No estic d’acord amb l’afirmació que apareix en l’exercici 16.

Aquesta afirmació sembla ser

relativista. Aquest tipus de pensament diu que les veritats són relatives i que no hi ha
necessàriament una correcta i una incorrecta.

Jo no estic molt d’acord amb el relativisme, però penso que en alguns casos sí que hi estic
d’acord amb ell. Per exemple, per a una persona religiosa, Déu és la veritat, i per a un altre
que la veritat és que no Déu no existeix. Però a on estic més d’acord amb el relativisme, és
en la moral, que era com pensaven molts filòsofs de l’antiga Grècia, com Sòcrates i Plató.
Penso que el bé i el mal són coses molt subjectives que depèn de cada persona i de la
cultura. Crec que el bé i el mal poden canviar molt depenent del context, el bé del país no és
el mateix bé que jo tinc. Cadascú només diu el que està bé o malament depenent dels seus
interessos. També estic d’acord amb el relativisme en els sentiments de les persones,
especialment en la felicitat. Cada persona té la seva forma de felicitat, i cada persona hi
arriba a aquell estat de formes molt diferents.

Però no estic del tot d’acord amb el relativisme. Ja que penso que hi ha algunes veritats que
són absolutes, com a les matemàtiques, a la biologia, tecnologia, etc. Per a mi aquests
àmbits són objectius, i no subjectius. Per a mi no depenen de la forma de pensar de cada
persona. Hi ha una resposta incorrecta i una altra correcta. No hi poden haver dues veritats.
Estic en desacord amb el relativisme de Nietzsche, que pensava que la veritat no es
correspon amb la realitat

En conclusió, estic més d’acord amb el relativisme quan és sobre temes dels sentiments, el
pensament humà, el sentit de la vida, la moral, etc. Que són àmbits molt abstractes que en
la majoria dels casos no hi ha una sola veritat. Però en àmbits més “científics”, que es
poden demostrar, no estic d’acord amb el relativisme.