L'EDAT MODERNA A MENORCA (I)

Segons els historiadors l'edat moderna s el perode que va des del descobriment
d'Amrica, el 1492, a la revoluci francesa, el 1789. s a dir que dura uns tres-cents
anys.

A l'inici de l'edat moderna Menorca forma part de la Corona d'Arag, un regne del
que formaven part Arag, Catalunya, el Pas Valenci i les Illes Balears, a ms de
possessions en terres italianes.

El regne d'Arag, arran de les noces entre Isabel I de Castella i Ferran II d'Arag i
la herncia que reb el seu nt Carles I, formava part de monarquia de la famlia dels
Habsburg que regnava sobre el que ara s Espanya.

Espanya era llavors el pas ms poders d'Europa. Carles I regnava sobre els
territoris de la pennsula ibrica, ustria, grans zones d'Itlia, enclaus al nord
d'frica, etc. A ms incorpor al seu regne les terres que s'anaven descobrint i
colonitzant a Amrica. Si a aix hi afegim que tamb era emperador d'Alemanya, es
pot deduir que l'imperi espanyol era immens.
Per tot aquest poder no es va traduir en una millora de la vida de la poblaci, Ls
constants guerres van afeblir molt l'economia, i si b es ver que el comer havia anat
creixent des del final de l'edat mitjana, la gent passava bastants penalitats: fams,
epidmies, etc.

Els principals problemes que enfonsaven l'economia de l'imperi espanyol hi podem

assenyalar: guerres de religi entre pasos catlics i protestants, guerres amb Frana
pel domini de territoris europeus, i guerra amb els turcs pel control de la
Mediterrnia.

L'imperi turc havia anat creixent i a aquest temps dominava gran part de la
Mediterrnia, inclosa la major part del nord d'frica. Des de les costes africanes duia
a terma constant atacs contra poblacions cristianes.

El 1535, una flota turca atac Ma, la ciutat es va rendir per malgrat aix fou
cremada i molts dels seus habitant morts o capturats per a ser venuts coma a esclaus.

Uns anys desprs, el 1558, un flota turca atacava Ciutadella. En aquells moment
regnava a Espanya el fill de Carles I, Felip II.

L'assalt dels turcs: s'any de sa desgrcia.

El mat del 30 de juny de 1558, unes 140 naus de l'armada turca arribaven a Ciutadella,
on desembarcaven d'entre 12.000 a 15.000 homes segons les versions en una illa que segons
les dades oficials tenia llavors uns 10.000 habitants. Ciutadella, la capital de l'illa,
comptava amb unes 4.000 persones.

En conixer la presncia de les tropes turques a Menorca, el regent de la Governaci

Bartomeu Arguimbau enviava emissaris a demanar ajuda a Mallorca i Barcelona. L'armada
otomana havia fet primer un intent d'acostar-se a Ma el dia anterior, per grcies al
Castell de Sant Felip que s'estava construint i les bateries de qu es disposaven, que van
enfonsar algunes galeres turques, van poder ser rebutjats.
Inicialment, el capit Miguel Negrete recoman la rendici de Ciutadella, a la qual cosa
s'oposaren els ciutadellencs, que es disposaren a defensar-se dels turcs. Segons ens descriu
l'historiador Miquel A. Casasnovas fins i tot es van fer sortides per inutilitzar l'artilleria
enemiga. Arguimbau orden concentrar a la capital la major part de la poblaci no combatent
de Menorca seguint ordres de la princesa Joana en cas d'emergncia, i va fer venir reforos
d'altres poblacions. En total defensaven Ciutadella 620 homes, inclosos els 40 de la
companyia de Negrete. 620 contra un mnim de 12.000 a 15.000 soldats turcs.

Els dies passaven i els menorquins van anar rebutjant els assalts dels turcs en tres ocasions,
amb la precarietat dels mitjans de qu disposaven, i la defensa es va veure dificultada per
l'incendi de la casa de la Universitat, que havia acabat amb les municions restants, i la
muralla estava ja mig enderrocada en diversos punts de forma que l'assalt final es preveia
imminent.

Les autoritats van autoritzar l'evacuaci de la poblaci durant la nit del vuit dia de setge,
per tot i que els exploradors no havien detectat la presncia de les tropes turques, la
columna d'evacuaci fou interceptada per l'enemic, de manera que moltes persones foren
mortes o capturades, i la resta es refugi rere les malmeses muralles.

Durant els dies de setge els otomans van devastar la meitat occidental de l'illa fins Es
Mercadal, les possessions i les collites cremades i el bestiar mort. Moltes persones van ser
capturades. En un dels desembarcaments secundaris cap al sud de l'illa un important
contingent es dirig cap a Alaior amb les banderes desplegades, per els turcs es van retirar
sense atacar la poblaci.

Els menorquins resistiren l'atac dels turcs durant nou dies sense que aparegus en cap
moment l'ajuda exterior sollicitada. El dia 9, els turcs iniciaven l'assalt definitiu en qu
aconseguiren doblegar la resistncia dels escassos defensors supervivents i les tropes turques
entraven a Ciutadella. El saqueig dur tres dies desprs dels quals la ciutat qued totalment
despoblada i destruida.

L'acta de Constantiboble

Document notarial ests en catal a Constantinoble (capital de l'imperi turc) el 7 doctubre

de 1558 pel notari Pere Quintana.
Signat per diversos testimonis, entre els quals el regent de la governaci de Menorca
Bartomeu Arguimbau i el capit Miguel Negrete, tots ells captius a conseqncia del saqueig
de Ciutadella pels turcs, en el qual fan constar detalladament tot el que va succeir i les
seves actuacions.