Exercicis sobre 12 angry men.

Es requereix respostes raonades

1 Influeix la condició social del jove acusat en les valoracions del jurat? Yo crec que
si. Per què? Ja que el nen ve d'una família sense diners, si la família hagués tingut
diners seria més respectada, ja que sempre diuen que sense diners no ets ningú.
Què vol dir dubte raonable? És un dubte que té a veure amb la raó i el sentit comú i
té a veure amb la ausencia de evidencia. Que vol dir presumpció d’innocència? És
un principi que estableix la inocencia de una persona, i només es pot demostrar la
seva culpabilitat a través d’un judici. Defineix prejudici. És una creença que es fa de
manera precipitada i sense cap coneixement previ de la persona o cosa, on hi actua
el punt de vista.

2 Un membre del jurat canvia d'opinió en dues ocasions. Per què? Des de bon
principi aquest membre del jurat pensava que era culpable tot i que creia que no era
just culpar-lo sense bones proves, aleshores es deixa sucumbir en els seus
prejudicis i vota culpable, però al final el protagonista el fa reaccionar i finalment se
n’adona que no és étic el que estava fent. Què opines d'aquest canvi de criteri? El
jurat número 3 és l'últim a canviar el seu vot, quan tots estan convençuts que
l'acusat és innocent. Per què segueix pensant que és culpable? Té algun motiu de
tipus personal? Segueix pensant que és culpable i no canvia el seu vot fins al final
per un motiu personal amb el seu fill. Això em porta a pensar que les decisions de
cada persona es realitzen desde l'experiència personal de cadascú i no hi pot haver
una objectivitat absoluta. El jurat número 7 té entrades per a un partit de beisbol i
canvia el seu vot per acabar abans i poder assistir-hi. Com qualificaries aquesta
actitud? Aquest membre del jurat actua de manera imprudent i irresponsable sense
tenir en compte que està en joc la vida de un nen que podria ser innocent i posant
per davant els seus capricis.

3 A la peli apareix vàries vegades el verb convèncer, a qui cal convèncer i de que?
Depenent a qui et refereixis, per exemple el protagonista intenta convèncer als
altres de que el nen és innocent, en canvi, el jurat número 3 es hi vol convèncer de
què és culpable. També apareix el verb enganyar, els procediments per enganyar i
convèncer són els mateixos? Tenen les seves similituds, els dos serveixen per a
que una altra persona pensi el contrari al que pensa ella i fer-li pensar el que tu
vols, tot i que el procediment sigui diferent i i també les intencions, per exemple
quan tu convences a un altre tu creus que tens la veritat i vols que l’altre persona
tingui la mateixa idea que tu mostrant raons i evidències, però al enganyar, saps
que no tensa raó i vols fer creure a l’altre persona el que no és, mostrant raons més
subjectives.

4 Hi ha nombroses qüestions que ens impedeixen tenir judicis justos sobre el que
ens envolta. La pel·lícula mostra diverses d’elles. Relata un exemple de les que et
sigui possible de les següents:

a) Els prejudicis o idees preconcebudes sobre la realitat. Podem trobar un bon

exemple en el cas de la navalla, el jurat, al no veure-la mai, dona per sentat que és
única, tanmateix un membre del jurat treu una altra navalla identica a l’arma
homicida, acabant així amb el prejudici de que el ganivet era únic.

b) Els prejudicis o idees preconcebudes sobre els altres. Ho podem veure amb el
cas del nen, en pertànyer a una família de classe baixa, tenir pocs diners i viure en
un barri de mala mort, el titllen de delinqüent, ja que un gran percentatge d'aquesta
gent sol acabar cometent algun delicte, cosa que trobo una mica injusta ja que,
encara que es trobin diversos casos relacionats, manca de veritat i de proves, per
tant, no ha de ser així.

c) Els interessos personals. Els interessos personals, com es veu a la peli, donen
lloc a disputes i situacions de desacord i irresponsabilitat, ja que gairebé tots
prenem decisions segons els nostres interessos que ens porten a prendre
decisions poc encertades. En aquest cas ho veiem reflectit al jurat número 7, el seu
únic interès era el partit de beisbol i això ho porto a prendre decisions imprudents i
sense cap mena de criteri.

d) La influència del que pensa la majoria. Es demostra al principi, absolutament tots

van votar culpable, excepte el nostre protagonista, que vota innocent, els altres ho
deixen de banda però n'hi ha alguns que es guien pel conformisme, en votar en veu
alta els altres se senten pressionats pel pensament col·lectiu i voten el mateix, en
canvi en votar anònimament i no saber que votaren els altres, pensen segons el seu
criteri i es canvia el resultat dels vots, encara que la majoria segueix, sent
culpables.

e) La por a projectar una imatge que sigui rebutjada pels altres. És el mateix que a
l'anterior exemple, no s'atreveixen a votar diferent per la imatge de desagarat que
faran els altres. Un altre exemple que podem trobar és en el del jurat que estava
refredat, va començar a cridar, donar arguments poc coherents i a tenir una actitud
amenaçadora, aleshores tots els altres membres ho ignoren amb desagrat i en
adonar-se'n, calla i se senti només en una taula a part.

f) El deixar-se portar per les aparences de manera acrítica. Un membre del jurat és
jutjat pels altres per dir que pertanyia a uns barris de mala mort similars als del noi,
a causa d'això, els altres homes comencen a relacionar les seves decisions amb les
similituds que té amb el noi.

g) La tossuderia, el no voler reconèixer que un s'ha equivocat. A l'hora de defensar

la teva opinió davant de persones que pensen diferent a tu pot ser difícil i algunes
persones orgulloses i tossudes solen respondre amb violència i aspror, degut a
l'ego i creure que sempre tenen raó. Com li passa al jurat número 3, que respon de
mala manera, donant arguments poc creïbles.

5 Hem estat comentant a classe la plausibilitat d’analitzar la peli a partir del

concepte de banalitat del mal. Què et sembla i per què? Opinió crítica de la peli (què
t’ha semblat, implicacions amb l’assignatura, actualitat de la peli, què t’ha cridat,
què t’ha sorprés...)

El mal és present a tot arreu i és sorprenent com en aquesta peli, hi ha ocasions on

es demostra la banalitat de mal, primerament a l'autor del crim, que va matar el pare
del nen sense remordiment, almenys fins on se'ns mostra a la pel·lícula i per altra
banda, la possible sentència a què el jove podria haver estat sotmès, que és la
cadira elèctrica. Sens dubte, el mal seria el mateix en tots dos casos, la mort
d'alguna persona, però el que marca la diferència és la circumstància dels dos
casos, en el primer cas va ser un assassí i en el segon, l'acte d'imprudència de
alguns jurats.
Sens dubte, aquesta pel·lícula m'ha sorprès, no només per la capacitat que té per
fer que empatitzis amb el protagonista, sinó com t'enganxa a la trama només usant
diàleg. Es podria dir que és una de les pel·lícules que més m'han fascinat i cridat la
seva atenció.