5é Reforç I Ampliació Camins Del Saber PDF

5 primria reFOr i ampliaci
Llengua
Fitxes de refor Fitxa 41 Els temps verbals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .43
Fitxa 42 La coma . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .44
Fitxa 1 La comunicaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 Fitxa 43 Els sufixos diminutius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .45
Fitxa 2 Ls de c/qu, g/gu i j/g . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 Fitxa 44 Escriure el text dun cmic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .46
Fitxa 3 Ls del diccionari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 Fitxa 45 La primera conjugaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47
Fitxa 4 Preparar lescriptura dun text . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 Fitxa 46 El punt i coma . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .48
Fitxa 5 El llenguatge i les llenges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 Fitxa 47 Els gentilicis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .49
Fitxa 6 Ls de r/rr . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8
Fitxa 48 Argumentar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .50
Fitxa 7 Paraules sinnimes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9
Fitxa 49 La segona conjugaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51
Fitxa 8 Fer una pluja didees . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
Fitxa 50 La contracci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .52
Fitxa 9 El substantiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11
Fitxa 51 Altres tipus de sufixos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .53
Fitxa 10 Laccentuaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
Fitxa 52 Escriure un informe . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .54
Fitxa 11 Paraules antnimes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
Fitxa 53 La tercera conjugaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .55
Fitxa 12 Emplenar un qestionari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
Fitxa 54 Paraules amb guionet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .56
Fitxa 13 Ladjectiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
Fitxa 55 Els prefixos de situaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57
Fitxa 14 Normes daccentuaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
Fitxa 56 Resumir un conte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .58
Fitxa 15 Famlia de paraules . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
Fitxa 57 Classes de verbs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .59
Fitxa 16 Descriure un personatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
Fitxa 17 Graus de ladjectiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 Fitxa 58 Els dos punts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .60
Fitxa 18 Laccent diacrtic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .20 Fitxa 59 Les sigles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61
Fitxa 19 Camp lxic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21 Fitxa 60 Escriure dilegs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .62
Fitxa 20 Anunciar un esdeveniment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .22 Fitxa 61 Reps . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .63
Fitxa 21 Els determinants . Larticle . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .23
Fitxa 22 La partici de paraules . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .24 Fitxes dampliaci
Fitxa 23 Paraules polismiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .25
Fitxa 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64
Fitxa 24 Un conte amb dos personatges . . . . . . . . . . . . . . . .26
Fitxa 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66
Fitxa 25 Els pronoms personals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
Fitxa 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68
Fitxa 26 Signes que tanquen enunciats . . . . . . . . . . . . . . . . .28
Fitxa 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .70
Fitxa 27 Paraules simples i paraules compostes . . . . . . . . .29
Fitxa 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .72
Fitxa 28 Contar una experincia personal . . . . . . . . . . . . . . .30
Fitxa 29 El verb: arrel i desinncies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31 Fitxa 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .74
Fitxa 30 Paraules amb s sonora . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .32 Fitxa 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .76
Fitxa 31 Prefixos i sufixos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .33 Fitxa 8 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .78
Fitxa 32 Descriure un lloc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .34 Fitxa 9 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80
Fitxa 33 El verb: nombre i persona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .35 Fitxa 10 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82
Fitxa 34 Paraules amb s sorda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .36 Fitxa 11 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84
Fitxa 35 Les expressions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37 Fitxa 12 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86
Fitxa 36 Escriure un text expositiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .38 Fitxa 13 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88
Fitxa 37 El verb: temps i mode . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .39 Fitxa 14 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90
Fitxa 38 Lapstrof . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .40 Fitxa 15 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92
Fitxa 39 Els sufixos augmentatius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41
Fitxa 40 Millorar lestil dun text . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .42 Solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .94
131953 _ 0001-0112.indd 1 14/5/09 08:46:59

Refor i ampliaci Llengua 5 s una obra collectiva
concebuda, creada i realitzada en el Departament de Primria
dEdicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.,
sota la direcci dEnric Juan Redal, Jos Toms Henao
i Immaculada Gregori Soldevila.
En la seua realitzaci han intervingut:
Text: ngels Campos, nxela Carril, Gonal Lpez-Pampl, Roger Sarri.
Illustraci: Josep Vic
Correcci: ngels Campos
Edici: Roger Sarri
2009 by Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

C/Valncia, 44. 46210 Picanya (Valncia)
PRINTED IN SPAIN
Imprs a Espanya per
CP: 131953
Depsit legal:
Aquesta obra est protegida per les lleis de drets dautor i la seua propietat
intellectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legtims de lobra
noms estan autoritzats a fer-ne fotocpies per a usar-les com a material
daula. Queda prohibida qualsevol altra utilitzaci tret dels usos permesos,
especialment aquella que tinga finalitats comercials.
131953 _ 0001-0112.indd 2 21/5/09 14:52:49

Refor
1 La comunicaci
Nom Data
Recorda
La comunicaci s lexpressi didees, opinions i sentiments.
Podem comunicar-nos mitjanant gestos, senyals visuals, senyals acstics...
per la forma ms important de comunicaci s el llenguatge.
Els elements de la comunicaci sn lemissor, el receptor, el missatge,
el codi i el canal.
1. Uneix, mitjanant fletxes, els dibuixos amb les formes de comunicaci que els
corresponen.
senyal visual
senyal acstic
gest
2. Escriu en els quadres qui s lemissor, qui s el receptor i quin s el missatge en

aquesta vinyeta.
Passam la sal.
Respon.
Quin s el codi utilitzat?

Quin s el canal?
2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L. 3
131953 _ 0001-0112.indd 3 14/5/09 08:47:00

Refor
2 Ls de c/qu, g/gu i j/g

Nom Data
Recorda
Per a representar el so k sescriu c davant a, o, u i qu davant e, i.
Per a representar el so de la g de gat sescriu g davant a, o, u i gu davant e, i.
Per a representar el so de la j de joia sescriu j davant a, o, u i g davant e, i.
1. Completa els espais buits amb c o qu.

anviar ex ursi eixal omer e ivalent
es oltar es irol m ina ullera ra eta
2. Completa els espais amb c, qu, gu, g o j.

Al uns diumen es vaig al enovs, on viuen la
tia eda i loncle __aume. Tenen una __asa menuda
amb un hort e ant, ple de ats, eranis,
alfbe es i un esmiler tan alt e pu a fins a la
teulada. La meua ermana i jo passem tot el mat
u ant en a ell ard i ens ansem tant e al
final ens hem de itar a fer una be adeta desprs de
prendre la llet meren ada e ens ha preparat la tia.
A la nit sempre hem de llavar la roba, per lhem
es itada i embrutada bona osa.
Ens ho passem enial!
3. Canvia de nombre les paraules segents.
boja taronges
granja roges
monja pluges
4. Observa lexemple i escriu el verb que falta en cada oraci.

Si Marta pica una oliva, jo pique uns tramussos.
Toni ac i ells aparquen all.
Nosaltres torquem els plats i ella els gots.
ngels paga el dinar si tu el sopar.
No vull que es ell ni que et mogues tu.
4 2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.
131953 _ 0001-0112.indd 4 14/5/09 08:47:00

Refor
3 Ls del diccionari
Nom Data
Recorda
En el diccionari es recullen les paraules ordenades alfabticament lletra
per lletra. A lhora de buscar, has de saber que els substantius es
presenten en singular (informe i no informes); els adjectius, en mascul
singular (correcte i no correcta ni correctes), i els verbs, en infinitiu (redactar
i no redacte ni redactar, etc.).
1. Escriu amb quina forma buscaries en el diccionari les paraules segents. Tingues en
compte quina classe de paraula s cada una.
camaleons reis
aclareix instantnia
atrapen negra
foscos corria
2. Busca, en la sopa de lletres, les tres paraules definides i escriu-les al costat

de la definici corresponent.
Que est en un estat G R R G I A R

de runa. R U U E S R U
Emetre el lle i altres animals U I T R R U
el seu so caracterstic. N I U T G N
Cam o llocs que es recorren N E N T B I
en un viatge. A S A A S R S
Escriu les tres paraules anteriors en ordre alfabtic.
3. Ratlla, en cada srie de paraules, aquella que no pot ser entrada en el diccionari.
jornals jornaler jornada jorn
desfer desfici desfan desfiar
afirmar afnica afortunat afric
portar portes porta porter
mar mares mar marc
roda rodar roden rodet
131953 _ 0001-0112.indd 5 14/5/09 08:47:00

Refor
4 Preparar lescriptura dun text

Nom Data
1. Llig la situaci segent i respon a les preguntes.
El teu collegi ha fet una revista escolar, en la qual

sexpliquen els esdeveniments ms importants
de lescola i es publiquen els treballs dels alumnes.
La mestra tha demanat que escrigues per a la revista
un text sobre el premi de fotografia que va guanyar
la setmana passada un xiquet de la classe.
Quin tipus de text ser ms adequat per a explicar lesdeveniment?

Un cmic Un treball de classe Una notcia Una carta
Qu vols aconseguir amb el teu escrit?
Fer riure Informar Protestar Donar ordres
Qu hi haurs dexplicar?
s un text breu o extens?
A banda del text, quins materials pots aportar-hi?

Una foto Una medalla Un dibuix
2. Escriu ara el text tenint en compte les respostes que has donat en lactivitat 1. El text
ha de contestar aquestes preguntes:
Qu Qui On Quan Com Per qu
131953 _ 0001-0112.indd 6 14/5/09 08:47:01

Refor
5 El llenguatge i les llenges

Nom Data
Recorda
El llenguatge s el mitj de comunicaci ms important entre els ssers
humans, perqu s el ms complet. El llenguatge pot ser oral o escrit.
La llengua s el conjunt de sons, paraules i regles que comparteix un grup de
parlants. Tots els ssers humans utilitzem el llenguatge, per cada grup de
parlants fa servir una llengua distinta: angls, xins, castell
1. Esmenta dues situacions de la teua vida quotidiana en qu uses el llenguatge oral

i dues ms en qu uses el llenguatge escrit.
Llenguatge oral
Llenguatge escrit
2. Descriu la situaci que representa el dibuix, en relaci amb ls del llenguatge i les
diferents llenges.
Excuse me, sir,

could you?
3. Emplena la fitxa segent sobre les diferents llenges que coneixes.
Quina llengua parles a casa?
Quina altra llengua saps parlar?
Coneixes el nom daltres llenges?

Escriu-ne almenys tres.
131953 _ 0001-0112.indd 7 14/5/09 08:47:01

Refor
6 Ls de r/rr
Nom Data
Recorda
Per a representar el so de r forta, sescriu r a principi de paraula i darrere
consonant, i rr entre vocals.
Per a representar el so de r suau, sescriu sempre r.
1. Classifica aquestes paraules segons com sone la r.
irritaci esperana rpid honrat heroi rebot

article folre Pere arrufat carassa favor
Suau com Forta com

Araceli. Ramon.
2. Copia el text substituint els asteriscs per r o rr, segons corresponga.
Bona nit, un *efresc i un paquet de *oses.

*oses? Ac no en tenim, de *oses. A no s una
flo*iste*ia!
Pe* si en tens da*e*e de tu!
S, tinc un *am de *oses. Les acabe de colli* dun
*ose* del meu ba*i.
No em *efe*isc a aix! Vull di* *oses per a
menja*.
Ah, bo*les! Pe* pe* qu no mho has dit des del
comenament?
Bo*les, *oses... Aix no a*iba*em a entend*ens mai!
131953 _ 0001-0112.indd 8 14/5/09 08:47:02

Refor
7 Paraules sinnimes
Nom Data
Recorda
Algunes paraules signifiquen el mateix que altres. Per exemple, sorpresa
i admirada tenen el mateix significat. Les paraules que tenen el mateix
significat sanomenen paraules sinnimes.
1. Relaciona les paraules que siguen sinnimes.
barat aromtic
cansat saludable
olors econmic
espectacular fatigat
sa admirable
2. Emparella les paraules segents per sinnims i escriu-les davall de la imatge

que corresponga.
cotxe careta casa mscara habitatge autombil
3. Torna a escriure les oracions substituint les paraules destacades pel sinnim
del requadre que corresponga. Vs alerta amb les concordances.
La decoraci daquell palau era rica.

botiga
agradable
Magrada parlar amb Joana. s simptica. exuberant
mansi
No he ents res del que mha dit el pare. explicar
conversar
comprendre
En aquest establiment venen un gnere molt fi.
delicat
131953 _ 0001-0112.indd 9 14/5/09 08:47:02

Refor
8 Fer una pluja didees

Nom Data
1. Than proposat un treball de classe sobre lalimentaci saludable; ratlla les gotes de la
pluja didees que no et servirien (nhi ha tres en cada fila).
ALIMENTACI SALUDABLE
els en qu els ingredients receptes recomanacions

cuiners ms consisteix una nutrients principals de cuina per a una dieta
famosos dieta saludable? saludable
hidrats xupa-xups reduir el cullera cassoles prendre ms

de carboni consum de greixos fruites i verdures
alimentar-se de suc de un pessic prendre vitamines paella

manera equilibrada taronja de sal aliments variats
2. Ordena les gotes de pluja que has seleccionat i proposa una idea ms per a cada ttol.
Ttol Continguts
(gotes grans) (gotes menudes)
131953 _ 0001-0112.indd 10 14/5/09 08:47:05

Refor
9 El substantiu
Nom Data
Recorda
Els substantius sn paraules que anomenen persones, animals, coses,
idees o sentiments. Els substantius tenen gnere (mascul o femen)
i nombre (singular o plural).
Els substantius poden ser comuns i propis, individuals i collectius i concrets
i abstractes.
1. Subratlla els substantius de les oracions segents, seguint la clau.
De blau Substantius comuns De roig Substantius propis
La ciutat que ms magrada s Lisboa.

Locell de la gbia s una cadernera.
Slvia s una gran jugadora de bsquet.
El riu Millars desemboca a Almassora.
2. Escriu un substantiu de cada classe.
individual collectiu
concret abstracte
3. Forma el plural de les paraules segents.
arbre bra
avi reina
4. Digues en quin gnere estan els substantius destacats.
La tia de Pau t una granja de vaques.

Magrada molt la gosseta del meu cos.
El metge de mon pare s molt amable.
Al corral hi ha gallines i cavalls.
Escriu de nou les oracions anteriors canviant de gnere els substantius destacats
i les altres paraules que necessites.

131953 _ 0001-0112.indd 11 14/5/09 08:47:06

Refor
10 Laccentuaci
Nom Data
Recorda
Les paraules estan formades per sllabes. La sllaba que sona amb ms
fora en una paraula s la sllaba tnica. Les altres sanomenen tones.
En algunes paraules, la sllaba tnica va marcada amb un signe anomenat
accent grfic. En valenci, laccent grfic pot ser greu (`) o agut (), segons
la vocal que el porta. Porten accent greu les vocals a, e i o; porten accent
agut les vocals e, i, o i u.
1. Encercla la sllaba tnica de les paraules segents.

Alcia cami jove pgines exercici
Alacant videojoc sorpresa cmoda notcia
2. Contesta les preguntes segents i posa exemples de cada cas.

Quin so representa laccent greu sobre la o?
La i i la u sn vocals obertes o tancades?
Quin so representa laccent agut sobre la e?
Per qu, quan li posem accent grfic, la a sempre porta accent greu?
3. Lorxatera del dibuix t singlot i pronuncia com a tniques (en majscula) les sllabes
que no ho sn. Reescriu el text i encercla les sllabes tniques correctes.
Tinc ORxata fresCA de

xuFA amb FARtons! Qui en vol
un GOtet per a tastar-LA?
131953 _ 0001-0112.indd 12 14/5/09 08:47:06

Refor
11 Paraules antnimes
Nom Data
Recorda
Algunes paraules signifiquen el contrari que altres. Per exemple, brutcia t
un significat contrari al de la paraula netedat. Les paraules que tenen
significats contraris sanomenen paraules antnimes.
1. Pinta els quadres que continguen parells de paraules antnimes.
mullar prop hui omplir bo

netejar lluny desprs buidar difcil
reparar suau tard pujar atrevit

espatlar brut prompte crrer prudent
2. Relaciona cada paraula amb lantnim corresponent.
sa gros
fosc egoista
vestit clar
prim malalt
geners despullat
3. Escriu lantnim que correspon a cada paraula.
guanyar alegre
comenar fort
llanar ric
donar bo
4. Copia el text segent substituint les paraules destacades per un antnim.
Volia vendre aquell pis. Era molt fosc i estava en un carrer sorolls. Les habitacions eren
menudes i la cuina, antiga. A ms, tenia una plaa de garatge estreta. En resum, un pis
molt lleig.
131953 _ 0001-0112.indd 13 14/5/09 08:47:06

Refor
12 Emplenar un qestionari
Nom Data
1. Contesta les preguntes segents sobre la millor manera demplenar qestionaris.
El tipus de lletra que far servir per a les respostes s...

bonica majscula artstica
Per a escriure el qestionari, far servir...
llapis retoladors de molts colors bolgraf
Per a emplenar les dades personals dun qestionari, s necessari saber...
el codi postal del poble o ciutat la talla de sabates el color dulls
2. Emplena aquest qestionari tenint en compte les respostes anteriors.
LA COVA DELS LLIBRES

UN PUNT DE TROBADA
PER ALS LECTORS
NOM
COGNOMS EDAT
ADREA
CODI POSTAL POBLACI

TELFON CORREU ELECTRNIC
Quants llibres lliges cada any?

sis ms de sis menys de sis
Quins tipus de llibres tagraden ms?

contes novelles poemes teatre
Quina temtica prefereixes?

aventures misteri terror altres
Escriu el ttol de lltim llibre que hages llegit.
131953 _ 0001-0112.indd 14 21/5/09 14:53:10

Refor
13 Ladjectiu
Nom Data
Recorda
Els adjectius sn les paraules que expressen qualitats o estats dels substantius.
Els adjectius van en el mateix gnere i nombre que els substantius a qu es
refereixen.
1. Encercla els adjectius que trobes en aquest text.
Victria de Fernando Alonso

Fernando Alonso va fer un avanament genial en el re-
volt ms perills del circuit. Va ser una maniobra difcil
i arriscada. Encara que havia eixit des de la setena po-
sici, el pilot asturi va aconseguir un gran triomf. En
segon lloc va creuar la meta Robert Kubica, el pilot po-
lons i, desprs dell, el jove corredor Sebastian Vettel.
2. Fes els canvis necessaris en els adjectius daquestes oracions perqu siguen correctes.
Un cotxe esportiva Un cotxe esportiu

Una roda punxats
Uns esportistes famoses
Una victria dol
Unes curses frentica
3. Observa aquesta imatge i escriu quatre substantius amb els adjectius corresponents,
com en lexemple.
Un llibre obert

131953 _ 0001-0112.indd 15 14/5/09 08:47:09

Refor
14 Normes daccentuaci
Nom Data
Recorda
Les paraules agudes sn les que tenen lltima sllaba tnica. Saccentuen
quan acaben en vocal, en vocal seguida de s o en les terminacions -en i -in.
Exemple: dem, desprs, entn.
Les paraules planes sn les que tenen la penltima sllaba tnica.
Saccentuen quan acaben en consonant (excepte en les terminacions -as,
-es, -is, -os, -us, -en, -in) i en diftong. Exemple: recrrer, mirveu.
Les paraules esdrixoles sn les que tenen lantepenltima sllaba tnica.
Saccentuen totes. Exemple: llstima.
1. Encercla la sllaba tnica de les paraules segents i classifica-les a continuaci.

mecnic Mari sabia qumica estigu Maria
nevera frmula regal histria prdua iogurt
Paraules agudes Paraules planes Paraules esdrixoles
2. Resol lencreuat. Totes les paraules sn esdrixoles.
4 5
6 1. Gran ocell en perill dextinci.
1 2. Continent on hi ha el Per i el Canad.
3. Capital de la comarca de la Costera.
4. Estratgia per a guanyar un partit.
2 5. Botiga on vnen medicaments.
6. Acci i efecte de perdre.
3. Llig aquest text i accentua, si cal, les paraules en negreta.
El meu amic Jordi visque durant un any a Berlin. Encara que ell s de Penaguila, a la comarca
de lAlcoia, sa mare s de Colonia i sempre han tingut molta relacio amb el pais germanic. Una
vegada el vaig visitar i al principi em vaig sentir molt confus: jo havia estudiat alemany, per ara
tothom el parlava i semblava un examen! Quan algu em deia alguna cosa, em quedava parat, pe-
ro al cap duns dies tot va millorar molt. No ho pareix, pero lalemany no s gens dificil!
131953 _ 0001-0112.indd 16 14/5/09 08:47:10

Refor
15 Famlia de paraules
Nom Data
Recorda
Algunes paraules shan format a partir daltres. Per exemple, la paraula terrestre
sha format a partir de la paraula terra. Totes les paraules que shan format a
partir duna paraula determinada formen una famlia de paraules.
1. Classifica aquestes paraules segons la famlia a la qual pertanyen.
pedrada prtic empedrar pedrera porter

pedregar portal portada pedrota portella
pedra
porta
2. Ratlla les dues paraules que no pertanyen a la famlia de la paraula indicada.
mar mariner mar mareig maraca marea
paper papada empaperar empapussar paperina papereria
llibre llibrer llibreria llibertat llibret lliure
foc focus foguera enfocar fog fogueig
3. Completa les caselles i escriu paraules de la famlia de sec.
1. Completament sec. 4
2. Perode de falta de pluges. 1 R
3. Llevar la humitat. 2 S
4. Terreny molt sec.
3 A
Escriu una oraci amb dues de les paraules anteriors.

4. Escriu V (verdader) o F (fals).
Martell s de la mateixa famlia que Mart.

Arenal s de la mateixa famlia que arena.
Cordell s de la mateixa famlia que cor.
Fortalesa s de la mateixa famlia que fort.
131953 _ 0001-0112.indd 17 14/5/09 08:47:10

Refor
16 Descriure un personatge
Nom Data
1. Llig la descripci i encercla el personatge al qual es refereix.
Xaloc el vampir
Xaloc s un jovenet vampir, que encara
no ha ingressat a lInstitut Superior dels
Ullals, perqu no supera el metre
i mig dalada. T el cabell llarg
i fosc, com un mantell de llana que li
cobreix mitja esquena. La negror de la
cabellera fa ressaltar encara ms els ulls
blaus brillants, aix s, una mica ocults
darrere dunes ulleres enormes. s
simptic, divertit i sobretot molt inquiet:
es passa el dia fent bromes a la famlia.
Li agrada molt llegir llibres dhistria
dels seus avantpassats, desprs dun
bon berenar amb el seu refresc preferit:
Sanguinola.
2. Subratlla en el text anterior la informaci segent.
De roig Qui s? De verd Com s el seu carcter?

De blau Com s fsicament? De taronja Qu li agrada?
3. Tria un dels personatges dels dibuixos anteriors i escriu les paraules clau que el definirien.
general
fsic
carcter
gustos
4. Escriu la descripci del personatge a partir de la planificaci que has fet en lactivitat 3.
131953 _ 0001-0112.indd 18 14/5/09 08:47:10

Refor
17 Graus de ladjectiu
Nom Data
Recorda
El grau dun adjectiu indica la intensitat amb qu lsser o lobjecte a qu
es refereix ladjectiu posseeix una qualitat.
Els graus de ladjectiu sn tres: positiu, comparatiu i superlatiu. El grau
comparatiu pot ser dinferioritat, digualtat i de superioritat.
1. Digues en quin grau estan els adjectius de les oracions segents.
El golf s menys perills que lalpinisme.

El cel s blau.
Aquest actor s famosssim.
2. Completa les oracions amb els adjectius corresponents.
tan alt com ms poblada que menys fredes que
La Safor est els Ports.

El Montg s el Bartolo.
Les comarques de la costa sn
les comarques de linterior.
3. Observa el dibuix i escriu tres oracions en qu compares Joan amb el senyor Sebasti.
Usa formes de ladjectiu en grau comparatiu i grau superlatiu.
Exemple: Joan s altssim, per el senyor

Sebasti s ms gros que Joan.
131953 _ 0001-0112.indd 19 14/5/09 08:47:11

Refor
18 Laccent diacrtic
Nom Data
Recorda
A vegades, laccent grfic sutilitza per a diferenciar una paraula duna altra
que t la mateixa forma per un significat diferent. Aquest tipus daccent grfic
sanomena accent diacrtic.
1. Digues qu signifiquen les paraules destacades en negreta.
Andreu s tan gandul que no es pentina mai.

Ma mare sha trencat la m esquerra.

El mes ms bonic s maig.

2. Completa les oracions amb la paraula que corresponga en cada cas.
dona / dna son / sn vnen / venen
La persona que les instruccions s lentrenador de lequip.

Com que em vaig gitar molt tard, aquest mat tinc molta
Si no a lexcursi hauran danar a classe igualment.
3. Observa els dibuixos i escriu una oraci amb les paraules net/nt i una altra amb les
paraules s/os, en qualsevol forma de gnere i nombre.
131953 _ 0001-0112.indd 20 14/5/09 08:47:11

Refor
19 Camp lxic
Nom Data
Recorda
Les paraules astrnom, allunar i espacial estan relacionades amb un mateix
tema: lunivers. El conjunt de paraules de diferent classe (subtantius, adjectius,
verbs...) que es relacionen amb un mateix tema formen un camp lxic.
1. Colloca cada paraula en el camp lxic que corresponga.
xutar projectar gol rodar actriu entrenador

penal claqueta film porteria productor rbitre
futbol
cinema
2. Escriu una paraula per a cada imatge.
Marca a quin camp lxic pertanyen les paraules anteriors.
els oficis la salut la grip
3. Digues quin camp lxic formen aquestes paraules.
a. pentagrama, tocar, flauta

b. tren, bitllet, viatjar
c. suma, restar, equaci
Escriu tres paraules ms per a cada camp lxic anterior.
a)
b)
c)
131953 _ 0001-0112.indd 21 14/5/09 08:47:11

Refor
20 Anunciar un esdeveniment
Nom Data
1. Al collegi han organitzat un concert per a celebrar larribada de la primavera. Completa

aquesta fitxa amb la informaci que hauria dincloures en el cartell anunciador.
Nom de lesdeveniment
Lloc de celebraci
Data Hora
Quin grup hi actuar?
Es far alguna actuaci ms?
Quants diners costar lentrada?
Qui hi est convidat?
Quina illustraci o foto posars en el cartell?
2. Fes ara el cartell anunciador, en qu inclogues la informaci anterior. Recorda que ha

de tindre un disseny ben atractiu.
131953 _ 0001-0112.indd 22 14/5/09 08:47:12

Refor
21 Els determinants. Larticle

Nom Data
Recorda
Les paraules que van davant el substantiu per a concretar-lo o determinar-lo
funcionen com a determinants.
Les classes de paraules que poden fer la funci de determinants sn els
articles, els demostratius, els possessius, els numerals i els indefinits.
Larticle s una paraula que funciona com a determinant i indica el gnere
i el nombre del substantiu que el segueix.
1. Completa el text amb les formes de larticle que corresponga.

Els mestres de escola ens van dur a conixer barris antics de Valncia. Va guiar
visita una xica que anava vestida com persones de edat mitjana. El que ms
em va agradar va ser Llotja, sobretot per columnes que hi ha dins edifici.
Va ser com fer un viatge al passat!
2. Torna a escriure aquest text posant els articles en el lloc on toca.
La romeria de les Canyes

Conta histria la que castellonencs
van els traslladar-se la de muntanyeta
on tenien poble original el a plana la
a partir de any l 1252. Romeria la de
Canyes les recorda cada any aquell
trasllat.
3. Observa els dibuixos i escriu davall larticle i el nom del que representen. Digues tamb
en quin gnere i quin nombre est cada un.
les bruixes
femen
plural
131953 _ 0001-0112.indd 23 14/5/09 08:47:13

Refor
22 La partici de paraules
Nom Data
Recorda
A lhora de partir les paraules a final de lnia, cal seguir les normes segents:
No es poden separar les lletres que formen part de la mateixa sllaba.
Exemple: ves-prada i no ve-sprada.
No es poden separar els diftongs. Exemple: cui-na i no cu-ina.
Cal separar els dgrafs en sllabes diferents, excepte els dgrafs gu, qu, ll,
ny i ig. Exemple: pas-saven per pe-lleter.
No sha de deixar cap lletra sola a final o a comenament de lnia.
Exemple: ales-hores i no a-leshores.
1. Separa les sllabes de les paraules segents.
carro gorilla
bossa tonyina
trinquet cotxe
meravella fulla
joguet guitarra
pinya motxilla
2. Encercla les paraules que estiguen ben partides.
l- el comp- lagu- la parcel- la i- els pass-

hora te lla la cona os
Ara escriu correctament les separacions mal fetes.
3. Copia cada paraula amb les sllabes partides, com en lexemple.

caureu quaranta remei enviament rona cincia
dirn faena aeroport incaut histria diari
dues sllabes tres sllabes quatre sllabes
cau-reu
131953 _ 0001-0112.indd 24 14/5/09 08:47:13

Refor
23 Paraules polismiques
Nom Data
Recorda
Hi ha paraules que tenen ms dun significat. Per exemple, la paraula acollidor
significa cmode i amable. Les paraules que tenen ms dun significat
sanomenen paraules polismiques.
1. Numera cada oraci segons el significat de la paraula copa.
1. Vas amb forma de 2. Premi que es dna 3. Part ms alta

campana sostingut al guanyador duna dun arbre, formada
sobre un peu. competici esportiva. per fulles i branques.
La copa de larbre est plena docells.

Posam aigua a la copa, per favor.
Va arribar el primer i va aconseguir la copa que tant desitjava.
2. Observa les illustracions i escriu una oraci amb cada un dels significats de banc.
3. Explica el significat de la paraula terra en cada oraci.

Els mariners van arribar a terra desprs dun llarg viatge.
Portes els pantalons bruts de terra.
4. Encercla les paraules que siguen polismiques.

peu rellotge mnega goma calendari
131953 _ 0001-0112.indd 25 14/5/09 08:47:13

Refor
24 Un conte amb dos personatges

Nom Data
1. Fes parelles relacionant els personatges oposats de les dues columnes.
Personatge Personatge
1 2
humil gandul
llest cregut
treballador agarrat
geners ximple
2. Tria una parella de les anteriors i contesta les preguntes segents.
Escriu els noms dels dos protagonistes.

Personatge 1 Personatge 2
On viuen?
Com s i qu li agrada fer al personatge 1 que has triat?
Com s i qu li agrada fer al personatge 2?
Qu els pot fer canviar?
Com ser el final? Marca la resposta.

Feli Trist Inesperat
3. A partir de les respostes anteriors, inventa un conte que tinga com a protagonistes la
parella de personatges que has triat. No toblides del ttol.
131953 _ 0001-0112.indd 26 14/5/09 08:47:14

Refor
25 Els pronoms personals

Nom Data
Recorda
Els pronoms personals serveixen per a anomenar els ssers o objectes
sense utilitzar substantius.
Hi ha pronoms de primera, segona i tercera persona.
Els pronoms personals poden ser forts o febles. Els pronoms forts poden
anar sols. Els pronoms febles acompanyen sempre un verb.
1. Digues si els pronoms personals destacats sn forts o febles.
Els has trobat ja?

Jo comprar el diari en tornar descola.
Explica-li qu vam fer ahir.
Nosaltres vam reprendre la partida desprs del descans.
2. Completa les oracions amb els pronoms forts adequats.
no parle a la paret, et parle a

A no li agrada aquest grup, per a lentusiasma.
durem larrs, dureu la carn i
duran la verdura.
3. Encercla els pronoms febles que trobes en el text segent i collocals en el lloc
corresponent de la taula.
Treballar a casa
Si us dic que ma mare guanya diners sense eixir de casa em direu
mentider. Per ma mare s dibuixant de cmics i t un estudi al
pis on vivim. Li agrada molt la faena i sovint fa caricatures als
meus amics i els les regala. Per aix els agrada visitar-nos! Per a
publicar els cmics, ha descanejar-los i enviar-los per correu
electrnic. Qu et pareix el treball de ma mare?
singular plural
1a persona
2a persona
3a persona
131953 _ 0001-0112.indd 27 14/5/09 08:47:14

Refor
26 Signes que tanquen enunciats

Nom Data
Recorda
Per a indicar que una oraci acaba i en comena una altra, utilitzem diversos
signes de puntuaci:
Al final de les oracions en qu safirma o es nega alguna cosa, sescriu un
punt, del qual hi ha tres tipus: punt i seguit (sescriu per a separar dues
oracions del mateix pargraf), punt i a part (sescriu per a separar dos
pargrafs) i punt final (sescriu per a indicar el final dun text).
Al final de les oracions en qu es pregunta alguna cosa sescriu un signe
dinterrogaci.
Al final de les oracions en qu sexpressa sorpresa, admiraci, por, etc.
sescriu un signe dexclamaci.
1. Encercla els punts daquest text de diferents colors, seguint el codi.
De verd el punt i seguit De groc el punt i a part De roig el punt final
Liderat per al Valncia

El Valncia va recuperar ahir el primer lloc de la Lliga, desprs de vncer per quatre gols
a zero a lestadi del Numncia. Aquesta victria confirma el bon joc de lequip. De fet, molts
el veuen ja com un dels aspirants al ttol.
El Vila-real tamb es consolida com un dels millors equips de la temporada. Encara que
ahir noms va aconseguir un empat, ha mantingut una trajectria molt slida. Per aix, s
possible que lany que ve torne a jugar competicions europees.
La Lliga torna el cap de setmana que ve amb ms emocions. Els equips valencians tenen
encara alguns partits molt difcils. Caldr que hi estiguem ben atents.
2. Llig el dileg segent i encercla, de color taronja, els signes dinterrogaci, i de color
morat, els dexclamaci.
Perdone, la carretera de Vinars?
No, ho sent, per no tinc arrs.
Que no mha sentit? Li pregunte per la
carretera de Vinars!
I jo li dic que no en tinc, darrs!
Arrs, no! Vinars!
Mire, all darrs no en fan. Per si segueix
recte arribar a Vinars, on tenen un
llagost per a llepar-sen els dits!
Ahh!
Hi has trobat una altra classe de punt?

Encerclals amb els colors del primer exercici.
131953 _ 0001-0112.indd 28 14/5/09 08:47:14

Refor
27 Paraules simples i paraules compostes

Nom Data
Recorda
Les paraules que shan format a partir de la uni de dues o ms paraules,
com para-xocs (verb parar + substantiu xocs), sanomenen paraules compostes.
En canvi, les paraules que no es componen daltres paraules, com moll,
sanomenen paraules simples.
1. Forma paraules compostes relacionant els verbs de les dues primeres columnes
amb els substantius corresponents.
para porta vidres avions

neteja trenca nous boscos
guarda obre fang llandes
2. Digues a partir de quines paraules simples shan format aquestes compostes.

llevataps +
portabicicletes +
muntacrregues +
para-xocs +
penja-roba +
trencaclosques +
3. Escriu la paraula composta amb qu es designen aquests elements.
4. Escriu tres paraules compostes que comencen amb cada verb. Pots fer servir el
diccionari si et cal.
portar guardar
131953 _ 0001-0112.indd 29 14/5/09 08:47:15

Refor
28 Contar una experincia personal

Nom Data
1. Marca quina daquestes oracions pertany a lexplicaci duna experincia personal.
La policia ha detingut latracador de joieries al seu domicili de Castell.

La pluja es forma a partir de laigua que sevapora del mar.
Lany passat vaig anar a esquiar i em vaig sentir el ms feli del mn.
La Serra de Mariola s un paratge singular, amb una gran diversitat de flora.
2. Fixant-te en loraci que has triat, completa les caracterstiques daquests textos.
Tipus de verbs: Temps Persona
Exageracions:
Paraules que descriuen sentiments:
3. Tenint en compte les caracterstiques que has indicat en lactivitat 2, escriu un correu
electrnic a un amic en qu li expliques una ancdota divertida que thaja passat recentment.
De: festa11@correu.es
A: amiga11@correu.es
Data:
Tema:
Hola
Com ha anat el cap de setmana? A mi
131953 _ 0001-0112.indd 30 14/5/09 08:47:15

Refor
29 El verb: arrel i desinncies

Nom Data
Recorda
Els verbs sn paraules que expressen accions o estats. Cada verb t diferents
formes. Les formes verbals poden ser simples, compostes i perifrstiques.
El conjunt de totes les formes dun verb sanomena conjugaci.
Cada forma verbal consta darrel i desinncia.
1. Troba els verbs que hi ha en aquest poema.
Davall lescala de la catedral,

es troba la tomba de Pau Partal.
El seu cognom era Folc, no Partal,
per s que Partal rima amb catedral.
Edward LEar
2. Separa larrel de la desinncia en aquests verbs.
menjarem trencaren
senties doneu
expressem correrem
debateu preferisc
3. Relaciona cada arrel amb la desinncia que li correspon i escriu la forma resultant.
parl- -iria
bat- -e
consent- -r
4. Escriu tres formes a partir de larrel indicada, i tres ms a partir de la desinncia.
cant-
-ars
131953 _ 0001-0112.indd 31 14/5/09 08:47:16

Refor
30 Paraules amb s sonora

Nom Data
Recorda
El so de la s sonora es pot representar amb les grafies z i s:
Sescriu z a principi de paraula i darrere consonant.
Sescriu s entre vocals.
1. Encercla els nombres que continguen una essa sonora. A continuaci, escriu els seus
noms en lletres.
3 13 7 17 15 6 11 12 5 14 2
Contenen essa sonora els nombres
2. Escriu el nom del que representa cada dibuix. Totes les paraules tenen essa sonora.
Escriu una oraci per cada una de les paraules anteriors.

3. Busca en la sopa de lletres sis paraules que contenen essa sonora i copia-les.
C A S A T M X
A O I B V S Z P
R N S E R O P R
R Z U T M T E E
O E Z O N A S S
S E V L M N A
S N S U P V R L
A L Z I N A L I
131953 _ 0001-0112.indd 32 14/5/09 08:47:16

Refor
31 Prefixos i sufixos
Nom Data
Recorda
Les partcules que safigen davant una paraula per a formar-ne una altra
sanomenen prefixos i les que safigen darrere, sufixos.
1. Encercla el que es demana en cada srie de paraules.
prefixos desfeta recollir invisible prefabricar
sufixos foscor pastisset senzillesa amors
2. Afig, a les paraules segents, els prefixos que corresponguen.
destapar accelerar mirar

re- cmode baixar creble
in- tocar domable calar
3. Classifica aquestes paraules segons que tinguen prefix o sufix.
setmanal plujs hipermercat descontent

flotador paraiger sobreviure prehistria
preveure extraordinari albereda analista
amb prefixos
amb sufixos
4. Escriu les paraules que corresponguen segons la definici. Fixat si porta prefix o sufix.
Tornar a elegir. re-
Persona que ven fruita. -er
Caracterstica dall que s dur. -esa
Que no s capa. in-
Que no t cafena. des-

131953 _ 0001-0112.indd 33 14/5/09 08:47:17

Refor
32 Descriure un lloc
Nom Data
1. Aquest estiu has anat de vacances a un lloc que tha agradat molt i nhas fet fotografies
com aquesta.
Classifica en aquesta fitxa els elements del paisatge de la foto anterior.
Informaci general
El que es veu en primer pla
El que es veu en segon pla
El que es veu al fons
2. Tria adjectius que et puguen servir per a la descripci de la foto.
guapo frtil alt meravells

cabals rid alegre rpid
3. Una amiga no sap on anar de vacances i vol que la informes del lloc on has estat tu. Des-
criu la fotografia a partir de la planificaci que has fet en les activitats 1 i 2.
131953 _ 0001-0112.indd 34 14/5/09 08:47:17

Refor
33 El verb: nombre i persona

Nom Data
Recorda
Segons el nombre, les formes verbals poden estar en singular o en plural.
Segons la persona, les formes verbals poden estar en primera, segona
o tercera persona.
Les formes no personals del verb sn linfinitiu, el gerundi i el participi.
1. Situa cada verb en el lloc de la taula que li corresponga.
fa espere tenim calleu volen tens
singular plural
primera persona
segona persona
tercera persona
2. Encercla en aquest text els verbs que estan en tercera persona del singular i, en aca-
bant, reescriu-lo canviant el verbs en primera persona del plural. Fes-hi tamb altres
canvis que necessites (pronoms, possessius, etc.).
Un retrobament nostlgic
Eugeni arrib al poble a primera hora del mat. No hi havia anat des que era xiquet i tenia
molta illusi per retrobar els carrers i les persones de la infantesa. Estigu conversant hores
i hores amb els amics. Encara que se sentia ben feli, no podia evitar una sensaci amarga:
gran part de les cases que havia conegut anys arrere havien desaparegut i els boscos que
envoltaven el poble estaven desapareixent a causa dels incendis. Aix i tot, conduint de
tornada a casa, Eugeni sent que acabava de passar un dels millors dies de la seua vida.
Eugeni i jo
3. Localitza els infinitius, gerundis i participis del text anterior i classificals.
infinitiu gerundi participi
131953 _ 0001-0112.indd 35 14/5/09 08:47:18

Refor
34 Paraules amb s sorda

Nom Data
Recorda
El so de la s sorda es pot representar amb les grafies s, ss, i c.
Sescriu s a principi i final de paraula i al costat de consonant.
Sescriu ss entre vocals.
Sescriu davant a, o, u i a final de paraula.
Sescriu c davant e, i.
1. Llig en veu alta les paraules segents i, en acabant, encercla les lletres que representen
la essa sorda.
setmana avanar cinta Massalfassar can
porteries pensament caadora divertidssim sabata
2. Ompli els buits de les oracions segents amb les grafies de la essa sorda que corresponga.
Carle alvador va viure a Bena al.
No magrada ca ar, per magrada pe car.
He abut que reu de la mateixa famlia perqu teniu els mateixo bra o
Di abte que ve agafarem les i telle i anirem a bu car bolet
El profe or em va traure a la pi arra.
Em vaig empa ar un o et i no parava de to ir.
3. Posa un exemple de cada grafia.
s a principi de paraula
s a final de paraula
s al costat de consonant
ss entre vocals
davant a, o, u , ,
a final de paraula
c davant e, i ,
4. Relaciona cada paraula segons que duga essa sorda, essa sonora o les dues.
carabassa salze
zoolgic s sorda avisar
escriure sopa
s sonora
cervesa caador
131953 _ 0001-0112.indd 36 14/5/09 08:47:18

Refor
35 Les expressions
Nom Data
Recorda
A vegades utilitzem expressions que tenen un significat diferent en conjunt
del que tenen les paraules que les formen. Aix per exemple, trencar el gel
significa iniciar tractes que ning satrevia a comenar i no partir un tros
de gel. Entre les expressions destaquen els refranys i les frases fetes.
1. Relaciona per a formar expressions i copia-les.
Agafar el bou per a res.

Molt de soroll en un paller.
Posar la m per les banyes.
Buscar una agulla al foc.
1.
2.
3.
4.
Escriu el nmero de lexpressi a qu corresponen les definicions segents.
Tindre confiana en alg.

Pretendre aconseguir alguna cosa difcil o impossible.
Tindre una cosa menys importncia del que sembla.
Enfrontar-se amb decisi i valentia a un problema.
2. En cada oraci de les que segueixen hi ha una expressi; subratlla-la.
Est trist perqu Aitana li ha donat carabassa.

Sempre dius el que penses, no tens pls a la llengua.
Aquest mat fa un fred que pela.
3. Escriu una oraci per a cada expressi.
Ploure a bots i barrals.
Fer un sol de justcia.
Estar als nvols.
131953 _ 0001-0112.indd 37 14/5/09 08:47:18

Refor
36 Escriure un text expositiu

Nom Data
1. Llig la situaci segent i resol lactivitat.
La revista de lescola prepara un nmero especial

dedicat al medi ambient. Com que a laula hem treballat
molt sobre el tema, than demanat un article perqu hi
expliques qu s el reciclatge i en qu consisteix.
Marca les quatre preguntes que haur de contestar el text expositiu.
Qu s el reciclatge?
Quines conseqncies positives t el reciclatge?
Qu opinen els meus pares del reciclatge?
Com s el procs de reciclatge de materials?
Quan va ser la primera vegada que vaig reciclar?
Quins materials es poden reciclar?
Quantes botelles de vidre caben en un contenidor?
2. Ordena i copia les preguntes que hages triat en lexercici anterior i escriu el text
responent a les preguntes. Desprs, posa-li ttol.
131953 _ 0001-0112.indd 38 14/5/09 08:47:18

Refor
37 El verb: temps i mode

Nom Data
Recorda
Els verbs situen les accions en un temps (passat, present o futur), en relaci
amb el moment en qu es parla.
El mode dels verbs reflecteix lactitud del parlant davant all que diu. Hi ha
tres modes: indicatiu, subjuntiu i imperatiu.
1. Reescriu aquestes oracions en passat i futur.
passat present futur
Tinc una caseta a lhort

de mon pare.
Els meus amics estan
de viatge a Nova
Zelanda.
El Valncia guanya la
Lliga.
Mireia fa una obra al

Principal.
2. Digues quin mode verbal representa cada dibuix.
Plou!
Circuleu!
Si tinguera
un gosset!
3. Escriu tres oracions en imperatiu a partir de les paraules indicades.
desconnectar / mbils
posar / cintur
reduir / velocitat
131953 _ 0001-0112.indd 39 14/5/09 08:47:19

Refor
38 Lapstrof
Nom Data
Recorda
Els articles el i la i lenlla de sapostrofen davant una paraula que comena
en vocal o en h, llevat de les excepcions segents:
Els articles el i la no sapostrofen davant el nom de les lletres.
Els articles el i la i lenlla de no sapostrofen davant paraules que comencen
en i, u, hi, hu quan fan de consonant i no de vocal.
Larticle la no sapostrofa davant les paraules que comencen en i, u, hi, hu
tones.
1. Relaciona cada paraula amb larticle que corresponga.
ambulatori iaio
universitat el horitz
plaa iot
la
iogurt cotxe
illa l histria
horta iarda
2. Ompli els buits daquesta notcia amb l, el o la.
Pluges intenses a la Comunitat

Ahir va ploure intensament a tota Comunitat, sobretot a hora de
dinar. A Alt Maestrat aigua va inundar cases i carreteres. Al Camp de
Morvedre i Horta Nord problema va ser pedra.
ajuntament de Faura, on va caldre que els bombers intervingueren amb
carcter durgncia, indica que oratge dahir va fer malb moltes taronges
a punt de collir. centre de coordinaci demergncies de Generalitat
va decretar alerta taronja pel perill daiguats forts.
3. Reescriu les oracions posant en singular les paraules en negreta. Vigila amb la concordana.
Durant les excursions vam visitar les illes principals dels Columbrets.
Mon pare sho ha passat genial amb les histries que han contat les iaies.
He fotografiat les hienes i els hipoptams del zoo.
131953 _ 0001-0112.indd 40 14/5/09 08:47:19

Refor
39 Els sufixos augmentatius

Nom Data
Recorda
Hi ha sufixos que, en afegir-los al final duna paraula determinada, expressen
la idea de gran. Per exemple, si afegim el sufix -ot a la paraula polp, obtenim
la paraula polpot que significa polp molt gran. Els sufixos que expressen la
idea de mida gran sn els sufixos augmentatius.
1. Encercla el sufix augmentatiu en cada paraula.
festassa llenguota llibrot manassa

piss rius taulota lletjota
2. Forma paraules noves afegint els sufixos augmentatius -ot/-ota, -s/-assa.
cama mare
peu home
ulls cotxe
3. Marca en cada parell de paraules la que s augmentativa.
cuixota gargot reps carcassa

marmota grandot cotxs casassa
4. Digues a partir de quina paraula es formen aquestes.
nassot camions
donassa manassa
cadirota ullerotes
5. Expressa el que representa cada dibuix amb un sufix augmentatiu.
131953 _ 0001-0112.indd 41 14/5/09 08:47:20

Refor
40 Millorar lestil dun text

Nom Data
1. Jaume ha fet un esborrany dun treball de classe, lha revisat i hi ha detectat algunes
paraules inexactes i moltes repeticions.
El paleoltic
El paleoltic s el perode de fa ms anys. En aquest perode , les
persones eren nmades i vivien de la caa, la pesca i la recollecci
de fruits. La paraula paleoltic vol dir pedra antiga i fa referncia
al material que sutilitzava per a fer els objectes.
La manera de fer era molt simple: colpejaven dues pedres i feien
que neixiren fragments, amb els quals feien coses tallants per a
caar o tallar les pells i la carn dels animals.
Assenyala lopci correcta per a substituir les expressions marcades en el text.

de fa ms anys (paraula inexacta)
ms modern ms antic ms recent
en aquest perode (paraula repetida)
en aquest pas en aquest itinerari en aquesta poca
paleoltic vol dir (paraula inexacta)
paleoltic tracta de paleoltic parla de paleoltic significa
la manera de fer (paraula inexacta)
la tctica la tcnica la feina
feien que neixiren fragments
aconseguien que neixiren fragments intentaven que neixiren fragments
amb els quals feien (paraula repetida)
amb els quals provocaven amb els quals cosien amb els quals fabricaven
coses tallants (paraula inexacta)
objectes tallants fets tallants obres tallants
2. Torna a escriure el text sobre el paleoltic introduint-hi les correccions.
131953 _ 0001-0112.indd 42 14/5/09 08:47:20

Refor
41 Els temps verbals

Nom Data
Recorda
Els temps verbals sn conjunts de formes verbals que situen lacci en el mateix
temps i en el mateix mode.
Segons el temps, hi ha temps de passat, temps de present i temps de futur.
Segons els elements que els componen, hi ha temps simples, temps
compostos i temps perifrstics.
1. Completa el text escrivint, en cada cas, la forma verbal que corresponga.
Magradaria (agradar) que (haver-hi) ms sales de teatre a la meua ciutat.

Em (divertir) bona cosa sempre que (tindre) loportunitat de
vore alguna obra. (poder) anar a altres ciutats, on (deure)
haver-hi ms teatres, per (ser) massa menut i no (guanyar)
diners per a pagar-me el viatge. Per (escoltar) el que us
(dir): el dia que en (guanyar), estic segur que n (estalviar)
molts per a recrrer tots els teatres del mn!
2. Digues en quin temps verbal estan les formes que has escrit en el text anterior.
agradaria

3. Escriu una forma verbal per a cada indicaci.
pretrit imperfet, verb cantar

pretrit indefinit, verb batre
present, verb dormir
131953 _ 0001-0112.indd 43 14/5/09 08:47:20

Refor
42 La coma
Nom Data
Recorda
Sescriu coma en els casos segents:
Per a separar els elements duna enumeraci.
Per a fer un aclariment enmig duna oraci.
En les notes davs i en les cartes, desprs de la salutaci.
1. Encercla les comes del text segent. Usa el roig per a les enumeracions, el blau per a
les explicacions i el groc per a les frmules de salutaci.
Benvolguts mares i pares,
La setmana que ve la nostra escola, per des any consecutiu, celebrar les
jornades culturals. Hi haur actes de tota mena: castells unflables, conta-
contes, partits de bsquet i handbol, concursos de videojocs, etc. Tot aix,
que ser totalment gratut per a lalumnat, tindr lloc els dies segents:
dimarts 12, dimecres 13 i dijous 14.
Atentament,
La direcci de lescola.
2. Explica quina diferncia de significat hi ha entre aquestes dues oracions.
La bicicleta que estava lligada al fanal ha desaparegut.

La bicicleta, que estava lligada al fanal, ha desaparegut.
3. Continua les enumeracions segents sense deixar-te cap coma ni el punt final.
Magraden totes les pellcules: les dacci
Ma tia ha viatjat per bastants pasos: Turquia,
La meua germana practica molts esports: nataci
131953 _ 0001-0112.indd 44 14/5/09 08:47:21

Refor
43 Els sufixos diminutius

Nom Data
Recorda
Si a la paraula jersei afegim el sufix -et, obtindrem la paraula jerseiet que
significa jersei menut. Els sufixos que expressen la idea de mida menuda
sanomenen diminutius. A vegades, aquests sufixos tamb sutilitzen per
a expressar afecte o estima. Per exemple: mareta.
1. Escriu el diminutiu de les paraules segents.
fill taula
pota gos
mare llum
peix reina
sac pont
2. Ratlla les paraules que no sn diminutius.

paret nasset coet piset marquet fuet riuet distret
caseriu gatiu actriu poquiu ofensiu evasiu curtiu
galeta rodeta coseta escopeta neta tasseta vagoneta
Copia les paraules anteriors que tenen diminutiu i escriu sobre quina paraula sha format.
3. Expressa aquestes frases sense diminutiu.
una tauleta boniqueta

un bracet curtet
un cotxet menudiu
4. Expressa aquestes altres en diminutiu.
una casa blanca

un suc fresc
un tren verd
131953 _ 0001-0112.indd 45 14/5/09 08:47:21

Refor
44 Escriure el text dun cmic

Nom Data
1. Llig la vinyeta i contesta les preguntes.
Quin tipus doraci sutilitza en

De nit, la mare i la filla seuen
el text del quadre o cartella?
al sof per vore la televisi...
No ho s,
Mare,
filla, ton pare
s veritat que
mai no em va voler Quins tipus doracions sutilitzen
venim dels
presentar la seua en les bafarades? Quins signes
micos?
famlia! de puntuaci predominen en les
bafarades?
2. Completa la cartella i les bafarades de les vinyetes segents.
131953 _ 0001-0112.indd 46 14/5/09 08:47:22

Refor
45 La primera conjugaci
Nom Data
Recorda
Els verbs que tenen linfinitiu acabat en -ar pertanyen a la primera conjugaci.
La majoria de verbs de la primera conjugaci es conjuguen com parlar.
1. Encercla els verbs de la primera conjugaci que trobes en el text segent i copials.
Rennan agafa la
pilota i la llana cap al centre
del camp. Albelda la para amb el pit
i la passa a Baraja. Senna corre cap a ell,
Baraja el regateja i envia el bal a Mata. El
davanter perd lequilibri i Cazorla pren la pilota
per a dirigir latac cap al camp contrari.
Els espectadors salcen, pareix que es
desmarca Franco, demana el
bal i
2. Analitza aquestes formes seguint lexemple.
infinitiu temps mode
parlarem parlar condicional indicatiu

canviaria
haurem menjat
torn
calleu
van viatjar
arribareu
131953 _ 0001-0112.indd 47 14/5/09 08:47:22

Refor
46 El punt i coma
Nom Data
Recorda
Sescriu punt i coma en els casos segents:
Per a separar els elements duna enumeraci quan algun daquests ja porta
coma.
Davant els enllaos per, tanmateix, no obstant aix quan introdueixen
oracions llargues.
1. Encercla de color roig les comes i de verd els punts i comes.
En la meua classe hi ha companys de tot arreu: Josep s de Mallorca; Mariela, de

Combra; Hamza, de Nador; Dorina, de Bucarest; i Christine, de Lima.
2. Completa el text amb coma o punt i coma.
Legionaris soldats romans

pareu atenci. Hem de construir un
campament. La primera centria
plantar les tendes la segona
cavar una rasa al voltant de la muralla
la tercera construir els murs
i la quarta alar les torretes.
Semblarem invencibles tanmateix
no us heu dadormir perqu
lenemic sempre est a laguait!
3. Escriu dues oracions utilitzant els enllaos per i no obstant aix precedits de punt i coma.

4. Descriu la teua habitaci i enumera els objectes que hi veus. Usa comes i punts i comes.
131953 _ 0001-0112.indd 48 14/5/09 08:47:22

Refor
47 Els gentilicis
Nom Data
Recorda
La paraula castellonenc indica que una persona s de Castell.
Les paraules que expressen el lloc de procedncia de les persones o coses
de qu es parla sanomenen gentilicis.
1. Encercla en aquest text quatre gentilicis i copials indicant a quin lloc fan referncia.
Una carrera molt internacional

Ahir va tindre lloc, pels carrers alacantins, la cinquena marat.
El primer lloc va ser per al marroqu Ahmed Aouita, ve de Sant
Joan, i a continuaci va entrar Piero Nero, itali de naixement
per alcoi dadopci.
2. Escriu el lloc don sn aquestes persones.
els castellonencs
els andorrans
els alzirenys
els saguntins
els canadencs
els tarragonins
els valencians
els eivissencs
3. Completa amb el gentilici que corresponga.

Miren va nixer a Bilbao, s
Marta va nixer a Sevilla, s
Sara va nixer a Madrid, s
Marie va nixer a Pars, s
Laura va nixer a Vencia, s
Alba va nixer a Mrcia, s
131953 _ 0001-0112.indd 49 14/5/09 08:47:23

Refor
48 Argumentar
Nom Data
1. Llig aquesta situaci i respon a les preguntes.
El pati de lescola s molt gran, per

com que est descobert, quan plou,
no podeu fer-hi educaci fsica ni
jugar-hi. A ms, el terra rellisca
molt quan est banyat i ja shi han
lesionat molts xiquets. Proposeu
a la direcci de lescola que cobrisca
una part del pati per a solucionar
aquest problema.
A qui sadrea la carta?
Qu vols aconseguir?
Quins arguments hi pots aportar?

1.
2.
2. Escriu la carta tenint en compte les respostes de lactivitat anterior.
Senyor/-a ,
Els alumnes de 5 de primria daquest centre creiem que seria molt convenient
, per dues raons.

En primer lloc, perqu
En segon lloc, perqu
Atentament,
Signa
131953 _ 0001-0112.indd 50 14/5/09 08:47:24

Refor
49 La segona conjugaci
Nom Data
Recorda
Els verbs amb linfinitiu acabat en -er o en -re pertanyen a la segona conjugaci.
Per exemple: tmer, crrer, batre, ploure. Tamb hi ha uns pocs verbs de la
segona conjugaci que acaben en -r. Per exemple: dir, dur, fer.
1. Encercla els verbs de la segona conjugaci que trobes en el text segent.
Un dia esplndid
Ahir tingurem molta sort en la nostra excursi a Eslida.
Feia molt bon oratge, encara que ja ho sabem perqu
havem vist la predicci en una pgina dInternet. Lnic
que no sho creia era mon pare, perqu pensava que els
nvols dels dies anteriors no desapareixerien i ens plouria
tot el cam. Encara com! Si li hagurem fet cas, no ens
haurem pogut moure de casa.
2. Completa el text amb les formes corresponents dels verbs.

No (haver-hi) lloc per a tantes persones a la sala dactes. El director no
(creure) que hi (cabre) tots els alumnes que
(voler) vore lespectacle. No em pensava jo que la gent (tindre)
tant dinters per lobra. Per clar, els actors (ser) famosos perqu
(aparixer) en moltes sries de televisi. Quin xit!
3. Escriu la primera persona del futur i del condicional dels verbs segents.
futur condicional
estendre
irrompre
prmer
4. Indica linfinitiu de cada forma verbal.
correrem creurs
prenia baten
temeren feres
apareixia creixen
131953 _ 0001-0112.indd 51 14/5/09 08:47:24

Refor
50 La contracci
Nom Data
Recorda
Generalment, quan els enllaos a, de i per entren en contacte amb els articles
el i els, suneixen i formen una sola paraula: al, als, del, dels, pel, pels. Per quan
larticle el sha dapostrofar amb la paraula segent, no es fa la contracci.
1. Uneix amb fletxes cada combinaci amb el resultat que li correspon.

a + el pel
a + els dels
de + el al
de + els pels
per + el als
per + els del
Ara escriu un exemple de cada contracci amb les paraules segents.
teatre A ma tia li agrada molt anar al teatre.
amics
campi
indis
iogurt
horts
2. Encercla les contraccions que trobes en aquest text i digues quines paraules contenen.
Una bona oferta

Sempre que va al centre, mon pare torna carregat de coses. Laltre dia ens
va dur, a Xavi i a mi, unes samarretes dels nostres equips preferits. Ens va
dir que en venien quatre pel preu de dues. Pels pls que no sacaben!
al centre a + el centre

3. Copia les oracions substituint la paraula en negreta per la paraula entre parntesis.
El pilot sent una gran emoci quan puja a lavi. (cotxe)
Amlia pateix pel control de lectura. (examen)
La iaia ve del camp de collir bresquilles. (hort)
131953 _ 0001-0112.indd 52 14/5/09 08:47:24

Refor
51 Altres tipus de sufixos

Nom Data
Recorda
Segons la classe de paraula que es vol formar i el significat que es vol afegir
a la paraula original, utilitzarem uns sufixos o uns altres. Per exemple,
el sufix -dor dhistoriador serveix per a formar substantius que signifiquen
persona que fa....
1. Escriu la paraula nova amb el sufix que correspon en cada cas.
Persona que ven flors.

Persona que juga a tenis. + ISTA
Persona que toca la flauta.
Persona que ven fruita.

Persona que arregla sabates. + ER
Persona que treballa el ferro.
Qu tenen en com els sufixos anteriors? Marca.
Formen paraules que indiquen oficis o professions.

Formen paraules de gnere diferent.
Formen paraules amb el mateix significat.
2. Subratlla el sufix que s com en cada srie de paraules i escriu-lo.
llibreria papereria carnisseria sabateria sufix

despertador recollidor flotador colador sufix
Fixat en el significat de cada sufix anterior en el grup de paraules i completa.
El sufix significa lloc on es ven alguna cosa.

El sufix significa aparell que serveix per a alguna cosa.
3. Forma noms daparells amb els sufixos -dor i -dora a partir daquests verbs.
despertar picar
congelar llavar
contestar aspirar
calfar torrar
131953 _ 0001-0112.indd 53 14/5/09 08:47:25

Refor
52 Escriure un informe
Nom Data
1. Llig la situaci segent i fes lactivitat.
LAjuntament us ha demanat un informe sobre les mascotes ms habituals

a les cases del poble. De primer sha passat un qestionari i aquests han sigut
els resultats de les mascotes ms habituals en un dels barris:
10
8
6
4
2
gossos hmsters pardalets gats ponis
Prepara linforme contestant aquestes preguntes.

Quins tipus de mascotes sn les ms habituals? Assenyalan els dos tipus majoritaris.
Quin tipus de mascota s la menys habitual? Assenyalan el tipus minoritari.
Quins dos factors poden influir ms en la tria de mascota? Marca.

El carcter de lanimal. El menjar que consumeix lanimal.
El color de lanimal. Les dimensions de lanimal.
2. Ara escriu linforme tenint en compte les respostes anteriors.
Ttol de linforme
Introducci
Desenvolupament
(resultats) Els qestionaris revelen
Conclusi Aix doncs,

(interpretaci)
131953 _ 0001-0112.indd 54 14/5/09 08:47:25

Refor
53 La tercera conjugaci
Nom Data
Recorda
Els verbs amb linfinitiu acabat en -ir pertanyen a la tercera conjugaci.
Per exemple: dormir, sentir, bullir, cosir.
1. Digues quin verb de la tercera conjugaci representa cada dibuix.
Escriu una oraci amb cada verb.

2. Forma el present dindicatiu, el present de subjuntiu i limperatiu daquests verbs.
present present de
imperatiu
dindicatiu subjuntiu
presidir presidisc presidisca presideix
competir
rendir
descobrir
3. En cada srie, ratlla la paraula que no s una forma verbal.
sentia sentim senta sentiment sentint
llegem llegenda llegira llegeixen llegit
diran deies diem diu dies
131953 _ 0001-0112.indd 55 14/5/09 08:47:26

Refor
54 Paraules amb guionet

Nom Data
Recorda
Sescriu guionet en els casos segents:
En les paraules compostes, quan la primera acaba en vocal i la segona
comena en r, s o x.
En les paraules compostes on figura el nom dun punt cardinal.
En els numerals, entre la desena i la unitat i entre la unitat i la centena (D-U-C).
En altres paraules, com ara plats-i-olles, desps-dem, etc.
1. Uneix les paraules de la columna de lesquerra amb les de la dreta per a formar
paraules compostes amb guionet. En acabant, escriu una oraci amb cada una.
para pong
ping revolucions
compta oest
nord xocs

2. Recorda la regla de D-U-C i escriu amb lletres els nombres segents.
34
865
49
234
325
3. Llig el text segent i busca-hi cinc paraules que haurien de dur guionet. Reescriu-les
correctament.
La fauna del Tria

Despsahir un grup de bilegs va comenar una important
investigaci sobre els animals que viuen als boscos de la ribera
del Tria. Des de Ribaroja, aquest equip de vintidos cientfics
tractar de conixer els hbits de les espcies ms habituals,
com ara el pitroig o la sarganta cuallarga, i daltres nordafricanes
que, en alguns moments, es poden vore per les nostres terres.
131953 _ 0001-0112.indd 56 21/5/09 14:54:07

Refor
55 Els prefixos de situaci

Nom Data
Recorda
Alguns prefixos, en afegir-se a una paraula, indiquen lloc o situaci. Per exemple,
el prefix sub- de la paraula subterrani indica, en aquest cas, que es troba davall
terra. Els prefixos que indiquen lloc o situaci sanomenen prefixos de situaci.
1. Relaciona cada prefix de situaci amb el seu significat i escriu una paraula que tinga
aquest prefix.
pre- davall
extra- abans
sub- desprs
post- fora
2. Forma paraules noves amb els prefixos anteriors tenint en compte el significat que tenen.
Fixat en les pistes que et donen les definicions.
Fer una ratlla per davall una paraula.
Perode que va desprs duna guerra.
Que es fa fora de lhorari escolar.
Que sha cuinat abans.
Que t un crrec inferior al de director.
3. Relaciona i escriu el significat de cada paraula.
extraterrestre preescolar subcampi
131953 _ 0001-0112.indd 57 14/5/09 08:47:26

Refor
56 Resumir un conte
Nom Data
1. Tria el text que resumisca millor el conte El vestit nou de lemperador.
Era un home que es pensava que anava vestit,

per anava despullat i solament un xiquet li va dir la
veritat.
Fa moltssims anys vivia en un pas lluny un

emperador presumit que gastava molts diners en
vestits. Un dia va arribar al palau un sastre tramps que
li va prometre un vestit fantstic que sols podrien vore
les persones intelligents. Per fi va arribar el moment
destrenar el vestit i lemperador va fer la desfilada
despullat, per ning satrevia a confessar la veritat per
por de ser considerat ximple. Noms un xiquet va dir el
que realment veia i, finalment, tot el poble sanim a dir
la veritat.
Hi havia un emperador que va ser enganyat per

un sastre, que li promet un vestit meravells i el va
fer anar despullat. La gent es quedava sorpresa, per
callava. Un xiquet va dir la veritat.
2. Quina informaci cont el resum que has triat? Marca les respostes correctes.
Personatges principals.
Lloc i moment en qu ocorre la histria.
Aspectes ms importants.
Dilegs dels personatges.
Final de la histria.
3. Quines expressions shan utilitzat per a enllaar les oracions en el resum que has triat?
4. Fes el resum dun conte que hages llegit recentment. Inclou tota la informaci
necessria i no toblides dusar alguna expressi per a mantindre linters.
131953 _ 0001-0112.indd 58 14/5/09 08:47:27

Refor
57 Classes de verbs
Nom Data
Recorda
Els verbs regulars mantenen larrel igual en totes les formes i presenten
les mateixes desinncies que el verb que els serveix de model de conjugaci.
Els verbs que no compleixen aquestes dues condicions sn irregulars.
1. Encercla els verbs que mantenen larrel igual en totes les formes.
cansar canse, cans, cansar

anar vaig, an, anir
debatre debat, debat, debatr
passejar passege, passeg, passejar
dormir dorm, dorm, dormir
vindre vinc, vingu, vindr
Respon.
Quins sn regulars?
Quins sn irregulars?
Com ho has sabut?
2. Escriu linfinitiu de cada verb en negreta.
Cada mat malce a les huit.

Xiquet, no trenques res!
Quan vnen a casa, els meus nts em saquegen el rebost.
No puges lescala que caurs.
Abans de baixar del llit em calce les sabatilles.
Respon. Es tracta de verbs regulars o irregulars? Per qu?
131953 _ 0001-0112.indd 59 14/5/09 08:47:27

Refor
58 Els dos punts

Nom Data
Recorda
Sescriuen dos punts en els casos segents:
Per a introduir una enumeraci que sanuncia.
Abans de citar les paraules exactes que ha dit una persona.
1. Llig el text segent i anota la funci dels dos punts (enumeraci o citaci).
La presidenta del jurat va dir: s

lactuaci ms extraordinria que he vist
mai: elegant, original, emocionant i diver-
tida. Ets la guanyadora. Aleshores, la
concursant va respondre: Grcies, gr-
cies a tots: als meus pares, a la meua
germana, als meus amics i a tots els que
mhan donat suport fins arribar ac!
2. Completa aquestes oracions amb enumeracions. Usa dos punts, punts i comes i comes.
Mireia juga
Lestiu que ve
Amb lescola hem anat dexcursi
3. Observa el dibuix i completa el text amb loraci que corresponga en cada buit. Recorda
que cal posar els dos punts.
I que s el que No, s la primera Havies vingut a

Vindre amb avi!
ms tha agradat? vegada que vinc. Londres abans?
El guardi del Big Ben de Londres va preguntar a Pau

.
Pau li va respondre
. Aleshores, ell va dir
.
I Pau va contestar, entusiasmat
131953 _ 0001-0112.indd 60 14/5/09 08:47:27

Refor
59 Les sigles
Nom Data
Recorda
Per a expressar de manera abreujada el nom del Museu Interactiu dHistria
Medieval shan unit les lletres inicials de cada paraula: MIHM. Aquests
conjunts de lletres que es formen en unir la lletra inicial dun grup de paraules
sanomenen sigles.
1. Completa cada oraci amb la sigla que falta.
EUA ONG ESO ONU DNI
El mes que ve haur danar a renovar el

Els pares de Pau estan de viatge als
La meua cosina treballa en una molt coneguda.
La seu de l est a Nova York.
Dac a dos anys comenarem primer d
Escriu el significat de les sigles anteriors.
EUA
ONG
ESO
ONU
DNI
2. Qu signifiquen les sigles presents en cada imatge? Escriu els nmeros.
1 2 3
Fabri
cat a la UE
EMT
4 5 6
UCI
RTVV AVE
Uni Europea Lliga de Futbol Professional

Empresa Municipal de Transports Alta Velocitat Espanyola
Rdio Televisi Valenciana Unitat de Cura Intensiva
131953 _ 0001-0112.indd 61 14/5/09 08:47:28

Refor
60 Escriure dilegs
Nom Data
1. Llig el text i subratlla en roig el que diu un personatge i en blau el que diu laltre
personatge.
Viatge a la Xina
Teresa va preguntar a Joan si li
agradaria anar de viatge a la Xina. Joan
va respondre que s, sense pensar-sho,
perqu all podria menjar molts rotllets
de primavera. Teresa li va proposar
danar-hi a lestiu, per Joan, ms
insegur, li va confiar que tenia por
de volar i sobretot estava preocupat
pels diners perqu ell noms tenia
50 euros estalviats i, a ms, no sabia xins.
Teresa, molt resolta, li va contestar que
aix no era un problema perqu podien
gastar els 50 euros per a comprar un
diccionari i participar en un concurs
que sortejava un viatge a la Xina: lxit
estava assegurat!
2. Converteix el text anterior en un dileg. Pren com a model la intervenci de la mestra.

En la classe de hui farem un recorregut per un dels monuments ms importants de la
Xina: la Gran Muralla Xinesa! s una fortificaci contruda fa ms de 2.300 anys i s
la ms llarga del mn, amb ms de 7.000 km. va comenar a explicar la mestra.
Mentre la mestra explicava, Teresa i Joan no paraven de parlar:
131953 _ 0001-0112.indd 62 14/5/09 08:47:28

Refor
61 Reps
Nom Data
1. Digues amb quin tipus de paraula es relaciona cada terme i posan un exemple.
abstracte Exemple
indicatiu Exemple
superlatiu Exemple
feble Exemple
participi Exemple
collectiu Exemple
positiu Exemple
2. Canvia el gnere i el nombre de cada paraula.
antic antigues mgica difcil

rojos cosines diaris
home veloces fosca
3. Escriu una oraci que continga els signes de puntuaci indicats.

Dos punts, una coma i un punt final.
Dues comes i un signe dinterrogaci.
Un punt i coma, una coma i un punt final
4. Digues quin tipus de prefix o de sufix cont cada paraula.
prefix de situaci sufix augmentatiu sufix diminutiu
subordre cosiua
camota antesala
llibret papers
5. Relaciona.
gran i enorme paraules antnimes
ample i estret famlia de paraules
mar i ona paraules sinnimes
terra i terrestre camp lxic
131953 _ 0001-0112.indd 63 14/5/09 08:47:28

Ampliaci
1
Nom Data
1. Observa el dibuix segent i explica qu hi ocorre anomenant els cinc elements de la

comunicaci.
2. Classifica les paraules segents.

discurs xarrada nota carta missiva conversa
comunicaci oral comunicaci escrita
Explica les diferncies entre una xarrada i un discurs.
3. Observa les paraules segents i encercla les que trobaries, amb la mateixa forma,
en un diccionari.
jugrem mestre nit dir fusters
alegre forta amic parlaria hola
corall negres daurar pobre llums
Ara digues quina paraula hauries de buscar per a saber el significat de les altres.

131953 _ 0001-0112.indd 64 14/5/09 08:47:29

4. Consulta el diccionari i escriu qu significa la paraula parpellejar en cada oraci.
Les estrelles parpellegen en el firmament.

La paraula parpellejar significa
Bernat est nervis, i per aix parpelleja.

La paraula parpellejar significa
Busca en el diccionari una altra paraula que tinga dos significats diferents i copials.

significat 1
significat 2
5. Completa aquestes paraules amb q o amb c.
conse ncia eva uar uotidi pas ual

uaranta uiner inn ua re uadre
es uadra uejar bes uit uadern
6. Classifica les paraules segents segons que continguen el so de la g de gat o de la j de

joia i afig ms exemples a cada llista.
projecte gavardina jueu gual
guard injecci guia regal
guerrer enginyer gerra llegir
Sonen com gat Sonen com joia
131953 _ 0001-0112.indd 65 14/5/09 08:47:29

Ampliaci
1
2
Nom Data
1. Utilitza el llenguatge per a dir el mateix que el que expressen aquests senyals
de circulaci.
2. A partir de la paraula pera, forman altres de noves que continguen erra forta, com en
lexemple.
P pissarra,
E errant,
R rosa,
A arres,
3. Encercla la paraula sinnima de cada adjectiu.
fart tip tou sec ron eixut

salvatge llpol ferstec neguits nervis llaminer
auda intrpid bell pllid dolent groc
gusts moll sabors clar ntid forms
Emparella per sinnims les paraules que no has encerclat.

i i
i i
4. Pinta del mateix color les paraules que signifiquen el mateix.
granera guineu tarda bes espill

rabosa pet escombra mirall vesprada
131953 _ 0001-0112.indd 66 14/5/09 08:47:30

5. Consulta, si cal, una enciclopdia i anota, al costat de cada ciutat, el pas a qu pertany
i la llengua o llenges que shi parlen.
Berln
Lisboa
Pars
Rabat
Madrid
Atenes
Copenhaguen
Estocolm
Bucarest
6. Imagina que has descriure un text titulat Formes de comunicaci. Fes lesquema previ
a la redacci a partir daquesta pluja didees.
llenguatge regles gestos
paraules sons oral
senyals llengua escrit
131953 _ 0001-0112.indd 67 14/5/09 08:47:30

Ampliaci
1
3
Nom Data
1. Escriu el gnere contrari dels substantius segents.
egua jutge
emperador biloga
comtessa heroi
marit bruixa
2. Hi ha substantius que canvien de significat segons el gnere. Consulta el diccionari,

si cal, i encercla lopci adequada en cada cas.
No mobri el clau/la clau del garatge.
Feia un pudor/una pudor insuportable.
Sha trencat el llum/la llum del menjador.
Els ttols segueixen un ordre/una ordre alfabtic.
Encara no he arribat al fi/a la fi del captol.
No toblides de comprar el terra/la terra per a les plantes.
Des que ens vam enfadar, Josep em nega el salut/la salut.
3. Encercla els substantius que es mantinguen igual en plural.
llapis lla dilluns mas atles

cos inters cactus barns paracaigudes
Escriu una oraci per a cada substantiu que has encerclat, en plural.

4. Aquestes sllabes formen, ordenades, tres paraules. Copia-les.
TE FON LA L PA
DA MAG NA RAU LE
131953 _ 0001-0112.indd 68 14/5/09 08:47:31

5. Separa en sllabes el text segent.
Els pirates, malgrat ser una espcie a extingir i viure

una mica apartats daquesta civilitzaci, podrem dir
amb certesa que es trobaven a laguait de qualsevol
novetat
MErc Viana, El bagul de les disfresses
Busca en el text una paraula:
esdrixola
plana amb accent
plana sense accent
aguda amb accent
6. En aquesta sopa de lletres samaguen catorze verbs. Copials emparellats

per antnims.
D E B I L I T A R A
P F R E N A R M A C i
E T Q X M O A V C i
R W R U C A B G A E
i
D O D I A R A A N L
i
R X I V U P R R E
E N F O R T I R A R i
D E S C O B R I R A i
E N D A R R E R I R i
A C O R R E G I R Z
7. Escriu cada verb al costat del significat corresponent. Tots tenen relaci amb el medi
ambient.
malbaratar reduir reciclar recollir reutilitzar rebutjar
Triar aquells productes que tinguen menys embolcalls.

Llanar un residu al fem.
Malgastar un recurs, deixar-lo perdre.
Tornar a utilitzar un residu.
Arreplegar els residus per a tractar-los.
Obtindre els materials de qu est fet un element per a tornar-lo
a utilitzar en la fabricaci dun altre producte.
131953 _ 0001-0112.indd 69 14/5/09 08:47:31

Ampliaci
1
4
Nom Data
1. Completa aquestes paraules amb la sllaba adequada perqu siguen planes i accentua-les.
le xa cer ni ri tis to e
fo graf te graf cor eu mag fic

po tic mol sim vol e mens
2. Agrupa les paraules segents segons la famlia de paraules a la qual pertanyen.

casalici doneta donassa casador caseriu donant
casori donejar donatiu casament casol donaci
casa casar dona donar
3. Completa el text amb les paraules segents.
peix pesca pescador pesquer pescar
Un dia de pesca
Ernest s . Aquest mat ha eixit a
en un vaixell . De vesprada ha recollit les xarxes i ha descobert
que la ha sigut molt abundant. En arribar a terra ha venut
el a la llotja.
Ara, escriu tu una histria breu titulada Un dia de caa, usant les paraules
del requadre.
caador caar cacera caadora
131953 _ 0001-0112.indd 70 14/5/09 08:47:31

4. Completa cada oraci amb un adjectiu que no presente variaci de gnere.
El meu gos s molt , em segueix all on vaig.
Aquesta activitat s prou , lhe resolta de seguida.
La casa de Marc s , fa ms de 200 m2.
5. Fes la descripci de Jaume a partir daquesta informaci.
TRETS FSICS
Alt i prim.
Cara pigosa.
Cabells rulls.
TRETS DE CARCTER
s molt llest i imaginatiu.
Sempre est de bon humor.
AFICIONS
Li encanten els animals.
Li agrada mirar el cel pel telescopi.
Aquest xiquet es diu Jaume i s el millor amic.

Jaume s
6. Classifica els fenmens naturals segents.
tif maregassa cicl

sisme tornado onatge
tsunami tremolor terratrmol
Fenmens naturals
En laire En la terra En el mar
131953 _ 0001-0112.indd 71 14/5/09 08:47:32

Ampliaci
1
5
Nom Data
1. Relaciona les formes que corresponen al mateix adjectiu.
bo pitjor mxim
ron menor pssim
gran major ptim
menut millor mnim
2. Ompli els buits amb paraules que duen accent diacrtic.

Si jo ric, no en qu invertiria els diners.
Hem dit que a tot el que ens van preguntar.
Vigila amb aquesta , que est plena de vi.
Aquest el llibre que volia llegir.
Un dels meus desitjos s fer la volta al .
3. Encercla les peces del puzle que continguen expressions que signifiquen el mateix
que estar als nvols.
estar a mans
donar fe plenes caure del cel
en el cel
viure vindre anar-sen

als llimbs de lhort pensar en les a terra
musaranyes
4. Classifica les expressions segents.
a trenc dalba al capvespre a laurora a locs

a boca de fosc a posta de sol a punta de dia a sol ixent
MAT VESPRADA
131953 _ 0001-0112.indd 72 21/5/09 14:54:17

5. Escriu cinc paraules de cada camp lxic.
informtica esports agricultura
6. Observa el quadre del camp lxic mobiliari per a seure-hi i completa les caselles.
caixabanc butaca cadira sof tamboret
seient X
amb
X
respatler
amb
braos
per a una
persona
serveix
X
de bal
Amb lajuda de la informaci de la graella, defineix aquestes paraules:
tamboret
butaca
7. Fes lanunci duna exposici de pintura. No oblides tot el que cal indicar.
131953 _ 0001-0112.indd 73 14/5/09 08:47:32

Ampliaci
1
6
Nom Data
1. Classifica aquests determinants segons del tipus que siguen.

els aquella algunes setze meua
aquest l nostres molta quart
huit teu la aqueixes prou
articles demostratius possessius numerals indefinits
2. Observa les parts de lesquirol i descriu-lo utilitzant les quatre paraules.
ull
cua
coll
llom
Ara completa les oracions segents amb les paraules del dibuix.
El de la camisa est brut.
El daquest llibre s molt gros.
Aquesta agulla t un molt menut.
La del cinema era llargussima.
3. Torna a escriure aquestes paraules fent correctament la separaci de sllabes.
de-shu-ma-ni-tzat no-sal-tres
su-ba-qu-tic i-nex-pre-ssiu
tran-sat-ln-tic ma-la-grat
131953 _ 0001-0112.indd 74 14/5/09 08:47:33

4. Encercla les paraules relacionades amb un edifici.
sostre bndol ganxo entresl capot
artria andana raspall istme porxada
Escriu una oraci amb cada una.
5. Observa aquests dos personatges i escriu un conte sobre un fet que els puga passar.
No toblides dincloure-hi els punts segents:

Ttol Trama
Presentaci Desenlla
131953 _ 0001-0112.indd 75 14/5/09 08:47:33

Ampliaci
1
7
Nom Data
1. Copia les oracions segents substituint les paraules destacades pel pronom feble
adequat.
He regalat un joc a Mireia.

No mireu tant la televisi.
Has abaixat ja el fem?
Tanca la finestra, per favor.
2. Copia aquestes oracions substituint els pronoms febles per altres paraules.
Vaig agafar-lo i vaig eixir corrents.
Si la veus, avisa els pares.
Fes-li un bes molt fort.
Dius que el vas perdre per un minut?
3. Marca quines paraules poden substituir els pronoms destacats.

Hi tornar molt prompte. Si teniu ganes, parleu-hi.
A Valncia. De Valncia. Delles. Amb elles.
En tornar molt prompte. Si teniu ganes, parleu-ne.
A Valncia. De Valncia. Delles. Amb elles.
4. Pinta del mateix color cada expressi i el seu significat.
volar al cel celebrar

volar les campanes ambicionar
fer volar coloms fer-se falses illusions
volar alt morir
Escriu una oraci amb cada una de les expressions anteriors.

131953 _ 0001-0112.indd 76 21/5/09 14:54:19

5. Relaciona elements de les dues columnes i forma noms de ferramentes o aparells.
trencar gotes comptagotes
ventar nous
parar neu
comptar focs
llevar xocs
Digues si les paraules anteriors sn simples o compostes i explica per qu.
6. Observa aquesta histria i conta-la com si thaguera passat a tu.
Qu puc Per si hi
fer? Quina havia un pont!
idea!
131953 _ 0001-0112.indd 77 14/5/09 08:47:34

Ampliaci
1
8
Nom Data
1. Escriu una forma verbal que continga cada desinncia, sense repetir els verbs.
-vem -ar
-e -aries
-aren -eu
2. Observa i completa.
Un conjunt de pins s un pinar.
Un conjunt de roures s una
Un conjunt doliveres s un
Un conjunt de carrasques s un
Un conjunt dlbers s una
3. Fixat en els exemples i forma paraules amb el prefix adequat.
incorrecte impossible irresponsable
suportable racional
batut tranquil
real comparable
pacient regular
temporal parcial
131953 _ 0001-0112.indd 78 14/5/09 08:47:34

4. Encercla els sufixos de les paraules segents i digues de quina paraula prov cada una.
sabater verds
cruesa dignitat
rogenc rabiola
5. Esbrina per a qu serveixen els elements segents, relacionats amb lart.
cavallet
esptula
bur
pinzell
6. Observa aquest lloc i descriu-lo.
La cuina del mag Marmit
COM S
LA CUINA
QU HI HA
EN PRIMER TERME
QU HI HA
AL DARRERE
131953 _ 0001-0112.indd 79 14/5/09 08:47:35

Ampliaci
1
9
Nom Data
1. Completa la taula segent amb les formes que falten.
infinitiu gerundi participi
dir
parlat
fent
tindre
comprant
llegit
2. Escriu cada formal verbal en la mateixa persona per amb el nombre contrari.
cantem rebrs
jugue deien
pint dormeu
3. Reordena i copia els noms dels vents.
AMUNTANART
TRESMAL ELGRAG
PENTON VENTALL
BGRA XOCAL
Respon.
Quin s el vent del nord? I el del sud?
Quin s el vent del sud-est? I el de loest?
131953 _ 0001-0112.indd 80 21/5/09 14:54:26

4. Completa aquests refranys amb alguns dels vents anteriors.
La no s bona ni sana.
Vent de , pluja a linstant.
Tronada de mat, de vesprada
Roig i , senyal de vent.
Del , ni molt ni poc.
5. Relaciona les frases fetes sinnimes.
fer volar coloms matar el cuc
demanar la lluna somiar truites
omplir el pap parar els peus
barrar el pas picar alt
6. Escriu un text expositiu sobre ls polar. Has dincloure-hi els punts que tindiquem
i posar-li un ttol.
Com s?
On viu?
Qu menja?
Altres caracterstiques.
131953 _ 0001-0112.indd 81 14/5/09 08:47:36

Ampliaci
10
1
Nom Data
1. Digues quin mode verbal sutilitzaria en cada cas i escriu una oraci amb el verb en el
mode adequat.
Per a demanar a alg que tanque la porta.

Exemple Andreu, tanca la porta.
Per a desitjar a alg que tinga bona sort.
Exemple
Per a expressar sensaci dalegria.
Exemple
Per a ordenar a alg que no parle.
Exemple
Per a manar una faena a alg.
Exemple
Per a recordar un fet passat.
Exemple
2. Escriu oracions en qu el verb estiga en el mode i el temps indicats.
Indicatiu, passat
Imperatiu, present
Subjuntiu, present
Indicatiu, futur
Subjuntiu, passat
3. Explica la norma ortogrfica que segueixen aquests grups nominals en relaci amb
lapostrofaci.
larena
la humanitat
lltima
la idea
el iogurt
131953 _ 0001-0112.indd 82 14/5/09 08:47:36

4. Copia cada grup escrivint larticle i la lletra o el nmero en lletres, com en lexemple.
... s la essa ... e ... 80

... x ... 5 ... 1
... y ... 8 ... 11
5. Completa les oracions amb la paraula adequada sobre laigua.
potable dola mineral termal corrent
En aquest balneari han descobert una nova font daigua

Tenia tanta set que he hagut de comprar una botella daigua
Laigua daquesta font no s
Abans, a les cases no hi havia aigua
La truita s un peix daigua
6. Escriu el substantiu que representa cada imatge amb un sufix augmentatiu.
Un cotxs
7. Corregeix els errors daquestes oracions; nhi ha dos en cada.
He ganyat un prmit literari.

Tinc la camissa vruta.
Ja has trovat el llavero?
He comprat cuatre llapissos.
Aix portar conseqencies.
Mer arribar a les dotse.
131953 _ 0001-0112.indd 83 14/5/09 08:47:36

Ampliaci
11
1
Nom Data
1. Digues quin temps verbal resulta de les combinacions segents i posa un exemple de
cada amb el verb cantar.
Present dindicatiu del verb haver + participi
Present dindicatiu del verb anar + infinitiu
Pretrit imperfet dindicatiu del verb haver + participi
Pretrit perfet simple dindicatiu del verb haver + participi
Present de subjuntiu del verb haver + participi
Futur simple del verb haver + participi
Pretrit imperfet de subjuntiu del verb haver + participi
Condicional simple del verb haver + participi
2. Completa lencreuat amb les formes indicades i escriu el nom de les que shan escrit en
les caselles verticals.
4 5 6
T M S 1. Futur simple, 3a p. plural, cosir.
1 2. Condicional, 1a p. plural, anar.
R G B 3. Present indicatiu, 2a p. plural, avariar.
2 4.
A A R
5.
3
6.
A S
3. Escriu la paraula de la qual es deriven aquests diminutius.
bestiola platanet
veueta banderola
cafenet maniua
131953 _ 0001-0112.indd 84 14/5/09 08:47:37

4. Escriu una oraci per a cada s de la coma.
Per a separar els elements duna enumeraci.
Per a fer un aclariment enmig duna oraci.
En les notes davs i en les cartes, desprs de la salutaci.
5. Observa el model i copia les oracions afegint, en cada cas, la paraula ms adequada.
tu Per favor, el compte.

doctor
cambrer Per favor, cambrer, el compte.
senyor Fes cas del que et diuen.

professor
Pere
amiga Escolte, que es deixa el paraigua.

senyora
filla
Rosa The dit mil vegades que no faces aix.

senyora
vost
6. Escriu la lletra de labecedari que correspon a cada nmero i trobars paraules

relacionades amb les compres.
Estan aquestes camises?
18 5 2 1 9 24 1 4 5 19
Amb leuro, els preus shan
5 14 3 1 18 9 20
Sha lltim llibre de Carles Pont.
5 24 8 1 21 18 9 20
Anota cada una de les paraules anteriors al costat del seu significat.
esgotat, acabat
apujat, augmentat
ms barates
131953 _ 0001-0112.indd 85 14/5/09 08:47:37

Ampliaci
12
1
Nom Data
1. Copia el text segent canviant els verbs destacats per altres de la primera conjugaci
de la llista segent.
marxar contestar pegar passar descansar
pronunciar aguantar trobar anar agafar
Unes vacances merescudes

Feia dies que em sentia malament i vaig acudir a cal metge.
Qu li ocorre?, em va preguntar. Jo li vaig respondre:
Es veu que de nit dorm poc i de dia no em sostinc de peu.
Qu puc fer?. Llavors va dir la paraula mgica: Potser vost
necessita unes vacances. No ho havia pensat! Llavors vaig
eixir de la consulta fent bots dalegria: em prendr uns dies
de descans per recuperar-me.
2. Escriu oracions que continguen els enllaos segents. Fes-hi servir el punt i coma.
per no obstant aix aix i tot
3. Esbrina a quina localitat corresponen els gentilicis de lesquerra, i com sanomenen els
habitants de les localitats de la dreta.
iberut Moncofa
pugenc Burjassot
peniscl Oriola
oliver Pego
benicarlando Onda
xeres Requena
montes Canals
131953 _ 0001-0112.indd 86 14/5/09 08:47:38

4. Alguns gentilicis no es formen amb un sufix. Substitueix lexpressi destacada pel seu
gentilici, en la forma adequada.
lusit hell germnic gal
Un museu de Frana ha adquirit un quadre de Mir.
Aquesta ciutat de Grcia s famosa per les restes arqueolgiques.
Una empresa dAlemanya sencarregar de restaurar la catedral.
La capital de Portugal ser la seu dun congrs darqueologia.
5. Llig les opinions segents i elabora una argumentaci per a rebatre-les. Pots fer servir
els arguments indicats.
Els Les imatges

videojocs creen dels videojocs sn
addicci. molt agressives.
ARGUMENTS
Els videojocs
augmenten la rapidesa
de reacci i milloren
els reflexos.
Els videojocs permeten

exercitar la coordinaci
ull-m.
s cert que
per solament si
Tot i aix, tamb s cert que
131953 _ 0001-0112.indd 87 14/5/09 08:47:38

Ampliaci
13
1
Nom Data
1. Els verbs dir i dur pertanyen a la segona conjugaci. Completa les taules segents.
Verb DIR
Present dindicatiu Pretrit imperfet Present de subjuntiu
jo
tu
ells
nos.
vos.
ells
Verb DUR
Present dindicatiu Pretrit imperfet Present de subjuntiu
jo
tu
ells
nos.
vos.
ells
2. Completa aquest poema amb les contraccions que calga.
Els plens
estiu i hivern
els dimonis infern;
hivern i estiu
els dimonis _______ caliu.
estiu i hivern
els dimonis infern;
tres peus, quatre cap
i un a cada costat.
Popular
131953 _ 0001-0112.indd 88 14/5/09 08:47:38

3. Escriu la paraula que correspon a cada definici.
Conjunt de dos llits, un damunt laltre.

Persona que toca el piano professionalment.
Botiga on venen fruita.
Persona que treballa.
Prestar auxili.
Encercla els sufixos en les paraules que has escrit.
4. Forma derivats amb els sufixos -ble i -bilitat.
-ble -bilitat
comptar
fiar
culpar
portar
adaptar
Respon.
Quina classe de paraules has format amb el sufix -ble?
I amb el sufix -bilitat?
5. Completa cada oraci amb la paraula ms precisa en la forma adequada.
vell anci antic remot arcaic
El consell de la tribu es va reunir en assemblea.

Latletisme era el passatemps preferit de l Grcia.
Els trets que presenta aquesta obra proven la seua antiguitat.
En un temps molt , els dinosaures habitaven la Terra.
Tinc un cotxe , per encara funciona.
6. Digues qu s un informe i per a qu serveix.
131953 _ 0001-0112.indd 89 21/5/09 14:54:30

Ampliaci
14
1
Nom Data
1. Completa les oracions amb verbs de la tercera conjugaci i analitza les formes verbals
que has escrit.
No s quan el llibre que em vas regalar.
persona del singular, simple dindicatiu, verb
Estic cansat perqu aquesta nit no b.
Joan, per favor, la finestra que tinc calor.
Si la piscina, podreu nadar a lhivern.
Ahir el disc que em van dur els Reis.
2. Escriu una oraci amb cada verb.
descobrir
patir
mentir
florir
3. Escriu amb lletres.
El teu nmero de telfon.
La data sencera de hui.
Lany del teu naixement.
4. Observa les paraules segents i marca. Qu passaria si els llevrem el guionet?
cap-roig nyic-i-nyac xino-xano
Les llegirem millor. Canviaria la pronunciaci dalguns sons.

Escriu tres paraules ms en qu aix tamb passaria.
131953 _ 0001-0112.indd 90 14/5/09 08:47:39

5. Classifica les paraules segents segons el significat del prefix ultra-.
ultramar ultralleuger ultracorrecci
ultraconservador ultrasensible ultratomba
ms enll de ms que o en grau excessiu
Ara completa aquestes oracions amb la paraula anterior que convinga.
Tots els caps de setmana vole en un

Cuba s un dels antics territoris d
Canviar suor per sudor s una
6. Completa les oracions segents amb paraules que continguen el prefix post-.
El perode que segueix un partit s el

Desprs de la guerra va vindre la
Vaig afegir una a la carta per contar una cosa que se
mhavia oblidat.
Amb la venda dels nostres producte, incloem el servei
7. Relaciona cada imatge amb el seu nom i la utilitat corresponent.
aqeducte quadriga mosaic amfiteatre arc
Per a Per a Per a Per a cobrir Per a

disputar transportar commemorar el terra de celebrar-hi
carreres. aigua. una victria. les cases. espectacles.
131953 _ 0001-0112.indd 91 14/5/09 08:47:39

Ampliaci
15
1
Nom Data
1. Copia la nota que ha deixat aquest extraterrestre canviant els infinitius per la forma
conjugada de cada verb.
Benvolguts terrcoles,
Anar-men al meu planeta perqu rebre una nota de ma mare que dir:
Ser lhora de sopar.
Estar molt content dhaver viure ac hui. Dem vorens de nou.
A10
2. Relaciona les formes verbals que pertanguen al mateix verb i escriu-ne linfinitiu
i una altra forma.
ix feu
diu fou
fiu puc
pot dic
dus isc
sc duc
Escriu una oraci per a cada verb anterior, en qu utilitzes alguna de les tres formes
verbals.

3. Explica com pots saber si un verb s regular o irregular.
131953 _ 0001-0112.indd 92 14/5/09 08:47:40

4. Justifica ls dels dos punts en aquestes oracions.
Mon pare sempre diu: Si continues aix no arribars enlloc.
Ahir vaig comprar dos discos: un dObrint Pas i un altre de Verdcel.
5. Esbrina el significat de les sigles segents.
AMPA
SGAE
DOCV
CEOE
UJI
6. Escriu, a partir de la illustraci, un text que combine la narraci i el dileg. No toblides

dels signes que marquen la intervenci dels personatges ni del ttol.
131953 _ 0001-0112.indd 93 14/5/09 08:47:40

Solucions
Refor 1: La comunicaci Forta com Ramon: irritaci, folre, rpid,
1. gest (silenci); senyal acstic (sirena); senyal honrat, arrufat, rebot
visual (semfor) 2. Bona nit, un refresc i un paquet de roses.
2. missatge; receptor; emissor Roses? Ac no en tenim, de roses. A no
El codi s la llengua que parlen, s una floristeria!
el valenci. El canal s laire. Per si en tens darrere de tu!
S, tinc un ram de roses. Les acabe de
Refor 2: Ls de c/qu, g/gu i j/g collir dun roser del meu barri.
1. canviar; escoltar; excursi; esquirol; queixal; No em referisc a aix! Vull dir roses per a
mquina; comer; cullera; equivalent; raqueta menjar.
Ah, borles! Per per qu no mho has dit
2. Alguns; diumenges; Genovs; gueda;
des del comenament?
Jaume; casa; gegant; gats; geranis;
Borles, roses Aix no arribarem a
alfbegues; gesmiler; que; puja; germana;
entendrens mai!
jugant; aquell; jard; cansem; que; gitar;
becadeta; merengada; que; perqu;
Refor 7: Paraules sinnimes
esguitada; cosa; genial
3. boges; granges; monges; taronja; roja; pluja 1. barat econmic
cansat fatigat
4. aparca; torca; pagues; moga
olors aromtic
espectacular admirable
Refor 3: Ls del diccionari
sa saludable
1. camale; aclarir; atrapar; fosc; rei;
2. careta mscara
instantani; negre; crrer
casa habitatge
2. runs; rugir; ruta cotxe autombil
rugir; runs; ruta
3. La decoraci daquella mansi era
3. jornals; desfan; afnica; portes; mares; roden
exuberant.
Magrada conversar amb Joana. s agradable.
Refor 4: Preparar lescriptura dun text
No he comprs res del que mha explicat el
1. Una notcia pare.
Informar En aquesta botiga venen un gnere molt
Que un xiquet de lescola ha guanyat un delicat.
premi de fotografia.
s un text extens. Refor 8: Fer una pluja didees
Una foto
1. Cal ratllar: els cuiners ms famosos;
2. Resposta lliure (R.L.) ingredients principals; receptes de cuina;
xupa-xups; cullera; cassoles; suc de taronja;
Refor 5: El llenguatge i les llenges
un pessic de sal; paella
1. R.L. 2. En qu consisteix una dieta saludable?
2. Resposta model (R.M.). Una xica pregunta alimentar-se de manera equilibrada; prendre
alguna cosa a un home en angls i aquest aliments variats; beure suficient aigua
no lentn. Els nutrients
3. R.L. hidrats de carboni; vitamines; protenes
Recomanacions per a una dieta saludable
Refor 6: Ls de r/rr reduir el consum de greixos; prendre ms
1. Suau com Araceli: article, esperana, Pere, fruites i verdures; menjar ms peix que
heroi, carassa, favor carn
131953 _ 0001-0112.indd 94 21/5/09 14:54:33

Refor 9: El substantiu Refor 12: Emplenar un qestionari
1. Substantius comuns: ciutat; ocell; gbia, 1. majscula
cadernera; jugadora; bsquet; riu bolgraf
Substantius propis: Lisboa, Slvia, Millars, el codi postal del poble o ciutat
Almassora 2. R.L.
2. R.M.
individual: casa Refor 13: Ladjectiu
collectiu: bosc 1. genial; perills; difcil; arriscada; asturi;
concret: flor gran; polons; jove
abstracte: foscor 2. Una roda punxada
3. arbres; avions; braos; reines Uns esportistes famosos
4. tia: femen; vaques: femen Una victria dola
Unes curses frentiques
gosseta: femen; cos: mascul
metge: mascul; pare: mascul 3. R.M. Una llibreta ratllada; Un llapis trencat;
gallines: femen; cavalls: mascul Una taula desordenada
Loncle de Pau t una granja de bous.
Refor 14: Normes daccentuaci
Magrada molt el gosset de la meua
cosina. 1. mecnic; nevera; Mari; frmula; sabia;
La metgessa de ma mare s molt amable. regal; qumica; histria; estigu; prdua;
Al corral hi ha galls i eges. Maria; iogurt
Paraules agudes: Mari, regal, estigu, iogurt
Refor 10: Laccentuaci Paraules planes: mecnic, nevera, sabia, Maria
Paraules esdrixoles: frmula, qumica,
1. Alcia; Alacant; cami; videojoc; jove;
histria, prdua
sorpresa; pgines; cmoda; exercici; notcia
2. 1. guila; 2. Amrica; 3. Xtiva; 4. tctica;
2. El so de la o oberta. Exemple: roda.
5. farmcia; 6. prdua
Sn vocals tancades, per aix porten accent
3. visqu; Berln; Penguila; Alcoi; Colnia;
agut. Exemples: cos, nvol.
relaci; pas; germnic; principi; confs;
El so de la e tancada. Exemple: marqus.
havia; alemany; tothom; examen; alg;
Perqu s una vocal oberta. Exemple:
alguna; per; dies; molt; per; difcil
fbrica.
3. Tinc orxata fresca de xufa amb fartons! Qui Refor 15: Famlia de paraules
en vol un gotet per a tastar-la? 1. pedra: pedrada; pedregar; empedrar;
pedrera; pedrota
Refor 11: Paraules antnimes porta: prtic; portal; portada; porter; portella
1. Cal pintar: reparar espatlar; prop lluny; 2. mar: cal ratllar mareig i maraca
tard prompte; omplir buidar; atrevit paper: cal ratllar papada i empapussar
prudent llibre: cal ratllar llibertat i lliure
2. sa malalt; fosc clar; vestit despullat; foc: cal ratllar focus i enfocar
prim gros; geners egoista 3. 1. ressec; 2. sequera; 3. assecar; 4. sec
3. guanyar: perdre; comenar: acabar; R.L.
llanar: arreplegar; donar: rebre; alegre: trist; 4. F; V; F; V
fort: fluix; ric: pobre; bo: ron
4. R.M. Volia comprar aquell pis. Era molt Refor 16: Descriure un personatge
llumins i estava en un carrer tranquil. Les 1. s el personatge de dalt a lesquerra.
habitacions eren grans i la cuina, nova. A 2. De roig: Xaloc s un jovenet vampir, que
ms, tenia una plaa de garatge ampla. En encara no ha ingressat a lInstitut Superior
resum, un pis molt bonic. dels Ullals
131953 _ 0001-0112.indd 95 14/5/09 08:47:40

De blau: no supera el metre i mig dalada. Com que em vaig gitar molt tard, aquest
T el cabell llarg i fosc, com un mantell de mat tinc molta son.
llana que li cobreix lesquena. La negror Si no vnen a lexcursi hauran danar a
de la cabellera fa ressaltar encara ms els classe igualment.
ulls blaus brillants, aix s, una mica ocults 3. R.M.
darrere dunes ulleres enormes. El iaio diu al seu nt que es deixe les dents
De verd: s simptic, divertit i sobretot molt ben netes.
inquiet Ls sha trencat los de la m.
De taronja: Li agrada molt llegir llibres
dhistria dels seus avantpassats, desprs Refor 19: Camp lxic
dun bon berenar amb el seu refresc
1. futbol: xutar; penal; gol; porteria; entrenador;
preferit: Sanguinola.
rbitre
3. R.M. cinema: projectar; claqueta; film; rodar;
general: xica jove, que estudia Veterinria. actriu; productor
fsic: cabells curts i rossos, ulls grans i clars
2. infermera; ambulncia; termmetre
i arracades
la salut
carcter: simptica, dola i tranquilla
gustos: li agraden molt els animals 3. a. la msica
b. els viatges
4. R.M.
c. les matemtiques
Aina s una xica jove que estudia Veterinria
R.L.
perqu li encanten els animals. T uns
ulls clars i molt grans, i sempre du unes
Refor 20: Anunciar un esdeveniment
arracades que destaquen entre els seus
cabells curts i rossos. Aina s una xica molt 1. R.M.
tranquilla, simptica i dola tant amb les Festa darribada de la primavera; Pati de
persones com amb els animals. Per aix, el lescola; 20 de mar; 12 del migdia; Quartet
que ms li agrada s passejar amb el seu de corda de lescola; Obra de teatre La
gos Lladruc i amanyagar-lo contnuament. Primavera; 2 euros; Tots els alumnes de
lescola amb els pares i mares; Una foto
Refor 17: Graus de ladjectiu darbres florits
1. comparatiu; positiu; superlatiu. 2. R.L.
2. La Safor est ms poblada que els Ports.
El Montg s tan alt com el Bartolo. Refor 21: Els determinants. Larticle
Les comarques de la costa sn menys 1. Els mestres de lescola ens van dur a
fredes que les comarques de linterior. conixer els barris antics de Valncia.
3. R.L. Va guiar la visita una xica que anava vestida
com les persones de ledat mitjana.
Refor 18: Laccent diacrtic El que ms em va agradar va ser la Llotja,
1. s: tercera persona del singular del present sobretot per les columnes que hi ha dins
dindicatiu del verb ser; es: pronom reflexiu ledifici. Va ser com un viatge
ma: primera persona del singular femen del al passat!
possessiu ton 2. Conta la histria que els castellonencs van
m: part final del bra que consta de cinc traslladar-se de la muntanyeta on tenien
dits el poble original a la plana a partir de lany
mes: cada una de les dotze parts en qu es 1252. La romeria de les Canyes recorda
divideix lany cada any aquell trasllat.
ms: adverbi de quantitat 3. la bicicleta; femen singular
2. La persona que dna les instruccions s els molins; mascul plural
lentrenador de lequip. labella; femen singular
131953 _ 0001-0112.indd 96 14/5/09 08:47:40

Refor 22: La partici de paraules Refor 26: Signes que tanquen enunciats
1. car-ro; bos-sa; trin-quet; me-ra-ve-lla; jo-guet; 1. punt i seguit: del Numncia.; de
pi-nya; go-ril-la; to-nyi-na; cot-xe; fu-lla; gui- lequip.; de la temporada.; molt
tar-ra; mot-xi-lla slida.; ms emocions.; molt difcils.
2. el comp-te; lagu-lla; la parcel-la punt i a part: al ttol.; europees.
lho-ra; la ico-na; els pas-sos punt final: ben atents.
3. dues sllabes: cau-reu; di-rn; re-mei; in- 2. signes dinterrogaci: de Vinars?;
caut mha sentit?
tres sllabes: qua-ran-ta; fa-e-na; ro--na; signes dexclamaci: de Vinars!;
di-a-ri darrs!; no! Vinars!; els dits!; Ahh!
quatre sllabes: a-e-ro-port; en-vi-a-ment; his- punt i a part: no tinc arrs.
t-ri-a; ci-n-ci-a punt i seguit: no en fan.
Refor 23: Paraules polismiques Refor 27: Paraules simples i paraules compostes
1. 3; 1; 2 1. parafang; portaavions; netejavidres;
trencanous; guardaboscos; obrellandes
2. R.L.
2. llevar + taps; portar + bicicletes; muntar
3. terra: porci de terreny envoltada daigua.
+ crregues; parar + xocs; penjar + roba;
terra: material de qu est formada la part
trencar + closques
slida de la Terra.
3. paracaigudes; rentaplats; salvavides
4. peu; mnega; goma
4. R.M.
Refor 24: Un conte amb dos personatges portaequipatges; portaavions; portallapis
guardaboscos; guardaagulles; guardacostes
1. humil cregut; llest ximple; treballador
gandul; geners agarrat
Refor 28: Contar una experincia personal
2. R.L.
1. Lany passat vaig anar a esquiar i em vaig
3. R.L. sentir el ms feli del mn.
2. passat; primera
Refor 25: Els pronoms personals
el ms feli del mn
1. feble; fort; feble; fort sentir, feli
2. Jo no parle a la paret, et parle a tu. 3. R.L.
A ella no li agrada aquest grup, per
a ell lentusiasma. Refor 29: El verb: arrel i desinncies
Nosaltres durem larrs, vosaltres dureu la
1. es troba; era; s; rima
carn i ells duran la verdura.
2. menj + arem; sent + ies; express + em;
3. Si us dic que ma mare guanya diners
debat + eu; trenc + aren; don + eu;
sense eixir de casa em direu mentider.
corr + erem; prefer + isc
Per ma mare s dibuixant de cmics i t
3. parle; batr; consentiria
un estudi al pis on vivim. Li agrada molt
la faena i sovint fa caricatures als meus 4. R.M. cantem; cant; cantaven
amics i els les regala. Per aix els agrada parlars; caminars; usars
visitar-nos! Per a publicar els cmics,
ha descanejar-los i enviar-los per correu Refor 30: Paraules amb s sonora
electrnic. Qu et pareix el treball de ma 1. 13; 15; 11; 12; 14
mare? tretze; quinze; onze; dotze; catorze
1a persona singular: em; plural: -nos 2. zebra; casa; pinzell; tisores; rabosa
2a persona singular: et; plural: us R.L.
3a persona singular: li; plural: els, les, -los 3. casa; zona; alzina; onze; pesar; pres
131953 _ 0001-0112.indd 97 21/5/09 14:54:33

Refor 31: Prefixos i sufixos tot, conduint de tornada a casa, Eugeni i jo
1. prefixos: desfeta; recollir; invisible; sentrem que acabvem de passar un dels
prefabricar millors dies de la nostra vida.
sufixos: foscor; pastisset; senzillesa; amors 3. infinitiu: retrobar; evitar; passar
2. destapar; incmode; retocar; desaccelerar; gerundi: conversant; desapareixent; conduint
rebaixar; indomable; remirar; increble; participi: anat; conegut; desaparegut
descalar
Refor 34: Paraules amb s sorda
3. amb prefixos: preveure; hipermercat;
sobreviure; extraordinari; descontent; 1. setmana; porteries; avanar; pensament;
prehistria cinta; caadora; Massalfassar; divertidssim;
amb sufixos: setmanal; flotador; plujs; can; sabata
paraiger; albereda; analista 2. Carles Salvador va viure a Benassal.
4. reelegir; fruiter; duresa; incapa; descafenat No magrada caar, per magrada pescar.
He sabut que reu de la mateixa famlia
Refor 32: Descriure un lloc perqu teniu els mateixos braos.
1. Informaci general: Un paratge natural de Dissabte que ve agafarem les cistelles i
muntanya. anirem a buscar bolets.
El que es veu en primer pla: Un riu i uns El professor em va traure a la pissarra.
xiquets jugant-hi. Em vaig empassar un osset i no parava de
El que es veu en segon pla: Un bosc i alguns tossir.
matolls. 3. R.M.
El que es veu al fons: Unes muntanyes molt sabata; cames; pensar; passar; caar, a,
altes. venut; lla; cendra, cirera
2. cabals; frtil; alt; meravells 4. carabassa: s sorda; zoolgic: s sonora;
3. R.M. El lloc on vam passar les vacances escriure: s sorda; cervesa: s sorda i s
era meravells. Prop de la casa hi havia sonora; salze: s sorda i s sonora; avisar: s
un riu tranquil, poc cabals, on jugvem sonora; sopa: s sorda; caador: s sorda
i nadvem. Vora el riu hi havia un bosc Refor 35: Les expressions
frtil darbres frondosos, i al fons unes 1. Agafar el bou per les banyes. (1)
muntanyes altes que dominaven la zona. Molt de soroll per a res. (2)
Posar la m al foc. (3)
Refor 33: El verb: nombre i persona Buscar una agulla en un paller. (4)
1. 1a persona: espere; tenim 3; 4; 2; 1
2a persona: tens; calleu 2. Est trist perqu Aitana li ha donat
3a persona: fa; volen carabassa.
2. arrib; havia anat; era; tenia; estigu; se Sempre dius el que penses, no tens pls a
sentia; podia; havia conegut; sent; acabava la llengua.
Eugeni i jo arribrem al poble a primera hora Aquest mat fa un fred que pela.
del mat. No hi havem anat des que rem 3. R.M.
xiquets i tenem molta illusi per retrobar A Valncia ha plogut a bots i barrals,
els carrers i les persones de la infantesa. aquest mat.
Estigurem conversant hores i hores amb Tinc molta calor perqu fa un sol de
els amics. Encara que ens sentem ben justcia.
felios, no podem evitar una sensaci Joan s molt despistat i sempre est als
amarga: gran part de les cases que havem nvols.
conegut anys arrere havien desaparegut i
els boscos que envoltaven el poble estaven Refor 36: Escriure un text expositiu
desapareixent a causa dels incendis. Aix i 1. Cal marcar les preguntes nmero 1, 2, 4 i 6.
131953 _ 0001-0112.indd 98 14/5/09 08:47:40

2. R.M. 2. Ahir va ploure intensament a tota la
Comunitat, sobretot a lhora de dinar. A
Qu s el El reciclatge s la transfor- lAlt Maestrat laigua va inundar cases
reciclatge? maci duns objectes en i carreteres. Al Camp de Morvedre i
matries primeres. lHorta Nord el problema va ser la pedra.
Quins Els materials que es poden LAjuntament de Faura, on va caldre que
materials reciclar sn aquells fets els bombers intervingueren amb carcter
es poden amb paper, cart, vidre, durgncia, indica que loratge dahir va fer
reciclar? plstic, alumini o ferro. malb moltes taronges a punt de collir. El
centre de coordinaci demergncies de la
Generalitat va decretar lalerta taronja pel
perill daiguats forts.
Com s el El reciclatge consta de
3. Durant lexcursi vam visitar lilla principal
procs de diverses fases: recollida
reciclatge de dels residus, tractament dels Columbrets.
materials? daquests residus i ela- Mon pare sho ha passat genial amb la
boraci de nous objectes histria que ha contat la iaia.
amb les matries primeres He fotografiat la hiena i lhipoptam del
obtingudes. zoo.
Quines Amb el reciclatge es Refor 39: Els sufixos augmentatius

conseqncies redueix el consum de
1. festassa; piss; llenguota; rius; llibrot;
positives t el matria primera fresca
taulota; manassa; lletjota
reciclatge? i es redueix energia i
contaminaci, de mane- 2. R.M. camota; peuot; ullassos; marassa;
ra que baixen les emis- homenot; cotxs
sions de gasos defecte 3. cuixota; grandot; cotxs; casassa
dhivernacle. 4. nas; dona; cadira; cami; m; ulleres
5. R.M. manota; xicot; gosss
Refor 37: El verb: temps i mode
1. R.M. Refor 40: Millorar lestil dun text
Tenia una caseta a lhort de mon pare. / 1. ms antic
Tindr una caseta a lhort de mon pare. en aquesta poca
Els meus amics van estar de viatge a Nova paleoltic significa
Zelanda. / Els meus amics estaran de la tcnica
viatge a Nova Zelanda. aconseguien que neixiren fragments
El Valncia va guanyar la Lliga. / El Valncia amb els quals fabricaven
guanyar la Lliga. objectes tallants
Mireia va fer una obra al Principal. / Mireia 2. El paleoltic s el perode ms antic.
far una obra al Principal. En aquesta poca, les persones eren
2. subjuntiu; indicatiu; imperatiu nmades i vivien de la caa, la pesca i la
3. R.M. recollecci de fruits. La paraula paleoltic
Desconnecteu els mbils ara mateix! significa pedra antiga i fa referncia
Posat el cintur, Eusebi. al material que sutilitzava per a fer els
Reduu un poc la velocitat en aquest revolt. objectes.
La tcnica era molt simple: colpejaven
Refor 38: Lapstrof dues pedres i aconseguien que neixiren
1. lambulatori; la universitat; la plaa; fragments, amb els quals fabricaven
el iogurt; lilla; lhorta; el iaio; lhoritz; el iot; objectes tallants per a caar o tallar les
el cotxe; la histria; la iarda pells i la carn dels animals.
131953 _ 0001-0112.indd 99 14/5/09 08:47:40

Refor 41: Els temps verbals nasset: nas; piset: pis; marquet: marc;
1. Magradaria que hi haguera ms sales de riuet: riu; gatiu: gat; poquiu: poc; curtiu:
teatre a la meua ciutat. Em divertisc bona curt; rodeta: roda; coseta: cosa; tasseta:
cosa sempre que tinc loportunitat de vore tassa
alguna obra. Podria anar a altres ciutats, on 3. una taula bonica
deuen haver-hi ms teatres, per sc massa un bra curt
menut i no guanye diners per a pagar-me el un cotxe menut
viatge. Per escolteu el que us dir: el dia 4. R.M.
que en guanye, estic segur que nestalviar una casiua blanquiua
molts per a recrrer tots els teatres del mn! un suquet fresquet
2. agradaria: condicional simple un trenet verdet
hi haguera: pretrit plusquamperfet de
subjuntiu Refor 44: Escriure el text dun cmic
divertisc: present dindicatiu 1. Una oraci enunciativa.
tinc: present dindicatiu Oracions interrogatives, exclamatives i
podria: condicional simple enunciatives.
deuen: present dindicatiu Hi predominen els signes dinterrogaci i
sc: present dindicatiu dexclamaci.
guanye: present dindicatiu 2. R.M. Al jard, un gat es va enfilar dalt dun
escolteu: imperatiu arbre. Mira aquell gat, no pot baixar! /
dir: futur simple / dic: present dindicatiu Menfilar a larbre per ajudar-lo a baixar. /
guanye: present de subjuntiu Ai, gatet, sort que them ajudat!; I ara com
estalviar: futur simple podr baixar jo de larbre?
3. R.M. cantava; has batut; dormen
Refor 45: La primera conjugaci
Refor 42. La coma 1. agafa; llana; para; passa; regateja; envia;
1. enumeracions: castells unflables, salcen; desmarca; demana
contacontes, partits de bsquet i handbol, 2. canviaria: canviar; condicional, indicatiu
concursos de videojocs, dimarts 12, haurem menjat: menjar; futur compost;
dimecres 13 indicatiu
explicacions: la nostra escola, per des torn: tornar; pretrit perfet simple; indicatiu
any consecutiu, Tot aix, que ser calleu: callar; present; indicatiu, subjuntiu o
totalment gratut per a lalumnat, imperatiu
salutacions: Benvolguts mares i pares, van viatjar: viatjar; pretrit perfet perifrstic;
Atentament, indicatiu
2. En la primera oraci sespecifica que ha arribareu: arribar; futur simple; indicatiu
desaparegut la bicicleta que estava lligada
al fanal, mentre que en la segona es diu Refor 46: El punt i coma
que ha desaparegut una bicicleta i sexplica, 1. comes: Mariela, Hamza, Dorina,
com a fet anecdtic, que aquesta estava Christine,
lligada al fanal. punts i comes: Mallorca; Combra;
3. R.L. Nador; Bucarest;
2. Legionaris, soldats romans, pareu atenci.
Refor 43: Els sufixos diminutius La primera centria plantar les tendes;
1. fillet; poteta; mareta; peixet; saquet; la segona, cavar una rasa al voltant de la
tauleta; gosset; llumeta; reineta; pontet muralla; la tercera, construir els murs; i
2. paret; coet; fuet; distret la quarta, alar les torretes. Semblarem
caseriu; actriu; ofensiu; evasiu invencibles; tanmateix, no us heu dadormir,
galeta; escopeta, neta; vagoneta perqu lenemic sempre est a laguait!
131953 _ 0001-0112.indd 100 21/5/09 14:54:34

3. R.L. Refor 50: La contracci
4. R.L. 1. a + el: al
a + els: als
Refor 47: Els gentilicis de + el: del
1. alacantins: Alacant; marroqu: el Marroc; de + els: dels
itali: Itlia; alcoi: Alcoi per + el: pel
per + els: pels
2. Castell; Andorra, Alzira; Sagunt; Canad;
R.M.
Tarragona; Valncia; Eivissa
Han donat un premi als amics dels meus
3. bilbana; sevillana; madrilenya; parisenca; pares.
veneciana; murciana La raqueta del campi del torneig sha
trencat.
Refor 48: Argumentar Aquests sn els cavalls dels indis.
1. Al director o la directora de lescola Vull canviar el flam pel iogurt de
Que construsquen un cobert a un costat del maduixa.
pati. Sovint passege pels horts del iaio.
1. Quan plou no es pot fer educaci fsica 2. dels nostres: de + els nostres
ni jugar. / 2. Alguns xiquets shan lesionat pel preu: per + el preu
perqu el terra rellisca molt quan plou. pels pls: per + els pls
2. R.M. 3. El pilot sent una gran emoci quan puja al
Senyor director, cotxe.
Els alumnes de 5 de primria daquest Amlia pateix per lexamen de lectura.
centre creiem que seria molt convenient La iaia ve de lhort de collir bresquilles.
construir un cobert a un costat del pati, per
Refor 51: Altres tipus de sufixos
dues raons.
En primer lloc, perqu quan plou no podem 1. florista; tenista; flautista
eixir a fer educaci fsica ni a jugar. fruiter; sabater; ferrer
En segon lloc, perqu alguns xiquets shan Formen paraules que indiquen oficis o
lesionat per culpa del terra, que rellisca molt professions.
quan plou. 2. -eria; -dor
Atentament, El sufix -eria significa lloc on es ven
alguna cosa.
Refor 49: La segona conjugaci El sufix -dor significa aparell que serveix
per a alguna cosa.
1. tingurem; feia; sabem; havem vist; creia;
desapareixerien; plouria; hagurem fet; 3. despertador; congelador; contestador;
haurem pogut; moure calfador; picadora; llavadora; aspiradora;
torradora
2. No hi ha lloc per a tantes persones a la
sala dactes. El director no creu que hi Refor 52: Escriure un informe
cpien tots els alumnes que volen vore
1. Els pardalets i els hmsters.
lespectacle. No em pensava jo que la gent
Els ponis.
tindria tant dinters per lobra. Per clar,
El carcter i les dimensions de lanimal.
els actors sn famosos perqu apareixen en
2. R.M.
moltes sries de televisi. Quin xit!
Les mascotes del nostre barri
3. estendr; estendria Sha passat als xiquets del barri uns
irrompr; irrompria qestionaris per esbrinar quines sn les
premer; premeria mascotes majoritries a les seues cases.
4. crrer; prendre; tmer; aparixer; creure; Els qestionaris revelen que les mascotes
batre; fer; crixer ms nombroses sn els pardalets, amb 10,
131953 _ 0001-0112.indd 101 14/5/09 08:47:40

i els hmsters, amb 6. En canvi, els ponis Refor 56: Resumir un conte
sn els menys nombrosos, ja que noms 1. Cal marcar la segona opci.
nhi ha 1. 2. Personatges principals.
Aix doncs, es confirma que les dimensions Lloc i moment en qu ocorre la histria.
de lanimal, a banda del carcter, s el Aspectes ms importants.
factor determinant a lhora de triar una Final de la histria.
mascota domstica.
3. Un dia; Per fi
4. R.L.
Refor 53: La tercera conjugaci
1. dormir; tossir; cosir; llegir Refor 57: Classes de verbs
R.L. 1. cansar; debatre; passejar, dormir,
2. competisc; competisca; competeix Cansar, debatre, passejar i dormir.
rendisc; rendisca; rendeix Anar i vindre.
descobrisc; descobrisca; descobreix Perqu en els verbs irregulars larrel
3. Cal ratllar sentiment, llegenda i dies. canvia en alguna forma.
2. alar; trencar; saquejar; pujar; calar
Refor 54: Paraules amb guionet Es tracta de verbs regulars, perqu el fet
1. para-xocs que canvie una lletra de larrel per qestions
ping-pong ortogrfiques no s motiu per a considerar-los
compta-revolucions irregulars.
nord-oest
Refor 58: Els dos punts
R.L.
2. trenta-quatre 1. citaci; enumeraci; citaci; enumeraci
huit-cents seixanta-cinc 2. R.M.
quaranta-nou Mireia juga amb molts xiquets: amb Cristina,
dos-cents trenta-quatre Marc i Ldia, de lescola; amb Paula, del
tres-cents vint-i-cinc barri; i amb Ignasi, del repl.
Lestiu que ve anir de vacances a tres llocs:
3. desps-ahir; Riba-roja; vint-i-dos; pit-roig;
a lapartament de Cullera, amb els pares;
nord-africanes
a la casa de Sogorb, amb els iaios; i a les
colnies, amb els companys de lescola.
Refor 55: Els prefixos de situaci
Amb lescola hem anat dexcursi a Sagunt,
1. R.M. on hi ha de tot: un barri jueu; un castell,
pre-: abans; prehistria construt pels rabs; i un teatre, que van fer
extra-: fora; extraterrestre els romans.
sub-: davall; submar 3. El guardi del Big Ben de Londres va
post-: desprs; postguerra preguntar a Pau: Havies vingut a Londres
2. subratllar abans?. Pau li va respondre: No, s la
postguerra primera vegada que vinc. Aleshores, ell va
extraescolar dir: I qu s el que ms tha agradat?. I Pau
precuinat va contestar, entusiasmat: Vindre amb avi!.
subdirector
3. extraterrestre: 3r dibuix. sser que viu fora Refor 59: Les sigles
de la terra. 1. El mes que ve haur danar a renovar el DNI.
preescolar: 1r dibuix. Etapa educativa Els pares de Pau estan de viatge als EUA.
anterior a lescola. La meua cosina treballa en una ONG molt
subcampi: 2n dibuix. Esportista que queda coneguda.
per davall del campi. La seu de lONU est a Nova York.
131953 _ 0001-0112.indd 102 21/5/09 14:54:34

Dac a dos anys comenarem primer dESO. feble: pronom; et
EUA: Estats Units dAmrica. participi: verb; jugat
ONG: Organitzaci no governamental collectiu: substantiu; ramat
ESO: Educaci secundria obligatria positiu: adjectiu; gran
ONU: Organitzaci de les Nacions Unides 2. roja; dones; mgics; cos; velo; difcils;
DNI: Document nacional didentitat diria; foscos
2. Uni Europea: 2; Empresa Municipal de 3. R.M.
Transports: 3; Rdio Televisi Valenciana: 4; A la festa he convidat tres amics: Jordi,
Lliga de Futbol Professional: 1; Alta Velocitat Anna i Enric.
Espanyola: 5; Unitat de Cura Intensiva: 6 Jaume, has portat cartolines, retoladors i
tisores?
Refor 60: Escriure dilegs Lordinador que magrada s molt car; per si
1. Teresa; Joan aconseguisc un descompte, mel comprar.
Teresa va preguntar a Joan si li agradaria 4. subordre: prefix de situaci
anar a la Xina. Joan va respondre que s, camota: sufix augmentatiu
sense pensar-sho, perqu all podria llibret: sufix diminutiu
menjar molts rotllets de primavera. Teresa cosiua: sufix diminutiu
li va proposar danar-hi a lestiu, per Joan, antesala: prefix de situaci
ms insegur, li va confiar que tenia por de papers: sufix augmentatiu
volar i sobretot estava preocupat perqu 5. gran i enorme: paraules sinnimes
ell sols tenia 50 euros estalviats i, a ms, ample i estret: paraules antnimes
no sabia xins. Teresa, molt resolta, li va mar i ona: camp lxic
contestar que aix no era un problema terra i terrestre: famlia de paraules
perqu podien gastar els 50 euros per a
comprar un diccionari i participar en un Ampliaci 1
concurs que sortejava un viatge a la Xina: 1. El conductor dun vehicle (receptor) est
lxit estava assegurat! parat davant un semfor (emissor) que est
2. R.M. en roig (codi). Com que el conductor coneix
Joan, vols que anem a la Xina? va el codi, sap que no pot passar (missatge).
preguntar Teresa. Aquest missatge li ha arribat a travs de la
S! va contestar Joan sense pensar- llum viatjant per laire (canal).
sho. All podr menjar molts rotllets de 2. comunicaci oral: discurs; xarrada; conversa
primavera! comunicaci escrita: nota; carta; missiva
Perfecte, doncs. Vols que hi anem a Els dos sn dos tipus dexposici oral,
lestiu? li va proposar Teresa. per el discurs t una finalitat ms
No ho s va respondre Joan, ms persuasiva i un grau de formalitat ms alt.
insegur. s que jo noms tinc 50 euros 3. alegre; corall; mestre; nit; amic; daurar; dir;
estalviats i, a ms, no s xins pobre; hola
Aix no s un problema! va exclamar jugrem: jugar; forta: fort; negres: negre;
Teresa, tota resolta. Mira, podem gastar parlaria: parlar; fusters: fuster; llums: llum
els 50 euros per a comprar un diccionari 4. La paraula parpellejar significa resplendir,
i participar en un concurs que sorteja un un cos llumins, fent intermitncies molt
viatge a la Xina. Tenim lxit assegurat! rpides.
La paraula parpellejar significa obrir i tancar
Refor 61: Reps les parpelles rpidament.
1. R.M. R.L.
abstracte: substantiu; imaginaci 5. conseqncia; quaranta; esquadra; evacuar;
indicatiu: verb; cantem cuiner; cuejar; quotidi; inncua; bescuit;
superlatiu: adjectiu; bonssim pasqual; requadre; quadern
131953 _ 0001-0112.indd 103 21/5/09 14:54:34

6. Sonen com gat: guard; guerrer; gavardina; 6. debilitar i enfortir; frenar i accelerar;
guia; gual; regal. R.L. odiar i amar; descobrir i amagar; endarrerir
Sonen com joia: projecte; injecci; enginyer; i avanar; corregir i equivocar; perdre i
jueu; gerra; llegir. R.L. trobar
7. reduir; rebutjar; malbaratar; reutilitzar;
Ampliaci 2 recollir; reciclar
1. Prohibit circular a ms de 40 quilmetres
per hora. Ampliaci 4
Obligat girar a la dreta. 1. fotgraf; potic; telgraf; moltssim; correu;
Prohibit avanar. crvol; magnfic; exmens
Obligat aturar-se. 2. casa: casalici; caseriu; casol
2. R.L. casar: casador; casori; casament
3. fart: tip; salvatge: ferstec; auda: intrpid; dona: doneta; donassa; donejar
gusts: sabors; sec: eixut; neguits: donar: donant; donatiu; donaci
nervis; plIid: groc; clar: ntid 3. Ernest s pescador. Aquest mat ha eixit a
tou i moll; llpol i llaminer; bell i forms; pescar en un vaixell pesquer. De vesprada
ron i dolent ha recollit les xarxes i ha descobert que la
4. granera escombra; rabosa guineu; pet pesca ha sigut molt abundant. En arribar a
bes; tarda vesprada; mirall espill terra ha venut el peix a la llotja.
5. Berln: Alemanya, alemany. R.M.
Lisboa: Portugal, portugus. Un dia de caa
Miquel s caador. De bon mat, sha
Pars: Frana, francs.
posat la caadora i ha eixit a caar amb
Rabat: Marroc, rab, francs.
els seus gossos. Per hui no li ha anat
Madrid: Espanya, castell.
massa b i la cacera no ha sigut gens
Atenes: Grcia, grec.
bona.
Copenhaguen: Dinamarca, dans.
Estocolm: Sucia, suec. 4. R.M.
Bucarest: Romania, romans. El meu gos s molt fidel, em segueix all on
vaig.
6. R.L.
Aquesta activitat s prou fcil, lhe resolta
de seguida.
Ampliaci 3
La casa de Marc s enorme, fa ms de
1. cavall; emperadriu; comte; muller; jutgessa; 200 m2.
bileg; herona; bruixot
5. R.M.
2. la clau; una pudor; el llum; un ordre; la fi; la Jaume s un xic alt i prim i t la cara plena
terra; el salut de pigues i els cabells molt rulls. s una
3. llapis; dilluns; cactus; atles; paracaigudes persona llesta amb una gran imaginaci i,
R.L. a ms, sempre est de bon humor. El que
4. telfon; paraula; magdalena ms li agrada sn els animals i mirar el cel
5. Els pi-ra-tes, mal-grat ser u-na es-p-ci-e a a travs del seu telescopi.
ex-tin-gir i viu-re u-na mi-ca a-par-tats da- 6. En laire: tif; cicl; tornado
ques-ta ci-vi-lit-za-ci-, po-dr-em dir amb cer- En la terra: sisme; tremolor; terratrmol
te-sa que es tro-ba-ven a la-guait de qual-se- En el mar: maregassa; onatge; tsunami
vol no-ve-tat
R.M. Ampliaci 5
esdrixola: espcie 1. bo millor ptim
plana amb accent: podrem ron pitjor pssim
plana sense accent: pirates gran major mxim
aguda amb accent: civilitzaci menut menor mnim
131953 _ 0001-0112.indd 104 14/5/09 08:47:41

2. Si jo fra ric, no s en qu invertiria els diners. El sostre de lhabitaci sha esquerdat.
Hem dit que s a tot el que ens van preguntar. A landana de cals iaios hi ha tot de trastos
Pregunteu-los qu volen per a sopar. vells.
Vigila amb aquesta bta, que est plena de vi. Lentresl es troba situat damunt la planta
Aquest s el llibre que volia llegir. baixa.
Un dels meus desitjos s fer la volta al mn. Aquesta nit seurem a la porxada a comptar
3. viure als llimbs; vindre de lhort; pensar en estrelles.
les musaranyes 5. R.M.
4. mat: a trenc dalba; a punta de dia; a La llebre i la tortuga
laurora; a sol ixent Un bon dia, una llebre i una tortuga es van
vesprada: a boca de fosc; a posta de sol; al trobar al bosc. La llebre li va proposar de
capvespre; a locs fer una cursa, perqu sabia que guanyaria
5. R.M. ja que s ms rpida. La tortuga, per, va
informtica: ratol, tecla, internauta, acceptar la proposta.
ciberespai, memria Aix, la cursa va comenar i la llebre va eixir
esports: puntuar, equip, rbitre, golejar, disparada. Al cap duna estona, veient que
esqu anava molt destacada i que tenia temps de
agricultura: llaurador, pala, segar, tractor, sobres, va decidir descansar una miqueta.
squia Per el que no pensava s que la tortuga, a
6. seient: caixabanc; butaca; cadira; sof; poc a poc, aconseguiria atrapar-la i avanar-
tamboret la. Quan es va despertar, va descobrir que
amb respatler: caixabanc; butaca; cadira; sof la tortuga estava a punt de travessar la
amb braos: butaca; sof meta. Va arrancar a crrer amb totes les
per a una persona: butaca; cadira; tamboret forces i, just quan estava a punt davanar
serveix de bal: caixabanc la tortuga, va entropessar amb una branca i
tamboret: seient per a una persona, va caure a terra.
sense respatler ni braos. Finalment, la tortuga, tranquillota per
butaca: seient per a una persona, amb segura, va guanyar la cursa a la llebre
respatler i braos. confiada.
7. R.L.
Ampliaci 7
Ampliaci 6 1. Li he regalat un joc.
1. articles: els; l; la No la mireu tant.
demostratius: aquella; aquest; aqueixes Ja lhas abaixat?
possessius: meua; nostres; teu Tanca-la, per favor.
numerals: setze; quart; huit 2. R.M.
indefinits: algunes; molta; prou Vaig agafar el llibre i vaig eixir corrents.
2. Lesquirol s un animal que viu als arbres. Si veus la iaia, avisa els pares.
T els ulls menuts i el coll estret. El llom s Fes un bes molt fort a Bernat.
ample i t una cua llarga que li permet botar Dius que vas perdre el tren per un minut?
de branca en branca. 3. Hi tornar molt prompte: A Valncia.
El coll de la camisa est brut. En tornar tornat molt prompte: De Valncia.
El llom daquest llibre s molt gros. Si teniu ganes, parleu-hi: Amb elles.
Aquesta agulla t un ull molt menut. Si teniu ganes, parleu-ne: Delles.
La cua del cinema era llargussima. 4. volar al cel: morir
3. des-hu-ma-nit-zat; sub-a-qu-tic; trans-at-ln- volar les campanes: celebrar
tic; nos-al-tres; in-ex-pres-siu; mal-a-gra-t fer volar coloms: fer-se falses illusions
4. sostre; andana; entresl; porxada volar alt: ambicionar
R.M. R.L.
131953 _ 0001-0112.indd 105 21/5/09 14:54:34

5. trencanous; ventafocs; para-xocs; llevaneu Ampliaci 9
Sn paraules compostes, perqu estan 1. dient; dit
formades per la uni de dos mots. parlar; parlant
6. R.M. fer; fet
Ahir vaig anar a fer una volta pel camp i em tenint; tingut
vaig trobar un riu que no coneixia. Com el comprar; comprat
podria creuar? Estava un poquet preocupat, llegir; llegint
per prompte vaig tindre una idea: vaig 2. cante; juguem; pintaren; rebreu; deia;
agafar un tronc que hi havia a la vora i el dormies
vaig collocar a manera de pont. Quan vaig
3. (En el sentit de les agulles del rellotge)
aconseguir travessar-lo, per, sabeu qu
tramuntana; gregal; llevant; xaloc; migjorn;
va passar? Doncs que vaig vore que uns
garb; ponent; mestral
metres ms enll hi havia un pont que
El vent del nord s la tramuntana. El vent
creuava el riu. Quin cap, el meu!
del sud s el migjorn. El vent del sud-
Ampliaci 8 est s el xaloc. El vent de loest s el
ponent.
1. R.M.
4. La tramuntana no s bona ni sana.
jugvem; parle; cantaren; escoltar;
caminaries; passegeu Vent de llevant, pluja a linstant.
Tronada de mat, de vesprada garb.
2. Un conjunt de roures s una roureda.
Roig i ponent, senyal de vent.
Un conjunt doliveres s un oliverar.
De xaloc, ni molt ni poc.
Un conjunt de carrasques s un carrascar.
Un conjunt dlbers s una albereda. 5. fer volar coloms: somiar truites
demanar la lluna: picar alt
3. insuportable; imbatut; irreal; impacient;
omplir el pap: matar el cuc
intemporal; irracional; intranquil;
barrar el pas: parar els peus
incomparable; irregular; imparcial
4. sabater: sabata 6. R.M.
cruesa: cru Ls polar
rogenc: roig Ls polar s un animal carnvor, el ms
verds: verd gran de la Terra, que t el cos cobert dun
dignitat: digne gran pelatge blanc.
rabiola: rbia Viu en el medi polar i en zones gelades, i
5. cavallet: suport que fan servir els pintors per salimenta bsicament de carn, com ara
a collocar-hi la tela que volen pintar. foques i balenes, tot i que tamb menja
esptula: pala menuda que serveix per a un poc de vegetaci de la tundra a lestiu.
estendre una pasta o pintura. En les ltimes dcades, la poblaci
bur: ferramenta dacer que sutilitza per a dssos polars sha redut a causa de la
gravar el metall. cacera. Per aix, ara mateix est prohibit
pinzell: estri format per un feix de pls fixat caar-ne.
a un mnec i que serveix per a pintar.
Ampliaci 10
6. R.M.
La cuina del mag Marmit s una estana 1. imperatiu
mplia, plena de llibres, estris i mobles subjuntiu: Que tingues molta sort,
antics. Pasqual.
En primer terme hi ha una gran taula on indicatiu: Quin dia ms bo que fa!
el mag prepara els seus beuratges. Ms subjuntiu: No parles tant, per favor.
enll hi ha un moble on guarda tots els imperatiu: Cludia, para la taula.
ingredients i al fons es troba el foguer, on el indicatiu: Ahir vam visitar loncle Arnau.
mag bull les pocions. 2. R.L.
131953 _ 0001-0112.indd 106 21/5/09 14:54:35

3. larena: Larticle la sapostrofa davant 3. bestiola: bstia
vocal. veueta: veu
la humanitat: Larticle la no sapostrofa cafenet: caf
davant paraula comenada per hu tona. platanet: pltan
lltima: Larticle la sapostrofa davant banderola: bandera
vocal. maniua: m
la idea: Larticle la no sapostrofa davant 4. R.M.
paraula comenada per i tona. Joan, Marc, Aurora i Guillem sn germans.
el iogurt: Larticle el no sapostrofa davant Els meus cosins, que viuen a Madrid,
paraula comenada per i consonntica. vindran dem.
4. la ics; la i grega; la e; el cinc; el huit; el Estimada Carla, ja he arribat a lapartament
huitanta; lu; lonze de Gandia.
5. En aquest balneari han descobert una nova 5. Fes cas del que et diuen, Pere.
font daigua termal. Escolte, senyora, que es deixa el paraigua.
Tenia tanta set que he hagut de comprar una The dit mil vegades que no faces aix,
botella daigua mineral. Rosa.
Laigua daquesta font no s potable. 6. Estan rebaixades aquestes camises?
Abans, a les cases no hi havia aigua Amb leuro, els preus shan encarit.
corrent. Sha exhaurit lltim llibre de Carles Pont.
La truita s un peix daigua dola. esgotat, acabat: exhaurit
6. un gossot; una casota; un camions; apujat, augmentat: encarit
una vacota; un llibrot; una motassa; uns ms barates: rebaixades
ullots.
7. He guanyat un premi literari. Ampliaci 12
Tinc la camisa bruta.
1. Unes vacances merescudes
Ja has trobat el clauer?
Feia dies que em trobava malament i vaig
He comprat quatre llapis.
anar a cal metge. Qu li passa?, em va
Aix portar conseqncies.
preguntar. Jo li vaig contestar: Es veu que
Merc arribar a les dotze.
de nit descanse poc i de dia no maguante
Ampliaci 11 de peu. Qu puc fer? Llavors va pronunciar
la paraula mgica: Potser vost necessita
1. pretrit indefinit: he cantat
unes vacances. No ho havia pensat!
pretrit perfet perifrstic: vaig cantar
Llavors vaig marxar de la consulta pegant
pretrit plusquamperfet dindicatiu: havia
bots dalegria: magafar uns dies de
cantat
descans per recuperar-me.
pretrit anterior: hagu cantat
pretrit perfet de subjuntiu: haja cantat 2. R.L.
futur compost: haur cantat 3. Ibi; el Puig; Penscola; Oliva; Benicarl;
pretrit plusquamperfet de subjuntiu: Xeresa; Montesa
haguera cantat moncof; burjassoter; oriol; pegol; onder;
condicional compost: hauria cantat requenenc; canal
2. 1. cosiran 4. Un museu gal ha adquirit un quadre de
2. anirem Mir.
3. avarieu Aquesta ciutat hellena s famosa per les
4. Pretrit imperfet, 1a o 3a p. singular, restes arqueolgiques.
tornar. Una empresa germnica sencarregar de
5. Futur simple, 3a p. singular, migrar. restaurar la catedral.
6. Pretrit perfet simple (o Pretrit imperfet La capital lusitana ser la seu dun congrs
de subjuntiu), 2a p. singular, saber darqueologia.
131953 _ 0001-0112.indd 107 14/5/09 08:47:41

5. s cert que les imatges que mostren els Ampliaci 14
videojocs sn molt agressives i que creen 1. No s quan llegir el llibre que em vas
addicci, per solament si sen fa un s regalar. Primera persona del singular futur
abusiu. simple dindicatiu, verb llegir.
Tot i aix, tamb s cert que els videojocs Estic cansat, perqu aquesta nit no he
augmenten la rapidesa de reacci i milloren dormit b. Primera persona del singular,
els reflexos, i permeten exercitar la pretrit indefinit dindicatiu, verb dormir.
coordinaci ull-m. Joan, per favor, obri la finestra que tinc
calor. Segona persona del singular,
Ampliaci 13 imperatiu, verb obrir.
1. dic; dius; diu; diem; dieu; diuen Si cobriu la piscina, podreu nadar a lhivern.
deia; deies; deia; diem; dieu; deien Segona persona del plural, present
diga; digues; diga; diguem; digueu; diguen dindicatiu, verb cobrir.
duc; dus; du; duem; dueu; duen Ahir vaig sentir el disc que em van dur els
duia; duies; duia; diem; dieu; duien Reis. Primera persona del singular, pretrit
duga; dugues; duga; duguem; dugueu; perfet perifrstic dindicatiu, verb sentir.
duguen 2. R.L.
2. A lestiu i a lhivern 3. R.M.
els dimonis a linfern; Noranta-sis, tres, trenta-cinc, quaranta-huit
a lhivern i a lestiu noranta.
els dimonis al caliu. Deu de mar de dos mil nou.
A lestiu i a lhivern Mil nou-cents noranta-sis.
els dimonis a linfern;
4. Canviaria la pronunciaci dalguns sons.
tres als peus, quatre al cap
R.M. pit-roig, pl-llarg, blanc-i-blau
i un a cada costat.
5. ms enll de: ultramar; ultratomba
3. llitera; pianista; fruiteria; treballador;
ms que o en grau excessiu: ultralleuger;
auxiliar
ultrasensible; ultracorrecci;
4. comptable; comptabilitat
ultraconservador
fiable; fiabilitat
Tots els caps de setmana vole en un
culpable; culpabilitat
ultralleuger.
portable; portabilitat
Cuba s un dels antics territoris
adaptable; adaptabilitat
dultramar.
Amb el sufix -ble es formen adjectius.
Canviar suor per sudor s una
Amb el sufix -bilitat es formen
ultracorrecci.
substantius.
5. El consell anci de la tribu es va reunir en 6. El perode que segueix un partit s el
assemblea. postpartit.
Latletisme era el passatemps preferit de Desprs de la guerra va vindre la
lantiga Grcia. postguerra.
Els trets arcaics que presenta aquesta obra Vaig afegir una postdata a la carta per
proven la seua antiguitat. contar una cosa que se mhavia oblidat.
En un temps molt remot, els dinosaures Amb la venda dels nostres productes,
habitaven la Terra. incloem el servei postvenda.
Tinc un cotxe vell, per encara funciona. 7. quadriga: per a disputar carreres.
6. Un informe s un text en qu sexpliquen els arc: per a commemorar una victria.
resultats duna investigaci, dun treball, amfiteatre: per a celebrar-hi espectacles.
etc., amb una finalitat concreta: informar, mosaic: per a cobrir el terra de les cases.
convncer, fer alguna recomanaci... aqeducte: per a transportar aigua.
131953 _ 0001-0112.indd 108 21/5/09 14:54:35

Ampliaci 15 5. AMPA: Associaci de Mares i Pares
1. Benvolguts terrcoles, dAlumnes.
Men vaig al meu planeta perqu he rebut SGAE: Societat General dAutors dEspanya.
una nota de ma mare que diu: DOCV: Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.
s lhora de sopar. CEOE: Confederaci Espanyola
Estic molt content dhaver viscut ac hui. dOrganitzacions Empresarials.
Dem ens vorem de nou. UJI: Universitat Jaume I
A10 6. Quina calor!
2. R.M. Era comenament de juliol i feia molta calor.
ix: isc; eixir: isques Per aix, quan vam vore aquella gelateria, hi
diu: dic; dir: deia vam anar corrent.
fiu: feu; fer: faig Bon dia, xics, qu voleu? ens va preguntar
pot: puc; poder: pogu el gelater.
dus: duc; dur: dus Jo vull un gelat de maduixa va dir Irene.
sc: fou; ser: ets I tu, qu vols? em va demanar a mi
R.L. mentre servia el de maduixa a Irene. Jo sc
3. Cal fixar-se en com es conjuguen tres temps molt indecs i vaig dubtar un poc. No sabia
verbals determinats: present dindicatiu, si menjar-me un altre gelat de maduixa, o un
pretrit perfet simple i futur simple. de nata, o un de xocolate, o
4. En la primera oraci els dos punts sn Vinga, Pau, que sem desfar el meu! va
necessaris perqu cal escriurels abans de cridar Irene.
citar el que diu una persona literalment. Ai, perdoneu em vaig disculpar jo.
En la segona oraci han destar perqu Mmmm, un gelat de pera!
shan descriure sempre que es vol Naturalment, no en tenien. I em vaig haver
introduir una enumeraci que sanuncia. de conformar amb un gelat de nata.
131953 _ 0001-0112.indd 109 14/5/09 08:47:41

131953 _ 0001-0112.indd 110 14/5/09 08:47:41
131953 _ 0001-0112.indd 111 14/5/09 08:47:41
131953 _ 0001-0112.indd 112 14/5/09 08:47:41

5é Reforç I Ampliació Camins Del Saber PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

5é Reforç I Ampliació Camins Del Saber PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

5 primria reFOr i ampliaci

131953 _ 0001-0112.indd 1 14/5/09 08:46:59

En la seua realitzaci han intervingut:

Text: ngels Campos, nxela Carril, Gonal Lpez-Pampl, Roger Sarri.

Illustraci: Josep Vic

Correcci: ngels Campos

Edici: Roger Sarri

2009 by Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

131953 _ 0001-0112.indd 2 21/5/09 14:52:49

2. Escriu en els quadres qui s lemissor, qui s el receptor i quin s el missatge en

Quin s el codi utilitzat?

131953 _ 0001-0112.indd 3 14/5/09 08:47:00

2 Ls de c/qu, g/gu i j/g

1. Completa els espais buits amb c o qu.

2. Completa els espais amb c, qu, gu, g o j.

3. Canvia de nombre les paraules segents.

4. Observa lexemple i escriu el verb que falta en cada oraci.

131953 _ 0001-0112.indd 4 14/5/09 08:47:00

2. Busca, en la sopa de lletres, les tres paraules definides i escriu-les al costat

Que est en un estat G R R G I A R

jornals jornaler jornada jorn

desfer desfici desfan desfiar

afirmar afnica afortunat afric

portar portes porta porter

mar mares mar marc

roda rodar roden rodet

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L. 5

131953 _ 0001-0112.indd 5 14/5/09 08:47:00

4 Preparar lescriptura dun text

1. Llig la situaci segent i respon a les preguntes.

El teu collegi ha fet una revista escolar, en la qual

Quin tipus de text ser ms adequat per a explicar lesdeveniment?

s un text breu o extens?

A banda del text, quins materials pots aportar-hi?

Qu Qui On Quan Com Per qu

6 2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

131953 _ 0001-0112.indd 6 14/5/09 08:47:01

5 El llenguatge i les llenges

1. Esmenta dues situacions de la teua vida quotidiana en qu uses el llenguatge oral

Excuse me, sir,

3. Emplena la fitxa segent sobre les diferents llenges que coneixes.

Quina llengua parles a casa?

Quina altra llengua saps parlar?

Coneixes el nom daltres llenges?

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L. 7

131953 _ 0001-0112.indd 7 14/5/09 08:47:01

1. Classifica aquestes paraules segons com sone la r.

irritaci esperana rpid honrat heroi rebot

Suau com Forta com

2. Copia el text substituint els asteriscs per r o rr, segons corresponga.

Bona nit, un *efresc i un paquet de *oses.

8 2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

131953 _ 0001-0112.indd 8 14/5/09 08:47:02

1. Relaciona les paraules que siguen sinnimes.

2. Emparella les paraules segents per sinnims i escriu-les davall de la imatge

cotxe careta casa mscara habitatge autombil

La decoraci daquell palau era rica.

2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L. 9

131953 _ 0001-0112.indd 9 14/5/09 08:47:02

8 Fer una pluja didees

els en qu els ingredients receptes recomanacions

hidrats xupa-xups reduir el cullera cassoles prendre ms

alimentar-se de suc de un pessic prendre vitamines paella

Bona nit, un efresc i un paquet de oses.