TIPUS DE FAL·LÀCIES PROU

COMUNS A LES NOSTRES

VIDES.

Fal·làcia ad hominem: consisteix a atacar a la persona que emet un argument,

desacreditant-la perquè els altres no la tinguen en consideració.
Es caracteritza pel “joc brut” ja que no aporta raons vàlides que valguen per a
rebatre una posició o conclusió.
Exemple: -Vosté diu que els meus actes són immorals.
-Però vosté ha estat a la presó.
-Aleshores vosté no pot dir que els meus actes són immorals.

Argument ad ignorantiam: tracta de sostindre la veritat (o falsetat) d’una

proposició al·legant que no existeix prova del contrari, o bé al·legant la incapacitat o
la negativa d’un oponent a presentar proves convincents del contrari. Qui argumenta
d’aquesta manera no basa el seu argument en el coneixement, sinó en la
ignorancia, en la falta de coneixement. “L’absència de prova no és prova
d’absència”.
Exemples: ·El sol és buit, com ningú ho pot demostrar, és cert.
·No es pot demostrar que Déu no existeix, per tant Déu existeix.
·Vosté no pot demostrar que vaig cometre un delicte, per tant no el vaig
cometre.

Argument ad nauseam: consisteix a convencer a algú de que alguna cosa és certa

repetint-la constantment però sense presentar raons. Una mentira pren credibilitat a
força de repetir-la. Joseph Goebbels (polític alemany, ministre de propaganda de
l’Alemanya Nazi) deia el següent: “Una mentira mil vegades repetida es transforma
en una veritat”.
Exemple: ·Repetir constantment que estem eixint de la crisi per no perdre les
eleccions al govern (quan realment l’economia segueix empitjorant).
·Repetir constantment que una determinada ideologia política és negativa.

Fal·làcia del fals dilema: es basa en exposar dues opcions com les úniques
possibles, quan en realitat una opció no nega l’altra o hi han altres opcions i
possibilitats.
Exemple: ·O estàs totalment amb nosaltres o estàs en contra nostra.
·Si et pregunte com estàs sols pots respondre que estàs bé o mal.

Fal·làcia ad verecundiam: es fundamenta a aludir al prestigi de la persona o grup

però sense aportar raons. El que es diu és veritat amb dependència de qui ho diu.
És a dir, que està vinculada a la veracitat d’una proposició com si promocionara una
veritat absoluta.
Exemple: -Com pots saber que Gerard Piqué s’ha divorciat?
-Fàcil, ho fica a la revista Divinity, aleshores serà cert.
-Sols perquè una revista ho ha dit, tu t’ho creus?
-És clar, ja que és una revista que s’asaventa de tot el que passa.
-Aleshores serà cert si ho diu la revista.

Fal·làcia ad consequentiam: consisteix a afirmar que un argument és fals només

perquè les conseqüències indirectes siguen negatives o viceversa.

Exemple: -Té que existir alguna cosa després de la mort, pel contrari quin sentit
tindria la vida?
-El president no pot estar implicat en corrupció. Perdria les eleccions.

Generalització apresurada: Aquesta fal·làcia es una generalització no

fundamentada en dades suficients. El tamany de la mostra és massa xicotet per
recolzar la conclusió.
Exemple: -He escoltat una canció del nou disc y m’ha agradat molt. El vaig a
comprar perquè segur que la resta de les cançons són genials!
-Conec a varies persones de barris pobres i quasi tots han furtat varies
vegades. Aleshores els pobres solen ser lladres.

Fal·làcia del punt mitjà: aquesta sorgeix quan es donen dos arguments extrems i
es pretén prendre com a conclusió un argument central, equidistant entre els dos.
Exemple: -Joan afirma que la sang és rotja, mentre que Pablo afirma que és verda,
aleshores serà marró.
-La Terra està feta principalment de roca, i Júpiter de gasos, així que Mart
té que estar fet de aigua.

Fal·làcia post hoc ergo propter hoc: es basa en la idea de que sols perquè una
cosa ocorre després de l’altra, el primer succés fou una de les causes del segon
succés.
Exemple: -Trenquí un espill i al següent dia vaig rebre una mala noticia, per tart
trencar un espill trau mala sort.
-Els pollastres canten abans de que es pose el sol, per tant el cant del
pollastre fa eixir el sol.
Fal·làcia de la falsa analogia: Ocorre quan les afirmacions es recolzen en
comparacions errònies entre punts de dades.
Exemple: -Als estudiants se’ls deuria permetre consultar els seus llibres als
exàmens. Ja que els cirurgians tenen ratjos X per a guiar-los durant una operació i
els fusters tenen planols per a guiar-los quan construïxen una casa.

Grup format per Neus Sanchis, Sara Asensi i Andrea Baixauli.

1r Batxillerat A.