BEARN O LA SALA DE LES NINES

INTRODUCCI

El llibre s la carta que Joan Mayol, el capell de Bearn envia a Miquel Gilabert, el secretari del
senyor Cardenal Primat de les Espanyes. Li explica que per causes misterioses els senyors de la
casa, Maria Antnia i Don Toni, van morir a l'ltima nit de Carnaval, fa dos mesos. Li diu que els
nebots han vingut aqu a veure qu els hi havia deixat d'herncia, tot i que ells no estimen res de
Bearn ni tenen doblers (diners) per pagar les hipoteques. La gent est interessada en els bns que
han deixat i no pas en resar per la seva mort. Li diu que a continuaci li explicar la vida dels
senyors, i que la dividir en tres parts, com si d'una novella es tracts.

PRIMERA PART; SOTA LA INFLUNCIA DE FAUST.

-Captol 1:

Ens explica que hi ha una finca anomenada Bearn, per que no se sap si el nom de la finca prov
del nom de la ciutat o l'inrevs. Ens informa que les festes patronals de Bearn sn les de Sant
Miquel. Diu que hi havia un rebesavi de Don Toni que tamb es deia aix que era una mica
conflictiu. Joan Mayol, el capell que escriu la carta, ens explica que ell ja fa 38 anys que va nixer.
S'enrecorda poc dels seus pares, i va anar al Collegi de la Ciutat perqu Don Toni aix ho va voler.
Maria Antnia i Don Toni eren cosins germans. Ella era molt bonica i ell era magre i esvelt, menut i
lleig. Ell no s'havia confessat mai, i la seva nima canviava sovint. Era sincer per imprevisible.
Seguia uns bones maneres, era educat, per la gent desconfiava d'ell. Acostumava a portar perruca
blanca. Parlava moltes llenges. Ens explica que a l'escola on ell, el capell, anava hi tenien unes
formes barroeres, i quan tornava a Bearn, l'apassionava l'ambient de bones maneres que
proporcionava Don Toni. Don Toni era un home extraordinari, tot i aix semblava tenir un cert aire
de bruixot. Quan s'enfadava amb algun criat seu, ell els fuetejava, i desprs els hi deia que es
possesin oli del b.

-Captol 2:

Ens descriu la casa. Primer ens informa que t un enemic, en J. J. Rousseau, per no ens diu perqu
s el seu enemic. Explica que sap que no adiministren b les seves pertinencies, diu que els
senyors estan caducats nica cosa que comparteix amb el seu enemic J. J. Rosseau. Tamb diu
que don Toni estimava els pagesos per no els tractava amb igualtat. Sobre l'edifici, noms ens
parla sobre la part noble. Ens diu que est feta d'un estil clssic. T dos patis, una escala ampla, el
pis d'honor. Destaca que hi ha una foganya al rebedor, i d'aquesta ens comenta que ser important
per a la seva narraci el fet que hi hagui una finestra a sobre petita que condueix a una habitaci
interior. Ens parla molt b del sal, s una magnificncia. Diu que va estar tancat durant una poca,
per quan els senyors van tornar de Roma l'any 1884, el van tronar a obrir fins ara. All s on van
morir els dos, a les mans de Joan Mayol, el capell. Diu que abans havia sigut un santuari i que ara
ho tornar a ser, perqu ha encarregat que el profanguin. Ens diu que don Toms vivia del futur i
del passat. Ens parla tamb sobre la Sala de les Nines. Noms ens diu, per, a on est. S'hi va a
partir de la galeria, que aquesta te 3 portes, una a cada extrem i una al mig. Per anar a la Sala de
les Nines s'ha d'agafar una de les portes del costat, i aquesta et portar a un oratori, que fa de sala
de pas, i d'all comencen unes escales secretes que et porten a la Sala de les Nines.

-Captol 3:

Els senyors acullen a Xima, una neboda seva de 18 anys (tenia 11 o 12 anys ms que en Joan). Ella
era bonica i intelligent. Comenta el tema de Faust, una pera que es feia a l'pera de Pars, i que
uns amics seus els hi demanaven que vinguessin a veure-la. Faust tracte sobre una gent violenta
que vol aconseguir el cel, i que estan disposats a lluitar per aconseguir-ho encara que hagin de
pactar amb el Maligne. De broma, don Toni li diu a la M Antnia que es venguin l'nima al diable
per ser joves, per ella diu que ni de broma. Desprs desapareixen en don Toni i la neboda, han
anat a Frana. Al cap d'un temps, torna ell sol (la neboda ha conegut a un duc francs ric ms
atractiu que ell i s'ha quedat all) i com a conseqncia ell i M Antnia passen 10 anys separats,
ella a la posada i ell al palau de Bearn. Tamb ens parla que ell havia intentat espiar la Sala de les
Nines, per sense xit, ja que, pujava les escales secretes de l'oratori, i es trobava amb una altra
porta tancada amb clau, i que mirava pel forat del pany, per com que la Sala contenia cortines no
es podia distingir res. Va aconseguir saber que es rumorejava que un avi dels senyors havia mort
embogit all. Ens diu que el senyor pagava estudis a molts allots per no li deixava saber a ell per
qu. Ens parla tamb d'en Jaume, un noi de 12 anys (quan en Joan en tenia 15) que havia viscut
sempre al Collegi. Li va dir que ell havia de tractar-lo com el seu germ petit, i que li havia
d'ensenyar a jugar, ja que a l'escola no ho havia fet. Ell el va transformar, per noms per fora, ara
tenia un aspecte menys de ciutat, amb la pell morena, per per dins tenia la por de sempre. Don
Toni li va dir que havia de ser ms fort, com en Joan, i aix el motiv i anava enfilant-se pels arbres.
Un dia, quan jugaven, i que en Joan mai deixava guanyar-se, en Jaume es va sentir molt cansat, es
va relaxar a la palla, i el van trobar 30 minuts ms tard mort. Ja havia estat els darrers dies ms
com electritzat. En Joan li havia tingut una certa enveja, era llest, ros, sabia ms francs que ell i es
preocupava perqu no li fes la competncia dins del Palau de Bearn. Ell sempre s'ha considerat
certament responsable per la mort, i diu que no el va matar amb un cop, sin amb un verb;
minauder que significa babau en francs.

-Captol 4:

En aquest captol Joan Mayol fa un recordatori dels moments en qu ell havia parlat sobre la
histria. Veiem el temps en qu ell era anarquista lliberal i estava d'acord amb els francesos, es
necessitava una dictadura per arreglar la situaci del moment. Parla de Napole, Bonapart, els
Borbons, etctera. Sobre la seva vida, aprenem que ell, molt abans de l'escndol de Pars, va estar
sense comunicar-se amb quasi tota la seva famlia durant un temps, i que llavors la gent el criticava
errniament, com per exemple deien que maltractava al capell, quan en realitat el tractava molt
educadament i era geners amb ell. Tamb ens parla quan ell li explicava a en Joan que els reis de
Frana curaven als malalts d'escrfules i paperes, per Mayol no s'ho acaba de creure. Don Toni ho
atribueix a que en aquell moment la cincia havia emprs molta importncia i s'havien deixat
enrere els mites que deien que els reis curaven. Acaben parlant sobre les muntanyes. Als dos els hi
agraden, ja que han nascut aqu. Don Toni diu que ell mai es cansar de l'illa, ja que hi ha nascut i
hi vol morir, per que potser la seva dona (era la primera vegada que parlava d'ella desprs de la
separaci) voldr marxar. Li diu que ell (Joan Mayol) haur de cuidar-se'n d'ells quan morin. Tamb
conclou dient que creu que un dia els globus milloraran tant que es podr anar a Pars des de
Mallorca volant. En Joan ens explica que a ella a vegades li agrada desvariejar (imaginar-se coses).
-Captol 5:

En aquest captol ens parla sobre el seu professor Pere Pi de msica que tenia al Seminari. Era un
home que li agradava Wagner i tamb les histries Alemanyes, com a en Joan, a qui li agradava
sentir parlar d'Alemanya i se'n feia forces preguntes, per ell no li agradava Wagner. En aquest
captol parlen molt sobre la msica i diferents autors. Remarca el fet que l'ensenyana que rebia a
l'escola era molt diferent de la que rebia per part de don Toni, diuen que les seves ensenyances
eren oposades a les del Seminari. Don Toni es declara romntic, per selecte, ja que no li agrada
aquells que es dediquen a expressar les seves emocions a crits, sin que noms considerava
escrivans aquells que les expressaven d'una manera intelligible, s a dir amb intelligncia. Tamb
parlen sobre la histria de la Fontaine. Don Toni li explica que la seva importncia no s la moral,
sin la seva fora de l'engany i l'eufria. Diu que la Fontaine no t dignitat, per fa grcia. Fontaine
la va escriure un amateur, i a don Toni li agrada. Creu que l'art s una mica com els fills s'engendren
descuidadament, i no amb receptes. Acaba el captol amb una escena en qu estan els dos parlant
a sota els estels, i es fa tard i don Toni li dna la m perqu li faci un pet per acomiadar-se. Li diu
que es reconcili amb la Fontaine, i li diu que si torns a viure estudiaria lletres i que es posaria de
lema un vers d'un alexandr de La Fontaine que li diu, per ell no ha sigut capa de trobar-lo, ja que
n'hi ha molts en tota l'obra.

-Captol 6:

Ens parla sobre el gimns que hi havia al palau de Bearn. A en Joan Mayol no li agradava fer esport,
creia que a Du no li semblaria b que es desfogus fent exercici fsic, tot i aix anava al gimns
perqu don Toni volia que s'assembls a una esttua que tenia d'un atleta grec. Un dia, quan ell
estava al gimns, entr don Toni i li digu que mirs per la finestra que donava al pati interior. All
hi havia el veterinari, que havia de curar uns quants porcs. A ell no li agradaven els senyors i els
criticava, i don Toms i ell l'espiaven el que deien. Ms tard, va venir el Vicari, com cada any abans
de Carnaval, i van parlar sobre els punts positius i negatius d'aquesta festa. El Vicari hi estava en
contra, i en Don Toni a favor. En Joan tamb estava a la conversa i opina com el seu senyor, a
vegades cal una mica de diversi. En Joan pensava d'en don Toni que era un epicuri, s a dir un
sser destinat a morir, ja que quan va nixer ja ho tenia tot fet, ha pogut gaudir de les reserves que
van deixar els seus avantpassats i ell no ha hagut de fer res. Acaben el captol, seguint parlant del
tema del Carnestoltes, diu en don Toni que si ve gent a casa seva per celebrar la festa, ja que el
Vicari no volia celebrar-la a la ciutat, ell no els rebutjaria. L'assumpte s'acab, com cada any, amb
una transacci.

-Captol 7:

Don Toni es volia vendre la posada, la casa que tenia a la ciutat perqu desprs de gastar-se molts
diners per a la seva neboda, la Xima, necessitava doblers. La casa havia estat tancada durant anys
ja. Primer li va preguntar a la Dona Maria Antnia per mediaci del Vicari, i ella va dir que feia b
en vendre-la, perqu ja no es feia servir i avera si aix podria ell paga els deutes. A qui no li va
agradar la idea va ser als seus nebots, que ja es feien seva la finca. Als senyors no li agradaven els
seus nebots, no una s'havia casat amb un capit, dona Magdalena amb un foraster i els germans
no feien ms que fumar i anar al casino. Per com que els senyors no tenien fills, van decidir que
volien deixar el curs de l'herncia natural, i per tant no desheretar-los. Un cop es va vendre la casa
les relacions amb els seus nebots, que ja eren prcticament nulles, van quedar rompudes. Abans
de vendre la casa, en Joan Mayol i don Toni van estar-hi 5 setmanes per acomiadar-se d'ella i per
acabar de tramitar la venda. Ens explica en Joan Mayol que es va posar en un merder, va ajudar a
robar una esttua de la reina de les Espanyes, que al final va sortir malament i aquesta es va
trencar a bocins. Aprofitant que estaven a la ciutat, el senyor va voler portar a Joan Mayol a
l'pera. Els dos comenten les seves opinions sobre aquesta, i don Toni li comena a introduir en
aquest mn i el culturitza, que la cultura, era, precisament, el que diferenciava a Joan Mayol de
Don Toni, a part de l'edat. Durant la batalla d'Alcolea, un conflicte poltic d'aquell temps, es van fer
manifestacions a la Ciutat. Una cosina del senyor va assistir a una d'aquestes tota despentinada.
Don Toni ho reflexiona amb Joan Mayol i li diu que miri com havien caigut les intelligncies. Tamb
comenta en Joan que els Llucmajor tenien una filla de tifus, i uns, perqu no volien que la malaltia
s'escamps, van decidir anar a cremar la casa. El foc es va escampar tant que fins i tot va cremar la
casa dels qui havien provocat tal tragdia i van morir ells tamb. Amb tot aix, en Joan ens vol dir
que la ciutat no passava el millor moment per vendre la casa i que caldria doncs, esperar per
obtenir ms doblers per a ella, com deien b els nebots, per com que don Toni no escoltava a
ning, ell va seguir amb la idea de vndre-la.

-Captol 8:

La casa al final la va vendre per pocs diners, perqu no era una bona poca i ell no va voler esperar
a vendre. Van venir la possessi, les festes de la casa. En aquestes festes era l'nica data en qu
dona Maria i don Toni es veien durant l'any. Es comportaven durant la festa, i al vespre, quan ja era
hora de marxar, sortien a fora per dir-se quatre paraules educades i marxaven. Per aquell any la
conversa va durar una mica ms per parlar sobre els assumptes poltics d'aquell moment. Van dir
que la reina Isabel havia marxat a Frana, per no era cert, ho va ser l'endem. I tamb van
mostrar la seva preocupaci sobre qu passaria si es fes una repblica. A don Toni no li feia gaire
grcia perqu hauria d'aguantar a altres poltics, per diu que tot i aix no pot fer-hi cap mal. Un
cop van marxar, la gent del poble feien safareig sobre els senyors i comentaven que semblava que
no estaven separats de la bona relaci que tenien. Una dona coment que deien que la llum de
l'habitaci del senyor estava oberta durant tota la nit, i es preguntaren perqu, fins que el Vicari va
dir que deixessin de fer safareig. El senyor passava els dies entre papers, i el criticaven sobre
fonaments, sobretot per la Margalideta, una noia rossa que va morir abans d'un any. Don Toni ja
portava perruca blanca perqu s'havia tornat calb, vestia d'un estil francisc, i tenia arrugues a la
cara. Tamb deien que s'estava arrunant, per ell ho justificava en qu la nova manera
d'organitzar el pas desprs de les revolucions obreres no afavoria a les classes burgeses. Diu que el
que triomfaria ser el socialisme, i ho va encertar. De tant en tant venia el Senyor Vicari a casa seva
i intentava convnce'l de qu crems la seva biblioteca perqu hi tenia exemplars que estaven
prohibits llegir, per a la gent el que ms el preocupava no era el qu ell llegia, sin el que escrivia.
Ell es passava la nit a la seva habitaci (per aix veien les dones la llum de la seva cambra a la nit
obreta) escrivint les seves memries, per entretenir a la gent i per perpetuar la gent que ell sempre
havia estimat. Li deia a Mayol que li donaria a ell les seves memries quan es mors perqu les
publiqus, un cop don Toni mort, i que podria aconseguir un prleg del bisbe. Mayol s'ofereix ell
mateix per fer-lo, ja que ning el coneix millor. Don Toni hi est d'acord, ja que ell s l'nic amic
que li queda, tots els altres estan ja morts. Don Toni es preocupa per les conclusions morals que es
podrien extreure de les seves memries, per don Toni li diu que si vol ho pot publicar com el que
no s'ha de fer.

-Captol 9:

Les Memries s l'obra ms personal del senyor. T improvisaci, sinceritat, intimitats,

circumstncies que va sacrificar, com el pinar de Sa Cova que tant estimava i que per sort no veur
tallar, i tamb hi ha ancdotes, com per exemple un dia, quan s'estava preparant per a una cita,
anava ven dutxat i vestit, va agafar una botella de benzina pensant-se que era colnia, i se la va
besar al cap. Va haver de tornar-se a dutxar i a vestir-se, per quan va arribar a on havia quedat
amb la noia, aquesta ja havia marxat probablement amb un altre xicot que no fes olor de benzina.
Tamb hi ha reflexions morals de valor. Tamb va reunir 2000 duros per a publicar Les Memries,
fet que demostra com se les apreciava, ja que durant els darrers anys anaven malament de diners,;
en Mayol havia de reunir amb prou feines 2 duros per anar a comprar ensamades i xocolata per
berenar, que tot i que dona Maria Antnia havia oblidat moltes coses, el bon paladar no l'havia
perdut i se'n reia dels berenars de poca qualitat. I s que els senyors eren rics de terres per no de
doblers. En aquestes terres hi tenien collites, per d'aquelles que no s'han de treballar gaire, que
creixen espontniament com els aglans, que valien ben poc, i les olives, que donaven fora doblers
per sortien noms espordicament. Tamb hi plantaven pins per tallar, que aix era el que els hi
donava ms doblers, la major font d'ingressos. El senyor va haver d'anar a un banc per demanar la
primera hipoteca, i li van anar seguint les altres. El senyor tenia molts deutes i gastava
desmesuradament. A les memries parlava molt b de Dona Maria Antnia, diu que sempre
l'estim, i ara que era vell li tenia gran tendresa. Tamb diu que s la dona amb el millor somriure
d'Europa. Sort que va escriure Les Memries, pensa Mayol, ja que ara ja no en quedaria res d'ells si
no fos per aquest escrit, ja que el nom de Bearn s'ha extingit quan Don Toni s'ha mort ( a excepci
dels fills illegtims que pugui tenir, que no menciona a Les Memries). El Congrs actual volia que
cada terratinent destins una hectrea de les seves terres en cultivar tabac, per ell no seguia
aquesta norma, i el Congrs estava enfadat i es preguntava qui era aquell terratinent del nord que
no segueix aquesta ordre i destina les seves terres en cultivar cabras dainas. Per veure la gran
prdua de memria que van tenir els seus protectors als ltims dies, Mayol parla d'una horabaixa
de pluja, Don Toni va dir que ell ni per 100 duros sortiria al jard, i al cap de pocs segons va afegir;
B, per cent duros, s. I s que ja no sabien qu representava aquella quantitat. Setmanes abans de
morir es preguntava si seria millor regalar-li a la cambrera un anell de diamants o un mocador de
toca. Li van aconsellar que la segona opci seria ms favorable (sobretot econmicament).

-Captol 10:

Aquest captol parla sobre els dies que va estar a Paris amb la seva cosina de 18 anys Xima. Va
durar a prop de mig any i es va acabar quan la Xima s'adon que s'acabaven els doblers. Ella en
gastava molts, i s'aprofitava de la situaci econmica de don Toni. Joan Mayol ha fet una repassada
per els avantpassats de Bearn, i destaca que un familiar seu va estar a la pres. Per aix el canonge
Binimelis diu: Bearn, peix i carn, referint-se que a la famlia de Bearn hi ha de tot. El motiu pel qual
van anar a Pars s per l'pera que hi feien anomenada Faust. s per aix que aquesta primera part
de la novella s'anomena sota la influncia de Faust, ja que per culpa d'aquesta obra ell va fugir a
Pars amb la Xima i va trencar la relaci amb Maria Antnia. Tamb perqu la seva situaci
econmica va empitjorar per culpa els gastos que exigia dona Xima, com per exemple tenir sempre
un carro de dos cavalls a la seva disposici, vestits de luxe, etctera. s com si tot hagus passat
per culpa de Faust. L'obra va tenir molta publicitat per' no molt d'xit, segurament perqu la gent
es va fixar ms en les dues espanyoles Eugenia de Montijo, dona de l'Emperador d'aquell moment
(1859) Napole III i dona Xima. Resulta que les dues s'asseien molt a prop, van entrar a la mateixa
vegada, i ambdues portaven un vestit blanc, amb la diferncia que Eugnia de Montijo portava
joies i dona Xima no, ja que no en tenia. Molta gent s'ho va prendre com a una provocaci, dona
Xima era ms bonica, i representa que demostrava que no calien joies per mostrar la bellesa. Fins i
tot don Toni va anar a saludar a Gounod per felicitar-lo, i ell li va parlar del bonic que era dona
Xima i li va fer 2 petons a la galta davant de tot Pars. Ells a Pars s'estaven a un hotel amb jard
anomenat toile. Al cap d'uns dies, Gounod es va presentar a l'hotel amb un duc de Li anomenat
Campo Formio, qui va enamorar a dona Xima, o almenys ella va marxar amb ell, potser perqu ell
s que no tenia problemes dels doblers. I li diu clarament a don Toni, que quan es cansi del duc, es
far presentar el mateix Emperador. Don Toni creia que tota la noblesa de l'Imperi era falsa.
Acaben parlant sobre els rumors, i que don Toni creu certs, que Llus Napole III no era un
Bonapart, sin que era fill d'un almirall holands anomenat Verhuell. Per don Toni tranquillitza a
Joan Mayol i li diu que no s'entristeixi per pertnyer a una famlia humil, i diu que potser ni ell s
un Bearn, qui sap.

-Captol 11:

Dona Xima, quan es va quedar a Pars, es comportava com una dona d'experincia. Deia que mai
havia entrat a una casa que no fos par la porta gran. Tamb va dir que si l'emperadriu i l'emperador
la volien conixer, ella volia que li fessin una presentaci oficial al jard de les Tulleries. Campo
Formio, amb tots els diners que tenia, mai s'hauria atrevit a demanar-ho. A l'Emperadriu li va
semblar molt bona idea, dons tamb era una dona Espanyola, i creia que no es podien tractar
malament, per a Napole III no, i per aix Eugnia de Montijo va decidir acabar la relaci amb ell,
perqu representava que estava infravalorant a una dama espanyola. Hi havia una rivalitat entre
l'artista Rigolboche i Xima, ja que les dues volien a Campo Formio. Durant un ball a una festa,
Rigolboche va intentar seduir al duc de Li, per no va tenir xit. Aquell mateix any l'artista va fer
pbliques les seves memries on comenta indirectament aquest assumpte i parla negativament de
dona Xima i de la famlia Bearn. Don Toni consider que aix els feia una famlia honorable, a
excepci de molts familiars seus, que no van ser tan honorables. En un escrit literal de Don Toni a
les seves memries, ens explica com dona Xima es va tornar sobre aquestes males paraules.
(Abans ens indica Mayol que hi ha unes lnies de l'arxiu de la famlia Bearn, on es parla sobre tots
els familiars de Bearn, que estan esborrades, i que potser incompleixen el seu escut que diu Abans
morir que mesclar la sang.) El fragment explica que Rigolboche tenia un espectacle on per sorts
un senyor li tocava pentinar la seva meravellosa cabellera, i tothom la volia pentinar, i ella cada dia
n'escollia dos del pblic. Un dia, quan ella anava cap a l'espectacle, i ho feia amb un carro de
cavalls joves, com a ella li agradava, va tenir un accident. Dona Xima va aprofitar per endur-se-la a
un restaurant a prop, on va demanar unes estisores i li va tallar els cabells. Quan li van tornar a
crixer ja era massa tard perqu ja no la coneixia ning, la prenien com morta. Aix va fer
augmentar la popularitat de Dona Xima. El captol conclou dient que Mayol creu que aquestes
ratlles de don Toni sn ms prpies d'una marquesa de la cort de Llus XV que d'un senyor de
Mallorca, la mort l'inspirava, justifica Mayol.
-Captol 12:

Comena quan en Don Toni torna a Mallorca, desprs de l'escndol de Pars. Dona Maria Antnia i
don Toni es separen a partir d'aquell moment, i durar 10 anys aquesta separaci. Tot i aix diu que
van estar moralment units. Dona Maria Antnia li explica, ja anys ms endavant, que no l'havia
trobat a faltar gaire perqu s'havia dedicat a la religi. Quan ell va tornar de Pars, va passar lo de la
Margalideta. Tenia el mateix nom que un personatge de l'obre del Faust, que va tenir un fill i el va
assassinar. La Margalideta de Bearn va morir abans d'un any d'estar a la casa. La van enterrar al
jard, i don Toni va dir que faria un monument de marbre per recordar-la per no va ser aix. Don
Toni tenia relacions sexuals amb ella, per quan va morir, les va tenir amb Brbara Titana, que les
males llenges diuen que estava embruixada. Tamb comenten que a la Dona Antnia el qu li
sembla que fa a les nits Don Toni s llegir, per aix t la llum de la seva habitaci oberta. Finalment
parlen sobre la poltica, i don Toni diu que abans d'haver-hi democrcia, hauran de passar per una
dictadura illustrada.
-Captol 13:

Joan Mayol, ens explica un dia que va estar espiant a darrere les portes, quan ja tenia 18 anys,
tenia intriga sobre certes coses i per aix els espiava. Va veure un dia que va arribar Andreu, el
Vicari. Tot i tenir gaireb 70 anys, es conservava fora b. Ell sempre venia a peu del poble fins a la
casa dels Bearn, era una hora caminant, tot i que ell deia que noms mitja hora. Preferia passejar, i
no concertava mai una hora concreta, per evitar que els Bearn li enviessin un carruatge perqu ell
ans fins all. Abans, per, ens parla sobre un laboratori que tenia Don Toni a prop de la seva
habitaci, all hi destillava sucs, no se sap ben b per a qu. Tamb ens parla de les tecnologies
d'aquell moment, de la mquina de vapor, concretament d'un dia que don Toni va fabricar un petit
aparell que amb una olla a aigua bullent podia fer moure unes rodes grcies a la fora del vapor.
L'aparell va fer una volta sencera al pati, i els vens ho van veure i escampar pel poble. El mn de
les mquines era ven vist a Palau, per a l'esglsia no. Un senyor de confiana de la casa de Bearn
va marxar per sempre des d'aquell episodi. El motiu de la visita del Vicari s per dos assumptes. Un
menys important que l'altre. El menys important s per preguntar-li si els seus nebots podrien anar
al seu arxiu de casa per consultar les seves arrels, per fer un arbre genealgic. Era una feina
encarregada pel marqus de Collera, i no sabien ben b els orgens de Bearn, ja que uns deien que
venien de Navarra i d'altres de la Conquista. Segons Don Toni els Bearn van adquirir les terres l'any
1504. Don Toni li diu que poden venir quan vulguin els seus nebots, perqu aix s casa seva, per
que no els permetr consultar la genealogia. Els hi t una certa de rancnia perqu quan van veure
que s'acabaven els doblers van marxar. L'altre assumpta per la qual Don Andreu havia vingut, era
per informar-lo que fa dos dies va arribar la seva neboda, Dona Xima.

-Captol 14:

Aquest captol continua la conversa entre don Toni i el Vicari, amb Joan Mayol fent comentaris, ja
que est espiant des d'una finestra. Per a Mayol, Dona Xima era l'encarnaci del Dimoni, que fins i
tot la imatge que tenia d'ella li havia fet pensar abandonar la professi eclesistica. El Vicari li diu
que viatge com una reina, amb tot mena de luxes, i que no hi ha prou gent al poble per servir-la.
Resulta que Don Toni ja sabia que havia tornat Dona Xima, ja que mai havien deixat d'enviar-se
cartes. Diuen que havia tornat a l'illa per fer una nova hipoteca i tornar-se'n amb en Bearn a Pars.
Don Toni li explica a Don Andreu els detalls de l'escapada a Pars amb Dona Xima d'uns anys
enrera. La separaci amb Dona Maria Antnia, provocada per l'escapada a Pars amb Dona Xima
afect molt a Don Toni, i des d'aquell dia que ell sempre va vestit amb un hbit Francisc. Don
Andreu li diu que no pot permetre un altre cop que succeeixi l'escndol de Pars, ja que
precisament en aquells moments hi feien una altra obre semblant al Faust. Ell no estava decidit a
tornar-se'n a Pars. Sonen les campanes de les 9 del vespre, i Don Toni li diu al Vicari que havia
quedat amb Dona Xima desprs de sopar, i que per tant pot venir en qualsevol moment. Li ho diu
perqu marxi si no se la vol trobar. Ell decideix que ja marxar quan senti que arribi, aix que
decideixen seguir parlant. Li explica que dos dies abans de qu arribs Dona Xima, un senyor
francs va arribar a la posada de la ciutat i amb un altre van posar molts quadres per la casa i
gerros. Es deia que arribaria el Capit General, per en realitat la moguda era per la Dona Xima.
Per anar-se'n del tema, treuen el de les mquines i Don Toni li explica qu sn els ferrocarrils, ja
que s amb qu hi va anar ell amb Dona Xima a Pars la primera vegada. Treu el tema del
socialisme, que don Toni diu que no noms s un pla poltic, sin que s'aplica a la vida social, per
exemple als trens, si mentre viatges veus un paisatge bonic on et vols aturar i passejar o berenar,
no pots, ja que els trens no paren fins que no arriben al dest, sin els altres s'enfadarien, per tant
t'has de sacrificar pel benefici dels altres, aix s socialisme. Parlen tamb del carretet, l'auto-
mobile que fabric Don Toni, i ell li diu que el cremar algun dia, que a la Titania li agradava.
Comenten breument el tema de la Sala de les Nines, don Andreu li diu que li permeti recordar el
tema de la Sala de les Nines, i don Toni, respon bruscament que est tancada amb clau i que no hi
entra ning. Parlen sobre un gravat amb un escrit francs que parla sobre observar l'univers, i el
Vicari li diu que el cremi, i aix ho fa. En aquell moment van sentir a un carruatge, i el Vicari es va
acomiadar precipitadament per no trobar-se amb Dona Xima. Del carruatge hi surt un jove esvelt
(que ms endavant Joan Mayol descobreix al Louvre que tenia un perfil clssic com el de Poussin,
herois i altres dus. Aquest noi present amb francs a la Dona Xima, i aparegu ella, perfumant la
casa d'olors i colors, tot somrient, amb els braos oberts, i diuen Oncle Tonet....

-Captol 15:

Joan Mayol ens parla sobre la bellesa, i diu que s una fora trgica, i que diuen que par a molts s
l'alegria de la vida, per que per a ell ha sigut la tristesa. Tamb parla de l'art inspirat en la bellesa
femenina. Diu, fins i tot, que Lucfer era bellssim, volent dir que no confis amb una noia bonica,
que pot ser molt dolenta. Diu que Dona Xima s encisadora, i que s'assembla una mica a Don Toni.
Tamb diu, que Dona Maria, quan ja era gran i havia perdut una mica la memria, li va dir que
aquella criatura s'assemblava a en Joan Mayol.

-Captol 16:

Dona Xima i don Toni parlen, mentres en Joan Mayol segueix espiant-los. En Mayol diu que li
semblaven les mscares gregues la manera de ser de Dona Xima, aquelles que un personatge era o
bo o dolent, perqu ella sempre reia. Creu que era evident que aquella nima no podia ser de cap
manera racional. Ella li pregunta si l'acompanyar una altra vegada a Pars, ja que redonaran Faust,
i ell li respon que redonar s un gallicisme, un barbarisme del francs. A continuaci li pregunta
don Toni si com va anar lo de Campo Fornio, i ella diu que no li parli d'aquest tema perqu ell
encara estava enamorat de l'Emperadriu Eugnia de Montijo. Li diu que est indignada perqu
encara no ha aconseguit ser presentada oficialment a les Tulleries, per que ella li ha donat la
paraula que ser a l'hivern. Don Toni li pregunta sobre una polsera de diamants que ella porta, i li
diu que li va regalar l'Emperador. Don Toni diu falsament que els diamants li semblen petits. Dona
Xima li diu que s'ha comprat l'Hotel toile, on ells van estar quan van anar a Pars per primera
vegada. Don Toni no va respondre. Joan Mayol ens explica que estava desitjant que ella desvels el
motiu de la seva trobada, per es va enrecordar que les dones com Dona Xima no demanen, sin
que es fan oferir i pregar. Don Toni treu el tema de qu li van dir que Campo Forino s'havia
arrunat, i ella replica que ella no arruna a ning. Apareix la Brbera Titana. A Dona Xima li fa una
certa grcia, aquesta li toca el braalet, i li fa un pet. Llavors comena a cridar que ja s feli
perqu l'ha pogut besar. Titana havia perdut el cap ja feia un temps. I quan aquesta marxa parlen
sobre l'enamorament d'aquesta cap a en Toni, i ell justifica que va ser fa molt de temps, i que a ell
no li havia agradat mai perqu sempre havia estat lletja. El captol acaba amb en Joan Mayol dient
que els hi semblava que Don Toni i Dona Xima eren com uns cirurgians que posaven el bistur sense
pensar en el mal que estaven fent, els veu com els senyors enemics. Diu que per un instant els va
odiar, per que li va passar rpid.

-Captol 17:

Mentres en Joan Mayol feia les reflexions del captol anterior, veu que desprs ja no hi ha ni Don
Toni ni Dona Xima, suposa que han anat al menjador a prendre alguna cosa. Mentrestant ell
s'adorm. Quan es desperta, no sap quan de tems ha passat, i veu l'abric verd de Dona Xima a la
sala. Espera a qu arribin els culpables, tal com ell els anomena. Arriben de seguida. Dona Xima
treu el tema de la Sala de les Nines, li pregunta si li ensenyar, per ell li diu que no amb el cap.
Ella torna a insistir perqu sempre ha tingut molta curiositat, per li torna a negar. Treu el tema de
la Margalideta, i li diu que es mor, ella ja no ho recordava. Li demana que parlin sobre coses de
Pars, parlaven per parlar. Diu que les coses all li van molt b, li parla sobre els seus plans
econmics i tamb sentimentals, diu que ha conegut un tinent de dragons (un noi) molt jove. Ell
s'en burla una mica i ella de broma li estira la perruca fins que Don Toni li diu que pari. Parlen
tamb sobre les mquines, primer la de cosir, que Dona Xima en t una que ve de Londres, i
desprs del telfon, i ella li respon que en te un que el fa servir cada dia des del llit per donar
ordres als seus xfers. Tamb treuen el tema de Dona Maria Antnia. Com que viuen ara al davant
una de l'altre, Dona Maria Antnia veu les habitacions de Dona Xima des de casa seva, per ella no
l'espiava. Les dues s'habitaven, Dona Maria Antnia sortia per la porta del jard de casa seva
perqu donava per l'altre carrer, aix no havia de passar per davant de la casa de Dona Xima. Quan
es veien al carrer feien veure que no es coneixien. Es diu, per, que Dona Xima va intentar fer una
aferrada al coll de Dona Maria Antnia, per no se sap d'on treia ella aquesta rbia. Li diu que per
l'edat est bella, i Don Toni li respon que per a ell sempre ho ha estat, i que al cap de quart segle
ella tamb estaria aix. En aquests moments Dona Xima encara no tenia 30 anys, i Don Toni ja en
tenia 58. Diu que es far respectable Dona Xima quan en tingu 50. Ella li torna a preguntar que vagi
amb ella a Pars, i ell per defugir de la resposta li pregunta per l'Emperador i el drag (el noi que
acabava de conixer). Finalment ell li diu que no anir amb ella a Pars, aix li alegr molt a Joan
Mayol. Tamb li diu que li vol dir un secret, i aquest s que a ell mai li ha agradat ella. Ella s'ho pren
amb ironia, es va a mirar al mirall, per ell la det, si que s guapa, per diu que qui ha canviat s
ell. Ell tanca els ulls, i s'imagina l'escena en qu va entrar a l'pera vestida de blanc com
l'Emperadriu i com va sorprendre a tothom. Per a ell aquesta imatge s la de Dona Xima. Somiava
en veu alta Don Toni, i aix li feia pensar en la seva bruixeria, a en Joan Mayol. Ell va treure d'un
estoig una joia de la seva mare, l'nica de valor de la casa, i que li havia dit a Joan Mayol que
potser l'hauria de vendre per pagar els deutes, i li va regalar a la Dona Xima. Ella diu que est molt
agrada per no acabava d'entendre perqu li regalava si no s'anava a Pars amb ell. s perqu Don
Toni creu que ja s tard per repetir, per no per recordar. I s per aix que ara el qu vol ell s no
moure's d'aqu i escriure les seves memries. Li explica aix a Dona Xima. Ell i pregunt quants
anys tenia el seu drag, i ella respongu que 20. Tot seguit, li demana a Dona Xima que vagi a
visitar a la Dona Maria Antnia. Eren les 22:30, i a aquelles hores ella encara estaria desperta. Li
diu que vagi all dient-li que dem marxa cap a Pars i preguntar-li si vol alguna cosa d'all, i que
desprs li digui que ell est malalt per no molt greu perqu a la Dona Maria Antnia no li agraden
els extrems. Ella diu que aix ho far, i quan marxa amb el carruatge i els seus xfers, don Toni
demana a la Mad Francina que prepari l'habitaci de la senyora i que l'arregli i miri que no falti
res.

-Captol 18:

Abans que arribi dona Maria Antnia, don Toni est molt nervis, i li pregunta a don Joan si creu
que vindr per quedar-s'hi, i ell respon que naturalment. Don Toni i Don Joan van a espiar
l'arribada de Dona Maria Antnia des del mateix lloc en qu Don Joan havia estat espiant aquella
mateixa nit la conversa de Dona Xima i Don Toni. Comparen l'arribada de Dona Maria Antnia i
Dona Xima. Aquesta primera molt ms humil, ja que ella no ha d'impressionar a ning. Ella va amb
un carruatge arrossegat per una mula. Dona Maria Antnia tenia 55 anys. El senyor ja li havia dit a
tothom, fins i tot a dona Francina, que anessin a dormir. Quan ella va arribar i va veure que no hi
havia ning, don Toni va fer una entrada triomfal per les escales per sorprendre-la. Parlen sobre
Dona Xima, i ella li diu que s molt estranya, que ha anat ella mateixa a dir-li si volia alguna cosa de
Pars, en lloc d'enviar algun dels seus servents. Tamb li ha dit que ha fet veure que no sabia que
estava aqu, quan ja fa dies que es topaven pertot. Don Toni li diu que l'ha convidat a Pars, per
que ell s'hi ha negat. Dona Antnia li pregunta si no li ha tret res, i ell li diu que un collar de perles,
el que pertanyia a la seva mare. Ella li diu que ha fet malament, ja que segurament li donar a
algun noi (al drag de 20 anys que havia conegut i ella li havia parlat aquella mateixa nit), i Don
Toni per intentar convences a ell mateix diu que al cap i a la fi pertanyia a la seva besvia. Don Toni
li pregunta si ella es quedar amb ell, i ella li respon que si es porta amb seny, i ell diu que s que ho
far. Tamb li posa una altra condici, que cremi els llibres. Per ella li diu que marxar dem al
mat, que no marxa ara perqu li fa por la foscor. Tot i que ell no els vol crem, va tirant a la
foguera els que li diu ella. Don Joan ens diu que per a ell Voltaire era dolent i els seus llibres han de
ser cremats, i que Diderot era ateu, i per tant tamb els han de cremar. Tamb ens diu que anys
enrere Don Toni li explica que aquells llibres que li va fer cremar ell ja els hi donava poca
importncia, perqu creia don Toni que un home ha de llegir fins a la meitat de la seva vida, i
desprs escriure.

-Captol 19:

Don Toni i Dona Maria Antnia van cremant els llibres. Ella li pregunta qu far ara sense llibres, i
ell li diu que la tindr a ella. Don Toni li diu que no cremi el Kempis, que s una Enciclopdia, i ella li
fa cas. Ella deixa de cremar els llibres, i ell diu que ara sense ells ho haur de treure tot d'ell mateix.
Tamb parla de Goethe, i el critica per l'obra de Faust que va escriure. Li diu que est b que una
noia de Bearn cregui que la felicitat s guanyar 100000 duros, per que Goethe diu que ell t el
deure d'anar ms lluny. Don Toni li diu que per a ell aquells llibres ja no tenien importncia, li diu
que ara ell escriur, i ella li demana, de broma, que miri de no escriure disbarats. Dona Maria
Antnia li diu que li ha de fer una pregunta, si hauria tornat amb ella a Pars si no fos perqu ella
hagus conegut un drag, i que llavors ell seria el segon. Ell diu que no, i que a ms ell creu que si
hi ans ell seria el quart, ja que a davant seu hi hauria el drag, l'Emperador i el duc Campo Fornio.
Maria Antnia diu que tenen una neboda ben desencaminada, i que millor que hagi marxat, que si
ha d'escandalitzar millor que ho faci fora Mallorca. Parlen tamb sobre els avantpassats que tenien
els Bearn, i que els reis no van ser amables amb ells perqu els hi van donar 80 ovelles i 2 muls i no
els hi van donar ni les grcies. Ella li diu que sort que no va deixar que els nebots miressin els
documents genealgics, perqu li haurien desordenat tot. Parlen d'ells i ell li diu que fan b de no
venir, perqu cada vegada que venen els arrunen, i llavors ella diu que no est tan arrunada
perqu va plantar una vinya que li dona suficients beneficis. Li diu que no li deixar els diners que
guanyi amb la vinya, per que no es preocupi que mentre ella tingui diners a ell no li faltar mai un
plat de sopa. Don Toni li diu que s'assembla moralment a Dona Xima, perqu ell creu que en certa
manera totes les dones s'assemblen una mica, per ella no ho acaba d'entendre i no s'ho pren
massa b. Don Toni li torna a preguntar si ella es quedar amb ell, i ella li respon que s, si fa
bondat. Diu que no s'avorrir perqu far ganxet. Dona Maria Antnia li demana que ella vol un
capell que li faci missa als matins, i que l'ajudi a ell amb els comptes, per saber el total de quan
deu i fer un pla per anar-los pagant. Ell diu que ja paga impostos, quan fan la collita de les olives,
els creditors venen i els hi agafen l'oli. Don Toni diu que ell no vol que ella s'ocupi de les seves
coses, per que ell mirar que les d'ella estiguin ben cuidades. Aquesta era la idea d'una dictadura
illustrada per a Don Toni. Dona Maria Antnia es fixa amb les parets perqu diu que s'han
d'emblanquinar, i es llavors quan veu el carretet l'auto-mobile. Ell s'engresca, li comena a explicar
com funciona, per ella li diu que no vol saber com funciona, i el va a preparar per posar-lo en
funcionament i donar una volta per l'habitaci. Don Toni, mentrestant li ofereix aigua carbnica o
Seltz, que encara no s'havia conegut a Espanya per que a Frana tothom en bevia. A ella no li
agrada. Ell li assegura que no hi ha cap perill, i ella accedeix a pujar-hi amb una condici, que el
cremi l'endem a davant del Vicari i de tothom. Ell accepta, i diu molt de Don Toni, perqu era un
invent molt nic, encara no s'havia inventat ni a Londres. Don Joan Mayol ens explica mentre que
don Toni li va dir que no es va preocupar a l'hora de cremar els llibres perqu amb el descobriment
de l'impremta per Gutenberg, ara hi havia llibertat de pensament i els llibres que es cremessin a
Bearn, es tornarien a imprimir a Pars. Els dos es pugen a l'auto-mobile, i aquest triga una estona a
avanar, i fa remors rares. L'auto-mobile comena a funcionar, i va molt rpid, estan a punt de
xocar contre la foganya, ella li diu que pari, i ell respon que no el pot aturar. Aquestes paraules de
Don Toni les recorda molt Don Joan, ja que per a ell i per a l'esglsia, les mquines no eren
benvingudes, perqu veien que poden portar molts desastres, i no els hi agrada que no es pugui
aturar all que desencadenes.

-Captol 20:

Els senyors van caure a les brases, i Don Joan va saltar par anar-los a apartar. Dona Maria Antnia
estava b, no tenia cap ferida, per Don Toni havia perdut el coneixement i tenia una ferida al front
que li sortia sang. Ella li va dir que el ports al sof de l'habitaci del costat, i un cop l'havia portat,
en Joan es va desmaiar a terra. A la foganya l'auto-mobile havia comenat a cremar.
SEGONA PART; LA PAU REGNA A BEARN.

-Captol 1:

La segona part comena 22 anys desprs de l'accident de l'auto-mobile. Aquests 22 anys han sigut
de mola pau i serenitat. Noms ha sigut interrompuda la pau per un viatje en companyia dels
senyors a Roma. Per a ells ha transcorregut com una serenitat perfecta, per no per a Joan Mayol.
Dona Maria Antnia havia comenat la vnova de ganxet i don Toni escrivia. Pocs dies el veien a ell
abans de dinar, i Dona Francina era qui li portava el berenar (l'esmorzar) fins que darrerament
l'havia substitut el jove Tomeu, que s important perqu va contribuir en la tragdia del desenlla
i ens en parlar ms d'ell ms endavant. En Tomeu t quasi 23 anys i la setmana passada es va
casar amb la Caterineta, la cambrera de dona Maria Antnia. T els cabells despentinats, en
Tomeu, i don Toni sempre l'amenaa de fer-los-hi tallar. Una pintora estrangera el va voler fer
pintar en un dels seus quadres mitolgics amb unes nimfes, per el quadre no va quedar b i va ser
tot un escndol. Durant els primers dies de reconciliaci dels homes don Joan havia estat al
Seminari i noms anava a la casa quan li donaven permisos. Abans de fer 20 anys, la senyora va
demanar que li fessin sacerdot, per ell no va exercir cap missa fins uns quants anys desprs. Des
de llavors que no ha sortit d'all, a excepci del viatge a Roma. Els dies all tots eren molt iguals,
Dona Maria Antnia es llevava a les 8 per escoltar missa, desprs don Joan es tancava a l'arxiu fins
a l'hora de dinar, on es reunien tots 3, i el senyor baixava amb la perruca ben pentinada i de molt
bon humor sempre. El senyor els hi explicava peculiaritats dels seus viatges a Roma i a Pars. Abans
d'anar de viatge a Roma el senyor li deia a Dona Maria Antnia que havien de tornar amb en don
Joan a Roma, perqu ell que era un sacerdot havia de conixer com a mnim una vegada al Papa.
Ella li deia que ja eren massa vells per aix, per don Toni es va comenar a despreocupar per
l'economia als seus darrers anys. Dona Maria Antnia i don Joan van ser qui van aconseguir
suprimir les principals hipoteques. Ella mai acceptava ni rebutjava els projectes del senyor. A la
tarda don Toni i don Joan sortien a caar, encara que gaireb mai caaven res, noms s'asseien a
sota una alzina i parlaven sobre els poetes de l'antiguitat. Al senyor li agradaven ms els clssics
francesos. A les 7 de la tarda resaven el rosari a la capella. El senyor diuen que no anava al llit mai
abans de que es pongues el sol, per era difcil de saber-ho perqu un cop sopat, s'aixecava de la
taula i es tancava a la seva habitaci a escriure les seves Memries i no el tronaven a veure fins
l'endem a les dues. Quan sonava la campana per dinar Maria Antnia cridava a la Catarineta, la
seva cambrera, casada amb don Tomeu, perqu li pentins, i Don Toni demanava aigua calenta per
rentar-se, ja que no s'havia dutxat encara. Bearn fou com una anticipaci al Parads. Don Toni ens
diu que ho enyorar molt quan d'aqu a poques setmanes ho hagi de deixar tot per sempre.
Compara els ulls de Dona Maria Antnia, blaus i tranquils, amb els de Don Toni, petits i alegres, i
els seus, negres i de poques aventures. Diu que Dona Maria Antnia hauria aconseguit el que
Horaci deia: De tots els racons d'aquesta Terra aquest s el que millor somriu.

-Captol 2:

Ara que Joan Mayol mira des de fora a Bearn veu que realment era un Parads. Aquest nom li fa
recordar al comportament de Dona Maria Antnia, la seva amabilitat, i tamb als hbits
setcentistes del senyor. Dona Maria Antnia es mostrava ms bondadosa amb Don Joan a mesura
que ella es feia gran. La seva mort va ser exemplar, diu que quan ella veia que s'anava a morir, va
dedicar les seves ltimes energies a una bona i santa confessi. Don Joan diu que segur que est al
cel. Explica tamb que en una ocasi els 3 van sortir a passejar i es van trobar a una barraca, on hi
vivia una senyora pobra, sola, amb una cabra i un canet (gos) que li deia Trinxet. Tenia un magraner
i una cisterna d'aigua, la ms fina de tota la comarca. Una vegada van venir dos lladres per robar-li
la cisterna, per al veure que era tan pobre els hi va fer pena i no li van robar res. Dona Maria
Antnia es va oferir per donar-li 3 gallines, per ella va dir que ni la cabra ni el gos els hi agrada
veure nous animals, i que tampoc podr cuidar-la, aix que Antnia li diu que li donar mitja rova
de sucre per la llet, i ella diu que moltes grcies, per que no tanta perqu segurament creu que
no arribar a sobreviure l'any que ve i diu que amb el preu de les coses avui en dia, es millor que
no sobri sucre i malgastar-lo. Quan van marxar ella els hi va regalar 1 magrana a cadasc. Dona
Maria Antnia li va agradar molt aquella dona, i en parla molt b. Diu que ella si s'arruna algn dia
vol ser com aquella senyora, que es doi mad Coloma. T ben poc i es conforma. Ella s'ha fixat que
t una cadena d'or. Un cop es va fer fosc, van resar les Avemaries. Quan alguns mesos abans que
es mors el senyor li va donar les Memries a don Joan, ell el primer que va fer va ser mirar si
aquell dia era explicat a les memries, aquella passejada, i si que ho era, un dels millors trossos del
llibre. Va afegir entre aquella explicaci de la tarda, uns versos famosos, i li va quedar tant natural
que semblava que se'ls hagus inventat ell. Don Toni justifica a les Memries la gran
compenetraci moral entre la seva dona i mad Coloma s que les dues estimen molt el seu
entourage (les persones del teu voltant que t'estimen) per conixer-los. Ara Don Joan ens posa un
fragment de les Memries del seu protector. En aquest fragment ens parla que Don Toni havia
confs de petit l'amor amb la curiositat. Diu que s normal sentir curiositat per la reacci d'una
persona al fer-li una carcia, per que aix no s amor, s curiositat. Tamb ens parla sobre la
feminitat, que diu que s un producte exquisit. Ens diu tamb que amb els anys aprenem apreciar
l'amor-costum, o tamb anomenat amor-miniatura, significant on trobars alguna cosa millor que
aqu, una cosa millor que a l'amor que et donen aqu. Don Toni creu que ha d'haver-hi alguna llei
misteriosa que impadeixi separar a l'altre mn dues persones que s'han estimat de veritat, i segur
que als seus senyors no els han separat. Don Toni no discutia quasi mai perqu creia que era lleig
explicar tots els errors acumulats durant experincies de segles en les converses. Don Toni es
queixa de que no parla a les Memries de la Sala de les Nines, diu que ja ha parlat de molts
altres disbarats que ha fet pblics, per no aquest. Ens diu el qu ell ha pogut descobrir a partir
d'un document que es va trobar entremig d'un llibre. Es veu que a finals del segle XVIII don Felip
de Bearn, un capit respectable de Cavalleria va fer amistats amb un amic itali que fabricava
joguines. Es veu que a Felip de Bearn li va agafar l'afici de vestir a pepes (nines) i n'expos ms de
20 a la Sala de Banderes de la mateixa casa, que se suposa que ara s la Sala de les Nines. Amb les
seves mans ell feia tots els vestits de les pepes i les vestia. El van expulsar de l'exrcit per aquesta
afici, i pass abandonat a Bearn els seus darrers anys de vida mantenint correspondncia amb
gent de la cort de Carles IV i de Frederic de Prssia. Diu que l'nica cosa que menciona sobre
aquest fet s que en els ltims captols parla sobre l'efeminament, que segons ell s una
degeneraci romntica. Tamb el pot fer sospitar que es refereix a l'episodi del seu avantpassat el
fet que expliqui que quan era jova a ell li picava la curiositat la fama d'efeminats que tenien els nois
de la seva classe que s'ajuntaven amb les nenes a l'escola. Diu que a ell li van agafar mania des
d'una nit que va desaparixer amb una noia jove rossa, i diu que es va comportar de tal manera
per la por. Potser l'nica allusi que fa a la Sala de les Nines a les Memries s el fragment En el
segle XVIII hi havia coronells que sabien brodar i que eren, al mateix temps, galants perfectes
s'est referint, sens dubte, a Felip de Bearn. L'endem de la visita a la Ciutat un cavaller conegut, es
van trobar a Don Felip de Bearn mort al peu del seu llit, i diuen que per una mort violenta.

-Captol 3:

Dona Maria Antnia, igual que Don Toni, tampoc s'enfadava sovint. Estava convenuda de qu
l'home s la mesura de totes les coses. Don Toni es preguntava habitualment si li agradaria ser rei,
a ell i a la seva Dona, i la resposta ms encertada, segons el senyor, s la que li deia la seva dna,
que de Mallorca s, per no d'un pas gran. Molta gent responia que no, i aix Don Toni ho trobava
extrany, tothom es barallava per treballs en qu es cobra poc, per pocs volen ser reis. Quan Don
Antoni mor, el Vicari, el substitu don Francesc, que era jove i innovador. Dona Maria Antnia ja no
li feia tant de cas a aquest nou Vicari, ja que tenia tendncies americanes i modernistes que segons
ella eren perilloses. Aquestes tendncies americanes sn anar a prendre el caf o formar part de
carreres. Li diu que li fa por que en lloc de ser el sacerdot qui gui la gent, que sigui la gent qui guia
el sacerdot. Exemplifica el seu discurs, dient que al capell li van encarregar que lleixis un text a
missa, per com que era massa llarg, ell no el va llegir, sin que els hi va explicar un resum ben fet,
per que tot i aix ja estava incomplint les normes de llegir-lo. Don Toni i el nou Vicari no estaven
d'acord amb el tema del socialisme. Don Toni creia que s'imposaria i que seria un xit, mentre que
don Francesc diu que seria un caos. Dona Maria Antnia diu que li s igual, que aix no far canviar
qui sn ells. Ja que els senyors no tenien orgull, per tampoc no eren humils. Marcaven una certa
distncia de superioritat als pagesos tot i que eren bons amb ells. Don Toni es preocupava molt per
l'educaci dels nens, i va fer que Dona Margalidenta aprengus a tocar el piano, i va fer portar un
noi angls perqu li ensenys a dominar la llengua. Com que aix en aquella poca no era habitual,
la gent ja el va comenar a etiquetar com a bruixot. Don Joan li coment aix de qu semblava un
bruixot, i Don Toni li va respondre que es llegs un poema d'Heredia. En un fragment d'aquesta
obra s'insinua que un personatge va pagar (fsicament) a un altre, i aix li va fer plorar a Don Joan.
Els Senyors eren molt amables amb els pagesos, tot i que deixaven clar que ells eren els senyors i
estaven per sobre. Don Toni ho era excessivament, i aix va influir la seva economia
perjudicialment, ja que la gent li anava a demanar diners, i ell els hi donava. Dona Maria Antnia
era ms llesta, ja que dominava l'art de no entendre quan no volia sentir. Se li presentava una
sordesa intermitent, com va dir un especialista de Barcelona, que quan a ella no li convenia no
sentia les cosses, i quan s, escoltava perfectament.

-Captol 4:

L'11 d'Agost del 1883 Don Joan es va llevar molt d'hora per anar a llegir les glogues a les alzines
del puig de Ses Llebres. Des d'all podia veure el so com sortia, la lluna com s'amagava i la Catedral
de Mallorca. Era un moment caracterstic de la novella que llegia, i a ms es sentia identificat amb
un dels personatges, Melibeu. Aquest estava trist i contemplava el seu poble, des d'un paisatge
semblant, abans de marxar. Aquest personatge parla amb el Ttir, que representa l'escriptor del
llibre, Virgil, que est assegut relaxadament a les alzines, ell no havia de marxar. Diu que ell podia
descansar perqu aix li van dir els Dus. Quan Don Joan li va llegir aquest fragment a Don Toni, ell
va dir Pobre Joan, ja que veia que s'emocionava per aquest fragment, i el tractava d'innocent.
Quan estava al tur llegint, Don Joan va sentir una remor estranya, que venia de S'Ull de Sa Font,
estaven tallant uns pins que eren propietat de Don Toni. Ell, va anar corrents cap a la casa dels
Bearn per comunicar-li, i dubtant de si anar a la Gurdia Civil, o ell amb els missatgers i el majoral,
per no despertar el senyor, amb escopetes per parlar amb els delinqents, i finalment Don Joan va
decidir avisar Don Toni. Resulta que ell ja estava despert (eren les 6 del mat) i estava escrivint,
concretament dibuixant un mapa de Roma, ja que havien cremat tots els llibres 14 anys enrere i
ara en necessitava un. Don Joan crea la seva hiptesi sobre perqu ell sempre t la llum oberta
(durant anys) de la seva cambra tota la nit, i diu que Don Toni s d'aquelles persones que a primera
hora del mat pensen molt millor, i es lleva tant dora que quan arriba al vespre al seu llit, cau de
son i s'oblida de tancar la candela. Per millorar la hiptesi, afegeix que potser la deixa oberta
expressament, perqu la gent es penss que s'havia quedat adormit escrivint tan tard, i que quan
s d'hora, al mat, t la llum oberta perqu mentre escrivia s'havia adormit i no l'havia apagada.
Volia fer creue aix, potser, perqu no el molestessin i pogus escriure amb tranquillitat. Don Joan
li explica que estan talant els pins de S'Ull de Sa Font, i Don Toni segueix parlant-li de Roma.
Resulta que ell havia venut alguns pins, els ms grans que eren els que li donaven ms beneficis,
per poder fer el viatge a Roma, ja que creu que un capell ha d'anar a Roma una vegada a la seva
vida, com a mnim. Don Joan havia quedat amb ell que no els vendria, i els beneficis que els hi
proporcions els hi servirien per pagar les hipoteques, per don Toni aix no el preocupa. Es veu
que havia fet la compra-venda dels pins per carta, i per aix no se'n havia adonat, Don Joan. Don
Toni li segueix parlant sobre Roma, i l'admiraci que t pel Papa d'aquell moment, Lle XIII. Don
Joan es fixa que a la seva taula hi t enccliques (llibres) i li pregunta si Dona Maria Antnia ho sap,
i ell diu que s que n'est al corrent. Quan Don Joan surt de l'habitaci de Don Toni, aquest li diu
que no li digui a ning que es lleva tan d'hora. Per les escales es troba a na Catarineta, i ella li diu
que Dona Maria Antnia encara dorm. Na Catarineta tenia els llavis tacats de xocolata, ja que
n'havia menjat d'amagat una mica, i Don Joan la renya de bones, ja que ella encara no tenia 14
anys. La senyora al cap de poca estona es present i estava contenta. Sabia que estaven tallant els
pins de S'Ull de Sa Font, per estava emocionada per anar a Roma. Diu que per a veure Sant Pare
es pot fer qualsevol sacrifici. La venda del pinar feia que Dona Maria Antnia estigus optimista. I
s que cap dels dos mai havia tingut una mala experincia amb els doblers, sempre que en volien,
trobaven la manera d'aconseguir-lo, i don Joan ens diu que Jesucrist diu que aix els hi pot
provocar una certa ceguera i que s difcil de salvar-los. Don Toni ja prevenia el futur, que tot aniria
a parar a subhasta pblica. El cas no tenia remei.

-Captol 5:

Van estar uns quants mesos preparant el viatge. Van voler tenir una audincia privada amb el Papa
Lle XIII, Dona Maria Antnia es conformava amb una pblica, ja que tampoc disposaven de molts
diners per fer donacions al Papa, per Don Toni s dels que pensa que, ja que fan un viatge, que el
facin b. Lle XIII era un senyor molt ben educat i amb molt de coneixement. Sempre estava molt
ocupat. Don Toni deia que en Joan era jove i que en podia treure molt de profit de l'entrevista amb
Lle XIII, el Papa. Dona Maria Antnia tingu una idea per fer possible que els concedissin
l'audincia privada amb el Papa. Va ser a travs de Don Jacob Collera i Santandreu, el 3r marqus
de Collera i diputat a Cors molt reconegut a l'illa i al pas sencer, i tenia moltes admiradores que
deien que ho tenia tot. A Don Toni, per no li queia b, ja que deia que era tot buit. Ens expliquen
breument la histra dels Collera. Resulta que fa 70 anys els Collera eren els ases de Mallorca,
tothom se'n reien d'ells perqu deien disbarats. Un dia els hi van enviar una collera (una corretje
que serveix perqu els ases o el besti estirs els carros) i s'ho van prendre b, no amb ofensa.
Llavors van decidir demanar un ttol, que per 500 duros els hi van concedir, i el ttol el van nomenar
Obrador de Can Collera. Ella el canvi i suprim Obrador, quedant aix els Can Collera. Don Jacob
Collera tenia molta influncia arreu, i va ser qui els hi va permetre tenir una audici privada amb el
Papa, l'ltim dia de l'any, durant 30 minuts a les 11 del mat. Ells van marxar de Mallorca al 2 de
Novembre, aprofitant que un vapor francs (vapor=vaixell) feia escala a la Ciutat d'on eren ells de
Mallorca, i els portava directament a Marsella. El vapor es deia Le Lion de Louvre et de Belfort. Era
un palau flotant. Els senyors ja estaven acostumats a viatjar, ja que ho havien fet molt de joves,
per Don Joan no i li semblava bruixeria el barco en si. Don Jacob Collera, tan amable, els va tamb
recomanar que anessin a parlar amb el capit, i que el nombressin, que fessin notar que ells sabien
que ell era el capit, perqu resulta que les bones maneres dels vapors consisteixen que el capit
fa veure que no s important, no s conegut, i la que s que s coneguda s la senyora, en aquell
cas Dona Maria Antnia, aix que ella havia de fer constar que sabien que ell era el capell. Aquest
els va atendre amb pastes i vi, i quan van marxar, un majordom els va acompanyar a les cambres.
La cabina del capell era rosa, amb molts miralls i catifes. Ell si s'hagus atrevit n'hauria demanat
una altra, per no ho va fer. El viatge va anar b, ning es va marejar. Mentre dinaven una senyora
que tocava molt b el piano i havia guanyat un premi del Conservatori els hi feia un concert privat.
Aquest vapor venia del Marroc i transportava moros, jueus i negres cap a Marsella. En Don Toni un
dia va voler baixar i tocar un negre. Van decidir parar a Marsella i descansar durant 3 dies. All
dormien al Grand Htel. L'habitaci que li van donar a Don Joan tamb era massa efeminada per
un capell que vivia a les muntanyes. Estava plena de flors i miralls. Un dia es va confondre, perqu
la porta del passads i del balc tenien uns miralls amb la mateixa disposici, i al mat, quan anava
mig vestit, volia obrir la porta del balc perqu entrs aire, per es va equivocar i va obrir la del
corredor, i es va topar amb una senyora anglesa que el va mirar desconcertada. Don Joan veu que
Marsella s una ciutat rica i amb un port important. Diu que hi ha gent de tota mena, i a les festes
hi ha massa disbauxa, i per aix les famlies assenyades marxen al camp, per no veure-ho. Don Joan
es sorprn que els cambrers de l'hotel li facin una reverncia sempre que el veuen, li diguin
Monsieur l'abb com si fos abat, per ell creu que mai ho arribar a ser. El Capell ens diu que el
sorprengu el gran s que en fan all de l'electricitat, la fan servir per tot, fins i tot per la msica. Al
dia 15 van agafar un tren que els havia de portar a Ventimiglia i a Roma. Havien de passar per la
Costa Azul, i Dona Maria Antnia li digu que es fixs amb els camps de clavells, per no els van
poder veure perqu era de nit quan hi passaren. L'endem al mat, des del tren, don Joan va veure
el paisatge de la Costa Azul, que li havien dit que recordava a Mallorca, per ell ho va trobar
diferent. Hi havia arbres, pastures, aigua i vaques, per tenien un aire molt diferent, segons don
Joan, a Mallorca. El qu no entenia Dona Maria Antnia, s que si estaven passant per la Costa
Azul, perqu no veien el mar. I resulta que no estaven passant per la Costa Azul, sin que Don Toni
els havia enganyat, i per sorpresa estaven anant cap a Pars. No era cap drecera, per ja que havien
travessat el mar, millor aprofitar el viatge, i a Maria Antnia li sembl b. Van parlar de les
esglsies que veurien all, com la Notre-Dame i la Sainte Chapelle. Van estar a l'hotel Louvre, a
prop del palau amb aquest nom, i tamb del Grand Htel, on Don Toni havia viscut una temporada
amb Dona Xima. A Don Joan li estrany que a Dona Maria Antnia no li fes res anar a llocs on Don
Toni havia anat amb Dona Xima, com per exemple el Caf Paix, a sota del Grand Htel. Per acabar
Don Joan ens fa una petita reflexi, i ens diu que s'estimava molt els senyors per que a estones
tenien poc cor. Ens parla tamb del dia de l'accident de l'auto-mobile, que ell, l'home ms fort del
poble, ara i abans, es va desmaiar i Dona Maria Antnia, ja una mica gran, va haver de donar
ordres (fer els primers auxilis, avisar un metge...) per salvar-lo. Conclou amb la frase que els
senyors, quan es comporten com tals, tamb sn necessaris.

-Captol 6:

El Pars de 1883 havia canviat fora d'en que Don Toni hi havia anat. A Don Joan li semblava que
era mgica. Per dinar a l'hotel es mobilitzaven molts criats per servir-los, i al Caf de Paix els servia
un turc autntic, que un dia els va insultar amb el seu idioma perqu el senyor li havia preguntat si
feia servir el barret que portava per fer flams. Don Joan diu que no ens vol parlar sobre el Caf de
Pars, per ens en parla i diu que all no es paga pel menjar, sin pel servei. Llocs com aquell diu
que sn extremadament cars. Ens descriu una parella jove d'enamorats que arriba, demanen 2
gelats, en mengen una cullerada, s'agafen d'amagat per les mans, i marxen. Tot aix amb 2 minuts.
Parla sobre aix amb en Don Toni, i li diu que no li sembla b el que han fet, que per menjar tant
poc de gelat haurien d'haver regalat els 3 francs que els hi va costar a alg que moria de fam. Per
Don Toni ho defensa, perqu justifica que grcies als luxes dels rics molts pobres poden viure.
Dona Maria Antnia va decidir que haurien d'anar a dinar al Vefour, el restaurant ms car de tot
Pars. Es trobava a una part del Palais Royal. Els sostres tenien pintures mitolgiques, era ple de
porcellana i tot encatifat. Els plats eren de porcellana i els coberts de plata. Comenta que els hi van
servir un vi blanc que semblava suau, per era ms enganys que els fills del Sena. Ens explica la
histria del Palau, i que s'hi havia fet un important tractat. El qu no ha oblidat del dinar s el preu,
32 francs per menjar 3 persones sense contar les propines. Ens descriu la rutina que seguien a
Pars, desprs de la missa de Sant Roc, al mat, anvem amb cotxe a passejar pel bosc de Bolnia.
Desprs tornaven a l'Hotel, dinaven, i desprs anaven al Caf de la Paix. Don Joan estava preocupat
per si es trobaven a Dona Xima, ja que ella vivia a Pars en aquell moment i freqentava per aquells
ambients, per semblava que ell era l'nic que hi pensava, ells dos anaven tan tranquils. Don Joan
es pregunta com seria ara Dona Xima, ja que havien passat 15 anys d'en que la va veure arribar a
Bearn, i amb aquell temps moltes coses podien canviar. Es preguntava si encara era bella, o ja
s'hauria tornat vella (ja que tindria 40 anys complerts) o si ja s'hauria mort. Don Joan fa una
reflexi sobre la semblana dels avantpassats de Bearn amb els actuals, concretament de Dona
Xima, que la compara amb una besvia que havia donat molt a parlar i de Don Toni, amb un altre
don Toni llegendari del qual els pagesos encara tenien por, i a unes gloses (versos) deia que havia
maltractat a famlies humils i decentssimes. Don Joan, per, creu que les gloses exageren i que fins
i tot es confonen parlant sobre altres que no sn Bearn, concretament d'un vertader fibl que va
destruir a principis del segle XVIII la vila. Acaba aquesta reflexi dient que no s'ha de buscar la
responsabilitat dels avantpassats als membres de la famlia actual, ja que com deia el passaport,
l'nima de cada persona s personal i intransferible. Per acabar el captol, ens parla sobre un somni
que va tenir Don Joan. Havia somiat en qu Dona Xima, envellida per bella encara, se li havia
aparegut. Ell havia aprofitat per preguntar-li si sofria molt, i ella li havia resps que s, per el
sofriment que patia encara era suportable, i que anir augmentant fins a l'eternitat. Ella li digu
que devia 24 francs d'habitaci, i Don Joan es va despertar tot suat. Estava sorprs com fins i tot als
somnis Dona Xima era capa de treure-li diners, encara que no els hi havia tret literalment.

-Captol 7:

Desprs d'haver tingut aquell somni de Dona Xima, Don Joan li semblava veure-la per tot arreu en
forma de qualsevol cosa, fins i tot d'una noia de 15 anys. Estava obsessionat amb ella. Un dia la va
veure (en veritat la va confondre) quan anava amb tramvia elctric. Li va demanar al conductor que
s'aturs, per aquest li va dir que no, que no era el seu lloc de parada. Veient que la suposada
Dona Xima s'allunyava i ell la perdia de vista, va pegar un cop de puny a l'interlocutor, que va
resultar ser un agent d'ordre pblic. Es van endur el ferit amb cotxe a una clnica, i el van portar a
ell a la comissaria. A comissaria el van portar amb un agent molt educat, que el tractava d'abat, i li
va preguntar si coneixia les lleis franceses i si havia begut. Ell li va explicar tot com havia passat, i el
senyor es va estranyar que un capell pagus a un agent d'ordre pblic per veure a una noia. Ell va
aclarir que era la cosina dels seus senyors. Don Joan va veure que no acabava de creure-s'ho. Li va
dir que l'havien de tenir detingut durant unes hores. Don Joan els hi va parlar sobre el penedit que
estava. En aquell moment son el telfon elctric. Li comuniquen que el senyor ferit tenia el nas
fracturat, res greu per seris. Don Joan li digu que no era abat, sin que capell de la casa de
Bearn. Ell es va estranyar, i Don Joan li va donar 100 francs en nom del senyor de Bearn perqu li
fes arribar al ferit, en nom de disculpes. Li pregunt on s'hostatjaven i ell digu a l'Hotel del Louvre.
Llavors el policia li digu que li podia concedir la llibertat condicionada, sempre que
l'acompanyessin dos gurdies de seguretat. Finalment el comissari el deix marxar, i qued
convenut que all noms era una aventura galant tpicament parisenca. Don Toni s'estranyava
quan es referien als prnceps de Bearn, ja que aix ho havia fet el comissari en lloc de dir els senyors
de Bearn. Era tard i Don Joan va anar a la clnica on hi havia el ferit per demanar-li perd i veure
com estava. Per la clnica estava ms lluny del qu es pensava, i un cop all, el van fer esperar
molta estona i no li van deixar veure el ferit. Va demanar que li deixessin parlar amb l'Hotel del
Louvre, per justificar la seva absncia, per les senyoretes de comunicaci es van equivocar i el van
comunicar amb el Museu del Louvre, i no l'Hotel. Aix li va fer perdre uns minuts molt bons, ja que
desprs quan va sortir la veu del conserge de l'Hotel, va saltar una espurna que va fer caure sense
sentits a Don Joan i al caure es va fer un cop blau. Quan es va despertar, el van portar a l'Hotel, i
all el recepcionista li digu que els prnceps l'esperaven al jard. Li va tornar a estranyar que els
diguessin prnceps i que l'Hotel tingus jard. Un cop all Don Toni li pregunt pel blau, i ell li digu
algunes excuses. Quan van acabar de marxar, Don Joan es va tancar a la seva habitaci per resar i
reflexionar sobre qu havia fet. Havia de pensar com justificaria els doblers lliurats al comissari. Ell
tenia alguns estalvis a Bearn per amb prou feines arribaven a 100 francs. Era noble confessar la
veritat, per ell no es veia en cor de treure el tema de Dona Xima. Es va tornar a adormir i se li
present un altre somni Dona Xima, aquest cop ms apenada que el primer somni. Aquesta li
digu que no era ella qui havia vist des del tramvia, i desaparegu. Don Toni va sortir al balc i va
veure a dos senyors sospitosos que es feien senyals l'un a l'altre. Va veure tamb com en Don Toni
anava cap al carrer Richelieu. Llavors un senyor va entrar a l'hotel, l'altre va esperar una estona
dissimulant que llegia els cartells de les obres que farien al Teatre de Pars, i de seguida va marxar
tamb cap al mateix carrer Richelieu. L'home que havia entrat, va sortir de l'hotel en aquell
moment, tamb va fer veure que es distreia amb els cartells del teatre, i va seguir als altres. A Don
Toni el preocupaven aquelles maniobres sospitoses. Al cap de menys de 15 minuts, el senyor torn
amb un paquet de llibres a la m, i a una distncia raonable els altres senyors, fumant fent veure
que es distreien mirant les senyores. Quan hores ms tard va ser l'hora de sopar, Don Joan es va
trobar a Don Toni diguen-li al recepcionista amb mallorqu que no li diguessin ms prncep, perqu
ell no ho era, per aquest no hi acab d'entendre. Durant el sopar va haver d'ampliar les
explicacions sobre el seu blau. Ell ja havia preparat unes quantes mentides, perqu una mentida en
porta sempre una altra. Li va recordar un vers que deia el seu professor el pare Pi sobre la veritat.
A arran d'aquell vers, Don Joan reflexiona perqu ell tenia la necessitat de parlar amb Dona Xima,
noms portaria mal als senyors, perqu era cert que Don Toni ja era vell, tenia 73 anys, per ning
no podia assegurar que no podria passar res. A les postres un cambrer li va demanar que ans al
telfon elctric perqu un tal senyor Garellano, volia parlar amb ell. Quan Don Toni torn, Dona
Maria Antnia li pregunt qui era aquell senyor i qu volia. Don Joan va record aquell moment
que havia sentit Don Toni dir que volia que el cridessin a l'hora de dinar per parlar per telfon amb
alg, s a dir que era fal, ning l'estava trucant. Don Toni li estranya que el seu protector ments.
Don Toni li explica a la seva dona que el senyor Garellano sap que anem a Roma i vol fer-nos un
encrrec. Resulta que la seva filla (s'ho inventa) est malalta i vol la seva ajuda i que l'endem vagi
a Auteuil a veure'l, i que no s'estranyi si arriba tard per dinar. Dona Maria Antnia sospita i li diu
que creu que est mentint, que ni tan sols ning l'ha trucat, per per no discutir amb ell, diu que
ella i Don Joan tamb s'aniran a divertir, aniran a fer un passeig pel Sena i s'ho passaran d'all ms
b. Poc desprs els senyors s'anaren a dormir, per Don Joan es va quedar al hall, esperant que el
recepcionista estigus disponible, ja que aquest estava fent moltes tasques a la vegada, prenent
notes, contestant al telfon elctric, atenent clients... Quan estigu una estona lliure, Don Toni li
comen a explicar que els seus senyors no volien que li diguessin prncep. Va anar fora lent a dir-
ho perqu no li sortien les paraules, i mentre tant el recepcionista anava atenent a l'hora altres
clients. Don Joan diu que el fet d'estar fent tanta feina l'havia fet antiptic. El capell de Bearn
marx pensant-se que no l'havia ents, per no els van tornar a dir prnceps de Bearn durant la
setmana que els hi quedava a Pars. (En van estar 3 en total, i durant les 2 primeres no els hi havien
dit mai prnceps a l'hotel fins aquell dia, potser coincidint amb el fet de la comissaria, ja que els
policies els hi deien prnceps, i ara Don Joan estava convenut que aquells homes que havia vist pel
balc eren policies que els seguien o vigilaven).

-Captol 8:

Don Joan reflexiona sobre si dir que ha donat els 100 francs al policia i per tant explicar tot
l'assumpte de la confessi de dona Xima o no, i tamb justificar l'absncia de la cadena d'or que li
varen regalar els senyors o no. Per quan ja era de nit, i Don Joan ja dormia, entr Don Toni i li
deman 300 francs. Don Joan llavors es va veure obligat a dir-li perqu quedaven 100 francs
menys, i li va explicar els fets amb detall. Don Toni rigu i li va dir que havia fet molt b d'imposar-
se al senyor de seguretat. Don Joan aprofita per dir-li que ha venut la medalla d'or, i Don Toni torn
a somriure. Li diu que ja no podr dir que no t cap aventura a Pars, i Don Toni li diu que ell tamb
en t una, i per aix vol 300 francs. No li acaba de dir quina per Don Joan ja es pensa que s per
fer una escapada amb Dona Xima. Don Toni li diu, per, que noms li queden 10 francs dels 40 que
tenia perqu el Vicari era l'encarregat de donar-li 1 franc per setmana a dona Coloma, ja que amb
el que ella t no s suficient per viure, i ja anaven unes quantes setmanes enrederits amb la paga, i
per aix s'havia gastat els 30 francs. Don Joan (l'encarregat dels diners del viatge) finalment li don
els 300 francs. Desprs, al mat, van fer missa i Don Joan no estava massa content pel que havia
succet anteriorment. A la missa de Sant Roc noms hi havia Dona Xima. Don Joan sent una veu
interior, que li atribueix a Du, que li diu Abans de dinar tindrs la prova que el senyor no s amb
la persona que et penses. Desprs de dinar van anar a fer una volta pel Sena, tal com havien
quedat, i els acompanya un allot de l'hotel que porta uns coixins especials que noms feien servir
quan venia la duquessa d'Edimburg. Els coixins era per seure a la vora d'un arbre d'una de les illes-
parcs desertes del mig del Sena. Un cop all, el noi s'adorm, van resar el rosari, van escoltar el cant
dels ocells, i van reflexionar els dos sobre l'estrany comportament del senyor, especialment sobre
la mentida d'anar a Auteuil, que cap dels dos s'ho creuen. Dona Maria Antnia remarca lo
malament que va dissimular sobre l'assumpte d'Auteuil. Joan reflexiona mentalment i s'en recorda
del 2jo tamb tinc una aventura de Don Toni, potser era aquesta. Tamb pensa Don Joan sobre la
imatge de Don Toni i Dona Antnia, ja que diu que tot i ser germans cosins, els veu com a un
salvatge davant d'un piano, i cita llavors una frase de Don Toni que diu L'amor entre home i dona
s la fusi de dues coses oposades, l'amalgama de dos metalls que perden les seves
caracterstiques. Tornen a la conversa, i Maria Antnia menciona que creu que Don Joan coneix
ms b a Don Toni que ella, i ell no respon, esquiva la pregunta dient-li que si no ha trobat estrany
que al museu un abat hagi besat la m a una marquesa. Ella tampoc respon. Llavors veuen que
apareix un aerosol. Dona Maria Antnia creu que la gent de seny no hauria d'aprovar aquestes
coses, i menciona l'acte de l'auto-mobile, que ara ja era histria passada. Don Joan ens diu que aix
eren totes les Maries Antnies de l'univers, fortes i prudents per no capaces de canviar,
modernitzar. Diu que el fet que les mquines estiguin guanyant importncia a aquell temps, li feia
rbia perqu ella mai havia cregut en elles. Veuen que al aerosol hi ha 3 homes, dos que devien ser
els inventors, els senyors Tissandier, i el 3r home veuen que s Don Toni. A Don Joan li sembla b,
ja que diu que es sent honrat d'ell, i perqu recorda el qu li havia dit Du abans don Toni no era
amb Dona Xima. Pensa llavors que els 300 duros han anat a parar en les mans dels Tissandier, ja
que a Frana com a molts llocs les coses no es feien perqu s. Quan Dona Maria Antnia i Don
Joan van ser una altra vegada a l'hotel, ell va veure els homes que els seguien i apuntaven coses a
la llibreta. Don Joan i Dona Maria Antnia troben excessiu el qu els hi han cobrat, 72 francs per
estar amb l'allot de servei i els coixins durant dues hores. El senyor arrib tard a dinar i estava molt
excitat, es moria de ganes d'explicar la seva aventura, per no va ser aix, i es decid a dir-los una
mentida. Els diu que el senyor Auteil l'ha convidat a l'acte de l'aerosol i que ell l'ha vist des d'una
barqueta. Llavors, al cap d'un silenci, Dona Maria Antnia confessa que l'han vist a dalt de
l'aerosol, i li pregunta si no tenia por d'una desgrcia, i ell respon que s un aparell molt segur i els
hi explica el mecanisme de l'aparell. La catstrofe quedava conjurada.

-Captol 9:

Comena el captol amb pensaments de Don Joan. Ens diu que li coment a Dona Maria Antnia
alguna cosa de Dona Xima per que ella tampoc s'immut, com el senyot. Ens explica una conversa
que va tenir amb Dona Maria Antnia sobre el llinatge, el fet de tenir el nom de Bearn. Ella creu
que aix pot provocar fer bestieses i que un senyor de classe mitjana es podria portar millor que
un aridtcrata. Per exemplificar el fet, comenten les ganes de ser socialistes de Don Toni anys
enrere. Tamb parlen sobre Karl Marx, i les seves maneres d'aconseguir la fraternitat, mitjanant la
guerra entre les classes socials i la seva amera anti religiosa. L'objectiu del viatje per a Don Toni no
era la de veure a Dona Xima, sin pujar a l'aerosl i conixer els germans Tissandier, aix era
l'esperit Fustic, la fascinaci per aquestes mquines. Pocs dies abans de marxar van anar els 3 a
veure una pera, la Manon, que consisteix en la histria d'una dona lleugera, que s empesa per
l'hurac de les passions, i aix comporta a una trajdia que hagu de pagar car. A Don Joan li fa
recordar a Dona Xima, perqu relaciona les dues actituds i tamb haver de pagar les
consequncies, fent menci al somni que tingu i li digu que havia de patir fins a l'eternitat, s a
dir desenbellir gradualment fins a quedar lletja. I tamb recorda que un dia va veure com una
allota de 18 anys ballava a la corda fluixa, i es va caure i es va matar. Ell va anar al seu enterro per
fer-li un pare nostre. Don Joan es pregunta que si no l'han vista aquells dies pels brrics cntrics de
Pars s perqu segurament est amagada a un pobre apartament a un barri no cntric de la ciutat
amagant la seva decaiguda. L'Emperador havia mort i els diaris ja no perlaven del duc de Lion
Campo Fornio., ella ja no estava de moda. El dia abans de marxar de Pars Don Joan a veure a Dona
Xima, a la vertadera. Encara era bella, per tenia la cintura desfeta i l'esveltesa perduda. Estava en
la penltima fase de la seva decadncia i tenia una mirada fosa i trista com la que havia vist al
somni Don Joan. Ell, li diu a en Miquel, a qui escriu la carta, que la torn a veure a la mateixa sala
en qu est escrivint la carta, per aquella vegada amb la bellesa completament desapareguda,
completament horrorosa. Desprs d'haver-la vist, la perd de vista i an cap a l'hotel. All el
conserge li va entregar un sobre molt important que havia de firmar. Era un ordre de qu els 3
abandonessin el territori francs en 48 hores per les segents raons; Que es fessin passar per
prnceps de Bearn quan realment no ho eren, i que es fessin tractar d'Altesa a l'hotel, demanant
els coixins vermells de l'Emperadriu i altres caprixos. Tamb pel fet que Toni de Bearn hagus pugat
a l'aerosl, fent-se passar per un nom fal, el de Bernat Villar, perqu quan sorts a la premsa Dona
Maria Antnia no sospits. Don Joan ens mig explica que una ballerina, l'any 1859 una ballerina es
va fer dir Bearn, i a Don Toni no li agrad gens. Don Toni, com que ja tenien planejat marxar
l'endem al mat, per tant abans de 48 hores, va decidir no comentar la carta als senyors, perqu
poguessin marxar contents i amb honor. L'ltim dia, quan van marxar, el monstre de la recepci, tal
com diu Don Joan, els hi va fer una reverncia i els digu Bonjour, messieurs les Princes. A Don
Joan li van donar ganes de pagar-lo, per es va resistir i enlloc d'aix li va regalar la seva cadena del
coll d'or. Ell, molt agrat, va demanar que els hi portessin els coixins vermells de la duquessa
d'Edimburg perqu poguessin arribar ben cmodes a l'estaci. A la porta de l'hotel, els agents que
els espiaven, i ms gent mirant-los, van contemplar l'aconteixament dels coixins, i els senyors
pensaven que la gent els estava acomiadant, i van marxar van contents, pensant que els francesos
eren molt amables.

-Captol 10:

Els hi va desillusionar Roma, ja que ho trobaven molt decadent, especialment perqu venien de
Pars. El senyor volia hospedejar-se al Gran Hotel, per degut a que varen gastar massa a Pars van
haver d'anar a la pensi del Corso, on segons la dona d'all, una mica antiptica, tenia les millors
habitacions de Roma, tot i que a ells no els hi va semblar. El carrer del Corso es una via principal
que vindria a ser Les Rambles de Barcelona, per ms tortes i estretes. Van anar a visitar primer la
part antiga de Roma, i ho van fer plovent i noms tenien un paraigues. Don Toni deia que Roma s
massa antiga. Encara quedaven 2 setmanes per l'audincia privada amb Lle XIII. Els acompanyava
amb ells un noi d'all que els ensenyava la ciutat, tenia bones intencions, per no era gaire
simptic. Aquest noi els portava a veure alguns palaus que els hi van agradar fora. Tenien unes
escultures de marbre impresionants, especialment una d'una deesa nua, que representava la
senyora de la casa. Don Toni diu que sn poderoses com les mallorquines, per els hi agradava
parlar tant sobre el seu honor que era massa excessiu. Desprs de dinar anven al Pincio i feien
una volta amb carruatge. Don Toni parlava amb ells, i els regategava el preu, per desprs donant-
los una propina. Un dia, li va dir a un conductor de carruatge jove que era abar per no voler
rebaixar-li el preu, i aquest es va posar a plorar. Alguns conductors vells els deien coses lletges per
en el seu idioma i en veu baixa. Els cotxers quan els veien arribar es dispotavan per portar als
Bearn. El Pincio t uns jardins que tenen una molt bona vista. Parlaren sobre les tantes escultures
que hi havia, i Don Toni digu que arriar un moment que hi haur mes escultures de marbre que
persones, ja que per a cada generaci en fan unes de noves, concervant les antigues, i les que van
trobant de les excavacions. Cada tarda es topven amb una senyora de bon veure, i el segon dia ja
els tractava de coneguts. Al tercer els va veure que havien anat a mirar un mirador, i ell digu
unes paraules amables i els hi don una targeta. A la tarda segent els hi va dir que ella vivia sola i
que les seves distreccions eren l'art i les passeigs en carruatge. Un dia, reberen una invitaci per
anar a dinar a casa seva. Ella era una cosina dels Barberini, una famlia de renom, per no tenia
relaci amb ells, i la casa havia estat buidada de fora quadres i gerros, tot i que encara en
conservava alguns. La casa tena un cert encs, per no era excessivament ric, com ella. Era culta i
tenia un cert misteri. Va comentar que coneixia una noia que feia cpies barates de quadres, per
no va insistir molt en l'assumpte. De cop i volta, van deixar de veure-la, i es pensaren que era una
autntica dama, per una mica tarada. Una altre tarda, quan anaven a agafar un carroatge, el noi
jove que havia plorat perqu don Toni li digu que l'abar conta els seus tresors, s'enfad tan al
veure que no agafaven el seu carroatge, que va estar a punt de clavar-li un ganivet al cavall, sort
que Don Joan el va aturar. Es parla sobre que el senyor no li agradava la literatura italiana per s la
seva msica. Deia que ells no escrivissin sobre ells, per que deixessin que els altres s que ho
facin. Parlen sobre un illustre ital, Andrea Dorja, i Don Joan i Dona Maria Antnia creieren que
er una allota per era un capit jove i energtic. Parlen sobre la histria italiana, i comenten a
Miquel ngel, i a Chigi, que resulta que quan Chigi convidava a Joan Mdicis, utilitzava per dinar
plats d'or, i en acabar l'pat els llenava pel riu, per hi havia fet posar una xarxa, de manera que
amb poc temps ja els tornava a tenir a casa seva. Es creien molt rics, segons Don Toni, per en
realitat noms eren simples comerciants. Tamb parlen sobre el mal humor de Don Joan
ltimament, ms aviat de les seves ganes d'expressar la ira a travs de la violncia en certes
ocacions. Segons ell comen a Pars aquell dia que el guardia l'agaf pel bra, passant tamb per
el recepcionista de l'hotel el dia que van marxar, i pels companys d'habitaci que tenien a Roma
perqu feien molt d'enrenou. Ens parla sobre lo bells que eren els seus companys d'habitaci, i els
compara amb figures gregues de museu, i que un dia els va saludar dient-los que eren els seus
roommates.

-Captol 11:

-Reben la confirmaci per l'audincia amb Lle XIII

-Don Joan proposa fer uns exercisis espirituals per preparar-se per la visita.
-A Dona Maria Antnia li sembla be pero Don Toni diu que cadascu ha de fer les preperacions
diferents perqu l'audincia representa coses diferents per a cadasc.
-Dona Maria Antonia li pregunta perqu, interrompentlo.
-Don Toni explica que el seu senyoravi, i el d'ella, quan algu interrompia, els pegava amb una canya.
El senyoravi es deia Don Ramon.
-Don Toni s'explica i diu que la benedicci del Papa s el ms important del viatge, per que a ell
tamb li interessa conversar-hi perqu s un home molt savi en molts apectes.
-Diu que a ells els conv resar per a ell preparar-se les preguntes pel que pugui preguntar en tan
poc temps. Diu que resar s com fer mgia i a Maria Antnia no li agrada aquesta comparaci.
-Rutina dels dies all: Feien missa a Santa Maria dei Miracoli, i l'nica feligresa, com a Pars, era
Dona Maria Antnia. Desprs feien una volta per la plaa plena de sol mentre resaven el rosari i
desprs tornaven a l'alberg fins que es feia fosc i anaven a Esglsia. A Don Toni noms el veien a
taula, per ella no deia res sobre l'assumpte.
-El dia abans de l'audincia amb Lle XIII Dona Maria Antnia va comunicar que no hi aniria, i que
aniria a la pblica que feien dem passat perqu era el qu li interessava. I ue el senyor i ell eren
una altre cosa.
-Don Joan sabia que no ho renunciava per ell, sin pel senyor.
-Don Joan no podia dormir perqu els seus vens havien convidat a unes noies ib feien molt de
xivarri. Ell els hi digu que paressin, i estaven vestits de romans, i feien veure que dos eren un
matrimoni i que ella sempre l'enganyava amb l'altre. A Don Joan no li agrad gens, per quan torn
vei que havien begut i no podia fer res. Al cap d'un rato ja van callar.
-Mentees anaven a veure el Papa don Toni li digu que volia parlar amb el Papa a soles, i que si es
predenta l'ocaci, ell marxi per deixar-lo sol. Ell diu que ja renunciava l'audincia per el senyor li
ho prohibir, ja que havien fet el viatge perqu ell parls amb el Papa en persona.
-Un cop van arribar els van portar a moltes sales molt luxoses, i a la ltima un sacerdot els va
acompanyar a veure'l a la seva sala. El van veure darrera una taula, i a Don Toni li record molt
semblant a l'escultura de Houdon que es conservava al vestbul del Teatre Francs. Tamb ho
comentaven alguns diaris.

-Captol 12:

-Fan 3 reverencies i van a ferlo un peto a la sandalia del papa pero aquest els hi dona la ma per
evitar-ho.
-El Papa els hi pregunta sobre Dona Maria Antnia, i don Toni diu que no es troba be. Joan creu
que haurien d'haver dit la veritat, perqu no podia ser que ja les primeres paraules a Lle XIII
fossin mentida. El papa els diu que va estar a Mallorca i que era molt bonica. Tamb menciona al
Collera. El Papa s'havia informat d'ells, segurament pel Collera, i savia que Don Toni era un amant
dels classics llatins, aix que el va portar a la biblioteca mentre don toni i el papa parlaven.
-La biblioteca era gran, i amb requadres secrets, t'arrepengaves i entraves a altres cambres. Ell no
sabia per on havia entrat i per equivocaci va entrar a un escriptori i l'altre a una habitaci de frare
amb un llit i una finestra que es veia la part de dalt d'un xipr.
-A ell li extranya el llibre gola II perque deia coses molt diferents de les que havia aprs al
seminari.
-Al cap de tres quarts d'hora el van cridar.
-El papa es va acomiadar i li va dir que tenia molt de talent.
-Li van presentar una marquessa que anava acompanyada amb dos sacerdots, era la marquessa
d'Acaua Tinto.
-Desprs van marxar els dos cap a l'alberg.

-Captol 13:

-El senyor no volia parlar sobre el Papa fins al cap d'uns messos, i els altres dos es morien de ganes
de saber-ne cosses.
-Ja estaven al tren de tornada que havia de portar-los fins a la frontera francesa. El paisatge era
molt bonic.
-Parlen sobre els impostos i que li hauria d'haver preguntat al Papa si era bo o no enganyar al
govern.
-Parla sobre els filsofs i els poltics.
-Menciona que don toni havia oblidat l'administracio d'hisenda i estava arrunat.
-Parlen sobre la Madame Pompadour, que sembre va de rosa.
-Tamb de la reconciliaci entre els Borbons i els Habsburg.
-Joan creu que Lle XIII l'havia impresionat positivament.
-Don Toni creu que el pontfex no ensenya totes les seves obres, ja que a la seva habitaci privada
en va veure algunes que no ensenyava.
-Don Joan sap que Don Toni li havia preguntat al papa la qesti de "La fe ens condueix a la Veritat
o a l'Error, mentre que la Ra sols ens condueix a la Veritat".
-Per acomiadar-se italia aparegu una senyora amb moltes dones i exhuberant que els hi explic
que l'han criticada perqu el seu senyor l'ha deixada i ara es diverteix, per a ella li s igual, i plora
i riu. Quan van arribar a la forntera de Frana es va despedir donant un pet a Dona Maria Antnia.

-Captol 14:

-Van tornar amb la bossa de diners buida, havien gastat tot el que havien obtingut de la venta del
pinar, 600 duros.
-Dona Maria Antnia deia que amb un bon any ja no tindrien cap deute, cada dia era ms
optimista.
-Els nebots els van anar a rebre al moll amb alegria malgrat el distanciament.
-Dona Magdalena havia enviudat i vivia amb els germans i portava una vida d'aristcrata.
-En Collera anava sovint a Madrid, tenia els aires pujats, i preguntava a elles com els havia rebut el
papa.
-En Toni est enfadat amb ell perqu el va vendre com a gran publicista, per no havia publicat res.
-El collera li diu que podria ser l'escriptor ms conegut de l'illa, i ell diu que s possible per quan
mori.
-Li diu que el Papa s'interess per l'epitemogia del nom de collera.
-Dona Maria Antnia per csn iar de tema vol parlar sobre algun lloc dels qu han anat, i treu el
museu galliera, per diu que era de Roma quan estava a Pars.
-En Tomeu els recoll i els port amb cotxe a casa seva.
-Parlen sobre una nova anglesa al poble, que tenia un lloger de 8 duros l'any per ella en paga 8 a
la setmana. Era pintora.
-Ens expliquen l'escandol den tomeu, un sirvent de Bearn de 17 anys que la anglesa el pint per al
quadre apareixia despullat amb unes ninfes i tothom en parlava malament.
-Don Tomeu l'havien tingut com un home lleig i despentinat amb els cabells de color carb.
-6 o 7 anys ms tard, don Tomeu tingu un atac mental que va fer matar a l'anglesa i tamb als
senyors, derrocant definitivament la casa.
-Miss Moore va venir a dinar a casa dels Bearn i els va explicar que era molt poderosa i tmida fins
als 45 anys, on un home el va atendre molt informalment a un estanc, i des de llavors que un nou
mn se li despert i canvi el seu carcter. Aix passa a Npols, que ella havia vingut de Londres
malalta.
-Captol 15:

-Miss Moore va tornar 2 vegades per un cop passat l'escndol del quadre no torn ms perqu
era antiptica amb Dona Maria Antnia, i a ell no li feia especialment illusi.
-Ella vivia una vida nocturna, sempre sortia de nit.
-Un dia va intentar entrar a l'Esglsia sense res al cap, per no li van deixar entrar. Tamb digu
que no entenia la seva llengua, i l'escol, qui la va fer fora, li digu que l'aprengus.
-Doma Coloma es pos malalta i l'anglesa la cuid, per no per caritat, sin perqu volia retretar
un nebot-nt. Pero l'anglesa la peg, i Dona Francina s'encarreg de fer aquesta feina.
-Ella quan va tornar estava transtocada mentalment, i noms deia lo dolenta que era i que la fssin
fora del pas. Un dia a la sala del piano es va posar a cridar demanant a on eren. Don Toni es
divertia amb aquestes cosses, i quan no veia li posava una droga, bromur.
-El Vicari va anar a veure el gobernador perque la fessin fora pero aquest te unes idees lliberals i
angleses i no va voler expulsar-la.
-Parlen tamb sobre l'poca de la novela en aquell moment, que s'havia mort Alfons i comenava
la Regncia amb una certa por. Parlen tamb de les prdues de les colnies, del marxisme, i de que
per a don Toni Europa era el mn perqu aqu s'hi podia trobar de tot el qu hi havia.
-Ens parla de Miss Moore com a exenple de qu hi ha diferents nivells a cada persona, i que podem
canviar en qualsevol moment.
-Miss Moore no marx del poble tot i les crtiques de la gent, i seguia passejant amb un ca rarssim,
i fent dibuixos i apuntant coses a les llibretes. En definitiva, com si es trobs en un pas conquistat.

-Captol 16:

-Algun temps desprs del vaitje es veuen les perdues mentals de Dona Maria Antnia.
-Ens fa una comparaci amb un aparell musical que va veure de viatje a Marsella amb l'estncia
dels senyors a la terra. La mquina sonava muscia i ensenyava un paisatge com es feia de nit i de
dia.
-Don Joan pateix de que Don Toni potser pugui anar a l'infern, per est convenut de que Dona
Maria Antnia no hi anir. Ella sempre seguia el cam, mai guanyava res per sempre anava
assegurada, i ell arriesgava, tenint el perill d'anar a l'infern o de trobar gloria.
-Ens parla de que el senyor creu que el Collera l'aclipse, ja que diuen que si fan un nou carrer a
Palma l'anomeneran amb el seu nom, i no de Bearn.
-Ens diu que Lle XIII va aprobar que Don Toni escrigui les memries.
-Els darrers ltims dies d'hivern anaven ms tard a missa, i la feien al perit oratori del pis de dalt.
No hi assistia el servei ni tampoc Don Toni, noms Dona Maria Antnia.
-Ens parla sobre un jard que abans havia sigut una garriga, i el varen robar, per aix li diuen el jard
robat, per fer-lo bonic, per ara hi havia un cert desordre tot i que era ben bonic.
-Maria Antnia recorda a dona Margarideta, i diu que llstima que s'hagui mort, perqu li
agradaria sentir una can del piano.
-Ens diu que en certs moments creia que era una nina. Recorda que un dia estaven els 3 al jard i el
senyor digu que als bons teatres moderns els llocs ms prestigiosos tenien les cadires numerades,
i ella li anava preguntant, rient i continuament, com ho sabia, com si fos una nena de 7 anys,
repetint una escena semblant que va passar quan els dos eren menuts.
-Joan ens diu que com ms es debilita el cervell, el cor s ms natural i franc, com s
vertaderament.
-Ens parla ella que van tenir una mala poca, quan ella vivia amb els seus pares, perqu se'ls hi va
cremar el pinar, i durant dos anys no van poder menjar endiot, el plat tpic d'all, i pel Corpos va
haver d'anar sense vestit nou perqu no s'ho podien permetre econmicamemt.
-Ens parla de la posada de Bearn, diu que s trista per que li agrada igualment. I que va estar
vivint a la casa del poble perqu els seus pares deien que era millor per la salut, per en realitat s
perqu era ms barat que la casa de Ciutat.
-Parla sobre lo contenta que est amb el seu matrimoni amb Don Joan, perqu convenia ajuntar les
hisendes. Li semblava b que fos el seu cos perqu el coneixia des de ben petit.
-Diu que no deben res ara i que va sobrats, per Joan ens diu lo difcil que s pagar les hipoteques,
i que era ell l'nic que s'en preocupava.
-Diu que ha estat feli i recorda els seus viatges. Van anar de viatje de noses a Pars, i altres viatjes
que van fer sn a Roma, a Ginebra i a Portugal. Els recorda amb dificultat, no sap si en Joan va
tornar amb ells a Roma o no, o si havia anat a Portugal o no. Ens diu que sempre ha passat por a
Itlia.
-Diu que si no van tenir fills era perqu no convenia, perqu al ser cosins potser haurien sortit
locos.
-Abans ella parlava segura i ara parlava amb to interrogant.
-Al final del captol Don Joan aprofita per treure el tema d'el parent lluny seu de la sala de les
nines, i ella diu que espera que Du l'hagui perdonat per agradar-li molt les jovenetes, i tall en sec
sense dir res ms del tema.

-Captol 17:

-Mad Coloma la van assessinar, i els cosins la van veure poc desprs de ser morta, estava al peu
del llot i smeblava que l'havien estrangulada.
-Deien que no l'havien morta per robar-la, per no hi quedava res de valor, ni la cabra, ni roba, ni la
cadena d'or.
-Hi havia dos culpables possibles, Miss Moore, i el senyor.
-D'ell es deien coses lletges, tenia mala polularitat, deien que passava les nits sense dormir, invoca
el Dimoni i que no va a missa.
-Don Joan ens diu que d'aquesta desgrcia aprengu que el Mal apareix quan menys l'esperem i
pot afectar a tothom.
-Dona Maria Antnia diu que no cal preocupar-se de la poltica, perqu sempre succeir el que
hagui de passar, i que tot aniria millor so tothom es preocups per les coses del dia a dia i no pas
del futur.
-Dona Maria Antnia no entenia perqu estava tantes hores escrivimt sense necessitat, i ell li diu
que escriu sobre ella principalment.
-Ella li demana que ho vol veure, i que si noms parla d'ella, i ell diu que tamb parla d'altres
senyores per que totes es redueixen a ella. Diu que mai l'ha enganyada.
-Ella diu que s, i diu amb qui l'ha enganyada, dona Xima, Miss Bernal, i una italiana, i ell respon en
qu totes li recordaven a ella, o pel seu cor, el seu peu, o per la manera de pipellejar.
-Don Joan ens diu que les Memries s un homenatje a la senyora, que per a ell enganyar-la amb
dones semblants era una manera de ser fiel, per desprs d'una aventura s'identificava millor amb
Dona Maria Antnia.
-Don Toni parla de qu tota la medicina s bruixeria perque els metges endivinen les nostres
malalties.
-Don Joan treu el tema dels mals rumors sobre el crim de Mad Coloma, i ell diu que sn disbarats
i no s'han d'escoltar.
-Ens explica la seva relaci amb ella. Ens diu que va anar a Frana i es va fer francma per poc
temps, fa ms de 50 anys. Ella es va enamorar de la cadena que tenia i ell li va regalar, per que no
va passa res, o quasi res...
-Ens parla que fa 20 anys quan va tornar a fer amistat amb Dona Maria Antnia ella va patir un
shok (segons va diagnosticar un metge francs a distncia) i que firmava amb nom de Xima. Diu
per que ara ja esta molt curada i que no li fa res parlar d'aquell tema.
-Don Toni diu que dem si no plou poden anar a caar tords.
-Don Joan ens diu que li fa por que ell torni al mal cam del fatalisme oriental. I diu que a Bearn
sembla que hi hagui pau, per passen moltes desgrcies com l'assessinat de Mad Coloma. Diu
que aix li sembla un pressentiment.
-Diu Joan que no li va preguntar si creia en Du i el Domoni per por a la seva resposta desbaratada.

-Captol 18:

-El senyor s'anava tornant ms llest dia a dia per la senyora era ms humana i li passava el revs.
-Diu que el diari diu coses molt interessants (ella) per que mai el mirava perqu s'oblidava.
-Ens diu que ella all hi tenia totes els comuditats, noms, desprs de pensar una estona, creu que
li falta una cortina.
-Diu que ja descobert el quadrat del cercle, allaegant-lo amb 4 extrems. Era degut al seu
optimisme.
-Els seus dies eren ms desordenats mentalment i un dia va dir que creia que potser no era Bearn,
sabia que era filla dels seus pares, la seva mare era una santa, per que no sabia si els seus avis
havien sigut tant bons. Creu que el senyor ho sap peequ ha llegit l'arxiu, per no li diu res.
-Parla sobre les incidncies que deia un rei, per abans que digus coses disbaratades treuen el
tema de Roma.
-Ella pregunta perqu no va anar a veure el Papa amb ells, i el senyor li diu perqu estava
constipada, i ella diu, ah, s veritat, no m'enrecordava.
-Don Joan diu que lo de Mad Coloma el preludi del final.
-L'ltim hivern va ser el ms dol.
-Els senyors cada dia es llevaven ms tard, berenaven ms tard, dinaven ms tard, i havien de
suprimir la bereneta o el sopar. Tot i que no sortien de casa i no rebien visites, ells no tenien temps
de res.
-Ens parla sobre el lloc del descabdellat final. s una sala rectangular on a la dreta hi ha l'habitaci
del senyor, a l'esquerra la de la senyora, i al fons la xemeneia amb els dos balcons que donen al
jard. A sobre la xemeneia es veu la porta d'entrada al sal, perqu hi ha un mirall, i tamb el jard
que s'est convertint amb una garriga pels balcons. El sal estava molt ben decorat, i don Joan els
deia que no hi habitessin, que anessin al repl de l'escala,perqu ell es passejava amb la tinta
amunt i avall i ho podria tacar tot, per no el va convncer. Don Tomeu o Joan, per no distreure'l
de les feines de la granja, encenien la llardafoc a les 9 del mat. Es seguia sempre una rutina, en
Tomeu li preguntava a En Toni si volia beure un caf (ell el corregia, els animals beuen per ells
prenen) i na Caterineta es prepcupava per la senyora, que li deia si volia prendre una ensamada, i
ella deia que ja havia berenat, per no s'enrecordava que havia sigut ahir. Ella sempre demanava
una ensemada amb xocolata, i quan arribava no la volia perqu no s'enrecordava que l'havia
demanada, li deia que li dongus a en Tomeu perqu se la menjs Don Toni. Ell noms berenava
caf, i per aix deia que se la menjs ell, en Tomeu. Ell se la menjava rpid perqu la senyora, com
el senyor ja havia fet, li preguntava quin temps feia. Contestava na caterineta per salvar el seu
estimat. La senyora es muntava una pelcula perqu ja pensava que havia emmudit don Tomeu, i
que haurien de cridar l'hospital.
-Faltaven dues setmanes per Carnaval, i na Caterineta li preguntava si podia disfressar-se per
carnaval, i ella deia que s, i que li deixava el seu vestit de nvia.
-Don Joan li semblava massa extranya la pau de Bearn, i pensava que aviat hi hauria una desgrcia,
si no sorta espontniament, la farien ells mateixos. Dona Maria Antnia tamb s'ho ensumava
sense preocupar-s'hi. Joan no sabia si seria una malaltia, la runa definitiva, o alguna altre cosa. Diu
que el Mal afecta a tota la Humanitat, i aix ha de ser per copsar el B.

-Captol 19:

-Parla sobre els tltims dies al sal blau i daurat,on Dona Maria Antnia recorda viatges i vells
temps, dient malament dates i llocs, i Don Toni corregint-li els errors.
-El tur que tenen davant de casa es diu Puig del Teix i es veu des del sal.
-Diuen que els records noms sn bells quan t'els imagines.
-Don Joan ens diu que el sal des d'on escriu ja no s el mateix des de que els senyors no hi sn, s
irreconeixible, i diu que en Tomeu ja no haura d'engegar mai ms la xemeneia, perqu ning la
necesitar ms.
-Representa que Don Joan est ja al present en qu escriu la carta, durant unes pgines del captol
noms, i recorda els vells temps amb paraules que deien els senyors. Diu que sn fantasmes
triomfadors del temps.
-Desprs de dinar Dona Maria Antnia s'adorm, i Joan Mayol intent convncer a don Toni sobre
prctiques religioses. Li diu que quant de temps feia que no es confessava, i ell deia que
constantment amb els memries. Don Joan diu que aix no serveix perqu la confessi comporta
patiment i dolor i el propsit de no reincidir. Ell diu que ja no tornar a marxar a Pars amb una
allota.
-Don Toni diu que li hauria agradat ser un gran novellista, per que no sap posar-se en el lloc dels
altres, i per aix no ho ser mai.
-Parlen sobre dona Xima, i resulta que durant un temps desprs d'haver tornat amb Dona Maria
Antnia, don Toni i Dona Xima s'havien escrit per carta. Ella li explicava les novetats, i li demanava
dobbers.
-Dona Xima li explica com va fugir de Pars, perqu els revolucionaris van cremar les Tulleries i
l'hotel toile. Don Toni ho explica a les memries. Dona Xima va fugir amb l'Emperadriu Eugnia de
Montijo. Ella la va anar a buscar al palau, i van sortir disfressades, i van anar a casa de l'Evans, el
dentista de l'Emperadriu i un amant de Dona Xima. La histria sap que Evans les va ajudar en la
fugida, per no que era amant de Dona Xima. L'emperadriu s que ho saba.
-Desprs es va posar a parlar una altra vegada sobre l'estrena de Faust, i de que Gounod era un
gran innovador tot i que deien que no.
-Dona Maria Antnia confon obres d'pera amb obres de reformes, i diu que no parlin d'obers
perqu els obrers ho omplen tot de pols. Quan li diuen que parlen de les obres d'pera, diu que
tampoc li agrada, perqu ho relaciona amb Dona Xima, i diu que no sap si s una histria passada.
Ho diu amb humor.

-Captol 20:

-El diumenge de Carneval, desprs d'una setmana molt moguda pel Joan, alg va escampanr la
notcia de que Dona Xima havia tornat a Mallorca.
-Ell, amb l'excusa que havia d'anar a Ciutat a veure el Vicari va preguntar a tots els vens, o a casi
tots, si sabien alguna cosa d'ella o del rumor, i alguns van dir que era simplement una parenta dels
senyors que demanava almoina, i altres deien que era la mateixa reina de Frana. Era clar que es
tractava de Dona Xima. Don Joan no pogu dormir durant tota la nit. I s'imaginava com devia ser
ara, que ja tenia 50 anys complerts, i s'enrecorda de les aparicions que va veure a Pars. Era clar
que ara intentaria anar a veure els senyors, i havia de jugar un paper de comdia de penediment.
-A les anotacions del llibre ens diu que han suprimit un tros perqu don Joan era un noi culte per
de la seva poca.
-Al dilluns feina bon temps. Don Joan va anar a espiar el jard per la finestra, i va veure a Na
Catarineta i a Don Tomeu que parlaven sobre que la senyora li havia dit a ella que s'havien de
disfressar de nuvis.
-Na Caterineta li havia dit qu sentia per don Tomeu. Ella li digu que s'havia de disfressar de nvia
amb el seu vestit i passegar pel jard, i ella la miraria. Tomeu segur que sabia que ella estava
enamorada d'ell.
-Aparegu Dona Maria Antnia amb na Catarineta vestida de nvia, amb el seu vestit, i els hi digu
a Joan i Don Toni si sabien qui era aquella nvia que els havia anat a visitar. Els dos sabien qui era, i
que anava amb el vestit de nvia de Dona Maria Antnia, tot i que Don Toni diu que ell no ho havia
de recordar, que era el seu vestit. Tenia una imatge de puresa.
-Don Toni li pregunta on era el nuvi, perqu sense ell no podia fer res, i ella es pos trista a punt de
plorar. Don Toni s'ho pasava b. Dona Maria Antnia li diu que no la fagi enfadar, ell diu que faci les
coses b na Catarineta, i aquesta es posa a plorar. Don Toni li dona un consell amb angls Be
good and, if it is not possible, be careful. Don Toni sort de la sala, i la senyora li pregunt a Don
Joan qu havia dit, perqu no l'havia ents, i Mayol s per digu que ara no podria traduir-lo.
L'allota ja estava patint un atac de nervis, com si fos una nina petita.
-En aquell moment entr en Tomeu, que no sabem si s'havia enterat d'alguna cosa, i fou com si res.
Na Catarineta digu que no el volia veure. En Toni li diu a en Joan que interrogi a en Tomeu, i
Mayol li pregunta qu ha passat entre ell i na Catarineta, i ell diu que res i que no sap perqu
plorava.
-En Toni diu que els han de casar. I va comenar a prendre notes a un quadern. Aquestes notes les
les va veure en Toni ratllades sense saber qu hi posava, noms va poder desxifrar el nom de
Catarineta.
-Don Joan s'endugu a Don Tomeu al repl per averiguar ms coses, i li va preguntar si volia casar-
se amb ella, i ell respongu: Ella diu que no tenim roba. Don Joan li pregunta que qu passaria si
els hi sorts una criatura, i Tomeu respon dient que aix no passaria perqu s.
-Don Joan veu a en Tomeu, alt, mor, bell, per que cada vegada que li augmentava la bellesa, li
disminuia la intelligncia.
-Don Joan ens diu que 15 dies ms tard el metge li confirm els dubtes i els va cassar a corre-cuita.
Segurament els dubtes eren que na Catarineta estava embarassada i per aix els va haver de casar.
-Dona Maria Antnia aparegu i li digu a Don Tomeu que vagi a disfressar-se de nuvi, i fins que no
estigui imacable no torni.
-Mentrestant ella li diu a en Joan que juguin a l'escambr. Mentre juguen li explica que Don Toni li
fa trampes en aquest joc, ja des de petit, que venia a la posada de Bearn a jugar amb ella. Diu que
era negre, menut i molt xerraire. Es pregunta perqu es va enamorar de Don Toni, per diu que era
el millor que la posada i la casa de Bearn tornssin a estar juntes, tot i que ara sense descendncia
no sabien qu s'en faria. Tamb per unir les hisendes, perqu sin els dos s'haurien pogut arrunar.
-Dona Maria Antnia es refereix a Don Toni dient-lo pel seu nom enlloc de senyor a en Joan. Li diu
per preguntar-li si creu que anir a l'infern, o no, i ell diu que s b i que s'ha penedit dels seus
errors. Ella es tranquilitza i diu que tindran una bona mort, noms li demana a Du que acabin
plegats.
-El senyor ja feia una bona estona, mentre durava aquesta conversa, que dormitejava a la butaca, i
Don Joan per assegurar-se que no els sentia, li pregunt al senyor, aquest ronc, i Mayol vei que
s'estava fent el dormit per espiar-los, i la senyora es cregu que estava dormint de veritat.
-Dona Maria Antnia creu que ja no poden viure gaire, i Don Joan els diu que tenen bona salut i
poden viure molts anys ms.
-Dona Maria Antnia reflexiona i veu que no fa gens de feina des de ja fa temps, noms paseja pel
jard, juga a cartes, i mira pel balc. S'enrecorda de que quan va tornar a fer amistat amb Don Toni
comen una vnova de ganxet, per que encara no l'havia acabada. Es pregunta si l'acabar abans
de mor, i Don Joan ens confirma que no. Per ens diu que Du li conced all que demanava, la
mort dels justs i no sobreviure a l'esps.

-Captol 21:

Era al migdia i havia comenat a ploure. Els senyors s'havien adormit vora la xemeneia. En Joan va
aprofitar per anar a resar, per abans va gaudir del silenci. De cop i volta, aquest silenci es va
interrompre, una veu de baix crid Don Joan, t una visita. Era Dona Xima. En Mayol va baixar, ella
estava tota mullada de la pluja, havia canviat molt des de que la va veure a Pars. S'havia aprimat,
conservava una certa magror que li donava esveltesa i que a la vegada li feia semblar ms jove,
per tenia la cara plena de taques vermelles. Ell li pregunta si ha vingut a peu, i ella diu que s, que
ha deixat els caballs a Ciutat perqu no es mullessin, i afegeix que li encanta la pluja. Don Joan va a
dalt a avisar als senyors de qui havia arribat, i es van despertar al moment quan van sentir el nom
de Dona Xima. Don Joan li diu a Don Toni perqu Dona Maria Antnia no s'enteri, per el senyor
diu que s millor que ho spiga. Dona Maria Antnia est preocupada, diu que s una gran
desgrcia i no saben qu fer, ara que estaven tan tranquils, i li van caure llgrimes dels ulls. Ara es
tractava del desenlla de Dona Xima, noms Du s etern, les altres coses s'han d'acabar. Dona
Maria Antnia li pregunt a Don Joan si ella volia portar-lo un altre cop a Pars, i don Toni digu que
millor que Dona Xima marxi. Llavors, Dona Maria Annia deix de plorar i torn a estar interessada
en les cosses prctiques de la vida. Es veu que ella no sabia que Dona Xima estava en misria, diu
que es pensava que ella tenia diners i ells eren els que s'estaven arrunant. Don Joan li torna a
explicar que els republicans van cremar-li la casa i que l'Emperador d'havia mort. A Dona Maria
Antnia li va fer pena, i li va dir que pugus i que portssin una botella de Xers i enceimada. Don
Joan va anar a buscar a Dona Xima i la va portar a dalt, desprs es va retirar per anar a resar. Com
que no es podia centrar en les oracions, al cap de mitja hora va tornar a l'habitaci per si
necesitaven alguna cosa i els va veure satisfets, rient i parlant vora la xemeneia. Parlaven sobre
Pars i algun restaurant que havien anat, com el Vefour al Palais Royal. Dona Maria Antnia li
pregunt si s'havia mort l'Emperador, i Don Joan, al veure que era una pregunta smament
complicada, va voler salvar-la preguntant-li si havia perdut la feina com a secretria de
l'emperador. Ella diu que efectivament, i que el qu feia all era despatxar la correspondncia
Espanyola. Li pregunta el senyor de qu s'havia mort l'Emperador, i ella respon que no podia
aguantar la desfeta, la caiguda del seu imperi. Tamb li pregunten sobre el drag de 20 anys, i
resulta que tamb es va morir, era ajudant de Llus Napole. Tamb la questionen sobre Campo
Forino, i ella diu que va poder refer la seva fortuna, i que ara era el Cap del Partit Poltic Socialista
Francs i que no volia saber res d'ella. Tamb li pregunten sobre la seva veu, ja que havia participat
en certes peres, i diu que ja la va perdre. Diu que tamb ha perdut la bellesa, la figura, la
joventut.... Dona Maria Antnia diu que encara s una nina, encara la deu veure com si fos jove, ja
que parla d'ella com si estigus en el seu moment d'esplandor, esvelta i poderosa. Na Xima es va
deprimir i es va posar a plorar. Li explica que a Ciutat la van fer fora perqu no pagava, que els
coneguts ni la volien saludar, i que no es podia permetre ni anar a una fonda. La nit anterior l'havia
passada dins d'un confessionari de la Seu. A Dona Maria Antnia li sap greu, i diu que no oblidi qui
s ella, com si encara fos alg. Diu que ja ha venut tots els diamants en qu havia invertit molts
diners, i que creia que s'hauria d'haver mort molt abans, i que el suicdi l'hi havia passat pel cap. De
fet, t uns bombons que un criminal li don, concretament 3 de xocolata, que al menjar-los, tenen
un ver, i t'adorms i ja no t'aixeques ms. Li enseny als senyors, Dona Maria Antnia n'agaf un, i
Don Joan li va sostendre la ma. Ella li va dir que no volia marxar d'aquest mn perqu s'hi troba b.
De cop i volta Dona Xima va deixar d'estar trista i va parlar sobre negocis, concretament un
projecte que havia pensat amb un que no era metge per hi entenia de medicina, i volien trobar la
cura de tubercolsi mitjanant una vacuna de cavall, primer emmalaltint-los a ells, per que per
fer-ho necesitava 10000 duros. Els senyors li diuen que aix no els hi agrada, i que es busqui alguna
altre cosa, i ella diu una fonda. Comenen a parlar sobre el projecte, i Dona Maria Antnia diu que
noms deixi entrar a dones soles que spiguen d'on venen, a on sn i a on van, i que vagin a
missa, perqu Dona Xima no ha d'aguantar a ning. Don Toni diu que si posen tantes restriccions
ning hi anir. Tot i aix, dona Maria Antnia troba que ella s massa jove per muntar una fonda i li
diu que visqui amb ells, i que els far companyia. Dona Xima bes a Dona Maria Antnia. Parlen
tamb una mica sobre don Joan, que ella li diu Joan perqu el coneix des de petit, per davant de
Dona Xima li diu Don Joan. En Joan li diu a dona Xima que va ser porquer de la casa, i Don Toni diu
que aix no calia espesificar. Don Toni estava llegint un diari, i els comenta una notcia perqu la
troba extranya, perqu diu que el Rei ha tornat a sortir a caar, i ell es pensava que ja feia uns
quants anys que s'havia mort.

-Captol 22:

Don Joan Mayol rev una visita de Dona Xima aquella mitjanit. Ell no ens diu explcitament qu li
va dir, per ens diu que va quedar desfet, i que la va perdonar. Era un secret de confessi. Podem
deduir que va parlar-li sobre les seves ganes de suicdar-se, ja que Don Joan queda amb ella que
dem a les set i mitja vagi a la capella i li dongui els bombons perqu Don Joan els cremi, i no pas
tirar-los per la finestra, com Dona Xima havia pensat, ja que era una manera ms solemne i no
podria causar cap accident a cap infant ni animal. Dona Xima mai es va presentar a la capella, i
quan Don Joan, bastanta estona desprs, perqu l'havia estat esperant, va arribar a casa i se la va
trobar tant alegrament parlant amb el senyor. Ella no li coment res del qu havien quedat, i li va
demanar que li deixi una sotana per disfressar-se al dia de Carnaval, que era d'aqui poc. Don Toni li
pregunta perqu va marxar l'Emperadriu amb ella, i ella no li respon. Li diu Dona Xima que van
agafar un barco, i don Toni la corregeix dient que van agafar un cotxe de punt. Don Toni diu que
ella te la reputaci de mentidera. Aparegu Tomeu amb llet per si en volien, i Dona Xima se'l qued
mirant, i li va fer moltes preguntes, quina edat tenia, (23), si tenia xicota (ell respongu que s, per
que no s'havien casat perqu no tenien roba) i si li agradaria treballar com a valet a la ciutat, i ell li
pregunta en qu consisteix, i en Tomeu es queda sorprs quan Dona Xima li diu que noms ha de
saludar a la gent, encendre'ls el cigar si volen fumar, i contestar les preguntes de la gent amb bona
cara. Don Joan ens diu que Dona Xima havia oblidat els propsits que li havia fet plorant, unes 5
hores abans, a altes hores de la nit. Dona Xima s'aprop a en Tomeu, i vei que li mancava una
dent, i Dona Xima li pregunt si volia que li posss una de postissa, i ell digu que no, ja que deien
que eren de morts. Don Joan ens diu que encara tenia un cert aire d'esvelta, i fins i tot de jove,
Dona Xima.

-Captol 23:

Comena a el captol, i s dimarts al migdia, en el dia de Carneval. Encara es celebrava la festa a

casa els senyors, conservant el pacte amb l'antic Vicari. Tot i que el nou feia la mniga ms ample,
ning va voler canviar la costum. Don Toni surt al balc i sent els ocells, les abelles i veu les flors del
jard que s'estava cnvertint en garriga. I pensa que darrera la bellesa de la naturalesa s'amaga la
crueldat d'aquesta, ja que els ocells s'estaven menjant els mosquits, i les cabres destrossaven les
flors, les ligues caaven, etctera. Ens explica Don Joan que Crist va tenir un moment de crisi en
una tarda com aquella, en qu va pensar que Du l'havia abandonat. El capell va preveure que hi
hauria un desenlla prximament, i al veue que no podia fer res, Don Joan es va posar a resar, i
quan es va despertar ja era de nit, i la naturalesa ja no se sentia, i dins de casa hi havia un gran
enrenou, tothom disfressat amb mscares ballant i cridant. Ens diu que anaven tant disfressats de
cap a peus que es podien produir situacions incmodes ja que era difcil de distingir el sexe i saber
l'edat de les persones. Don Toni va anar a fer un volt per la casa i veia l'apoteosi final en el solar
dels Bearn. Va entrar a la cuina i va veure que el foc era parat i la cuinera havia desaparegut.
Tamb va veure dos pernils i un vi dels bons. Va anar a parlar amb el senyor, que estava adormint-
se vora la xemeneia, i li digu a Don Joan que deixi que facin festa i es torn a dormir. Dona Maria
Antnia estava satisfeta de qu hi hagus tanta gent celebrant la festa, i li agradava sentir tant
d'enrenou. Don Joan ens diu que una parella havia invadit l'escriptori del senyor, i que ell va haver
d'interropre'ls i cencurar-los aquella activitat. Va veure tamb que una persona molt alta anava
regalant pernils i vi a les persones convidades, el senyor no era de Bearn. Don Joan va anar-se'n a
un extrem, sense moure's, per fer-se l'invisible. All va sentir una conversa, una allota li deia a dos
allots que vingussin a ballar, i aquests primer li van demanar que ensenyi les mans per saber si
era un mascle o no. Don Joan, mig adormit, respon la pregunta, i diu Bon mascle i l'estau
palpant, i es torn a adormir. Don Joan va anar a sota de l'escala, on va veure que hi havia una
senyora que intentava amagar.se un canelobre de plata sota el vestit, i ell va poder aturar tal pecat.
Li recorda a unes colleres de plata que van faltar desprs del Carneval d'algun any, i que a Don Toni
no li va donar la importncia que es requeria tal assumpte tant greu, segons Don Joan. Dona Xima
aparegu i li digu a Don Toni que Don Tomeu li havia demanat que es cass amb ella, molt
exitada, com si estigus boja. Ella va anar a dir-li a Don Toni i aquest va dir que no es casar amb ell
perqu ell no l'estima i Don Toni no ho concentira pas. Dona Xima es va posar a plorar i a dir que
ell li havia dit que l'estimava. Don Tomeu tamb aparegu, i digu que aquella dona estava molt
tocada, i que semblava una bruixa. Dona Xima, en aquell moment, es va treure la capa de
bombons del pit, per Don Joan va estar a temps per llenar la capsa al foc. No obstant, durant
aquella curta disputa per treure-li la caixa a Dona Xima, la tapadora s'havia perdut, per tant no
saba qu havia passat amb els bombons, si s'havien cremat o encara rondaven per all. Dona Xima
plor, i va marxar corrents, i no la van tornar a veure mai ms. Va sentir que la Gurdia Civl l'havia
trobada a la carretera, i que quan la van dur a l'hospital ja era morta. Don Joan ens diu que aquella
funesta nit no la va perdre a ella, sin que va perdre a la imatge de la bellesa pura. Dona Maria
Antnia estava contenta perqu hi havia tot Bearn a casa seva, i parl que Na Catarineta estava
plorant, i que no tindria que portar-li ms el berenar. Quan va comenar a buscar el seu rosari, per
la xemeneia, perqu li volia regalar l'endem a na Catarineta, va menjar-se un dels bombons de
xocolata enverinats de Dona Xima, perqu s'havia oblidat que eren verinosos. Llavors va entrar en
un estat de somnolncia que no els va criadar l'atenci (perqu ning havia vist que es prenia el
bomb) fins que va ser l'hora d'anar a dormir ja que no es movia. Ja era molt tard, i tothom ja
havia anat a dormir. A ms, no hi havia cap metge a Bearn, i el barber s'havia trencat la cama in o
havia vingut. Don Joan quan va baixar a la cunia per preparar caf, va veure a Dona Maria Antnia
als braos del seu marit, trist. El senyor tamb semblava endormiscat, per a ell li costava molt
perdre la conscincia. Don Joan s'enrecorda d'un moment en qu Dona Maria Annia, quan encara
no havia perdut el cap, els va preguntar si s'estava morint, tot i que es sentia com en el cel. Don
Joan li va dir que no, que estava molt b i molt sana, per ella no es cregu amb el qu li deia, i li
pregunt a Don Toni qu faria sense ella, i ella mateixa diu que es podr distreure amb els seus
papers, referint-se a les Memries que estava escrivint. Don Joan ens fa una reflexi sobre la mort,
i es qestiona la seva existncia, ja que diu que Ovidi no l'admetia, i que l'Esglsia parlava d'un
trnsit. Els ulls de Dona Maria Antnia es van tancar i s'adorm en la pau del Senyor. Llavors, Don
Joan va contar els bombons de la capsa i va veure que era buida. Va anar a buscar rpidament al
seu protector, i aquest estava adormit. Li pregunt si s'havia sucidat, per no reb resposta.
Resulta que el senyor tamb havia contat els bombons, i dedu que Dona Maria Antnia n'havia
prs un, aix que va decidir morir-se que viure amb la soledat i refer la seva vida. Don Joan ens
parla sobre una conversa que havia tingut amb el senyor alguns dies abans mentre passejaven. A la
conversa Don Toni li diu que ja ha acabat les Memries, i que sap que hi ha errors d'ortografia, com
per exemple de les g, les j i les h (ja que a Itlia ja les havien eliminades) i tamb de sintaxi, per
que aquells errors eren per obtenir millor l'essncia. Ens diu que millor de com estan escrites les
memries no pot escriure, i tamb menciona que hi ha incls tots els detalls. Diu que la finalitat
del llibre ha sigut retretar Dona Maria Antna, en la graciosa infantesa, la plena de talent i
serenitat maduresa, i el seu desordre mental en la seva ltima etapa, i que per aconsegur-ho, ha
hagut de fer alguns errors gramaticals i ortogrfics. Li deixa diners perqu l'editi, no molt
luxosament, noms correctament, per que ho faci a Pars. En acabar, Don Joan li digu que ara la
seva vida ja no tindria objecte, finalitat, i Don Joan li digu que tenia a la senyora. I s per aix que
ara Don Joan entn perqu es sucida Don Toni, perqu ja no pot escriure les Memries perqu ja
les ha ababades, i que no pot estar amb la seva dona perqu aquesta s'havia prs per equivocaci
un dels bombons verinosos de Dona Xima. Don Joan li deman a Don Toni que li digus si s'havia
prs el bomb, ja que sucidar-se era un gran pecat. Don Toni no li va contestrar, per va somriure.
Don Joan li demana que demani perd a Du pels seus pecats, i que l'autoritzi a suprimir tot all
indit de les seves Memries. No va dir res ms Don Joan perqu ja ho veia intil. L'endem al
mat, es va llevar Don Joan, i Don Toni encara tenia esforos per alguna paraula ms. Li digu a Don
Joan que els seus escrits, les Memries, eren les seves confessions i que no tenia por. Don Joan li
respon que la seva existncia ha estat molt bella, malgrat els seus errors, i li demana que dongui
perd a Du. Don Toni digu que s'el acusa d'haver tingut enveja d'en Jacob Collera. Desprs, mor.