Valen Secundària

FPA Vinaròs. Valencià C.
Joan Guzman Pau 1
GÈNERE I NOMBRE DELS NOMS
1. Què tenen en comú aquests noms.
a) tren, llibre, braç, llapis, camp, cos, parc, terrat

b) ala, casa, cara, goma, vinya, farina, cadira, teulada
2. Escriu la forma del femení dels noms següents.

a llop xxxxxxxxxxxxxxx serf xxxxxxxxxxxxxxx xxxxxxxxxxxxxxx
cunyat advocat diputat
amic grec jònec

b pagès religiós burgès
c senyor cuiner doctor
d germà lleó campió
e parent sant client

f esclau jueu hereu
3. Escriu la forma del femení dels noms següents.
a sogre xxxxxxxxxxxxxxx mestre xxxxxxxxxxxxxxx alumne xxxxxxxxxxxxxxx

psiquiatre arquitecte ministre
b gerro burro
f esclau jueu hereu

FPA Vinaròs. Valencià C. Joan Guzman Pau 2
4. Quina característica tenen els noms següents?
amo auto casino duro

fardatxo gitano guano lloro
a
moro nero piano pinso
soprano suro toro totxo

ase bisbe cine colze
b conte cotxe èxode frare
home iode node pare
àcrata artista atleta califa

cisma clima cràpula dia
diafragma dilema diploma drama
c
fungicida guàrdia idioma indígena
panorama pirata poeta pijama

plasma puma recluta
d bigoti urani municipi principi
trapezi eclipsi equilibri termini
porus globus tipus brindis

e
fons temps cactus fetus
5. Quina característica tenen els noms d’aquests grups?
llum son vall serp

a sal col lliçó nació
presó ocasió raó claror
tribu foto libido moto
b ràdio anàlisi dosi gènesi

tesi bilis venus glotis
6. Explica la característica comuna d’aquests noms.
persona aranya dragó serp

nadó girafa goril·la mosca
criatura pinsà puma dofí
víctima guepard rata guineu
7. Escriu el femení d’aquests noms:
nen xxxxxxxxxxxxxxx avi xxxxxxxxxxxxxxx cosí xxxxxxxxxxxxxxx
mestre advocat parlamentari

gat gos conill
moro
cònjuge xxxxxxxxxxxxxxx testimoni xxxxxxxxxxxxxxx oficinista xxxxxxxxxxxxxxx

màrtir espia ostatge
homicida fratricida genocida
home xxxxxxxxxxxxxxx gendre xxxxxxxxxxxxxxx amo xxxxxxxxxxxxxxx
oncle boc cavall

porc ase toro
marit xxxxxxxxxxxxxxx pare xxxxxxxxxxxxxxx papa xxxxxxxxxxxxxxx
11. Escriu el femení dels noms següents:
gall xxxxxxxxxxxxxxx abellot xxxxxxxxxxxxxxx comte xxxxxxxxxxxxxxx

abat metge bruixot
heroi jutge duc
12. Escriu el femení dels noms següents:
a lluç xxxxxxxxxxxxxxx cuc xxxxxxxxxxxxxxx cargol xxxxxxxxxxxxxxx

llagost llagast ratpenat
b
mart papalló
13. Explica les característiques que tenen en comú els noms dels grups següents:
llimó teulat rajol sutge pla oliver

a
llimona teulada rajola sutja plana olivera
feix pèl blat clau

b
feixa pela blada clava
full crit anell cobert moll forc
fulla crida anella coberta molla forca
c
tint bot parell roc
tinta bóta parella roca
14. Explica quina és la diferència entre les parelles següents de noms:
prat cistell ram ganivet

prada cistella rama ganiveta
sac porró gerro plat
a
saca porrona gerra plata
roc anell perol culler

roca anella perola cullera
torrador segador planxador cosidor
b
torradora segadora planxadora cosidora
microscopi laringoscopi endoscopi espectroscopi
c
microscòpia laringoscòpia endoscòpia espectroscòpia
químic físic gramàtic músic

química física gramàtica música
d
botànic numismàtic pragmàtic diplomàtic
botànica numismàtica pragmàtica diplomàtica
EL NOMBRE DELS NOMS
1) Escriviu el plural dels noms següents:
SINGULAR PLURAL SINGULAR PLURAL

mà xxxxxxxxxxxxxxxxxxxx bacallà xxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
a camió fi
fre bé
cas gas
b pis mes
safareig boig
faig sondeig
c
torneig boig
nas pas
reflex fax
d
guix peix
despatx esquitx
bosc casc
e
test tast

home xxxxxxxxxxxxxxxxxxxx orfe xxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
jove marge
ase rave

pols xxxxxxxxxxxxxxxxxxxx tos xxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
urbs càries
pelvis bilis
a
glotis acròpolis
hèlix calç
falç esfinx
llapis bíceps
pàncrees brindis
atles alferes
b
globus cactus
índex làtex
vèrtex àpex
rentaplats parallamps
guardamobles salvavides
c
llevataps gratacels
comptagotes obrellaunes
fons temps
dilluns dimarts
d
dijous dux
linx pus
4) Quina característica tenen en comú aquests noms?
els afores les tisores les postres

els calçotets les escombraries les tovalles
els escacs les setrilleres els queviures
les golfes les acaballes les ulleres
les vespres les exèquies els annals
5) Quina característica tenen en comú aquests noms?
salut set fam

felicitat gent públic
oest cel socialisme
anarquisme cubisme fe
paciència autoritat veritat
bogeria
MASCULÍ I FEMENÍ,
DIVERGÈNCIA AMB EL CASTELLÀ
Relacioneu aquests mots amb la categoria corresponent
Article Article Article Article

femení masculí femení masculí
1 afront 24 síndrome
2 allau 25 anàlisi
3 amargor 26 cercavila
4 andana 27 picaporta
5 àncora 28 deute
6 avantatge 29 costum
7 cataplasma 30 asma
8 bacteri 31 antípodes
9 estratagema 32 postres
10 llegums 33 compte
11 ret 34 sotsobre
12 lleixiu 35 olor
13 pebre 36 front
14 aroma 37 escaire
15 merenga 38 esperma
16 pendent 39 espinacs
17 remor 40 senyal
18 resta 41 nas
19 sida 42 torticoli
20 alicates 43 espelma
21 sucre 44 estovalles
22 suor 45 dubte
23 apoteosi 46 marató
NOMS HOMÒFONS
(amb doble gènere i significat diferent)
albor canal
m. f. m. f.
capital casset
m. f. m. f.
cava clau
m. f. m f.
clímax còlera
m. f. m. f.
coma comparsa
m. f. m. f.
cremallera delta
m. f. m. f.
deu dorsal
m. f. m. f.
editorial fantasma
m. f. m. f.
fi guia
m. f. m. f.
levita llum
m. f. m. f.
ordre paleta
m. f. m. f.
part planeta
m. f. m. f.
pols post
m. f. m. f.
pudor salut
m. f. m. f.
set son
m. f. m. f.
talent terra
m. f. m. f.
u vall
m. f. m. f.
vocal pi
m. f. m. f.
nou
m. f.
PLURAL DELS NOMS

Escriu l’equivalent en valencià d’aquestes locucions en castellà
1. lanzar por los aires
2. preparar las alforjas
3. cantar como los ángeles
4. basta de bromas
5. un caballo de carreras
6. dar calabazas
7. la caja de cambios
8. evasión de capitales
9. remover las cenizas
10. cara de circunstancias
11. en el reino de los cielos
12. explicar a las claras
13. superar con creces
14. pedir cuentas
15. unidad de cuidados intensivos
16. las desgracias nunca vienen solas
17. tener dotes de mando
18. sin ninguna clase de dudas
19. a los efectos de

20. ahora no me salgas con esas
21. subir y bajar las escaleras
22. todo lo hace a escondidas
23. según las Sagradas Escrituras
24. a espaldas de su padre
25. tener buenas espaldas
26. caerse de espaldas
27. esforzarse hasta echar los hígados
28. A buenas horas me lo dices
29. estar a todas horas
30. empaparse hasta los huesos
31. Este asunto se le ha ido de las manos
32. pongámonos manos a la obra
35. me las pagará
36. tener mal de muelas
37. meter las narices en todo
38. sangrar por las narices
39. celebrar las Navidades
40. Me las he visto negras para salir
41. “Año de nieves, año de bienes”
42. a orillas del mar
43. vivir como perros y gatos
44. la sentencia sienta precedentes

45. decir verdades como puños
46. vivir de rentas
47. ni en sueños
48. levantar falsos testimonios
49. hacer las cosas a tuertas o a derechas
50. pensar con vistas a las elecciones
51. un piso con vistas al mar
52. Una operación de altos vuelos

EL PLURAL DELS NOMS
Escriu l’equivalent en valencià d’aquestes locucions en castellà
1. hacer aguas
2. hablar con aires de suficiencia
3. un sombrero de ala ancha
4. una carrera a campo traviesa
5. una mujer fuera de cuenta
6. hablar como un descosido
7. no quiero volver a verte. ¿Entendido?
8. estar a la escucha
9. estar en el limbo
10. atar a los perros con longaniza
11. untar la mano a alguien
12. subir a la montaña rusa
13. las campanas tocan a muerto
14. no me quita el ojo de encima
15. los contratos sin firma son papel mojado
16. he saldado la deuda: estamos en paz
17. dar prueba de madurez
18. helar la sangre
19. le hierve la sangre
20. perder el sentido

21. pegarse a la silla
22. rara vez sale de la monotonía
23. manifestar su última voluntad

Noms de doble significat

Trieu l’opció correcta
1) 7)
a. La canal que dóna sortida a les aigües a. La serradora dóna feina a molta gent
del terrat està obstruïda. d’aquesta vall.
b. El canal que dóna sortida a les aigües b. L’asserrador dóna feina a molta gent
del terrat està obstruït. d’aquest vall.
c. La canal de la Mànega separa França c. L’asserradora dóna feina a mola gent
de la Gran Bretanya. d’aquesta vall.
2) 8)
a. La còlera ha causat milers de morts a a. M’han regalat un fruiter i una
Haití. espremidora.
b. El còlera dels déus caigué sobre els b. M’han regalat una fruitera i un
vençuts. expremidor.
c. El còlera ha causat milers de morts a c. M’han regalat una fruitera i una
Haití. espremedora.
3)
a. Encén la llum abans d’entrar-hi. 9)
b. Per evitar el llum del sol posa’t ulleres. a. Els iconos són representacions
c. Apaga el llum abans de sortir-ne. pictòriques sobre fusta.
b. Les icones són representacions
pictòriques sobre fusta.
4) c. Els icons són representacions
a. El vodka li provoca un acne agut. pictòriques sobre fusta.
b. La vodka li provoca una acne aguda.
c. El vodka li provoca un acné agut.
10)
a. Després d’una psicoanàlisi caigué en
5) un estat de profunda letargia.
a. He comprat els alicates d’aquest b. Després d’un psicoanàlisi caigué en un
escaparat. estat de profund letargi.
b. He comprat les alicates d’aquesta c. Després d’una psicoanàlisi caigué en
escaparata. un estat de profunda letàrgia.
c. He comprat els alicates d’aquesta
escaparata.
11)
a. Els marjals de l’Albufera estan coberts
6) d’arrossars i totes les llegums.
a. El marengue estava cobert amb b. Les marjals de l’Albufera estan coberts
celofana groga. d’arrossars i tots els llegums.
b. La merenga estava coberta amb cel·lofà c. Les marjals de l’Albufera estan
groc. cobertes d’arrossars i tots els llegums.
c. La merenga estava coberta amb
cel·lofana groga.
12)
a. El deute que ha contret li ha xuclat la 17)
compta corrent. a. Si no trobem un allargador, no podrem
b. La deuda que ha contret li ha xuclat el connectar el televisor.
compte corrent. b. Si no trobem una allargadora, no
c. El deute que ha contret li ha xuclat el podrem connectar la televisió.
compte corrent. c. Si no trobem una allargadora no
podrem connectar el televisor.
13) 18)
a. El cataplasma d’espinacs mata alguns a. El viatge tenia una component lúdica.
bacteris. b. Té la costum de furgar-se el nas.
b. La cataplasma d’espinaques mata c. La seua família va aportar un dot
alguns bacteris. generós.
c. La cataplasma d’espinacs mata alguns
bacteris.
19)
a. Aquesta hipòtesi planteja molts
14) interrogants.
a. Estava tan prim perquè tenia el solitari i b. No amagues el cap com els avestruços.
una dent corcada. c. He menjat un plat d’amanida amb
b. Estava tan prim perquè tenia la tallarins frescos.
solitària i una dent corcada.
c. Estava tan prim perquè tenia el solitari i
un dent corcat. 20)
a. El lladre va fugir pels teulats.
b. No m’agrada el pebre a la carn.
15) c. Necessito una regla graduada.
a. Tinc una tortícol·li aguda i l’empeine
fracturat
b. Tinc un tortícoli agut i l’empenya 21)
fracturat. a. Les termites van destrossar el bosc.
c. Tinc un torticoli agut i l’empenya b. Van acampar a la marge dreta del riu.
fracturada. c. La desfilada va ser un fracàs.
16) 22)
a. Van baixar al fons del mar amb una a. Em prendré una escalopa fregida.
escafandra. b. T’agraden els fruits secs?
b. Van baixar al fons del mar amb un c. Els incisius estan situats a la part
escafandre. anterior de la mandíbula.
c. Van baixar al fons del mar amb un
escafandra.
23)
a. Va plantar un magnoli al jardí.
b. Va guanyar la Marató de Mataró.
c. L’orella és l’òrgan de l’oït.
NOMS DELS OFICIS, LES PROFESSIONS,

ELS CÀRRECS I LES TITULACIONS (NOPCT)
1 NOMS AGUTS ACABATS EN VOCAL O EN DIFTONG
Amb morfema de derivació
-à, -ana cirurgià, cirurgiana

guardià, guardiana
-í, -ina ballarí, ballarina
marí, marina
-iu, -iva detectiu, detectiva
facultatiu, facultativa
-ó, -ona bufó, bufona
marmitó, marmitona
Sense morfema de derivació
-au, -ava Esclau, esclava

Hereu, hereva
2 NOMS AGUTS ACABATS EN CONSONANT
Noms variables
Amb morfema de derivació
-and, -anda educand, educanda

doctorand, doctoranda
-at, -ada advocat, advocada
lletrat, lletrada
-ent, -enta aprenent, aprenenta intendent, intendenta
assistent, assistenta president, presidenta
dependent, dependenta suplent, suplenta
gerent, gerenta
-er, -era banquer, banquera reporter, reportera
enginyer, enginyera
-et, -eta esmolet, esmoleta
missatger, missatgera
-agog, -agoga pedagog, pedagoga
-ís, -issa vaquerís, vaquerissa
-ol, -ola porcairol, porcairola
-or, -ora gestor, gestora teixidor, teixidora
sargidor, sargidora
-ós, -osa peuterrós, peuterrosa
-urg, urga dramaturg, dramaturga
3 NOMS INVARIABLES
-al fiscal
mariscal
-ant aspirant administratiu
aspirant administrativa
conferenciant
donant
fabricant
representant
-ar auxiliar
edil
Noms variables
Sense morfema de derivació
-cur, -cura manicur, manicura

pedicur, pedicura
-és, -esa pagés, pagesa
-f, -ufa buf, bufa
-f, -va serf, serva
-g, -ga mag, maga
-ll, -lla almirall, almiralla
-lt, -lta jurisconsult, jurisconsulta
-ny -nya torsimany, torsimanya
-s, -ssa capatàs, capatassa
-t, -ta perit, perita
4 Noms plans o esdrúixols acabats en vocal
Noms amb morfema de derivació
Noms variables
-ari, -ària empresari, empresària

-iatre, -iatra pediatre, pediatra
psiquiatre, psiquiatra
Noms invariables
-aire, drapaire
ocellaire
predicaire
-ble comptable
-ança ordenança
-ense amanuense
forense
-euta fisioterapeuta
-ista exlibrista
periodista
-metra geòmetra
-nauta astronauta
cosmonauta
-pata frenòpata
homeòpata
Noms sense morfema de derivació
Noms variables
-e, -ta arquitecte, arquitecta

ministre, ministra
-e, -a, -essa alcalde, alcalda, alcaldessa
batlle, batlla, batllessa
jutge, jutja, jutgessa
-o, -a monjo, monja
pallasso, pallassa
5 NOMS PLANS O ESDRÚIXOLS ACABATS EN CONSONANT
Noms amb morfema de derivació
Noms variables
-àmbul, -àmbula funàmbul, funàmbula

-graf, ´-grafa geògraf, geògrafa
topògraf, topògrafa
-ic,, -ica botànic, botànica
físic, física
màgic, màgica
-leg, -loga hematòleg, hematòloga
odontòleg, odontòloga
-nom, -noma agrònom, agrònoma
-sof, -sofa filòsof, filòsofa
teòsof, teòsofa
Noms sense morfema de derivació
Noms variables
-t, -ta acòlit, acòlita
Noms invariables
-es alferes
-et intèrpret
-il púgil
-ol cònsol
GÈNERE DELS ADJECTIUS

(font: JOAN SOLÀ, Gramàtica del català contemporani, I, pàg. 506-507 i 513)
M. – F. EXEMPLES
prim – prim+a, sec – sec+a
ros – ross+a, dolç – dolç+a
cec – ceg+a, gris – gris+a
mig – mitj+a, boig – boj+a
bo – bon+a, clar – clar+a
Model regular Ø-a
fosc – fosc+a, alt –alt+a, distint – distint+a
blau – blav+a
anàleg – anàlog+a, oblic – obliqu+a
ampl-e (amb e inserida) – ampl+a
o–a fond+o – fond+a
e-a còmod+e – còmod+a
u-a europe+u – europe+a
Altres casos a-a sibarit+a – sibarit+a
e-e enorm+e – enorm+e
difícil – difícil, audaç – audaç,
Ø-Ø
amabl-e – amabl-e (amb e inserida)
QUADRE 2: NOMBRE DELS ADJECTIUS
SG. – PL. EXEMPLES

 prim – prim+s, prim+a – prim+e+s
cec – cec+s, ceg+a – cegu+e+s
bo – bon+s, bon+a – bon+e+s
clar – clar+s, clar+a – clar+e+s
alt – alt+s, alt+a – alt+e+s
blau – blau+s, blav+a – blav+e+s
anàleg – anàleg+s, anàlog+a – anàlog+e+s
oblic – oblic+s, obliqu+a – obliqü+e+s
còmod+e – còmod+e+s, còmod+a – còmod+e+s
europe+u – europe+u+s, europe+a – europe+e+s
sibarit+a – sibarit+e+s, enorm+e – enorm+e+s
Model regular Ø-s difícil – difícil+s
 ampl-e – ampl+e+s (e inserida), ampl+a – ampl+e+s

amabl-e – amabl+e+s (e inserida)
 gris – gris+o+s, gris+a – gris+e+s

mig – mitj-o+s/mig+s, mitj+a – mitg+e+s
boig – boj-o+s/boig+s, boj+a – bog+e+s
fosc – fosc-o+s/fosc+s, fosc+a – fosqu+e+s
 audaç – audaç-o+s, audaç – audac+e+s
(amb e inserida)
Altres casos s-s isòsceles – isòsceles, llepafils - llepafils
L’ADJECTIU
(Joan Solà, op. cit., pàg. I, 485-514)
1.- Funcions de l’adjectiu:
A. Atribueix propietats a una entitat.

B. Classifica els objectes concrets o abstractes, els esdeveniments, els processos, els
estats o les accions que denoten els noms.
C. Delimita, la classe o tipus d’entitat que el nom designa.
D. Distingeix una entitat particular entre totes les altres.
2.- Col·locació de l’adjectiu.
A: Atributius: Poden aparèixer a l’esquerra o a la dreta del nom.
A. En Pere llegia el llibre verd. [SN = Det. + N + Adj.]

B. Hem fet una anàlisi sintàctica del text. [SN = Det. + N + Adj. + PrepN]
C. El presumpte estafador va consultar el seu advocat. [Det. + Adj. + N]
B: Predicatius: apareixen sempre a la dreta i en relació al verb.
A: En Joan és/està avorrit. [Verb copulatiu + Adjectiu]

B: És imperdonable que hages arribat tard. [Verb copulatiu + Adjectiu]
C: Van declarar el matrimoni nul. *Van declarar el matrimoni
D: La Maria va sortir de la reunió empipada. *va sortir de la reunió
3. Concordança.
Concorden en gènere i nombre amb el nom (Nucli del SN)
Edifici alt // casa alta // Edificis alts // cases altes
4. La posició de l’adjectiu qualificatiu
Pot aparèixer davant del nom o darrera (amic fidel // fidel amic; proposta interessant //
interessant proposta; actriu famosa // famosa actriu). La posició canònica de l’adjectiu és
darrera del nom. Quan l’adjectiu apareix darrera del nom (els llibres grossos), l’adjectiu
imposa una interpretació restrictiva, especificativa, objectiva. En canvi, si l’adjectiu apareix
davant del nom (els grossos llibres), correspon a una lectura connotativa, explicativa,
afectiva, subjectiva, valorativa, o d’epítets retòrics (la blanca neu)
 certa hipòtesi (indeterminada) // hipòtesi certa (vertadera)

 bon amic (veritable) // amic bo (bondadós)
 gran amiga (veritable) // amiga gran (voluminosa)
 pobre home (digne de llàstima) // home pobre (sense recursos)
 rars costums (infreqüents) // costums rars (extravagants)
 trista dependenta (sense sort) // dependenta trista (que no està alegre)

 un alt directiu (jeràrquic superior) // un directiu alt (de gran estatura)
ADJECTIUS QUALIFICATIUS
1) Adjectius de dimensió
llargària, amplària, profunditat; gran, petit
Alt, ample, angost, baix, curt, enorme, estret, exigu, fondo, gruixut, immens, llarg, pla,
prim, profund, superficial
2) Adjectius de propietats físiques

en relació als sentits: oïda, olfacte, gust, tacte, i l’estat físic.
Àcid, agre, agut, aspre, atapeït, bast, brillant, brut, calb, calent, càlid, coix, deslluït,
dolç, dur, esmicolat, esmolat, espès, esponjós, ferm, fi, fluix, fragant, greixós, greu,
lleuger, llis, malalt, net, olorós, opac, penetrant, pesant, pestilent, picant, pudent, raspós,
rígid, rítmic, robust, sa, salat, sedós, sencer, setinat, suau, tebi, tènue, tèrbol, tosc, tou,
translúcid, transparent, trencat, vellutat.
3) Adjectius de velocitat i posició
Velocitat: accelerat, instantani, lent, prest, prompte, ràpid, veloç.

Posició: ajupit, allunyat, alt (o elevat), anterior, baix, dret, estès, exterior, inclinat,
inferior, interior, oblic, posterior, proper, recolzat, supí, superior.
4) Adjectius d’edat
Anacrònic, antic, antiquat, arcaic, caduc, etern, jove, juvenil, madur, menor, novell,
passat, perpetu, primerenc, provecte, pubescent, recent, senil, sexagenari, septuagenari
(i altres termes de lexema numeral), tardà, vell, venerable, verd (com a antònim de
madur), veterà.
5) Adjectius de color i forma
Escala cromàtica: blanc, blau, gris, groc, marró, morat, negre, vermell (roig), verd.
Objectes de color característic: butà, carbassa, grana, grafit, ivori, llimona, rosa, salmó,
siena, sípia, taronja, turquesa, violeta.
Derivats de termes de color: blavós, ataronjat, groguenc, vermellós (rogenc), violaci
Compostos N+Adj.: blau titani, blau clar, blau cobalt, blau fosc, blau marí, blau
ultramar, gris perla, groc cadmi, verd botella, verd mar, verd maragda, verd, oliva, verd
terra, vermell cirera.
Forma: cilíndric, circular, corbat, esfèric, quadrat, rectangular, recte, rodó, romboïdal,
tortuós, triangular, sinuós.
*Els adjectius simples concorden en gènere i en nombre amb el nom (els jerseis
blaus, ). Els compostos no concorden i apareixen amb la flexió no marcada, masculí i
singular (els jerseis blau clar)
6) Adjectius de caràcter
Propietats relatives a trets aplicats als éssers humans, i també a altres animals,
especialment, els domèstics (actituds, emoció, intel·lecte)
Actiu, afectuós, agradable, agressiu, alegre, altiu, amable, àvid, benvolent, benigne,
caut, comprensiu, cordial, covard, cruel, depressiu, digne, divertit, dolent, epicuri,
erudit, feliç, franc, furiós, gelós, generós, genial, hàbil, hostil, humil, imbècil, immoral,
indomable, just, lleial, llest, malèfic, malintencionat, malvat, mentider, mordaç, nerviós,
obedient, obsessiu, orgullós, persistent, pervers, pesat, rude, relaxat, sagaç, satànic,
sensat, sever, simpàtic, subtil, tendre, tossut, trist, vergonyós, vesànic, voluptuós.
7) Adjectius d’avaluació
Judicis subjectius, valoracions, expectatives
Absurd, adequat, admirable, al·lucinant, amè, atroç, autèntic, bell, bo, bonic, deliciós,
delirant, desastrós, diferent, dolent, dubtós, elegant, enfadós, excel·lent, excessiu,
extenuant, fantasmal, fecund, fidedigne, grat, horrible, horrorós, igual, impotent,
important, lleig, magnífic, meravellós, minuciós, normal, notable, notori, obvi, perfecte,
pobre, pur, satisfactori, sinistre, terrible
5. Propietats semàntiques dels adjectius qualificatius
a) Polaritat. Una escala de valors entre dos extrems: llarg/curt; ample/estret/;

alt/baix/; gran/petit; vell/jove; ràpid/lent. Entre aquests extrems podem establir un
terme mitjà, una gradació.
b) Context. En els adjectius d’avaluació, fora del context es produeix certa ambigüitat:
Ha estat un sopar difícil. No sabem si l’adjectiu difícil fa referència a l’acte de
cuinar-lo, de programar-lo, de servir-lo, de suportar-lo, és a dir, de la situació. Un
estudiant excel·lent. Pot ser un estudiant excel·lent perquè obté notes excel·lents,
però pot ser una pèssima persona.
c) Complementaris. Els adjectius de color i de forma no presenten polarització

(antònims). L’adjectiu verd, no té un contrari, de la mateixa manera que l’antònim
de quadrat no és triangular. Els adjectius avaluatius i de caràcter fixen una escala
de matisos del tipus: un home bastant/poc/molt/modest, o amb un prefix negatiu:
immodest, infeliç, deslleial, imperfecte.
d) Complements de l’adjectiu (preposicions)
Incapaç (de) conscient (de) ansiós (de/per)

Útil (de/per a) àvid (de) advers (a)
Favorable (a) lliure (de) hàbil (en)
Responsable (de) confiat (en) boig (per/de)
Accessible des de) hostil (a) desitjós (de)
Visible (des de) nociu (per a) recomanable (a)
Fort (en) temerós (de) insensible (a)
Perjudicial (per a) fidel (a) furiós (contra)
6. Adjectius de relació
 Apareixen sempre darrera del nom: El correu aeri / *L’aeri correu.
 No expressen qualitats que es puguen graduar del màxim al mínim, sinó entitats:
L’estructura molecular; un estudi antropològic; la pesca balenera; una placa solar;
l’energia nuclear; la dermatitis amoniacal. Per tant no admeten cap tipus de sufix
superlatiu, quantificador: *l’energia nuclearíssima, *la pesca massa balenera, *una
placa gens solar... Tampoc la nominalització: *La balenaritat de la pesca, *la
solaritat de la placa. Es adjectius qualificatius i els de relació no es poden
coordinar: *La dermatitis amoniacal i perillosa.
 Apareixen estrictament adjacents al nom i no es pot intercalar cap element: un coma

alcohòlic etílic difícil (de tractar); *un coma difícil (de tractar) alcohòlic etílic; **
un coma alcohòlic difícil (de tractar) etílic. // Llengua materna; *llengua maternal //
gest nerviós (adj. qualificatiu); sistema nerviós (adj relació).
 Discurs papal (discurs del papa) // * discurs papal del ministre.
 Adjectius ètnics o referencials: Aliança Atlàntica; l’actitud europea davant la crisi;

la poesia femenina; les invasions romanes; l’aterratge americà. // situació kafkiana
(de Kafka); visió dantesca (de Dante), mètode cartesià (Descartes) // Esteriotips:
pulcritud suïssa; puntualitat anglesa; disciplina prussiana; fúria espanyola; seny
català.
 Nominalitzacions: la reforma educativa; la pesca marisquera; la producció cafetera,

el codi penal, l’economia submergida.
 Adjectius classificatoris: recurs administratiu; raça bovina; testimoni ocular; cabina

telefònica.
7. Substantius habilitats com a adjectius
Es tracta del cas en què un substantiu en aposició a un altre substantiu pren un valor
adjectiu. En aquest cas, va sempre darrera del substantiu i és invariable: ex. camions
cisterna, vaixells fantasma / hospital, ales delta, pisos pilot, gossos guia.
 Sectors clau de l’economia d’un país

 Disposats a treballar hores extra.
 En casos límit no se sap com reaccionarien.
 Una concentració / desfilada / manifestació monstre.
 Han portat dos ossos panda al zoològic.
 En les hores punta es produeixen embussos a les carreteres.
FLEXIÓ DE L’ADJECTIU
1)
Masculí singular Masculí plural Femení singular Femení plural

prim
dolç
fals
tort
fort
fosc
net
ric
sec
segon
vell
pregon
fart
dens
2)
calb
balb
càlid
àrid
verd
sord
buit
mut
fat
forçat
3)
difús
gris
precís
llis
poderós
plujós
lleig
mig
boig
roig
tranquil
nul
4)
bo
sa
fi
pla
bla
purità
marí
campió
redó
oportú
cru
nu
5)
clar
dur
primer
rialler
pur
fester
masover
6)
alt
solt
sant
distint
illenc
7)
blau
nou
viu
jueu
geliu
joliu
nadiu
nociu
8)
ample
addicte
tendre
negre
pobre
aspre
esquerre
apte
neutre
digne
9)
anàleg
homòleg
heteròleg
10)
oblic
ventríloc
inic
propinc
11)
borratxo
fofo
fondo
guenyo
guerxo
moro
minso
sonso
totxo
12)
ateu
europeu
hebreu
plebeu
reu
maniqueu
jueu
egeu
hereu
garneu
13)
còmode
culte
vague
quadrúpede
omnímode
14)
herbicida
insecticida
homicida
pacifista
federalista
sibarita
hipòcrita
vitícola
agrícola
terrícola
belga
persa
pirata
nòmada
asteca
15)
enorme infame deforme inerme immune equànime
16)
hindú papú zulu cursi ianqui ionqui
17)
fidel difícil humil juvenil amical
millor major superior inferior tricolor
constant amargant pedant vacant

equivalent diferent evident preferent pudent
regular circular veloç fugaç feliç
final central natural principal amical
afí carmí gran
18)
vulgar peninsular escolar epistolar
19. final, central, natural, principal.
20. xerraire, pidolaire, boletaire, manaire, cantaire.
21. amable, desitjable, probable, traduïble, increïble, terrible
22. terrícola, agrícola, cavernícola, vinícola.
23. artista, partidista, anarquista, positivista, marxista, feixista.
24. homicida, raticida, fungicida, regicida, fratricida.
25. jove, golafre, alegre, mediocre, triple, terrestre, pedestre, salvatge.
26. audaç, capaç, feliç, precoç, atroç.
27. escàs, espès, ros, postís, rus, suís.
28. aeri, espontani, ingenu, superflu // ambigu, contigu, exigu.

2) Escriu el plural dels mots dels grups següents i explica què tenen en comú.
1. ple, sa, oportú, pla, bo, marí.
2. gris, precís, plujós, llis, virtuós, cortès.
3. roig, boig.
4. gros, gras, espès, ros // fix, complex, lax, convex // fluix, coix, baix, moix // gavatx.
5. fosc, brusc, fresc, pintoresc // trist, bast, llest, just.
6. audaç, feliç, veloç, tenaç, feroç.
7. isòsceles, llepafils, ploramiques.

FLEXIÓ DE L’ADJECTIU
Completeu la sèrie de flexions
MASCULÍ FEMENÍ MASCULÍ FEMENÍ DERIVAT

conspicu conspícua conspicus conspícues conspicuïtat
innòcua innòcues
perspicu perspicus
perpetuïtat
mel·líflues Ø
nociu
profícua profícues Ø
promiscu promiscuïtat
vàcua vàcues
assidu assidus
mutualitat
nímia nímies
auri Ø
quiti quitança
iniqua iniqües
àurica Ø
oblic obliqüitat
propinqua propinqües
ambigu ambigus
contigua contigües
exigu exigus
aqüífuga Ø
ignífugues Ø
superflus
Completa les frases següents amb el femení
1. És un home molt cortès. 11. Uns artefactes molt veloços.

És una dona molt ___________. Unes màquines molt __________.
2. Uns animals agressius. 12. El meu cunyat és saharià.

Unes feres __________. La meua cunyada és __________.
3. Un cotxes molt veloç. 13. Té un concepte vague del fet.

Una bicicleta molt ___________. Té una noció __________ del fet.
4. El xofer conduïa ebri. 14. Un caràcter ferm.

La conductora conduïa __________. Una actitud ___________.
5. Un jersei gris. 15. Un magraner bord.

Una jaqueta ____________. Una pomera ___________.
6. El ministre israelià. 16. Un puré espès.

La ministra ____________. Una sopa ___________.
7. Un paisatge agrest. 17. Un amic eixerit.

Una muntanya ____________. Una amiga ____________.
8. Un terreny limítrof. 18. Una dona cega.

Una contrada ____________. Un home __________.
9. Té un caràcter rude. 19. Un pianista virtuós.

Una personalitat ___________. Una pianista __________.
10. Un home decent. 20. L’aigua és tèbia.

Una dona ______________. Li agrada el cafè____________.
21. Un poblament víking. 30. El seu oncle és molt pudent.

Una nau ____________. La veïna és molt _____________.
22. Josep és un autodidacte. 31. Uns xiquets feliços.

Rosa és____________________. Unes xiquetes _____________
23. Napoleó fou un bon estrateg. 32. Uns cavalls veloços.

Ha estat una ___________ excel·lent. Unes panteres _________________.
24. És un cos inert. 33. Un futbolista rus

Una matèria _______________. Una cantant ________________.
25. El ministre marroquí 34. Un lloc immund.

Una amiga ______________. Una cova ____________________.
26. El pediatre és un especialista en 35. Un traç oblic.

malalties infantils. Una línia ____________________.
La ______________ que atén el meu fill
sembla molt bona. 36. Un brot bord.
Una planta _____________________.
26. Agustí és un psiquiatre famós.
Teresa vol ser _________________. 37. Un artista birmà.
una trapezista __________________.
27. El meu abric és verd.
La meua brusa és _________________. 38. Un argument fal·laç
Unes justificacions _______________.
28. És un personatge molt decent.
Una dona molt ________________. 39. Un futbolista ivorià.
Una ciclista ____________________.
29. Porta un barret molt lluent.
Porta una polsera molt ____________.
Canvieu el gènere dels

23. cantant precoç: _____________
sintagmes següents
1. bruixot comú: ______________
Canvieu el nombre
2. psicòleg nul________________ dels sintagmes següents:
3. pediatre gasiu: ______________ 1. text ambigu: _______________
4. orfe tranquil: _______________ 2. cas homòleg: _______________
5. abat prudent: _______________ 3. assaig dur: _________________
6. heroi boig: _________________ 4. gas fix: ____________________
7. emperador culte: ____________ 5. pastís cru: _________________
8. ase jove: __________________ 6. accés europeu: ______________
9. gendre cortés: ______________ 7. índex complex: _____________
10. actor trist: _________________ 8. sufix eficaç: ________________
11. noi culte: __________________ 9. desig precoç: _______________
12. senyor feliç: ________________ 10. bosc fosc: _________________
13. autor apòcrif: _______________ 11. amic fidel: _________________
14. capità esquerp: _____________ 12. adjunt apte: ________________
15. jugador herculi: _____________ 13. agent inepte: _______________
16. novel·lista fecund: ___________ 14. aparellador rude: ____________
17. dissenyador pulcre: __________ 15. assistent loquaç: ____________
18. pagés obés: ________________ 16. bidell magribí: ______________
19. jutge obtús: ________________ 17. bomber audaç: ______________
20. estiuejant descalç: ___________ 18. capatàs roí: ________________
21. atleta rabent: _______________ 19. cònsol seriós: _______________
22. locutor loquaç: _____________ 20. tècnic jove: _________________

L’ARTICLE DEFINIT
Les formes de l’article definit en el català de la major part de Catalunya i del País Valencià
són les següents (SOLÀ, Gramàtica del català contemporani, I, pàg. 539):
MASCULÍ FEMENÍ MASCULÍ FEMENÍ MOT SEGÜENT

NEUTRE
SINGULAR SINGULAR PLURAL PLURAL COMENÇAT PER
Consonant o
a el la els les el (lo)
semivocal
b l’ l’/la els les l’ (lo) vocal
Contraccions ortogràfiques de l’article definit masculí. Contacte entre les preposicions a,

de i per i les formes masculines de l’article definit. I la combinació de la forma reduïda ca
(de casa) en els registres informals.
A DE PER CA
Davant mot començat

a el al del pel cal
per consonant o semivocal
b el a l’ de l’ per l’ ca l’ Davant de mot començat per vocal
c els als dels pels cals En tots els casos
Formes de l’article personal
Masculí Femení Exemples

Formes plenes el, en la, na el/en Joan, el/en Mas, la Carme,, la Isabel,
la Solà, la Uriach
Formes l’, n’ l’Arnau, l’Hipòlit, l’Antònia, l’Imma, l’Úrsula,
apostrofades l’Olivé (m./f., l’Uriach (m.)
L’ARTICLE (*)
1. Article definit clàssic: lo.
A l’Alguer i al sector central del català occidental (el Priorat, la Terra Alta, la Ribera
d’Ebre, el Baix Ebre, el Montsià, el Baix Maestrat, la Llitera, el Baix Cinca i el
Matarranya) es mantenen amb vitalitat les formes de l’article definit (provinent del llatí
ILLUM, ILLAM, ILLOS, ILLAS) pròpies del català clàssic (des dels orígens fins al segle
XVII). Ex: “si com lo sol escalfa ab sa calor...” (Ausiàs March); “los almogàvers
donaren per ells... (Muntaner), “... on fer poràs lo que volràs” (Jaume Roig), “Tirant lo
Blanch” (Martorell). Ex: Tinc lo llibre. Agafa lo cotxe. Tot lo matí. Lo poble. Amb los
peus. Los ulls. Los pobles. Los animals. L’ús actual de lo i los resta limitat als registres
orals i en les locucions tot lo dia; en l’oració per lo senyal de la creu... Al País Valencià
es manté en l’expressió tot lo món, per lo matí, en lo carrer.
2. L’article personal
A la zona de Barcelona s’acostuma a dir: l’Anna, el Joan, l’Albert i la Mercè.

A la resta de Catalunya se sol dir: l’Anna, en Joan, l’Albert i la Mercè.
A les Balears es diu: n’Anna, en Joan, n’Albert i na Mercè.
Al País Valencià se sol prescindir dels articles: Anna, Joan, Albert i Mercè.
En usos formals prescindim de l’article davant dels noms de persona: La conferència
que pronunciarà Joan Majó és molt interessant. La directora de la pel·lícula és Isabel
Coixet.
Es mantenen les formes En, Na, N’ en impresos oficials, en l’administració i en el
tractament de personatges històrics (el rei en Jaume).
3. Topònims
3.1 Poblacions.
Masculins: el Caire, el Pont de Suert, el Prat de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat, el

Vendrell, l’Alguer, l’Estartit, el Masnou.
Femenins: la Bisbal, la Meca, la Seu d’Urgell, la Vila Joiosa, l’Escala, l’Havana,

l’Alcora, la Vall d’Uixó.
3.2 Comarques, muntanyes i rius
Totes les comarques duen l’article: El Vallès, els Ports, la Marina, l’Empordà,
l’Alacantí, l’Alcoià, la Segarra, l’Horta, el Baix Maestrat... excepte Osona, i vacil·la
l’Anoia/Anoia.
Muntanyes: el Pirineu, el Cadí, l’Aneto, el Montseny, l’Everest. Però: Montserrat,

Montjuïc.
Rius: el Ter, l’Ebre, el Túria, el Xúquer, la Noguera...
3.3 Estats, països, regions geogràfiques.
Han de dur l’article: l’Argentina, les Balears, el Brasil, el Canadà, les Canàries,
l’Equador, les Filipines, l’Índia, l’Indo-xina, el Japó, el Llenguadoc, el Marroc, el
Paraguai, el Perú, el Piemont, el Senegal, el Sudan, el Tirol, l’Uruguai, la Xina.
Els compostos: l’Amèrica Central, l’Amèrica del Nord, l’Aràbia Saudita, la Gran
Bretanya, l’Àsia Menor, l’Alt Volta, la Costa d’Ivori, els Estats Units, els Països
Baixos... Excepcions: Carolina del Nord/Sud, Corea del Sud/Nord, Irlanda del Nord,
Nova Guinea, Nova Zelanda, Terra Santa.
Es recomana l’article amb: l’Afganistan, l’Aràbia, el Iemen, l’Àsia, l’Iran, el Kurdistan,

l’Iraq, el Líban, el Pakistan, el Tibet, el Togo, el Turquestan, el Txad.
4. Enumeracions
Es pot repetir l’article de cada element o bé estalviar-se aquesta repetició, ex:
la fira vam anar a veure els pallassos, malabaristes i equilibristes.

A la fira vam anar a veure els pallassos, els malabaristes i els equilibristes.
Però es considera imprescindible repetir l’article quan els elements de l’enumeració

tenen gèneres diferents o quan hi ha voluntat especial d’identificar cada element.
A la fira vam anar a veure els pallassos, els equilibristes i les contorsionistes.
5. Estalvi de l’article:
5.1 Davant d’infinitius (amb valor verbal) i de subordinades substantives

(contràriament al que succeeix en castellà):
Haver vingut ha valgut la pena.

Saber això li fa mal.
Que li ho remenés tot el molestava.
En canvi, si l’infinitiu té valor de substantiu sí que admet l’article:
El saber no ocupa lloc.

El beure pot fer mal.
5.2 Davant dels dies de la setmana, quan s’usen com a adverbis:
Dimecres he d’anar a música (volent dir, p. ex., demà passat).

Dilluns vam anar d’excursió (volent dir, p. ex., abans-d’ahir).
En el cas que els dies de la setmana s’usen com a substantius, sí que porten article:
El divendres és un bon dia.
La reunió serà el dijous 8 de març.
I també en porten si tenen un sentit de freqüència:
Fem gimnàstica el dimarts i el dijous (cada dimarts i dijous).
5.3 En expressions usuals. Locatiu: anar a, venir de: casa, ciutat, classe, col·legi,
concert, estudi (escola), mercat, missa, muntanya, palau, plaça (mercat), teatre, vila.
5.4 En locucions verbals. Caure a terra, dictar testament, entaular batalla, fer
guàrdia, jugar a bales (a cartes, a bitlles, a escacs, a pilota...) parar o desparar (i
seure) a taula, etc.
5.5 Davant expressions numèriques de temps (anys, mesos...), d’espai i gradació

(metres, graus...), de preu, estadístiques, etc., referides a quantitats conegudes hi ha
vacil·lació entre elidir l’article i incloure’l. En l’estàndard valencià, segons Josep
Lacreu, s’opta per mantenir l’article.
Ha mort la persona tal a (als) vuitanta anys.

La mitjana d’ocupació hotelera no arriba a (als) tres mesos.
El nivell màxim de les aigües va arribar a (als) 4,71 metres.
L’aigua bull a (als) cent graus.
El preu del petroli arriba a (als) 100 dòlars.
El total de víctimes passa ja de (dels) 170.
(*) JOAN SOLÀ. Gramàtica del català contemporani, I pàg. 539-547. Empúries, Barcelona
2002. JOSEP LACREU. Manual d’ús de l’estàndard oral. Institut Interuniversitari de
Filologia Valenciana, Universitat de València, 2000, pàg. 103-110.
ARTICLE NEUTRE: “LO” (*)
1. “LO” NEUTRE: DOS VALORS BÀSICS
L’article neutre en: “lo pitjor és lo mal que m’ho va fer passar” , no és normatiu. No hi ha
una equivalència única entre el “lo” neutre i una sola alternativa correcta. Amb tot, les
solucions es poden resumir en dues grans línies: segons el valor de l’expressió.
1.1 Generalització o abstracció: “lo cert”
Indica una generalització de totes les coses que són d’una determinada qualitat o una
abstracció d’aquesta qualitat. És a dir, equivalent a “la cosa certa”, “les coses certes”, “allò
que és cert” o “la certesa”.
1.2 Valor intensiu: “lo més lluny possible”, “lo ploramiques que és!”
Correspon a expressions que indiquen la intensitat, bé amb elements comparatius (més,

menys) i superlatius (millor, pitjor, màxim, mínim, tot lo que siga possible...), bé amb
construccions que responen a exclamacions o les recorden:
L’han enviat lo més lluny possible

Va fer una lloança lo menys tòpica que l’ocasió permetia
Et sorprendrà / No saps / No t’imagines lo ploramiques que és.
2. GENERALITZACIÓ O ABSTRACCIÓ: EL, SOLUCIÓ MÉS GENERAL
Quan es tracta d’una abstracció (“allò que és...”, “les coses...”), la solució més general, que
sol cobrir la majoria dels casos, és utilitzar l’article el en comptes de lo: el cert = “allò que
és cert”, “la cosa certa”, “es coses certes”, “la certesa”.
Aquest ús és una simple ampliació de diversos casos que perduren en la parla espontània,
com són el dolç, el salat, el mal, pel segur, pel dret...
 Li agradava més el dolç que no el salat.

 No volia perdre el matí al parc, però el mal era que li ho havia promés.
 En això jo no tiraria pel dret, que és massa perillós, i aniria pel segur.
De manera semblant, cal dir:
 El cert és que m’ha mentit sense escrúpols.

 Amb la teoria de les idees, Plató proposa explicar el bo, el bell i el just.
 Segons el que estableix el reglament, cal considerar nul·les les actuacions.
Al costat de l’article el, es poden utilitzar altres expressions, que segons els casos, poden
ser més adequades estilísticament o pel seu caràcter idiomàtic. Aquestes solucions són, en
la major part dels casos, similars a les altres llengües del nostre entorn: francés, italià i
anglés.
3. VALOR INTENSIU
3.1 Que... que...
 lo bruta que porta la roba! / lo pudent que és!

 Que bruta que porta la roba / que pudent que és!
3.2 Com de...
 És increïble lo important que arriba a ser.

 És increïble com d’important arriba a ser.
3.3 Si + en + ..., de...
 No t’explicaré lo pagat que està del seu fill!

 No t’explicaré si n’està, de pagat del seu fill!
3.4 Tan... com... siga possible / pugueu...
 Veniu lo més ràpid que pugueu ( o que siga possible)

 Veniu tan ràpid / ràpidament com pugueu (o com siga possible)
 Vaig fer una crítica lo menys desapassionada que vaig poder.

 Vaig fer una crítica tan poc apassionada / tan desapassionada com vaig poder.
3.5 Al més / menys... (possible / millor / que pugueu)
 Veniu lo més ràpid possible / millor / que pugueu

 Veniu al més ràpid / ràpidament possible / millor / que pugueu
*cal dir al més o al menys... i no el més... o el menys...
3.6 Al màxim / mínim de...
 Ens hem esforçat per fer una descripció lo més breu i alhora lo menys densa
 Ens hem esforçat per fer una descripció al màxim de breu i al mínim de densa
*Cal dir al màxim / mínim de... i no el màxim / mínim de...

4. VALOR GENERALITZADOR O ABSTRACTIU: ALTRES EXPRESSIONS
4.1 Paraules genèriques: cosa, fet, part, cas, aspecte
 És lo més encertat que has dit en la vida

 És la cosa més encertada que has dit en la vida
 Lo indiscutible era que ens havien tombat tots els arguments

 El fet indiscutible era que ens havien tombat tots els arguments
 I ara ve lo millor de l’espectacle!

 I ara ve la part millor de l’espectacle!
4.2 Cosa que / la qual cosa
Quan tota una frase reprèn el significat de l’anterior (generalment després d’una coma o
punt i coma en l’escrit), cal dir cosa que o la qual cosa (o expressions equivalents com fet
que, raó per la qual...) i no lo que, ni el que.
 L’havia escridassada, lo que / el que no li perdonarà mai

 L’havia escridassada en públic, cosa que / la qual cosa / fet que no li perdonarà
mai.
4.3 Açò, això, allò + que...
Els pronoms demostratius neutres açò, això i allò substitueixen de manera natural i
idiomàtica moltes expressions amb lo que:
 Lo que m’expliques no t’ho creus ni tu

 Això que m’expliques no t’ho creus ni tu
No és correcte l’ús d’allò + adjectiu (allò important, allò cert, allò bell) com a fórmula
d’abstracció o generalització si no porta un verb en forma personal, que al més sovint és el
verb ser.
 Allò cert és que m’ha mentit sense escrúpols

 Allò que és cert és que m’ha mentit sense escrúpols
 El cert / la cosa certa és que m’ha mentit sense escrúpols
 Què ocorre quan atenem primer allò urgent / i no allò important?

 Què ocorre quan atenem primer allò que és urgent i no allò que és important?
 Què ocorre quan atenem primer les coses urgents i no les coses importants?
 Què ocorre quan atenem primer l’urgent i no l’important?
4.4 Substantius abstractes corresponents: bondat, bellesa, justícia, etc.
En alguns contexts, es poden utilitzar els substantius abstractes corresponents que

expressen la qualitat de “tot allò que és” + adjectiu: bo = bondat, bell = bellesa, just =
justícia, etc.
 Amb la teoria de les idees, Plató proposa explicar lo bo, lo bell i lo just
 Amb la teoria de es idees, Plató proposa explicar la bondat, la bellesa i la justícia.
 En lo declarat davant el jutge es desdiu de lo afirmat abans

 En les declaracions davant el jutge es desdiu de les afirmacions d’abans
4.5 Expressions idiomàtiques amb l’article la
Hi ha un grapat de casos per als quals disposem d’una expressió idiomàtica feta en femení
amb l’article la: la bona, la grossa, la de sempre/mateixa, a la meua/teua/seua.. dir-la o
fer-la grossa (“dir o fer alguna cosa exagerada o desbaratada”), passar-la
bé/malament/magra, encertar-la o endevinar-la, etc.
 I això no és tot. Ara ve lo bo / lo gros

 I això no és tot. Ara ve la bona / la grossa
 M’ha tornat a fer lo mateix / lo de sempre!

 M’ha tornat a fer la mateixa / la de sempre
 Ací ningú no mira per ningú i tots van a lo seu

 Ací ningú no mira per ningú i tots van a la seua
4.6 Expressions usuals diverses
Hi ha una sèrie d’expressions castellanes que se solen calcar i que convé substituir per
altres de més adequades i genuïnes. Entre les més freqüents:
a lo grande a cor que vols / regaladament

a lo loco a la babalà / a la impensada / a la lleugera
a lo mejor a la millor / potser / tal vegada / qui sap si...
a lo sumo a tot estirar / com a màxim / tot al més / pel cap alt
de lo contrario 2si no / altrament / d’una altra manera
en lo referente a pel que fa a / quant a / respecte a
en lo sucesivo d’ara endavant / d’ara en avant
lo suficientemente prou
lo más mínimo gens ni mica / gens ni miqueta
me da lo mismo em té igual / tant me fa
por lo demás això a banda / d’altra banda
por lo general en general / generalment

por lo menos almenys / si més no / pel cap baix
por lo tanto per tant / doncs
por lo visto pel que es veu / pel que sembla
por lo pronto de moment / ara per ara
por lo regular ordinàriament
todo lo más que és el màxim que
(*) Gramàtica punt Zero. Universitat de València. Accessible format PDF

ARTICLE*
Expressions amb l’article o sense
divergències amb el castellà
1)
1. no abrir la boca ___________________________________________
2. desandar el camino ___________________________________________
3. jugar a las cartas ___________________________________________
4. vivir en la ciudad ___________________________________________
5. dado el caso ___________________________________________
6. ponerse de todos los colores ___________________________________________
7. ir contra la corriente ___________________________________________
8. al cuidado de ___________________________________________
9. en todas las direcciones ___________________________________________
10. poner la mesa ___________________________________________
11. sentarse a la mesa ___________________________________________
12. ir a la montaña ___________________________________________
13. caer en el olvido ___________________________________________
14. comprar a la plaza ___________________________________________
15. tirar el agua al mar ___________________________________________
16. Todos los Santos ___________________________________________
2)
1. constar en acta ___________________________________________
2. no dar abasto ___________________________________________
3. como anillo al dedo ___________________________________________
4. tener apariencia de ___________________________________________
5. con /sin ayuda de ___________________________________________
6. no levantar cabeza ___________________________________________
7. a buenas ___________________________________________
8. según costumbre ___________________________________________
9. ir por buen / mal camino ___________________________________________
10. estar en cartel (una obra) ___________________________________________

11. presentar en debida forma ___________________________________________
12. caer en descrédito ___________________________________________
13. entrar en detalles ___________________________________________
14. saber de cierto ___________________________________________
15. meter cizaña ___________________________________________
16. a disposición de ___________________________________________
17. a diestro y siniestro ___________________________________________
18. ser doble largo que ___________________________________________
19. cubrir /reparar en gastos ___________________________________________
20. dibujar a lápiz ___________________________________________
21. pasar a manos de ___________________________________________
22. de por medio ___________________________________________
23. a mediodia ___________________________________________
24. en mitad de la función ___________________________________________
25. estar en nómina ___________________________________________
26. según opinión de ___________________________________________
27. a oscuras ___________________________________________
28. pasta de dientes ___________________________________________
29. estar en prisión ___________________________________________
30. a punto de caramelo ___________________________________________
31. estar en su punto (un aliment) ___________________________________________
32. la puesta a punto ___________________________________________
33. con riesgo de ___________________________________________
34. a más tardar ___________________________________________
35. fruta de temporada ___________________________________________
36. ir a tientas ___________________________________________
37. ir todos a una ___________________________________________
* JOSEP LACREU. Manual de l’estàndard oral. Institut Interuniversitari de

Filologia Valenciana. Universitat de València. València 2000.
ARTICLE NEUTRE, “LO”:
Corregiu les incorreccions del “lo” neutre.
1. Lo rar és que arribes a temps.
2. És una esportista que se’n surt de lo corrent.
3. Lo mal és que ja no hi podem fer res.
4. No pots imaginar-te lo tonto que és el teu company.
5. Ha treballat lo indicible per poder aprovar.
6. A lo llarg del curs treballarem l’ortografia.
7. A lo lluny es veu una llumeta.
8. Amadeu escriu a lo loco, no s’hi fixa gens.
9. A lo millor vindrà demà.
10. Ho haurem de decidir; de lo contrari, ens ho imposaran.
11. En lo referent al tercer punt de l’ordre del dia...
12. En lo successiu, caldrà ser puntuals.

13. Esteu en el cert, fumar és nociu.
14. Aquesta cançó no m’agrada lo més mínim.
15. Aquest assaig tracta sobre lo sublim i lo bell.
16. No troba cap diferència entre lo dolç i lo salat.
17. Has fet lo contrari de lo que havies dit que faries.
18. Lo graciós del cas és que no en sap res.
19. En lo més emocionant de la nit se’n va anar la llum.
20. Lo bo de tot és que mai no s’enfada.
21. Lo millor del cas encara no ho saps.
22. Ara ve lo bo.
23. Vesteix a lo Lady Gaga..
24. La sala de lo penal.
25. Ara pots dir lo que vulgues.
26. Encara no he rebut lo que m’has enviat.

27. Lo que dius no m’interessa lo més mínim.
28. Lo que més em molesta és el soroll.
29. Lo que es diu un refredat, no ho és.
30. Vine lo més prompte possible.
31. Lo millor és que tornes a casa.
32. Sempre fa les coses a lo grande.
33. A lo millor vindrà dissabte.
34. Condueix a lo loco.
35. Es van casar per lo civil.
36. Lo màxim que et puc dir és que no entenc res.
37. Lo que el vent s’endugué.
38. Per lo menos fa més bona cara.
39. Per lo vist no sap els diners que té.
40. Faré tot lo possible per poder venir.

41. Lo cortés no quita lo valiente.
42. Aquesta feina no m’agrada lo més mínim.
43. No és lo suficient madur per entendre-ho.
44. Lo pitjor del cas és que ho ha tornat a fer.
45. Vine lo més ràpid que pugues.
46. No escolta a ningú, sempre va a lo seu.
47. Cal tallar per lo sano.
48. Per lo demés, no tinc res a dir.
49. Vàrem xalar de lo lindo.
50. En lo referent a la qüestió...
51. Lo de l’oli va ser un escàndol.
52. Lo que necessites és repòs.
53. Faré tot lo possible per ajudar-te
54. I millorant lo present, cal dir que la gestió ha estat positiva.

INDEFINITS
(JOAN SOLÀ, Gramàtica del català contemporani, Empúries, Barcelona 2002. pàg. I, 563-567
MASCULÍ FEMENÍ MASCULÍ FEMENÍ

PRONOM
SINGULAR SINGULAR PLURAL PLURAL
un una uns unes u

algun alguna alguns algunes algú
qualcun, qualque qualcuna, qualque qualcuns qualcunes qualcú
ningun ninguna ninguns ningunes ningú
tot tota tots totes tothom
altre altra altres altri
mateix mateixa mateixos mateixes

cert certa certs certes
mant manta mants mantes
cada un cada una cada u

cadascun cadascuna cadascú
ambdós ambdues
tots dos totes dues
diversos diverses
uns quants unes quantes
qualsevol qualssevol
tal tals
diferents
sengles
cada
cap
hom
perhom
quelcom
res
1. Un
Vindrà un dia inesperat. Se sentia una fredor. Tenen uns fills encantadors. Dus unes
sabates molt boniques.
Com a pronom.- No tenen en compte el que un pensa. No tenen en compte el que u pensa.
Un es demana fins on arribarà aquesta gent. U es demana...
* La forma pronominal antiga u es manté en alguns parlars (valencià, alguerès).

** Sinònim del pronom un en nivells molt formals són hom i un hom.
2. Algun
Hi anirem algun dia. Alguna vegada havia de ser. Alguns dies estàs molt trist. Vindran
algunes persones. ¿Ha vingut algú? M’agradaria dir alguna cosa.
* Sinònim d’alguna cosa és quelcom.
3. Ningun
No té ningun maldecap. No ha vingut ninguna vegada. De sabates, no n’hi havia ningunes

que li vinguessen bé. No ha vingut ningú. Si ve ningú, avisa’m. ¿Ha vingut ningú?
* Ningú equival a algú en oracions interrogatives i condicionals. Ningun (i flexió), que era
la forma bàsica de la llengua antiga (en les variants negun, neguna, neguns, negunes), ha
estat substituït en la llengua moderna per cap, però encara es conserva en molts indrets
(especialment en valencià) i ha estat admès darrerament en el diccionari normatiu.
4. Tot
Tot debat ha estat prohibit. Tota persona ho sap. Tot aquest soroll em fa nosa. Tots els
homes són germans. Això ho sap tothom.
* En valencià, on tothom ha perdut vitalitat, s’empra com a sinònim tot el món ( o tot lo
món, sobretot en registre oral).
5. Altre
Un altre dia en parlarem. Ja vindràs una altra vegada. Ja te’n donaré unes altres. Treballa
per a altri. Mals d’altri, rialles són.
* Altri significa “un altre, uns altres (referit a persones, el proïsme” i va sempre precedit de
preposició.
6. Mateix
Viu en el mateix poble. Sempre escolta la mateixa cançó. Sempre passa pels mateixos
carrers. Ho farà ell mateix.
7. Cert
Certs dies no té ganes de fer feina. Hi ha una certa tendència a fer-ho.
8. Cada un
Cada un dels assistents rebrà un regal. Cada u va a la d’ell.
9. Cadascun
Cadascun dels presents donarà el seu parer. Cadascú coneix els seus problemes.
* En els parlars valencians són vives també les variants antigues cascun, cascuna i cascú.
10. Ambdós
Van venir ambdós amics. Ambdues eren del mateix parer.
* Avui es considera antiquat ambdós, i ha estat substituït pel més planer tots dos (Van venir
tots dos amics. Tots dos eren del mateix parer).
11. Diversos: alguns, diferents, un cert nombre de.
Han arribat diversos col·legues. Li ho he dit diverses vegades.
* Divers com a adjectiu significa “de caràcter diferent, de distinta espècie o mena”: Tenien
gustos diversos. Amb aquest sentit també es pot usar l’adjectiu vari: vestits de colors varis.
12. Uns quants
Han vingut uns quants companys. Es quedarà unes quantes setmanes.
13. Qualsevol
Qualsevol persona t’ho dirà. Agafa un llibre qualsevol. Això ho sap qualsevol.
14. Tal
Tal circumstància no era previsible. Amb uns tals antecedents, no m’estranya la seua
actuació.
15. Diferents
Li ho he dit diferents vegades.

16. Sengles, “un a cadascuna de dues o més persones o coses”. Registres molt formals.
Els van obsequiar amb sengles regals.
17. Cada
Cada dia que passa... Cada volta és pitjor. Cada vegada que vinc, se’n va.
18. Cap
No hi havia cap núvol. No tenim cap alternativa. Si vols cap dels meus llibres,
demana-me’ls. ¿En vols cap més?
* En oracions interrogatives i condicionals és sinònim de algun.
19. Hom
Hom diu que s’acosten mals temps. Hom ens ha assegurat que no tindrem cap entrebanc.
Hom es demana fins on arribarà aquesta gent. Un hom ja no sap què fer.
* Hom s’utilitza només en nivells molt formals. Ex: Diuen (o es diu) que s’acosten mals
temps. Ens han assegurat que... Un es demana...
20. Quelcom: “alguna cosa”.
Si vols quelcom, demana-m’ho. Hi ha quelcom que no m’agrada.
* Quelcom és una forma arcaica conservada en els parlars septentrionals de Catalunya.

Darrerament ha experimentat un cert increment d’ús en la llengua comuna, però semblen
més planers els sinònims: alguna cosa, qualque cosa.
21. Res
No vol res. Si vols res, demana-ho. ¿Vols que et porti res?
* En oracions interrogatives i condicionals equival a alguna cosa. A Catalunya, al costat de

res (procedent del nominatiu llatí RES), és habitual en la llengua parlada la variant re
(provinent de l’acusatiu llatí REM i ben documentada en la llengua antiga, usada per Pere
Quart en el poema “Corrandes d’exili”)
INDEFINITS
interferències del castellà
1. ALGO sempre és incorrecte
Corregiu aquestes frases amb les alternatives correctes.
1. M’havia dit algo i ara no sé que és _____________________________________
2. Hi ha algo d’estrany en el seu comportament _______________________________
3. Ho veig factible, però algo complicat _____________________________________
4. Vols algo més? Si vols algo més, demana-m’ho _____________________________
5. Hi ha algo en el seu discurs que m’intriga _________________________________
6. Avui hem trobat el president algo indecís __________________________________
7. No és ben bé una teràpia sinó algo així com un remei casolà ___________________
8. Si ningú confia en ella, per algo serà _____________________________________
9. El seu comportament té algo que veure amb la falta de sinceritat _______________
2. ALTRE – UN ALTRE
Corregiu els usos erronis d’aquestes frases
1. S’ha begut tres botelles i encara en demana altra ____________________________
2. Un i altre ha coincidit a l’ascensor i ni s’han mirat _________________________
3. Unes i altres s’acusen mútuament de deslleialtat ____________________________
4. Ara tenim poca faena: només alguna que altra comanda ______________________
5. És una política tan implacable que l’han acusada de ser altra Merkel ___________
3. GENS – RES
1. –Saps parlar rus? –Jo? Res! ______________________
2. Escolta’m un poc, que no tens res de paciència ____________________
3. Per a mi, la pel·lícula no té res d’interés ______________________
4. CAP – CAP DE / GENS – NINGUN
1. Això que dius no té cap interés _____________________
2. Actuaven sense cap respecte ________________________
3. No fa cap falta que compreu beguda, que ja la portem nosaltres ________________
4. –No sents curiositat pel seu passat? –Cap! ___________________
5. Assegura que no ha desviat cap diners al seu partit ______________________
6. Ho feien a contracor i sense cap ganes ____________________
5. MATEIX
Corregiu els usos erronis d’aquestes frases:
1. M’ho ha confirmat ell mateixa __________________
2. Ens ha saludat la pròpia presidenta ___________________
3. El propi Einsenhower dirigia l’operació ______________________
4. Abordem la crisi financera i les conclusions que podem extraure de la mateixa

______________________
5. Algú ha citat els anabolitzants i ara em referiré amb precisió als mateixos
________________________
6. Pep, això que fas és molt gros i ho pagaràs tu mateixa _________________
7. Ells mateixa han vingut a disculpar-se _____________________

8. La vaig trobar ahir mateixa a la porta de Correus ____________________
9. El propi acusat ha reconegut la premeditació ___________________
10. Els propis impulsors de la reforma ara s’hi manifesten en contra _______________
11. Parlem ara de la bulímia i l’anorèxia i dels estralls de les mateixes

____________________________
12. Després de sis anys retirat de la política, ha decidit tornar a la mateixa

__________________
13. Tot i disposar dels millors mitjans, havia tret un rendiment escàs dels mateixos
_________________________
6. Corregiu les frases següents.
1. Encara em queda algun diner. ___________________________________________
2. Ara no puc, que tinc alguna presa. _______________________________________
3. Potser algun que altre et puga donar més detalls. ____________________________
4. Hi havia algun que altre arbre. __________________________________________
5. Des que treballa a l’ajuntament es pensa que és algú. ________________________
6. Des que és algú ja no ve amb nosaltres. ___________________________________
7. Si hay alguna novedad, avísame. ________________________________________
8. Sus bromas no me hacen ninguna gracia. __________________________________
9. Ninguno de nosotros sabe nada del asunto. ________________________________
10. Su suegro es un don nadie. _____________________________________________

11. Yo quería ir, pero los demás estaban cansados. _____________________________
12. Necesitamos cal, teso i demás materiales. _________________________________
13. El apartamento está equipado com cocina, frigorífico, lavadora, lavavajillas y demás
electrodomésticos modernos.
14. Hace treinta años, toda Alzira quedó inundada por lluvias de la gota fría.
15. Toda la Safor se ha visto afectada por los fuertes vendavales.
16. No conozco a tal hombre. ______________________________________________
17. Tales palabras fueron dichas en la conferencia ______________________________
18. Si uno me pide un favor, no se lo niego. __________________________________
19. Trabaja para cuenta ajena ______________________________________________
20. Varios periodistas han solicitado una entrevista al presidente.
21. Un accidente múltiple provocó un atasco en la autopista durante varias horas.

POSSESSIUS*
1. POSSESSIUS TÒNICS

POSSEÏDORS PERSONA
meua meues
primera meu meus
teua teues
teua teues
un segona teu teus
teva teves
seua seues
tercera seu seus
seva seves
primera nostre nostra nostres
segona vostre vostra vostres

més d’un
seua seues
seu seus
tercera seva seves
llur llurs
llur llurs
2. POSSESSIUS ÀTONS

PERSONA
primera mon ma mos mes

segona ton ta tos tes
tercera son sa sos ses
JOAN SOLÀ. Op. cit.

ELS POSSESSIUS
1) ELS POSSESSIUS ÀTONS
1.1 Se’n conserva l’ús en les relacions de parentiu, sobretot en el registre oral: mon pare,
ton pare, ma mare, ta mare, sa tia, ma germana, sa cosina, sa filla, son fill...
1.2 Davant dels mots casa i vida: vine a ma casa; això, no ho faré en ma vida.
1.3 Precedint determinats tractaments: sa santedat, sa majestat, sa excel·lència, sa

il·lustríssima.
1.4 En certs refranys i frases fetes: cada terra fa sa guerra; ningú no és profeta en sa terra.
2) ELS POSSESSIUS TÒNICS
2.1 Precedits de l’article determinat quan van davant del mot que determinen o quan tenen
un valor pronominal.
 La meua caçadora és grisa Aquests són els meus llibres

 Ja n’has fet una de les teues Una de les nostres millors alumnes
 Les vostres observacions són molt agudes
2.2 Darrera de mot que determinen, no porten l’article.
 Un oncle meu m’ha regalat un llibre Ha preguntat per una amiga teua
2.3 Els possessius nostres i vostre, davant d’algunes formes de tractament van sense
l’article.
 Déu Nostre Senyor Nostra Senyora, la Mare de Déu dels Desemparats

 Vostra excel·lència no us pot rebre.
2.4 En contrast amb el castellà, el català pot fer servir els possessius en lloc dels pronoms
personals, quan segueixen certs adverbis usats amb caràcter prepositiu.
 Ell anava davant meu (“delante de mi”)

 Va seure molt prop nostre (“cerca de nosotros”)
 Va estar a la vora teu i ni te’n vas adonar (“junto a ti”)
3 Ambigüitats dels possessius
A la frase: “el carnisser assassinà la jove en sa casa”, es pot interpretar: a) que l’escena del
crim és la casa del carnisser; b) que l’escenari és la casa de la jove. Per tant, hauríem de
modificar la frase: a) si és a casa del carnisser, “el carnisser, en la seua pròpia casa,
assassinà la jove”; b) si és a casa de la jove, “el carnisser assassinà la jove en la casa
d’aquesta”.
En la frase: “El València guanyà el Madrid en el seu camp”, a quin camp, al del València o
al del Madrid? a) si és al camp del València: “El València, en el seu propi camp, va
guanyar el Madrid”; b) si és al camp del Madrid: “El Madrid va perdre, en el seu camp,
enfront del València”.
4 Interferències del castellà
4.1 Davant de càrrecs militars, en el tracte directe, no s’ha d’usar el possessiu:
 A les seues ordres, sergent! (“mi sargento”)

 Que opina vostè, general, sobre la incorporació de la dona a l’exèrcit? (“mi
general”).
4.2 En algunes construccions:
 Ella posa tots els cinc sentits en tot el que fa (“todos sus cinco sentidos”)
 L’arròs està al punt (“en su punto”)
 L’estimo com la nina dels ulls (“las niñas de mis ojos”)
 I, en defecte d’això, caldrà arbitrar un procediment consensuat (“Y, en su
defecto”).
4.3 Davant els noms que expressen un parentiu, en català sovint s’elideix el possessiu:
 Tots vivim del negoci del pare (“de nuestro padre”

 Un home que maltracta la dona no mereix el meu respecte (“a su mujer”).
4.4 Darrera del mot contra, s’empra la forma masculina:
 Durant tota la reunió, ha anat en contra meu (“en contra mía”).

Tradueix aquestes frases del castellà al valencià:

1. Salúdalo de mi parte.
2. La comida va completamente a mi cargo.
3. El tiempo actua a mi favor.
4. ¿Cómo estás, mi amor?
5. Todos giran a su alrededor.
6. Y los creó a su imagen i semejanza.
7. Lo siento, mi vida, pero hoy no puedo.
8. El acto se celebrarà en vuestro honor.
9. Lo hace todo en su propio beneficio.
4.5 Ús i abús dels possessius. Ús impropi del possessiu davant peces de roba, part del cos,
o parts d’un tot, per influència de l’anglès i del francès (males traduccions i doblatges de
pel·lícules). Corregeix els errors d’aquestes frases.
1. M’he deixat el meu abric.
2. Posa’t la teua camisa.
3. S’ha deixat les seues ulleres a casa.
4. Estic cansat i me’n vaig a ma casa.
5. Solia arribar puntual a la seua oficina.
6. Derrotats, els mariners tornaren al seu vaixell.
7. Guarda’t les claus a la teua butxaca.
8. Els seus ulls s’ompliren de llàgrimes.
9. Dona’m la teua mà.
10. La seua llengua se li va eixugar de tant de parlar.

11. La Constitució ho garanteix en els seus articles 45 i 47.
12. Agafe el seu tiquet, per favor.
13. Va perdre la seua bufanda a classe.
14. Li fan mal les seues cames perquè sempre està dret.
15. La dentista li va revisar la seua dentadura.
16. Corda’t els cordons de les teues sabates.

QUANTITATIUS

quant quanta quants quantes

tant tanta tants tantes
molt molta molts moltes
poc poca pocs poques
bastant bastants
gaire gaire(s)
massa
força
prou
més
pus
menys
manco
gens
que
Remarques
1. No sà de confondre l’adverbi de temps quan, amb el quantitatiu quant.

L’emmudiment de l’oclusiva final /t/ del quantitatiu pot induir a error, pel fet que molts
parlants pronuncien igual “quan” que “quant”.
2. Els quantitatius i la preposició de. Hi ha un grup de quantitatius que s’enllacen als

mots que determinen amb la preposició de.
a. Quant de pa vols? / fa tant de temps! / No sé quant d’oli he de posar

b. No puc fer tant d’exercici físic.
c. Fa molt de fred / Té molt de trellat
d. Hi ha poc d’oli / Has tardat poc de temps
La preposició de, en valencià, només apareix acompanyant la forma de masculí

singular d’aquests quantitatius. En la resta de casos, no hi ha cap element connector.
 Quantes cireres vols?

 Fa tanta calor que estic aixafat.
 Fa molts anys que no l’he vist.
 L’amanida té poca sal.
En altres parlars catalans, però, sí que s’usa també la preposició de darrere de les
formes del femení i del plural. Ex: fa molta de calor; té molts de fills. I en altres
zones, en canvi, s’elideix. Ex: tinc molt fred; hi ha poc vi.
3. Molt / gaire. En la llengua literària moderna, s’ha afavorit l’oposició entre molt i gaire.
Molt, restringit a les oracions afirmatives. Gaire, a les interrogatives, negatives,
condicionals i després de sense. En l’estàndard valencià, però, aquesta distinció no es
practica, sobretot en el registre oral. És per això que s’accepta l’ús de molt per a tots els
casos.
 Fa molt de fred.
 Que tens gaires (o molts) diners?
 No li ha fet gaire (o molta) gràcia.
 Si vas a esperar gaire (o molta) estona, és perquè vas voler.
 Ho aconseguiràs sense gaire (o molt) d’esforç.
4. Força. Com a sinònim de molt. És desconegut en valencià col·loquial. Per tant, en un

registre estàndard oral és preferible l’ús de molt. És invariable.
5. Prou / bastant. La normativa distingeix un significat diferent entre prou i bastant: prou
té el sentit de “suficient”, mentre que bastant significa “una certa quantitat”.
Tanmateix, a partir de l’ús tradicional i de l’arrelament popular, es considera acceptable
l’ús de prou amb la doble significació de “suficient” i de “quantitat regular”. Així ho
recull el Gran Diccionari 62 de la llengua catalana. L’adjectiu prou és invariable.
Col·loquialment, però, en algunes zones del domini lingüístic s’ha generat la forma
prous, no normativa. Pel que fa a bastant, s’accepta la forma del plural bastants,
invariable en gènere. Per tant, no és recomanable, fora dels àmbits informals, l’ús de la
forma bastantes per al plural femení.
 He guanyat bastants diners, però encara no en tinc prou.

 Ja hem arreplegat bastants firmes contra aquest projecte, però no n’hi ha
prou per a poder parar-lo.
6. Massa. És invariable, tot i que en algunes zones del domini lingüístic i en mitjans de
comunicació s’estén l’ús espontani de les formes masses per al plural. Aquesta forma
no és recomanable fora dels àmbits informals.
7. Que. El mot que amb valor quantitatiu s’usa exclusivament en l’expressió literària. En
l’estàndard oral és preferible l’ús de quant.
 Quanta neu que queia!

 Que neu que queia! (literari)
QUANTITATIUS
interferències amb el castelà
Cal remarcar que, en moltes ocasions, es produeix una assimilació al valor que tenen els
quantitatius castellans corresponents. Traduïu aquestes frases del castellà. Atenció,
sobretot, als quantitatius.
1. Cuantos más albañiles contraten, más pronto se terminará la obra.
2. Tiene cuanto desea.
3. Cuanto antes te vayas, antes llegarás.
4. Escribe cuanto antes.
5. Atiéndele en cuanto desee.
6. Los muchos días transcurridos hacen que todo resulte borroso.
7. Haremos todo lo que podamos para que el proyecto salga adelante.
8. Para la sesión de mañana, necesitamos un espacio todo lo amplio que sea posible.
QUANTITATIUS
TAN / TANT
1. TAN + ADJECTIU, ADVERBI (O LOCUCIONS EQUIVALENTS)

= “AIXÍ DE…”
 El tracte amb ella és tan planer que fa goig

 Té una mentalitat tan de poble que és com si no hagués viatjat mai
 Hem arribat al teatre tan tard que no ens hi han deixat entrar
 El motiu de l’exposició era “l’Argentina, tan a prop i tan lluny
 Circulava tan de pressa com li ho permetia el camí.
 Quant a les locucions amb valor adjectiu i adverbial, observeu que de poble
equival a un adjectiu, pobletà (“una mentalitat tan de poble” = “una mentalitat
tan pobletana”), que la locució a prop equival a l’adverbi prop i que ocupa la
mateixa posició que l’adverbi lluny i, finalment, que de pressa és substituïble
per adverbis com ràpidament o apressadament.
2. TANT, resta de casos
2.1 Tant = “(en) tal quantitat o grau”
 Has menjat tant d’allioli que ara no estàs bé

 Citava tant Nietzsche que l’anomenàvem el Superhome
 Jo sé tant de filosofia com tu de física quàntica
 Va fer tant pels nebots quan els va faltar els pares!
 Si ens demanen tant, no podrem llogar l’apartament
2.2 Expressions amb tant
 tant... com... (tant els uns com els altres han comés errors)
 tant se val / tant és / tant em fa / tant se me’n dóna = “m’és indiferent”.
 de tant en tant = “a intervals no freqüents” (només em telefona de tant en tant)
 per tant = “en conseqüència” (ahir va fer 18 anys i, per tant, té majoria
d’edat)
 i tant! = “naturalment” (-va ve el negoci? –i tant!)
 tant de bo = “que bo seria si...” (tant de bo tingués ara un milió d’euros!)
3. Contrast entre tant i tan
Observeu en aquestes frases el contrast entre tant i tan. Un factor de confusió és

l’emmudiment en molts parlants del so oclusiu /t/.
 Ha caminat tant i tan ràpid que ara està esgotat

 Com digué Churchill, “Mai tants degueren tant a tan pocs”
 És una música tan sublim i m’agrada tant!
 Té una mentalitat tan de poble que no sembla que haja corregut tant de món
 Tant de viatge a Anglaterra i parla l’anglés tan malament com jo.
NUMERALS*
1. CARDINALS. Quantitat exacta (dos, trenta-cinc, mil, etc.)
0 zero 16 setze 40 quaranta

1 u, un, una 17 Dèsset (o disset) 50 cinquanta
2 dos, dues 18 Díhuit (o divuit) 60 seixanta
3 tres 19 Dènou (o dinou) 70 setanta
4 quatre 20 vint 80 huitanta (o vuitanta)
5 cinc 21 vint-i-un 90 noranta
6 sis 22 vint-i-dos 100 cent
7 set 23 vint-i-tres 101 cent u
8 huit (o vuit) 24 vint-i-quatre 200 dos-cents
9 nou 25 vint-i-cinc 300 tres-cents
10 deu 26 vint-i-sis 1.000 mil
11 onze 27 vint-i-set 1.001 mil u, mil un
12 dotze 28 vint-i-huit (vuit) 1.010 mil deu
13 tretze 29 vint-i-nou 2.000 dos mil
14 catorze 30 trenta 1.000.000 un milió
15 quinze 31 trenta-un 1.000.000.000.000 un bilió
1.1 El cardinal que designa la unitat pot adoptar la forma u o un. De manera paral·lela a
l’article indefinit, s’usa un quan el numeral modifica un substantiu explícit o implícit:
 Dóna’m un meló d’aquells

 Dóna-me’n un d’aquells
 Dóna-me’n un
1.2 De manera paral·lela a l’indefinit u, s’usa la forma u en els casos següents:
 El numeral funciona com a ordinal: la pàgina u / els capítols u i el dos, l’u de

gener.
 Fa referència al nom del número: el número u / u, dos, tres... / l’u, el dos, el tres...
 En general, sempre que no funciona pròpiament com a modificador d’un
substantiu: -Ja han marcat algun gol? –Sí, van dos a u; Entreu en silenci, i u a u.
1.3 Els cardinals no presenten variació de gènere, amb l’excepció de un, que té la forma
femenina una, dos i cent, que en plural adopta la forma masculina cents i la femenina
centes:
 Un llibre i una llibreta

 Dos llibres i dues llibretes
 Tres-cents llibres i tres- centes llibretes
1.4 Els cardinals milió, trilió, etc., són substantius, i tenen, per tant, formes en plural: s’han
gastat molts milions per a posar en marxa l’empresa. Per això s’usen en plural quan
van precedits d’un numeral que designa més d’una unitat: dos milions, tres bilions, etc.
També té forma de plural el cardinal cent: dos-cents convidats, tres-centes persones.
1.5 El cardinal un és singular per definició, però adopta el plural amb substantius que tenen
el valor de pluralia tantum, com per exemple ulleres, tisores. Només té unes ulleres, no
tres. Els altres cardinals, en canvi, sols admeten el plural quan s’usen com a
substantius: els dosos i els tresos / han tret dos sisos i quatre sets. En aquells casos en
què s’usen com a adjectius solen mantindre’s invariables: els difícils anys quaranta / la
dècada dels setanta (o dels anys setanta) / són les set (això és, les set hores).
1.6 En els cardinals compostos, el guionet s’usa per a separar desentes i unitats, d’una
banda, i unitats de centena i centenes, de l’altra (DUC):
 Trenta-tres
 Quaranta-cinc
 Dos-cents
 Quatre-cents
1.7 Els cardinals segueixen les normes generals de l’apostrofació, tant si s’escriuen amb
lletra com si s’escriuen amb xifra.
 l’u de maig / l’1 de maig

 l’onze de setembre / l’11 de setembre
1.8 D’acord amb una tradició tipogràfica, dins del text, els cardinals se solen escriure amb
lletra del zero al nou i amb xifres a partir de 10.
 la pàgina dos i la 34 estan ratllades

 només caben nou taules en l’aula 205
2. ORDINALS. Ordre dins d’una sèrie (segon, quart, nové...)
SINGULAR PLURAL
1r. I primer primera primers primeres
2n. II segon segona segons segones
3r. III tercer tercera tercers terceres
4t. IV quart quarta quarts quartes
A partir del número 5, els ordinals es formen afegint el sufix é/-ena al cardinal (sisé, desé,
cinquanté, setanta-tresé... amb la corresponent flexió en gènere i número i la variant
d’accent obert per al català central. També existeixen les formes cultes: quint, sext, sèptim,
octau, dècim... A partir del 10, amb el sufix –èsim.
2.1 A partir de l’ordinal 4t., en la llengua col·loquial es recorre a la construcció: el que fa
tant, on tant val pel cardinal corresponent: el que fa cinc, el que fa sis...
2.2 Els cardinals s’usen amb el valor dels ordinals quan es posposen a un nom propi i són
superiors a deu: Joan III (tercer), però Joan XXIII (vint-i-tres). També s’usen els cardinals
en aquells casos en què es posposen a un substantiu i es pot pressuposar el nom número: la
pàgina tres (o la pàgina número tres), el capítol vint-i-u (o el capítol número vint-i-u).
2.3 Per a expressar el primer dia d’un mes es pot usar l’ordinal primer, però és més habitual
el cardinal u: l’u de maig. Per a la resta de dies, s’usen únicament els cardinals: el
vint-i-cinc d’abril, el nou d’octubre.
2.4 Els numerals ordinals poden representar-se amb l’última lletra del nom al costat de la
xifra o bé amb l’última lletra volada, amb punt abreviatiu o sense. 1r / 1r., o 4a /4a.
3. ELS NUMERALS PARTITIUS
Els partitius expressen parts de la unitat i tenen la mateixa forma que els ordinals, excepte
en els casos següents:
 ½ mig mitja mitjos mitges

 ⅓ terç terça terços terces
Els partitius es reforces sovint amb el substantiu part: una quarta part dels ingressos.
4. ELS NUMERALS MULTIPLICATIUS
Expressen el nombre de vegades que s’augmenta una entitat:
 2 voltes més doble

 3 voltes més triple
 4 voltes més quàdruple
 5 voltes més quíntuple
 6 voltes més sèxtuple
 7 voltes més sèptuple
 8 voltes més òctuple
 9 voltes més nònuple
 10 voltes més dècupla
 100 voltes més cèntuple
Els multiplicatius admeten la flexió en femení, excepte doble, quan tenen el valor de
“tantes voltes una xifra”: una quantitat quíntuple (o quíntupla). Però són invariables si
designen el nombre d’elements que componen una entitat: la triple aliança, la quàdruple
confrontació.
En la llengua parlada, es recorre sovint a la construcció tantes vegades (o voltes) més,

sobretot a partir de quàdruple: quatre voltes més alt, sis vegades més car.
5. ELS NUMERALS COL·LECTIUS
Expressen conjunts formats per un nombre concret d’entitats. Els col·lectius pertanyen a la
classe de substantius i, normalment, tenen la mateixa forma que els ordinals femenins: una
dotzena d’us, una vintena de participants, una trentena de persones.
En canvi, tenen una forma específica, generalment masculina, els col·lectius parell (2), tern
i terna (3), qüern (4), quintern (5), centenar (100), milenar i miler o miller (1.000).
Col·lectius Divisions
peces i conjunts musicals duo, duet (2) trio, tercet (3), quartet (4), quintet (5), etc.
Nombre de síl·labes monosíl·lab (1), bisíl·lab (2), trisíl·lab (3), decasíl·lab (10),
hendecasíl·lab (11)
nombre de versos dístic (2), tercet (3), quartet i quarteta (4), octava (8), etc.
nombre d’angles triangle (3), tetràgon (4) pentàgon (5), hexàgon (6), etc.
nombre de cares d’un tetraedre (4), pentaedre (5), hexaedre (6), heptaedre (7)...
poliedre dodecaedre (12)...
període de dies quinzena (15), quarantena (40)
període de mesos bimestre (2), trimestre (3), quadrimestre (4), semestre (6)
període d’anys bienni (2), trienni (3), quadrienni (4), quinquenni (5)...
efemèrides cinquantenari (50), centenari (100), bicentenari (200)
mil·lennari (1.000)
franges d’edat quinquagenari (50), octogenari (80), nonagenari (90)
* Gramàtica de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

NUMERALS
locucions i expressions*
1
No és tot u això que allò.

Ser tot u.
Refr.
a) «Una no és ninguna»: significa que una sola vegada de succeir una cosa o de cometre una
errada no és suficient per a condemnar o castigar el qui n'és culpable.
b) «Un no és ningun» (o «U no és ningú»): vol dir que una persona sola no basta per a certes
coses, o que una excepció no destrueix la regla general.
c) «Qui fa cent i no fa u, no fa ningú» (Mall.); «Qui en fa cent i no en fa una, com si no en fera

ninguna» (Val.): significa que el qui acostuma obrar bé però no hi obra en una ocasió determinada,
perd tot el mèrit.
d) «Cada u és cada u»: vol dir que cada persona té la seva manera d'esser i cal respectar-la.
e) «Tot és u, haver menjat o estar dejú»; «Tot és u, portar banyes o fer-ne dur»: es diu per indicar
que algú fa confusió de coses que són ben distintes.
Cada dos per tres.

Com dos i dos fan quatre.
De dos en dos.
Dir dos i dos quants fan.
Fer dos.
En un dos per tres.
Plegat en dos.
Sabràs dos i dos quants fan!
Refr.
a) «Dos contra un, no hi vull res»: vol dir que convé retirar-se de la pugna quan l'adversari
té més força.
b) «Quan un no vol, dos no es barallen»: vol dir que si el provocador no troba reacció en
el provocat, no es sol trencar la pau.
c) «Saben més dos que un».
d) «Dos galls dins un galliner, no canten bé».

e) «No sortir d'es dos i dos»: no sortir del mateix assumpte, o de la mateixa mania o
manera de veure les coses (Mall.).
Anar a tres quarts de quinze.

En un tres i no res.
Per un tres i no res.
Tres per tu i dues per mi.
Tres són curtes i quatre són llargues.
Refr.
a) «Qui fa tres, ase és»: significa que la persona que cau tres vegades en la mateixa falta,
deu esser bastant curta d'enteniment i es mereix que l'escarmentin.
b) «A les tres, mort o pres»: vol dir que a la tercera temptativa cal aconseguir allò que es
pretén o deixar-ho anar.
c) «Tres, lo mal endreç» (Urgell, Segarra); «Tres, es ball encès» (Men.): significa que en
haver-hi tres infants petits a una casa, ja donen feina i molèsties terribles.
A quatre mans.
Als quatre vents
Caminar de quatre grapes.
Quatre gats.
Fer quatre passes.
Estar a quatre passes
Escriure quatre ratlles
Menjar amb quatre grapades
Com dos i dos fan quatre.
Refr.
«Més veuen quatre ulls que dos»: es diu quan algú vol examinar allò que un altre ja ha
examinat.
Per quins cinc sous?

Sense ni cinc.
Estampar (a algú) els cinc dits a la cara.
Amb els cinc sentits.
Tenir el dia sis.

Tenir tres sisos
Fonda de sisos.
Tenir un sis o un as.
Et donaré un sis que pareixerà un dotze.
Set i mig
Fer set i mig
Dur set canons per banda.
Estar a les set aigües.
8i9
Entre vuits i nous.

Vuits i nous que no lliguen.
De cada deu nou
*Diccionari català-valencià-balear.
NUMERALS
1) El Bàsquet Vinaròs ha guanyat per 7) L’expressió correcta és:
a) vint-i-un punt a) Allà on mengen dos en mengen

b) vint-i-un punts tres.
c) vint-i-u punt b) T’ho explico amb dues paraules.
c) Ma casa està a quatre passes d’ací.
2) Aquest edifici té
8) L’expressió correcta és:
a) trenta una planta
b) trenta-una planta a) Ha quedat amb un pam de nas.
c) trenta-una plantes b) Ha quedat amb dos pams de nas.
c) Ha quedat amb tres pams de nas.
3) Ha guanyat
9) L’expressió correcta és:
a) vint-i-una mil pessetes
b) trenta-mil euro a) Tan cert com que tres i dos són
c) seixanta-un mil tres-centes lliures cinc.
b) Tan cert com que dos i dos fan
quatre.
4) Escriu en lletra 66.044 c) Tan cert com que un i un fan dos.
a) sisanta-sis mil coranta quatre

b) seixanta-sis mil quaranta-quatre 10) És la ___________ de l’art.
c) xeixanta-sis mil quaranta-quatre
a) quintaesència
b) quintaessència
5) Assenyala la frase correcta: c) quinta essència
a) Ha guanyat un billó d’euros.

b) Li ha costat vint-i-una mil cent 11) Al magatzem hi ha un estoc de
quatre lliures.
c) Un dèficit de tres mil mil·lions a) 3.897 llibres
d’euros. b) Tres mil huit-cents noranta-set
llibres
c) 3 mil huit-cents noranta-set llibres
6) Li han concedit un préstec
a) d’un milló d’euros

b) d’un milió d’euros
c) d’un mil·lió d’euros
12) El número premiat en la rifa és el: 18) El torneig és una _________

confrontació: Barcelona, València,
a) mil dos-cents trenta-vuit Llevant i Vila-real.
b) mil dos cents-trenta vuit
c) Mil dos cents trenta-vuit a) quàdruple
b) quàdrupla
c) quaternària
13) Aquella dona va parir:
a) quatrigèmins 19) Les qualificacions s’obtindran en el

b) quatrillissos segon ____________.
c) quadrigèmins
a) quadrimestre
b) quatrimestre
14) L’incendi es va iniciar en la c) quatremestre
_______ planta de l’edifici.
a) vint-i-una 20) El llibre ha costat trenta euros i

b) vintiunena
c) vint-i-unena a) pico
b) escaig
c) escac
15) Ara convindria estudiar l’art que
es va produir durant els anys:
21) Una obra literària o musical
a) 90 formada per quatre parts és una:
b) norantes
c) noranta a) antologia
b) tetralogia
c) quartera
16) La xiqueta s’ha fet _______ de tant
de menjar.
22) Serena Williams ha estat
a) dobla ___________ del tennis mundial
b) duple
c) doble
a) la número una
b) la número 1
17) Ha recorregut __________ c) la número u
distància en el mateix temps:
a) triple 23) El professor Eliseu va ser

b) tripla
c) terça a) el primer de la promoció
b) el 1r. de la promoció
c) l’u de la promoció
24) D’acord amb l’article _______ de 30) Recluta

l’Estatut d’Autonomia
a) quinto
a) Vint-i-dosé b) quint
b) 22 c) quintà
c) Vint-i-dos
31) Antiga moneda de 25 cèntims o ral

25) En el ciclisme, conjunt dels
corredors: a) quartos
b) quinzet
a) grupeto c) duro
b) pelotó
c) pilot
32) Unitat de mesura per a expressar
la llei dels aliatges d’or
26) Interval de set dies
a) quilat
a) septimari b) quirat
b) hebdomadari c) quiral
c) setmanari
33) Grup de tres, trinitat

27) Conjunt de quatre persones o
quatre coses a) tríada
b) triada
a) quatreta c) triàsic
b) quartet
c) quadrilla
34) Govern exercit per quatre persones
28) Unitat de pes equivalent a cent a) tetrarquia

quilograms b) oligarquia
c) troica
a) quintal mètric
b) quintar mètric
c) quintana mètrica 35) Antiga nau de guerra grega
a) trirrem
29) Plec de cinc fulls b) tri-rem
c) triglif
a) quintern
b) quintant
c) quinter
36) Conjunt de vint mans de paper, és 12. Con mil amores.

a dir, cinc-cents fulls de paper
a) resma 13. A las mil maravillas.

b) raima
c) rotativa
14. Me importa tres pitos
Tradueix aquestes expressions del

castellà:
Explica què volen dir aquestes
1. Donde comen dos comen tres expressions:
1. Fer cara de tres déus.

2. Se ha quedado con dos palmos de
narices.
2. Per quins set sous?
3. Esto lo hago yo en dos patadas.

3. Arribar a tres quarts de quinze.
4. Te lo explico en dos palabras.

4. En un tres i no res.
5. Mi casa está a dos pasos de aquí.

5. Xarrar per setze.
6. Es tan cierto como que tres y dos

son cinco. 6. Anar de vint-i-un botó.
7. Se tiene que enfrentar al número 7. Marcar els cinc dits a algú.

uno del tenis mundial.
8. Ser vuits i nous i cartes que no

8. Buscarle tres pies al gato. lliguen.
9. No sé si ha tenido trillizos o 9. Arribar a les tres pedretes.

quatrillizos.
10. fer una cosa en una sarpada.

10. Los candidatos pronunciaron
sendos discursos.
11. Cantarle las cuarenta

Valen Secundària

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Valen Secundària

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

FPA Vinaròs. Valencià C.

Joan Guzman Pau 1

GÈNERE I NOMBRE DELS NOMS

1. Què tenen en comú aquests noms.

a) tren, llibre, braç, llapis, camp, cos, parc, terrat

2. Escriu la forma del femení dels noms següents.

amic grec jònec

e parent sant client

3. Escriu la forma del femení dels noms següents.

a sogre xxxxxxxxxxxxxxx mestre xxxxxxxxxxxxxxx alumne xxxxxxxxxxxxxxx

f esclau jueu hereu

4. Quina característica tenen els noms següents?

amo auto casino duro

soprano suro toro totxo

àcrata artista atleta califa

panorama pirata poeta pijama

porus globus tipus brindis

5. Quina característica tenen els noms d’aquests grups?

llum son vall serp

b ràdio anàlisi dosi gènesi

6. Explica la característica comuna d’aquests noms.

persona aranya dragó serp

víctima guepard rata guineu

7. Escriu el femení d’aquests noms:

nen xxxxxxxxxxxxxxx avi xxxxxxxxxxxxxxx cosí xxxxxxxxxxxxxxx

mestre advocat parlamentari

8. Escriu el femení d’aquests noms:

cònjuge xxxxxxxxxxxxxxx testimoni xxxxxxxxxxxxxxx oficinista xxxxxxxxxxxxxxx

homicida fratricida genocida

9. Escriu el femení d’aquests noms:

home xxxxxxxxxxxxxxx gendre xxxxxxxxxxxxxxx amo xxxxxxxxxxxxxxx

oncle boc cavall

10. Escriu el femení d’aquests noms:

marit xxxxxxxxxxxxxxx pare xxxxxxxxxxxxxxx papa xxxxxxxxxxxxxxx

11. Escriu el femení dels noms següents:

gall xxxxxxxxxxxxxxx abellot xxxxxxxxxxxxxxx comte xxxxxxxxxxxxxxx

12. Escriu el femení dels noms següents:

a lluç xxxxxxxxxxxxxxx cuc xxxxxxxxxxxxxxx cargol xxxxxxxxxxxxxxx

llimó teulat rajol sutge pla oliver

feix pèl blat clau

14. Explica quina és la diferència entre les parelles següents de noms:

prat cistell ram ganivet

roc anell perol culler

químic físic gramàtic músic

EL NOMBRE DELS NOMS

1) Escriviu el plural dels noms següents:

SINGULAR PLURAL SINGULAR PLURAL

2) Escriviu el plural dels noms següents:

SINGULAR PLURAL SINGULAR PLURAL

3) Escriviu el plural dels noms següents:

SINGULAR PLURAL SINGULAR PLURAL

4) Quina característica tenen en comú aquests noms?

els afores les tisores les postres

5) Quina característica tenen en comú aquests noms?

salut set fam

Article Article Article Article

PLURAL DELS NOMS

1. lanzar por los aires

2. preparar las alforjas

3. cantar como los ángeles

9. remover las cenizas

10. cara de circunstancias

11. en el reino de los cielos

12. explicar a las claras