Frases

Digues i justifica a quin corrent filosòfic pertanyen les següents afirmacions (2,5 punts):

a) Entenc la objectivitat (veritat) com l'acord que es produeix entre els nostres conceptes,
prèviament ideats per explicar uns fets, i aquests mateixos fets.

b) L’única manera d’atènyer un coneixement ferm i segur és tenir en compte només les
idees indubtables.

c) Res no és segur, però és més probable que ens morim que no pas que no ens morim.

d) El testimoni dels sentits és dubtós perquè el que veiem i vivim podria ser un somni.
Però del que no es pot dubtar és que del no res no en pot sortir res.

e) Per més que tendim a creure que la veritat s’identifica amb allò que és profitós i ens
beneficia, al final, cal reconèixer que una proposició és acceptada com a vertadera
quan coincideix d’alguna manera amb els fets observats.

f) Les matemàtiques són un exemple de coneixements universals i necessàries, però

cap idea adquirida per experiència assoleix aquest nivell de certesa. Per tant, la raó ha
de contenir idees innates per atènyer veritats universals i necessàries.

g) Per més que s’insisteixi en què la veritat d’un enunciat consisteixi en la consistència
lògica entre idees o bé en què a la pràctica sigui operativa, al final per a ser vertadera
una proposició s’ha d’ajustar a l’experiència.

h) Al final, ens hem adonat que la veritat dels fenòmens, fets o coses que ens envolten
rau en la conformitat entre aquests i els conceptes ideats per explicar-los.

i) L’única cosa que faria que no donéssim crèdit a la visió d’un cranc entrant per la
finestra fumant un puro i dient “Bon Dia!” és que no forma part del que fins ara hem
vingut observant.

j) Quan un científic “descobreix” una llei, en realitat és com si amaguéssim una cosa
darrera un matoll i després anéssim a buscar-la nosaltres mateixos, sorprenent-nos de
la troballa.

k) El que ens porta a creure en la validesa de la idea: “les coses sempre cauen”; no és res
més que l’hàbit de veure que les coses se’ns presenten regularment de la mateixa
manera i així associem aquests dos fets “coses” i “caure” d’una manera cimentada.
l) Ni allò que pensem ni allò que observem, per si sols, són coneixement de la realitat, és
a dir, ni les intuïcions per si soles ni els conceptes per si sols són coneixement, sinó
que només coneixem la realitat quan referim un concepte a una intuïció, quan
comprenem una intuïció amb un concepte.

m) Com que tots naixem amb la mateixa capacitat racional i no hi ha, per tant, homes més
racionals que altres, llavors l’única manera d’explicar perquè uns s’equivoquen i els
altres no és atribuint l’encert o l’error al mètode amb el que dirigim els nostres
pensaments. D’on se segueix que cal començar establint el mètode correcte, si volem
no equivocar-nos en l’estudi de la naturalesa.

n) La raó és i ha der ser l’esclava dels sentits.

o) “Penso, per tant, existeixo” és una veritat tant indubtable, clara i distinta que ni els
escèptics més radicals els resulta possible dubtar-ne.

p) L’única manera de conèixer la realitat objectiva és fiar-nos d’aquelles idees que ens
apareixen al nostre pensament de manera que no sigui possible dubtar-ne.

q) El mètode científic, anomenat mètode hipotètico-deductiu, demostra que no és possible

descobrir la veritat dels fenòmens que observem fins que aquests no encaixen en la
teoria que el científic ha creat per explicar-los.

r) Un historiador sap que no comprenem els fets observats en un període determinat fins
que no és troba un relat que els lliga tots de manera coherent.