TEXT SOBRE SÒCRATES

"Jo estic ben convençut que cap home intel·ligent no creu que ningú falti expressament
ni faci expressament coses lletges i dolentes, ja que els intel·ligents saben prou bé que
tots els qui fan coses lletges i dolentes ho fan sense adonar-se'n (...) ni està en la
naturalesa de l'home, pel que es veu, d'anar cap al que es pensa que es un mal amb
preferència a allò que és un bé; i que quan es veu forçat a triar un mal entre dos, ningú
no triarà el més gran, podent decidir-se pel més petit"

PLATÓ, Protàgores.

1. Quina és la idea principal del text? Relaciona-la amb l’intel·lectualisme moral

socràtic.

Esta comparant quel’home intel.ligible no cal que faci coses lletges i dolentes ho fan sense
donar- se conta ja que coneixen prou el bé.

2. En què consisteix el mètode socràtic? Explica les dues fases: la ironia i la

maièutica amb les teves paraules.

En aquest text de Sòcrates diu que el saber i la veritat ses creen mitjançant l'esforç
personal i el diàleg. Per tant la tasca del filòsof indica que només podrà encaminar i mostrar
el camí de la veritat que està en la nostra ànima. El mètode socràtic pretenia assolir la
veritat com a resultat del diàleg i del llenguatge. Conversava amb ciutadans per assolir en
coneixement de la veritat i els ajudava a trobar per ells mateixos un coneixement que ja duia
a l'interior, dins de l'ànima o si més no al seu interior. Enmig d'aquest diàleg realitzava unes
preguntes especials utilitzant la ironia i la maièutica.

Ironia, el primer punt del mètode, consistia en una mena de joc que obligava al
ciutadà a explicar-se o expressar-se mentre que ell es mostrava de manera ignorant
davant de les preguntes.
Maièutica, el segon punt del mètode, mostrava ingenuïtat i anava conduint al
ciutadà en forma de preguntes per dur-los a la veritat.

En conclusió, l'objectiu de Sòcrates era educar a l'home mitjançant un exercici de recerca

del bé. Amb l'ús de la raó tenia com a finalitat l'ordre morals per arribar a la veritat i a l'acció
correcta.
3. Quina opinió et mereix l’intel·lectualisme moral? Raona la teva resposta.
Personalment no estic del tot d’acord amb el que diu Plató. Ell diu que els homes
intel·ligents no fan coses lletges i dolentes, que nomès ho fan els que no ho són perquè no
tenen la capacitat de raonar.

Jo penso que una persona intel·ligent pot fer coses lletges i dolentes si no és una persona
hornada, i que això no té res a veure amb si aquesta persona és o no intel·ligent, sinò amb
el seu caràcter i amb la seva manera de veure les coses. Sí que és veritat que les persones
ignorants tendeixen més a fer coses d’aquest estil perquè no raonen tan sovint, però això no
vol dir que les que no ho siguin no puguin fer mal. A més a més si algú fa una cosa dolenta
se n’adona, ja que raonar és una cosa que fem tots, en més o en menys proporció, però tots
en algun moment.

En conclusió, penso que Plató no té la raó absoluta, ja que si un home, sigui ignorant o no,
vol fer mal en fa, encara que tingui la capacitat de raonar.