1. Repressió: és el mecanisme de defensa més important i generalitzat.

Consisteix en
mantenir el l’inconscient les idees i sentiments angoixants. Tendim a reprimir els desitjos
que ens fan sentir culpables, els que ens causen ansietat i els records dolorosos. Ex: oblidar
una situació traumàtica.

2. Racionalització: generar inconscientment una justificació per poder ocultar-nos a

nosaltres mateixos els motius reals dels nostres actes. Inventar arguments racionals per
justificar una conducta que exigeix l’allò.

3. Negació de la realitat: negació d’un fet real per evitar l’angoixa que genera acceptar-ho.
Ex: creure que algú t’estima quan en realitat no ho fa. 3

4. Projecció: dissimula els impulsos amenaçants atribuïnt-los a uns altres. Veure en els
altres sentiments o idees propis que un mateix no vol acceptar. Ex: quan crec que algú no
confia en mí i en realitat sóc jo qui no confio en ell.

5. Regressió: retorn a una fase anterior del desenvolupament en situacions angoixants. Ex:
el nen que es llepa el dit en els primers dies de cole.

6. Reacció: el jo disfressa els impulsos inacceptables de l’inconscient amb els seus oposats.
Manifestar una conducta externa contrària a un sentiment o afecte que s’ha reprimit. Ex:
expressar sentiments oposats als que realment sents.

7. Sublimació: desviació de l’objectiu dels instints cap a finalitats socialment acceptades i

que encaixen amb el superjò. Ex: fer esport.

8. Desplaçament: desviació dels nostres sentiments o desitjos d’un objecte o persona

original cap a un altre objecte o persona. Ex: quan estàs enfadat amb els teus pares i ho
pagues amb el teu germà petit.