TEMÀTICA DEL CAPÍTOL Lluis

Primer de tot comença parlant de les fal·làcies. Al capítol s'anomenen una sèrie de
fal·làcies:

1. La fal·làcia de l'afirmació del conseqüent consisteix que una hipòtesi se

l'accepta mentre no hi hagi res que la contradigui o es trobi una altra millor. És
a dir, si no es prova de manera definitiva que una hipòtesi és veritable, s'estaria
cometent la fal·làcia de l'afirmació del conseqüent.

2. La fal·làcia de l'oblit de les alternatives: quan hi ha 2 fets correlacionats, se

sol pensar que un és la causa de l'altre i, de vegades, s'equivoca sobre quin
afecta respecte l’altre, o oblida que els 2 poden ser efectes d'un tercer fet.

3. La fal·làcia del fals dilema: és també una manera d'oblidar o ignorar

alternatives. Consisteix a reduir falsament o injustament les alternatives a
només 1
Ex.: “O estàs amb mi o estàs contra mi”.

4. La fal·làcia de petició de principi: consisteix a assumir implícitament allò que

es vol demostrar. És a dir, utilitzar el mateix que es vol provar per demostrar-
ho, però sense dir-ho.
El president sempre pren les decisions correctes
El president ha ordenat dur a terme X
Per tant ha pres la decisió correcta

També toquen el tema de la lògica. 

 La lògica és la part de la filosofia que compon el coneixement i raona les idees

de manera coherent sense que hi hagin contradiccions entre elles

CONCLUSIÓ Lluis

Com a conclusió, creiem que el llibre explica coses que són complicades d'entendre
per si soles d’una manera fàcil perquè puguis assabentar-te'n. 
En general fan una reflexions filosòfiques més o menys senzilles encara que per això
hagis de llegir-te les frases diverses vegades.
Té com a objectiu demostrar que les coses mai no són tan fàcils, tan certes o tan
sòlides, per la qual cosa un aprèn a ser més tolerant amb els altres.