produïts, sinó també a saber beneficiar-se de les noves oportunitats professio-
nals que aquestes ofereixen.
L'orientació professional és incentivadora de l'actitud d'aprendre a

aprendre al llarg de tota la vida professional, per a adaptar les competèn-
cies professionals als canvis i poder optimitzar el desenvolupament per-
sonal a través de les noves oportunitats professionals.
4.2.3. Potenciadora de la igualtat social
a) Per raó de gènere
Des de l'antiguitat la dona ha treballat en la realització de tasques molt diver-

ses, però gairebé sempre assignades en funció del gènere i relacionades amb la
llar, la cura dels fills i la de les persones grans i/o malaltes. Aquest últim segle,
la dona s'ha incorporat al mercat laboral de manera massiva.
Pel que fa al treball remunerat, la dona està sotmesa a una constant parado-
xa. D'una banda, la incorporació de la dona al mercat laboral ha constituït
una via d'alliberament en proporcionar-li la independència econòmica i
l'autorealització en tasques no assignades en funció del gènere. Però alhora,
quan l'home no assumeix tasques domèstiques, ha significat la realització de
doble jornada laboral, la remunerada i la del treball de la llar.
En la tria vocacional es constata, en la majoria dels països europeus, que massa

sovint les dones trien la seva professió en funció de les tasques socials que
tradicionalment s'assigna al gènere femení.
A més, s'observa que encara que l'educació professional de base i la formació

professional inicial és molt alta en relació amb el col·lectiu masculí, la incor-
poració al mercat laboral és molt més problemàtica, amb xifres de desocupació
altes i amb fortes desigualtats en la contractació.
Les diferències de salari, en condicions de treball similars als homes, i la poca

participació en els càrrecs directius i de gestió són aspectes habituals entre el
col·lectiu femení.
Aquestes característiques expliquen la necessitat de l'orientació professi-

onal com a incentivadora de la igualtat social, exercint funcions d'ajuda
en l'elecció vocacional, de mediació en el procés d'inserció laboral i
d'assistència en el desenvolupament de recursos humans al lloc de tre-
ball per a assumir tasques de responsabilitat i gestió.
b) Per minusvalideses i discapacitats
El treball i l'ocupació poden ser font d'igualtat social, quan procuren la parti-
cipació en l'estat de benestar a través dels serveis socials. Tenir una feina per-
met participar de la riquesa d'una nació a través de les prestacions educatives,
sanitàries i socials.
Però aquestes oportunitats no es reparteixen de manera igual entre la pobla-

ció. Els aturats sense subsidi d'atur, les persones abocades a la mobilitat geo-
gràfica per a poder cobrir les necessitats fisiològiques bàsiques, els minusvà-
lids, els treballadors d'edat avançada, es troben moltes vegades en situacions
de pobresa, desubicació, desintegració de nuclis familiars, etc.
L'orientació professional ha de contrarestar els efectes negatius dels canvis so-

cioeconòmics, que sempre té més impacte en els grups desfavorits i amb po-
ques possibilitats d'opció per les seves característiques especials.
La diversitat de les persones, posada de manifest en la seva ètnia, cultura, ca-

racterístiques fisiològiques o psíquiques..., no ha d'impedir l'aspiració de la
igualtat social, almenys pel que fa a la professió i als beneficis que se'n deriven.
La funció de l'orientació professional en l'atenció a la diversitat se situa

entorn de la promoció de la igualtat social, a través de la presa de cons-
ciència de les oportunitats de què disposen els afectats/ades, així com
dels beneficis als quals tenen dret.
c) Per edat
La incorporació al mercat de treball varia en funció de l'edat. Tant els joves

que busquen la seva primera feina com els treballadors i treballadores a partir
d'una certa edat (45-50 anys) tenen dificultats per a trobar una ocupació entre
les ofertes de treball.
En els joves, a més de l'edat, s'hi suma la falta d'experiència laboral, condició
indispensable per a accedir a la majoria dels llocs de treball.
Les persones de més de 50 anys que es volen incorporar al mercat laboral tenen
poques possibilitats de fer-ho amb èxit per la proximitat a la jubilació.
L'acabament del treball remunerat, no pas del treball d'autorealització, suposa

greus crisis d'identitat i reubicació entre les persones que es jubilen de la seva
feina i que no han preparat amb prou antelació la transició de l'ocupació re-
munerada al treball d'autorealització personal.
La funció de l'orientació professional varia segons l'edat del col·lectiu:

des de funcions de desenvolupament professional i millora de la for-
mació inicial entre els joves, d'inserció professional en els treballadors
i treballadores madurs fins a funcions de reubicació en la transició a la
jubilació en el col·lectiu de la tercera edat.
4.2.4. Estimuladora del desenvolupament regional i local
a) Correctora dels desequilibris regionals
Les noves tecnologies, com les utilitzades a la UOC, no solament faciliten la

comunicació i augmenten les oportunitats de formació, sinó que també creen
el veïnatge universal descrit per MacLuhan. Cada vegada més, els grups hu-
mans tenen més semblances en els seus hàbits, valors i maneres d'entendre la
vida, fruit de la intercomunicació.
Però alhora es reconeix que, per posició geogràfica, per herència cultural i so-
cial, per la infraestructura socioproductiva, els grups humans tenen diferènci-
es notables que es manifesten de manera molt clara en l'aspecte professional.
El desenvolupament dels recursos humans difereix entre regions i localitats

pels trets diferencials descrits, però també per la qualitat i quantitat d'ofertes
formatives que es donen en cada entorn geogràfic.
La intervenció orientadora ha de combinar la informació regional i local del

mercat laboral i de les demandes formatives, amb la visió més àmplia de les
tendències econòmiques i de mercat a escala mundial. Sense aquesta concreció
de la formació i orientació laboral en un entorn geogràfic, és molt difícil que
es pugui donar resposta a les necessitats sectorials.
La funció de l'orientació professional ha de potenciar el desenvolupa-

ment dels recursos humans de les regions i localitats per optimitzar la
col·laboració entre els centres de formació i les empreses, i estimular
d'aquesta manera el desenvolupament regional i local.
b) El desenvolupament dels recursos humans
En el món professional es manifesta constantment que el millor recurs per a

qualsevol activitat són les persones que la duen a terme.
Perquè hi hagi competitivitat econòmica, no n'hi ha prou de dissenyar grans

projectes productius o disposar de nombrosos recursos materials. El desenvolu-
pament dels recursos humans, a través de l'adquisició d'habilitats i competèn-
cies durant tota la vida, és crucial per a augmentar la riquesa d'un estat.
Aquest desenvolupament dels recursos humans només és possible si es pla-

nifiquen sistemàticament els serveis d'orientació i formació (de base, inici-
al o contínua). La valoració de necessitats, la identificació d'oportunitats i
l'assignació de recursos amb criteris derivats de la valoració de necessitats pos-
sibilitaran la funcionalitat de l'orientació professional.
L'orientació professional ha de col·laborar en el desenvolupament dels

recursos humans, a través de la planificació dels serveis d'orientació i
formació, l'augment d'eficàcia dels serveis fent d'intermediari entre els
serveis d'orientació, els centres educatius, els serveis de col·locació i les
empreses en l'àmbit local i regional.
4.2.5. Incentivadora de la col·laboració
a) En les institucions educatives i de formació
Massa sovint l'orientació professional s'ha reduït al marc escolar, fruit de la

separació històrica de la formació i l'orientació professional.
La situació actual requereix traspassar l'àmbit educatiu i establir relacions ade-

quades amb els sectors productius i altres agents socials.
Des de l'àmbit escolar s'ha de promoure el contacte amb el món professional,

a través de les pràctiques en empreses, sense les quals és molt difícil desenvo-
lupar les competències que no siguin estrictament tècniques.
Des de les empreses s'ha de revisar la necessitat de noves qualificacions i

competències professionals i buscar les estratègies per a desenvolupar-les, ja
sigui a través del disseny de programes propis de formació o del retorn al sis-
tema educatiu, quan es cregui oportú.
Però encara s'ha de preveure un tercer aspecte. L'orientació professional també

es pot subministrar des de serveis que no tinguin relació amb les institucions
educatives, ni amb les empreses. Aquesta pot ser útil en persones que no estan
vinculades a cap d'aquestes institucions o per a proporcionar orientació pro-
fessional de caràcter més objectiu, suplementària de l'actual.
El quart aspecte, l'orientació professional en l'àmbit no formal, proporcionada

per la família, els amics, altres membres de la comunitat, els mitjans de comu-
nicació social... té de vegades més importància que els serveis organitzats des
de les institucions.
L'orientació professional és una tasca compartida per aquests quatre esta-

ments: sistema educatiu, empreses, serveis externs i àmbits no formals.
La funció primordial de l'orientació professional és ajudar a establir me-

canismes de cooperació entre els quatre estaments, de manera que les
accions dels uns es complementin amb les de d'altres, facilitant el procés
de desenvolupament personal a través de la formació professional i de
l'exercici de la professió.
b) Orientació per a la vida
Els serveis d'orientació, ja siguin des de la institució educativa, l'empresa, al-

tres serveis professionals o les accions informals orientadores, reben deman-
des d'orientació puntual per solucionar una situació concreta en un context
determinat.
Però aquesta situació d'elecció, d'ajust o de millora no es dóna com un fet

puntual en la trajectòria personal i professional, sinó que es troba estretament
unida a les decisions immediates anteriors i al projecte de vida que de manera
explícita i conscient ha fet la persona, o que de manera implícita i poc cons-
cient està guiant el procés vital.
A més, no solament afecta un context educatiu, ni tan sols professional, sinó

que té conseqüències en tots els contextos en què es realitza la persona: esco-
la, empresa, família i societat. Per tant, la situació s'haurà d'analitzar des dels
diversos punts de vista, integrant les diferents aportacions.
L'orientació professional, en tots els casos i estaments, ha d'ampliar

l'horitzó del problema puntual a la trajectòria de vida, ajudant la perso-
na a analitzar el seu projecte vital, si el té definit de manera explícita,
i a construir-lo quan no s'ha efectuat. Es tracta de convertir la deman-
da d'orientació puntual en orientació per a la vida, relacionant tots els
contextos.
5. Àrees d'intervenció
Les àrees d'intervenció en orientació professional són els camps en què ha

d'incidir el procés d'orientació. Aquestes àrees marcaran els continguts dels
programes d'intervenció. En un intent de sistematització, presentem cinc àrees
amb les seves respectives variables.
Figura 8. Àrees de l'orientació
5.1. Área situacional: ensenyar a ubicar-se
En cada programa d'orientació, i sobre la base dels seus destinataris, en aques-

ta àrea s'hauran d'incloure variables que puguin respondre les preguntes
següents:
Com ajudem que els orientats/ades s'ubiquin millor en el seu entorn?

Què necessiten conèixer del context i d'ells mateixos per a situar-se?
Tota persona està immersa en un entorn familiar, social i educatiu que la con-
diciona. Les característiques de la seva persona, des de les més exteriors o físi-
ques fins a les més profundes o psicològiques, també són variables que influ-
eixen en la seva manera d'autorealitzar-se.
Per a ensenyar a ubicar-se, cada persona orientada necessitarà conèixer els seus
principals determinants personals en relació amb el context on viu, estudia o
treballa. De manera especial, interessa que la persona sigui capaç d'analitzar i
reconèixer l'entorn. Aquest coneixement li permetrà avaluar la seva situació
personal i la relació de les seves característiques personals en aquest entorn
determinat.
Des de Blau (1956) –que en el seu model classifica els determinants en dos
tipus: situacionals i psicològics– fins a Super (1977) –quan determina l'arc de
la carrera, construint un dels dos pilars d'aquest arc amb els aspectes socials
(economia, societat, mercat de treball, família, escola...)–, els determinants si-
tuacionals prenen una rellevància especial.
En cada àmbit de l'orientació aquesta àrea serà molt diferent. En els destina-
taris adolescents que prendran la seva primera decisió professional serà molt
important fer processos que incideixin en el seu potencial de competències i
les possibilitats de l'entorn acadèmic, mentre que persones en situació d'atur
necessitaran analitzar amb deteniment el seu bagatge ja adquirit de competèn-
cies i les possibilitats del mercat laboral.
5.2. Àrea cognitiva: ensenyar a processar la informació
Saben quina informació necessiten per a prendre decisions?
Saben localitzar, seleccionar i integrar la informació?
Manifesten conducta exploratòria? Per a orientar-se és necessari dispo-

sar de molta informació sobre les alternatives a la presa de decisions. En
la societat de la informació i el coneixement, l'essencial és saber proces-
sar aquesta informació.
En psicopedagogia s'anomena estil cognitiu la manera típica i específica

d'organitzar i processar la informació que té una persona. Determinar l'estil
cognitiu consisteix a descobrir l'entramat que forma la manera com una per-
sona percep, pensa i actua. La identificació de determinants cognitius (proces-
sament de la informació pròpia i exterior, aprendre a aprendre) serà important
per a la resolució del problema de la presa de decisions.
Processar la informació és una actuació complexa que es compon de diverses

estratègies, principalment les relacionades amb el raonament deductiu i in-
ductiu. Parteix de la idea que l'ésser humà és un sistema actiu que selecciona,
identifica i interpreta la informació dels estímuls presents en el medi, la dis-
tribueix en categories i, finalment, pren una decisió que el torna a posar en
contacte amb el món exterior.
Es considera que aquests processos de selecció, identificació i interpretació

de la informació es poden aprendre. Qualsevol individu de la societat actual,
amb els grans avenços en tecnologia, té accés a una quantitat d'informació
professional que era impensable fa uns quants anys. Però alhora, estem vivint
la realitat que les persones en general, incloent-hi la població estudiantil, estan
cada dia més desinformades en tots els camps.
Si davant tota aquesta informació a l'abast de la persona, no hi participa ni hi

interacciona, com serà capaç d'anar a buscar, desxifrar i aplicar la informació
en totes les àrees que necessita per a prendre una decisió d'importància cabdal
per a la seva vida?
5.3. Àrea afectiva: ensenyar a sentir
Coneixen les seves emocions i saben manejar-les? Quin és el seu con-

cepte i la seva autoestima?
Tenen en compte els seus interessos i valors en la presa de decisions

professionals?
Sota l'epígraf d'afectiva entenem tots els aspectes que fan referència al món
complicat de les emocions, els interessos, els valors, les actituds i els sentiments
que determinen el comportament de les persones.
Entenem per conducta l'activitat interna o externa de l'individu, directament o

indirectament observable. Com a sinònim de comportament, comprèn el con-
junt de manifestacions externes de la personalitat. Així, es podrien considerar
com a conducta des de les respostes més simples de tipus motor o innat, fins a
comportaments intrapsíquics autoobservables i que no sempre es tradueixen
en activitat exterior.
Des que el 1996 Goleman va delimitar el terme d'intel·ligència emocional, aques-

ta ha anat adquirint importància. La intel·ligència emocional és una mane-
ra d'interactuar amb un món que té molt en compte els sentiments i englo-
ba habilitats com el control dels impulsos, l'autoconsciència, la motivació,
l'entusiasme, la perseverança, l'empatia, l'agilitat mental, etc. En relació amb
l'orientació professional, interessen tant els processos d'intel·ligència emoci-
onal intrapersonal (autoconeixement, autocontrol i automotivació) com el
que anomenem intel·ligència intrapersonal (conèixer les emocions dels altres i
l'assertivitat).
Els valors guien el procés de presa de decisions i la motivació vocacional. Des

de l'inici de l'estudi dels interessos, s'ha buscat la seva relació amb l'elecció
vocacional i l'èxit professional. Hi ha diverses escales per al mesurament
d'interessos: Kuder, Strong i Holland són els més coneguts. Per a Super (1977),
els interessos determinen l'elecció quan les circumstàncies permeten aquesta
elecció i el subjecte té les prou capacitats per a prosseguir aquests estudis.
La mesura dels interessos pot ajudar a predir la direcció que pot prendre una
persona, la professió que triarà, però no el seu nivell de realització en aques-
ta. Pel que sembla, la capacitat determina el nivell professional i els interes-
sos seleccionen el camp ocupacional. Sabent que els interessos, en un grau o
un altre, tenen influència sobre l'elecció vocacional, l'important serà conèixer
aquests interessos, perquè cada estudiant pugui decidir adequadament.
En la motivació vocacional, es distingeixen dos apartats: la motivació laboral

i la d'elecció d'estudis. En el primer apartat podem trobar les motivacions in-
trínseques (realització, creativitat, gust pel treball, etc.) i les extrínseques (el
salari, la seguretat del treball, la relació amb els companys, etc.). En la motiva-
ció d'elecció són presents aquestes mateixes motivacions, encara que més di-
fuminades per la distància del procés d'inserció laboral. L'anticipació del futur
és, per tant, molt important. Els objectius de motivació es distribueixen en un
esdevenidor, més o menys llunyà, i creen una perspectiva temporal de futur. És
a dir, la conducta es fixa més per metes i finalitats, que per l'impuls del passat.
5.4. Àrea conativa: ensenyar a estructurar-se
Coneixen les seves potencialitats i les seves limitacions? Quines estratè-

gies han adquirit?
Quin és el resultat en competències del seu procés formatiu i/o laboral?
Conació, que prové del llatí conatus, significa 'esforç, tenacitat, inclinació, ins-
tint natural'. En pedagogia i psicologia aquest terme de vegades s'ha utilitzat
per a referir-se als aspectes afectius de la personalitat (inclinació, instint na-
tural), però també com a intenció, voluntat fins a aconseguir posar en acció
un potencial (esforç, tenacitat). Utilitzem aquesta segona accepció del terme,
entenent per conatius tots els aspectes que la persona ha aconseguit desenvo-
lupar, la part del potencial d'aprenentatge que ja ha passat a l'acció.
Aquesta àrea comprèn tots els aspectes del saber fer, el conjunt de les funcions
volitives de l'impuls intencional, fins a arribar a la realització de l'acció. En
certa manera està relacionada amb la voluntat i els propòsits, però també amb
les capacitats i els potencials que s'han pogut desenvolupar gràcies a la volició
de l'individu. No es pretén explorar el potencial d'aprenentatge, sinó les habi-
litats que ja s'han desenvolupat d'aquest potencial. El que realment interessa
és que la persona orientada sigui capaç de valorar les capacitats que ja han
cristal·litzat del seu potencial, les estratègies cognitives que ja ha desenvolupat.
Fins fa poc el període d'aprenentatge tenia una data d'inici i de final. Conclosos
els estudis reglats, es produïa la incorporació a un lloc de treball estable i la
majoria de les vegades ja no es tornava a necessitar més coneixements que la
simple acomodació a canvis lleugers.
En l'actualitat cada persona ha d'incorporar al seu bagatge una quantitat enor-

me de coneixements una vegada finalitzada l'etapa clàssica d'aprenentatge. Els
itineraris laborals s'interrompen o complementen amb itineraris acadèmics,
reglats o no. Contínuament s'han de posar al dia les destreses i els coneixe-
ments adquirits sobre l'ocupació que es té, i incorporar noves tecnologies que
també impliquen processos més o menys llargs d'aprenentatge. Estem con-
demnats a aprendre a aprendre.
En l'àrea ocupacional la seva influència es manifesta de doble manera: amb la

modificació d'antigues professions i amb la creació de noves. Els avenços de la
investigació i aplicació de noves tecnologies modifiquen substancialment el
panorama dels oficis i professions que, sovint, obliguen a adquirir i actualit-
zar coneixements, metodologies, procediments, tècniques d'aplicació i com-
porten una gran adaptabilitat i superespecialització en determinades tasques.
El repte constant és trobar el punt d'equilibri entre l'especialització imprescin-
dible i la generalització fonamental, per a poder evolucionar i diversificar el
camp ocupacional en què s'està treballant.
5.5. Àrea acomodativa: ensenyar a prendre decisions
Prenen decisions vocacionals de manera autònoma i conscient?
Saben adaptar-se al moment present sense perdre la seva identitat per-

sonal?
Acomodar és un verb transitiu que pot prendre diversos significats, entre els
quals destaquem 'aplicar, adaptar-se, anar bé alguna cosa a algú, avenir-s'hi'.
En psicologia s'ha utilitzat més un sinònim d'aquest mot, adaptar-s'hi.

L'adaptació s'entén com una acceptació de demandes usuals de la societat o
d'un grup concret, i de les relacions personals amb els altres, sense friccions
ni conflictes. També s'anomena adaptació el procés mitjançant el qual un grup
o institució estableix una relació amb el seu medi que li permet sobreviure i
prosperar.
Piaget, en estudiar el desenvolupament cognitiu, va donar gran importància

a l'adaptació, considerant dos aspectes oposats i complementaris: l'assimilació
o integració d'influències externes a les pròpies estructures de la persona i
l'acomodació o transformació de les pròpies estructures en funció dels canvis
del medi ambient.
Però aquesta accepció es pot transformar, irònicament, en un altre vocable de

la mateixa família, però amb un significat diferent. Ens referim a acomodable
o acomodatici. El diccionari de la llengua espanyola el defineix com 'que s'avé
fàcilment a tot' o 'es diu especialment de qui per créixer s'adapta a qualsevol
situació o doctrina'.
Quan designem acomodativa aquesta àrea, evidentment ens referim a la capa-

citat de transformació de les pròpies estructures, provocades pels canvis de
l'entorn.
Als inicis de l'orientació professional, sota el model de trets i factors i en una

societat més o menys estable a escala laboral, l'acomodació no era un factor
essencial en el procés orientador. En un segle la situació ha variat. El model
simple que faci correspondre uns trets personals a uns factors professiogràfics
s'ha hagut de complementar amb la multidimensionalitat i la dinamicitat de la
persona humana. Però no solament s'ha enriquit el primer model d'estructura
interna, sinó que l'ambient social i laboral està impregnat d'una mobilitat i
versatilitat que mai no s'havia imaginat.
Fins fa poc, la funció principal de l'orientació es podia circumscriure a propor-

cionar a les persones informació fidedigna del món del treball, estimular-los a
valorar els seus interessos i les seves capacitats, concentrar les seves aspiracions
en ocupacions relacionades amb les seves aptituds i seguir els clàssics itinera-
ris formatius i de treball que permetien satisfer al màxim les seves aspiracions
sociolaborals; però avui ja no n'hi ha prou amb tot això. Moltes persones, in-
closes les que han desenvolupat tot aquest procés, surten de les institucions
escolars sense cap certesa d'arribar a obtenir una feina i menys aquella per a
la qual s'estaven preparant.
Davant aquesta nova societat, l'acomodació és un factor essencial, del qual

no es pot oblidar la intervenció orientadora. O som capaços d'orientar cap a
la interacció amb el mitjà, cap a la plasticitat que permet adquirir habilitats
contínuament noves, o l'orientació professional no deixarà de ser un assesso-
rament puntual que no respongui a les necessitats reals de les persones.
En aquesta àrea acomodativa, que no acomodatícia, s'hauran de preveure la

presa de decisions i els problemes d'adaptació, així com la iniciativa i la cre-
ativitat.
6. Àmbits i destinataris
És la dimensió que considerem més essencial i la que permet estudiar millor

els diversos aspectes de l'orientació professional. Cada àmbit es desenvolupa
en un mòdul dels que hi ha a continuació d'aquest.
L'orientació professional sempre va unida a la formació professional; per tant,

no es poden definir els àmbits de la primera sense tenir en compte la segona.
Perquè sigui possible, el sistema consta d'una estructura en tres eixos, descrita
amb més deteniment en el mòdul 6:
a) Educació professional de base (EPB)

b) Formació professional inicial (FPI)
c) Formació professional contínua (FPC)
Figura 9. Relació entre la formació i els àmbits de l'orientació professional
L'EPB comprèn el conjunt de coneixements, aptituds i capacitats bàsiques ne-

cessaris per a una àmplia gamma de professions. Garanteix una formació poli-
valent, oberta als diferents vessants de la formació professional inicial i facilita
la mobilitat i la reconversió professional quan calgui. Es realitza en el sistema
educatiu reglat obligatori fins als 16 anys i postobligatori amb el batxillerat,
els cicles formatius i l'ensenyament universitari.
L'FPI té com a objectiu dotar les persones dels coneixements i les habilitats
necessaris per a l'exercici d'una professió. El conjunt de llocs de treball d'una
professió estan sotmesos a canvis accentuats i varien ràpidament en funció
de l'entorn socioeconòmic, per la qual cosa aquesta formació inicial ha de ser
oberta i en coordinació amb la formació contínua. Aquesta formació inicial

s'adquireix en dos entorns: l'escolar (cicles formatius, ensenyament universi-
tari) i al centre de treball (formació a l'empresa).
L'FFPC pretén cobrir les necessitats de formació permanent dels ciutadans de-
rivades del canvi de qualificacions del sistema productiu, la inserció i reinser-
ció professionals i la complementació de la formació inicial adquirida. Els ob-
jectius són el desenvolupament, la formació, l'adaptació, la reconversió i la
integració de les persones en la seva tasca professional. Al nostre país, part
d'aquest subsistema formatiu rep el nom de formació ocupacional, especialment
quan es dirigeix a persones en situació de desocupació. Es realitza als centres
de treball o centres d'ensenyament, però no forma part del sistema reglat (no
dóna lloc a títols oficials).
L'orientació professional ha d'estar present en cada una d'aquestes fases de la

formació professional; s'estructura, doncs, en les etapes següents:
1) Orientació professional en l'entorn acadèmic, que comprèn la formació

professional de base i inicial (desenvolupada en el mòdul 4).
2) Orientació professional en la transició dels joves a la vida adulta i activa

(desenvolupada en el mòdul 5).
El trànsit de l'escola a la vida, de la formació a la professió, de la preparació
a l'ocupació cada vegada és més llarg.
Les transicions per les quals passa un jove no solament es mouen en
l'entorn professional, sinó també en el personal, familiar, social.., i totes
estan interrelacionades.
Els itineraris d'inserció són socioprofessionals i sovint es donen entorn de
dos eixos: el de la mobilitat espaciocultural i el de la inclusió socioeconò-
mica.
Entre els joves en procés de transició, almenys podem distingir quatre
grups molt diferenciats en funció d'aquests eixos.
3) Orientació professional en l'àmbit laboral (desenvolupada en el mòdul 6).

L'estructura del mercat de treball actual, flexible i canviant, fa que les per-
sones de vegades tinguin problemes per a trobar feina, mantenir-la o pro-
gressar en el seu treball.
Orientar per a l'ocupació significa intervenir perquè cada persona amb pro-
blemes de tipus laboral sàpiga avaluar les seves competències, adquirir les
que li falten i gestionar la seva carrera professional sobre la base d'aquestes
aptituds.
La investigació actual sobre ocupació/desocupació i la inserció laboral està
aportant noves visions que permetran l'acció preventiva, quan sigui pos-
sible, i la correctiva quan ja s'ha manifestat el problema.
Una visió integradora que permeti l'orientació preventiva, de desenvolu-

pament i d'intervenció social seria la proposta en el nostre model per a la
inserció laboral.
4) Orientació professional en l'avaluació, el reconeixement i l'acreditació de

competències (desenvolupada en el mòdul 7).
Massa sovint l'orientació professional s'oblida de les persones que estan en
actiu i no les considera els seus destinataris.
Però en la societat actual, més que mai no cal la intervenció orientado-
ra al llarg de tota la vida, per poder desenvolupar-la amb les persones en
qualsevol dels processos d'autorealització professional, social o personal.
El propòsit essencial serà assolir l'autorealització de les persones, a través
de l'adaptació, reconversió i potenciació de les seves competències profes-
sionals.
Resum
Per a conceptualizar l'orientació professional s'ha partit de la relació de

l'orientació amb la formació i l'ocupació.
S'ha presentat el concepte de treball i professió com a molt més ampli que el
d'ocupació, entenent que el temps de lleure i l'activitat no remunerada també
es poden considerar treball. Per tant, l'orientació professional inclou tots els
camps d'activitat d'una persona, encara que prioritàriament, en aquest mo-
ment, calgui dedicar-se més als aspectes laborals.
Una vegada definida l'orientació professional, es van concretant les seves sis
dimensions (figura 4). Cada una d'aquestes dimensions està relacionada amb
les altres i no es poden entendre de manera parcial, sinó com un intent de
categorització del propòsit de l'orientació professional.
Els quatre àmbits delimitats –acadèmic, transició, laboral i al llarg de tota a

vida– constitueixen l'eix sobre el qual es desenvolupen els mòduls següents.
Les altres dimensions es complementen més endavant, en funció de la im-

portància que adquireixin en cada context.
S'ha donat especial rellevància a les tendències actuals de l'orientació, que po-
den intervenir socialment per canviar el context. També s'ha fet especial in-
cidència en la necessitat de no restringir l'orientació professional al camp es-
colar, ampliant-ne el radi d'acció als altres àmbits.
Per a poder donar coherència tant a aquest mòdul com als posteriors, és fona-
mental prendre com a eix la figura 4 de les dimensions de l'orientació profes-
sional. La comprensió d'aquest esquema, a més de servir de guia per a l'estudi,
assegura una conceptualització correcta d'aquesta matèria.
Activitats
1. Localitzeu definicions d'orientació professional a través d'alguns cercadors i trieu la que
considereu més adequada sobre la base dels que heu estudiat en aquest mòdul.
Entre els cercadors d'Internet, podeu usar els més comuns:
www.google.com
www.yahoo.com
També podeu utilitzar-ne algun com:
• scholar.google.es, específic d'educació
• vivisimo.com, que classifica la informació per categories o
• www.kartoo.com, que us presenta la informació en mapes conceptuals.
2. Les tendències actuals de l'orientació professional es presenten en funció de la realitat
social i laboral. Per completar el que heu llegit en el mòdul, consulteu en qualsevol he-
meroteca articles escrits en els diaris que estiguin relacionats amb l'orientació i la forma-
ció professional. Seleccioneu l'article que més us agradi i intenteu construir un comentari
de text pedagògic que contingui els apartats següents:
a) Ubicació del text i anàlisi de la forma.
b) Análisi del fons: aclariment de les idees principals i secundàries exposades per l'autor/
a.
c) El text com a pretext: realització d'una síntesi expositiva del que sabeu sobre el tema,
fonamentada en els coneixements que teniu d'aquesta assignatura.
d) Crítica i opinió personal.
3. Observeu de nou el quadre de les dimensions de l'orientació del mòdul. Després de rela-
cionar tots els aspectes, us atreviu a definir els elements que per a vosaltres siguin bàsics
en la intervenció orientadora? A quina dimensió li donaríeu més importància? Raoneu
les vostres respostes.
4. Localitzeu els últims articles científics escrits sobre orientació professional a través de les
bases de dades de la vostra biblioteca.
• Per a això haureu de determinar les paraules clau que buscareu en català i en anglès.
• Localitzeu les principals base de dades en educació (Scopus, ISI web of knowledge,
ERIC...).
• Feu la cerca dels articles.
• Seleccioneu els que considereu més interessants a partir de la lectura del resum.
• Localitzeu el text complet dels seleccionats a través d'Internet o bé aconseguiu-los a
la vostra biblioteca si no estan disponibles en línia.
• Llegiu-los i elaboreu-ne una síntesi.
Autoavaluació
Prova�objectiva
1. Els factors que a començaments de segle van afavorir el naixement de l'orientació profes-
sional van ser...
a) una estructura social equilibrada i en ple desenvolupament.

b) la consolidació d'una societat poc canviant socialment i econòmicament, amb capacitats
laborals molt prefixades.
c) l'avenç de la psicometria per a mesurar aptituds.
d) la preocupació per millorar els entorns acadèmics.
2. Els àmbits de l'orientació professional...
a) són cinc i estan molt interrelacionats entre si.

b)fan referència al propòsit de l'orientació professional.
c) només preveuen l'orientació en les organitzacions i institucions.
d) són quatre i es determinen en funció del context.
3. En el concepte d'orientació professional s'ha d'expressar que...
a) és un procés sistemàtic i de mediació.

b) es dóna en moments puntuals i per a accedir a la professió.
c) la informació és la part més important del procés.
d) només s'ocupa dels aspectes laborals.
4. L'àrea conativa de l'orientació professional fa referència...
a) als valors i interessos de la persona.

b) al processament de la informació i aprendre a aprendre.
c) als determinants personals socials de cada individu.
d) a les aptituds desenvolupades durant el procés formatiu.
5. El principi de desenvolupament en orientació professional es fonamenta...
a) en les teories evolutives, que consideren l'orientació un procés per etapes.

b) en l'enfocament sociològic, l'orientació ha d'anar dirigida a canviar el context.
c) en la reactivitat, que intervé quan ja ha aparegut la situació problemàtica.
d) en el processament de la informació, com a factor essencial de la intervenció orientadora.
6. Les funcions prioritàries actuals de l'orientació s'encaminen...
a) a aconseguir que cada persona en la seva formació professional inicial assoleixi un alt
nivell d'especialització.
b) a intervenir només en els aspectes relacionats amb l'ocupació i la inserció sociolaboral.
c) a resoldre els problemes puntuals de les diverses transicions, sense tenir en compte la
trajectòria vital.
d) a promoure la col·laboració entre tots els estaments que participen en processos orienta-
dors directament o indirectament.
7. Les persones que estan en actiu són destinatàries de l'orientació professional amb la fina-
litat de...
a) de promoure el desenvolupament de les competències professionals.

b) No són destinatàries principals de l'orientació professional.
c) de millorar el salari professional i les condicions de treball.
d) de determinar els requeriments professionals de cada lloc de treball.
Preguntes�de�resposta�breu
Responeu de manera breu (màxim deu línies) les qüestions següents:
1. Les principals característiques del principi de prevenció.
2. Examineu les tendències de l'orientació professional i determineu les que estan relaciona-
des amb el principi d'intervenció social.
3. Establiu la relació que hi ha entre orientació, ocupació i formació professional.

Solucionari
Autoavaluació
1. c) L'avenç de la investigació en psicometria va ajudar a configurar l'orientació com a procés

sistemàtic, amb la possibilitat de mesurar les aptituds personals.
2. d) Són quatre: entorn escolar, transició a la vida adulta, ocupacional en l'entorn regional
i a les organitzacions. Estan determinats en funció del context d'intervenció.
3. a) És un procés sistemàtic, no només de moments puntuals, i de mediació, de posar en

contacte la persona amb els seus determinants personals i socials perquè aprengui a prendre
les seves decisions i s'autoorienti.
4. d) Les aptituds desenvolupades durant el procés formatiu. En aquesta àrea s'intervé sobre
els processos de pas del potencial d'aprenentatge al desenvolupament a través dels hàbits, la
metodologia d'estudi i treball...
5. a) En les teories evolutives que consideren l'orientació un procés per etapes. La finalitat és
estimular el progrés d'un estadi al següent.
6. d) Promoure la col·laboració entre tots els estaments que participen en processos orienta-
dors directament o indirectament. L'orientació no pot queda reduïda al marc escolar i ha de
relacionar les empreses, els serveis externs i els àmbits no formals.
7. a) El desenvolupament de les competències professionals és un de la funcions prioritàries

entre el col·lectiu dels treballadors.
8. Les principals característiques del principi de prevenció. El principi de prevenció és proac-

tiu, i intervé abans que es manifestin les necessitats. Intervé sobre un grup de persones per po-
tenciar els processos d'autorealització professional. Dota les persones d'habilitats i competèn-
cies per a les possibles situacions a què s'hauran d'enfrontar. Promou la informació sobre els
determinants personals i socials.
9. Les tendències de l'orientació professional relacionades amb el principi d'intervenció social

són les que pretenen actuar no "solament sobre l'orientat, sinó també en el context social"
i es poden concretar en les següents:
• Potenciació de la igualtat social en el gènere, l'edat i la diversitat.
• Estimulació del desenvolupament regional i local, corregint els desequilibris regionals.
• Incentiu de la col·laboració entre els diversos estaments, canviant així el context del
sistema educatiu.
10. Entre orientació, ocupació i formació professional hi ha una correlació alta. Com més
gran és la necessitat de formació professional, més augmenta la necessitat d'orientació. Per a
accedir a una ocupació es requereix tant informació com formació, i fer les tries pertinents.
Històricament, han seguit un desenvolupament paral·lel fins a concretar-se al començament
del segle XX. La sistematització de l'orientació professional es produeix, precisament, quan
hi havia una gran necessitat de formació professional i van augmentar les alternatives per
a l'elecció de feina.
Bibliografia
Álvarez González, M. (1995). Orientación profesional. Barcelona: Cedecs.
Un llibre ja clàssic, però complet. Per estudiar aquest mòdul podeu llegir el capítol 1 (per
conceptualitzar els principis de l'orientació professional) i els capítols 2, 3 i 5 (per desenvo-
lupar la part històrica del tema).
Martínez, P. (2002). La orientación profesional: modelos y estrategias de intervención. Madrid:

EOS.
Aquesta obra recull els aspectes més generals d'aquesta disciplina. És un bon referent per a
incorporar els conceptes bàsics d'aquest mòdul.
Rodríguez Moreno, M. L.; Sánchez García, M. F. (2003). Orientación profesional: un proceso a

lo largo de la vida . Madrid: Dykinson.
Entre les nombroses publicacions de l'autora sobre el tema, triem aquest llibre, que destaca
la importància de l'orientació en tots els processos personals i professionals. Pot ajudar a
comprendre les noves funcions de l'orientació professional.
Bibliografia complementària
Álvarez Rojo, V. (1994). Orientación educativa y acción orientadora. Madrid: EOS.
Arnaiz, P. i Isus, S. (1995). La tutoría: organización y tareas. Barcelona: Graó.
Aubrey, R. F. i McKenzie, J. (1978). The School counselor as enviromental researcher. A: L.

Goldman (ed), Research Methods for counselors: practial approaches in field settings. New York:
John Wiley &Sons.
Bisquerra, R. (2002). La práctica de la orientación y la tutoría. Barcelona: Ciss-Praxis.
Blanch, J. M. (1990). Del viejo al nuevo paro. Barcelona: PPU.
Blau. P. M., Gustad, J. W., Jessor, R., Parnes, H. S., i Wilcox, R. C. (1956). Ocupacional Choice:
A Conceptual Framework. Ind Lab rel. Rev., 9 (4), 531-543.
Caballero, M. A. (2005). Claves de la orientación profesional: estructura, planificación, diagnóstico

e intervención. Editorial CCS.
Corominas, E. (2006). Nuevas perspectivas de la orientación profesional para responder a los

cambios y necesidades de la sociedad de hoy. Revista ESE. Estudios sobre educación, 11, 91-110.
Delors, J. (1996). La educación encierra un tesoro. Madrid: Santillana / Ediciones UNESCO.
Drapela, V. J. (1983). The Counselors as Consultant and Supervisor. Springfeld, IL: Charles C.
Thomas.
Echeverría, B., Isus, S., i Sarasola, L. (2001). Cualificaciones-Competencias: La contribución de

los proyectos Leonardo da Vinci y ADAPT. Madrid: Instituto Nacional de las Cualificaciones.
INEM. Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales.
Fernández-Huerta, J. (1959). La orientación como rumbo optativo. Revista de Educación, 96,

334-339.
Gat, A. le (1965). L'Orientation a l'école sovietique. Cahiers Pedagogiques, 57, 18-22.
Germe, J. F. (2002). Orientación profesional, formación y empleo: prepararse para una pro-
fesión o adaptarse al mercado de trabajo. Revista Europea de Formación Profesional, 26, 21-26.
Guichard, J. (2002). Problemáticas y finalidades de la orientación profesional. Revista Europea

de Formación Profesional, 26, 5-20.
Ginzberg, E. (1972). Toward a Theory of Occupational Choice: A Restatement. Vocational

Guidance Quartely, 5 (20),169-179.
Ivey, A. E. i Alschuler, A. A. (1973). An introduction to the field. Personnel and guidance Journal,
51, 588-589.
Hayes, R. i Aubrey, R. (1988). New directions for counseling and human development. Denver
(Col.): Love, cop.
Kann, U. (1988). La orientación vocacional y el mercado de trabajo: ¿Orientar para transfor-

mar o para domesticar? Perspectivas, 68, 509-519.
Martínez, J. M. (2007). El asesoramiento vocacional y profesional a través del Self-Directed

Search (SDS). Revista Electrónica de Investigación Psicoeducativa, 11 (5.1), 233-258.
Miranda, C. (2003). Orientación profesional. Universidad de Las Palmas de Gran Canaria.
Morill, W. H., Oeting, E. R., i Hurst, J. C. (1974). Dimensions of counselor Functioning. Per-
sonnel and Guidance Journal, 52 (6), 354-359.
MTAS (2003). Sistemas Nacionales de Cualificaciones y Formación Profesional. Madrid: Instituto

Nacional de las Cualificaciones. Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales.
Pelletier, D., Noiseaux, G., i Bujold, C. H. (1974). Development vocational el croissance person-
nelle. Mont-real: McGraw-Hill.
Pelletier, D., Bujold, G. et al. (1984). Pour une approche éducative en orientation. Québec: Gaetan
Morin.
Pérez Boullosa, A. i Blasco, P. (2003). Orientación e inserción profesional: fundamentos y tenden-

cias. València: Nau Llibres.
Rafael, M. (2007). Desarrollo y gestión de carreras con adultos en el siglo XXI: lecturas hacia
una armonización de lo global y de lo individual. Revista Electrónica de Investigación Psicoedu-
cativa, 11 (5.1), 75-102.
Rivas, F. (2007). ¿Conducta y asesoramiento vocacional en el mundo de hoy? Revista Electró-

nica de Investigación Psicoeducativa, 11 (5.1), 5-14.
Rodríguez Diéguez, A. (1989). Proyecto docente. Sevilla: Universidad de Sevilla.
Rodríguez Diéguez, A. i Pereira, M. (1995). La educación para la carrera: delimitación conceptual

A M. L. Rodríguez (coord.), Educación para la carrera y diseño curricular. Barcelona: Publicacions
Universitat de Barcelona.
Rodríguez Espinar, S. (1985). Proyecto docente e investigador (Inèdit). Universitat de Barcelona.
Rodríguez Espinar, S. (coord.). (1993). Teoría y práctica de la orientación educativa. Barcelona:

PPU.
Rodríguez Moreno, M. L. (1991). La educación para la carrera, marco de referencia preventivo para
crear programas de orientación en la transición escuela / trabajo en los años 90. Lisboa: Asociación
Internacional para la Orientación Escolar y Profesional (AIOSP). Conferencia Internacional:
Les Services d'Orientation pour les annees 90.
Rodríguez Moreno, M. L. (1992). El mundo del trabajo y las funciones del orientador. Barcelona:
Barcanova.
Rodríguez Moreno, M. L. (coord.). (1995). Educación para la carrera y diseño curricular. Barce-
lona: Publicacions Universitat de Barcelona.
Rodríguez Moreno, M. L. (coord.). (1998). La orientación profesional. Barcelona: Editorial Ariel.
Rodríguez Moreno, M. L. (2006). Evaluación, balance y formación de competencias laborales

transversales. Barcelona: Laertes.
Romero, S. (2003). La construcción de proyectos profesionales y vitales: aplicación de la ori-

entación a personas en centros de formación y en busca de su primer empleo. Bordón: Revista
de Pedagogía, 3 (55), 425-432.
Sanz, J.; Gil, J. M.; Marzal, A. (2007). Herramientas informáticas para la orientación y el
asesoramiento vocacional. Revista Electrónica de Investigación Psicoeducativa, 11 (5.1), 201-232.
Sanz, R. et al. (1995). Tutoría y Orientación. Barcelona: Cedecs.
Super, D. E. (1951). Vocational adjustement: Implementing a self-concept. Occupations, 30,

88-92.
Super, D. E. (1977). Un modelo de desarrollo de la vida como carrera. Revista de Psicología

Aplicada, 32 (147), 663-682.
Super, D. E. (1991). Models of Career Development: Historical and Current Perspectives. Lisboa:
Congress International of AIOSP.
Valls, F. (2007). Inteligencia Emocional y asesoramiento vocacional y profesional: usos y

abusos. Revista Electrónica de Investigación Psicoeducativa, 11 (5.1), 179-200.
Watts, A. G. i Herr, E. L. (1976). Career (s) education in Britain and the USA: Contrasts and
common problems. British Journal of Guidance & Counselling , 6-123.

AA - Mòdul 3 Concepte I Funcions de Lorientació Professional

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

AA - Mòdul 3 Concepte I Funcions de Lorientació Professional

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Concepte i

Una vegada analitzat el canvi d'escenari de les qualificacions i les competències

Però la preocupació per l'orientació professional ha estat present en la majoria

Arbre des ciencia

• Hi ha una gamma mai no sospitada d'alternatives professionals, però

• La preparació professional és cada vegada més àmplia i extensa, es prolon-

• La importància del treball com a eix de la vida quotidiana, la centralitat

• Es disposa de tota la informació sobre professions, qualificacions, itineraris

Davant aquestes situacions paradoxals, quina funció exerceix l'orientació pro-

Quan Parsons va iniciar la seva tasca orientadora a començaments de segle, la

En la nostra societat postindustrial, l'orientació professional no solament ha de

És evident que l'orientació professional està relacionada amb la llibertat

Per conèixer el món professional que ve i des de l'orientació professional preparar-s'hi, és

Les publicacions de l'Institut Català de Noves Professions www.gencat.net/educacio/icqp/

1. Adquirir independència�i�autonomia com a aprenent i responsabilitzar-se

2. Utilitzar les diferents fonts�documentals en orientació professional.

3. Mostrar un domini de les estratègies necessàries per a accedir a la informa-

4. Articular una base�teòrica�personal en funció de la definició i de les di-

6. Identificar els fonaments�i�principis de la intervenció orientadora.

7. Categoritzar les dimensions de l'orientació professional per a fonamentar

8. Identificar les àrees de l'orientació i els seus continguts.

1.1. Triangle bàsic: ocupació, formació, orientació

El treball ha existit sempre, però reinventat en cada etapa de la humanitat.

Figura 1. Triangle bàsic establert sobre l'educació de base

Com s'ha resumit en la figura 2 del mòdul 1, l'orientació professional va néi-

És necessari reprendre aquesta trilogia formació-orientació-ocupació per a po-

La prestació d'una orientació permanent d'alta qualitat és un element

Una preocupació similar mostra el CEDEFOP a través de nombrosos estudis i

• Plató (s. IV aC), en l'obra La República, concebia l'estat jerarquitzat i estruc-

Resulta anecdòtic observar les conjectures de Plató davant el creixement desmesurat

– A cada persona li correspon un gènere de ciència o art en funció dels

– S'han d'examinar de manera científica els enginys de cada un per a

A Espanya també reflecteixen aquesta preocupació diversos autors, entre els

• Fray Martín Sarmiento (1695-1772),

1.3. Naixement de l'orientació professional: factors determinants

Fins al s. XX no es pot parlar d'orientació professional com a ciència que,

És difícil identificar el moment exacte del naixement de l'orientació professi-

Més important que identificar la data exacta de l'origen del moviment

• La dificultat de triar una professió en una societat sotmesa a grans canvis

• La creixent importància de la formació professional en una societat indus-

• L'interès a corregir les desigualtats socials, fruit de la immigració, les man-

• L'avenç de la psicometria proporciona instruments objectius i científics

• El naixement de diversos moviments psicològics d'atenció a l'aspecte afec-

la intervenció orientadora, i s'ampliés l'horitzó del model d'ajust cap a en-

1.4. Inici de l'orientació professional a Espanya

La Constitució de 1869 recollia la necessitat de formar professionalment la

La crisi de 1898 va posar en dubte aquesta concepció i a partir d'aquest esde-

On més es va notar la influència estrangera va ser a Catalunya, la Mancomuni-

• El Museu Social (1908) de la Diputació de Barcelona, interessat a estimular

• La Borsa de Treball de Barcelona (1911), que va tractar de combatre l'atur

• El Secretariat d'Aprenentatge (1913), que formava part del Museu Social i

• La transformació del Museu Social en l'Institut d'Orientació Professional

Entre les funcions de l'Institut destacava la d'orientació professional individu-

Aquesta institució va adquirir gran importància i fama internacional. Els anu-

Al País Basc es va produir un apogeu de l'orientació professional impulsat pel

1.5. Etapes de l'orientació professional

Hi ha diferents classificacions de les etapes del desenvolupament de

A Europa es va iniciar el moviment de l'orientació professional el 1902, amb la

escola-treball. L'orientació es feia fora del marc escolar, a través de fundacions

Les característiques essencials d'aquesta etapa es poden resumir en:

• Orientació basada en la pràctica i fruit de les mancances socials.

• S'aplica en el camp extraescolar.

• Dedicada gairebé sempre a joves aturats o que necessiten ajuda per