Emilia olive ens diu que la història de la filosofia és realment la història de la veritat i ens exposa

la forma de veure la veritat de filòsofs com a parmenides, plató, descarts, marx, Nietzsche i Freud;
després diu que des de l'hermenèutica la veritat la unió d'interpretacions summament
subjectives i diu que cadascú diversos o nosaltres interpreta la veritat des de la nostra pròpia
perspectiva i des dels nostres propis prejudicis.

Bé jo puc dir que estic d'acord perquè la veritat és el que diu, pensa i creu cada persona,
objectivament des del punt de vista, documentació o prova del que s'està debatent o posant a
consideració per tant, no sempre per tots la veritat és la mateixa perquè tots pensem i tenim
conceptes diferents des dels nostres principis, característiques i prejudicis, sense jutjar les
decisions alienes, d'aquesta manera no podrem arribar a una veritat absoluta així depenent del
que hem dit anteriorment, hi haurà persones que coincideixin amb la veritat que es creu i n'hi
haurà d'altres que no.

Per això penso que la veritat depèn de com veiem les coses, de com les persivim ia més de com la
interpretem també bé, puc dir que la veritat depèn del que cada persona vegi real és a dir que
depèn de la realitat, la veritat pot correspondre al que pensem o sabem de la realitat.

Si parlem que és la veritat puc dir i assegurar que no té una definició absoluta perquè per parlar
de la veritat primer has de definir que parles, per tant hi ha tantes definicions de la veritat a més
de teories que potser estarem d'acord o el millor no però sempre o la major part de les vegades
tindrem un concepte diferent sobre què és la veritat