LES PREPOSICIONS: QÜESTIONS ESSENCIALS

El nucli del SP és la preposició. La preposició és un mot invariable morfològicament i serveix per a

introduir els diversos complements nominals i verbals. En català distingim dos tipus de preposicions: les
preposicions febles (a, amb, de, en, per, per a):
Vol anar amb la mare
Ell és de Lisboa
i les preposicions fortes (cap, contra, entre, fins segons, sense, cap a, des de, fins a, damunt de, darrere
de, davant, dins, dintre, durant, llevat, tret de, etc…)
El trobaràs tot just darrere teu
Té el treball prop de casa
Les Olimpíades es faran durant el mes de setembre.

DES DE és una preposició composta i Des de demà hi anirem

s’escriu separadament i apostrofada Des d’avui no hi tornaré
segons les regles
CAP A també és preposició composta. Anirem cap a València
Preposicions No escriviu mai *PAC A ni *PA.
Sí que és acceptable DEVERS
(pronúnciat “devés”).
Davant els adverbis (ací, allà, amunt, Vine cap ací
avall...) i aquest, aqueix, aquell, cal que Corre cap aquella casa
suprimiu la A
FINS A també és preposició composta. Fins demà
Davant adverbis aquest, aqueix, aquell Fins que tornes
i davant la conjunció QUE, cal que suprimiu No arribarà fins al matí
la A

1. Les preposicions a/ en i els complements de lloc

A davant noms de lloc Ha plogut molt a Crevillent

Ús de les prep. A i EN A davant article Tinc mal a la cama
en l’expressió de LLOC Davant llocs determinat EL, etc. o A quina plaça juguem?
(no direcció ni reals davant QUIN etc.
moviment) EN davant UN, ALGUN, Vivia en un edifici blau.
AQUEST, AQUEIX, AQUELL Acampà en aquell tossal
Davant llocs EN sempre En la darrera reunió, s’han
figurats pres tres acords.

 Ompli els buits amb la preposició a o en

a) Volia anar __ Suïssa, però vaig perdre l’avió

b) Vaig arribar __ aquesta illa fa dos anys
c) No vaig arribar __ la fàbrica a temps
d) Faré nit __ Benidorm
e) No m’hi estaré més __ aquesta casa
f) Joanot Martorell va nàixer __ el segle XV
g) __el 2005 hi haurà més contaminació
h) __ el 1992 es van fer les Olimpiades a Barcelona

2. Caiguda de les preposicions

Les preposicions A, DE, EN i AMB deixen de pronunciar-se en contacte amb la conjunció QUE.
 Les preposicions A, AMB i EN cauen davant Parlàvem que faríem això.
Preposicions davant la la conjunció QUE. En algun cas on aquesta S’ha adonat que no ha vingut
conjunció QUE caiguda cree una expressió estranya, podem L’error prové del fet que s’ha
intercalar EL FET confós

Per tant, diem:

La reunió consisteix en la confecció d’un calendari nou

Ella insistia en la seua innocència
L’amenaçava amb l’acomiadament

Però:

La reunió consisteix que confeccioneu un calendari nou (i no *consisteix en que)

Ella insistia que era innocent (i no *insistia en que)
L’amenaçava que l’acomiadaria (i no *l’amenaçava amb que)

 Ompli els buits d’aquestes oracions (si cal):

a) No crec que Josep s’alegre molt __ que t’envages tan prompte

b) No sé __ què em parles!
c) S’oposa __ que torne a l’exèrcit
d) Estic segura __ que ell no han estat els lladres
e) Dubta molt __ que el seu amic de la infantesa l’ajude en aquests moments
f) S’ha adonat __ que Carme ja no el vol
g) No has de dir res __el que t’he confiat
h) Estem farts __ que la marta sempre siga tan impertinent
i) Roger està d’acord __ que vigilem els diners
j) M’has d’explicar __ què t’alegres tant

3. Canvi de les preposicions

Davant d’infinitiu completiu les preposicions A, DE, EN i AMB canvien a A i DE.

Preposicions davant Només podem fer servir la preposició A (i en Tarda molt a tornar
INFINITIU algun cas també DE) Pensa a fer-te una operació

Per tant, diem:

La reunió consisteix en la confecció d’un calendari nou

Ella insistia en la seua innocència
L’amenaçava amb l’acomiadament

Però:

La reunió consisteix a confeccionar un calendari nou (i no *en confeccionar)

Ella insistia a tornar a sa casa (i no *insistia en tornar)
L’amenaçava a acomiadar-lo (i no *l’amenaçava amb acomiadar-lo)

 Recordeu que EN + INFINITIU sí que és correcte si equival a QUAN

En acabar, tornarà.

 Ompli els buits (si cal) amb la preposició correcta.

a) Jo pense __ fer-me una casa vora la platja

b) Nosaltres cofiem __ les bones persones
c) No t’han obligat pas __ quedar-te! Pots marxar.
d) Tarda molt __ arreglar la televisió
e) Ell està d’acord __ jugar amb tu a futbol aquesta vesprada
f) L’exercici consisteix __ fer un dibuix de l’edifici de la cantonada
g) Dubta __ les possibilitats del seu cotxe
h) S’ha adonat __ la mala sort que té
i) Estic ben farta __ aquest soroll insuportable
j) Mirarem __ fer alguna cosa més per aquest xic
k) Confia __ tenir més sort la propera volta
l) La mestra no està d’arcord __ tu
m) Nosaltres no estem d’acord __ treballar més hores
n) Si es fa polícia, s’exposa __ morir.

4. LA preposició A i el CD

En general el Espenteu el xiquet

CD NO DU la Tiraren Joan perquè no el
Ús de la prep. A amb CD prep. A volien
Excepcionalment el CD du
A: Tu em miraves a mi
-davant el pronoms personals
forts
-quan és ambigua la  Mata al seu enemic
construcció
-davant TOTHOM, TOTS, EL
QUAL, QUI A qui has trobat?

5. LA diferència per/ per a:

 Utilitzem per quan aquesta preposició segueix un substantiu o pronom que indica la causa, el motiu,
el mitjà o l’autor de l’acció del verb: Faig la festa per tu (a causa de tu). Utilitzem per a quan introdueix
determinacions de finalitat o destinació: faig la festa per a tu (destinada a tu).

Si la clàusula Posarem PER si el subjecte Treballa [voluntàriament]

Ús de les preposicions introduïda per la del verb del qual depèn ÉS per guanyar-se la vida
PER i PER A davant prep. PER o PER AGENT (ha de ser una Vinc [voluntàriament] per
INFINITIU A depèn d’un persona) i, per tant, si podem veure’t
VERB afegir amb facilitat l’adverbi
VOLUNTÀRIAMENT
Posarem PER A si el subjecte El telescopi serveix
NO ÉS AGENT i, per tant, no [voluntàriament?]
podem posar l’adverbi per a mirar astres
esmentat
Si la clàusula Cal fer servir PER A llevat de És una màquina per a
introduïda per la quan depèn d’un substantiu triturar
prep. PER o PER d’origen verbal o un participi És massa tard per a
A no depèn d’un (‘vinguda, anada, esforç’, telefonar-li
VERB etc.). En aquest cas, La nostra anada a Girona
actuarem com si fos un verb. per veure el pare
L’esforç per aconseguir el
premi

 Recorda que a les preguntes per què? I per a què? La resposta sempre és perquè i no *per a què:
per què jugues al futbol? Perquè m’agrada
per a què aprofita la màscara? Perquè no m’entre el fum dels cotxes
a) T’ho diré __ última vegada, seu!
b) Aquestes coses et passen __ babau
c) Hem anat a Mallorca __ veure la meua cosina
d) Hi ha fulls __ reciclar
e) Observaré la Marta __ enxampar-la quan calga
f) Aquest és vi bo __ prendre a la nit
g) Aquesta és un consell __ què deixes de fumar
h) __ què no agafes totes les teues coses i te’n vas?
i) Mai no he tingut calendari __ què el meu rellotge sóc jo
j) Necessite força __ cridar
k) Em falten dues hores __ viatjar a Nàpols

REPÀS i més…

ÚS D’ALGUNES PREPOSICIONS
En l’ús de les preposicions se solen cometre alguns errors. Alguns dels més habituals:

A CAUSA DE / *DEGUT A
Per a indicar la causa podem utilitzar la locució ‘a causa de’. Si volem fer una valoració positiva del fet,
podem emprar ‘gràcies a’ i si la valoració és negativa, ‘per culpa de’. Però és incorrecte usar l’expressió
‘*degut a’ que és un calc dels castellà ‘debido a’. Ex.: els mariners no han pogut eixir a pescar per culpa
de la tempesta.
COM / COM A
Utilitzem ‘com’ en sentit comparatiu. Significa ‘igual que’, ‘com si fóra’. Ex.: són com germans.
Utilitzem ‘com a’ en el sentit de ‘en qualitat de’. Ex.: com a professor teu, t’ho dic.
En lloc de ‘com a’ escrivim només ‘com’ davant l’article. Ex.: com el teu professor que sóc, t’ho dic.
ARRAN DE
Les expressions *arrel de o *a rail de són incorrectes. Ex.: arran de l’esclat de la guerra...
SOTA / DAVALL – BAIX
Aquestes tres paraules poden presentar errors en l’ús perquè en castellà corresponen a una mateixa
paraula ‘bajo’.
‘Sota i davall’ són sinònimes. Són preposicions i, per tant, poden anar davant un sintagma nominal. Ex.:
el gat dorm sota/davall la taula, però seria incorrecta: *el gat dorm baix la taula.
‘Baix’ no és mai preposició. Pot ser adjectiu: “no és alt, és bastant baix”, o adverbi: “el meu germà viu en
el pis de dalt i jo en el pis de baix”.
CAP / CAP A
Utilitzem ‘cap a’ davant aquelles expressions que durien la preposició ‘a’ si no estigués ‘cap’. Ex.: anirem
cap a l’escola = anirem a l’escola.
Per contra, utilitzarem ‘cap’ quan l’expressió no duria cap preposició al davant. Usem ‘cap’ davant
adverbis: cap ací, cap allà, cap amunt, cap avall...
FINS / FINS A
Utilitzem ‘fins a’ davant expressions que durien ‘a’ en absència de ‘fins’. Ex.: fins a la nit = a la nit ens
vorem.
Utilitzem ‘fins’ davant expressions que no durien la preposició ‘a’ en absència de ‘fins’. Ex.: fins demà =
ens veurem demà.
EN COMPTE (O EN COMPTES) DE / EN LLOC DE
Podem utilitzar ‘en comptes de’ o ‘en lloc de’, però mai *en ves de. Ex.: en comptes de parlar tant,
hauries d’actuar.
DE (EXPRESSIONS D’ALLÒ REBUT PELS SENTITS)
Utilitzem la preposició ‘de’ per a expressar sensacions que són percebudes pels sentits. Ex.: té gust de
llima / fa olor de peus.
A (EXPRESSIÓ DE TEMPS)
Les parts del dia s’introdueixen amb la preposició ‘a’: al migdia, al matí, a la vesprada, a la nit, al
capvespre, a la tarda...
Els dies de la setmana no porten ni preposició ni article si ens referim al dia immediatament anterior o
posterior. Ex.: dilluns no hi haurà classe. El diumenge que anàrem a la platja va ploure.
L’expressió del temps, en general, es fa amb la preposició ‘a’: a les deu, al juliol, a l’hivern, a l’estiu...
Però si es tracta d’una data concreta, podem utilitzar ‘per’. Ex.: per nadal cantarem nadales.
A / EN (LOCATIU)
Utilitzem ‘a’ davant topònims, l’article indefinit i l’interrogatiu ‘quin’. Ex.: viu a Alacant / Treballa a la fàbrica
/ No sap a quin món viu.
Utilitzem ‘en’ davant indefinits (un, algun...). ex.: treballa en una fàbrica.
També utilitzem ‘en’ quan el lloc és un lloc figurat, no exactament físic (un llibre, una reunió, una
institució, una llei...). Ex.: el que afirmes no apareix en la documentació.
PEL QUE FA A / QUANT A
Utilitzem ‘pel que fa a’ o ‘quant a’ per a canviar de tema i introduir un tema nou dins una explicació. Ex.:
l’arquitectura romànica es caracteritza per l’ús de l’arc de mig punt i la volta de canó. Pel que fa a
l’escultura... Quant a la pintura...

Més...

PREPOSICIONS I LOCUCIONS PREPOSITIVES

PREPOSICIÓ ÚS EXEMPLE
Introducció excepcional de C.D. S’adreçava a ella.
Introducció de C.I. Demanava ajuda a Empar.
Introducció de C.C. Anem a la Cova Santa.
A la babalà, res a fer, a
A En locucions adverbials o frases fetes
manta...
En designacions de lloc, davant d’articles determinats. Anem al carrer.
Davant de topònims. Ha ocorregut a Castelló.
Introducció de locucions temporals (parts del dia) Al matí (no Pel matí).
Introducció de C.C. En el moment oportú...
Introducció de Complements del nom o d’adjectius. Doctor en psicologia.
En locucions i frases fetes. En efecte; En general...
En designacions de lloc davant d’articles
En Es troba en un carrer ample.
indeterminats.
En designacions de lloc davant demostratius. Ens veurem en aquells casa.
En designacions de lloc que no indiquen un espai físic
Ha ocorregut en el nostre grup.
o material o hi haja certa ambigüitat.
Introdueix el Complement de Règim Verbal en alguns
Es conformava amb un llibre.
verbs (comptar, conformar-se, trobar-se...)
Introdueix Complements Circumstancials que indiquen Vindrà amb els amics.
Amb
companyia, mitjà, instrument, contacte... Anem amb bicicleta
Introdueix un Complement del nom. Café amb gel
Forma part d’algunes locucions. En tinc prou amb una mica.
Per Diversos (causa, motiu, ordre...) Vindré per ella. Per majoria.
Introducció de complements que indiquen finalitat, Ho he demanat per a vosaltres.
objecte o destinació. Serà útil per al col·legi.
Per a
Indicació de concreció o terminis temporals. Cal fer-ho per al dijous.
En algunes locucions. Per a tant; Per a més...
Davant la conjunció ‘QUE’ no es col·loca cap Ho sé des que ho ha dit.
Caiguda preposició. Fins que no acabes.
preposicional Davant adverbis i demostratius cau la ‘a’ de ‘cap a’ i Vine cap ací.
‘fins a’ Va fins aquella torre

Exercici. Escriu ‘a, en, amb o al’ als buits corresponents:

- Ens va trobar.....................Jesús.
- Vivim ......................Xàtiva des de fa anys.
- M’ho ha demostrat.......................aquesta explicació.
- Ens trobàrem........................la Plaça la Sala.
- ....................aquest moment m’interessa la moto.
- Posa’m un café..................llet, si et plau.
- Segurament ho faran................uns grans magatzems de taronja.
- Ens ho donaran.........................restaurant de Palma.
- Ens n’anem....................el cotxe d’ella.
- Vine..................nosaltres i podràs participar.

LES PREPOSICIONS PER I PER A

1. Davant d’un infinitiu que acompanya un verb d’acció voluntària s’usa ‘per’. En aquest cas, la
preposició ‘per’ es pot substituir per l’expressió: “amb la intenció de”. Exemple: He vingut per
donar-te el regal = He vingut amb la intenció de donar-te el regal.
2. Davant un infinitiu que acompanya un verb d’acció NO voluntària s’usa ‘per a’. Exemple: Les
ulleres són per a veure-hi bé.

EXERCICIS
 1. Indica quin tipus d’acció –voluntària o no- expressen els verbs principals de les oracions
següents.
- Hem eixit per anar al cinema...............................................
- Necessite el seu telèfon per a avisar-lo................................
- Dona’m el paper per escriure l’exercici...............................
- Les aspirines serveixen per a llevar el mal de cap.................................
- El metge ha vingut per prendre’m la tensió..........................
- Les motos veloces són per a córrer més.................................

2. Completa les següent oracions amb ‘per’ o ‘per a’, segons convinga:
- M’he emportat el llibre....................llegir-ne un capítol.
- La iaia sap molts remeis...................curar refredats.
- He baixat al carrer.................donar-te les claus.
- He treballat molt....................donar-te estudis.
- Aquest producte és molt útil......................netejar mobles.

3. Descobreix en quines d’aquestes oracions s’ha utilitzat incorrectament la preposició ‘per a’ i

substitueix-la per la preposició ‘per’:
- Vindré al taller per a portar-te la bicicleta...............................................................
- És la persona idònia per a ser president...................................................................
- Sempre utilitza oli d’oliva per a amanir l’ensalada.................................................
- L’he telefonat per a donar-li la bona notícia............................................................
- Li he regalat una rosa per a saber si m’estima.........................................................
- Compraré el llibre per a regalar-li’l........................................................................

LES PREPOSICIONS A/EN

Quan les preposicions ‘a’ i ‘en’ indiquen posició o direcció, cal tenir en compte que:
a) La preposició ‘a’ s’usa sempre davant de topònims. Exemple: Viu a Alacant. Es dirigia a Alacant.
b) És preferible usar ‘a’ davant:
 L’article determinat: Viu a la ciutat on va nàixer.
 L’interrogatiu ‘quin, quins, quina, quines’: No sé a quin cine la fan.
c) És preferible ‘en’ davant:
 Els indefinits com ‘algun, cada, un...’: Passarem la nit en un refugi. En cada
poble es menja diferent.
 Els demostratius: En aquell carrer hi ha un supermercat.

Exercici. Completa aquestes oracions amb ‘a’ o ‘en’

- Passen l’estiu............la casa del poble
- ............quina localitat ha ocorregut l’accident?
- Vam dinar...........un restaurant molt bo.
- Ma mare treballa..........aquella oficina.
- Dissabte aniré a pescar.............l’estany.
- ...........algun lloc del món deu existir la pau.

LA PREPOSICIÓ AMB

1. La preposició ‘amb’ s’usa quan indica, entre altres casos:

o Companyia: Me’n vaig amb ell.
o Contingut: Café amb llet.
o Manera: Corre amb rapidesa.
2. És preferible usar ‘amb’ en lloc de ‘en’ quan es fa referència a mitjans de transport. Va venir amb
cotxe.

Exercici. Completa aquestes oracions amb ‘en’ o ‘amb’:

- Va trobar..........un calaix la carta que buscava.
- Va vindre...........el seu cosí.
- Acampàrem............un càmping acollidor.
- Fes-me una truita.............ceba, si et plau.
- Va tornar a casa............taxi.
- Vés al cine..........les teues amigues.