Obvietat 1

1. Per què l’enunciat «la veritat no existeix» s’autorefuta?

S’autorefuta perque si es cert que la veritat no existeix, aleshores si que existeix una veritat, per lo que
la veritat implica la falsetat i la veritat existeix.

Obvietat 2

2. Quina diferència hi ha entre «coneixement» i «creença»?

La diferència que hi ha és que a diferencia de la creença, el coneixement no és un estat psicològic ni

depén de com de fort cregues el que creus. Per a que la creença esdevinga coneixement cal que hi haja
veritat.

3. En quin sentit es diferencien l’ignorant i l’errat?

És diferencien en el sentit de que l’ignorant és conscient que no sap, mentre que l’errat no ho és, és a
dir, l’errat ignora que no sap, mente que l’ignorant sap que ignora.

Obvietat 3

4. Acceptar (en un sentit tècnic del terme) una proposició vol dir «actuar com si fora vertadera»
amb independència que es crega o no. Pots posar exemples de proposicions que acceptes, però
que no creus?

Com bé es diu en aquesta obvietat, un exemple que accepte i no creec es el següent:

Ens fan promeses o ens asseguren coses que no estem segurs que es compliran o que siguen com ens
diguen, però ens interessa tant que siga veritat, que, tot i els nostres dubtes, ho acceptem.

5. El fet de pensar correctament té impacte sobre les nostres vides? Posa’n un exemple.

Si, un dels exemples, es el de la loteria. Nosaltres, compren un número de loteria sabent que és molt
improbable que resulte premiat amb un premi gros, pero com pensem correctament, ho comprem, de
manera que encara que siga molt difícil, el que perdem es molt poc si no ix i el que guanyem es molt
si resulta premiat.

Obvietat 4

6. Es poden saber coses falses? Argumenta la resposta.

Un exemple d’aquesta obvietat per poder argumentar bé aquesta pregunta es la següent:

El fet que siga veritat que demà plourà no ho converteix en necessari, si demà no plou, és que no era
veritat que demà plouria. Per tant, no és que en certs moments se sabien certes coses perquè es creien
vertaderes i s’han deixat de saber quan s’ha relevat falses, el que fa referència amb això és que si eren
falses, no s’han sabut mai.

Obvietat 5

7. A què anomena Paul Boghossian fets universals? Posa’n uns quants exemples.

Anomena fets universals, a aquells fets que, justament, es defineixen perquè no varien en funció de la
valoració de les persones o comunitats, ni de què pensen o no pensen aquestes, sinó que són
completament independents de les persones i els seus pensaments. Un exemple com ara: que la Terra
gira al voltant del Sol és un fet d’aquest tipus, ja que la Terra gira al voltant del Sol vuiguem o no.

Obvietat 6

8. Explica que és això de l’aposta de Pascal. Inventa’t una altra aposta.

L’aposta de Pascal diu que, ens convé creure en Déu, creure que existeix, ja que si existeix i hi creiem
guanyarem una eternitat al paradís, i si no hi creiem estarem condemnats al patiment etern. Per altra
banda, si no existeix, no perdem res de creure-hi , i en tot cas la nostra vida serà més fàcil de portar
que si no hi creiem.

Obvietat 7

9. Explica el punt de vista que defensa el compatibilisme.

El compatibilisme defensa que la llibertat i la responsabilitat moral són compatibles amb el

determinisme que encara que el món fora determinista, la llibertat i la responsabilitat moral són
posibles. És més, per a alguns, el determinisme és condició de possibilitat de la llibertat.

Obvietat 8

10. Què és una fal·làcia? Explica en què consisteixen la fal·làcia ad hominem i la fal·làcia ad
verecundiam.

La fal.làcia ad hominem consisteix en desacreditar una afirmació o un argument per qui és la persona
que l’ha expressat. És a dir, no combatem la idea directament, sinó que intentem desacreditar-la
desacreditant a qui la manté. El que vol dir amb això, és que no hem d’avaluar les asseveracions
segons qui les diu, sinó pel que diuen.
Mentre que la fal.làcia ad verecundiam, consisteix en quan ens basem únicament en qui ho ha dit, en
el seu prestigi, en la seua suposada autoritat en la matèria, per a acceptar el que ha dit.

Obvietat 9

11. Afegeix cap cosa a qualsevol proposició dir que «per a mi és veritat que p»?

Si creure és considerar veritat, dir que per a tu és veritat és dir que ho creus. Les veritats per a un no
ajuden massa a l’èxit de les accions que en depenen, almenys no ajuden a més que les creences.

Obvietat 10

12. La veritat pot ser relativa?

La veritat, en esta obvietat fa referència a veritat i o depén de diversos trets i de diverses

circumstàncies.

Obvietat 11

13. Què és l’escepticisme? En quina mesura és bo un cert grau d’escepticisme?

La certesa psicològica, el fet d’estar segur no garanteix la veritat. Per això és bo un cert grau
d’escepticisme en aquelles coses la veritat de les quals és difícil comprovació.

Obvietat 12

14. Què són les evidència quin paper juguen en la conformació de la veritat?

Les evidències, justifiquen les creences, o, potser millor, ens justifiquen en les nostres creences, ens
donen el dret a adquirir-les o mantenir-les, perquè són, probables de la seua veritat.Òbviament no és
igual creure per pura superstició que creure d’acord amb bones evidències o raons, i, òbviament, no es
igual de probable encertar.

15. A què fa referència la hipòtesi dels cervells en la cubeta?

Fa referència al somni de la vigília que ara mateix, mentre penses estar llegint aquesta fantasia de
filòsof, podries estar somiant que ho lliges i no estar llegint-ho realment, que no hi ha manera de saber
quina de les dues coses és el cas.
Obvietat 13

16. Explica en què consisteix la fal·làcia ad ignorantiam.

Consisteix en que encara que no pugues demostrar l’existència d’una cosa no vol dir necessàriament
que no existisca. No tens raó pel fet que no es puga provar el contari. Hi ha molt fets desconeguts que,
per ser descineguts no deixen de ser fets.

17. Què és el principi de bivalència?

La realitat, a diferència de la ficció, respecta el principi de bivalència, el que vol dir que tora
afirmació és vertadera o falsa i no les dues coses a la vegada.

Obvietat 14

18. Tenen el mateix valor totes les opinions? Argumenta la resposta.

No, no totes les opinions són igualment dignes de consideració ni tenen el mateix pes. No és igual què
pensen els experts, que l’opinió dels que en saben menys per exemple.

Encara i així, com que són opinions, totes són expresables, respectables i dignes de ser tingudes en
compte.

Obvietat 15

19. Explica en què consisteix el dilema d’Eutífron.

Conaiateix en una pregunta, les coses són bones perquè ens agraden o bé ens agraden perquè són
bones?

20. En quin sentit és diferent dir «a mi m’agrada» a dir «és bo»?

És diferent en el sentit de que algo que a mi m’agrada és modalitzador, ja que es la meua opinió, no
vol dir que en general sea bo, mentre que algo que és bo es impersonal, el que vol dir que hi ha coses
bones per naturaleza, no és alguna cosa que opine jo.

Obvietat 16

21. En què consisteix fer bullshit?

Consisteix en parlar de qualsevol cosa com si en saberen. És a dir, com que han de parlar de qualsevol
cosa, han de parlan del que no saben, i aleshores parlen amb despreocupació per la veritat. El seu
objectiu no és dir coses vertaderes, ni tampoc, com és el cas del mentider, coses falses, el seu objectiu
és aparentar que saben i per tant el que guia el seu discurs és més aviat allò de si l’encerte l’endivine.

Obvietat 17

22. Explica en què consisteix l’agnosticisme.

Consisteix en la postura que considera la vericitat de certes afirmacions.

Obvietat 18

23. En quin sentit no és cap fonament afirmar «és la meua opinió»?

En el sentit de quan és diu: ‘’no pense canviar’’ ni ‘’jo sóc així’’, ja que tu ets així, però si com ets no
és bo, paga la pena que canvies. Ser fidel a l’error o al vici és estúpid.

Obvietat 19

24. Explica els conceptes de «condició necessària» i «condició suficient».

Condició suficient consisteix en que una cosa té que estar determinat per algo, com ara l’exemple que
fica en aquesta obvietat, és suficient ser elefant per a ser animal mamífer.

Mentre que condició necessària, és alguna cossa necessària, com l’existència de l’aigua, és una
condició necessària per a l’existència de la vida.

Obvietat 20

25. Com estar-ne segur, que p és veritat?

Blanca Ponz Herrera, 1 bachiller B.